Moments de la vostra Ascensió

 

Des del món Angelical i de la Llum

Hola Família! Avui vull transmetre-us unes paraules emeses des del món celestsial. Avui us deixo amb DES DEL MÓN ANGELICAL I DE LA LLUM. A tots, una abraçada. 

Sentint el gran buit

 

Quan la sensació de buit apareix en el teu interior, saps que els millors instants estan arribant.

És com si tota densitat hagués desaparegut i sents la teva presència en mig del no-res i el tot alhora. Sents com si fos part d’alguna cosa major i molt superior al conegut terrenalment.

És com si levitessis i flotessis en el buit universal, sabent que no estàs sol i que tota existència basada en l’amor i el respecte estan en tu i tu formes part del Tot Universal. La Unicitat és immensa, plena de pau, respecte formant part d’una Família Superior, a la qual pertanys des dels teus primers instants existencials.

Sentint el buit en tu, és com si tot el que pogués alterar-te hagués estat alliberat del teu ser, percebent la plenitud i la sensació que ets part de tot l’existent i del firmament en el qual et trobes. Ets part del Tot. Et sents Un amb tota existència i les energies espirituals, creadores de l’univers i tot l’existent. Sents que tot és Amor. Sents una gran sensació de confort on tu no ets tu, sinó aquell qui en veritat ets.

Sentir tot això ens ajuda en el nostre procés evolutiu perquè t’obre les portes de la comprensió, la saviesa i de la teva veritable essència. És llavors, en aquest estat, quan t’adones que la vida és molt més del que un ser humà pot arribar a imaginar o creure.

Aquests moments de gran connexió, no existeix el creure o el coneixement, sinó el saber de la teva existència. Són moments per a ser tu mateix, part de la saviesa existencial, universal i del Tot.

Una vegada un arriba a aquest punt de sentir la seva veritable naturalesa, llavors, és quan s’obren noves portes per a connectar amb el Llar Celestial a la qual pertanys, amb tot el que això representa.

En el nostre ser hi ha tot un món interior que conèixer i obrir les portes que ens portaran a la nostra realització i al nostre màxim benestar interior. Sentirem la plenitud constantment en nosaltres i tot allò que puguem arribar a percebre ens portarà a la presa d’unes decisions, actitud i actes basats en el sentit pel qual estem encarnats en aquest món d’una sola lluna.

La Voluntat Superior serà portada a terme a través nostre per a ajudar a enlairar les energies del nostre estimat món i del nostre univers. Moltes ànimes d’altres nivells de vida estan esperant el nostre sentir del comentat fins ara per a poder, elles, també enlairar les seves vibracions.

No estem sols i tot sistema de vida d’aquest univers està unit pel major bé de tots.

Només existeix l’Amor, i totes les altres sensacions que hom pot arribar a tenir de malestar, és degut a non sentir aquest amor en un mateix.

Només existeix l’Amor, tot el dolor i malestar creat en la vida d’un es fruit del nostre oblit amb nosaltres mateixos. Anar al nostre interior permetrà obrir la porta del nostre veritable ser i poder connectar amb ell.

En els temps que vivim, ens estan portant vers aquesta direcció. No la rebutgeu perquè ella us portarà a l’enlairament de la vostra ànima. Sentiu i podreu arribar a saber de vosaltres mateixos i del que representa la vostra essència en aquest món actual.

La vostra essència no és terrenal. És part de la vibració més alta de l’univers: l’Amor. Aquest Amor us obrirà les portes del vostre món interior perquè us realitzeu i us materialitzeu segons sou per naturalesa.

Tots som sers espirituals. Tots tenim un món interior amb un potencial innat encara desconegut per molts i no aplicat per gran part dels que ja han sabut d’ell en algun moment.

No és qüestió de tenir un coneixement, sinó d’integrar aquest coneixement a través de la pràctica en el vostre procés evolutiu.

Una vegada integrat llavors és quan a emergint cada vegada més el SENTIR per a saber la direcció a prendre i el com avançar en ella. Més aspectes estan relacionats amb aquest Sentir, però cadascú anirà trobant més portes obertes en el seu món interior per a poder avançar en aquest planeta físic. Llavors, tot és possible.

Només existeix l’Amor.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

 

Acceptació

 

VIURE DES DE L'ESSÈNCIA

Hola! A continuació us presento aquest curs on line que es realitzarà en la segona quinzena d'aquest mes d'octubre. Per a mi és una satisfacció poder obrir una nova porta amb aquest curs de VIURE DES DE L'ESSÈNCIA. 

A tots, una abraçada.

Les ales del gran canvi

 

La Benedicció del que es viu

 

 

Imagineu-vos que hi ha diferents campaments d’estiu per a passar unes vacances, on en cada un hi ha unes regles i una manera d’actuar dins del campament.

Vas a un, i et trobes amb una manera de relacionar-se entre tots els assistents bastant diferent als d’un primer campament que ja has pogut visitar.

En un tercer, la manera de moure’s dins d’ell està basat en una manera de caminar concreta i unes salutacions a persones determinades d’aquell indret.

Així amb cada un dels grups acampats dins d’aquella zona de la natura.

Estant allà han d’adaptar-se i procurar ser ells mateixos, però seguint les directrius establertes.

Uns es troben millor que d’altres, però tots han de reestructurar la seva actuació davant aquella vida per a poder integrar-se en aquell lloc que han decidit estar.

D’alguna manera, el mateix passa en aquest planeta. Hi ha d’altres, però els que viuen aquí, han d’aprendre a conviure amb les pautes inculcades, inicialment, procedents de l’exterior d’un mateix.

Quin sentit té el viure en un lloc on no voldries estar i que t’adones que no és el millor, segons tu, per a mostrar-te tal com ets?

Normalment, els llocs on ens trobem, naixem i ens porten segons les indicacions reglamentàries de la nostra  societat, no es correspon amb la manera que tu tens de veure la vida i del com et mous dins d’ella.

Per què viure en llocs tan diferents a com poden sentir interiorment?

Tots portem una energia incorporada en nosaltres degut als aprenentatges al llarg de les nostres existències anteriors i a la desconnexió que podem arribar a tenir amb aquell qui en veritat som. Aquests aspectes fan que tinguem una energia molt concreta, i cada grau d’energia requereix un lloc i una manera de viure concreta per a poder evolucionar i enlairar-la. A energies més enlairades, més d’alta vibració, ens trobarem en indrets més semblants al que sentim, creant un benestar, un respecte i una acceptació entre tots els que t’envolten. En canvi, pot ser tot el contrari, que hom pugui tenir unes energies de baixa vibració, més denses, i llavors, el que arribarà a viure aquest ser serà experiències anàlogues al seu grau de vibració, amb el que això comporta com dolors, patiment, malestar o una visió de la vida més “negativa”.

Tots necessitem un entorn molt concret per a poder evolucionar la nostra ànima. Depèn del nostre grau de consciència i puresa, obtindrem uns ambients o d’altres.

Per què serveixen aquests ambients?

A vegades, per poder canviar i arribar a obrir les portes d’aquell qui som en veritat, necessitem transmutar aspectes que tenim interioritzats per a alliberar-los i poder sentir-nos a nosaltres mateixos.

Tots necessitem unes experiències i unes vivències molt concretes, per això naixem en una família o una altra, en una societat o una altra, o bé en un entorn molt concret que no sempre  és el que un voldria.

Algú pot preguntar-se:

-         Si hem d’evolucionar, per què no ens posen en l’ambient semblant a nosaltres, i així, tots ens entendríem i ens avindríem?

Imagineu-vos que tots els del mateix grup que us trobeu, tota la humanitat d’aquest món, intenteu imposar el que creieu i que les coses siguin com vosaltres voleu.

Si tot fos com vosaltres sou, en el nivell que us trobeu, no evolucionaríeu i us quedaríeu estancats en una manera de ser. Segur que aquesta manera  de ser es correspon amb qui sou realment?

Si un món fos habitat per un tipus de gent, tots iguals, aquest món no evolucionaria. Degut a això el vostre món es troba en els moments que es troba vivint el que viviu. Tots sou diferents, amb unes característiques diferents a la dels altres.

Què es necessita per a evolucionar i poder-se enlairar espiritualment, tant el ser com el planeta que habiten?

La resposta és molt senzilla:

Per a poder evolucionar es necessita situacions diferents a la que esteu vivint, perquè això us farà reflexionar i reaccionar. Aquests moments us faran, potser, canviar la vostra actitud i començar a sentir el que sentiu. Serà un punt inicial per a començar  a adonar-se que potser la manera que vivíeu no era la més adequada. Quan hom sempre actua igual, està estancat, seguint els patrons imposats del seu exterior.

Per a evolucionar es necessita viure situacions diferents a la rutina habitual d’un. Això obrirà les portes de la reflexió i adonar-se de la direcció pel major bé de tots, incloent-vos,  i no només el d’uns quants.

Enteneu ara, perquè tot el que està vivint aquest món on ara ens trobem?

Estem vivint per a evolucionar el nostre ser, així com per a enlairar el nostre planeta. Per això, la manera d’actuar com fins ara s’ha actuat només ha portat a una radicalització de les situacions per arribar a un punt on s’ha de fer els canvis pertinents, tant al ser, a la societat com al planeta en sí, per a crear un major benestar per a tots, i no només per a uns quants. En un món enlairat i evolucionat no hi hauria desigualtats.

Actualment ens trobem en aquest procés. En el seu moment vàrem decidir, cada una de les nostres ànimes, que ens volíem encarregar nosaltres d’aquest planeta. Bé, ara és un dels moments perquè donem passos per a estabilitzar-lo i crear una nova vida on el ser sigui respectat, estimat, i part de nosaltres, a les portes de la Unicitat que tenim davant havent-se de creuar.

Hi ha qui ja ho ha fet. Són ànimes conscients que estan ajudant a aquest món i a la humanitat que l’habita. Tots aquells que els escolten o estan a prop d’ells, poden arribar a sentir l’amor en els seus interiors i la saviesa de l’univers transmesa per aquests sers, arribant als interiors de tots aquells que l’escolten. Quan així és, les Fonts individuals ragen per a regar per allà on passin, irradiant Llum i Amor, així com donant consol, coratge i esperança a tots aquells que l’envolten. Només així, el món pot canviar les seves energies. Llavors els interessos personals s’alliberarien i la consciència obriria els cors de cadascú, i sent així, només el millor es pot esperar del món on visquin.

Per això viviu el que viviu. La finalitat és el vostre procés, i arrel d’ell, el de la humanitat i el planeta. Cadascú de vosaltres és una gota d’aigua del mar planetari. Si aquestes gotes estan contaminades, les aigües privaran el poder-se banyar i pescar tot el nostre aliment pel nostre procés evolutiu.

Cadascú de vosaltres sou una gota, i si aneu sentint la vostra essència, sabreu el camí a seguir i el com fer-lo per a arribar al final de la vostra materialització i manifestació acordada.

Per a canviar es necessita viure situacions molt diferents a les que viviu. Això us farà reflexionar, aprendre  i reaccionar segons qui sou i no el com us han fet.

Això és el que està passant en el nostre món.

Ha arribat a un punt on hem necessitat una situació molt suposadament adversa per a fer reaccionar a la majoria de les ànimes d’aquest planeta. No ha estat el primer cop ni serà el darrer.

Només estem en els inicis dels grans canvis que han d’establir-se com a inicis d’uns nous fonaments segons la Voluntat Superior de l’Univers i no de les ments.

Tot està anant bé. Aquest procés encara durarà un temps, però no us amoïneu. Senzillament aneu al vostre interior i mireu de trobar el sentit de la vostra vida i qui sou.

Tot va bé.

Tot té un sentit superior.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Saber i Sentir

 

Som present

 

La Bifurcació del camí

 

Una vegada, un deixeble estava amb el seu mestre i aquest li va explicar una història:

            Hi havia un ser humà que va decidir començar a caminar pel camí de la Llum. Quan va ser dins d’ell i portava un temps avançant, es va trobar amb una bifurcació. El camí es dividia en dues direccions. En una hi havia un cartell que indicava: “Camí de la Riquesa”, i en l’altre indicava un rètol el següent: “Camí de l’Autoconeixement”.

El ser humà que sempre havia tingut dificultats per a sobreviure i veient les dues opcions, va triar el camí  de la riquesa. Una vegada endinsat en ell, va adonar-se com la seva vida anava omplint-se del benestar material que mai hagués pogut imaginar-se: joies, diners, oportunitats de treball amb grans ingressos, èxit en els seus projectes, en fi, la vida va començar a somriure-li.

L’humà va veure com la seva família va deixar de passar gana i van poder-se comprar una nova casa, gran, just en el lloc on ell volia. Allò que tocava es convertia en èxit. Tots anaven a ell a consultar-li com fer prosperar les seves empreses i botigues.

Vivia en la més absoluta riquesa material. L’home es va sentir content i satisfet. Cada vegada tenia més coses a fer i menys temps per a dedicar-lo a la seva família. Invertia part dels seus diners i aquests es multiplicaven. Va posar oficines per arreu per a orientar a tots aquells que volien ser com el nostre home, perquè tot el que tocava es convertia en guanys. Els preus per a aconsellar no eren gens econòmics, de manera que el seu patrimoni anava en augment cada vegada més.

Va arribar un dia que es va adonar que en feia dos que no passava per casa seva i que no sabia quan ho podria fer. Estava tan ocupat amb els seus negocis que es va començar a oblidar-se d’ell i dels sers que en un temps eren el més important per a ell. Aquell ser humà es va anar consumint en la roda de l’ambició, l’oblit de qui era i les preocupacions, fins que va arribar el dia que caigué malalt. La seva família van  anar a buscar-lo per a portar-lo a casa i guarir-lo. La seva dona li va costà saber en quin despatx es trobava per la quantitat que en tenia. Després de molta assistència per part de la seva família i una bona alimentació, el nostre home va llevar-se un bon dia i va tornar a desaparèixer.

Mentre, socis d’ell van emportar-se part del capital que tenia en alguna empresa i van desaparèixer del país. El nostre humà va tenir dificultats per a sortir-se’n d’aquella situació. Amb el temps va poder recuperar aquelles empreses, alhora que va començar a haver persones que li tenien enveja pel seu capital i a crear-se enemistats per no poder atendre i solucionar situacions de amics i gent estimada fins fa poc; o bé, haver treballadors d’alguna de les seves fàbriques o botigues que volien fer vaga perquè creien que havien de cobrar més.

La situació va crear dolor en el cos d’aquell ser humà, i va haver d’agafar una baixa temporal fins que acabés de recuperar-se del tot. En aquells moments, en la seva vida només hi havia dolor i abatiment.

Aquell ser humà va continuar caminant pel camí de la riquesa fins que va arribar a un punt del seu camí que s’ajuntava amb l’altre camí que no va agafar.

Va aprendre de la experiència del dolor i el malestar. Continuà caminant, i més endavant va tornar a trobar-se amb una nova bifurcació. Hi havia, novament, dues direccions. En una hi havia un rètol que posava: “Camí de la Riquesa” i en l’altre un cartell indicava: “Camí de l’Autoconeixement”. Després de la experiència viscuda va decidir no patir com havia patit i s’endinsà en el “Camí de l’Autoconeixement.”

Una vegada estigué en ell es va adonar què havia estat la seva vida fins a aquell moment i va sentir tanta pena i dolor interior que es va posar a plorar. Es va adonar que ell no era com es pensava que era i que podia fer moltes més coses de les que creia que podia fer i va aprendre a estimar-se, adonant-se que quan més ho feia, més estimava als altres i aquests li corresponien amb escreix.

El nostre ser humà va començar a perdonar, a acceptar les coses com venien i a aprendre de tot el que li passava. Amb el temps, es va adonar que fins llavors, sempre tenia que menjar i allò que necessitava ho aconseguia per “obra de màgia”. L’home va aprendre a deixar-se anar a la vida, sabent que no estava sol i que era guiat i protegit per una essència poderosa no visible.

Va sentir, també, dolor al no fer allò que li deia el cor i sobre tot, quan es deixava emportar per les seves pors. Amb el temps va aprendre a  controlar la seva ment i a posar pau en el seu interior.

Arribà un moment, després de bastant caminar, que sentia l’amor pur i creador de tota vida en el seu endins permanentment, adonant-se que allò que volia  ho podia aconseguir. Es va adonar quin era el seu veritable poder i va començar a utilitzar-lo pel major bé de tots, incloent-s’hi.

Caminant, caminant, va veure que el camí que ara seguia s’ajuntava amb l’altre que no havia triat.

-      Però mestre, - li va preguntar el deixeble – en els dos camins ha sentit dolor, no ha pogut estalviar-lo, i a més a més, si en la primera vegada hagués triat el camí de l’autoconeixement, què hagués passat després en la nova bifurcació que hagués trobat?

-      Qui diu que hagués trobat una nova bifurcació? – Li respongué el mestre.

Voler ajudar a algu

 

Les paraules d’avui estan basades en voler ajudar als altres quan un pot veure que algú del seu entorn ho està passant malament. El primer impuls és voler ajudar-lo perquè es tranquil·litzi i pugui establir l’ordre i la calma novament a la seva vida.

He arribat a conèixer i a saber de gent que s’ha ofert a ajudar a algú quan aquest no li ha demanat.

Moltes vegades hi ha qui dóna el primer pas per a apropar-se a un i alleugerar-li el patiment que pot estar tenint. Per això, hauríem de recordar que cadascú és responsable de la seva vida. Això vol dir que la situació que està vivint té a veure amb les decisions que ha pres voluntàriament. Hi ha qui desconeix aquesta actitud en ell mateix, però el fet d’acceptar, rebutjar o donar un pas vers una direcció concreta procedeix d’un mateix. En el seu moment va dir SI, podent dir NO, i en comptes de dirigir-se vers a la dreta, podria haver pres la direcció vers l’esquerra. Amb això vull dir que és cadascú qui prenc les decisions a la seva vida, per tant, tots som els responsables del que ens passa a la nostra vida.

Tots, també venim amb un propòsit a aquesta vida, amb una finalitat i un objectiu molt concret per a la nostra ànima. Naixem en el lloc adequat, amb la família adequada i les característiques innates adequades. Nosaltres accedim a venir a aquest món, a aquesta vida. Seguim un procés i aquest procés evolutiu ens porta a viure situacions no sempre acceptades. Això és el que ens fa aprendre i evolucionar. Això és el que ens fa conèixer-nos i aplicar aquell qui en veritat som. Quan més ens coneguem, més podrem, per nosaltres mateixos, superar qualsevol  suposat obstacle que la vida ens pot posar en el nostre camí, o bé acceptar-lo des del nostre cor.

Tot això ho comento, perquè a vegades hi ha qui vol ajudar a un altre perquè no pateixi. Qui diu que l’altre persona no necessita viure el que viu per a reaccionar a la seva vida, o necessita acceptar més la vida i aprendre del que representa tot allò que viu pel seu procés?

Quan interferim a la vida d’algú sense que l’altre persona no hagi posat de la seva part, estem potser bloquejant el seu procés. Hem de pensar que tot allò que ens pot costar superar pot ser una benedicció per a la vida d’aquell que ho viu.

Conec persones que sempre volen ajudar als altres, veient ells què és el que  necessita l’altre per a sentir-se bé. Tu pots adonar-te de lla seva situació, però, estàs segur que l’altra persona és conscient del que li passa? L’altre, potser, no viu amb la mateixa consciència que tu pots arribar a tenir.

Com ja he dit, he arribat a conèixer persones que han volgut sempre ajudar als altres sense esperar el consentiment de l’altre perquè així sigui. És com immiscir-se a la seva vida sense el seu permís. La meva experiència en casos com aquests, es tracta de persones que volen dedicar la seva vida als altres, oblidant-se d’ells mateixos. No posem la nostra visió vers el nostre exterior, el nostre entorn, sinó en nosaltres per a poder fer les paus amb nosaltres mateixos, sense la necessitat d’ajudar als altres sense el seu consentiment. S’estan oblidant d’ells mateixos a l’ignorar-se, amb tot el que això comporta.

Al final, quan comencen aquests “sers generosos” a anar al seu interior i conèixer-se, comencen a adonar-se de la realitat de la seva vida i la dels altres. Llavors és quan comencen a comprendre perquè algú viu el que viu i el seu significat. A partir de llavors, respecten més les situacions dels altres i permeten que visquin el seu propi procés per a aprendre del per què de tot el que els hi passa. Ningú viu alguna cosa que no hagi de viure.

En un d’aquests casos, la suposada generositat d’aquest ser, es va convertí en amor i respecte vers els altres i tot aquell que, suposadament, pot estar passant-lo malament. Tots tenim un motiu, un sentit pel fet de néixer en aquesta vida actual.

Què succeeix quan algú intenta ajudar a un altre que no ho ha demanat? Senzillament, que els resultats no arriben a ser els esperats. Quan un deixa que siguin els altres qui li solucionin els seus suposats problemes existencials, està fent que ell no compti per a ell mateix i s’incapaciti, creient-lo així perquè creu que no pot fer res a la seva vida. El paper de víctima apareix.

Quan un es nega, tot malestar és possible.

La nostra ànima no ha vingut a aquesta vida a passar-ho malament, sinó a aprendre a mostrar-se ella mateixa a través nostre. Si nosaltres  no fem res per a superar el viscut, ens estem bloquejant i permetem que tot el que sigui baixa vibració, tot malestar, pugui ser en nosaltres en qualsevol moment.

Potser conegueu una expressió que diu: “No hi ha mal que per bé no sigui”. Tot, efectivament, te un sentit, fins i tot allò no desitjat que un pot arribar a viure.

No podem ajudar a algú que no ho necessiti pel seu procés, perquè la persona no estarà capacitada per a fer aquest canvi i perdurar el benestar en ell després de fer alguns canvis en ell per part d’algú aliè a si mateix. Quan depenem dels altres per a la nostra felicitat, estem tancats per a no ser nosaltres mateixos. Això és el que està succeint en el nostre món. La persona implicada ha de donar el primer pas per a acceptar els canvis a la seva vida. Si no es així, els canvis tan esperats no succeiran. Si algú no està preparat, de res serveix actuar per a ell perquè canviï. Tot canvi procedeix d’una obertura interior per a arribar a ser i viure segons un és. Si la persona està tancada, de res serveix el que pogueu arribar a fer per a ella.

Potser pugueu veure uns resultats però amb el temps, com que la persona no ha canviat, tornarà a viure amb algun malestar a la seva vida. Aquest pot ser més o menys dramàtic, desastrós o definitiu, si hom no comença a donar els canvis per si mateix i s’obre a tot lo”bo” que la vida pot arribar a donar-li. No hi ha cap malestar o alguna cosa dolenta en aquesta vida. Tot és una benedicció per la nostra existència actual. Tot té el seu sentit degut a la predisposició d’un i a les energies que irradiem des del nostre interior. 

Si ajudem a algú en un moment determinat i ell no ens ha demanat que ho fem, però nosaltres donem el pas, el resultat serà nul, o bé si sembla que hagués una mena de llum en el seu camí, amb el temps, una tempesta tornarà a ell fins que aprengui i s’obri per a arribar a ser ell mateix.

Recordo una situació que vaig viure fa anys com a terapeuta. Algú assistí a una sessió amb mi. Quan se’n va anar es va sentir millor. En una segona sessió va tornar a passar el mateix, però en ella li vaig dir el que li succeïa i que ella, la persona,, havia de fer canvis perquè no tornés a succeir el que estava vivint. A l’adonar-se que ella havia de posar de la seva part, al no estar preparada, va deixar de venir a mi, mirant de trobar a un altre perquè li solucionés el que li estava passant. Ella no va voler posar de la seva part, i per tant, el que podia sanar i establir-se dins del benestar, no estava sent.

Un ha de posar de la seva part. No podem interferir en el procés de cadascú, perquè el més probable és que no es vegin els resultats volguts. Fins i  tot, un pot estar creant un malestar en ell mateix per voler intervenir en una ajuda no demanada.

Ajudar per ajudar no té un sentit espiritual. Podria comentar-vos altres casos viscuts, però crec que aquest ja és el suficientment clar per a adonar-nos que és un mateix qui ha de donar el primer pas. Tot té un sentit, i per tant, el que hem de fer inicialment, és acceptar el que vivim. Després en mig d’aquesta situació, mirar de quina manera nosaltres podem donar passos per a sentir la felicitat, el benestar, la il·lusió per a viure i quins canvis realitzar en nosaltres per a estar bé, podent demanar ajuda en cas que ho necessités.

Si algú no està preparat, anirà vivint una i una altra vegada, una mateixa situació, la qual conté el fons de l’aprenentatge a realitzar.  

Recordo, també, un cas greu, el qual se’m va demanar si podia ajudar a algú amb una situació molt concreta i de cert nivell espiritual. En el cas d’aquests coneguts que em demanaren que ajudés a algú sense la persona saber-ho. Ho vaig acceptar.

Va ser la primera i darrera vegada que vaig realitzar alguna cosa per algú que no estava preparat per a ser ell mateix, degut que necessitava passar per aquesta situació pel seu procés evolutiu.  Em vaig adonar del per què vivia el que estava vivint aquesta persona, però no va servir de res. La persona no em va tenir en compte. Al final, prengué la decisió de no fer més sessions d’aquest tipus si la pròpia persona no es posava en contacte amb mi. Això ja seria un primer pas a donar.

Ajudar està bé i és una mostra de solidaritat i generositat per a algú que està demanant ajuda personalment. Quan no és així, pot ser que, o bé no s’obtinguin resultats, o bé que amb el temps torni a viure una situació semblant, però potser més profunda, intensa.

Un necessita viure el que viu per a arribar a ell mateix si volem interferir en el seu procés, no li estem ajudant, sinó a prolongar el dolor en ell. És un mateix qui ha de donar el consentiment per a aprendre del viscut.

Tot té el seu sentit a la nostra vida.

La nostra ajuda està disposada per a aquell o aquells que estiguin oberts de cor i accepten allò diferent a les seves creences i el seu nivell de vida. Llavors, tot és possible.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.