Avui voldria transmetre-us aquesta història que ja fa molt de temps em va arribar. Tracta del fet que tot el que necessiteu a la vostra vida, es troba en el vostre interior. Trobant-lo podreu avançar en el vostre procés segons vareu acordar venir aquí on ara esteu. Tot el que necessitem ens es donat. Des del meu cor, a tots, una bona abraçada.
Si realment aquest món tingués en compte la predisposició de cadascú, aquest món aniria molt millor perquè llavors, en cada centre, en cada activitat es trobarien aquells qui realment sentissin dins de sí mateixos, l’atracció vers aquesta activitat gaudint d’ella amb el que això comportaria, tant per a ell, com pels altres.
És igual l’edat que es tingui mentre interiorment sentis la força i la capacitat de poder realitzar allò que sents; en canvi, lo establert socialment com les empreses i els estaments socials no tenen en compte l’interior de cadascú, sinó la seva edat.
Això només és fruit del control i les limitacions que la societat vol tenir i establir per a tots els seus components. Tot i així, tu ets Lliure.
El que s’hauria de tenir en compte no és l’edat del ser, sinó el seu món interior que permet adonar-nos realment, de tot el seu potencial, creativitat, il·lusió, motivació i benestar. Us imagineu tots els membres d’una empresa sentissin això? Això és el que s’hauria de tenir present: la capacitat de l’individu per a realitzar qualsevol acte partint del seu potencial innat activat, i no només pel sol fet de guanyar diners o per l’edat que es tingui.
Cadascú de vosaltres va més enllà de la seva edat. Aquesta només representa el temps que ha encarnat en aquesta vida actual, res més. No hi ha que sobrevalorar-la perquè socialment així ho requereix. L’important és un mateix, l’interior d’un, i des d’aquí és el que s’hauria de tenir present per a la realització de cadascú.
Un és molt més que l’edat establerta segons la societat.
Viu, realitza i gaudeix amb tot allò que sents en tu i fes segons els teus dons innats i activats. Sent així, ajudaràs al gran canvi que ens trobem en aquest món actual.
La teva integritat, la teva fidelitat amb aquell qui en veritat ets, amb la teva veritable essència, permetrà que rebis tot allò que puguis arribar a necessitar en aquesta vida, ajudant també, alhora, als altres.
Amb el temps, s’anirà tenint més en compte al veritable ser, i no a la imatge i l’edat que pugui arribar a tenir.
La nostra existència no té edat.
Que l’Amor i la Pau siguin en cadascuna de vosaltres, estimades ànimes.
Només tenint el coneixement no arribarem a nosaltres mateixos, a aquell qui en veritat som. Per això, hem d’aplicar-lo per a arribar a l’aprenentatge i integrar-lo en nosaltres. Llavors, la saviesa obre les seves portes al nostre ser. Avui us deixo amb INTEGRANT LA ESSÈNCIA DEL CONEIXEMENT. A tots, que tingueu un feliç dia.
En aquests temps que vivim de grans canvis produïts a l’interior del ser i el planeta, es produeixen situacions per a poder reaccionar i aprendre de tot el que vivim. A vegades aquestes situacions no són les adequades segons un voldria, en canvi, sí és una mà per a poder donar nous passos en el nostre procés evolutiu i obtenir un aprenentatge per a la nostra manifestació de la Integritat i la Consciència. Avui us deixo amb EN MOMENTS BAIXOS. A tots, una bona abraçada.
Pujant la pendent de la natura, m’adono que quan més alt arribo, millor em sento podent veure, desprès, la claredat del dia i del meu interior.
Darrerament ja no ho faig caminant; tot i així, continuo pujant amunt des del meu interior. Mentre pujo i arribo al cim, veig com germans celestials m’acompanyen, i a vegades, ja a dalt de tot, estic amb un mestre ascendit. El que rebo és tan gran que sovint m’emociono pel que em transmeten i el rebre les seves energies.
No estem sols.
Les seves presències et fan sentir la plenitud d’aquell qui tu ets.
En aquests moments veig com Jesús se m’apropa per darrera, pel costat dret i al sentir la seva energia tocant-me, l’he sentida, inconfusible, conforme era ell, i això ens ha aportat a l’abraçada feta. Li agrada tant a ell també les abraçades!
Sempre que ens trobem aquí a dalt de tot d’aquesta muntanya, ens seiem sobre unes pedres i comencem a parlar, a transmetre.
- Què em diries dels ocells? – li pregunto.
En aquest moment, arriben tres ocells aquí on són. Ens miren tranquils, i després que Jesús els mirés, respongué:
- Tot el que hi ha en aquest món, tot el que t’envolta, és una metàfora del teu procés i del teu ser. Quan neixen, no saben volar. Necessiten el seu temps per a emprendre el primer vol. Mentre, van aprenent a com fer servir les ales, durant un temps. Ells vindrien a ser l’esperança de cada ànima. Són sers jovials, podent anar allà on vulguin. Res els hi falta. Tot el que puguin arribar a necessitar ho troben. Ells són ells, i per tant, res els hi falta. Donen vida a aquest món, i sobre tot quan ve el bon temps. Estar amb ells i contemplant-los ens fa sentir feliç. És com si ens alliberéssim de tot el nostre interior.
En aquest moment hi ha un dels ocells que es posa a la cama dreta de Jesús.
- M’agraden els ocells, cert! – expresso. M’agrada observar-los i ser a prop d’ells. Recordo una vegada, anys enrere, on vivia en una població tocant a la platja, que em trobava en un gran descampat i no entenia perquè no havia ocells allà. Sé que els ocells són molt sensibles a les energies. Així que vaig pensar que havia de netejar energèticament aquell camp – li dic a Jesús. Quan vaig acabar de fer-ho, al cap de poc vaig veure com els ocells començaven a venir a aquell lloc. Em vaig alegrar molt. Vaig sortir satisfet d’allà.
- Ells – digué Jesús, són part de la nostra essència. Necessiten alliberar-se i volar lliurement. Així les ànimes han de fer. Ells són part de nosaltres. Cadascú pot volar en el seu procés, enlairant la seva ànima i podent estar i tenir allò que senten.
A continuació, hi ha un dels tres ocells, que es posa sobre la pedra on jo sóc assegut. El miro. Ell em mira, i sembla com si els dos somriguéssim per a estar un a prop de l’altre. La meva experiència amb els animals és molt propera. Podria parlar d’altres aspectes i la meva relació amb d’altres tipus d’animals, però avui he volgut tractar amb Jesús sobre el tema dels ocells.
La teva puresa enlairarà el teu ser. Sigues com ells.
Una vegada, algú va anar a un parc d’atraccions, i en ell, va entrà en una sala on es trobaven diferents miralls. La seva sorpresa va ser que en el primer on es va veure, es quedà sorprès pel que veia. En ell va veure com si el seu cos fos una peça de puzle. S’estranyà molt al veure el que veia perquè el seu cos no apareixia en aquell mirall, només com si fos una peça de puzle.
Es quedà uns moments sorprès on el silenci i el desconcert aparegueren en ell.
Els altres que estaven a prop d’ell es reien i divertien per com veien el seu cos reflectit en cadascú dels miralls.
El nostre jove, sorprès, no deixava de mirar-se i percebia com si ell hagués d’estar en alguna situació perquè encaixés la seva peça, el seu ser.
De sobte va veure com un nen passà per allà mig plorant. El nostre jove es dirigí a ell i li preguntà per què plorava i si s’havia perdut.. ell li respongués que sí movent el cap donant la conformitat que així era. El jove el va agafar de la mà i el portà per dins d’aquella sala. Al donar el primer pas mirà novament al mirall i va veure com la seva peça encaixava amb la d’aquell nen.
El nostre ser es quedà atònit al veure com aquesta situació d’ajuda encaixava amb l’altra peça. Als pocs passos, escoltà una veu de dona que deia:
- Estic aquí, tranquil. No et preocupis que torno a estar amb tu – li digué la seva mare.
El nostre ser deixà que ella s’encarregués d’ell, dirigint-se novament als miralls. Allà tornà a veure la seva peça de puzle sola.
- Aquest no és el meu cos – es digué en veu baixa.
De sobte, escoltà com si algú li parlés, dient:
- La teva presència és part del Tot, i la teva estància allà on siguis té un sentit per a poder col·locar la teva peça i encaixar en el sentit existencial d’on et trobes.
A continuació, després de contemplar-se en aquell mirall, decidí passar a un altre. En aquest segon va veure a algú que no era ell. Era com una llum que sortia del seu cor, i aquesta llum li deia:
- El que portes en el teu interior reflexa l’amor a compartir. Procura compartir-lo amb tots aquells que ho puguin arribar a necessitar. Tu ets una Llum esperada perquè aquells que t’envoltin puguin sentir la seguretat i el recolzament d’obrir les seves portes interiors. Acabes de ser la Llum que ha il·luminat la seguretat i el recolzament del nen que acabes de portar-lo vers la seva mare novament.
El nostre ser quedà plasmat al veure i sentir el que veia i sentia dins d’ell, així com el rebia y escoltava com si algú li parlés.
Finalment, i per curiositat va voler anar a un darrer mirall. A l’arribar, es va veure donant de la mà i passejant amb sí mateix. Era com si ell mateix es portés de la mà per a anar allà on havia d’anar, segons el seu sentit existencial. Veia com els dos sers que percebia a l’altre costat del mirall es miraven i reien, sentint-se estimats, respectats i contents, com si es trobessin en el camí adequat a les seves vides.
Així és en tu.
La teva Llum i la teva Essència portaran la teva peça al lloc adequat perquè pugui encaixar i portar a terme allò que has vingut a fer segons la teva missió.
Confia en tu i sent-te. El teu interior et portarà a la teva realització.
Que l’Amor i la Pau siguin en tu.
