Llum en la boira interior

Estimada mare, les paraules d’avui procedeixen de la teva presència a la meva vida i de l’anar agafats de la mà al llarg del camí que estàs vivint. Dóna gust veure’t en els temps actuals, tenint present que fa anys no manifestaves el costat alegre de la vida. La teva vivència actual fa que els qui estem al teu costat puguem saber de tu en aquesta abraçada de l’alzheimer que t’acompanya al llarg dels teus anys.

M’alegro quan veig que tota la teva part d’espontaneïtat i obertura es manifesten d’una manera innata com si la teva nena interior estigués contenta d’estar amb nosaltres.

Els teus moments,, alliberats d’un passat i el futur, fan que senzillament estiguis. Vius el present ple de les teves actituds i espontaneïtat basada del teu passat ja ignorat. Les teves paraules ja no tenen un sentit per aquell que les escolti. Crees situacions no existents creient que les vas viure, convençuda que així van ser.

Les paraules mai varen ser una part notable en tu, i ara, només són un complement amb fulles arrencades del teu diccionari, on les que encara consten, supleixen a d’altres, convençuda que així és. Queden ja poques fulles, poques paraules.

Estimada mare, el meu amor és amb tu. La meva presència et dóna la calidesa que necessita el teu ser al veure’m. Ens abracem, ens petonegem i veig que a l’estar a prop teu, t’obres i sents una comprensió i respecte que no sempre va ser així. Alguna vegada em vas intentar parlar sobre la teva situació, encara que no amb les paraules adequades. Volies obrir-te a mi. Jo t’escoltava i et vaig entendre. Et vaig acceptar, mostrant la comprensió de la teva situació.

La teva vida està emmagatzemada dins del teu armari interior. Tancat amb clau, sense trobar-la per a poder-lo obrir i alliberar tot allò que et va portar a aquest estat actual.

Sento una gran tendresa cap a tu. Sento una compassió incondicional vers el teu ser saps que pots comptar amb mi i amb la teva parella, el meu pare. Tenim l sort de poder estar al teu costat i poder continuar junts aquest trajecte on cada vegada més, part de tu es va amagant, desapareixent, deixant només el físic. Part del teu vocabulari ja ha marxat. Les teves expressions són les tòpiques sense cap sentit basant-se en la diplomàcia per a quedar bé, aplicada al llarg de la teva vida. El teu caminar encara segueix actiu, encara que necessites una seguretat, acompanyament per a mantenir dret tot el teu ser físic i no tambalejar-te, ensopegar o caure, com alguna vegada a succeït. Encantant de poder estar al teu costat en aquests moments.

Et veig somriure, fer bromes i expressar el teu passat cada instant sense ser conscient d’això. Coneixent-lo per la meva part, només puc mirar-te i fer-te un somrís càlid i comprensiu vers tot el que intentes expressar.

En aquests temps de grans canvis, també tu els estàs vivint. Estàs deixant de ser qui erets, per a mostrar una mica més,, la nena interior que sempre ha estat en tu. Ells es trobava tancada a l’armari, però tu, al desaparèixer inconscientment de tu mateixa, s’ha anat manifestant, cada vegada, amb més perseverança per a poder arribar a expressar la part més alegre i divertida de la vida.

Ara rius, on l’expressió de les teves bromes constants procedeixen del teu estat emocional interior pertanyent al teu passat. No ets conscient del contingut de les teves expressions, però si de les ganes d’expressar i crear un bon ambient a la teva manera. A vegades el pare i jo ens hem mirat i somrigut per les teves manifestacions i expressions.

Estimada mare, la vida t’ha portat fins a aquest punt. Encara ara ja no recordes res, així ho vas acordar. Així ho vaig acordà jo també, el fet d’estar al teu costat en aquests moments de la teva vida.

Continues tenint ganes de sortir de casa i no quedar-te en ella. El sol és el teu aliat, permetent que acaroni el teu cos, sentint-te orgullosa quan veus que aquesta es torna morena pels raigs solars. El teu aspecte presumit fa que et sentis bé.

Mare, la teva llum ens està arribant, i cada vegada més, a aquells que estem al teu costat. T’estimo estimada mare. El meu amor sempre està amb tu i saps que així és. Em busques amb la mirada, i després em somrius. Amb un gest divertit, sense paraules connectem permetent que un somrís s’expressi en el nostre ser mirant-nos. El teu procés va a més, anant la teva nena interior, manifestant-se cada vegada més, també.

Per a una relació no es necessiten paraules, així com l’actitud mental que es té davant la vida. Només des del cor podem apropar-nos i sentir la presència de l’altre, sigui la situació que sigui de l’altre part, en el teu cas, l’alzheimer, en un estat molt avançat.

Em complau poder veure el teu sentit de l’humor, el teu somrís, quan rius o quan expresses mímicament algun gest en la tea expressió facial o gestual. M’alegro veure la teva part més divertida.

Gràcies mare per la teva presència a la meva vida.

Res és el que sembla. Tot el suposadament dramàtic i dolorós, no volgut per a ningú, comporta una llum que s’irradia vers tots aquells que envolten al ser que ho viu.

L’univers vetlla per tots nosaltres. Tot té el seu sentit.

No estem sols.

Viure el present

El sentit de la nostra presència

Entrecista a Ràdio Jaen

Hola!
Avui us deixo amb una col·laboració a Ràdio Jaen realitzada aquest dimarts passat dins del programa "LA SENDA AZUL",dirigit y presentat per Sisi Bocanegra,, un ser ple de puresa i calidesa, on entre d'altres aspectes es parlà de l'observació a la vida, la ment i el cor. Ho podeu escocltar entrant a   http://www.ivoox.com/47031432   A ttots, una  abraçada.

Temps de canvis

Són temps de grans canvis i les aigües del riu baixen mogudes i revoltes. Ha hagut temps de sequera, i de sobte apareixen les tempestes, produint grans modificacions en la forma del lloc on ha intervingut.

Són temps de grans canvis a l’interior del ser, on les energies es remouen produint revoltes, tempestes emocionals i grans modificacions en el com s’ha actuat fins ara, fins i tot en la visió de la vida segons el que un sent dins d’ell.

El temps sembla quedar-se sense la llum d’un sol que alegra els dies amb la seva presència. Mirant al cel podem veure l’encobriment dels núvols, alguns d’ells espessos i ennegrits, alliberant les gotes d’aigua i la brisa enlairada en el lloc on es troba.

El nostre estat interior embla quedar-se sense la llum de la nostra essència, la qual ens permet sentir la felicitat i el benestar si deixem que s’expressi lliurement. Sentint el nostre interior podrem percebre el malestar aparegut sense la nostra voluntat conscient, deixant que el plor s’alliberi per a molts de vosaltres, allà on es trobeu. Tot sembla desaparèixer deixant al ser, en aquest procés de canvi, amb un sentiment no comprès del tot. 

El Cel ens avisa dels grans canvis. La metàfora celestial ens porta a entendre la nostra vida quotidiana i el nostre procés evolutiu en aquest cos que habitem.

Quan sentim aquests símptomes coneguts com “el despertar de la consciència”, se’ns està advertint que ja ha arribat l’hora per a nosaltres. Quan vivim la suposada adversitat, només és un avís de l’univers per a ajudar-nos a alliberar tot allò que hem adquirit i fet nostre, no pertanyent a la nostra essència.

Tota pluja, rega unes llavors.

Tot moment viscut, no volgut, ens obre la porta conforme ha arribat la nostra hora. Darrera de cada situació suposadament adversa, comporta un aprenentatge per a la nostra evolució espiritual. Tota evolució espiritual ens enlaira més enllà d’aquests núvols, adonant-nos que el sol està cada dia, podent-lo notar en el nostre interior.

Quan s’ignora el fons de lo viscut i només es valora la forma del que ha succeït, llavors, apareix el dolor, el victimisme i la desgràcia.

 Res és el que sembla.

El món està canviant. També el temps, i nosaltres, que som part del Sentit Superior d’aquest món que habitem, som els grans responsables de la transmutació personal que s’està produint i dels avanços de tots aquells que ens envolten. La teva presència s’uneix a la dels altres i permeteu, junts, crear una nova porta per a poder-la creuar i poder veure la llum del que representa ser un mateix i unir-se amb tots els altres.

Els sers d’aquest món en evolució comencen a adonar-se de la Unicitat haguda amb aquells que l’envolten.

Els temps estan canviant, així com l’individu.

No creus que el que ha succeït en el teu món us ha portat al punt on ara us trobeu? No creus que tot el viscut pel teu ser, ha tingut un sentit segons el procés evolutiu personal? Atura’t un moment i reflexiona sobre el què t’ha aportat cada situació adversa viscuda.

Quan més un es manifesti segons qui és, lo atret a la seva vida, li farà sentir millor i voldrà que tots també atreguin allò que un atrau.

Quan menys un es manifesti segons qui és, la vida li continuarà donant tot allò que el ser s’aferra i no té en compte el que el seu interior li guia.  

No hi ha res perquè si.

El que podem veure en el nostre exterior només és una mostra del nostre interior. Aquest món no és el nostre contrincant, sinó el nostre aliat. La resta de la humanitat no hem de posar distància amb ella, perquè és part de nosaltres i obrint-nos a ella, acceptant lo diferent segons les creences personals que un pot arribar a tenir, facilitarà la unió entre totes les ànimes encarnades, produint-se un canvi de visió, una transmutació sobre el com viure i el sentit de la vida.

Són temps de grans canvis, i aviat hi hauran novetats en aquest sentit, havent de posar una mica més de la nostra part. Alguns continuareu tancats en vosaltres mateixos. Se us respecte. D’altres començareu a donar nous passos per a arribar a vosaltres mateixos, començant a viure des del Cor, i així, poder sentir l’Amor i la Unió  amb tots aquells que us envolten o poden necessitar una mà per a ressorgir del fons del seu pou existencial.

Els esdeveniments aniran a més, però no us preocupeu, perquè toTs ells tindran un sentit pel vostre estimat món i tot aquell que l’habiti.

Deixem que passi tot, una vegada ja iniciat. Aprengueu a acceptar i a obtenir l’aprenentatge que cada situació comporta.

Benvinguts a aquest període de transmutació planetària gràcies a les consciències que molts de vosaltres ja heu començat a despertar-la o a augmentar-la. Gràcies per ser i estar.

El no volgut no és dolent, sinó necessari per a cada individu que ho viu.

Lo volgut és una conseqüència de lo hagut a l’interior de cadascú. T’agrada el que la vida et dóna?Enhorabona! Només tu, cadascú, atrau segons les seves energies. Alguns sou conscients d’ella, i d’altres no. Deixeu que cadascú segueixi el seu camí. Arribarà el dia que es trobarà amb una bifurcació, i de sobte, sentirà en el seu interior alguna cosa que li indicarà quin camí seguir dels dos que es trobarà. Llavors, no serà la ment qui el guiarà, sinó aquell qui en veritat és, que habita en ell.  La seva essència començarà a manifestar-se.

La direcció és la mateixa per a tots, però el que es pot trobar en el camí, no. Per això, uns viuen uns fets i els altres no, però tots serveixen per a fer reaccionar, tant als altres, com a un mateix.

Només cal preguntar:

-         Quines situacions vols viure a la teva vida? Tu ets l’imant que atrau cada fet viscut. Tu ets el cocreador de la teva vida.

Més enllà de la forma es troba el fons celestial en cadascú. Aquesta és la font de la nostra existència. Què triem pel nostre camí?

Són temps de grans canvis, on les ànimes truquen a la nostra porta interior per a manifestar-se segons l’acordat. Tu ho vas acordar, i ara, són els temps de la seva manifestació.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

El sentit de lo desigual

El poder de lo innat

 A continuació us presento l'entrevista realitzada aquest dimarts passat en relació al meu darrer llibre editat: "LA SENDA DE MI INTERIOR - E l poder de lo innato" En aquesta trobada dirigida i presentada per Alberto Lajas, es parladel d'aspectes del seu contingut que cadascú porta en el seu interior, innats per a poder realitzar la vida que ha vingut a fer. A tots, una abraçada.
Per a veure-la clicar el seguent clik:  https://youtu.be/dfWq96SBuuU

El capvespre de lo humà

I veient l’aportació d’algunes ànimes per a arribar a elles, l’univers decidí donar unes oportunitats a tots aquells que volguessin enlairar la seva ànima immersos en lo terrenal.

Amb el canvi de mil·lenni, s’incrementaren i enlairaren les vibracions pel planeta Terra. D’aquesta manera, tot aquell que començara a sentir en el seu interior la direcció de la Llar pogués seguir-la segons anés sentint.

A l’any dos mil dotze, finalitzà un cicle terrestre,, on els resultats del procés del nostre planeta estava a les nostres mans. A partir d’aquell moment tot va dependre de nosaltres mateixos, com no havia estat fins ara. Tot i així, a l’any dos mil catorze, va ser quan se’ns alliberà de lo limitat per a poder arribar a manifestar aquell qui érem. Ja no seria necessari esperar a que els altres despertessin per a poder continuar tots junts. L’univers veia que les capacitats que teníem, i sobre tot algunes de les ànimes encarnades,, no podien avançar segons les seves capacitats i potencial innat activat. Per això se’ns alliberà de tot “sostre” que pogués limitar el nostre procés espiritual al nostre ritme.

Així va ser com les ànimes conscients pogueren avançar d’una manera més accelerada per a poder establir el Sentit Diví en aquest planeta Terra.

És probable que aneu notant com cada vegada hi ha sers conscients, així com per a aquells que han decidit no adaptar-se als nous temps, continuar amb el seu aferrament al que va ser la seva vida passada. S’ha de respectar a aquestes ànimes que han decidit no avançar segons el potencial establert perquè així sigui. Aquesta decisió és part del seu procés. En el seu moment deixaran aquest planeta i continuaran en un altre univers on el planeta físic ja està preparat per a rebre a tots aquells que han pres aquesta decisió de no acceptar les noves energies.

En els temps que vivim us podem dir que ha hagut un gran canvi energètic en el vostre món. Les energies que mantenien aquest planeta han aumentat perquè cadascú pugui portar a terme el seu procés espiritual i poder manifestar la divinitat que cadascú és. Aquesta energia innata ja és troba des del nostre primer naixement, però és ara quan s’està activant, perquè tot el contingut més enlairat del nostre ADN, pugui ser manifestat al llarg de la vida d’un.

Ens trobem en unes energies molt superiors a les de temps enrere. Aquestes ens permeten, ja no tan sols despertar la nostra consciència, sinó activar el procés d’irradiació divina que hi ha en cadascú de vosaltres.

No sou qui aparenteu ser. La vostra veritable essència us està trucant a la porta per a ser manifestada i expressada en cada acte del vostre procés actual.

Sentiu i sigueu conscients del que sentiu en el vostre interior. El vostre cor us està parlant per a donar nous passos en el vostre dia a dia.

Esteu preparats per a pujar nous esglaons i anar deixant la vostra naturalesa humana per a mostrar la vostra veritable essència divina. Ens trobem en temps que alguns de vosaltres, ja heu començat a deixar lo humà per a viure des d’aquell qui en veritat sou.

Aquest és ara el veritable procés de tota ànima encarnada.

En el seu moment donareu passos pel vostre despertar, i ara, l’univers us convida a donar uns nous passos per a viure segons qui sou. Per a això, heu de lliurar-vos a la vostra Divinitat ai deixar que la seva Voluntat sigui en vosaltres. Accepteu aquesta voluntat perquè serà la direcció a seguir per a materialitza allò que cadascú ha vingut a realitzar en aquest món físic.

La vostra ànima està trucant a la vostra porta interior. Obriu-la i permeteu que tot allò que hagi de ser, sigui. Accepteu-lo i confieu plenament que tot està anant bé, vivint des del vostre interior. La vostra vida canviarà notablement. Notareu sensacions que fins ara no heu sentit, i d’altres ja conegudes. Les notareu com una intensitat no tinguda fins ara. Anireu profunditzant  cada vegada més en el vostre interior fins a donar la mà a la Divinitat que sou.

Us trobeu en uns temps de grans canvis, on el coneixement de la vella energia hauria d’anar deixant-se de transmetre i aplicar. En el vostre món hi ha bastant confusió, encara, degut a aquesta transmissió per a poder arribar a un mateix, al veritable ser que un és. Tot és molt més fàcil que seguir a algú o dependre d’uns coneixements o mecanismes externs per a arribar a ser un mateix.

La nova energia, us alliberarà de lo terrenal, de lo limitat i els dubtes i pors que un pugui arribar a tenir.

Sou sers encarnats,, però no uns humans limitats pel vostre entorn. La identificació amb ell us fa tancar dins d’unes crences que limiten el vostre procés evolutiu.

No esteu sols.

El vostre potencial actual és molt superior al que va ser, i la direcció a seguir en els temps actuals us està portant a deixar de ser un ser humà per a donar pas al ser diví que sou.

Aquesta és una de les grans diferències i aspectes a tenir present en els temps que viviu. Lo humà us ha servit per a adaptar-vos a aquest planeta,, però la gran ascensió prevista per a les ànimes que habiten aquest món físic consisteix en començar a recordar qui sou, i iniciar, també, a irradiar la vostra energia d’alta vibració, portant a terme el Gran Pla Diví que vareu acordar cadascú al venir a aquesta encarnació que us trobeu.

Ens trobem en temps d’una gran ascensió. Deixeu deviure com a sers terrenals per a mostrarla vostra glòria i magnificència, irradiant la vostra lluminositat i energies d’alta vibració que hi ha en cadascú de vosaltres.

Us trobeu, estimades ànimes, en moments gloriosos pel vostre estimat planeta i tots aquells que l’habiteu. El procés que des de la Llar d’n procediu us està indicant i aportant a cadascú, és el d’anar deixant lo humà per a anar mostrant la vostra veritable essència divina.

Us trobeu en temps on cada vegada va predominant més la nova energia, l’Energia Crística, la de més alta vibració, i tots vosaltres, cadascú de vosaltres procedeix d’ella, acollint-la en el vostre interior.

Sou Amor.

No esteu sols.

Sou part de l’Univers, i aquest us abraça i us protegeix de tot el que no procedeix de la seva essència. Sent vosaltres, res heu de témer.

Accepteu les noves energies i deixeu que aquell qui sou pugui arribar a manifestar-se d’una manera plena i majestuosa.

Vosaltres sou Llum i Amor.

Us trobeu en els temps on la vostra veritable naturalesa demana pas per a ser manifestada i ajudar al vostre planeta i humanitat.

Nosaltres, la Llar, estarem sempre amb cadascú de vosaltres.

Obriu-vos. Sentiu i ens escoltareu en el vostre interior.

Mai heu estat sols ni ho estareu.

Nous temps s’apropen, trobant-vos en moments de redefinició de cadascú pels temps que s’apropen..

Vosaltres sou part de la nova Terra, on el Cel s’establirà en el vostre món, unint a les ànimes i no permetent que la densitat habiti entre vosaltres. No temeu pel que està succeint actualment. L’any dos mil vint-i-u serà la fi d’un cicle on es podrà establir, d’una manera  més notable, aquell qui en veritat sou i tot lo pertanyent a la vostra essència.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

Gràcies a tots!

Presentació de "La senda de mi inerior - el poder de lo innato"

Hola Família! Avui vull presentar-vos el meu nou llibre amb l’Editorial Caligrama, el qual és diferent als ja editats fins ara. Algú em va arribar a dir que li agradaria saber més de mi, doncs bé aquest nou projecte està relacionat amb part de la meva autobiografia. Tots podem viure i tenir experiències inesperades, i aparentment no volgudes, i tots tenim la capacitat de superació, degut al poder innat que tenim en el nostre interior. Tot el viscut té el seu sentit.

La intenció del contingut d’aquest nou llibre no es narrar les meves vivències i el sentit en cada una d’elles, sinó que a través de la meva experiència, parlar de la capacitat que cadascú té per a superar tots els obstacles que pugui viure a la vida, tenint present que tots portem en el nostre interior una força i un potencial que ens permet enlairar-nos i avançar entre les turmentes que ens puguem trobar, deixant enrere el dolor, la impotència i una visió limitada, basada exclusivament des de la ment.

És un llibre que parlo de mi, però no és aquesta la meva intenció sinó el fet que tots tenim un potencial innat que ens permetrà superar qualsevol suposada adversitat en la qual ens puguem trobar a la nostra vida.

Des del meu cor, a tots una abraçada.