Sentir qui sóc

Estic emocionat. Els meus ulls vessen llàgrimes al sentir la fortalesa del nostre interior. Seguint l’empeny del que sentim en el nostre cor, fa que la teva vida vagi transformant-se per a obrir la porta del que tant sents dins teu i que et fa portar allà on el teu veritable ser es troba en el més alt del teu present.

 

És tanta l’emoció que estic sentint en aquests moments que els meus ulls netegen les impureses de la impotència creada al llarg dels anys.

 

Allò que un sent amb una força inusual que et porta a donar els passos fins a trobar-te just en aquell instant on la teva creativitat es mostra com un volcà amorós fent-te sentir com el ser més especial fora del teu cos estant en ell, és el que hi ha dins teu que has de dedicar la teva vida a allò.

 

La força que un té és tal que el que pot succeir al teu entorn queda petit en relació a l’amor que t’empeny a ser tu.

 

Sí!, sento aquesta força en mi, sabedor que cadascú dels que m’envolten també la posseeixen. Sento la intensitat de l’amor de la nostra essència innata, portant-me a acceptar i a adonar-me a través del sentir, que tota la teva existència és única, i aquesta implica a tots els que es troben al teu costat; i d’alguna manera, allò que sents i fas segons aquesta força que emana del més profund de la teva naturalesa, també fon les resistències que poden haver en el teu entorn perquè el que sents pugui portar-se a terme. Saps això i molt més.

 

Hi ha tant potencial amorós en cada ser humà, que el terme humà deixa de tenir sentit.

 

Alguna cosa dins teu t’empeny vers alguna cosa que potser, ni tan sols tu, ets conscient d’allò. No ho ignoris. No ho rebutgis, perquè encara que hagis viscut la vida que has viscut, la vida et depara alguna cosa millor per a tu. No importa en quin moment et trobis ni el que estàs fent. Sent l’amor en tu i aquest t’empenyerà vers l’amor manifestat que realment ets.  

 

És tal la força que tenim que només amb la nostra voluntat persistent podem abatre tot el mur que ens impedeix avançar.

 

És tal la intensitat que sento en aquests moments en el meu interior que no hi ha limitacions pel meu ser. No puc deixar de plorar, però no per tristesa o impotència acumulada, sinó per l’emoció i l’amor que se’m permet mostrar d’aquell qui sóc en veritat.

 

Els meus dits tremolen pel que sento.

 

La força de l’Amor et fa avançar i és des de l’Amor, que la teva vida obra les portes vers on has d’arribar.

 

Deixa’t emportar per ell!

 

Deixa que la teva nau existencial sigui guiada per l’essència de qui et va crear!

 

No hi ha res més commovedor que sentir com ets portat cap a la magnificència del que has vingut a fer. La il·lusió és gran. L’emoció.......sublim.

 

Sento l’Amor d’on procedeixo. En aquest estat res del que visc i succeeix a la meva dimensió sembla tenir valor més enllà del que es percep. No hi ha res a témer. No hi ha res pel que us hagueu d’inquietar. Allò que viviu i experimenteu no us portarà a un coneixement terrenal, sinó a una saviesa divina que habita en cadascú de vosaltres. 

 

No sou qui sou. Allò que sentiu us indica el camí a seguir. Us condueix a unes decisions per a arribar al vostre benestar.

 

És tant el potencial i la força del vostre interior que sentir-la i endinsar-se a ella obriria les muntanyes perquè poguéssiu arribar a la glòria de qui sou sense adversitats possibles que fins ara heu creat vosaltres mateixos.

 

Només l’Amor que hi ha en vosaltres mateixos pot obrir la porta de la vostra divinitat i realització en la vostra encarnació actual. Res us pot frenar, perquè el Déu que sou desfà el gel del vostre passat que es troba davant el vostre present. 

 

Així és la força del vostre interior. Aquest és la força que teniu cadascú. Torno a repetir: CADASCÚ!

 

Sentiu qui sou!

 

És tanta l’emoció que sento que el meu cor, obert de bat a bat, sent la unicitat amb cadascú de vosaltres. Sé que alguns us trobeu a una distància molt llunyana a la meva, però no és així com ho sento, perquè és com si estiguéssim tots junts ara i aquí.

 

Sento tant d’Amor dins meu, que fa que la meva ànima s’enlaira i senti el Pare i a la Llar en mi!

 

No defalliu, estimats germans distribuïts al llarg dels cinc continents d’aquest món que hem acordat venir i experimentar amb la matèria!

 

No deixeu que el desalè aparegui, perquè la vostra voluntat i el que sentiu en el vostre interior us empeny cap a la Llum del vostre camí!

 

Confieu i tingueu Fe! Arribarà el dia que el que sentireu us portarà a no valorar el que ara valoreu i us atrapa. Arribarà el dia que la Llum de la que us estic parlant us semblarà irreal perquè us alliberarà de la vostra condició humana.

 

Res del que us transmeto pertany a la realitat que coneixeu, i alhora, tot aquest potencial es troba ja en el vostre interior, des del primer dia que vareu néixer.

 

Us estic parlant del veritable Amor que sou, del veritable ser que habita dins de cadascú de vosaltres i la capacitat que teniu de poder-lo activar i manifestar segons la plena llibertat que se us ha concedit. Feu-la servir per a dirigir-vos allà on el vostre cor us indica!

 

Vull dir-vos que teniu el meu Amor que us recolza i us dóna el coratge des dels nivells superiors de la nostra consciència, perquè així és la meva voluntat. No temeu perquè no esteu sols, i o ho dic per la meva presència en cadascú de vosaltres, sinó perquè la Llar es troba amb vosaltres i us mimen i estimen incondicionalment en tot moment del vostre procés.

 

Algun dia tots ens retrobarem sentint el que ara sento, i llavors ens abraçarem, creant una sola Llum, transcendint el nostre estimat planeta, vers nivells que denotaran que el Pla Diví pel qual hem nascut una i una altra vegada en aquest racó de l’univers haurà finalitzat satisfactòriament.

 

Sento la calmada plenitud, la gran Pau i l’Amor del Pare en mi, i des d’aquest estat us dic:

 

“Estimats germans, deixeu que l’Amor sigui en vosaltres. Sentiu-lo i lliureu el vostre timó a aquell que us va creà”.

 

 

 

Des del meu cor, que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

 

La Llum de les Paraules (71)

"Més fort seràs quan t’alliberis i deixis de controlar"

 

 

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Sobre el nou Papa

Avui voldria dir-vos unes paraules sobre un esdeveniment que va ressonar al llarg de tots els mitjans de comunicació: l’elecció del nou Papa.

No vull entrar parlant de la persona. No crec que sigui adequat parlar del seu ser. Això cadascú sent en el seu cor o té el coneixement de la seva vida. No vull endinsar-me en aquest camp, però el que si m’agradaria comentar es el paper que representarà de cara a l’església catòlica i el Vaticà.

Per moments tinc una temptació d’expressar-me sense analitzar les paraules per a mostrar el que vull transmetre-us, tal qual, sense cap filtre, però sincerament, haig de contenir-me per a poder transmetre-us de la manera més amorosa i equilibrada el que sento que haig de dir-vos.

Just veure aparèixer al nou Papa pel balcó del Vaticà vaig començà a tenir una visió al respecte, i al dia següent arriba a les meves mans, a través de diferents fonts d’internet, una sèrie d’informació i reportatges que confirmaren el que havia percebut.

A vegades l’univers t’ho confirma per altres mitjans.

El que ara exposaré és clar i nítid, acompanyant-me en el seu moment, d’una intensa sensació de veracitat i les energies del que succeiria en el seu moment amb aquest regnat. Al llarg de tota aquesta setmana he anat sabent comentaris d’ell que van més enllà de la paraula física. Haig de dir que visc, capto i actuo des de les energies, i aquestes, us haig de dir que aquest Papa donarà que parlar.

Si algú que està llegint aquestes paraules li poden arribar a molestar, agrairia que no continués, degut que el rebut sobre els nous temps amb aquesta nova etapa papal, res de les expectatives humanes arribaran a ser. Si volem que en un camp floreixin flors, deixem de plantar cactus amb llargues espines.

No es una crítica, ni un judici el que transmetré. Això seria massa vanitós per la meva part i no és aquesta la intenció. Senzillament exposaré el sentit i rebut més enllà del racional.

Hi ha senyals que sabent-les llegir entre línies, anunciaven el que ara diré. Només pretenc anunciar i posar llum a un esdeveniment mediàtic des de la humilitat del meu ser.

Francesc I, el nou Papa, posarà fi a la “Iglesia Catòlica”. L’entitat del Vaticà, com a entitat, conté les energies d’un llop ferotge que domina i controla el camí a seguir dels anomenats creients en el seva religió. El control, l’ambició i el poder reguen les seves arrels. Entitat estancada i corrupta que es nega a obrir el seu cor i enlairar el ser al seu nivell de divinitat ( i vull dir que estic parlant de l’entitat, no de les persones en sí, tenint present que hi ha sers dins del Vaticà que el que senten no poden manifestar-ho degut als dirigents ocults que es troben en ell i fora d’ell).

Vaig veure com un corder sumís, d’aspecte dòcil i humil es dirigia vers l’entrada del Vaticà, i una vegada allà l’esperaven els més ferotges i agressius llops famolencs disposats a liquidar a qualsevol que no s’adapti a les seves normes. El nou Papa entrarà al Vaticà, però aquest se’l menjarà.

Serà un Papa que posarà fi al que coneixem avui com a Església Catòlica. Amb ell acabarà una etapa i començarà una de nova amb el seu successor.

Deixeu que tot sigui, perquè l’univers està posant cada cosa al seu lloc. El ser humà necessita fer canvis en si mateix, i per això, el rol de l’Església Catòlica farà reflexionar a molts sobre el seu paper. Fins ara ha ajudat a molts sers per a sortir del seu estat, però després, l’ànima necessita seguir el seu camí i la religió l’acota. El sostre cada vegada anirà baixant més, arribant a un punt on el que succeirà i es dicti des de l’estancament de més alt grau d’aquesta religió, deixarà de tenir sentit.

Quan rebo les energies del seu “regnat”, sento un gran malestar en el meu interior.

L’ovella no està sola. El llop “negre”, ferotge, apareixerà. Res serà el previst.

Estic aquí, no per a transmetre la por, sinó per a donar-vos a conèixer que el vostre recordar i l’obertura del cor permetrà que tot sigui amb el menor dramatisme possible.

No espereu grans canvis, i si aquests succeeixen, potser no s’ajustaran al previst per la ment racional.

Deixeu que aquells que ostenten el poder donin els passos que hagin de donar. Ells mateixos es delataran i la vostra integritat farà que tot es restableixi segons la Voluntat Divina.

El que sento només confirma el que tu i jo, en el fons sabem, i és que un nou món està apareixent, i l’ocult i estancat ha de ser transmutat, deixant que la Llum mostri el que no pertany a l’Amor i a la Paraula del nostre estimat Mestre Jesús.

Continueu amb el vostre camí seguint la veu del vostre cor. D’aquesta manera res haureu de témer. El que no provingui del cor té els dies comptats.

Deixeu que aquest nou Papa faci el seu paper com cadascú de nosaltres el nostre. A través d’ell, un gran canvi es produirà.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

El Seminari SENTIR! a Mallorca

 

Em complau poder-vos comunicar, i sobre tot, a aquells que us trobeu a les Illes Balears, que el proper mes d’abril es realitzarà una xerrada presentació del Seminari “SENTIR!” i la realització de la primera part a la illa de Mallorca, concretament, a la població de Manacor.

En el document adjunt veureu els dies i la informació per a posar-vos en contacte respecte a aquests esdeveniments.

 

Des del meu cor, una forta abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

 

 

Si voleu que aquestes activitats es realitzin al vostre centre, espai o població, podeu trucar al 606098752 (Jordi), o bé, enviar un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com

 

 

Al teatre

Com cada dia, m’apropo a la taquilla. Trec la meva cartera, demano una entrada a la noia de la finestreta, recullo el bitllet i m’aparto dient “bona nit”.

A continuació entro al recinte i creu les portes que donen a la sala. A través del corredor amb certa pendent busco el meu lloc a prop de l’escenari per a no perdre’m cap detall ni paraula del que succeirà.

M’assec a la butaca corresponent, i una vegada allà em predisposo a fixar la mirada davant meu. Avui pot ser diferent. Avui puc veure el que tant anhelo. Cada dia el mateix ritual. Espero poder veure algun dia el que els meus somnis em diuen. Vull veure realitzat els meus anhels quan tinc els ulls tancats. Avui pot ser el dia adequat.

Miro l’hora i, com jo, altres sers van aposentant-se als seus seients. Estiguis on estiguis, la visió és perfecte, encara que personalment prefereixo estar en el centre per a poder veure tot l’espai de l’obra.

Les llums s’apaguen. El meu cor comença a bategar més ràpidament, al saber que el que tant he somniat, avui pot ser materialitzat. D’altres han anat venint fins a veure realitzat el que tant han desitjat al llarg de molt de temps. Una vegada es veu plasmat davant teu, es realitza fora del local on em trobo. Les seves vides canvien i ja no tornen per aquí. Avui espero que sigui el meu torn. Porto temps esperant. Avui pot ser el gran dia.

Les llums amaguen tota presència, donant peu a una tènue lluminositat enfocant al centre del teatre. No se sent cap remor. Tots esperen que sigui el seu torn. Tots expectants per veure si avui ens ha tocat a nosaltres. Som molts els que ens trobem avui aquí. La platea està totalment plena de sers que han escoltat la crida del seu torn. Avui pot ser el meu. Així ho espero.

De sobte, com si de cap lloc en concret fos, se sent una melodia procedent de darrera el teló. Aquest es va aixecant lentament. Veiem una llum que se’ns permet veure l’entarimat que tenim davant. Enfoca al seu centre.

Quan la cortina ja ens ha activat el nostre desig que avui puc ser jo l’afortunat, una foscor omple d’expectació als assistents, mentre una veu suau m’arriba al cor:

-        Per què esperes tant? Per què la rutina diària de venir aquí per a saber si ha arribat la teva hora?

Hi ha un profund silenci en tota la sala, alhora que aquestes paraules ressonen en el meu interior.

-        Penses veure el teu camí realitzat, com si aquesta escenificació et permetés donar els passos que tu ja saps. (Pausa). La Llum crea la teva voluntat. Aquí veuràs el que ja saps, i per tant, el que aprecies en aquest escenari no és nou per a tu, encara que no recordis que en el seu moment ja vas crear el que veuràs.

A continuació, la llum tènue que il·luminava el centre de l’entarimat comença a ofuscar-se i s’inicia la representació.

Mentre aquesta va durar, el temps va desaparèixer. Van passar uns setanta minuts, semblant com si només haguessin passat un parell d’ells.

La representació va finalitzar i els aplaudiments dels assistents van donar la conformitat de l’actuat. Tots excepte un, que es va aixecar del seu seient i entusiasmadament va començar a aplaudir sentint-se afortunat perquè avui li havia tocat a ell. Havia vist el seu somni representat. Avui sabia que només havia de sortir fora del recinte, que la vida s’encarregaria de materialitzar-lo. La seva expressió va dibuixar un somrís a la seva cara. Semblava ser el ser més feliç de la Terra. Avui li havia tocat a ell.

Tots vàrem parar d’aplaudir, però uns esporàdics aplaudiments continuaren uns segons més. Era el nostre home.

La sala es va anar buidant. Un a un van anar desfilant pel corredor que donava al hall de la sortida. En ell em vaig trobar a l’afortunat. Per un instant vaig pensar en dirigir-me a ell i així ho vaig fer. Va ser un gest espontani. Em vaig apropar, i com si una força interior m’empenyés a parlar, li vaig preguntar:

-        Enhorabona. Avui t’ha tocat a tu. (Pausa curta). Em permets que et faci una pregunta? – li vaig dir.

-        Clar que sí! – em respongué desprenent una alegria inusual.  (Ho sé perquè l’havia vist en sessions de dies enrere).

-        Què has fet o t’ha passat de nou des de la darrera vegada que vas venir fins avui? Per què avui a tu?

Com si estigués esperant aquesta pregunta, em mirà als ulls i em digué:

-        Et recordes de les paraules inicials, al principi de l’obra?

-        Si! – li respongué.

-        Doncs això. Que què m’ha passat de nou des de la darrera vegada? – continuà dient -, senzillament que he deixat d’esperar, i avui he vingut al teatre convençut que el que veuria seria la meva obra realitzada. Això és tot. Ja no he esperat – em digué – a veure si per atzar avui em tocaria a mi. No! Avui no he vingut pensant això. Avui he entrat per aquesta porta – assenyalant-me-la – sabent que avui la meva vida canviaria i havia arribat el moment. Ja no he esperat més. He decidit que avui seria el meu dia.

Dit això, es va acomiadà de mi, donant mitja volta i dirigint-se a la seva nova vida que tant de temps havia “esperat”.

 

Hi ha qui espera i espera. Aquests continuen esperant. Hi ha qui té el convenciment que avui és el dia adequat. Aquests són els afortunats.

No esperis veure els teus somnis realitzats. Realitza’ls tu en tu!

La teva vida no depèn del que vegis, sinó de la teva capacitat de ser capaç i creure’t que allò que vols ja ho tens.

 

Passades unes setmanes, el nostre ser que preguntà a aquell afortunat, va tornar a entrar a aquella sala, com ho havia estat fent varis dies seguits. Aquell dia, tots van sortir del local inexpressius, dirigint-se a les seves cases per a demà tornar novament, excepte un.

Algú va sortir d’aquell teatre amb una expressió d’alegria i felicitat. Era el nostre home que ja coneixeu.

A la sortida li esperava algú que li va preguntà:

-        Per què avui a tu i no a mi? Què ha canviat en relació a l’altre dia que et vaig veure perquè et toqués avui?

La resposta ja la sabeu.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

No espereu, sentiu!!

 

Sobre l'actitud

Fa uns quatre dies parlava amb algú sobre un canvi d’actitud a la seva vida en un aspecte concret d’ella. Al dia següent rebo una trucada de la mateixa persona preguntant-me què és actitud, què diria que és l’actitud.

Bé, avui m’agradaria dir-vos unes paraules al respecte.

Podríem definir l’actitud com la manera concreta d’encarar una situació o un tipus de relació a la nostra vida.

Permeteu-me que us posi un exemple: Tu vols creuar d’un costat del carrer a un altre. En moltes poblacions hi ha unes ratlles al terra que són els anomenats “pas zebra” que són llocs de pas pels vianants i on aquests tenen preferència davant els vehicles.

Podem creuar el carrer o avinguda amb tres actituds:

1.    Esperes que passin tots els cotxes, per si un cas, i després, quan ja no hi ha cap, llavors passes tu.

2.   Sabent que és un lloc de preferència pels vianants, decididament comences a creuar.-lo, no abans sense haver mirat a la dreta i a l’esquerra pel que pugui arribar a ser. Avances, però amb precaució per si algun conductor va distret.

3.   Tu saps que són llocs pels qui van a peu, llavors, creues el carrer sense mirar si ve algun cotxe o no.

Aquestes són tres actituds davant d’un mateix fet:

-        La primera mantens una actitud passiva davant el fet. Hi ha massa por en tu i decideixes que tot allò que pugui fer-te mal passi, i després tu ja donaràs el pas vers on vols anar, el que passa, és que els suposats perills sempre hi són, i vas endarrerint el teu procés i el fet d’arribar allà on el teu cor sent que has d’anar. Passivitat.

-        La segona actitud és la decisió ferma de saber que vols anar allà, tot i així flexibilitzes les teves creences de saber que estàs en un lloc on tu tens preferència per si després ho haguessis de lamentar. És flexible, decidit i estàs atent al teu entorn per saber quan hauràs d’afluixar el pas o accelerar-lo. Camines endavant però adaptant-te al teu entorn, d’aquesta manera arribaràs allà on vols sense patir. Decisió ferma i flexibilitat.

-        La tercera decisió és la d’aquell que sabedor que està en un lloc de preferència, ell el travessa pensant que els altres ja s’adaptaran a ell. Han de ser els altres qui han d’afluixar la velocitat. Ell creua el carrer només mirant endavant sense estar atent el que succeeix a cada pas. Els altres ja s’adaptaran a mi.  Rigidesa, duresa i tancament.

Són tres maneres de creuar un carrer, una situació de la nostra vida. Depèn de quina actitud tinguem, arribarem abans allà on hem d’arribar. Uns tardaran més per les seves pors, d’altres patiran perquè no entendran la incomprensió del seu entorn vers ells, i els altres, els de la segona actitud, sabran què fer en tot moment, esquivant els obstacles que es puguin presentar davant el camí, arribant il·lesos, sans i a estalvis.

Una actitud pot fer que la vida et somrigui o et faci patir. No és la vida, ets tu que has decidit actuar així davant d’ella.

La nostra qualitat depèn del tipus d’actitud que tinguem davant la nostra existència. No és important el què ens passa, però sí la nostra actitud davant del fet.

 

Una abraçada.

Per a estar en el present (amb la Llar)

 

-        Què puc fer per a estar en el present?

-        Sent qui ets. Quan ho sentis, estaràs en el present. Quan sentis la teva presència, llavors et trobaràs present a l’ara, perquè tu ets present.

-        Quan hi ha una immensa il·lusió pels esdeveniments que es venen anunciant en relació a tu, llavors haig de sentir la meva essència. Posar la meva Voluntat a aquest acte de reafirmació i sentir el ser que Un és. Moltes vegades, darrerament, he hagut d’anar al meu centre per no viure del rebut. Són instants de sentir el ser que ets i anar al teu interior per a percebre el benestar de la teva pròpia essència. Llavors, et sents tan bé que t’oblides de tota la resta. En el meu cas, no tan sols sento l’energia de l’amor en tot el meu ser, sinó que veig i sento la presència dels meus germans de la Llum.  (Pausa). Una vegada amb ells, em deixo portar i allò que abans podia ocupar la meva ment i cor per l’alegria sentida, ara es transforma en manifestació alliberada de qui sóc a la Unicitat d’on procedeixo. És això el que em voleu dir, oi?

-         Quan un és un mateix, tot allò que pertany a la vostra dimensió deixa de tenir presència. Us enlaireu i sentiu la despreocupació de l’instant que va cridar la vostra atenció. Allò que rebeu només és la direcció a seguir, no el camí. Aquest el feu vosaltres en el vostre dia a dia. Fent-lo confeccioneu els fonaments del vostre camí per a arribar allà on se us va informà. Allò que us transmetem des de la Llar, és la Llum al final del túnel, però sou vosaltres qui heu de creuar-lo. No és el final, sinó una crida al vostre cor perquè pugui veure i animar al vostre ser, moltes vegades, perquè sapigueu que no esteu sols. No us heu de centrar en el percebut com a tal, sinó com a referència per a prendre les decisions segons el vostre cor a cada dilema i encreuament que podeu trobar en el vostre caminar. A vegades necessiteu un estat d’ànim per a continuar i saber la direcció a seguir. Necessiteu saber que hi ha una esperança, però no com una il·lusió irreal, sinó com la realització de la vostra presa de decisió més adequada emanada del cor.

-        …

-        En algun moment us allunyeu de la vostra essència i necessiteu un indicador que us mostri vers on heu d’anar. Nosaltres us parlem i el vostre cor ho tradueix pel vostre ser. Ell sap com fer-vos recobrar la vostra integritat. (Pausa). Allò que rebeu de la Llar és Llum i Saviesa pel vostre viatge actual. Així ha de ser perquè quan sentiu que heu d’anar a la part més alta de la muntanya, no dirigir-vos vers la vall. Ja no serà el vostre lloc. Cada passa donada pel vostre ser fa variar les vibracions de qui sou. No hi ha res a l’atzar.

-        …

-        Sentir qui sou us portarà a la majestuositat de la vostra divinitat. Estem amb vosaltres per a ajudar-vos en el vostre procés. Sempre hem estat i continuarem estant per a reunir a la Família de la qual procediu. Ens vàreu demanar ajuda per a trobar novament la Llar, i aquí estem. Les vostres ments inicials us varen apartar de la direcció pactada a seguir. Ara ha arribat l’hora que torneu a allà d’on pertanyeu. Sentir la vostra presència us ajudarà a recordar qui sou i d’on procediu. Sentiu la vostra energia de la Llar i obriu les portes del vostre cor. Quan així sigui a cadascú, allà hi serem nosaltres perquè molts, fins i tot, ens pugueu veure.

-        …

-        Sentiu la Llar en vosaltres. L’Amor d’ell en vosaltres s’activarà i, llavors, retornareu al present. Nosaltres ens trobem aquí. Existim a cada instant del vostre ara terrenal. La Llar es troba en tu. Sent-lo i deixa que allò que sentiràs t’envolti amb el seu mantell lluminós i puguis sentir la calidesa d’on procedeixes i els teus germans, nosaltres, sabent que sempre hem estat amb tu i mai estaràs sol.

-         Tu, germà de la Llum a la Terra – referint-se a mi -; tu que has arribat a sentir la Unicitat amb la Família i el teu cor és la guia dels teus passos, saps el que se sent quan sintonitzes amb nosaltres. La teva vida ha canviat i, bé saps, que encara més haurà de canviar. Aquell que s’obre a la Llar i es lliure d’una manera plena i incondicional a qui us va creà, torna a il·luminar com quan estava amb nosaltres en aquest pla i el terrenal es torna addicional, sabedor que l’essencial és la seva presència a la vida que viviu. Res li falta i és guiat per la dolçor del flux etern que porta a la Voluntat Divina.

-        …

-        Només hi ha un camí: el recordar qui som, i aquest recordar es manifestarà al sentir cada coneixement, cada percepció, cada sensació que visquem. Canalitzar aquest sentir ens portarà a adonar-nos del veritable potencial que hi ha a cada un de nosaltres, i tenir la visió enlairada del veritable paper de la terrenalitat – comento.

-        El teu cor parla ben clar i alt. La teva saviesa és Una amb la Llar. Les teves paraules són la manifestació del teu sentir allò que sents, irradia la puresa del teu ser. Deixa que tot sigui. Sent! Sent! Sent! Obra les portes del Pare en tu, i després, deixa’t emportar perquè altres indrets t’esperen. Nosaltres estarem amb tu.

-        Hi ha qui pot preguntar: com puc sentir? Què els hi diríeu?

-        No preguntis. No et moguis. No t’inquietis. Desaferra’t del que tens. Llavors,...SENTIRÀS. Allò que hi ha en tu necessita remoure’s per a saber que estàs viu. Quan res tinguis, llavors sabràs el que és ser acollit pel Pare – em responen. 

-        Que Déu us beneeixi, germans. El meu Amor és Un amb el vostre.

-        Nosaltres estem amb tu i amb cada ú de vosaltres. No temeu. Obrir-vos i ens sentireu.

-        …

-        T’estimem. Us estimem.

-        Així és i serà – finalitzo dient, sabent de la veracitat de les meves paraules.

 

La Llum de les Paraules (70)

"Les situacions que viviu les experimenteu perquè creieu en elles, però res d’això pertany a la vostra naturalesa divina. Només és el camí per a arribar a ella." 

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

I així va ser

I així va ser com el lànguid instant de l’esperança m’esperava un pas més enllà del meu per a encoratjar la meva fortalesa no deixant espai pel desalè. Així va ser com alguna cosa aparentment aliena a mi m’indicà el camí a seguir fins al repòs de l’alliberament del meu ser a les mans de qui em va creà.

Avançava sense dedicar temps pel ploriqueig o a rondinar per la lentitud, també aparent, del meu sender. Em sentia atret per una direcció segons el meu cor. No sabia, senzillament sentia que havia de continuar segons el meu interior em dictava. Així vaig arribar on vaig arribar.

Vaig seguir el llit del meu riu existencial. En algun moment hauria d’aparèixer l’aigua de la vida que donaria sentit a tot el que havia fet fins el moment. Durant anys vaig viure situacions que només el meu cor sabia què fer. La seva veu era forta i clara, i allà on jo no podia escoltar, una força subtil m’empenyia a la presa de decisions concretes. Al final, m’adonava, encara que no sempre, que el realitzat era el correcte. Sense més.

La vereda del cor és nítida, clara, directe i senzilla. Allà on jo no podia arribar, alguna cosa aliena a mi, em guiava per a la presa de la millor decisió. Moltes vegades era viure el que es trobava davant meu, mentre que d’altres, senzillament, deixar-ho de cantó i continuar amb els meus passos.

Em trobava al cim del darrer esglaó que he arribat. Veig la immensitat de la creació, sentint la força del veritable ser que som. La brisa des del més alt acarona tot el meu ser, sentint la presència de la purificació en mi, així com la presència del procés seguit per a sentir en el meu interior la divinitat manifestada. Quan se sent, tot és. Res sobra.

Ara em trobo en mig d’aquest estat veient l’extensió del paisatge que es divisa davant meu. Una sensació de benestar immens, abraçat per l’Amor del qual vaig ser creat.

Més enllà, també em veig. Estic aquí, allà i on la meva consciència i visió interior puguin arribar a estar.

Veig com sers de llum van arribant on em trobo. Sers d’aparença angelical, tal com coneixem als àngels, i altres lluminositats van descendent allà on em trobo en aquests moments.

Junts, en el silenci i amb una gran abraçada multitudinària que abraça a tots els que hem assistit al cim del meu estat. Sento el seu amor i les seves presències activen la familiaritat de la Llar manifestada. Sóc part d’ells i ells de mi. Altres entitats de llum també van apareixent entre tots nosaltres. Sers d’una vibració superior, acollint el meu ser com si fos una peça de gran valor per a la consecució de la Voluntat Superior.

Aquí amb ells sóc un més. No hi ha distinció entre nosaltres. La meva biologia podia arribar a ser la gran diferència, però no és així. La meva essència és una amb les seves. Som sers, tots, emanats d’una intencionalitat de l’amor. El meu cos reflexa l’embolcall per a moure’m per aquesta dimensió, però aquests encontres amb la Llar, el cos desapareix, sent Un i semblant, amb totes les presències de la Llum que m’envolten.

El que sento és d’una gran plenitud i benestar. Sents un Amor més enllà del conegut, on la plena Unicitat, comprensió, seguretat, protecció, familiaritat, acceptació, abandonament, obertura, Amor, guia, saviesa, senzillesa, puresa i una Llum que acull sense enlluernar et recorden del lloc on procedeixes. Quan això sents i d’altres sensacions intenses però que només pots saber-les si les sents perquè no hi ha paraules que puguin descriure-les; quan tot això ho sents en el teu cor, i a cada racó del teu interior, és que et trobes a la Llar.

Més enllà de la nostra matèria hi ha la nostra realitat, l’essència de qui som, encara que el nostre vehicle actual amagui el nostre veritable ser. Obrint la porta del cor podràs arribar a ell, a tu. Llavors sabràs del Camí. Només hi ha Amor. Només hi ha Llum per a il·luminar-te en el teu avanç. L’aparent deixa de ser, per a donar pas a la veritat. 

Ells estan aquí amb tu i en tot moment que puguis arribar a necessitar una mà de la Llar. La Família es reuneix i acudeix quan un dels seus membres necessita la seva presència. Obrint el cor i expressant la teva intencionalitat de voler retrobar el camí de tornada, la Llar es manifesta i t’assisteix segons la teva ànima necessita.

Escric des de la Llar per a totes aquelles ànimes disposades a tornar a ella. Són els temps del retorn. Són els instants anunciats que el Mestre torni a manifestar-se davant el món.

Les meves paraules són els sentiments i sensacions que experimento dia a dia amb els meus germans de la Llum. Més enllà de la meva matèria estic jo, obrint el meu propi camí per a alliberar els obstacles que he anat arrossegant al llarg de les meves encarnacions. Ara, des del punt on em trobo puc dir-vos que tot el que viviu no és el que aparenta ser. Allò que sentiu és el que es té en compte i el que us fa reaccionar i actuar segons sentiu. Allò que us va apartar del vostre camí, no és tal. Senzillament se us va donar una benedicció per a la vostra ànima. A l’acceptar-la, vareu superar el que durant temps us vareu negar a alliberar.

El camí que heu seguit és el reflex de les oportunitats que la Llar, allà d’on procediu, us ofereix. La vostra visió humana va limitar la interpretació del veritable sentit del viscut. Vareu distorsionar la intencionalitat de qui us ha creat. Mal interpretareu l’ajuda que se us va donar.

Molts despertareu i accedireu a endinsar-vos a l’experiència dels oferiments. Alguns de vosaltres no sabíeu bé del per què d’allò que vareu viure o encara us trobeu. Les vostres limitacions basades en la por, fruit de la ignorància existencial, us va portar a tancar el cor i distorsionar la realitat que viviu. 

La Llar està amb vosaltres i sempre ha estat així, perquè mai heu deixat de pertànyer a ella. És ara, amb el canvi de consciència en la vostra dimensió, que comenceu a discernir la realitat del somni.

Els vostres ulls comencen a obrir-se, així com els vostres cors i consciències. Així ha de ser per a recordar qui sou i d’on procediu.

El meu amor és Un amb el vostre. Us envolto amb els meus braços i us encoratjo a seguir sense les limitacions de les pors. Aquestes, ja no tenen cabuda en els temps actuals. La vida onírica en la vostra condició humana, ha arribat a la seva fi. Els temps del despertar existencial i de l’apropament amb la Llar són part de les prioritats dels temps que viviu.

Us esperen noves vides diferents a la vostra actual, però per a arribar a elles, heu de finalitzar el que heu vingut a realitzar a la vostra dimensió. Ajudar a enlairar les energies del vostre planeta i el vostre ser, permetran donar salts quàntics en el vostre ser, activant el vostre ADN per a finalitats divines en el vostre procés.

Tot el viscut així consta en la Gran Voluntat Divina.

No hi ha un sol ser que s’allunyi de la Llar i no retorni. Nosaltres us esperem i us encoratgem des del vostre cor a seguir el camí vers l’Amor y la Llum.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

-        La Llar   -

Interpretació de l'Enigma de Llum

L’Enigma deia:

-        “Darrera fitxa d’acció”

-        “Al comptat”

La fitxa és la decisió que prenem a cada instant.

La darrera oportunitat (fitxa) que tenim per entrar en “acció” a la nostra vida és “ARA”.

Quan prenem la darrera decisió per a donar un pas? És “ARA”, el moment d’”ARA”.

La “darrera fitxa d’acció” és el moment actual, que és quan tenim el poder de decidir i donar nous passos a la nostra vida; per tant, l’enigma ens diu que només hi ha un moment a la nostra vida, i aquest és el Present, “l’ARA”.  És en aquest instant que tenim el poder de ser nosaltres. Cada moment és l’únic moment de poder que tenim on podem decidir i crear la nostra vida.

Quan se’ns diu al comptat, vol dir que quan fem alguna cosa al comptat, ho donem tot sense quedar res pendent; per tant, al comptat vol dir donar un pas, prendre una decisió sense “res pendent del nostre passat”, sent nosaltres mateixos. Si així ho fem, no deixem que el passat ens influenciï i predomini a “l’ARA”.

Pagar sense deure res ni quedar res pendent, és ser nosaltres a cada instant. Llavors estem en pau (amb nosaltres mateixos).

 

Conclusió:

Només hi ha un moment de poder a la nostra vida, i aquest és el present, l’Ara actual. Si decidim segons sentim, escoltant el nostre cor, farem allò segons nosaltres som, no segons el nostre passat.

Quan fem el que sentim en el nostre interior, segons el nostre cor, no deixem que la ment intervingui, associada al nostre passat.

Sigues tu en tot moment, i aquest és el teu ARA actual. Serà així quan mostraràs el teu poder.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.