RENÉIXER - Tallers del mes de juny

 A continuació us presento les darreres quatre sessions a realitzar dins de la proposta de RENÉIXER. A tots, una abraçada. 

On habita qui tu ets

 

La serenitat avançava entre les fulles seques que el sender oferia als meus peus. Avançava en companyia de tot el meu ser, el qual l’agafava de la mà per a sentir la seva presència abraçant tota la meva essència en mig de la natura.

No podia dir que estava sol perquè els sons dels ocells, les seves melodies, i alguna que altre brisa acaronant la meva cara i airejant part del meu cabell en mig del Tot, es mostraven davant meu.

Sentia una immensa sensació de buit, despreocupació, on només la meva presència emergia en mig d’aquell paisatge acompanyant-me a cada costat del meu ser.

Tot era com si hagués creuat la porta de la plena Unicitat. Tot era Un. Sentia aquesta Unicitat com si fos part de tot allò que m’envoltava i acompanyava al llarg del meu camí.

Moments com aquests és quan t’adones que la nostra existència no consisteix en seguir uns patrons establerts per una societat terrenal. Més enllà d’ella es troba la nostra veritable Llar, el nostre origen, que estant en una situació i lloc com el que ara el meu ser es troba, pots sentir el veritable sentit de la teva essència i de la vida que estàs creant des del primer sospir que vas donar al néixer.

Aquesta pau i aquesta trobada amb aquell qui un és permet sentir la veritable essència d’aquell qui ets.

Els passos continuaven seguint el seu camí aturant-se de tant en tant per a veure, sentir o percebre alguna cosa més enllà del físic. El cel, decorat per algun que altre núvol, permetia que la imaginació pogués anar més enllà del racional. Sentia la bellesa de la vida, la sensació d’’una despreocupació total, veient més enllà de la forma.

Contemplava aquests dibuixos en forma de núvol, i en ells, veia cares, imatges i unes formes que enlairaven el meu ser. Són moments on només existeix aquell qui ets, més enllà de la forma i la nostra composició física.

En moments com aquest, no existeix lo terrenal, només el sentit de lo espiritual perquè puguis percebre aquell qui ets i la teva font innata interior per a veure-ho tot de diferent manera i poder sentir la font de la teva procedència i el sentit de la teva existència actual en aquell lloc.

Tot es sintonitza. Tot sembla l’eternitat en uns moments on el rellotge pot arribar a anunciar-vos que ja ha passat uns minuts, sense ser un conscient del temps.

En moments com aquests, sents i vius més enllà del temps, de l’espai, on només existeix l’Ara per a ser abraçats per ell i deixar-nos portar per aquell Ser Superior que cadascú és i porta en el seu interior.

Aquests moments poden ser literals a com s’ha exposat fins ara, o bé, sentint el mateix, en uns instants on tot tu t’endinses en el teu interior i desconnectes del que t’envolta a nivell de forma. Són moments on només existeix el fons. Ell t’obrirà la comprensió de la teva vida i et permetrà sentir tot el que pertany a la teva veritable essència.

Una vegada ho sents, ja res és el mateix a partir d’ara.

Una vegada ho sents, sembla com si una veu et parlés, així com, en molts, perceben unes llums que els envolten sentint-se com si estiguessin a la seva casa innata.

Així és.

El nostre ser, en moments com aquests, no té nom, ni cos, ni imatge. Tu ets part de l’univers, sentint-lo en aquests moments, alliberat de qualsevol possible i suposada densitat que la teva part humana pogués arribar a tenir.

Aquest estat interior pot ser sentit al llarg de tot el nostre dia, independentment d’allò que facis al llarg d’ell. Irradies la teva presència en cada lloc que habitis, creues; o bé, facis el que facis. 

Sent tu, tot canviarà a la teva vida. El que  va ser ja no serà, i el que ets i sents així serà a partir d’ara. La teva vida canviarà obrint la porta d’aquell qui en veritat ets: Divinitat. 

Arribarà el dia que aquesta humanitat començarà a sentir qui és, i el cor serà la nova veu en cadascú, que li indicarà el camí a seguir, donant claredat per a poder veure lo viscut fins llavors com un sentit per a arribar a nosaltres mateixos i mostrar la nostra veritable essència. Des d’ella, tots s’uniran i enlairaran aquest planeta on ens trobem.

Sent i deixa que la forma deixi de ser un obstacle pel nostre procés evolutiu.

Qui tu ets es troba en el teu interior.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

 

 

 

RENÉIXER: propera trobada

 
Aquest mes de maig s’iniciaren les trobades sota el nom de “RENÉIXER”. Son 8 sessions, les quals ens permeten tornar a la nostra veritable essència, a viure segons qui en veritat som. D’aquí el RENÉIXER. Són temps de grans canvis, i un d’ells, el que cada ànima pugui mostrar-se tal com és. Són temps de Resurrecció, de tornar a Renéixer per a seguir amb el nostre procés evolutiu i enlairar al nostre estimat planeta. Tots els que sentiu l’assistir a aquestes curtes trobades d’hora i mitja cadascuna, podeu enviar un mail a: emaeljordimm@gmail.com  A tots, una abraçada.

El Present

 

Els sers enviats de l'Univers

Hola familia! No estem sols. L'Univers ens acompanya en el nostre procés en tot moment. Sers de la nostra Llar i ànimes instruides per aquests Sers de Llum, Amor i Saviesa es troben entre nosaltres per a ajudar a la Humanitat a enlairar les seves vibracions i poder portar a terme el Gran Pla Diví aquí en aquest planeta. Ara són moments claus per a la seva realització. A tots, una gran abraçada.

Gràcies!

 

Aquella ànima s’aturà sota la copa de l’arbre que trobà a ladreta del camí en el qual es trobava. Amb les seves mans tocà elseu tronc i mirà cap a amunt per a veure la seva copa. De sobte, sentí com si fos part d’ella. La primera expressió a realitzar al sentir tot el que sentia sota l’ombra d’aquell arbre va ser: Gràcies.

S’assegué a la seva base i assegut en un aposició relaxada va tancà els ulls i començà a percebre tota una sèrie de sentiments d’alta vibració que el varen alliberar de tota sensació de cansament i relacionat amb el món terrenal on es trobava. La seva pell semblava haver desaparegut , irradiant una lluminositat que abraçava tot aquell lloc de la natura on es trobava. Quedà així durant uns moments, encara que aquests superaren els minuts del temps d’aquest món. Tot semblava expandir-se dins d’ell i convertir—se en una font de llum i amor sortint per cada por de la seva pell la seva ment i el seu cor. Tot ell semblava ser part d’aquella natura, com si els arbres, arbustos i animals fossin Un.

La seva ànima semblava com una part d’aquell lloc, quieta, plena d’harmonia, llum i amor.

De sobte,se sentiren uns ocells que s’aproparen allà. S’escoltaven dos tipus de cants, decorant aquell lloc i donant-li una vida que fins llavors no tenia de la manera que ara estava sent.. entre els arbustos se s’escoltà uns moviments, i aparegueren dos conills i a l’altre costat d’ells, un porc senglar. Es quedaren quiets contemplant a aquell ser. No varen fugir al veure’l ni l’atacaren, senzillament, mantenint la distància, es quedaren allà durant una bona estona. Els conills s’assegueren mentre anaven menjant les herbes que allà havia. De tant en tant, el porc senglar també baixava el cap i olorava el terra, arrencant alguna que altra herba que tenia davant d’ell.

Tot canvià. Els animals que anaven apropant-se no fugien, sinó que s’aproparen cada vegada, una mica més. Per instants s’anava sentint més una pau i una energia amorosa en aquell lloc. Tots s’acceptaven. No tenien por de la situació, i semblaven conèixer-se entre ells, perquè les diferents classes d’animals que ja es trobaren allà, es respectaven, sabedors que res dolent els succeiria.

L’home va fer una inspiració profunda, i sentí com si una porta aparegués davant seu. En l’expiració notà com aquesta s’obria, sentint una veu que li deia:

-         Creua el llindar.

En aquest estat profund d’interiorització i connexió, avançà cap a la porta i la creuà. A l’altra cantó hi havia molta llum que li feia sentir la seva pròpia essència. La Plenitud era en ell.

Es trobà en mig d’aquell intens resplendor quan sentí la veu novament que li deia:

-         Avança!

Així ho va fer fins arribar a un punt on sentí un gran Amor en ell com mai ho havia sentit. Aquesta intensitat amorosa li va fer humitejar els ulls pel gran Amor que ell sentia dins de sí mateix en aquell lloc. Va tenir ganes de plorar, i deixà que dels seus ulls poguessin brotar unes llàgrimes que acaronaven la seva pell al lliscar a través d’ella. 

-         On sóc? – preguntà aquella ànima.

-         Amb tu mateix.

-         I tot el que sento?

-         Aquest ets tu. Sempre t’has tingut dins teu. Sempre t’has acompanyat allà on et trobaves.

Aquell ser sentí una plenitud en si que decidí que sempre volia estar amb ell. Sentí i va veure com aquesta intensitat interior el protegiria de qualsevol situació que pogués arribar a viure, suposadament adversa. No havia de témer perquè estant amb ell podria portar a terme allò que sentia interiorment.

-         Observa el que veus – li digué la veu.

De sobte se sentí com algú que no pertanyia a aquest món i que podia arribar a superar qualsevol suposat obstacle que es pogués trobar en el seu procés. Se sentí tan ple i serè alhora!

-         Continua observant – sentí que li deien.

Va fer una respiració i sentí una comprensió de tota la seva vida a nivells mai abans tingut. Era com si s’hagués enlairat i des de lo més alt, poder veure le per què arrià fins el seu present i el camí a seguir a partir d’ara. Va veure que tot estava unit i amb un mateix sentit. Entengué el per què havia viscut aquella vida i el que li representava per a ell i els nous passos a donar. Era com si li haguessin fet veure tota la seva vida per a arribar a entendre el seu present i el punt fins on havia arribat. Llavors la nostra ànima va saber, amb molta més claredat, el per què de tot i la seva presència en aquest món.

Llavors a continuació, va fer una nova inspiració i sentí la seva essència instal·lada en el seu interior. En l’expiració va començà a ser conscient on es trobava. Amb els ulls tancats va començà a escoltar els cants dels ocells i sentir el contacte amb la terra.

El seu ser s’estabilitzà, quedant-se uns moments més en la posició que es trobava, sentint tot el que havia experimentat i sentit en aquest temps d’interiorització.

Va fer una altra respiració profunda i començà a obrir els ulls. Quan ho va fer, veié com uns matolls es movien com si algun animal els hagués mogut. Sentí la Unicitat amb aquell lloc i tot el que l’envoltava.

Al final expressà:

-         Gràcies! Gràcies! Gràcies!

Un dels conills continuava allà com si ell no estigués, encara que el mirava constantment.

Aquella ànima es llevà. Va fer una nova respiració profunda i donà uns passos endavant per a tornar a estar en el camí d’aquell bosc on ell podia percebre l’energia de la seva veritable Llar.

Al final, la seva silueta començà a fer-se petita per anar-se allunyant d’aquell arbre on li va donar acolliment per a trobar-se amb ell mateix. 

I l’ànima continuà el seu camí.

 

 

Donant el nou pas de la nostra Essència

 

I els seus passos el dirigien vers un dels moments més gloriosos del seu procés.

Per un instant s’aturaren just quan davant seu tenia el gran abisme existencial per a fer front a la seva voluntat.

Un pas més i tot ell baixaria amb una caiguda lliure en el major buit vers n final no volgut, però la nostra ànima, veient el gran espai que s’estenia davant els seus peus, sentí que lo previst no tindria lloc perquè era conscient que aquest abisme no era per a finalitzar la seva existència encarnada, sinó per a prendre la major decisió per a realitzar la seva vida tal com la sentia.

Aquest ser contemplava la profunditat i la llunyania d’aquest univers que es mostrava davant seu. Es trobava en el lloc adequat. Ell deixà portar-se pels seus passos dirigits per la seva essència, i va ser portat fins aquest present on no era esperat segons el que en el seu interior sentia.

Semblava que el seu camí havia finalitzat tal com estava sent portat i havia arribat  l’hora de prendre una decisió que l’enlairaria coma ser i li permetria materialitzar l’acord adquirit moments abans de néixer.

Davant seu no havia un sostén sòlid per a continuar el seu avanç. Semblava que aquest havia arribat a la seva fi.

De sobte, el cel s’il·luminà i va veure com des d’ell, una llum va baixar fins a cobrir- lo del tot. Era una llum blanca/daurada. El nostre ser conscient sentí aquesta energia en ell, sentint-se arropat, estimat, protegit i amb el coratge necessari per a donar aquest pas que el portaria a la plena realització de la seva missió en aquest món en procés d’evolució.

La nostra ànima sentia la plenitud d’aquell moment, sabent que havia arribat l’hora de donar el nou pas. Sentia que tot aniria bé, i estava sent acompanyat pels seus germans de la Llum.

De sobte va fer una inspiració profunda, amb la plena seguretat que era l’adequat pel seu procés evolutiu. Llavors, per uns moments, va començà a recordar tot el viscut en els darrers anys sentint un gran Amor en ell i conforme mai havia estat sol. En el moment de l’expiració va donar un pas endavant davant el buit que es trobava davant d’ell. La seva Fe era absoluta.

Va donar el pas que pocs l’haguessin donat i va veure com una porta s’obrí davant d’ell. A l’altre cantó es trobaven tots els sers celestials, sent la seva Unicitat amb ells, convidant-lo a creuar el llindar d’aquesta nova etapa.

Semblava que el camí continués, però aquest cop, com sostingut en mig del buit, com si es trobés més enllà dels núvols, i caminant sobre d’ells, però alhora, veient l’espai d’aire que es trobava davant els seus peus.

El creuà, avançant sense cap sostenidor físic on pogués agafar-se. La nostra ànima se sentia segura i acompanyada en tot moment. Sabia que la suposada “caiguda” no es produiria perquè la seva Fe el sostenia.

No sabia exactament què succeiria a partir d’ara, però ell només es centrava en el pas donat a cada instant. Més enllà no existia per a ell. No pensava. Només Sentia el seu estat no experimentat fins ara al llarg de la seva vida.  

Era una sensació especial, única, sentint aquell qui era i la plena seguretat que això era el que havia de fer.

De sobte s’aturà. Només sentia. Era com si els seus ulls físics es convertissin en Sentir. Aquest Sentir el feia saber que havia donat el pas adequat. Aquest punt on havia arribat ja estava previst després de tota la seva preparació i instrucció, la majoria d’ella, per part de la Llar d’on procedia. Al final es convertí en un d’ells aquí en aquest planeta Terra.

De sobte va veure en el seu interior, una visió com havia estat tenint en els darrers temps. Va veure com el seu cor eclosionava i s’estenia, irradiant-se com energia que era vers totes les direccions. Aquesta energia arribava a tots aquells que es trobaven amb ell o en mig de la seva irradiació. Veia com ella feia sentir un gran benestar a tots els que havien rebut part de la seva expansió.

La nostra ànima sentia l’energia que era, com un ser totalment etèric. Sentia una gran plenitud en el seu interior, en la seva essència. Va ser una sensació com si totes les portes estiguessin obertes per a ell, sentint una seguretat i fortalesa absolutes per a continuar el seu procés.

-         Segueix –sentí que li xiuxiuejaven aquells que amb ell estaven.

El nostre ser continuà avançant amb la sensació d’estar levitant. A voluntat podia avançar o aturar-se. Ell no era cos, només l’energia de la seva essència.

-         I ara? – preguntà.

-         Vas deixar l’humà i comences a sentir la teva essència divina. Els moments que vius et portaran a la plena Unicitat amb la Divinitat Superior que hi ha en tu com a part d’ella que ets.  (Pausa). Segueix avançant acceptant el teu present, perquè ell serà la teva realització amb tot el seu resplendor.

-         I aquests moments que visc? – tornà a preguntar.

-         És la llavor brotant per a mostrar tota la bellesa de la Llar.

-         No caic –digué l’ànima mentre veia el lloc on es trobava. Sé que no cauré perquè la meva essència em protegeix i aquell qui sóc em guia.

 

De sobte sentí que el seu present el deixava enrere i sortiria d’aquesta situació per a poder manifestar lliurement tot el que dins d’ell, en aquests moments, es trobava com en repòs i resguardat, esperant el moment de mostrar-lo amb tot el seu resplendor.

El moment viscut no era el que semblava ser.

Aprendre a ser un mateix ens porta a l’exaltació amorosa de la nostra realització en aquesta vida que ens trobem.

Així ho sentia aquest ser.

 

"RENACER" pel mes de maig

 El día 19 d'aquest mes, fa una setmana, us vaig presentar el vídeo de les sessions incloses dins de "RENACER".Us vaig comentar que es farien al llarg de dos mesos: maig i juny.  A continuació us presento les sessions a realitzar en el mes de maig. A tots, una abraçada . 

 

 

 

 

Sentint-te

 

"RENÉIXER"

 

Presentació de "RENÉIXER"

 

Avui vull presentar-vos una sèrie de sessions sota el títol de RENÉIXER que es realitzaran al llarg dels mesos de maig i juny. Ha arribat l’hora de donar un nou pas en el nostre procés evolutiu.

El contingut de totes les jornades i els temes a tractar es basaran en obrir la porta del nostre interior per a poder integrar l’essència de lo viscut i posar més llum en el nostre camí a seguir a partir d’ara.

Per a tots els que vulgueu més informació o inscriure’s perquè sentiu que heu d’assistir a aquestes trobades o a alguna d’elles, haureu d’enviar un mail a: emaeljordimm@gmail.com .

Per a veure el vídeo: https://vimeo.com/user122899446/download/538551216/5f7107498b

A tots, una gran abraçada.