Són temps de
grans canvis i les aigües del riu baixen mogudes i revoltes. Ha hagut temps de
sequera, i de sobte apareixen les tempestes, produint grans modificacions en la
forma del lloc on ha intervingut.
Són temps de
grans canvis a l’interior del ser, on les energies es remouen produint
revoltes, tempestes emocionals i grans modificacions en el com s’ha actuat fins
ara, fins i tot en la visió de la vida segons el que un sent dins d’ell.
El temps sembla
quedar-se sense la llum d’un sol que alegra els dies amb la seva presència.
Mirant al cel podem veure l’encobriment dels núvols, alguns d’ells espessos i
ennegrits, alliberant les gotes d’aigua i la brisa enlairada en el lloc on es
troba.
El nostre estat
interior embla quedar-se sense la llum de la nostra essència, la qual ens
permet sentir la felicitat i el benestar si deixem que s’expressi lliurement.
Sentint el nostre interior podrem percebre el malestar aparegut sense la nostra
voluntat conscient, deixant que el plor s’alliberi per a molts de vosaltres,
allà on es trobeu. Tot sembla desaparèixer deixant al ser, en aquest procés de
canvi, amb un sentiment no comprès del tot.
El Cel ens avisa
dels grans canvis. La metàfora celestial ens porta a entendre la nostra vida
quotidiana i el nostre procés evolutiu en aquest cos que habitem.
Quan sentim
aquests símptomes coneguts com “el despertar de la consciència”, se’ns està
advertint que ja ha arribat l’hora per a nosaltres. Quan vivim la suposada
adversitat, només és un avís de l’univers per a ajudar-nos a alliberar tot allò
que hem adquirit i fet nostre, no pertanyent a la nostra essència.
Tota pluja, rega
unes llavors.
Tot moment
viscut, no volgut, ens obre la porta conforme ha arribat la nostra hora.
Darrera de cada situació suposadament adversa, comporta un aprenentatge per a
la nostra evolució espiritual. Tota evolució espiritual ens enlaira més enllà
d’aquests núvols, adonant-nos que el sol està cada dia, podent-lo notar en el
nostre interior.
Quan s’ignora el
fons de lo viscut i només es valora la forma del que ha succeït, llavors,
apareix el dolor, el victimisme i la desgràcia.
Res és el que sembla.
El món està
canviant. També el temps, i nosaltres, que som part del Sentit Superior
d’aquest món que habitem, som els grans responsables de la transmutació
personal que s’està produint i dels avanços de tots aquells que ens envolten.
La teva presència s’uneix a la dels altres i permeteu, junts, crear una nova
porta per a poder-la creuar i poder veure la llum del que representa ser un mateix
i unir-se amb tots els altres.
Els sers d’aquest
món en evolució comencen a adonar-se de la Unicitat haguda amb aquells que
l’envolten.
Els temps estan
canviant, així com l’individu.
No creus que el
que ha succeït en el teu món us ha portat al punt on ara us trobeu? No creus
que tot el viscut pel teu ser, ha tingut un sentit segons el procés evolutiu
personal? Atura’t un moment i reflexiona sobre el què t’ha aportat cada
situació adversa viscuda.
Quan més un es
manifesti segons qui és, lo atret a la seva vida, li farà sentir millor i
voldrà que tots també atreguin allò que un atrau.
Quan menys un es
manifesti segons qui és, la vida li continuarà donant tot allò que el ser
s’aferra i no té en compte el que el seu interior li guia.
No hi ha res
perquè si.
El que podem
veure en el nostre exterior només és una mostra del nostre interior. Aquest món
no és el nostre contrincant, sinó el nostre aliat. La resta de la humanitat no
hem de posar distància amb ella, perquè és part de nosaltres i obrint-nos a
ella, acceptant lo diferent segons les creences personals que un pot arribar a
tenir, facilitarà la unió entre totes les ànimes encarnades, produint-se un
canvi de visió, una transmutació sobre el com viure i el sentit de la vida.
Són temps de
grans canvis, i aviat hi hauran novetats en aquest sentit, havent de posar una
mica més de la nostra part. Alguns continuareu tancats en vosaltres mateixos.
Se us respecte. D’altres començareu a donar nous passos per a arribar a
vosaltres mateixos, començant a viure des del Cor, i així, poder sentir l’Amor
i la Unió amb tots aquells que us
envolten o poden necessitar una mà per a ressorgir del fons del seu pou
existencial.
Els esdeveniments
aniran a més, però no us preocupeu, perquè toTs ells tindran un sentit pel
vostre estimat món i tot aquell que l’habiti.
Deixem que passi
tot, una vegada ja iniciat. Aprengueu a acceptar i a obtenir l’aprenentatge que
cada situació comporta.
Benvinguts a
aquest període de transmutació planetària gràcies a les consciències que molts
de vosaltres ja heu començat a despertar-la o a augmentar-la. Gràcies per ser i
estar.
El no volgut no
és dolent, sinó necessari per a cada individu que ho viu.
Lo volgut és una
conseqüència de lo hagut a l’interior de cadascú. T’agrada el que la vida et
dóna?Enhorabona! Només tu, cadascú, atrau segons les seves energies. Alguns sou
conscients d’ella, i d’altres no. Deixeu que cadascú segueixi el seu camí.
Arribarà el dia que es trobarà amb una bifurcació, i de sobte, sentirà en el
seu interior alguna cosa que li indicarà quin camí seguir dels dos que es
trobarà. Llavors, no serà la ment qui el guiarà, sinó aquell qui en veritat és,
que habita en ell. La seva essència
començarà a manifestar-se.
La direcció és la
mateixa per a tots, però el que es pot trobar en el camí, no. Per això, uns
viuen uns fets i els altres no, però tots serveixen per a fer reaccionar, tant
als altres, com a un mateix.
Només cal
preguntar:
-
Quines
situacions vols viure a la teva vida? Tu ets l’imant que atrau cada fet viscut.
Tu ets el cocreador de la teva vida.
Més enllà de la
forma es troba el fons celestial en cadascú. Aquesta és la font de la nostra
existència. Què triem pel nostre camí?
Són temps de
grans canvis, on les ànimes truquen a la nostra porta interior per a
manifestar-se segons l’acordat. Tu ho vas acordar, i ara, són els temps de la
seva manifestació.
Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de
vosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada