Trobades pel mes de desembre

A continuació os presento les darreres trobades d'enguany.
Com sempre, a tots aquells que estigueu interessats en assistir en alguna d'elles, només caldrà que envieu un email a l'adreça que consta en el full adjunt.
Desitjant el millor per a vosaltres, una abraçada.

La Llar està en vosaltres

Estimades ànimes germanes que viviu en la matèria per a enaltir i enlairar la presència de la Voluntat Superior, a totes us diem, que el procés que estàveu seguint fins ara, ha donat un gir important, accelerant la vostra ascensió, obrint les portes d’una comprensió superior al ritme que heu vingut fent fins ara.

Veniu d’una dualitat enfortida, obrint-vos pas entre la boira de la no consciència. Els passos eren petit, però cada un que donàveu representava molt per a la vostra ànima. Aquests petits passos us han portat a un punt on el vostre caminar s’ha alleugerat i el vostre avanç accelerat.

Vosaltres heu estat els artífexs d’aquest gran canvi del vostre planeta i la humanitat, així com de tots els sers que l’habiten.

Heu seguit un procés basat en unes experiències de sers predecessors als vostres temps. Molts vareu tenir l’oportunitat de rebre-les, i fent-se-les d’ells segons els seus moments. Aquestes adquisicions varen portar a d’altres, basades totes en una energia que no era la que ara teniu. Tot el manifestat va ser com una bona intenció, però només va ser la visió d’aquells que van creure saber del camí fins arribar a nosaltres. 

Ara nosaltres, us diem, estimats germans en la matèria, que hi ha una nova visió per al vostre caminar, que us ajudarà a seguir amb la vibració que està vibrant el vostre estimat planeta.

La Llar no es troba en les altures, en el firmament; i estant en ell, les vostres percepcions són molt superiors a com ara les sentiu.

El que us volem dir, a totes les ànimes que habiteu aquest lloc que està ascendint a noves dimensions, és que la presència de la Llar i tots els que en ell ens trobem, estem en cadascú de vosaltres.

Encara mostreu aspectes elementals del vostre procés en relació a la Font de la qual tots procediu. Donareu nous passos, dins del vostre temps, on l’adquirit des del vostre exterior, deixarà de tenir sentit per a vosaltres, i adquirireu nous hàbits i costums per a sentir la vostra veritable essència. Cada vegada viatjareu menys per a conèixer, i sentireu més, adquirint la clau de la saviesa superior en cadascú. Aprendreu a viatjar sense desplaçar-vos , perquè l’important i el que necessiteu saber i sentir, es trobarà allà on estigueu.

Gaudireu en un major grau quan deixeu de pensar que l’important per a arribar a vosaltres es troba en el moviment a través del vostre exterior. Nosaltres us diem, que arribareu a vosaltres quan menys vulgueu conèixer segons el transmès basat en la vella energia. Encara viatgeu per a sentir, créixer, adquirir. Busqueu i busqueu experiències que, sovint, us allunyen de vosaltres mateixos

Nosaltres us diem, estimats germans a la matèria, que sap més aquell que obre el seu cor i escoltat la seva solitud, que el que crea el moviment a la seva vida per a assistir a diferents trobades que no són la base de la vostra essència, només és passat, i vosaltres sou “present”.

El que pugueu arribar a percebre i sentir en el més profund del vostre interior ja sanat, va més enllà del que pugueu arribar a trobar o rebre en la recerca exterior.

Un dels grans passos que l’ànima en evolució haurà de realitzar, és el de saber discernir del seu entorn i endinsar-se amb el cor obert per a arribar a ell mateix, a nosaltres. En aquests oments hi ha sers, ala llarg de Gaia que us poden mostrar el camí vers la vostra Llar, i amb la consciència de la nova energia.

Hi ha molt més des d’on heu arribat alguns de vosaltres.

Aneu més enllà de les paraules! Sentiu-les i us conduiran a la Veritat!

Us animem a seguir sentint i reafirmant-vos segons la vostra veritable essència. La vostra naturalesa, la vostra veritable naturalesa us permetrà sentir i conèixer la VERITAT de la vostra existència.

Avui us volem anunciar que els nous passos a realitzat pel vostre ser no estan relacionats amb el que el vostre entorn, en general, us pot arribar a oferir.

Escolteu el vostre cor! Obriu-lo! Sentireu, llavors, a mesura que aneu endinsant-vos en el més profund del vostre interior, conforme tot és un inici, i aquest ini en el qual ja us heu endinsat, només és un inici. Hi ha molt més en vosaltres que encara no heu connectat i que us faran entendre la naturalesa i l’existència de la vostra veritable Llar. Sentiu la puresa en el vostre cor, en el vostre interior.

Noves Llums seran conegudes en el vostre estimat planeta. Fins ara s’han trobat en un segon pla, en la discreció. Així havia de ser. Nosaltres estarem amb elles. Us anunciaran nous temps i la possibilitat de mostrar la veritable divinitat que sou. Escolteu les seves paraules i sabreu de la seva puresa i de la seva Llum. Son sers de la Llar per a obrir les portes en cadascú, perquè el Cel sigui a la Terra.

Aquesta alta vibració que hi ha en cadascú de vosaltres us permetrà veure amb una major claredat i certesa allò que se us presenta i el veritable sentit de cadascuna de les vostres vides actuals.

Us diem que podeu anar al Tot, no al detall i de detall en detall arribar a la magnitud. El que avui us volem dir, estimades ànimes, és que la disposició del vostre planeta ja us permet mostrar el Tot de la vostra presència i la relació que teniu amb les altres formes de vida del vostre firmament.

Ja no teniu perquè anar pas a pas, quan podeu avançar sense cap límit, com diríeu, en aquest sender vers l’Ascensió.

Ara podeu arribar a vosaltres en el moment. No us identifiqueu amb la història del vostre passat ni amb el passat que anomeneu espiritual, amarrat a la forma que hi ha en diferents llocs del vostre món.

Molts, estant allà us sentiu bé i us sembla tenir grans experiències espirituals o paranormals, com alguns dieu. No us distraieu i centreu-vos en el sentit pel qual esteu aquí. Fins ara aquests elements tenien el seu motiu de ser, però ara, estan deixant de tenir-los, per a convertir-se en simples monuments o elements d’estudi del vostre passat com a ànimes en evolució.

No busqueu allà on no esteu.

Aquesta és la bona nova que us anunciem, estimades ànimes germanes en la matèria.

Quan sentiu la Llar en el vostre interior, us adonareu del veritable sentint del vostre ara, aquí on us trobeu cadascú. Observeu el vostre entorn! Sentiu el vostre cor! Ell us farà veure la veritat de la vostra presència.

Vosaltres sou part de la Llar a la forma. Això us ha distret durant molt de temps. Quan la vostra consciència desperta i es va obrint pas entre el racional, llavors, la vostra vida comença a tenir sentit vosaltres, llavors, estimats germans, sentireu l’Amor de qui sou en veritat.

El nostre Amor està amb tots vosaltres.

Tot està anant bé. Heu creuat, gran part del vosaltres, la passarel·la vers la majestuositat de la vostra presència amorosa.

Sentiu i no us arreleu a la forma, en allò que els vostres fulls físics veuen!

Us estimem i us acompanyem en aquests moments àlgids de la vostra Ascensió.

En vosaltres està aquesta Llar que cerqueu.

El camí vers el retrobament es troba a l’interior de cadascú.

Vosaltres sou el Camí, la Llum i la Llar.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

.

Sospirs d'impotència

El nostre mon està vivint un nou moviment de despertar. Al llarg dels anys, els segles, ha hagut esdeveniments que van fer trontollar l’estabilitat d’aquells moments per a la humanitat.

A cada situació  viscuda fins el present, les ànimes han aconseguit avançar en els seus camins vers el següent esglaó de la seva ascensió.

En aquests dies ens trobem en una alarma mundial relacionada amb un fet, que és un més dins del procés del planeta Terra i els seus habitants.

No heu d’alarmar-vos. No afegiu dramatisme al succeït. Mostrar una actitud de drama en nosaltres, estem donant la raó de desesperació, indefensió i de sers limitats vers aquells que implanten la llavor del desconcert i el desamor.

La foscor en el nostre planeta està perdent el seu poder i control. Aquesta pèrdua d’empoderament ha estat deguda a la vostra connexió predisposició i avanços vers el vostre interior per a retrobar-vos amb la vostra veritable essència i amb aquell qui sou en veritat. La humanitat s’ha estat dirigint cap a la Llum, i aquesta ha pogut il·luminar a tota la Terra y la seva humanitat. Aquest enlluernament fa que la foscor que fins fa poc controlava a la major part dels sers encarnats, ara es veuen ignorats i relegats a una posició d’allunyament del nostre món degut a l’enlairament energètic que s’està produint al recordar dels seus habitants, vosaltres, que fa que la no consciència desaparegui dels nostres sers.

La foscor ja no pot amb el ser humà que es dirigeix vers la seva divinitat, prenent contacte amb les seves veritables essències i recordant qui són.

La foscor està retrocedint, però no abans d’intentar donar un dels seus darrers sospirs en el nostre planeta per a la humanitat existent.

A l’igual que un moribund fa un últim sospir abans del seu transcendir, d’alguna manera així la foscor vol donar les seves darreres rebequeries per a poder recuperar el seu poder i el seu status abans de l’aparició de la consciència en tots els sers humans. És com un cop de puny sobre la taula, d’impotència per la seva desesperació perquè veuen perillar la seva presència a primera línea, davant les vides dels que sempre han pogut controlar i apoderar-se, “possessions”, en moltes de elles. Ara ja no. Ha arribat l’hora de la seva retirada, però es resisteixen, perquè no accepten el seu nou paper de desaparició. La manera que la foscor té per a fer-se notar i tornar a recuperar el paper, el poder que tenien, és fent trontollar el món, perquè la por torni a imposar-se entre els seus habitants, així com l’odi, la venjança i la impotència, energies elles, de les quals la foscor es va alimentant.

El que està succeint en el nostre estimat món, és la transmutació de l’humà, inestable i il·limitat en diví, harmonia i omnipotència. Recordar el Déu que cadascú és fa que tota la foscor que pugui haver sigui desdibuixada i allunyada a altres llocs on puguin tenir un paper més preponderant per a l’evolució d’altres sistemes de vides al llarg dels universos. Aquí, a Gaia, la foscor ja no té raó de ser com la tenia fins fa poc. l’Amor es va instaurant cada vegada més, fent desaparèixer tota foscor o dubte que pugui haver.

Saber que el teu poder i el teu status ja no serà el mateix, havent controlat a la majoria dels sers encarnats, es necessita molta comprensió i acceptació, i la foscor res d’això té, només control, domini, anulació del ser, impotència i desamor.

Alegreu-vos, malgrat tot, perquè això demostra que anem en la direcció adequada. No jutgeu! No critiqueu!, perquè cadascú, cada ser realitza el seu paper per a l’evolució de la humanitat, per a l’ascensió de les nostres ànimes.

Quan hom es troba en el llindar del seu ocàs i està aferrat a un passat i a unes creences molt llunyanes a les que poden existir en el present, fa tot el que pugui per a convèncer i fer veure que ell és necessari, encara, en els temps actuals.

Això mateix està succeint en el nostre planeta. La foscor veu com està perdent els seus papers i ja no se la respecte ni se la tem. Per això necessita cridar l’atenció per a crear desconcert, pors, ràbia, impotència injustícia terrenal, per no dir venjança.

Vivim temps gloriosos d’ascensió. El planeta i nosaltres, els sers que l’habitem també estem en aquest cicle de gran enlairament espiritual, amorosa, per això sentim moltes vegades, un gran benestar en nosaltres com no l’havíem tingut fins ara, o una confiança o esperança que tot canviarà.

No us deixeu emportar pel que els vostres ulls físics veuen. Res és el que sembla.

Estem en temps on es necessita estar connectats amb els nostres cors, amb el nostre interior i abraçats a la nostra essència, a la nostra divinitat. Tots soms Amor, fins i tot aquells que han donat els passos anunciats pels mitjans de comunicació que ha permès deixar-nos cossos sense vida. No sentiu ràbia vers ells. No els jutgeu, perquè d’aquesta energia, ells s’alimenten. No els insulteu, i desitgeu el pitjor per a ells, perquè aquest desamor expressat a través de la paraula, sentiment o d’altres maneres, fa que surtin de la seva situació i recuperin el seu empoderament.

En el seu moment, Jesús el mestre ens va transmetre que si algú et feria, “li ofereixis l’altre galta”. Moments com els succeïts a França, Síria, Israel o Palestina, són els adequats per a entendre aquestes paraules que fa uns dos mil anys van ser transmeses  per un mestre conscient i una font d’amor i germanor.

Posar l’altra galta té a veure amb l’actitud d’amor, comprensió i respecte vers l’altre. Quan la foscor encara existent en el nostre món vol fer-te trontollar i irritar, mostra-li l’altra cara, i deixa-li veure el teu amor, la teva llum vers ell. Precisament la foscor és falta d’amor. Quan estimem, i qualsevol és mereixedor de l’amor que som, estem activant l’amor que hi ha en ell. Molts necessiten de la nostra veritable essència sanadora, harmoniosa i plena de pau i serenitat. Quan reben aquesta nova energia, els estem donant l’oportunitat perquè recuperin el seu veritable ser i la densitat que pugui haver en ells, transmutar-la en amor, comprensió i pau interior.

Quan cadascú dels sers humans sentin en el seu interior aquell qui són, i facin les paus amb ells mateixos, sent abraçats pel gran amor que hi ha ells, llavors, hi haurà Pau i Amor en tot el planeta Terra, i tota la humanitat s’unirà per a un únic fi: enlairar el planeta i les ànimes que habiten aquest planeta. Llavors, viurem en harmonia uns amb els altres, no tenint present la religió, color de la pell, estatus social, perquè tots estaran units des del cor i tots es agermanaran per a fer d’aquesta vida i aquest lloc de l’univers que habitem, un espai on el Cel pugui instaurar-se. Llavors, és quan el Cel serà a la Terra. Per això, no hem de respondre a les suposades provocacions de la foscor.

Ella està en els seus darrers períodes existencials amb nosaltres. No respongueu amb l’energia que ella necessita pe a alimentar-se. Respongueu amb Amor vers el desamor, i així enlairar la seva presència fins arribar al perdó. Quan aquest es manifesta i se sent dins d’un, llavors, només vetllarà pel major bé de tots i els seus actes estaran en la direcció de recolzament  i ànims per a enlairar les ànimes que ara ens trobem en aquest món en mig de l’univers.

La foscor continuarà amb els seus sorolls i accions espectaculars per a cridar la seva atenció.

Estimades ànimes germanes, estem en temps d’anar al nostre interior i connectar amb el nostre cor, amb el nostre centre i no deixar-nos emportar pels impulsos d’impotència i ràbia. D’aquesta manera només creareu més dolor en vosaltres i la humanitat. La vostra energia serà irradiada abraçant a tot el planeta i els seus habitants. És aquesta l’energia que voleu que hi hagi? Estigueu centrats en el vostre interior per a sentir pau i amor. Aquests instants de sentir l’harmonia en vosaltres, farà que les llavors que encara no hagin despertat o necessitin un bàlsam de l’amor diví, puguin rebre’l i transmutar els fusells en acords, la ira en acceptació, el dolor en comprensió, els interessos personals en comunitaris i les imposicions de les seves creences en una aportació i tolerància vers l’enlairament de totes les ànimes. 

La foscor està perdent el seu poder. Està en una fase terminal, i abans de morir i desaparèixer del nostre estimat món, està fent un darrer intent per a tornar a controlar i dominar les ànimes de la Terra.

Ja res pot fer, perquè les consciències han començat a despertar i a augmentar d’una manera accelerada. Ja no hi ha tornada enrere.

La força de l’energia del passat està fent els darrers sospirs, perquè sap de la seva defunció i ja no té cabuda en el nostre món,...i això, gràcies a totes vosaltres, estimades ànimes despertes que esteu col·laborant en l’enlairament d’aquest món que vivim, obrint les portes perquè el Cel sigui a la Terra.

L’Amor pot transmutar i crear els miracles més inesperats, i vosaltres, estimats sers encarnats, esteu fent el major miracle de tots els temps: eliminar la foscor de la faç de la terra.

Tot té el seu sentit, fins i tot el que estem vivint actualment.

Serà amb la fortalesa d’esperit, la connexió amb el nostre interior, el que permetrà que el que va ser ja no sigui, i els anhels del que sentim en el nostre cor, una realitat.

Gràcies per ser i estar en aquests moments de la nostre història, perquè sense tu, no seria possible els grans canvis que s’estan produint en la nostra estimada Gaia.

Gràcies a tots per voler estar en aquests moments del gran procés d’Ascensió del nostre planeta i tota la humanitat.

No temeu! Esteu sent protegits i estimats. No hi ha qui transcendeixi, qui en s deixi, que no haig de deixar-nos. No hi ha víctimes per accident, sense més, al atzar. Totes aquelles ànimes que han mort, així havia de ser pel seu procés. Els que aquí quedem, sentim l’Amor i obrim el nostre cor per a irradiar l’amorós ser que som i la nostra pau interior per a tot ser viu al llarg del firmament.

La teva presència repercuteix al llarg de tot el Cel, perquè tu ets part d’aquest Cel aquí a la Terra.

Només l’Amor en vosaltres pot convertir les barbàries en llavors per a una nova vida basada des del cor. Mentre deixem que la nostra ment imposi les emocions a tenir, el caos, el victimisme, la confusió i les guerres i tensions continuaran.

La Pau i l’Amor en el món emanen de tu, sentint la Pau i l’Amor en el teu interior.

Només l’Amor pot crear més Amor.

Que l’AMOR i la PAU siguin en tots vosaltres.

Tot té un sentit

Veig allunyar-se el seu cos mostrant el desgast del no ser.

Veig com la seva ànima es resigna per les decisions no preses al llarg de la seva vida.

Una dona, en mig d’un declivi humà i estimada pels qui l’envolten, continua el seu procés, ara ja no controlable pel seu ser. 

Al llarg de les seves passes, del seu caminar, ara arriba a una incapacitat per la negativa de no escoltar el seu cor al llarg dels anys. El seu passeig ja no és el que era.

Estic al seu costat. Ric amb ella i el meu cor abraça el seu passat que l’ha portada fins el present tal com és.

El seu caminar ranqueja cap a l’esquerra quan els seus peus es desplacen vers on ha d’anar.

Estimo a una dona. L’abraço sovint i sento el meu amor vers ella. dir-li ja no té gaire sentit, perquè la veu que pot arribar-li és oblidada en el mateix moment que l’escolta. Només la seva ànima és conscient del rebut.

Ara, viu el present. Per fi! Amb tot el que això comporta, malgrat que en aquest ara no és conscient d’ell. Ara el viu, però no per ella, sinó per qui l’envolta. Ha viscut tota la seva vida actual acompanyada per algú que l’ha portada a creure en el temps. El passat i futur han estat les seves guies al llarg de la seva passarel·la existencial.

Mantinguda al marge de la consciència individual, ha necessitat el que ara viu per a sortir-se’n del temps i quedar sola davant el present. Només existeix el present a la seva vida. Res recorda. Res la preocupa, adonant-se exclusivament del que viu i sent a l’ara.

Actua espontàniament, d’una manera il·lusòria degut al món que s’ha creat i s’ha tacant en ell. Viu en una irrealitat distorsionada per l’aposentament del seu passat en les seves cèl·lules, ignorat ara per ella i reaccionant segons les emocions no expressades al llarg dels anys. Tot i així, està més tranquil·la, alegre i somrient.

La seva situació té el seu sentit.

Quan la consciència espiritual s’absenta, predomina i et guia la racional. En el punt arribat, aquesta bella ànima en un cos de vella dona, el raciocini està desapareixent fins al res. Viure a través de les rutines, l’oblit i l’obsolet et porta a una dependència i a certes rebequeries interiors degut al “i per què a mi? Pobra de mi!”

No hi ha converses sobre el viscut, ni opinions sobre el present, o decisions sobre el què fer perquè no troba les paraules per a dir, un criteri sobre els fets, ni una atenció sobre el què vol. Tot això està desapareixent acceleradament. El temps ens va indicant el grau del seu procés. A mesura que passen les setmanes, els dies, està deixant de ser qui és per a mostrar-se i senzillament estar.

Vol el millor per a tots, tenint un gran sentiment d’estima, protecció i cura pels nens, recordant en el seu inconscient quan era nena i li van tallar les ales. Ara no vol que cap nen deixi de volar i no pateixi. Està molt sensible a qualsevol imatge o noticia sobre nens o nenes que ho passen malament o han abusat d’ells.

Aquesta dona està vivint en el present, sentint-se estimada i recolzada per aquells que viuen amb ella; les seves expressions, però, són del passat.

Estimo i acompanyo a una dona que ja no decideix, només està en el present, deixant-se emportar com una fulla per la brisa. Res es planteja. Res proposa, recelant de tot allò que pot ser nou a la seva vida. Cap pas dóna vers ella mateixa, estant sotmesa, per la seva passivitat, a qui en el seu moment va accedir compartir la seva vida i crear una família.

Sento compassió, acceptació, respecte i amor pel procés creat per a enlairar la seva ànima. Una dona que viu en aquests moments, des del sentiment i les emocions que són pautes bàsiques per a viure el present. La seva vida té a veure amb el que sent i com es troba. Res més enllà existeix. Els meus records, però, porten del passat tot el que ha fet pels altres i la seva dedicació a la família.

Hi ha una part de mi que agraeix la seva presència tal com va ser, malgrat hagi arribat fins al punt que ha arribat. Ha aconseguit invertir la seva vida. Ara és aquesta qui fa que tot el que ha donat als altres, ho rebi d’ells, a través de les atencions, decisions i dedicació. Els termes s’han invertit: abans “ella era com si no existís”, i ara, “és l’atenció” d’aquells que se l’estimen.

Hi ha tant d’aprenentatge a fer!

Gràcies estimada dona, perquè sense tu, jo no seria tal com sóc ara.

Veig a una dona que es va allunyant cada vegada més de qui era, sentint l’alegria de la seva ànima per a acabar el seu procés.

El seu estat té un sentit superior, tant per ella, com per qui conviu amb ella. Els enforteix i els fa acceptar una realitat no volguda i des del cor.

Quina gran mestra, estimada dona, al oferir-te com a voluntària en un ambient rígid, mental i racional fins als nivells més alts! Des que vas voler “estimar i sanar” una situació que no era la teva, l’ambient s’ha flexibilitat i s’ha acceptat sense dramatisme, fent que allò que has estat donant a la teva vida, d’alguna manera se’t retorni. Ara estan per  tu. Ara vetllen per  tu i et tenen present com no t’han tingut fins ara, reorganitzant les seves vides per a incloure’t d’una manera molt conscient. Ja no se’t pot deixar sola la major part del dia.

T’estimo, i veig com, amb aquell qui ha compartit la teva vida amb tu al llarg dels anys, ara us heu unit des del cor, no des del paper d’home que treballa i dona que atén a la família. Ara us esteu unint des del cor, que és on resideix el veritable amor. Ara ja no us complementeu. Ara us apropeu i us uniu.

La meva ànima abraça a la teva, a la vostra, estimada parella.

Sense saber-ho aportes la teva mestria aquí on ets, expressant als quatre vents que el més important és el PRESENT, perquè és l’únic moment que existeix; que el temps no existeix, i que vivint des del cor és quan crearem VIDA i podrem manifestar l’AMOR que tots som.

L’Alzheimer és una gran mestra amorosa per a l’ànima.

Gràcies per ser i estar, estimada dona. Gracies.

El meu Amor és en tu i vosaltres dos.

La sanació continua. Tot té un sentit. 

D'on venim?

Com en la majoria dels dies, un dels mestres passejava pels jardins del seu monestir.

Un deixeble el va veure de lluny i se li va apropar corrents per a estar al seu costat i preguntar-li un dels seus dubtes o reflexions que no arribava a trobar una resposta adequada segons ell.

Quan va estar al seu costat, va saludar al seu mentor dient:

-         Bones tardes mestre.

-         A què ve aquest córrer fins a la meva persona?

-         Mestre, vull fer-li una pregunta.

El mestre, sense deixar de passejar, va mirà al jove i li va somriure.

-         Bé, si has creuat tot el jardí per a venir fins aquí, ha de ser important el que vols saber.

-         Sí, mestre. Fa temps que a vegades tinc la sensació que no sóc d’aquí.

El mestre l’escoltava atentament seguint el seu camí.

-         Es com si estigués aquí, en aquesta terra, però no fos d’ella. a vegades tinc la sensació que estic en un lloc que no em correspon, com si no fos aquesta la meva llar. És una cosa que no sé com explicar-ho, però és el que sento. Sembla com si tingués aquest cos, però no és el meu cos. Tinc una imatge, però jo no m’identifico amb aquesta imatge. És com si algú estigués en un cos però no fos d’aquest món. Podria posar una mica de llum en el meu interior, mestre?

-         La fulla d’un arbre, abans de ser fulla, on era?

-         Dins de la llavor de l’arbre.

-         Així és, estimada ànima. Al créixer la llavor, es va creant l’arbre, i al manifestar-se, permet que les fulles surtin i mostrin tot el seu resplendor. La fulla és l’arbre?

-         No mestre, sinó una part d’ell.

-         Això és. Les teves paraules saben del camí de la teva resposta. La fulla és una part del tot que permet recollir la llum del sol i permetre que tot el que aquest arbre pugui florir i donar, així sigui. Té la seva funció, el seu paper a realitzar, i aparentment, només és una fulla.

-         …

-         Arriba el dia que aquesta fulla es marceix i deixa l’arbre. Es deixa emportar per la brisa d’aquell dia i arriba a un altre lloc per a abonar la terra. Ajuda a la terra fèrtil perquè, com el seu arbre, en el seu moment pugui brotar i florir aquell espai de terra en el qual va ser portada. (Pausa). D’alguna manera, tu ets aquesta fulla. Pertanys a l’essència de la creació que adobes allà on ets, i alhora, segueixes el teu curs per a arribar a mostrar la bellesa que ets.

-         Per això em sento estrany?

-         La teva consciència et va mostrant el camí, i tu vas veient la llum del mateix. Saps del teu aprenentatge, però no sempre entens la teva transmissió als altres.

-         …

-         Ets abonament, saba nova per a aquells que t’envolten. Estàs aprenent a veure la llum en tu. La teva essència, com la de tota ànima, no és matèria, sinó un recolzament per a les altres ànimes, i juntes poder enlaira el nostre sentit existencial.

Després d’una petita pausa, mirant el deixeble a ninguna part i per moments amb la mirada profunda i perduda, mira al seu mestre i li diu:

-         Llavors, mestre, tu també ets una fulla que en aquests moments està adobant la meva ànima. 

-         Això és – va dir assentint amb el cap.

-         I els mestres que vas tenir, van alimentar la teva.

-         Exacte – digué somrient.

Després d’una nova pausa, el jove va digué:

-         Si tots estem aquí per a abonar a les altres ànimes, vol dir que tots pertanyem a alguna cosa superior, és cert?

-         Així és – li respongué el venerable.

-         Si tots pertanyem a alguna cosa superior – continuà el deixeble, vol dir que no som d’aquí, sinó que la nostra llar pertany fora d’aquest món i que venim a aquí per a ajudar als altres – va dir com si estigués reflexionant en veu alta.  

De sobte va aturar les seves explicacions i mirant al mestre que estava al seu costat preguntà:

-         I d’on venim?

-         Quan veus un camp ple de flors amb els seus diversos colors, la vall a la posta de sol, o escoltes les melodies dels ocells cantar pel matí, què veus o què sents?

Prenent-se un petit instant com si s’ho estigués pensant, va fer un petit somrís i després digué content:

-         Amor.

-         Això és, estimada ànima. Entens ara per què has vingut a aquest món?

-         Per a sentir l’amor i transmetre’l – respongué.

-         Veig que has entès i tu mateix t’has respost a la teva pregunta. És l’amor que hi ha en tu el que fa que tu, com a fulla, mostris el teu resplendor i abonis la terra on els teus peus es trobin.

En aquests moments, el deixeble va fer un pas endavant fins a posar-se davant el seu mestre. Va fer una reverència amb el cap i se’n va anar corrents, tal com va arribar.

El monge va voler reiniciar el seu passeig, quan va sentir una veu que li deia:

-         La fulla està a mercè de l’amor, i sempre ho estarà, oi?

El mestre s’aturà. Es va girà i veient a certa distància al seu deixeble li va somriure, sent ell qui fes, ara, una salutació amb el cap donant-li a entendre de la veracitat de les paraules expressades per aquella ànima despertant la seva consciència.

Es va tornà a girar i continuà el seu passeig.

La meva vida amb els Àngels

Aquí us presento aquesta xerrada, alegrant-me pel fet de poder estar novament, amb tots aquells que residiu a Barcelona i els entorns. A tots, una abraçada.

En el present trobareu la Llum

-         Hola, amic i mestre – dic a Jesús.

-         No deixis que la quietud i la solitud t’inquietin – em respon.  Els moments que vius t’apropen més al Pare. Jo, encara que sabia qui era, hi havia aspectes que els vaig entendre al cap de poc de viure-ho. Em vaig adonar que el suposat anhel de voler estar sol m’apropava més a l’essència del Pare en mi.

-         Preguntaves coses de futur, coses que passarien al Pare?

-         Sabia del meu camí i l’únic que volia era servir-lo i portar a terme el que havia vingut a fer. En algun moment vaig expressar algun “per què” o “què succeirà...”, però cada vegada que ho feia sentia una força que m’empenyia cap a dins meu per a sentir al Pare en mi. Era l’únic que existia: el Present. Confiava que tot estava anant bé.

-         Què diries sobre aquella ànima que vol saber alguna cosa relacionada amb el seu futur?

-         A vegades s’espera una resposta que es doni esperança i seguretat sobre els passos donats. S’espera una conformitat referent que “han fet bé o l’adequat”. (Pausa). Quan se sent al Pare, l’essència del Pare en un mateix, hi ha la certesa que el fet és l’adequat i no hi ha dubtes, ni inseguretat o incertesa sobre el pas donat. (Pausa). Quan més es pregunta, més es mostra el grau d’allunyament o incertesa sobre aquell qui cadascú és. Quan sents l’energia de la Llar en tu, no hi ha preguntes a fer.

-         ...

-         Som ànimes vivint el present, i només existim en el present. Quan t’endinses dins teu, t’adones de qui ets, i llavors al sentir, connectes amb la saviesa que cadascú és.

-         Tot i així, al rebre alguna resposta, pot encoratjar-te per a continuar – dic.

-         Aquell a qui se li hagi de dir, se li dirà sense buscar-ho.

-         ...

-         Quan sentis al Pare, em sentiràs a mi i a tots aquells que el serveixen. Allò que necessiteu us serà donat. Feu allò que sentiu en el vostre cor i deixeu que la Voluntat del Pare sigui al vostre món.

-         I si algú vol saber algun fet o procés de la humanitat per a transmetre-ho i ajudar a la resta de les ànimes encarnades? – insisteixo dient.

-         Que s’arreceri en el seu cor, que visqui des del cor, i les respostes aniran fluint segons la preparació i el moment de cadascú. Heu de recordar que cada un de vosaltres ha vingut amb una finalitat concreta. Amb un sentit superior. Aquest és diferent per a cada ú. Així ha de ser. Voleu fer la part de l’altre i no el que vareu acordar. Aniria en contra del sentit pel qual ara sou aquí on sou. Tots us necessiteu. Junts creareu el fi, segons a Voluntat del Pare. (Pausa). Sigueu pacients i no vulgueu abastar més enllà del vostre present.

-         ...

-         Tots podeu, i arribarà el dia que començareu a manifestar l’essència que sou en tots els indrets del vostre planeta. De moment deixeu que cadascú segueixi el seu camí.

-         ...

-         I què em diries sobre el procés evolutiu de les ànimes a partir de l’any 2016?

-         Moltes d’elles, en multituds,  deixaran enrere el que van fer i ser, buscant la Font de Vida que les alimenti per a sempre més. Hi ha “Llums” que es començaran a conèixer, amb una puresa més cristallina i neta a les fonts actuals. Els que fins ara han alimentat a les ànimes continuaran el seu procés, però hi hauran qui fins ara obraven en la discreció i es mostraran davant el camí de l’alliberament i l’obertura perquè el Cel sigui a la Terra, però aquest cop, a partir d’aquests moments, no serà de fora a dins, sinó de dins a fora, instaurant el Cel en el vostre mon des de la nova essència interior obtinguda per les ànimes ja acordades des de les esferes superiors. Ja ara, però a partir del vostre 2016, la puresa de la vostra essència anirà obtenint una prioritat i un seguiment per moltes més ànimes que ara. Arribareu a nivells molt superiors al present, a sentir l’univers, aquell qui sou, d’una manera molt més nítida i intensa. Serà la manera d’adonar-vos del veritable camí a seguir. Les propostes que us envoltaran (activitats de formació personal, opcions de aprenentatge evolutiu) deixaran de crear incerteses, i les noves llums que es manifestaran, us ajudaran a veure clar el camí a seguir.

-         ...

-         El procés continua i el camí va sent ocupat per ànimes evolucionades que el van aplanant i preparant-lo pel gran peregrinatge espiritual que hauran de passar per ell. Fins ara ha hagut un despertar, però multituds estan a punt de donar aquest pas. S’està preparant el terreny. S’està fent un gran treball energètic per part d’ànimes conscients en el present. Estem preparant el terreny. Arribarà el dia que el 10% dels qui sou es manifestaran i el vostre mon ja no serà el que ara és. Només es necessita un 10% perquè la vella energia vagi desapareixent a un ritme accelerat, creant una nova vida basada en la igualtat, germanor i la integritat, sentint la Unicitat amb tots els sers que l’habiteu. En el vostre proper any 2016 s’establiran més les bases perquè el procés es porti a terme segons el Gran Pla Diví. Centreu-vos i arrecereu-vos en el vostre cor quan la foscor vulgui “donar un cop de puny sobre la taula” per a fer-se imposar. Només serà com un darrer sospir final de la seva decadència. La Terra, Gaia com molts l’anomeneu, ja no té marxa enrere. Les consciències despertes enlairareu el vostre planeta i el sentit de la humanitat en ell. Aneu al vostre interior, perquè serà des d’ell on els canvis anunciats seran possible.

Vosaltres sereu els artífexs de la transmutació de la Terra.

Noves Llums apareixeran amb una puresa superior. Seran les noves Llums del vostre món que il·luminaran el camí de la tornada cap a la Llar i la unió entre tots els sers de l’univers, donant sentit i realitzant aquesta Voluntat Divina Superior, en la qual tots estem inclosos.

Que l’Amor i la Pau sigui en cadascú de vosaltres.

Trobades pel mes de novembre

La Presència de la Llar

La Llar cada vegada està més present, per això ara sou més els que sentiu els anhels de poder connectar amb els vostres guies o entitats celestials com són els àngels i mestres ascendits.

Sentiu un impuls de voler aprendre a comunicar-vos amb els germans de la Llum que us acompanyen en el vostre procés i estan amb vosaltres des del vostre naixement. És ara quan una força inusual fa que sentiu el voler connectar amb ells, sentir-los i poder-vos comunicar per a saber què us tenen que dir.

És ara quan l’encarnat sublima el seu ser per a ascendir nous esglaons vers la Llar.

És ara quan la crida de la Llar ressona en el vostre interior degut als canvis d’energia del nostre planeta i l’augment de consciència de part de la humanitat. És ara, sí, ara.

Hi ha una gran il·lusió, emoció per a poder saber dels nostres estimats germans “invisibles”, als ulls regits per l’humà.  

El planeta ascendeix acceleradament, en relació a com ho estava fent fins fa pocs anys. Aquest augment de vibració fa que els interiors de l’encarnat s’activin, es remoguin i comencin a donar passos vers una direcció diferent a la que han seguit fins fa no gaire. Hi ha un gran despertar interior, un denominat “Despertar de la Consciencia” cada vegada més.

Part d’aquest procés és obrir el nostre cor, començar a escoltar la seva veu càlida, la seva guia i saviesa. Aquesta obertura obrirà noves portes en el nostre sender vers nosaltres mateixos. Estem obrint portes que ens fan avançar vers el nostre recordar i sentir la nostra naturalesa prístina i potencial que sempre ha estat albergat en nosaltres, però enterrat i apartat per les pautes inculcades i acceptades del nostre exterior.

Ara ha arribat l’hora del Gran Despertar.

Les nostres energies es van apropant més a les dels nostres germans de la Llum, per això ens anem apropant i ells cohabiten amb nosaltres, també cada vegada més, perquè senten l’apropament energètic. També comencen a sentir-se millor entre nosaltres. Continueu amb el vostre procés, la vostra intencionalitat d’arribar a ser vosaltres!, i aquests sers amorosos que vetllen pel nostre ser, seran sentits, i fins i tot vistos, cada vegada per més humans donant passos vers la seva divinitat.

La resposta és ben senzilla, quan es pregunta: què puc fer per a connectat o conèixer als meus guies o comunicar-me amb els àngels?: SIGUES TU!

Tu no ets un ser dens, limitat, a mitges o sense capacitats. Res d’això ets. Senzillament és que no hem recordat qui som i l’esforç realitzat ens ha portat a creure el poc que érem. No perquè no hagis recordat totes les teves funcions innates, el teu potencial que es troba en la teva naturalesa, vulgui dir que no les tinguis. És el mateix que un cotxe sortit de fàbrica. Pot tenir moltes prestacions però si no te les expliquen o llegeixes les instruccions només sabràs fer servir les funcions més bàsiques: accelerador, fre, parabrises, clàxon, canvi de marxes o intermitents. Ets molt més que tot això!!

El mateix que un ordinador. Té infinites possibilitats de realització, però alguns es troben bloquejats perquè no saben que és possible, ja no només redactar el teu camí en una pàgina en blanc, sinó que, a més amés, pots posar-li color, gràfics, d’altres imatges i diferents tipus de lletres, segons el paràgraf.

Ara s’està despertant d’una manera massiva, i ja sou molts que ho percebeu, o teniu sensacions, conforme no estem sols i hi ha d’altres entitats amb vosaltres que us acompanyen. Alguns comenceu a saber que molts dels senyals que us trobeu en el dia a dia, són ells que us fan saber que estan amb vosaltres, molt a prop de vosaltres, i que sovint, us abracen per a consolar-vos, animar-vos i us xiuxiuegen a cau d’orella conforme tot està anant bé. Oh, sí! Ja ho crec que cada vegada sou més! Per a mi és una alegria i una gran emoció al poder sentir i veure les vostres vides enlairar-se com ho estan fent.

Per a connectar amb la Llar, només has de ser tu. Sent l’Amor dins teu i irradia’l en el teu dia a dia en la terra fèrtil del teu entorn. El teu Amor irradiat i la teva Llum estenent-se a cada pas que donis, sembra el terreny preparat per a tu, perquè allò que has vingut a fer pugui ser portat a terme amb tota la seva plenitud.

Sent la Llar en tu. Sent la teva essència amorosa en tot el teu ser, sent la clau mestre que t’unirà amb tots aquells sers de la Llum que t’acompanyen vagis on vagis, sent els teus desitjos complerts. Sigues pacient. No t’inquietis, i si en algun moment no sents res (segur?) o “no veus absolutament res”, queda’t tal com estàs, sentint aquests moments de pau, serenitat, harmonia i assossegament . gaudeix d’aquests moments, perquè podràs sentir-los, potser fins i tot veure’ls, quan la boira que envolta la teva ment activa es dissipa i pots sentir el batec del teu cor i el silenci de la Llar en el teu interior. Aquest estat t’ajudarà a obrir les portes del teu benestar i canvi a la vida. Torno a dir-vos que heu de ser pacients. Primer prepara el teu ser, i quan t’hagis acostumat a tu, acceptant-te, llavors, aquesta acceptació t’ajudarà, també, a acceptar a aquells que estan amb tu “i no veus”.

Sigues tu! Acostuma’t a la teva presència! No provoquis res, cap imatge ni sensació, només deixa’t anar i, més tard o més d’hora, començaràs a saber d’ells personalment! No dubtis. Confia i obra’t a ells perquè formin part de la teva vida d’una manera conscient. Llavors, la teva vida canviarà. Ja res serà igual, perquè hauràs obert les portes de la Llar dins teu. Només pots esperar el millor.

Sigues pacient. No t’inquietis. Sent només l’Amor en tu i la calma en el teu interior. Sent tu atrauràs als teus germans de la Llum per a saber d’ells.

He arribat a conèixer ànimes que no sabien el que era l’Amor. Van haver de començar per aquí. Amb el temps, aquest sentir amorós cada vegada més en ells, va fer que poguessin arribar a percebre i sentir les presències amoroses dels germans de la Llum que ens envolten. Quan més siguis tu, més seràs Un amb ells. La vostre comunió es basarà a través del cor, de l’Amor, que és l’essència que tots som, encarnats i no. 

No vulgueu tenir pressa. Serà amb la pau i l’Amor, que a ells us unireu conscientment. Ara ja estan amb vosaltres i sobre tot ho dic per a tots aquells que encara no els sentiu i veieu. El més important és sentir-los. deixeu que ells es manifestin de la millor manera per a ells i vosaltres. Estigueu atents a la vostra quotidianitat. Viviu conscients i desperts, perquè el nostre dia a dia està ple de senyals i simbologia que ens parlen.

           

Sigues tu i deixa’t portar. Escolta el teu cor i fes allò que et xiuxiueja i diu d’una manera molt clara i alta, i cada vegada més, a mesura que vagis sent tu i recordant l’amorés ser que ets.

Recordar és acceptar el bo que hi ha en tu i l’adonar-te del sentit amorós de tot el que vius en el teu caminar.

Jo Sóc part de la Llar. Sóc Un amb ells, amb tots els meus germans, i puc dir, que l’Amor que sento en mi, va més enllà de tota terrenalitat coneguda. Avanço amb l’assossegament de la meva consciència despertat i la meva vida va transformant-se a cada pas donat. L’impossible es transforma en assequible. El difícil en natural i obtingut, i els somnis en realitat.

Quan el camí no el fas sol sinó acceptant als teus germans de la Llar d’on procedeixes, llavors, aquest s’eixampla per a donar cabuda a tot l’Univers i la Germanor de la qual procedeixes. La teva vida deixa de ser teva per a lliurar-la al servei de la Gran Voluntat Superior, motiu pel qual, ara tu, jo i totes les ànimes encarnades ens trobem en els temps actuals.

Només existeix l’Amor i és l’Amor el nexe amb la nostra Llar.

A totes, ànimes germanes, des del meu cor, que l’Amor i la Pau siguin en cada una de vosaltres. 

MEDITARIA

Les paraules que llegireu a continuació estan basades en els resultats i el procés obtingut al llarg dels dinou mesos que porta realitzant-se aquest esdeveniment des del seu naixement fins el present. Per tant, avui m’agradaria dir-vos unes paraules sobre les trobades que es realitzen una vegada al mes, actualment els segons dissabtes de cada mes, amb una duració de dues hores: MEDITARIA.

MEDITARIA és una trobada per a estar i trobar-te amb tu mateix. És un espai on pots estar amb tu, connectar amb les diferents eines que tots portem dins i aplicar-les sentint el resultat en el teu interior, en tot el teu ser. Un espai per a sentir i compartir l’essència que tots som per naturalesa: Amor.

En aquestes sessions es fan diferents tipus d’exercicis, tots els encaminats vers l’interior de cadascú per a obrir el cor i poder crear el benestar interior i l’assossegament de les nostres ànimes, trobant una mica de pau, assossegament i harmonia. Dins d’elles, poden realitzar-se meditació, relaxació, plegaria segons els essenis, comunicacions de la Llar d’on tots procedim, l’ús de la paraula com a element de sanació i reafirmació, o fins i tot el silenci, que ens obre les portes del nostre veritable ser. Sincerament haig de dir-vos que cada sessió és diferent, perquè, encara que sigui jo qui la dirigeix, no sóc jo, sovint, qui tria el contingut de la trobada, degut que en aquest espai de connexió amb un mateix, els nostres germans de la Llum estan presents i són els que, en el fons, proposen els exercicis i els passos a donar segons els assistents.

Recordar qui som ens facilita el camí vers l’activació i manifestació de la nostra divinitat. Hi ha qui ha assistit amb certs dolors, i han sortit sense ells, i amb una sensació d’alliberament interior important.

Me he adonat, al llarg de les trobades realitzades, que cada vegada, “ells”, prenen un paper més important en aquestes sessions.

MEDITARIA és un espai per a connectar amb un mateix, per a estar amb un mateix. Algunes vegades, algú o tots els assistents reben algun missatge personal pel seu procés. Tot és natural, en l’ara, sense res previst o organitzat. Ells són els que van guiant la meva presència al llarg de la seva duració.

En un principi, reconec que el què volia fer ho tenia previst, però a mesura que anava avançant la sessió, m’adonava que el que es necessitava en aquells moments, no era el previst, sinó un altre tipus d’exercicis, o l’expressió d’unes paraules o missatges d’aclariment sobre aspectes que podem trobar-nos al llarg del nostre sender vers l’evolució de la nostra ànima.

Actualment, MEDITARIA, és un espai on podem sentir la Llar i a sers de Llum que ens acompanyen o estan amb nosaltres en aquests moments al llarg de tota la trobada.

Cadascú rep el que necessita. Hi ha qui aconsegueix sentir una pau desitjada des de fa temps; d’altres, un alliberament d’algun pes que li oprimia el seu plexe solar; d’altres es quedaven adormits, podent relaxar les seves ments, fet que en el seus estats de vigília no ho aconseguien. A vegades, una emoció ens inunda i ens fa expressar alguna que altra llàgrima. No hi ha dues sessions iguals, i tot depèn, també, del moment que un es trobi en aquell moment.

No hi ha dues sessions iguals, encara que totes tenen un mateix fi:

Sentir qui som i adonar-nos del potencial que hi ha en nosaltres, junt amb la nostra capacitat de crear harmonia, assossegament i sanació.

Els nostres cossos reben la vibració de les energies de la Llar i fan que puguin, els assistents, sentir l’alliberament de les seves ànimes.

Alguns no han deixat d’assistir des que varen començar aquesta proposta, i aquests dissabtes mensuals són dies claus anotats a les seves agendes. D’altres ja ens han deixat, bé perquè han transcendit, bé per canvi de domicili anant a certa distància que no els és possible assistir per la seva llunyania.

A vegades cerquem un lloc on poder estar amb nosaltres. Busquem un espai on poder connectar i sentir la nostra veritable essència i adonar-nos d’aquell qui som en veritat. MEDITARIA us facilita que aquests anhels puguin ser materialitzats.

Us convido a tots aquells que us predisposeu a obrir el vostre cor, a aquestes encontres mensuals, que compartint lloc i amor amb els altres presents, podem començar a reunir, encara més, a tota la Família per a unir les nostres presències i el nostre amor irradiar-lo, no tan sols a aspectes de la nostra vida que ho necessitin, sinó a tots aquells o a zones del nostre estimat planeta que puguin arribar a necessitar-ho.

MEDITARIA és no esperar res i una plena disposició a sentir a aquell qui som i compartir la nostra essència amb tota la humanitat i el planeta. Els nostres germans de la Llum, procedents de la nostra veritable Llar, estan també present, i sempre es dóna un espai, dins de la duració de la trobada perquè ells i vosaltres pugueu estar junts. Tenen coses que comunicar-vos individualment, i en aquest petit taller de puresa que es fa dins del encontre, ens predisposem que així pugui ser.

En l’actualitat, són els meus germans de la Llum qui em fan veure el camí a realitzar dins de cada sessió. Per a mi és tot un plaer ser un canal seu, un mitjà pel qual ells poden transmetre i fer-se sentir aquí a la Terra.

MEDITARIA és un espai on diferents

dimensions de la Llum es concentren per a fer sentir als seus germans encarnats les seves presències i donar-los esperança, pau, saviesa a alguns y Amor.

Dono les gràcies a tots els que fins ara heu assistit, perquè vosaltres, sou part de mi, i la vostra presència ha donatsentit al què he vingut a fer. Valoro i honro els vostres lliuraments interiors per a manifestar les vostres essències. No hi ha res més gratificant que sentir l’amor en un mateix i poder veure en es altres les mostres externes conforme un està sent ell mateix.

A tots, gràcies.

Benvinguts sereu en aquestes trobades emanades des del cor, a tots aquells, que vulgueu assistir perquè així ho sentiu, o vulgueu tenir el vostre espai per a estar, senzillament, amb vosaltres mateixos.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

(Els propers encontres de MEDITARIA  es faran el dia 14 de novembre i el 5 de desembre al poble de Cardedeu, de 18h a 20h.)

La Fortalesa de l'invisible

Haig de dir-vos, que la meva sensibilitat ha anat en augment. Les alegries del meu entorn fan activar l’amor que hi ha en mi.

Les realitzacions de les ànimes que envolten el meu ser alegren la meva ànima i l’amor i la comprensió del sentit de tals materialitzacions permeten que els meus ulls expressin l’alegria i el goig de veure com l’Univers s’està establint aquí a la nostra Terra.

Sento a força de l’invisible, mostrant el potencial de la veritable naturalesa que cadascú és, podent arribar a aconseguir allò que van ser els somnis del nostre interior.

Hi ha una gran emoció quan sento i veig els cors oberts i els resultats degut a aquesta actitud davant la vida actual.

No hi ha dubte, ni incertesa, ni cap tipus d’inseguretat al ressonar en tu la força de l’invisible que habita en el nostre interior. Un potencial aliè a tot raciocini, només arribant a ell, a través del cor.

Quan allunyes del teu ser l’humà, la nostra ment es resisteix i la força i control que venia fent fins ara, minva, no podent influenciar-te com ho venia fent fins fa poc.

Quan el teu cor s’obre pas a la teva vida, la ment dóna un crit de dolor, creant una rebequeria per a fer-te sacsejar i veure si pot crear desconcert en tu perquè tornis a ella, a lo conegut.  

Germans de tot aquest estimat planeta, que hem escorçat les distàncies i les nostres ànimes s’han anat apropant, vosaltres sou els que heu activat el procés d’Ascensió de tota la humanitat i la Terra. Aquest enlairament energètic ens ha anat enlairant fins a nivells quàntics per a alguns, i poder transformar la limitació en llibertat, la foscor en Amor, i el dens en expansió i alliberament.

Quanta alegria hi ha en mi!

És per a mi un privilegi el poder compartir aquesta dimensió amb tots vosaltres i veure cóm els vostres despertars ens apropen a la materialització del sentit pel qual vàrem encarnar.

El Cel comença a manifestar-se aquí a la Terra.

El que és a dalt, comença a ser avall.

El sentir la Unicitat ens obre les portes d’altres dimensions i de la Llar de la qual tots pertanyem.

Hem deixat setembre enrere, i una nova estació (tardor/primavera) permetrà que en poc temps puguem veure grans resultats d’una Consciència col·lectiva manifestada.

Veure lo limitat, alliberat; cóm entitats de la foscor van deixant aquest planeta perquè veuen que la Llum que d’ell emana va intensificant-se cada vegada més, fa que el meu cor vessi d’alegria i goig al poder presenciar en primera fila els avatars acrivats per la vostra intencionalitat d’arribar a vosaltres mateixos.

Tot anirà canviant, i cada vegada amb més acceleritat i nitidesa. Anireu veient els signes de tot el treball realitzat per cadascú, unint-se tots ells per a fer d’aquest món, una aurora universa, arribant a diferents sistemes de vides.

I tot, començant per vosaltres mateixos.

Sentiu, estimades ànimes, la vostra essència. Sentiu-la en el vostre interior i deixeu-vos portar per ella. llavors, i només llavors, us podreu adonar amb tota la seva majestuositat, del meravellós ser que sou i la pertinència a “alguna cosa superior”, més enllà d’unes etiquetes llavors sabreu aquell qui sou, i coneixereu a la vostra Divinitat, que sempre ha estat en vosaltres, però ara és el temps anunciat per a deixar-la manifestar. 

Benvinguts a la Resurrecció del nou ser.

“...i serà quan tota existència de l’univers s’unirà a la Voluntat Divina, sent Una amb cada ser vivent en ell”.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.  

A la Llar

Sense res més que la meva presència i el meu amor unit als meus germans de la Llum, sento i veig com m’envolten i m’envien el seu amor i les seves energies pures vers el meu ser.

Sento les seves presències emanant de la seva intencionalitat vers la meva ànima oberta a tots ells i creant una Unicitat des de la puresa de les nostres essències enaltint l’Amor que ens va crear per a estendre’l més enllà del nostre univers.

Germans d’altres dimensions units per a alliberar i il·luminar les ànimes d’aquest estimat planeta segons la Intencionalitat Superior. tot està sent. Tot flueix i va brotant degut al despertar i als ADN dels encarnats que ens trobem servint a la Font Superior de la qual tots procedim.

Sento la immensitat de l’univers en mi, i el sentit de l’existència de tots els que en aquests moments ens trobem aquí.

La calidesa dels meus germans lluminosos abracen tot el meu ser i la meva part física tendeix a l’alliberament d’alguna llàgrima procedent de l’amor que sento en el meu cor en aquests moments i de l’alegria conforme la nostra presència en aquest món portarà a terme allò que hem vingut a fer segons la Voluntat de l’essència Superior del nostre estimat Univers.

Quan sents la teva veritable naturalesa amb tot el seu resplendor, deixes de ser ment perquè el teu cor et mostri la teva manifestació amb tot el seu resplendor en l’Ara i Aquí per a ajudar a obrir les portes de la Germanor i la Llum en aquest vetllat i estimat planeta.

Sento l’Amor de totes elles, de cadascuna de les energies que m’envolten i etan amb mi. En aquests instants, Jo Sóc la Llar en la meva dimensió i en totes les existents. Quan deixes que aquell qui ets es mostri, sents la magnificència de la teva existència, entenent , no mentalment, sinó més enllà de tot raciocini, la teva veritable vàlua, potencial i sentit pel qual vas adquirir un cos físic.

Només existeix l’Amor. Som Amor. Som alta vibració quan el teu veritable ser s’expressa. No sou dos en un: cos i divinitat, perquè continent i contingut sempre van units. La disfressa de l’essència desapareix quan sents aquell qui ets.   

La Llar, estimades ànimes, no és algun lloc imaginat o creat per la nostra humanitat per a donar-nos esperança en el nostre caminar. La Llar existeix i sempre ha existit, no com “Llar”, però sí com el nostre estat natural i la nostra essència manifestada amb tot el seu màxim resplendor: la puresa, la simplicitat, l’omplir cada continent amb AMOR per a donar de beure als sedents i menjar als famolencs del Recordar i mostrar la Divinitat que són, que tots som. Uns la van denominar “Cel”, però l’important és que en tot moment estem sent vetllats, protegits i estimats per sers de Llum i per l’Amor del qual vàrem néixer per primer cop.

El nostre estimat món deixarà la densitat que hem tingut fins fa poc. S’anirà alliberant de la foscor per a donar pas a la Llum que resideix en cadascú dels cors. El que succeeix en aquests instants en el vostre món, és una rebequeria de la foscor que ha anat regnant i dirigint a tota la humanitat degut a la seva pèrdua de poder. Les consciències que heu despertat i augmentat estan fent que l’invisible es torni visible, i lo irreal desaparegui perquè el ser encarnat i la Terra puguin viure en harmonia i igualtat. Lo salvatge deixarà de ser-ho, i tots els sers, animals, plantes i humans en Ascensió, puguin viure junts, compartint un lloc on el cor prevalgui i el respecte i l’alegria de viure i portar a terme cadascú el que ha vingut a fer, amb tota la seva majestuositat. Lo limitat anirà minvant i la Veritat es mostrarà amb fermesa, permetent que els purs de cor alliberin les ànimes i siguin Llum per a tots els racons del vostre estimat planeta.

Noves arrels estan arrelant en el vostre món. Vosaltres sou aquestes arrels. La Llar està amb vosaltres perquè així sigui. Continueu. No defalliu perquè el Cel, cada vegada més s’anirà instaurant aquí a la vostra Terra.

Estimades ànimes que viviu aquests moments, sentiu aquell qui sou, i sentireu la presència de tots aquells que amb vosaltres estem. El nostre Amor us abraça i us protegeix. No temeu, perquè els vostres passos us estan alliberant de la vostra densitat. Les vostres ànimes s’enlairen vers nosaltres. Les vostres vibracions i les nostres cada vegada estan més properes. Esteu facilitant que vosaltres i nosaltres ens unim i la Unicitat creada pel vostre retorn a la Llar, puguem, tots, realitzar la Voluntat Divina Superior per la qual vàrem ser creats.

Des d’aquí us honrem i us convidem a continuar, rebent tot el nostre recolzament i Amor per a alliberar les vostres ànimes i arribar a sentir i deixar manifestar al veritable ser que sou.

En el seu moment ens reconeixerem i recordarem aquests moments d’unió, de connexió, sentint el goig de tenir el coratge i la fortalesa d’obrir les portes de la nostra veritable naturalesa: Déu.

Som AMOR, i només existeix l’AMOR, sent aquest AMOR, qui ens indica el camí i obre les portes de la nostra realització.

Us estimem profundament.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.