Una mentida és una il•lusió creada per part d’algú. És una resposta particular interessada sobre un fet o situació allunyada de la veritat. Durant segles, el ser humà s’ha trobat submergit en una gran mentida transmesa al llarg de generacions a través de les famílies i la societat que ha nascut. Ha viscut una vida on s’han acceptat una sèrie d’esdeveniments, creences i vivències, innecessàries, tot perquè “tothom ho fa” i “és llei de vida”. Al llarg d’anys i vides, hem anat integrant en la nostra memòria cel•lular una manera de vida en acord a l’imposat per unes normes admeses com a convencionals procedents, en part, per una església, una religió per a poder controlar als “seus feligresos rebels amb ànsies de poder i ambició”. Els estaments polítics, segons els ha convingut, han adaptat uns costums i manera de viure, on la capacitat de creació quedi minvada per part de l’individu. Es va anul•lar tot intent de mostrar un món interior propi per a adaptar-se a una majoria dirigida i controlada per una minoria. Han passat els anys, i el ser humà ha anat despertant la consciència, i això ha fet que les coses estiguin canviant. Tot canvia: el planeta, la natura, els animals i els sers humans. Les consciències comencen a despertar, i algunes d’elles ajuden a alliberar a la resta. Les energies de la Terra ja no són les mateixes que en temps passats, i això ha fet que tot es reestructurés, des del mateix planeta, fins a tots els sers vius que l’habitem. Tot està canviant, i per tant, costums i maneres de viure, també canvien, malgrat es facin esforços perquè així no sigui. Els estaments que fins ara controlaven i imposaven les pautes a seguir es debiliten. L’hora del despertar ha arribat, i el ser humà avança cap al seu alliberament i plena manifestació segons les directrius del seu cor. Una nova consciència està apareixent en la humanitat, sent cada vegada més els que veuen la necessitat de ser un mateix i viure segons la vida que sent que ha de fer. Aquest despertar ens porta a canvis profunds en el tarannà de l’individu, on les inquietuds espirituals es manifesten notablement. Es va deixant de cantó les vessants més terrenals per a obrir la porta de l’espiritualitat en cadascú. Ha arribat l’hora que el Déu que som, es mostri amb tot el seu resplendor. La Llum i l’Amor estan abraçant al món, desfent els bloquejos per a instaurar la sanació i la pau entre la humanitat, així com l’equilibri i l’harmonia entre la natura i el ser humà, on el respecte sigui patent en cada trobada. Això representa un canvi profund de viure. El sistema polític i econòmic deixaran de ser com estan funcionant ara. Les religions deixaran de tenir el paper que estan tenint en el present, adonant-se el ser humà, que el camí a seguir no es troba en unes directrius i normativa establerta, sinó en seguir allò que el seu cor li dicti. Els continents canviaran, tant en morfologia, com en la separació de països. Ens anirem unint i creant llaços d’unió entre tots. La misèria i la fam desapareixeran i allà on ara hi ha sèquia per la terra àrida, es transformarà en un indret fèrtil i abundós d’aigua. El món ja no serà com és ara. Tot canvia, i aquest canvi és degut al despertar d’una consciència entre els sers humans. La humanitat sanarà i enlairarà la seva ànima a nivells impensables en aquest moment, fent que la Terra sigui un lloc on valgui la pena viure. Aquest és el resultat dels grans canvis que s’estan produint actualment en nosaltres. Estem col•laborant a fer un món millor, i a avançar amb pas ferm cap a l’Ascensió del Ser. Ens dirigim d’una vida inventada i acceptada cap a la nostra veritable vida, aquella en la qual nosaltres podrem ser nosaltres i manifestar la nostra integritat i individualitat. Una vida plena d’amor i acceptació del nostre ser, i on el món celestial compartirà el nostre espai entre nosaltres per a ajudar-nos en aquesta transformació planetària i universal. La Llar i nosaltres serem Un. La mentida deixarà d’existir perquè tots ens unirem per a crear una nova vida, sense imposicions, segons la veu del nostre interior, Una amb la de tots. Deixarem de viure enganyats i pensant que no podem fer res i no som capaços perquè el Déu que hi ha dins de cadascú es manifestarà unint-se amb el Déu Universal, del qual tots en som part. No és perquè sí, que els règim totalitaris estiguin desapareixent, o la Terra va reaccionant creant tantes morts, o fins i tot, tants canvis de vida per a molts de nosaltres. Tot té a veure amb una desaparició del món irreal en el qual ha estat vivint el ser humà i alliberar-nos d’una mentida, d’una fictícia vida acceptada pels condicionaments o imposicions socials, culturals, religioses o polítiques. Ja res serà igual com en el passat. Una nova vida està apareixent entre nosaltres, fent “neteja” perquè tot pugui ser. Ha arribat l’hora que el Déu que som es manifesti a la Terra. És l’hora que la Llum i l’Amor prenguin el paper que els hi correspon. Tot va bé. Tot està bé. Així és i serà.
dijous, 31 de març del 2011
dilluns, 28 de març del 2011
Activitats del mes d'abril
A Cardedeu: - Xerrada sobre “Els canvis a la vida”, tant de la pròpia com del planeta. Es realitzarà el divendres 1 d’abril a les 20h. a LES MORERES de Cardedeu, ubicat al c/ Lluís Llibre 29, tocant a l’Esbarjo (cinema Verdi). Aquest acte està organitzat pel centre LA FONT. T. 938455556. - El dissabte 16 d’abril es farà un taller sobre “Els Àngels i el Gran Pla Diví” durant tot el dia al mateix centre. Començarem a les 10h. fins a les 14h. i per la tarda de les 16h. fins a les 20h., més o menys. Per a rebre informació i inscripcions, trucar al 938455556, o passar-se pel centre LA FONT situat al c/ Hospital 4 de Cardedeu. - El diumenge 17 a les 11h. es farà una xerrada–taller sobre “Sanació”. Serà també a LES MORERES. Tots aquells que estigueu interessats s’haurà de fer una aportació d’11€ dies abans a l’activitat com a inscripció i reserva de plaça en el mateix centre. Si es fa en el mateix dia, serà de 15€. Tindrà una durada d’una hora i mitja a dues, depèn dels assistents. Per a més informació podeu trucar al 606098752 (Jordi), o bé al 610479391 (Sergi). - El dissabte 30, durant tot el matí, es farà un taller sobre “Fluir per la vida. La Rendició”. Serà de les 10h. fins a les 14h. Per a més informació i inscripcions, trucar al 938455556, o passar-se pel centre LA FONT situat al c/ Hospital 4 de Cardedeu. A Granollers: - Seminari de la “Connexió Divina” els dies 8, 9 i 10 al centre DARSANA de Granollers, ubicat al c/ Bruniquer 5, baixos. Per a més informació podeu trucar al 938795217 (Centre Darsana), o al 606098752 (Jordi). Per a les inscripcions haureu de passar dies abans a l’inici pel propi centre. Si voleu que aquestes activitats es realitzin en la vostra població, centre, lloc de treball o associació podeu trucar al 606098752 (Jordi) o enviar un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com Una abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.
dijous, 24 de març del 2011
El Mestre a punt
Noto al deslligar el sac de la saviesa, com aquest està a vessar, a punt d’expandir el seu contingut per les terres de la humanitat.
Hi ha tot un corrent d’informació rebuda a ser transmesa, reclamant l’oportunitat de sortir a la llum i ser irradiada sobre els sers disposats a escoltar amb el cor obert.
Ha arribat l’hora de deslligar el sac per a regar les noves energies en mig de la dualitat per a transmutar els vells temps ja obsolets en el present actual.
Cada vegada pesa més, per tota la saviesa adquirida. El Mestre, al qual pertany tot el coneixement aplicat està preparat per a mostrar-se al món. Ho ha anat fent al llarg dels anys, i ara, mira en el seu interior i s’adona de la Veritat de l’existència i dels detalls del dia a dia. El Mestre està preparat i en el lloc adequat perquè, de més enllà fins i tot, vinguin a escoltar-lo i així poder sanar.
Imponent i majestuós es troba damunt del turó, amb els braços oberts rebent a tot aquell que se li apropa. Van prenent seient, a mesura que van arribant. El mestre es troba a punt per a manifestar-se plenament al seu entorn.
Hi ha saviesa, tendresa, fermesa, humilitat i una immensa pau en la seva expressió. Déu és a punt de parlar i obrar.
Tots se l’escolten. Obren els seus oïdes a punt d’escoltar la seva paraula. Venen d’arreu i l’espai es va omplint cada vegada més.
Tots el miren. Tots estan atents als seus gests i al que els ha de dir.
L’home de Llum i Amor dóna un cop d’ull a tots els assistents, i després d’un petit silenci, comença a dir les primeres paraules:
Gràcies per venir. Déu us vol parlar i els vostres cors estan ansiosos de poder rebre la seva presència. (Pausa).
A continuació s’escoltaren unes paraules amb un to diferent:
No temeu pels moments que esteu vivint. El que veieu i escolteu en els vostres mitjans de comunicació no és el que es veu i diuen. Hi ha vida i Amor en tot el que passa en el planeta Terra. No us deixeu impressionar per allò que més escandalitza perquè és el que menys força té. No alimenteu als qui més criden, perquè és el darrer xiscle de qui ha de deixar la foscor, en contra de la seva intencionalitat, per a donar peu a la llum. És com el darrer sospir del moribund abans de “transcendir”. Així el planeta s’està resistint, per part d’alguns, abans de donar pas al que ha de ser segons la Voluntat Divina.
Hi ha alguns de vosaltres que per la vostra Llum i el vostre Amor esteu sostenint els pilars energètics del vostre planeta. Aquests són molt més poderosos que qui es nega a ressuscitar a una nova vida, que ja ha començat en els vostres temps, per a tots aquells que heu alliberat la vostra ànima, obrint el vostre cor i despertant la consciència. El temps de la somnolència té els dies comptats, i poc a poc van retirant-se per a deixar lloc als nous temps, on la pau i el fi de la dualitat és un fet.
Alguns es neguen a donar aquest pas, i hauran de marxar per a “veure-hi clar i renovar-se”. D’altres s’adonaran del què està passant, i per si sols, obriran els seus cors i s’adaptaran als nous temps que ja han començat. El fet d’estar a aquí, ja és un senyal que alguna cosa gran s’està produint dins de cadascú.
Hi ha tot un corrent d’informació rebuda a ser transmesa, reclamant l’oportunitat de sortir a la llum i ser irradiada sobre els sers disposats a escoltar amb el cor obert.
Ha arribat l’hora de deslligar el sac per a regar les noves energies en mig de la dualitat per a transmutar els vells temps ja obsolets en el present actual.
Cada vegada pesa més, per tota la saviesa adquirida. El Mestre, al qual pertany tot el coneixement aplicat està preparat per a mostrar-se al món. Ho ha anat fent al llarg dels anys, i ara, mira en el seu interior i s’adona de la Veritat de l’existència i dels detalls del dia a dia. El Mestre està preparat i en el lloc adequat perquè, de més enllà fins i tot, vinguin a escoltar-lo i així poder sanar.
Imponent i majestuós es troba damunt del turó, amb els braços oberts rebent a tot aquell que se li apropa. Van prenent seient, a mesura que van arribant. El mestre es troba a punt per a manifestar-se plenament al seu entorn.
Hi ha saviesa, tendresa, fermesa, humilitat i una immensa pau en la seva expressió. Déu és a punt de parlar i obrar.
Tots se l’escolten. Obren els seus oïdes a punt d’escoltar la seva paraula. Venen d’arreu i l’espai es va omplint cada vegada més.
Tots el miren. Tots estan atents als seus gests i al que els ha de dir.
L’home de Llum i Amor dóna un cop d’ull a tots els assistents, i després d’un petit silenci, comença a dir les primeres paraules:
Gràcies per venir. Déu us vol parlar i els vostres cors estan ansiosos de poder rebre la seva presència. (Pausa).
A continuació s’escoltaren unes paraules amb un to diferent:
No temeu pels moments que esteu vivint. El que veieu i escolteu en els vostres mitjans de comunicació no és el que es veu i diuen. Hi ha vida i Amor en tot el que passa en el planeta Terra. No us deixeu impressionar per allò que més escandalitza perquè és el que menys força té. No alimenteu als qui més criden, perquè és el darrer xiscle de qui ha de deixar la foscor, en contra de la seva intencionalitat, per a donar peu a la llum. És com el darrer sospir del moribund abans de “transcendir”. Així el planeta s’està resistint, per part d’alguns, abans de donar pas al que ha de ser segons la Voluntat Divina.
Hi ha alguns de vosaltres que per la vostra Llum i el vostre Amor esteu sostenint els pilars energètics del vostre planeta. Aquests són molt més poderosos que qui es nega a ressuscitar a una nova vida, que ja ha començat en els vostres temps, per a tots aquells que heu alliberat la vostra ànima, obrint el vostre cor i despertant la consciència. El temps de la somnolència té els dies comptats, i poc a poc van retirant-se per a deixar lloc als nous temps, on la pau i el fi de la dualitat és un fet.
Alguns es neguen a donar aquest pas, i hauran de marxar per a “veure-hi clar i renovar-se”. D’altres s’adonaran del què està passant, i per si sols, obriran els seus cors i s’adaptaran als nous temps que ja han començat. El fet d’estar a aquí, ja és un senyal que alguna cosa gran s’està produint dins de cadascú.
El Mestre els parlava i el seu Amor i la seva Llum anava abraçant a cadascú dels qui estaven allà escoltant-lo.
Una gran Llum va envoltar a la multitud, sentint un immens Amor i com els seus cors s’obrien. Part de la Llum treballava amb algun dels assistents, i aquests sentien ganes de plorar sense saber exactament per què sentien el que sentien. D’altres, ja velles ànimes, es van adonar de la presència celestial que es trobava amb ells.
Les paraules del Mestre, llavors van entrar directa al cor dels oients:
Déu està amb vosaltres. Es troba dins de cadascú i per això sentiu el que sentiu en aquests moments. Deixa que es manifesti i sent el que et vol dir. Escolta’l perquè té alguna cosa a dir-te que només tu has de saber.
Llavors es creà un silenci, i el plor per part d’alguns, es va sentir.
dilluns, 21 de març del 2011
Autisme voluntari
Com un llibre ple d’històries meravelloses i saviesa continguda al néixer, posat en un prestatge de l’aparador principal d’una gran i famosa llibreria anomenada VIDA, el cas que ara presentaré és d’un ser humà estimat per la meva persona.
Imagineu-vos aquest llibre lluent, nou i amb un gran potencial de ser best seller dins de la seva categoria, que se li treuen totes les paraules impreses, quedant només la forma, els fulls i les tapes, deixant-hi la portada perquè la gent sabés de qui estem parlant.
Imagineu-vos que aquesta persona, degut a l’acord amb la seva ànima, se li amaguessin totes les eines per a manifestar el seu potencial, la seva força i manifestació. Què quedaria? Un ser buit on qualsevol, qui l’agafés, podria escriure el que volgués, però el que quedaria imprès no seria de l’essència original prevista. Aquest llibre ja no seria la idea inicial, sinó segons qui el posseís. Així va ser de la persona que avui us vull fer conèixer. Tot el que podia arribar a ser, va desaparèixer degut a l’ambient triat per a la seva evolució. A la papallona que podria haver arribat a ser, li van treure les ales, i va quedar-se en larva. No va poder volar. Va arrossegar-se segons li havien ensenyat, i amb el temps, el seu cos es va ressentir per a poder portar a terme el camí previst per a tota eruga que es converteix en papallona. D’alguna manera, el seu estat latent d’eruga encara hi és dins d’ella.
Va aprendre a obeir, degut a un pare molt rígid, dominant i aferrat a la dualitat degut als temps que va viure. I la seva mare? Va fer el perfecte paper perquè la seva filla s’adonés de l’exemple que li estava transmetent a través del silenci i l’anulació, al no intervenir en cap decisió de la seva parella.
Fins a quin punt pot arribar algú amb manca d’amor, plena de pors, inseguretats, dubtes no resolts, gens d’autoestima i havent tingut un aprenentatge des de la seva infantesa de servir a “l’home”?
Quan aprenem a no ser nosaltres, el teu món interior es rebel•la. Aquesta rebel•lia la prens a no manifestar-la perquè tems que el teu pare doni un cop de puny a la taula, cridi o et faci callar, o fins i tot t’ignori, degut que ell tampoc ha après a expressar el que sentia i aquest aspecte és nou per a ell; per tant, la única manera de encarar-se amb alguna cosa que desconeix i no sap si sabrà fer-li front, és tallant-la de soca-rel: no deixant que la teva família ho expressi per por que ell no perdi el control de la família i deixi de tenir autoritat.
De la persona que us estic parlant va aprendre a “no comptar per ningú”, sent una més de la colla que sortia, sent una més per la seva família, sent una més per la parella que “la va triar”, encara que d’un bon principi, la va ignorar, al conèixer-la. Va aprendre a adaptar-se als altres sense que ella pogués dir la seva per a fer el que creia. Ella acceptava, s’adaptava i la bola del ressentiment es va anar fent més gran cada vegada. Va deixar de prendre decisions. Tot el que feia era perquè els altres decidien per ella. Ho acceptava perquè era el que li havien ensenyat a fer. Aquest aprenentatge se’l va fer seu, i a mesura que va anar creixent, aquell ser es va anar transfigurant en una joguina a les mans dels altres. Va deixar de tenir opinió, decisió, i el que repercutia en les seves relacions o com a mare, va deixar que els altres o la seva parella decidís per ella. Ha estat una ombra amb ganes d’estimar als seus fills.
Tenia un gran ressentiment vers els “homes”. Per a ella, “tots els homes eren iguals”. Ells li havien fet molt de mal a la seva vida, però era incapaç de fer alguna cosa, perquè li havien dit que no podia volar i no havia de ser ella.
Va tenir fills, i era l’únic que estimava. Qui era el seu “marit”, va aprendre a acceptar-lo, però dins d’ella portava el foc de la impotència per a trencar “el conjuri” que li “van fer” de petita amb l’educació rebuda. De gran no va saber com volar. Pesava massa. Li faltaven les ales del coratge i la fortalesa per a dir prou i començar una nova vida sent ella. En el present era una senzilla ombra de qui va voler casar-se amb ella. Després de tenir bastants fills, encara ha de donar una resposta a la “petició de mà”, per part de qui és el seu marit. Mai ha pres una decisió. No va saber què dir, perquè li havien ensenyat a no ser ella i fer el que els altres diguessin, i en el dia de demanda de ser esposada, no va saber què respondre-li. Sempre ha anat a remolc, anul•lant del tot, el seu ser.
Amb els anys vaig tenir oportunitat de ser a prop d’ella, en el dia a dia. Vaig adonar-me de tot el que havia deixat enrere i en què s’havia convertit.
Si la veiéssiu pel carrer, és una iaia, d’alguna manera elegant, però senzilla alhora, amb una expressió amb certa duresa i uns ulls que mostren un profund dolor silenciós al llarg de la seva vida. Camina reservada i desconfiada de tothom.
Va perdre el sentit de l’humor. No reia, no somreia. Quan es feia una broma, ella callava i feia un gest com volent dir: “no sé perquè rieu, perquè això no fa gens de gràcia”.
Té el seu cor adolorit, i no tan sols el cor, sinó tot el seu cos. Ha anat perdent mobilitat al llarg dels anys. Ara camina poca estona, perquè la seva columna vertebral, el seu pilar de vida ha perdut tot empoderament. Res és. Ha perdut la seva identitat, i quan he parlat amb ella, repeteix allò que el seu marit diu una i una altra vegada, amb les seves mateixes paraules. Es fa seves, paraules que mai ha dit. Aquesta és la degradació del ser humà a nivells absoluts: deixar de ser un mateix per a adaptar-se i ser part d’aquell que es va casar amb ella.
Ja no se’n recorda de prendre decisions. Quan li dius que en pensa, no sap què dir, o com a molt, “que el món està molt malament. No sé on anirem a parar”. Quan se li pregunta si vol anar a tal lloc, el que diu és que li pregunti al seu marit. Quan no sap què fer per a dinar i li pregunto què li agradaria a ella, em respon que “a ella tan li fa, que li preguntarà al seu marit”. Quan li dic quin programa de televisió vol veure, et respon que “a ella tan li fa, que ell (el seu marit) posi el que vulgui”. Quan una vegada li vaig dir què volia per postres, no va saber què respondre’m. Li vaig dir doncs, que jo no portava cap tipus de fruita a la taula. Llavors es va atabalar i empipar perquè la feia decidir una cosa que ella mai havia fet. Vaig deixar que fes el que ella cregués. Com sempre fa amb el seu marit, seguí la rutina i menjarem la fruita que cada dia mengen, havent d’altres.
No li agraden les novetats, les sorpreses. Només segueix rutines i rituals quotidians. Aquest ser es creà el seu món interior i es va tancar en ell. Les coses importants les decideix la persona amb la qual es va casar. Quan està davant el televisor, mira però no veu, perquè després li preguntes alguna cosa que acaben de fer, i no sap què era. Et respon que no estava atenta. Sent però no escolta. Acabat de dir una cosa, i preguntar-li què havia dit, i no saber-ho. Et respon que estava per altres coses. Quan deixa una cosa en un lloc concret, allò sempre ha d’estar allà i si tu li poses en un altre, s’atabala i no se sent còmode. Les coses han d’estar allà on sempre ella les ha deixades. S’ha tancat tant que ha desconnectat amb el món exterior. Ha decidit convertir-se en una autista voluntària.
Amb els anys, degut a l’absoluta negació del seu ser, els metges, ja d’àvia, li van diagnosticar inicis d’alzheimer. Actualment va perdent memòria cada vegada més, i encara que adonant-se que ella s’ha anul•lat, va perdent les forces per a canviar el com ha estat durant tants anys. No vol canviar. No s’adona dels seus estats interiors. Està tan acostumada a no pensar ni sentir per ella, que a vegades, no és conscient quan està contenta a quan no. Diu que la seva vida sempre ha estat igual.
Li van ensenyar que ella era una inútil, que no servia per a res, que era una dona i les dones han de servir als homes, que el que ella pensés no importava, que sempre havia de fer cas als altres, i que havia de quedar bé i no contradir als homes i al marit que pogués arribar a “tenir”. Va complir, amb escreixos, perfectament el que li havien ensenyat. S’ho va creure i s’ho va fer com si aquestes pautes ensenyades fossin d’ella. Va pensar que el món era així, encara que sentia diferent. Va ser la única decisió que va prendre. El dolor li ha anat corroent per dins durant tota la seva vida.
El no estimar-se i ser un mateix porta a l’anul•lació del ser perfecte i complert que som. Quan més ens allunyem de la nostra essència, més dolor creem a la nostra vida, i menys sentit té aquesta per a nosaltres. La distorsionem i ens pensem que la visió obtinguda des dels nostres filtres és la certa i, llavors ho generalitzem, dient que tots són iguals, o que la gent és molt dolenta, o que el món està molt malament, o és així. Es posen en el centre d’un núvol de negativitat, que quan més l’integres en tu, més allunyat de la realitat s’està, però ells això no ho veuen.
La manca d’autoestima no permet gaudir de la vida i sentir la felicitat en tu. No et deixa gaudir dels moments més innocents del dia. Ens agafem obligacions innecessàries i responsabilitats que no ens corresponen. Un deixa de ser un i la alegria desapareix de la teva vida. El cos es ressenteix, la memòria es bloqueja perquè no vols recordar el passat viscut i tot el que t’han fet, i el món no té res a veure amb tu. Mires, sents, però no saps el que està passant. No recordes, amb el temps, allò que vols recordar, perquè s’ha tancat els registres de la memòria per a no patir i encarar-se amb la realitat que es viu, perquè mai ho ha fet i li van ensenyar que “havia de ser bona nena i bona esposa”.
La persona que us parlo és algú estimat per a mi. Sento compassió per ella, i al seu costat, he aconseguit fer-la riure i mostrar el sentit de l’humor, que en el fons, encara té en el seu món interior. Ara ja riu més, fins i tot em fa alguna que altre broma, de tant en tant. Ara parla més, està més oberta. La recolzo i li parlo de tu a tu, com a ànima, no com a persona.
Quan la veig caminar veig a una iaia amb un poder interior immens que ella desconeix però que en qualsevol moment, si volgués, el podria manifestar, perquè sempre ha estat amb ella, però no ha volgut reconèixer-lo. Veig a algú generós, dedicat en ple als seus fills i fent el que calgui per a ells. Veig a algú lliurat a la seva condició de dona obedient, fent allò que creu que ha de fer: servir, a la seva manera, als altres.
Imagineu-vos aquest llibre lluent, nou i amb un gran potencial de ser best seller dins de la seva categoria, que se li treuen totes les paraules impreses, quedant només la forma, els fulls i les tapes, deixant-hi la portada perquè la gent sabés de qui estem parlant.
Imagineu-vos que aquesta persona, degut a l’acord amb la seva ànima, se li amaguessin totes les eines per a manifestar el seu potencial, la seva força i manifestació. Què quedaria? Un ser buit on qualsevol, qui l’agafés, podria escriure el que volgués, però el que quedaria imprès no seria de l’essència original prevista. Aquest llibre ja no seria la idea inicial, sinó segons qui el posseís. Així va ser de la persona que avui us vull fer conèixer. Tot el que podia arribar a ser, va desaparèixer degut a l’ambient triat per a la seva evolució. A la papallona que podria haver arribat a ser, li van treure les ales, i va quedar-se en larva. No va poder volar. Va arrossegar-se segons li havien ensenyat, i amb el temps, el seu cos es va ressentir per a poder portar a terme el camí previst per a tota eruga que es converteix en papallona. D’alguna manera, el seu estat latent d’eruga encara hi és dins d’ella.
Va aprendre a obeir, degut a un pare molt rígid, dominant i aferrat a la dualitat degut als temps que va viure. I la seva mare? Va fer el perfecte paper perquè la seva filla s’adonés de l’exemple que li estava transmetent a través del silenci i l’anulació, al no intervenir en cap decisió de la seva parella.
Fins a quin punt pot arribar algú amb manca d’amor, plena de pors, inseguretats, dubtes no resolts, gens d’autoestima i havent tingut un aprenentatge des de la seva infantesa de servir a “l’home”?
Quan aprenem a no ser nosaltres, el teu món interior es rebel•la. Aquesta rebel•lia la prens a no manifestar-la perquè tems que el teu pare doni un cop de puny a la taula, cridi o et faci callar, o fins i tot t’ignori, degut que ell tampoc ha après a expressar el que sentia i aquest aspecte és nou per a ell; per tant, la única manera de encarar-se amb alguna cosa que desconeix i no sap si sabrà fer-li front, és tallant-la de soca-rel: no deixant que la teva família ho expressi per por que ell no perdi el control de la família i deixi de tenir autoritat.
De la persona que us estic parlant va aprendre a “no comptar per ningú”, sent una més de la colla que sortia, sent una més per la seva família, sent una més per la parella que “la va triar”, encara que d’un bon principi, la va ignorar, al conèixer-la. Va aprendre a adaptar-se als altres sense que ella pogués dir la seva per a fer el que creia. Ella acceptava, s’adaptava i la bola del ressentiment es va anar fent més gran cada vegada. Va deixar de prendre decisions. Tot el que feia era perquè els altres decidien per ella. Ho acceptava perquè era el que li havien ensenyat a fer. Aquest aprenentatge se’l va fer seu, i a mesura que va anar creixent, aquell ser es va anar transfigurant en una joguina a les mans dels altres. Va deixar de tenir opinió, decisió, i el que repercutia en les seves relacions o com a mare, va deixar que els altres o la seva parella decidís per ella. Ha estat una ombra amb ganes d’estimar als seus fills.
Tenia un gran ressentiment vers els “homes”. Per a ella, “tots els homes eren iguals”. Ells li havien fet molt de mal a la seva vida, però era incapaç de fer alguna cosa, perquè li havien dit que no podia volar i no havia de ser ella.
Va tenir fills, i era l’únic que estimava. Qui era el seu “marit”, va aprendre a acceptar-lo, però dins d’ella portava el foc de la impotència per a trencar “el conjuri” que li “van fer” de petita amb l’educació rebuda. De gran no va saber com volar. Pesava massa. Li faltaven les ales del coratge i la fortalesa per a dir prou i començar una nova vida sent ella. En el present era una senzilla ombra de qui va voler casar-se amb ella. Després de tenir bastants fills, encara ha de donar una resposta a la “petició de mà”, per part de qui és el seu marit. Mai ha pres una decisió. No va saber què dir, perquè li havien ensenyat a no ser ella i fer el que els altres diguessin, i en el dia de demanda de ser esposada, no va saber què respondre-li. Sempre ha anat a remolc, anul•lant del tot, el seu ser.
Amb els anys vaig tenir oportunitat de ser a prop d’ella, en el dia a dia. Vaig adonar-me de tot el que havia deixat enrere i en què s’havia convertit.
Si la veiéssiu pel carrer, és una iaia, d’alguna manera elegant, però senzilla alhora, amb una expressió amb certa duresa i uns ulls que mostren un profund dolor silenciós al llarg de la seva vida. Camina reservada i desconfiada de tothom.
Va perdre el sentit de l’humor. No reia, no somreia. Quan es feia una broma, ella callava i feia un gest com volent dir: “no sé perquè rieu, perquè això no fa gens de gràcia”.
Té el seu cor adolorit, i no tan sols el cor, sinó tot el seu cos. Ha anat perdent mobilitat al llarg dels anys. Ara camina poca estona, perquè la seva columna vertebral, el seu pilar de vida ha perdut tot empoderament. Res és. Ha perdut la seva identitat, i quan he parlat amb ella, repeteix allò que el seu marit diu una i una altra vegada, amb les seves mateixes paraules. Es fa seves, paraules que mai ha dit. Aquesta és la degradació del ser humà a nivells absoluts: deixar de ser un mateix per a adaptar-se i ser part d’aquell que es va casar amb ella.
Ja no se’n recorda de prendre decisions. Quan li dius que en pensa, no sap què dir, o com a molt, “que el món està molt malament. No sé on anirem a parar”. Quan se li pregunta si vol anar a tal lloc, el que diu és que li pregunti al seu marit. Quan no sap què fer per a dinar i li pregunto què li agradaria a ella, em respon que “a ella tan li fa, que li preguntarà al seu marit”. Quan li dic quin programa de televisió vol veure, et respon que “a ella tan li fa, que ell (el seu marit) posi el que vulgui”. Quan una vegada li vaig dir què volia per postres, no va saber què respondre’m. Li vaig dir doncs, que jo no portava cap tipus de fruita a la taula. Llavors es va atabalar i empipar perquè la feia decidir una cosa que ella mai havia fet. Vaig deixar que fes el que ella cregués. Com sempre fa amb el seu marit, seguí la rutina i menjarem la fruita que cada dia mengen, havent d’altres.
No li agraden les novetats, les sorpreses. Només segueix rutines i rituals quotidians. Aquest ser es creà el seu món interior i es va tancar en ell. Les coses importants les decideix la persona amb la qual es va casar. Quan està davant el televisor, mira però no veu, perquè després li preguntes alguna cosa que acaben de fer, i no sap què era. Et respon que no estava atenta. Sent però no escolta. Acabat de dir una cosa, i preguntar-li què havia dit, i no saber-ho. Et respon que estava per altres coses. Quan deixa una cosa en un lloc concret, allò sempre ha d’estar allà i si tu li poses en un altre, s’atabala i no se sent còmode. Les coses han d’estar allà on sempre ella les ha deixades. S’ha tancat tant que ha desconnectat amb el món exterior. Ha decidit convertir-se en una autista voluntària.
Amb els anys, degut a l’absoluta negació del seu ser, els metges, ja d’àvia, li van diagnosticar inicis d’alzheimer. Actualment va perdent memòria cada vegada més, i encara que adonant-se que ella s’ha anul•lat, va perdent les forces per a canviar el com ha estat durant tants anys. No vol canviar. No s’adona dels seus estats interiors. Està tan acostumada a no pensar ni sentir per ella, que a vegades, no és conscient quan està contenta a quan no. Diu que la seva vida sempre ha estat igual.
Li van ensenyar que ella era una inútil, que no servia per a res, que era una dona i les dones han de servir als homes, que el que ella pensés no importava, que sempre havia de fer cas als altres, i que havia de quedar bé i no contradir als homes i al marit que pogués arribar a “tenir”. Va complir, amb escreixos, perfectament el que li havien ensenyat. S’ho va creure i s’ho va fer com si aquestes pautes ensenyades fossin d’ella. Va pensar que el món era així, encara que sentia diferent. Va ser la única decisió que va prendre. El dolor li ha anat corroent per dins durant tota la seva vida.
El no estimar-se i ser un mateix porta a l’anul•lació del ser perfecte i complert que som. Quan més ens allunyem de la nostra essència, més dolor creem a la nostra vida, i menys sentit té aquesta per a nosaltres. La distorsionem i ens pensem que la visió obtinguda des dels nostres filtres és la certa i, llavors ho generalitzem, dient que tots són iguals, o que la gent és molt dolenta, o que el món està molt malament, o és així. Es posen en el centre d’un núvol de negativitat, que quan més l’integres en tu, més allunyat de la realitat s’està, però ells això no ho veuen.
La manca d’autoestima no permet gaudir de la vida i sentir la felicitat en tu. No et deixa gaudir dels moments més innocents del dia. Ens agafem obligacions innecessàries i responsabilitats que no ens corresponen. Un deixa de ser un i la alegria desapareix de la teva vida. El cos es ressenteix, la memòria es bloqueja perquè no vols recordar el passat viscut i tot el que t’han fet, i el món no té res a veure amb tu. Mires, sents, però no saps el que està passant. No recordes, amb el temps, allò que vols recordar, perquè s’ha tancat els registres de la memòria per a no patir i encarar-se amb la realitat que es viu, perquè mai ho ha fet i li van ensenyar que “havia de ser bona nena i bona esposa”.
La persona que us parlo és algú estimat per a mi. Sento compassió per ella, i al seu costat, he aconseguit fer-la riure i mostrar el sentit de l’humor, que en el fons, encara té en el seu món interior. Ara ja riu més, fins i tot em fa alguna que altre broma, de tant en tant. Ara parla més, està més oberta. La recolzo i li parlo de tu a tu, com a ànima, no com a persona.
Quan la veig caminar veig a una iaia amb un poder interior immens que ella desconeix però que en qualsevol moment, si volgués, el podria manifestar, perquè sempre ha estat amb ella, però no ha volgut reconèixer-lo. Veig a algú generós, dedicat en ple als seus fills i fent el que calgui per a ells. Veig a algú lliurat a la seva condició de dona obedient, fent allò que creu que ha de fer: servir, a la seva manera, als altres.
Sé que si vaig a ella, res em faltarà.
El meu amor és en tu.
El meu amor és en tu.
dijous, 17 de març del 2011
Qui sóc jo?
Quan surto a caminar, em ve la sensació que és el moment de reflexionar sobre mi i tornar-me a preguntar: qui sóc jo?. Són instants on el meu ser és analitzat, recordant els passos donats fins ara i aspectes que m’he adonat al llarg dels anys per a poder respondre a la pregunta inicial. Durant el temps que ha transcorregut dins del meu procés del despertar m’he anat definint cada vegada més. Les conclusions obtingudes han reflectit exactament qui era jo a cada present del meu passat. He continuat el camí i quan m’he endinsat, més m’he adonat de la importància de la humilitat i del lliurament a la divinitat que cadascú és.
Aquests dies m’he tornat a preguntar: qui sóc jo?. Sento una intensitat, una força i certesa sobre la resposta que no havia tingut fins ara. A major despertar i enlairament de l’ànima, més intensa és la sensació de Déu en tu. El sentit de la vida pren més notorietat a l’adonar-te del veritable ser que ets. Quan més això succeeix, més resposta reps del teu entorn conforme “res és el que és”. Els teus ulls ja no miren com abans. La teva ment ja no treu les conclusions que podia treure en un passat, i els teus sentiments són més de compassió que de rebuig. La unió, la responsabilitat del fet viscut es torna més forta. La sensació tinguda és d’empoderament davant el creat pel teu ser en aquesta dimensió. Malgrat per moments no entens la suposada “lentitud” de la consecució del fi, sí tens la fortalesa de la paciència, la confiança i la plena certesa que tot serà i ja està sent. A pesar que la teva voluntat encara no sigui realitzada del tot en relació a un aspecte, saps que ja ara, tot està en el seu lloc perquè així sigui.
Sento la magnificència de la meva presència estigui on estigui. Sé que estic irradiant les meves energies i aquestes fan l’efecte en tots aquells que puguin vibrar diferent a mi, amb una densitat més evident. Porto prosperitat en centres on “se m’accepta” i posa les seves energies per les meves propostes. Estar en un lloc i començar a trucar pacients per a demanar hora o obrir-se la porta per a entrar clients en una botiga.
Sento la majestuositat de la divinitat quan les persones s’apropen i se senten bé al meu costat. No sóc jo qui produeix tot això,és Déu qui ho permet i fa que així sigui.
D’uns anys cap a aquí, he anat notant com el meu interior s’ha anat buidant del què tenia per a deixar lloc a una energia més pura i d’alta vibració per a crear un coixí, on Déu pugui reposar la seva essència en mi i poder-se manifestar. No sóc ningú especial ni més que tu, que estàs llegint aquestes paraules, la meva essència és la mateixa que la teva. Tu ets Amor i un ser molt especial encara que no tots s’hagin adonat d’aquest fet. Tu ets un ser únic, aportant allò que només tu pots aportar en aquest món i de la manera que tu saps. Ets part important del procés d’evolució de la humanitat i el planeta. Cada vegada que et mostres tal com ets, des del cor, el món s’il•lumina, i jo i tots ens beneficiem de la teva presència en aquesta dimensió que ara vivim i hem coincidit. És un honor per a mi poder compartir amb tu i col•laborar conjuntament per una consciència desperta en el ser humà i una aportació energètica pel nostre estimat planeta Terra. Gràcies per ser-hi!
La unió amb tots vosaltres és fruit d’un Pla Superior on tots tenim el nostre espai per a realitzar-nos i posar la part que ens pertoca perquè el trencaclosques es completi del tot. Cadascú de nosaltres és una peça que necessita ser encaixada perfectament en el lloc adequat i en el moment oportú, perquè el resultat llueixi i pugui mostrar tot el seu resplendor. Déu no tindria sentit si nosaltres no existíssim. Nosaltres som qui exaltem la presència de Déu per tot el Firmament. Sense nosaltres, Ell no existiria. Tu ets una part d’Ell. Tu ets Ell. Tu ets Déu.
Cadascú de nosaltres és un univers amb la seva divinitat, amb la presència de la Font creadora de tota Vida des de l’Amor pur i incondicional. Tu ets Amor. Tu ets Llum, i aquesta Llum, fruit de la consciència desperta fa que puguis adonar-te de qui ets realment.
Res existeix, només tu. El món que vius és una il•lusió de qui ets tu. El que vius i sents només és fruit de la teva ment, segons el pacte amb el què has vingut a fer.
Qui sóc jo? La resposta és la clau de la teva existència. Arribar a adonar-te de qui ets tu et permetrà connectar amb el Déu que hi ha en tu, i deixar que el Sanador i el Mestre que habiten dins teu puguin ser manifestats al teu entorn, i d’aquesta manera ser un amb la Llar de la qual provens i posar-te al servei de la teva divinitat. Quan així és, al•leluia!, perquè qui el món estava esperant ja ha arribat. Al•leluia! Al•leluia! Al•leluia!
Cada vegada sento més com si se m’empenyés cap a una direcció concreta i amb una finalitat molt més clara. Camino vers ella i m’endinso cap a una llum, i és exactament així com ho sento i ho veig interiorment a nivell d’imatge, on m’acompanyen els meus germans de la Llum, sers lluminosos, amb un gran amor incondicional i sent part de mi. Quan se sent això, res hem de témer, perquè estem sent protegits, vetllats, guiats, aconsellats i estimats, molt estimats. Sóc Un amb Ells. La Unicitat és plena.
En el seu moment vaig expressar la meva voluntat, i cap on volia dirigir-me a la vida. Avui em sento immers en aquest camí segons l’expressat. El meu cor em guia, i em parla més clar i més alt a mesura que vaig endinsant-me cap a la integritat de qui sóc i materialitzant el què he vingut a fer.
El camí continua, i avançant per ell és com si hagués de recordar qui sóc. Els somnis em parlen nit rere nit. Estic familiaritzat amb ells, degut que fa anys els vaig acceptar a la meva vida. Ara són part important del meu procés d’aprenentatge. Ells són, quan intervenen, la meva guia, el meu aclariment i els meus encoratjadors al donar-me, per moments, la fortalesa per a continuar el que sento què haig de fer.
Vaig haver de canviar de domicili, deixar la costa per a endinsar-me cap a l’interior, vaig haver de perdre-ho tot per a començar de nou, i aquest cop amb uns pilars molt més forts i robusts per a mantenir el nou ser que hi ha en mi i s’està manifestant. Vaig haver de canviar de ritme i estil de viure, i amb tota aquesta “novetat”, vaig haver d’adaptar-me, d’acceptar-la perquè en el fons sabia que era bo per a mi i per a continuar portant a terme el què he vingut a fer. Estic al servei de la Llum, de l’Amor. La meva vida està lliurada a Déu, a deixar que la seva Voluntat sigui portada a terme a través meu. Així està sent i així serà cada vegada amb més presència. El saber qui ets, el conèixer-te, t’obrirà les portes del veritable ser que ets i el poder-te manifestar amb tota la teva plenitud.
Hi ha una divinitat dins teu que truca a la porta per a poder ser alliberada i mostrar-se al món. Obra-la! I deixa que et guiï. Fes que la Connexió amb ella t’alliberi de tot allò que t’has aferrat com a humà per a convertir-te en un ser diví, dins de la dualitat.
Tots t’esperem. Volem que t’obris, perquè alhora, tots ens beneficiarem. Endavant! Tu pots! Tu ho aconsegueixes! Res has de témer perquè Déu és en tu.
Tu ets Déu.
Aquests dies m’he tornat a preguntar: qui sóc jo?. Sento una intensitat, una força i certesa sobre la resposta que no havia tingut fins ara. A major despertar i enlairament de l’ànima, més intensa és la sensació de Déu en tu. El sentit de la vida pren més notorietat a l’adonar-te del veritable ser que ets. Quan més això succeeix, més resposta reps del teu entorn conforme “res és el que és”. Els teus ulls ja no miren com abans. La teva ment ja no treu les conclusions que podia treure en un passat, i els teus sentiments són més de compassió que de rebuig. La unió, la responsabilitat del fet viscut es torna més forta. La sensació tinguda és d’empoderament davant el creat pel teu ser en aquesta dimensió. Malgrat per moments no entens la suposada “lentitud” de la consecució del fi, sí tens la fortalesa de la paciència, la confiança i la plena certesa que tot serà i ja està sent. A pesar que la teva voluntat encara no sigui realitzada del tot en relació a un aspecte, saps que ja ara, tot està en el seu lloc perquè així sigui.
Sento la magnificència de la meva presència estigui on estigui. Sé que estic irradiant les meves energies i aquestes fan l’efecte en tots aquells que puguin vibrar diferent a mi, amb una densitat més evident. Porto prosperitat en centres on “se m’accepta” i posa les seves energies per les meves propostes. Estar en un lloc i començar a trucar pacients per a demanar hora o obrir-se la porta per a entrar clients en una botiga.
Sento la majestuositat de la divinitat quan les persones s’apropen i se senten bé al meu costat. No sóc jo qui produeix tot això,és Déu qui ho permet i fa que així sigui.
D’uns anys cap a aquí, he anat notant com el meu interior s’ha anat buidant del què tenia per a deixar lloc a una energia més pura i d’alta vibració per a crear un coixí, on Déu pugui reposar la seva essència en mi i poder-se manifestar. No sóc ningú especial ni més que tu, que estàs llegint aquestes paraules, la meva essència és la mateixa que la teva. Tu ets Amor i un ser molt especial encara que no tots s’hagin adonat d’aquest fet. Tu ets un ser únic, aportant allò que només tu pots aportar en aquest món i de la manera que tu saps. Ets part important del procés d’evolució de la humanitat i el planeta. Cada vegada que et mostres tal com ets, des del cor, el món s’il•lumina, i jo i tots ens beneficiem de la teva presència en aquesta dimensió que ara vivim i hem coincidit. És un honor per a mi poder compartir amb tu i col•laborar conjuntament per una consciència desperta en el ser humà i una aportació energètica pel nostre estimat planeta Terra. Gràcies per ser-hi!
La unió amb tots vosaltres és fruit d’un Pla Superior on tots tenim el nostre espai per a realitzar-nos i posar la part que ens pertoca perquè el trencaclosques es completi del tot. Cadascú de nosaltres és una peça que necessita ser encaixada perfectament en el lloc adequat i en el moment oportú, perquè el resultat llueixi i pugui mostrar tot el seu resplendor. Déu no tindria sentit si nosaltres no existíssim. Nosaltres som qui exaltem la presència de Déu per tot el Firmament. Sense nosaltres, Ell no existiria. Tu ets una part d’Ell. Tu ets Ell. Tu ets Déu.
Cadascú de nosaltres és un univers amb la seva divinitat, amb la presència de la Font creadora de tota Vida des de l’Amor pur i incondicional. Tu ets Amor. Tu ets Llum, i aquesta Llum, fruit de la consciència desperta fa que puguis adonar-te de qui ets realment.
Res existeix, només tu. El món que vius és una il•lusió de qui ets tu. El que vius i sents només és fruit de la teva ment, segons el pacte amb el què has vingut a fer.
Qui sóc jo? La resposta és la clau de la teva existència. Arribar a adonar-te de qui ets tu et permetrà connectar amb el Déu que hi ha en tu, i deixar que el Sanador i el Mestre que habiten dins teu puguin ser manifestats al teu entorn, i d’aquesta manera ser un amb la Llar de la qual provens i posar-te al servei de la teva divinitat. Quan així és, al•leluia!, perquè qui el món estava esperant ja ha arribat. Al•leluia! Al•leluia! Al•leluia!
Cada vegada sento més com si se m’empenyés cap a una direcció concreta i amb una finalitat molt més clara. Camino vers ella i m’endinso cap a una llum, i és exactament així com ho sento i ho veig interiorment a nivell d’imatge, on m’acompanyen els meus germans de la Llum, sers lluminosos, amb un gran amor incondicional i sent part de mi. Quan se sent això, res hem de témer, perquè estem sent protegits, vetllats, guiats, aconsellats i estimats, molt estimats. Sóc Un amb Ells. La Unicitat és plena.
En el seu moment vaig expressar la meva voluntat, i cap on volia dirigir-me a la vida. Avui em sento immers en aquest camí segons l’expressat. El meu cor em guia, i em parla més clar i més alt a mesura que vaig endinsant-me cap a la integritat de qui sóc i materialitzant el què he vingut a fer.
El camí continua, i avançant per ell és com si hagués de recordar qui sóc. Els somnis em parlen nit rere nit. Estic familiaritzat amb ells, degut que fa anys els vaig acceptar a la meva vida. Ara són part important del meu procés d’aprenentatge. Ells són, quan intervenen, la meva guia, el meu aclariment i els meus encoratjadors al donar-me, per moments, la fortalesa per a continuar el que sento què haig de fer.
Vaig haver de canviar de domicili, deixar la costa per a endinsar-me cap a l’interior, vaig haver de perdre-ho tot per a començar de nou, i aquest cop amb uns pilars molt més forts i robusts per a mantenir el nou ser que hi ha en mi i s’està manifestant. Vaig haver de canviar de ritme i estil de viure, i amb tota aquesta “novetat”, vaig haver d’adaptar-me, d’acceptar-la perquè en el fons sabia que era bo per a mi i per a continuar portant a terme el què he vingut a fer. Estic al servei de la Llum, de l’Amor. La meva vida està lliurada a Déu, a deixar que la seva Voluntat sigui portada a terme a través meu. Així està sent i així serà cada vegada amb més presència. El saber qui ets, el conèixer-te, t’obrirà les portes del veritable ser que ets i el poder-te manifestar amb tota la teva plenitud.
Hi ha una divinitat dins teu que truca a la porta per a poder ser alliberada i mostrar-se al món. Obra-la! I deixa que et guiï. Fes que la Connexió amb ella t’alliberi de tot allò que t’has aferrat com a humà per a convertir-te en un ser diví, dins de la dualitat.
Tots t’esperem. Volem que t’obris, perquè alhora, tots ens beneficiarem. Endavant! Tu pots! Tu ho aconsegueixes! Res has de témer perquè Déu és en tu.
Tu ets Déu.
dilluns, 14 de març del 2011
Recordatori
Us recordem que aquest proper cap de setmana realitzem un nou Seminari sobre “Connexió Divina – La Sanació del Ser” a Cardedeu (Barcelona).
Tots els que estigueu interessats en assistir-hi podeu trucar al 938455556, o passar-vos pel propi centre LA FONT situat al c/ Hospital 4 de la mateixa població.
Els nous temps ens porten a donar els passos definitius perquè la divinitat que hi ha en cadascú de nosaltres pugui ser manifestada, deixant que el Sanador i el Mestre que tots portem a dins puguin mostrar-se per a poder sanar i crear, no només nosaltres mateixos, sinó també als altres i portar la vida que volem, fent entre tots, el món tan anhelat i poder portar a terme el què hem vingut a fer.
El Seminari serà els dies 18, 19 i 20 (divendres, dissabte i diumenge) d’aquest mes de març. Els matins de 10h. a 14h. i per les tardes de 16h. a 20h.
Tenir la “clau mestra” de l’equilibri i la felicitat de la nostra vida ens permetrà viure segons la nostra veritable essència. Només el millor podem esperar.
US ESPEREM!!!
(Si vols que el Seminari es realitzi a la teva població o centre, envia un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com )
Tots els que estigueu interessats en assistir-hi podeu trucar al 938455556, o passar-vos pel propi centre LA FONT situat al c/ Hospital 4 de la mateixa població.
Els nous temps ens porten a donar els passos definitius perquè la divinitat que hi ha en cadascú de nosaltres pugui ser manifestada, deixant que el Sanador i el Mestre que tots portem a dins puguin mostrar-se per a poder sanar i crear, no només nosaltres mateixos, sinó també als altres i portar la vida que volem, fent entre tots, el món tan anhelat i poder portar a terme el què hem vingut a fer.
El Seminari serà els dies 18, 19 i 20 (divendres, dissabte i diumenge) d’aquest mes de març. Els matins de 10h. a 14h. i per les tardes de 16h. a 20h.
Tenir la “clau mestra” de l’equilibri i la felicitat de la nostra vida ens permetrà viure segons la nostra veritable essència. Només el millor podem esperar.
US ESPEREM!!!
(Si vols que el Seminari es realitzi a la teva població o centre, envia un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com )
Una abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.
dijous, 10 de març del 2011
Més enllà de l'essència humana
Més enllà dels núvols, allà hi sóc.
Visc en la matèria però estic arreu de la història, on la meva ànima ha experimentat vivències d’aquesta dimensió, deixant les seves energies.
Sóc terra i la resta d’elements. Sóc part integrada d’aquest planeta.
Sóc energia, llum i presència al llarg del temps i la Creació.
Sóc divinitat en la forma humana, fent que no sempre sigui acceptat i comprès pel que dic i faig.
Visc en un entorn on la densitat està fortament impregnada a la consciència cel•lular.
L’Amor de la meva essència abraça a tots aquells que se m’apropen. Les meves paraules, gests, obres i pensaments, surten de mi, però no sóc jo qui es manifesta. Em veuen a mi, però no sóc jo, sinó la divinitat que habita en mi. Jo Sóc Déu, i Déu-en-mi em guia i obra a través del meu ser. Jo Sóc qui Jo Sóc.
Us expresso allò que cadascú és i pot manifestar si es predisposa i s’obra a “allò que ha de ser”.
Tots pertanyem a un Gran Pla Diví, i aquest no serà possible si cadascú no obra el seu cor i aporta la seva llum i la seva energia amorosa. Déu, llavors, començarà a manifestar-se a través teu.
Ets un ser diví, però no tots sou conscients d’aquesta manifestació. Molts heu arribat a escoltar que sou Déu, però encara, són pocs els que tenen la plena consciència de la seva divinitat.
L’evolució ens porta que cada vegada siguin més sers humans els que despertin a la seva divinitat, però de moment, el Gran Pla Diví segueix el seu curs perquè arribi el dia que tots ens reconeixerem i sabrem qui som i qui és cadascú que ens envolta per la seva Llum i les vibracions de les seves energies.
En el seu moment vaig ser instruït per sers de Llum al servei del Pare. En el seu moment vaig accedir a aquesta instrucció per part del món de la Llum.
Quan, ja fa anys enrere, vaig voler anar a Perú per a ser instruït per un xaman dels Andes, se’m va dir que “Ell” ja m’ensenyaria el que volia anar a buscar allà. Així va ser. Encara més he rebut, molt més del que m’hagués pogut imaginar en aquell moment.
El sentit de la vida consisteix en adonar-te de l’evolució de la teva ànima, i que aquesta és fruit de seguir el camí del recordar qui ets, d’obrir les portes de la teva “Connexió Divina”, produint-se una sanació del ser a nivells profunds, reestructurant tota la consciència molecular, cel•lular, i per tant, l’ADN.
Aquesta Connexió amb la teva divinitat et facilitarà el camí tan esperat de la felicitat, amor, plenitud, benestar i sanació a tots els nivells.
Només hi ha un camí en la nostra vida, i és el de l’Amor. Aquest Amor es va intensificant i purificant quan més recordis qui ets i Déu es manifesti a través teu.
El teu potencial espiritual és gran, podent-lo aplicar en el teu dia a dia, perquè tu ets la divinitat humanitzada. Què és el que no pot fer Déu?, per tant, què és el que no pots fer tu?
Quan més connectis amb la teva veritable essència, la teva vida anirà prenent sentit i t’adonaràs que tot el que tens, t’envolta i vius és Amor. Ell és present en tot el que existeix perquè és fruit de la Voluntat Divina en tu. La teva ànima evoluciona, i necessita, just, això que estàs vivint. Què aprens del present? A més aprenentatge, més consciència; a més aplicació del que reps i se’t dóna, més saviesa hi haurà en tu.
Tu ets Amor i Llum. Sigues tu!!
Visc en la matèria però estic arreu de la història, on la meva ànima ha experimentat vivències d’aquesta dimensió, deixant les seves energies.
Sóc terra i la resta d’elements. Sóc part integrada d’aquest planeta.
Sóc energia, llum i presència al llarg del temps i la Creació.
Sóc divinitat en la forma humana, fent que no sempre sigui acceptat i comprès pel que dic i faig.
Visc en un entorn on la densitat està fortament impregnada a la consciència cel•lular.
L’Amor de la meva essència abraça a tots aquells que se m’apropen. Les meves paraules, gests, obres i pensaments, surten de mi, però no sóc jo qui es manifesta. Em veuen a mi, però no sóc jo, sinó la divinitat que habita en mi. Jo Sóc Déu, i Déu-en-mi em guia i obra a través del meu ser. Jo Sóc qui Jo Sóc.
Us expresso allò que cadascú és i pot manifestar si es predisposa i s’obra a “allò que ha de ser”.
Tots pertanyem a un Gran Pla Diví, i aquest no serà possible si cadascú no obra el seu cor i aporta la seva llum i la seva energia amorosa. Déu, llavors, començarà a manifestar-se a través teu.
Ets un ser diví, però no tots sou conscients d’aquesta manifestació. Molts heu arribat a escoltar que sou Déu, però encara, són pocs els que tenen la plena consciència de la seva divinitat.
L’evolució ens porta que cada vegada siguin més sers humans els que despertin a la seva divinitat, però de moment, el Gran Pla Diví segueix el seu curs perquè arribi el dia que tots ens reconeixerem i sabrem qui som i qui és cadascú que ens envolta per la seva Llum i les vibracions de les seves energies.
En el seu moment vaig ser instruït per sers de Llum al servei del Pare. En el seu moment vaig accedir a aquesta instrucció per part del món de la Llum.
Quan, ja fa anys enrere, vaig voler anar a Perú per a ser instruït per un xaman dels Andes, se’m va dir que “Ell” ja m’ensenyaria el que volia anar a buscar allà. Així va ser. Encara més he rebut, molt més del que m’hagués pogut imaginar en aquell moment.
El sentit de la vida consisteix en adonar-te de l’evolució de la teva ànima, i que aquesta és fruit de seguir el camí del recordar qui ets, d’obrir les portes de la teva “Connexió Divina”, produint-se una sanació del ser a nivells profunds, reestructurant tota la consciència molecular, cel•lular, i per tant, l’ADN.
Aquesta Connexió amb la teva divinitat et facilitarà el camí tan esperat de la felicitat, amor, plenitud, benestar i sanació a tots els nivells.
Només hi ha un camí en la nostra vida, i és el de l’Amor. Aquest Amor es va intensificant i purificant quan més recordis qui ets i Déu es manifesti a través teu.
El teu potencial espiritual és gran, podent-lo aplicar en el teu dia a dia, perquè tu ets la divinitat humanitzada. Què és el que no pot fer Déu?, per tant, què és el que no pots fer tu?
Quan més connectis amb la teva veritable essència, la teva vida anirà prenent sentit i t’adonaràs que tot el que tens, t’envolta i vius és Amor. Ell és present en tot el que existeix perquè és fruit de la Voluntat Divina en tu. La teva ànima evoluciona, i necessita, just, això que estàs vivint. Què aprens del present? A més aprenentatge, més consciència; a més aplicació del que reps i se’t dóna, més saviesa hi haurà en tu.
Tu ets Amor i Llum. Sigues tu!!
dilluns, 7 de març del 2011
La Llum de les Paraules (41)
"Ocupa’t el més que puguis en l’estudi de les coses divines, no només per a conèixer-les, sinó per a fer-les; i quan tanquis el llibre, mira al teu entorn, mira dins teu, per a veure si la teva mà pot fer alguna cosa del què has après. (Moisés als Hebreus, 1240 a. C.)"
Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.
dijous, 3 de març del 2011
El dol per qui s'ha anat
Si busquéssim en el diccionari per a poder definir la paraula “dol”, trobaríem el següent:
“El dol és una reacció natural davant la pèrdua d’una persona, animal, objecte o esdeveniment significatiu. Es tracta d’una reacció principalment emocional y de comportament en forma de patiment i aflicció, quan el vincle afectiu es trenca.“
El concepte de dol se l’associa al nivell psicològic. Depèn de les cultures, hi ha una gran cel•lebració per la marxa d’un ser estimat, o bé un gran dol (dolor, aflicció), com la mateixa paraula ho diu.
A la vida no sempre podem controlar el que se’ns ve, el que vivim, però sí la manera que volem viure aquesta situació, aquesta “pèrdua”, segons l’acceptar el dolor, o la gratitud i l’alabança si s’accepta “el que hagi marxat”.
Com diu l’anunciat, tant pot ser per una persona, animal o situació. Depèn de l’estat d’ànim del moment o la manera de ser de qui viu la separació, influencia i origina els moments posteriors de l’allunyament.
Venim d’una cultura i una educació on la manca d’auto estima ha estat l’eix principal del nostre desenvolupament. El procés en el qual hem crescut ha estat empès pels interessos, i no encarats a l’auto coneixement.
Persones que han assistit a una cerimònia per a dir “el darrer adéu” a qui ens ha deixat, no totes viuen de la mateixa manera el període de la trobada amb el difunt i els seus sers més estimats.
Quan més propers a ell i més dependència, i això pot no entendre’s per part d’algú de vosaltres, més dolor es crearà una vegada ens “ha deixat”.
Hi ha una gran aflicció i dolor. Molts han acceptat aquest trànsit com una actitud normal en la nostra societat. D’alguna manera sí, però res més lluny de la realitat, el fet d’acceptar un gran dolor, pena, tristesa i desemparament quan algú se’n va del nostre costat, encara que no s’hagi mort. El dol pot ser degut a qualsevol tipus de separació i segons el grau, torno a repetir, de dependència del subjecte amb qui “s’ha anat”.
Amb el temps i l’experiència m’he adonat, després d’analitzar diferents situacions al respecte, que quant menys ens estimem, més dependència creem, degut que necessitem crosses per a poder avançar per la nostra vida. Quan aquesta o aquestes crosses se’ns allunyen, ens trobem sols, desemparats i les pors apareixen, així com la ràbia, la ira, i sovint, la culpabilitat. Ens sentim desconcertats al trobar-nos amb una situació que nosaltres no hem programat. Quan vivim alguna cosa no controlada ens desconcerta i ens deixa atordits per moments. No entenem el per què de la situació i el cóm ha succeït, a vegades. Tota la nostra vida sembla canviar quan nosaltres no volíem canviar.
Venim a aquesta vida per a seguir un procés d’evolució, i no sempre el viscut és del nostre grat. Les pèrdues humanes són un d’aquests casos, d’aquí la importància d’haver despertat la consciència i el conèixer-se a un mateix, sabent quina és la seva veritable essència i el seu potencial per a poder viure en acord a la seva voluntat.
Ningú ens consulta per a “anar-se’n”, senzillament succeeix i com no ho teníem previst, altera el nostre estat d’ànim, les nostres emociones i el nostre comportament.
Podem plorar, sentir grans pors a partir d’ara i un gran desconsol per a no poder comptar físicament amb el nostre ser estimat. A major dol, major dependència representa que ha hagut. Recordo que no en totes les cultures es rep i festeja una marxa. La nostra està basada en el dolor, la por i la dependència, conforme nosaltres, com a sers humans per sí sols, no som capaços de viure. El per què d’això ve de lluny, i no és el fi d’aquest article. La nostra actitud, la de gran part de la societat occidental és la d’identificar-se amb la cultura apresa de petits. És una cultura basada en el control i la o manifestació del veritable ser que som. Allò que no podem controlar ens inquieta i ens desconcerta, deixant-nos atordits, no entenent el per què de la situació.
Hi ha un fi per a tot el viscut a la vida d’un.
Hi ha un fi no racional, sinó espiritual per a l’enteniment del què ha succeït. Hi ha un gran aprenentatge en tot allò que se’ns allunya del nostre costat. No és dolor, és Amor i aprenentatge.
Quant més ens identifiquem que nosaltres no podem segons la nostra poca o nul•la auto estima, major patiment apareixerà en els dies posteriors a la “pèrdua” del ser estimat o apreciat. No és una pèrdua, és un acte d’amor pels que ens quedem.
Veure-ho des de la ment, és una desgràcia. Sentir-lo i viure-ho des de la consciència, un aprenentatge.
Les coses no són el que semblen. Quan comencem a donar-nos compte de qui som i el sentit del què vivim, així com el per què de l’existència de tot el que ens envolta, començant per nosaltres mateixos, la vida pren un altre rumb i un nou caminar, amb una “visió” diferent davant nostre. Els sentiments no desapareixen, però aprenem a no aferrar-nos i enganxar-nos a un dolor, on aquest depèn exclusivament de nosaltres.
A major patiment i tancament en un mateix, major anul•lació del ser. És necessari aquest període de dol? La resposta és no, encara que la reacció de la nostra cultura, moltes vegades és acceptar-lo, degut que hem d’acostumar-nos a l’absència d’aquest ser estimat. Aquest període el podem viure amb una major o menor intensitat d’aflicció, ara bé, a major grau d’evolució d’un ser humà, más ràpidament començarà una nova vida, amb consciència, segons el seu procés.
Si ens quedem atrapats en no tenir al ser que va seguir el seu camí, la vida és un infern, com es diu, i la tendència al victimisme una temptació inconscient com a reacció davant la vida.
Quan més aferrament s’hagi tingut amb qui va transcendí, més dolor sentirem i viurem a la nostra vida.
A vegades, aquest dolor només és la mostra conforme havíem ignorat la nostra poca autoestima que teníem i continuem tenint perquè ens hem recolzat en una crossa per a continuar avançant i no pensar més, sinó que aquesta persona m’omplia i em donava allò que per mi mateix/a no m’ho donava.
El dolor no és necessari per a viure, per a evolucionar, però si aquest apareix, és un gran mestre per a la nostra ràpida evolució, desbloquejant, posant-nos davant la situació que per nosaltres mateixos hem d’encarar-nos i sanar.
Tota la nostra vida és Amor i ens dóna l’oportunitat per a equilibrar allò que necessitem per a poder continuar avançant sent nosaltres.
Res és el que sembla.
L’Amor és la teva essència. Sent-te’l! Ell et mostrarà la Veritat.
Ànims!
Una abraçada
“El dol és una reacció natural davant la pèrdua d’una persona, animal, objecte o esdeveniment significatiu. Es tracta d’una reacció principalment emocional y de comportament en forma de patiment i aflicció, quan el vincle afectiu es trenca.“
El concepte de dol se l’associa al nivell psicològic. Depèn de les cultures, hi ha una gran cel•lebració per la marxa d’un ser estimat, o bé un gran dol (dolor, aflicció), com la mateixa paraula ho diu.
A la vida no sempre podem controlar el que se’ns ve, el que vivim, però sí la manera que volem viure aquesta situació, aquesta “pèrdua”, segons l’acceptar el dolor, o la gratitud i l’alabança si s’accepta “el que hagi marxat”.
Com diu l’anunciat, tant pot ser per una persona, animal o situació. Depèn de l’estat d’ànim del moment o la manera de ser de qui viu la separació, influencia i origina els moments posteriors de l’allunyament.
Venim d’una cultura i una educació on la manca d’auto estima ha estat l’eix principal del nostre desenvolupament. El procés en el qual hem crescut ha estat empès pels interessos, i no encarats a l’auto coneixement.
Persones que han assistit a una cerimònia per a dir “el darrer adéu” a qui ens ha deixat, no totes viuen de la mateixa manera el període de la trobada amb el difunt i els seus sers més estimats.
Quan més propers a ell i més dependència, i això pot no entendre’s per part d’algú de vosaltres, més dolor es crearà una vegada ens “ha deixat”.
Hi ha una gran aflicció i dolor. Molts han acceptat aquest trànsit com una actitud normal en la nostra societat. D’alguna manera sí, però res més lluny de la realitat, el fet d’acceptar un gran dolor, pena, tristesa i desemparament quan algú se’n va del nostre costat, encara que no s’hagi mort. El dol pot ser degut a qualsevol tipus de separació i segons el grau, torno a repetir, de dependència del subjecte amb qui “s’ha anat”.
Amb el temps i l’experiència m’he adonat, després d’analitzar diferents situacions al respecte, que quant menys ens estimem, més dependència creem, degut que necessitem crosses per a poder avançar per la nostra vida. Quan aquesta o aquestes crosses se’ns allunyen, ens trobem sols, desemparats i les pors apareixen, així com la ràbia, la ira, i sovint, la culpabilitat. Ens sentim desconcertats al trobar-nos amb una situació que nosaltres no hem programat. Quan vivim alguna cosa no controlada ens desconcerta i ens deixa atordits per moments. No entenem el per què de la situació i el cóm ha succeït, a vegades. Tota la nostra vida sembla canviar quan nosaltres no volíem canviar.
Venim a aquesta vida per a seguir un procés d’evolució, i no sempre el viscut és del nostre grat. Les pèrdues humanes són un d’aquests casos, d’aquí la importància d’haver despertat la consciència i el conèixer-se a un mateix, sabent quina és la seva veritable essència i el seu potencial per a poder viure en acord a la seva voluntat.
Ningú ens consulta per a “anar-se’n”, senzillament succeeix i com no ho teníem previst, altera el nostre estat d’ànim, les nostres emociones i el nostre comportament.
Podem plorar, sentir grans pors a partir d’ara i un gran desconsol per a no poder comptar físicament amb el nostre ser estimat. A major dol, major dependència representa que ha hagut. Recordo que no en totes les cultures es rep i festeja una marxa. La nostra està basada en el dolor, la por i la dependència, conforme nosaltres, com a sers humans per sí sols, no som capaços de viure. El per què d’això ve de lluny, i no és el fi d’aquest article. La nostra actitud, la de gran part de la societat occidental és la d’identificar-se amb la cultura apresa de petits. És una cultura basada en el control i la o manifestació del veritable ser que som. Allò que no podem controlar ens inquieta i ens desconcerta, deixant-nos atordits, no entenent el per què de la situació.
Hi ha un fi per a tot el viscut a la vida d’un.
Hi ha un fi no racional, sinó espiritual per a l’enteniment del què ha succeït. Hi ha un gran aprenentatge en tot allò que se’ns allunya del nostre costat. No és dolor, és Amor i aprenentatge.
Quant més ens identifiquem que nosaltres no podem segons la nostra poca o nul•la auto estima, major patiment apareixerà en els dies posteriors a la “pèrdua” del ser estimat o apreciat. No és una pèrdua, és un acte d’amor pels que ens quedem.
Veure-ho des de la ment, és una desgràcia. Sentir-lo i viure-ho des de la consciència, un aprenentatge.
Les coses no són el que semblen. Quan comencem a donar-nos compte de qui som i el sentit del què vivim, així com el per què de l’existència de tot el que ens envolta, començant per nosaltres mateixos, la vida pren un altre rumb i un nou caminar, amb una “visió” diferent davant nostre. Els sentiments no desapareixen, però aprenem a no aferrar-nos i enganxar-nos a un dolor, on aquest depèn exclusivament de nosaltres.
A major patiment i tancament en un mateix, major anul•lació del ser. És necessari aquest període de dol? La resposta és no, encara que la reacció de la nostra cultura, moltes vegades és acceptar-lo, degut que hem d’acostumar-nos a l’absència d’aquest ser estimat. Aquest període el podem viure amb una major o menor intensitat d’aflicció, ara bé, a major grau d’evolució d’un ser humà, más ràpidament començarà una nova vida, amb consciència, segons el seu procés.
Si ens quedem atrapats en no tenir al ser que va seguir el seu camí, la vida és un infern, com es diu, i la tendència al victimisme una temptació inconscient com a reacció davant la vida.
Quan més aferrament s’hagi tingut amb qui va transcendí, més dolor sentirem i viurem a la nostra vida.
A vegades, aquest dolor només és la mostra conforme havíem ignorat la nostra poca autoestima que teníem i continuem tenint perquè ens hem recolzat en una crossa per a continuar avançant i no pensar més, sinó que aquesta persona m’omplia i em donava allò que per mi mateix/a no m’ho donava.
El dolor no és necessari per a viure, per a evolucionar, però si aquest apareix, és un gran mestre per a la nostra ràpida evolució, desbloquejant, posant-nos davant la situació que per nosaltres mateixos hem d’encarar-nos i sanar.
Tota la nostra vida és Amor i ens dóna l’oportunitat per a equilibrar allò que necessitem per a poder continuar avançant sent nosaltres.
Res és el que sembla.
L’Amor és la teva essència. Sent-te’l! Ell et mostrarà la Veritat.
Ànims!
Una abraçada
dilluns, 28 de febrer del 2011
Activitats pel mes de març
Aquests mes de març us anunciem un nou Seminari sobre la "Connexió Divina - La Sanació del Ser".
Degut a l'interès mostrat per part d'alguns de vosaltres i que no us va anar bé assistir al que es va programar pel mes de febrer, us proposem un de nou per aquest mes, esperant que aquest cop ens poguem trobar i veure tots en ell.
El Seminari es realitzarà a la població de Cardedeu (Barcelona), els propers dies 18, 19 i 20 de març, organitzat pel centre LA FONT de Cardedeu.
Tots aquells que estigueu interessats i vulgueu més informació o inscriure's podeu passar pel propi centre, ubicat al c/ Hospital 4 de Cardedeu, o bé trucar al 938455556 (dilluns pel matí tancat).
Us recordo també que em podeu trobar en aquest mateix centre fent sessions individuals, on caldrà demanar hora amb anticipació.
Tots aquells que vulgueu que el Seminari o els tallers sobre ÀNGELS i el GRAN PLA DIVÍ es realitzi a la vostra població, caldrà que truqueu al 606098752 (Jordi), o enviar un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com .
Us esperem a tots, desitjant-vos que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.
dijous, 24 de febrer del 2011
2011, any de recol·locació
Aquest any 2011 serà un temps on les coses es re col•locaran, fent que cada situació, persona, relació o grup es remogui per a anar a parar al lloc que li correspon.
Durant anys hem estat movent-nos, creant i fent per a aconseguir allò que volíem. Molts han despertat i han començat a obrir-se a la vida. Això ha fet que, no només la Terra, sinó el ser humà es sacsegés i s’hagués vist en la necessitat de fer grans canvis, o canvis no desitjats, a la seva vida.
Tots els habitants d’aquest planeta ens dirigim al lloc que ens correspon segons la nostra ànima i poder, així, portar a terme allò que hem vingut a fer. Gent que transcendeix i deixa el món de la forma, relacions que s’acaben, necessitat interior de “deixar-ho tot i començar de nou”, iniciar noves feines o activitats a les que fèiem fins ara, tot això i més s’està produint en els mons de cadascú de nosaltres. També podria dir, el fet de deixar de patir, d’aconseguir allò que tant hem desitjat, sortir-nos d’un dol que semblava etern, veure la vida d’una altra manera, fer les paus en l’ambient familiar,... Aquests canvis pot representar deixar de viure i, fins i tot pensar d’una manera en concret, per a donar peu a una nova vida amb una nova actitud davant d’ella.
Mentre passem per la situació en concret, pot semblar que mai ho aconseguirem, donant la sensació que només trobem traves o dificultats, la majoria d’elles per part nostra, per a aconseguir ser com volem ser o allò que volem. Són moments de “certa preocupació”, quan en el fons, només és deixar que tot succeeixi seguint en tot moment la veu del teu cor. Ella t’indicarà el què fer mentre avances per la “suposada inestabilitat”. Per moments sembla que t’hagis de tancar i no tens ganes de parlar, alhora que pots arribar a sentir la necessitat de estar a la natura i passejar pel bosc o els camins de muntanya. Si és així, ¡feu-lo!. La naturalesa esponjarà el vostre cor i us donarà la saviesa i la serenitat necessàries per a fer front als següents moments del vostre caminar.
Res és el que sembla. Després de la tempesta ve la calma, i aquesta és molt més apreciada quan es presenta. Cada vegada hi haurà més harmonia i benestar dins vostre, i això es reflectirà en el vostre entorn.
Acabem d’iniciar, fa poc, un nou any. Les coses es mouen per a col•locar-se en el lloc que li correspon. Fins ara, hi havia peces del trencaclosques que no estaven en el seu lloc. El dibuix semblava està acabat, però quan tot encaixi perfectament, veurem que és un altre dibuix al que ens pensàvem que era. La nostra vida canviarà i ens aproparem o aconseguirem el lloc adequat en el moment oportú per a mostrar-nos al món.
Segurament, alguns de vosaltres ja haureu experimentat els inicis d’aquest “Canvi Diví”, o us trobeu a les portes d’una gran oportunitat a la vostra vida. Probablement, d’altres us anireu adonant com aneu obtenint uns resultats en les vostres actuacions no obtinguts fins el present. Tot és fruit d’aquests temps de re ordenament i equilibri. Les coses perquè tinguin sentit han de trobar-se en el lloc adequat i el moment oportú. Tanmateix en els sers humans. Ara és el temps de portar-vos al lloc idoni on pugueu mostrar-vos al món i realitzar, o començar a materialitzar la vostra voluntat. Tot i tots seguim un procés diví, segons l’evolució de les nostres ànimes.
Perquè tot sigui, hem d’escoltar el nostre cor i despertar la nostra consciència; llavors, entendrem el per què, degut que ens coneixerem més i sabrem més de la nostra naturalesa i potencial.
Un dels aspectes que he anat veient d’un temps cap a aquí, és que gent amb una mentalitat tancada, han “afluixat” la seva visió de la vida, acceptant i tolerant més als altres que no pensen com ells. Persones que es mantenien rígides a les seves postures, m’he adonat que ara, poden arribar a escoltar altres postures sense voler-les contradir o convèncer als altres conforme el que ells pensen és la veritat.
Les mentalitats s’han obert. Les postures s’han flexibilitzat, i un dels resultats degut a això, és l’apropament i la unió. Realment alguna cosa està passant en el nostre entorn. Aquells, però, que es mantenen en el seu patró, s’allunyen més dels altres, i més dolor estan creant a les seves vides. Allò que no és amorós, es va esvaint, i les portes perquè el cel es manifesti a la terra s’obren de bat a bat. Cada vegada més el món de la Llum habita entre nosaltres. Cada vegada hi ha més sers de Llum que es manifesten entre nosaltres, sers que han estat preparats e instruïts per a mantenir els pilars de la nostra ben estimada Terra. Les seves energies estan ben recolzades per aquests sers, que per cert, cada vegada en són més.
Aquestes noves fonts de Llum i Amor estan removent a tot el planeta. Els nostres interiors i entorns estan vivint uns dels moments més àlgids de l’evolució del ser humà on no hi haurà uns altres d’igual. Vosaltres sou partíceps de la major transformació del planeta i els sers que l’habiten. Tolerància, acceptació, sortir a la llum fets coneguts i amagats, ara són destapats per a portar l’equilibri i la harmonia, no només a la Terra, sinó que la seva repercussió també influeix a l’univers en el qual ens trobem, però no només a ell, sinó a tot el firmament existent.
Són moments gloriosos de la nostra existència, on la nostra ànima va dir: Sí, jo també hi vull ser i participar!
Allò del passat es desestructura. El present que no està aposentat, sacseja, i qui ja es troba preparat, materialitza. Tot està en perfecte ordre, i tu, et trobes en l’instant precís per a veure com la teva vida et porta segons el pactat. El teu cor et parlarà del què has vingut a fer. Escolta’l perquè el que puguis sentir és l’eclosió del teu ser. Endavant!
Quan més ens endinsem cap a la calor (l’estiu), segons la latitud on em trobo, i el sol resplendeixi més alt, la Llum i el benestar seran més intenses en tu. Deixarem enrere la boira per a sentir el caliu de la Llar en els nostres sers.
Cada vegada apareixeran més sanadors i el mestre que hi ha dins vostre, molts el començareu a manifestar. No us amoïneu si sereu vosaltres o no, seguiu allò que sentiu que heu de fer en tot moment, i veureu els resultats a la vostra vida. Siguin quins siguin aquests, seran el preludi d’un nou pas cap a l’Ascensió. Allò que està sintonitzat amb el que has vingut a fer, ajudarà a la resta de la humanitat.
Tots et necessitem, facis el que facis, l’important és que tu siguis tu.
Sigues! Sent la divinitat en tu i permet que Déu es manifesti a través teu.
Tu ets Llum i Amor. Mostra’ns-ho!!
Gràcies per ser.
Durant anys hem estat movent-nos, creant i fent per a aconseguir allò que volíem. Molts han despertat i han començat a obrir-se a la vida. Això ha fet que, no només la Terra, sinó el ser humà es sacsegés i s’hagués vist en la necessitat de fer grans canvis, o canvis no desitjats, a la seva vida.
Tots els habitants d’aquest planeta ens dirigim al lloc que ens correspon segons la nostra ànima i poder, així, portar a terme allò que hem vingut a fer. Gent que transcendeix i deixa el món de la forma, relacions que s’acaben, necessitat interior de “deixar-ho tot i començar de nou”, iniciar noves feines o activitats a les que fèiem fins ara, tot això i més s’està produint en els mons de cadascú de nosaltres. També podria dir, el fet de deixar de patir, d’aconseguir allò que tant hem desitjat, sortir-nos d’un dol que semblava etern, veure la vida d’una altra manera, fer les paus en l’ambient familiar,... Aquests canvis pot representar deixar de viure i, fins i tot pensar d’una manera en concret, per a donar peu a una nova vida amb una nova actitud davant d’ella.
Mentre passem per la situació en concret, pot semblar que mai ho aconseguirem, donant la sensació que només trobem traves o dificultats, la majoria d’elles per part nostra, per a aconseguir ser com volem ser o allò que volem. Són moments de “certa preocupació”, quan en el fons, només és deixar que tot succeeixi seguint en tot moment la veu del teu cor. Ella t’indicarà el què fer mentre avances per la “suposada inestabilitat”. Per moments sembla que t’hagis de tancar i no tens ganes de parlar, alhora que pots arribar a sentir la necessitat de estar a la natura i passejar pel bosc o els camins de muntanya. Si és així, ¡feu-lo!. La naturalesa esponjarà el vostre cor i us donarà la saviesa i la serenitat necessàries per a fer front als següents moments del vostre caminar.
Res és el que sembla. Després de la tempesta ve la calma, i aquesta és molt més apreciada quan es presenta. Cada vegada hi haurà més harmonia i benestar dins vostre, i això es reflectirà en el vostre entorn.
Acabem d’iniciar, fa poc, un nou any. Les coses es mouen per a col•locar-se en el lloc que li correspon. Fins ara, hi havia peces del trencaclosques que no estaven en el seu lloc. El dibuix semblava està acabat, però quan tot encaixi perfectament, veurem que és un altre dibuix al que ens pensàvem que era. La nostra vida canviarà i ens aproparem o aconseguirem el lloc adequat en el moment oportú per a mostrar-nos al món.
Segurament, alguns de vosaltres ja haureu experimentat els inicis d’aquest “Canvi Diví”, o us trobeu a les portes d’una gran oportunitat a la vostra vida. Probablement, d’altres us anireu adonant com aneu obtenint uns resultats en les vostres actuacions no obtinguts fins el present. Tot és fruit d’aquests temps de re ordenament i equilibri. Les coses perquè tinguin sentit han de trobar-se en el lloc adequat i el moment oportú. Tanmateix en els sers humans. Ara és el temps de portar-vos al lloc idoni on pugueu mostrar-vos al món i realitzar, o començar a materialitzar la vostra voluntat. Tot i tots seguim un procés diví, segons l’evolució de les nostres ànimes.
Perquè tot sigui, hem d’escoltar el nostre cor i despertar la nostra consciència; llavors, entendrem el per què, degut que ens coneixerem més i sabrem més de la nostra naturalesa i potencial.
Un dels aspectes que he anat veient d’un temps cap a aquí, és que gent amb una mentalitat tancada, han “afluixat” la seva visió de la vida, acceptant i tolerant més als altres que no pensen com ells. Persones que es mantenien rígides a les seves postures, m’he adonat que ara, poden arribar a escoltar altres postures sense voler-les contradir o convèncer als altres conforme el que ells pensen és la veritat.
Les mentalitats s’han obert. Les postures s’han flexibilitzat, i un dels resultats degut a això, és l’apropament i la unió. Realment alguna cosa està passant en el nostre entorn. Aquells, però, que es mantenen en el seu patró, s’allunyen més dels altres, i més dolor estan creant a les seves vides. Allò que no és amorós, es va esvaint, i les portes perquè el cel es manifesti a la terra s’obren de bat a bat. Cada vegada més el món de la Llum habita entre nosaltres. Cada vegada hi ha més sers de Llum que es manifesten entre nosaltres, sers que han estat preparats e instruïts per a mantenir els pilars de la nostra ben estimada Terra. Les seves energies estan ben recolzades per aquests sers, que per cert, cada vegada en són més.
Aquestes noves fonts de Llum i Amor estan removent a tot el planeta. Els nostres interiors i entorns estan vivint uns dels moments més àlgids de l’evolució del ser humà on no hi haurà uns altres d’igual. Vosaltres sou partíceps de la major transformació del planeta i els sers que l’habiten. Tolerància, acceptació, sortir a la llum fets coneguts i amagats, ara són destapats per a portar l’equilibri i la harmonia, no només a la Terra, sinó que la seva repercussió també influeix a l’univers en el qual ens trobem, però no només a ell, sinó a tot el firmament existent.
Són moments gloriosos de la nostra existència, on la nostra ànima va dir: Sí, jo també hi vull ser i participar!
Allò del passat es desestructura. El present que no està aposentat, sacseja, i qui ja es troba preparat, materialitza. Tot està en perfecte ordre, i tu, et trobes en l’instant precís per a veure com la teva vida et porta segons el pactat. El teu cor et parlarà del què has vingut a fer. Escolta’l perquè el que puguis sentir és l’eclosió del teu ser. Endavant!
Quan més ens endinsem cap a la calor (l’estiu), segons la latitud on em trobo, i el sol resplendeixi més alt, la Llum i el benestar seran més intenses en tu. Deixarem enrere la boira per a sentir el caliu de la Llar en els nostres sers.
Cada vegada apareixeran més sanadors i el mestre que hi ha dins vostre, molts el començareu a manifestar. No us amoïneu si sereu vosaltres o no, seguiu allò que sentiu que heu de fer en tot moment, i veureu els resultats a la vostra vida. Siguin quins siguin aquests, seran el preludi d’un nou pas cap a l’Ascensió. Allò que està sintonitzat amb el que has vingut a fer, ajudarà a la resta de la humanitat.
Tots et necessitem, facis el que facis, l’important és que tu siguis tu.
Sigues! Sent la divinitat en tu i permet que Déu es manifesti a través teu.
Tu ets Llum i Amor. Mostra’ns-ho!!
Gràcies per ser.
dilluns, 21 de febrer del 2011
Connexió Divina - La Sanació del Ser
Aquest cap de setmana, dies 25, 26 i 27 de febrer es realitza el Seminari de "Connexió Divina - La Sanació del Ser" a Cardedeu, organitzat pel centre LA FONT, ubicat al c/ Hospital 4.
"Sanar és un alliberament i un tornar a l’equilibri que teníem quan érem a la nostra veritable Llar abans de venir a aquesta dimensió.
Obrir les portes de la nostra Consciència i del sanador que hi ha dins de cadascú, ens permetrà que el Déu que ets i hi ha dins teu pugui manifestar-se amb tot el seu resplendor.
Connectar amb Ell, amb tu, no només permetrà sanar-nos a nosaltres mateixos, sinó també, a aquells que ens envolten.
En el Seminari es donarà informació per a conèixer i sentir les nostres capacitats, la nostra essència i el nostre potencial per a manifestar la nostra plena grandesa i amorosa Divinitat.
Fer la Connexió amb l’univers, a través d’una sèrie de tècniques ens permetrà convertir-nos en el ser multidimensional que som i obrir les portes de la sanació, els miracles i la realització, sentint la Unicitat amb la Font Creadora de tota vida i el món espiritual de la Llum.
El Mestre i Sanador que hi ha en tu, demana pas per a complir el teu Pla Diví, fer un món millor i poder sanar i vessar el teu perfecte Amor al planeta i a tots aquells que l’habitem."
Serà impartit per en Jordi Morella, creador del Seminari, equilibrador, canal i mestre espiritual.
Tots els que estigueu interessats, trucar al 938455556 (centre) o al 606098752 (Jordi).
Si esteu interessats que es faci en la vostra població, centre, lloc de treball o associació, podeu escriure un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com
Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.
"Sanar és un alliberament i un tornar a l’equilibri que teníem quan érem a la nostra veritable Llar abans de venir a aquesta dimensió.
Obrir les portes de la nostra Consciència i del sanador que hi ha dins de cadascú, ens permetrà que el Déu que ets i hi ha dins teu pugui manifestar-se amb tot el seu resplendor.
Connectar amb Ell, amb tu, no només permetrà sanar-nos a nosaltres mateixos, sinó també, a aquells que ens envolten.
En el Seminari es donarà informació per a conèixer i sentir les nostres capacitats, la nostra essència i el nostre potencial per a manifestar la nostra plena grandesa i amorosa Divinitat.
Fer la Connexió amb l’univers, a través d’una sèrie de tècniques ens permetrà convertir-nos en el ser multidimensional que som i obrir les portes de la sanació, els miracles i la realització, sentint la Unicitat amb la Font Creadora de tota vida i el món espiritual de la Llum.
El Mestre i Sanador que hi ha en tu, demana pas per a complir el teu Pla Diví, fer un món millor i poder sanar i vessar el teu perfecte Amor al planeta i a tots aquells que l’habitem."
Serà impartit per en Jordi Morella, creador del Seminari, equilibrador, canal i mestre espiritual.
Tots els que estigueu interessats, trucar al 938455556 (centre) o al 606098752 (Jordi).
Si esteu interessats que es faci en la vostra població, centre, lloc de treball o associació, podeu escriure un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com
Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.
dijous, 17 de febrer del 2011
Perdreu-ho tot per a guanyar-ho tot
Em trobo en uns moments on em ve molt de gust, senzillament sentir el que visc, així com la presència de la Llar en i amb mi.
Són instants on tan sols tinc ganes de sentir. Sé que puc escriure de situacions i aspectes de la divinitat del ser humà, però no sento la inspiració per a fer-ho com ho he estat fent durant anys.
Sentir la meva essència m’omple plenament, sentint i sabent del cel aquí a la terra.
Potser arribarà un dia, on em llevaré i tornaré a teclejar l’ordinador per a transmetre a través dels meus blogs i les webs que estic col•laborant, però de moment, gaudeixo tant sentint!!!
Un gran canvi s’ha produït dins meu. Aquest m’ha portat a manifestar-me i a aturar el que he estat fent durant temps, o fins i tot anys en algun aspecte, fent una reestructuració de la meva vida, del camí que he estat seguint fins ara, de la manera que m’endinsava en ell. Res és com abans. He necessitat un temps d’interiorització, per a adonar-me cap a on dirigir-me a partir d’ara.
Per a ressuscitar i mostrar al veritable ser que havia en mi, vaig haver de morir i començar de zero. Se’m va haver de treure tot per a començar el tram de l’Ascensió tant esperat. Primer va ser el cotxe. El vaig perdre. Després la feina. Necessitava l’absència de lo material per a prendre decisions, que ara, una vegada preses, crec que ha estat un regal que se m’ha fet pel meu major bé. No només les portes de la meva activitat es van tancar a com eren, sinó que vaig haver de deixar la vivenda on em trobava. Aquesta decisió va fer que, després que la vida em fes una proposta, jo l’acceptés. No només això vaig haver de deixar, sinó també la població on havia viscut els darrers dinou anys.
He arribat a entendre del per què vaig anar a parar a allà. No hagués arribat fins el present, sense tota la instrucció i aprenentatge après en aquella població costera. Va haver persones que em van ajudar en el meu camí cap a l’evolució de la meva ànima, sense elles saber-ho inicialment. Tot el que tenia terrenalment se’m va treure del meu costat, havent de deixar persones que fins llavors m’estava relacionant, però tot tenia la seva finalitat. Quan aquesta ja va ser realitzada, la meva presència allà ja no tenia cap sentit. Havia arribat l’hora de “marxar”.
Vaig haver d’acceptar i desaferrar-me de tot, fins i tot de les persones. Em sentia lliure. Quan menys tenia, més lliure em sentia. Aquest sentiment el vaig emmagatzemar en la meva memòria i saviesa per a adonar-me que res ens pertany i se’ns és donat per sempre. Tot té una finalitat espiritual, i quan ja s’ha après, i ens ha donat el que ens havia de donar, necessitem nous canvis per a continuar el nostre camí. Jo no vaig ser una excepció. Així va ser amb mi.
Res tenia, ni a vegades per a menjar, però el meu esperit s’enfortia notablement i el ser que havia en mi que havia de mostrar-se vibrava intensament demanant pas per a ser manifestat.
Viure en la mancança terrenal, t’enlaira i t’obre les portes a l’abundància espiritual. Quan aquesta s’arriba a sentir intensament en un entorn de no tenir res, llavors és quan la resurrecció és possible. Allò que se sent interiorment, es materialitza.
Quan en el buit de no tenir les teves necessitats bàsiques cobertes sents la força de continuar i l’amor del Déu que hi ha en tu, tenint la confiança i la seguretat que tot això passarà i acabaràs tenint segons els teus anhels i la teva Voluntat, llavors, és quan has arribat a trucar les portes de la teva divinitat i aquestes s’han obert.
A vegades s’ha de perdre tot per a guanyar-ho tot. En el meu cas ha estat així.
Amb el temps, en aquests darrers tretze mesos tot s’ha aposentat perquè els pilars de la meva plena manifestació puguin enlairar el meu ser i portar a terme allò que he vingut a fer.
La meva vida ha canviat absolutament tota ella.
Vaig haver de canviar el meu ritme i estil de vida, i darrerament vaig sentir amb una força inusual que també havia de donar un nou rumb a la meva activitat. Així ho he fet.
No em qüestiono els resultats, i si anirà bé o no, o si aquest és el camí. No dubto gens dels passos realitzats, perquè tinc la plena certesa que és el que haig de fer segons la veu del meu cor i dels que m’acompanyen del món de la Llum.
Actualment no sóc jo qui pren les decisions. Hi ha un ser superior dins meu que decideix per mi. Confio plenament en Ell i sé que sap el que es fa. (Jo també ho sé). Em deixo emportar pel que sento, sense preguntar, controlar ni organitzar res. Només faig el que sento des de la meva divinitat.
Flueixo, i quan més ho faig, més m’adono del poder que hi ha dins de cadascú per a portar a terme el significat de la seva vida.
Accepto. Confio.... i sé, encara que no els “petits detalls del gran projecte de la meva ànima”, sí la direcció a seguir i com fer-ho. És com si a cada passa donada “algú amorós” et digués què fer, com el millor amic i aliat que pots arribar a tenir t’agafés de la mà, veient els resultats de cada passa feta. Quan més et deixes, més bé et sents i més satisfacció i resposta del teu entorn reps que et porten allà on vols.
Ara em dedico a ser jo. SER, amb el que això representa amb tota la seva magnitud. SER, sense les interferències d’un possible passat o les intromissions del teu entorn. Tu ets Llum i Amor, i la teva presència fa que qui siguin amb tu, vegin la necessitat de respectar-te, i fins i tot, recolzar-te, ajudant-te a obrir les portes necessàries per a arribar a portar a terme la teva nova vida, sense saber a lo millor, per què ho fan.
Ara, endinsat en el meu camí, i després de trobar els rètols al llarg d’ell sé que haig de prendre noves decisions i deixar que aquestes em portin més enllà d’on em trobo en aquests moments.
Estic gaudint com no ho he fet fins ara. SENTO i SENTO la força de l’AMOR que sóc, en el meu ser, i cada dia és una oportunitat de poder materialitzar i obtenir els seus fruits. Així està sent.
Gràcies per tot, per tots i per mi.
La meva vida continua i dins d’aquest procés, m’esperen situacions que de bon grat us les aniré transmetent per a compartir-les amb vosaltres. Gràcies a tots.
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres, i penseu que res és el que sembla.
Són instants on tan sols tinc ganes de sentir. Sé que puc escriure de situacions i aspectes de la divinitat del ser humà, però no sento la inspiració per a fer-ho com ho he estat fent durant anys.
Sentir la meva essència m’omple plenament, sentint i sabent del cel aquí a la terra.
Potser arribarà un dia, on em llevaré i tornaré a teclejar l’ordinador per a transmetre a través dels meus blogs i les webs que estic col•laborant, però de moment, gaudeixo tant sentint!!!
Un gran canvi s’ha produït dins meu. Aquest m’ha portat a manifestar-me i a aturar el que he estat fent durant temps, o fins i tot anys en algun aspecte, fent una reestructuració de la meva vida, del camí que he estat seguint fins ara, de la manera que m’endinsava en ell. Res és com abans. He necessitat un temps d’interiorització, per a adonar-me cap a on dirigir-me a partir d’ara.
Per a ressuscitar i mostrar al veritable ser que havia en mi, vaig haver de morir i començar de zero. Se’m va haver de treure tot per a començar el tram de l’Ascensió tant esperat. Primer va ser el cotxe. El vaig perdre. Després la feina. Necessitava l’absència de lo material per a prendre decisions, que ara, una vegada preses, crec que ha estat un regal que se m’ha fet pel meu major bé. No només les portes de la meva activitat es van tancar a com eren, sinó que vaig haver de deixar la vivenda on em trobava. Aquesta decisió va fer que, després que la vida em fes una proposta, jo l’acceptés. No només això vaig haver de deixar, sinó també la població on havia viscut els darrers dinou anys.
He arribat a entendre del per què vaig anar a parar a allà. No hagués arribat fins el present, sense tota la instrucció i aprenentatge après en aquella població costera. Va haver persones que em van ajudar en el meu camí cap a l’evolució de la meva ànima, sense elles saber-ho inicialment. Tot el que tenia terrenalment se’m va treure del meu costat, havent de deixar persones que fins llavors m’estava relacionant, però tot tenia la seva finalitat. Quan aquesta ja va ser realitzada, la meva presència allà ja no tenia cap sentit. Havia arribat l’hora de “marxar”.
Vaig haver d’acceptar i desaferrar-me de tot, fins i tot de les persones. Em sentia lliure. Quan menys tenia, més lliure em sentia. Aquest sentiment el vaig emmagatzemar en la meva memòria i saviesa per a adonar-me que res ens pertany i se’ns és donat per sempre. Tot té una finalitat espiritual, i quan ja s’ha après, i ens ha donat el que ens havia de donar, necessitem nous canvis per a continuar el nostre camí. Jo no vaig ser una excepció. Així va ser amb mi.
Res tenia, ni a vegades per a menjar, però el meu esperit s’enfortia notablement i el ser que havia en mi que havia de mostrar-se vibrava intensament demanant pas per a ser manifestat.
Viure en la mancança terrenal, t’enlaira i t’obre les portes a l’abundància espiritual. Quan aquesta s’arriba a sentir intensament en un entorn de no tenir res, llavors és quan la resurrecció és possible. Allò que se sent interiorment, es materialitza.
Quan en el buit de no tenir les teves necessitats bàsiques cobertes sents la força de continuar i l’amor del Déu que hi ha en tu, tenint la confiança i la seguretat que tot això passarà i acabaràs tenint segons els teus anhels i la teva Voluntat, llavors, és quan has arribat a trucar les portes de la teva divinitat i aquestes s’han obert.
A vegades s’ha de perdre tot per a guanyar-ho tot. En el meu cas ha estat així.
Amb el temps, en aquests darrers tretze mesos tot s’ha aposentat perquè els pilars de la meva plena manifestació puguin enlairar el meu ser i portar a terme allò que he vingut a fer.
La meva vida ha canviat absolutament tota ella.
Vaig haver de canviar el meu ritme i estil de vida, i darrerament vaig sentir amb una força inusual que també havia de donar un nou rumb a la meva activitat. Així ho he fet.
No em qüestiono els resultats, i si anirà bé o no, o si aquest és el camí. No dubto gens dels passos realitzats, perquè tinc la plena certesa que és el que haig de fer segons la veu del meu cor i dels que m’acompanyen del món de la Llum.
Actualment no sóc jo qui pren les decisions. Hi ha un ser superior dins meu que decideix per mi. Confio plenament en Ell i sé que sap el que es fa. (Jo també ho sé). Em deixo emportar pel que sento, sense preguntar, controlar ni organitzar res. Només faig el que sento des de la meva divinitat.
Flueixo, i quan més ho faig, més m’adono del poder que hi ha dins de cadascú per a portar a terme el significat de la seva vida.
Accepto. Confio.... i sé, encara que no els “petits detalls del gran projecte de la meva ànima”, sí la direcció a seguir i com fer-ho. És com si a cada passa donada “algú amorós” et digués què fer, com el millor amic i aliat que pots arribar a tenir t’agafés de la mà, veient els resultats de cada passa feta. Quan més et deixes, més bé et sents i més satisfacció i resposta del teu entorn reps que et porten allà on vols.
Ara em dedico a ser jo. SER, amb el que això representa amb tota la seva magnitud. SER, sense les interferències d’un possible passat o les intromissions del teu entorn. Tu ets Llum i Amor, i la teva presència fa que qui siguin amb tu, vegin la necessitat de respectar-te, i fins i tot, recolzar-te, ajudant-te a obrir les portes necessàries per a arribar a portar a terme la teva nova vida, sense saber a lo millor, per què ho fan.
Ara, endinsat en el meu camí, i després de trobar els rètols al llarg d’ell sé que haig de prendre noves decisions i deixar que aquestes em portin més enllà d’on em trobo en aquests moments.
Estic gaudint com no ho he fet fins ara. SENTO i SENTO la força de l’AMOR que sóc, en el meu ser, i cada dia és una oportunitat de poder materialitzar i obtenir els seus fruits. Així està sent.
Gràcies per tot, per tots i per mi.
La meva vida continua i dins d’aquest procés, m’esperen situacions que de bon grat us les aniré transmetent per a compartir-les amb vosaltres. Gràcies a tots.
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres, i penseu que res és el que sembla.
dilluns, 14 de febrer del 2011
Activitats en aquest mes
Us recordo que aquest dijous dia 17 hi ha una xerrada presentació del Seminari: "Connexió Divina - La Sanació del Ser" al centre Darsana de Granollers (Barcelona), ubicat al c/ Bruniquer 5, baixos. T. 938795217.
També us faig saber la realització del Seminari aquest mes de febrer a Cardedeu, els dies 25, 26 i 27 de febrer (Centre La Font: 938455556).
Aquells que vulgueu que el Seminari es realitzi a la vostra població, centre, associació o lloc de treball, podeu trucar al 606098752 (Jordi) o enviar un e-mail a l'adreça: emaeljordimorella@hotmail.com
Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.
dijous, 10 de febrer del 2011
Connexió Divina: la plena realització
He sentit la necessitat de fer una reestructuració de la meva activitat. Fins ara proposava una vintena de cursos i tallers de diferent índole relacionats amb el camí de l’auto coneixement i el despertar de la consciència.
Dins meu he sentit la força del canvi, com si hagués arribat l’hora de començar segons els meus nous pilars. Tot el que anava aprenent o se’m facilitava, bé a través del món de la Llum o del meu aprenentatge a través de l’aplicació d’una sèrie de lectures, meditacions o cursos realitzats, volia transmetre-ho perquè notava que no tenia sentit saber sense ensenyar-ho després als altres. Per un altre cantó, no per més que proposés, més activitat tindria, com així ha estat. La gent necessita sentir-se atreta pel que se li ofereix, i no tots estan o han estat preparats per a rebre el que jo els oferia, tot i així, aquells que hi assistien, les seves vides canviaven.
Després d’anys m’he adonat que no és qüestió d’oferir i oferir si no és d’interès de la gent o aquesta no està preparada per a rebre l’oferiment que se li fa, encara que fos la clau de les seves vides per a ser feliç o sentir la pau dins d’ells.
He fet aquesta reestructuració, i m’adono, després de tota l’experiència al llarg d’aquests anys, que el més important es troba dins de cadascú, i que hi ha una essència, una part de nosaltres desconeguda que pertany al món espiritual, i que quan hom s’endinsa en ella troba els millors tresors que un pot arribar a trobar, i tots ells són part del què és. Li pertanyen i que han estat amb ell des del naixement. Ningú ens ha parlat d’aquesta clau mestre per a la realització de la nostra vida i la plena felicitat constant pel nostre caminar. Ningú ens ha parlat del nostre veritable potencial per a crear i viure la vida que volem o anhelem.
Hi ha una part dins de cadascú que necessita ser presentada al seu entorn, al nostre entorn, i és el Déu que hi ha dins nostre.
M’he adonat i sentit que quan connectem amb ella, amb aquesta part divina que tots portem a dins, la nostra vida es transforma en una altra molt diferent a la que hem estat vivint i aferrats durant molts anys. Quan aconseguim connectar amb ella, tot canvia i es transmuta en el nostre cos, el nostre esperit i el nostre entorn. Les sanacions es produeixen, el temps s’atura, els miracles fan presència, una perfecta salut es manifesta de manera constant si mantenim aquesta connexió, i la nostra voluntat és materialitzada només amb el nostre pensament, la nostra intencionalitat. Tot això és possible si deixem que Déu-en-nosaltres pugui manifestar-se lliurament a través nostre.
El ser humà està despertant de la seva somnolència espiritual, i cada vegada se sent més atret per aquells aspectes més ocults del seu interior. Cada vegada parla més obertament de les seves inquietuds espirituals i s’adona que part del seu entorn també li passa el mateix. Ens trobem com si estiguéssim en un punt del camí on hagués de sortir a la llum i mostrar-se el veritable sentit de la nostra existència i deixar enrere la ignorància en la qual s’ha estat adossat durant tots aquests anys.
És l’hora de trobar les respostes que tant de temps ens hem estat qüestionant i mirant d’obtenir-les. Com un camp de violetes i margarides alhora, sembla com si comencessin a despuntar els primers pètals que donaran color i bellesa al camp i la natura en la qual es troben. És l’hora de despertar i adonar-nos quina és la nostra veritable essència i potencial. La nostra divinitat està esperant que li obrim la porta del nostre cor per a mostrar-se i poder portar la nostra vida cap a allò que hem vingut a fer. Deixar-nos anar i obrir-nos sense temor és una manera pràctica de començar a llençar-nos al buit, com algú pot dir.
La resposta a la vida ets tu. Tu ets el sentit de l’existència. Tu ets l’univers aquí a la Terra. Tot univers està regit per la mà de Déu. On és Déu en tu?
Aquest és el camí a seguir, a trobar-lo, sentir-lo dins nostre i deixar-lo manifestar. Llavors, ens manifestarem amb tot el nostre majestuós resplendor.
El món necessita de la nostra íntegra divinitat. Només llavors tu seràs tu, i la gent del teu entorn i tota la humanitat es beneficiaran del teu coratge mostrat per a obrir les portes del veritable ser que ets.
Al llarg dels anys m’he adonat que la vida només té un camí, el de l’amor, el de contactar amb el Déu que hi ha dins de cadascú i permetre que es mostri per allà on estiguem.
L’experiència i la instrucció rebuda des del món de la Llum m’han portat a adonar-me que la meva activitat és mostrar el camí perquè “els Déus” de la Terra puguin ser manifestats i sentits.
Una vegada així sigui, tot és possible. Les limitacions desapareixen, i les consciències desperten al sentir l’amor, la pau, l’harmonia i la serenitat a la teva vida. Un és feliç al mostrar al sanador que hi ha dins d’un mateix i al Mestre que cadascú és. Les capacitats de sanació, també per a tu, no només pels altres, així com un immens benestar es potencien en cada ser.
Només existeix amor en nosaltres, i és aquest amor que ens permet realitzar la nostra voluntat, una amb la voluntat de l’univers. És aquesta voluntat que permet sanar i crear amb la nostra intencionalitat. Sentir ens farà obrir les portes de l’auto coneixement i la saviesa.
Recordo que és savi aquell que coneix a Déu, a sí mateix.
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.
Dins meu he sentit la força del canvi, com si hagués arribat l’hora de començar segons els meus nous pilars. Tot el que anava aprenent o se’m facilitava, bé a través del món de la Llum o del meu aprenentatge a través de l’aplicació d’una sèrie de lectures, meditacions o cursos realitzats, volia transmetre-ho perquè notava que no tenia sentit saber sense ensenyar-ho després als altres. Per un altre cantó, no per més que proposés, més activitat tindria, com així ha estat. La gent necessita sentir-se atreta pel que se li ofereix, i no tots estan o han estat preparats per a rebre el que jo els oferia, tot i així, aquells que hi assistien, les seves vides canviaven.
Després d’anys m’he adonat que no és qüestió d’oferir i oferir si no és d’interès de la gent o aquesta no està preparada per a rebre l’oferiment que se li fa, encara que fos la clau de les seves vides per a ser feliç o sentir la pau dins d’ells.
He fet aquesta reestructuració, i m’adono, després de tota l’experiència al llarg d’aquests anys, que el més important es troba dins de cadascú, i que hi ha una essència, una part de nosaltres desconeguda que pertany al món espiritual, i que quan hom s’endinsa en ella troba els millors tresors que un pot arribar a trobar, i tots ells són part del què és. Li pertanyen i que han estat amb ell des del naixement. Ningú ens ha parlat d’aquesta clau mestre per a la realització de la nostra vida i la plena felicitat constant pel nostre caminar. Ningú ens ha parlat del nostre veritable potencial per a crear i viure la vida que volem o anhelem.
Hi ha una part dins de cadascú que necessita ser presentada al seu entorn, al nostre entorn, i és el Déu que hi ha dins nostre.
M’he adonat i sentit que quan connectem amb ella, amb aquesta part divina que tots portem a dins, la nostra vida es transforma en una altra molt diferent a la que hem estat vivint i aferrats durant molts anys. Quan aconseguim connectar amb ella, tot canvia i es transmuta en el nostre cos, el nostre esperit i el nostre entorn. Les sanacions es produeixen, el temps s’atura, els miracles fan presència, una perfecta salut es manifesta de manera constant si mantenim aquesta connexió, i la nostra voluntat és materialitzada només amb el nostre pensament, la nostra intencionalitat. Tot això és possible si deixem que Déu-en-nosaltres pugui manifestar-se lliurament a través nostre.
El ser humà està despertant de la seva somnolència espiritual, i cada vegada se sent més atret per aquells aspectes més ocults del seu interior. Cada vegada parla més obertament de les seves inquietuds espirituals i s’adona que part del seu entorn també li passa el mateix. Ens trobem com si estiguéssim en un punt del camí on hagués de sortir a la llum i mostrar-se el veritable sentit de la nostra existència i deixar enrere la ignorància en la qual s’ha estat adossat durant tots aquests anys.
És l’hora de trobar les respostes que tant de temps ens hem estat qüestionant i mirant d’obtenir-les. Com un camp de violetes i margarides alhora, sembla com si comencessin a despuntar els primers pètals que donaran color i bellesa al camp i la natura en la qual es troben. És l’hora de despertar i adonar-nos quina és la nostra veritable essència i potencial. La nostra divinitat està esperant que li obrim la porta del nostre cor per a mostrar-se i poder portar la nostra vida cap a allò que hem vingut a fer. Deixar-nos anar i obrir-nos sense temor és una manera pràctica de començar a llençar-nos al buit, com algú pot dir.
La resposta a la vida ets tu. Tu ets el sentit de l’existència. Tu ets l’univers aquí a la Terra. Tot univers està regit per la mà de Déu. On és Déu en tu?
Aquest és el camí a seguir, a trobar-lo, sentir-lo dins nostre i deixar-lo manifestar. Llavors, ens manifestarem amb tot el nostre majestuós resplendor.
El món necessita de la nostra íntegra divinitat. Només llavors tu seràs tu, i la gent del teu entorn i tota la humanitat es beneficiaran del teu coratge mostrat per a obrir les portes del veritable ser que ets.
Al llarg dels anys m’he adonat que la vida només té un camí, el de l’amor, el de contactar amb el Déu que hi ha dins de cadascú i permetre que es mostri per allà on estiguem.
L’experiència i la instrucció rebuda des del món de la Llum m’han portat a adonar-me que la meva activitat és mostrar el camí perquè “els Déus” de la Terra puguin ser manifestats i sentits.
Una vegada així sigui, tot és possible. Les limitacions desapareixen, i les consciències desperten al sentir l’amor, la pau, l’harmonia i la serenitat a la teva vida. Un és feliç al mostrar al sanador que hi ha dins d’un mateix i al Mestre que cadascú és. Les capacitats de sanació, també per a tu, no només pels altres, així com un immens benestar es potencien en cada ser.
Només existeix amor en nosaltres, i és aquest amor que ens permet realitzar la nostra voluntat, una amb la voluntat de l’univers. És aquesta voluntat que permet sanar i crear amb la nostra intencionalitat. Sentir ens farà obrir les portes de l’auto coneixement i la saviesa.
Recordo que és savi aquell que coneix a Déu, a sí mateix.
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.
dilluns, 7 de febrer del 2011
La Llum de les Paraules (40)
"Un ànec blanc no necessita banyar-se per a ser blanc. Tampoc tu necessites fer res sinó ser tu mateix. (Lao Tse)"
Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.
dijous, 3 de febrer del 2011
Els inicis de la plena realització
Els somnis em parlen conforme allà on haig d’arribar ja és tal com ha de ser amb tota la seva magnificència, i que en aquests moments em trobo en els inicis de tot el procés per a arribar al punt àlgid constant del què ha de ser. El resultat és plenitud, amb demandes constants i absoluta realització.
Els somnis em parlen que em trobo en els passos adequats i connectant amb la gent que permetrà que tot sigui.
Em trobo en un indret temporal, vivint en una “llar d’acollida” per a donar-me el suport necessari en aquests moments mentre el camí a seguir no s’aposenti més fermament.
El cel em protegeix i em gronxa en els seus braços mentre confecciono els pilars necessaris per a portar a terme el què he vingut a fer en aquestes terres i en la meva vida actual. Fins ara he anat plantant llavors i regant, no recollint sempre els resultats esperats. Ha arribat a un punt del meu procés, que he deixat d’esperar, i només faig allò que el meu cor em dicta. El fet de no esperar representa no fer-se càrrec ni voler controlar el que es fa, només, senzillament, dono els passos que sento que haig de fer, i lliuro els resultats al Pare, perquè aquests no depenen de mi, sinó de la Voluntat Divina segons el procés d’evolució de la meva ànima.
Els esglaons pujats fins ara, m’han fet canviar. El meu ser ja no pensa com abans, no sent ni actua com temps enrere, i quan més em deslligo del què faig, més deixo que això, el que sigui, pugui seguir el seu curs sense interferències per part meva. A una llavor que se la va regant no se l’estira quan comença a brotar perquè creixi més ràpidament, perquè el que pot passar és que l’arrenquis o la trenquis. Llavors, el teu anhel se’n va en orris. Adéu fruits! Així, d’alguna manera passar el mateix amb el que fem a la nostra vida actual, volem posar tant del nostre costat que “ofeguem” el poder créixer com ha de ser.
M’estic adonant que quan més em desentenc del resultat, més ràpida i fluidament aquest apareix, perquè no espero, només faig segons el meu cor. Tot el que em pugui arribar serà com una benedicció que se’m dóna. El plaer del fer és el procés d’anar seguint les directrius interiors d’aquesta veu que surt del teu cor. Si et centres en allò que sents que has de fer i com ho vols fer, és quan es produeix el procés de l’Ascensió en cadascú. Un gaudeix plenament quan fa allò que creu que ha de fer. El resultat és el fruit de tot el fet fins llavors. No és la recompensa per a la teva ànima, sinó el camí realitzat des de l’amor i la joia de viure i de ser un mateix el que enlairarà a l’ànima i poder ascendir una mica més pujant nous esglaons cap a la nostra divinitat.
Quan sento que haig de fer una cosa i m’il•lusiona, no em qüestiono si serà factible o no, només faig allò que puc fer en aquells moments segons visc. Quan apareix la il•lusió és un senyal conforme és part del teu camí i endavant!. Tot el que pugui venir arrel del que un pugui fer serà en acord a l’evolució de la seva ànima. Cada vegada més, la voluntat d’un és més realitzable segons els nous temps que ens trobem. Les energies són diferents a temps passats. Ara podeu materialitzar allò que voleu, però recordeu que no heu d’esperar ni crear-vos cap expectativa, només confiar que així serà i tenir el convenciment que allò que voleu ho aconseguireu. Recordeu: no us feu cap idea de com serà segons els vostres patrons, deixeu-lo a les mans de Déu i dels sers de la Llum que us acompanyen perquè us indiquin el millor camí per a la seva realització segons el major bé de tots.
Quan decidiu obrir el vostre cor i obrir-vos al món, no al món que vosaltres voleu, sinó a l’univers sencer sent com sou, res haureu de témer, perquè deixareu de controlar i voler que les coses i les idees siguin com vosaltres voleu.
Ningú aconseguirà la felicitat si no allibera les seves pors, i aquestes seran alliberades quan us desaferreu de tot el que us ha passat i heu viscut fins ara. Quan us allibereu de la vostra ment i de tot el que heu viscut fins ara, escoltant el vostre cor com a nou camí cap a la integritat i realització, llavors, sereu lliures per a crear a voluntat. Llavors la vostra divinitat serà una amb la divinitat universal i la materialització del què heu vingut a fer serà plena. Només agraïment arribareu a sentir, i l’amor de la Llar en els vostres cors.
Fa anys vaig començar a dedicar-me a transmetre una formació espiritual que li vaig posar de nom “La Veu del Cor”. Amb el temps va derivar-se a una Escola d’Espiritualitat, i ara, el meu cor em diu que el més important i necessari és connectar i conèixer a Déu, al Déu que hi ha dins teu.
Cada vegada he donat passos més endins de la nostra connexió divina, del nostre auto coneixement, perquè savi, és aquell que coneix a Déu, que es coneix a si mateix. Quan fas aquesta “connexió”, les portes de la sanació, la realització i les oportunitats s’obren a la teva vida de bat a bat.
Coneix-te i coneixeràs l’Univers i els Déus que l’habiten. Llavors, la teva vida et somriurà i tindrà el sentit que sovint has volgut trobat.
Que l’Amor i la Pau de Déu siguin en tu.
Els somnis em parlen que em trobo en els passos adequats i connectant amb la gent que permetrà que tot sigui.
Em trobo en un indret temporal, vivint en una “llar d’acollida” per a donar-me el suport necessari en aquests moments mentre el camí a seguir no s’aposenti més fermament.
El cel em protegeix i em gronxa en els seus braços mentre confecciono els pilars necessaris per a portar a terme el què he vingut a fer en aquestes terres i en la meva vida actual. Fins ara he anat plantant llavors i regant, no recollint sempre els resultats esperats. Ha arribat a un punt del meu procés, que he deixat d’esperar, i només faig allò que el meu cor em dicta. El fet de no esperar representa no fer-se càrrec ni voler controlar el que es fa, només, senzillament, dono els passos que sento que haig de fer, i lliuro els resultats al Pare, perquè aquests no depenen de mi, sinó de la Voluntat Divina segons el procés d’evolució de la meva ànima.
Els esglaons pujats fins ara, m’han fet canviar. El meu ser ja no pensa com abans, no sent ni actua com temps enrere, i quan més em deslligo del què faig, més deixo que això, el que sigui, pugui seguir el seu curs sense interferències per part meva. A una llavor que se la va regant no se l’estira quan comença a brotar perquè creixi més ràpidament, perquè el que pot passar és que l’arrenquis o la trenquis. Llavors, el teu anhel se’n va en orris. Adéu fruits! Així, d’alguna manera passar el mateix amb el que fem a la nostra vida actual, volem posar tant del nostre costat que “ofeguem” el poder créixer com ha de ser.
M’estic adonant que quan més em desentenc del resultat, més ràpida i fluidament aquest apareix, perquè no espero, només faig segons el meu cor. Tot el que em pugui arribar serà com una benedicció que se’m dóna. El plaer del fer és el procés d’anar seguint les directrius interiors d’aquesta veu que surt del teu cor. Si et centres en allò que sents que has de fer i com ho vols fer, és quan es produeix el procés de l’Ascensió en cadascú. Un gaudeix plenament quan fa allò que creu que ha de fer. El resultat és el fruit de tot el fet fins llavors. No és la recompensa per a la teva ànima, sinó el camí realitzat des de l’amor i la joia de viure i de ser un mateix el que enlairarà a l’ànima i poder ascendir una mica més pujant nous esglaons cap a la nostra divinitat.
Quan sento que haig de fer una cosa i m’il•lusiona, no em qüestiono si serà factible o no, només faig allò que puc fer en aquells moments segons visc. Quan apareix la il•lusió és un senyal conforme és part del teu camí i endavant!. Tot el que pugui venir arrel del que un pugui fer serà en acord a l’evolució de la seva ànima. Cada vegada més, la voluntat d’un és més realitzable segons els nous temps que ens trobem. Les energies són diferents a temps passats. Ara podeu materialitzar allò que voleu, però recordeu que no heu d’esperar ni crear-vos cap expectativa, només confiar que així serà i tenir el convenciment que allò que voleu ho aconseguireu. Recordeu: no us feu cap idea de com serà segons els vostres patrons, deixeu-lo a les mans de Déu i dels sers de la Llum que us acompanyen perquè us indiquin el millor camí per a la seva realització segons el major bé de tots.
Quan decidiu obrir el vostre cor i obrir-vos al món, no al món que vosaltres voleu, sinó a l’univers sencer sent com sou, res haureu de témer, perquè deixareu de controlar i voler que les coses i les idees siguin com vosaltres voleu.
Ningú aconseguirà la felicitat si no allibera les seves pors, i aquestes seran alliberades quan us desaferreu de tot el que us ha passat i heu viscut fins ara. Quan us allibereu de la vostra ment i de tot el que heu viscut fins ara, escoltant el vostre cor com a nou camí cap a la integritat i realització, llavors, sereu lliures per a crear a voluntat. Llavors la vostra divinitat serà una amb la divinitat universal i la materialització del què heu vingut a fer serà plena. Només agraïment arribareu a sentir, i l’amor de la Llar en els vostres cors.
Fa anys vaig començar a dedicar-me a transmetre una formació espiritual que li vaig posar de nom “La Veu del Cor”. Amb el temps va derivar-se a una Escola d’Espiritualitat, i ara, el meu cor em diu que el més important i necessari és connectar i conèixer a Déu, al Déu que hi ha dins teu.
Cada vegada he donat passos més endins de la nostra connexió divina, del nostre auto coneixement, perquè savi, és aquell que coneix a Déu, que es coneix a si mateix. Quan fas aquesta “connexió”, les portes de la sanació, la realització i les oportunitats s’obren a la teva vida de bat a bat.
Coneix-te i coneixeràs l’Univers i els Déus que l’habiten. Llavors, la teva vida et somriurà i tindrà el sentit que sovint has volgut trobat.
Que l’Amor i la Pau de Déu siguin en tu.
dilluns, 31 de gener del 2011
Noves activitats pel mes de febrer
• Dijous dia 3, xerrada presentació del Seminari “Connexió Divina – La Sanació del Ser” a la llibreria BADALLIBRES de Cardedeu. La entrada es gratuïta i començarà a les 20h. puntualment. Aquesta xerrada i seminari l’organitza el centre La Font de Cardedeu. El lloc de la xerrada (llibreria) es troba en el centre mateix del poble, a la carretera de Cànoves nº 3, (molt a prop de l’església).
• Dies 24,25 i 26 de febrer Seminari “Connexió Divina” a Cardedeu (Barcelona) organitzat pel centre La Font, ubicat al c/ Hospital 4. Per a més informació, passeu pel propi centre o truqueu al 938455556 (dilluns pel matí tancat).
• Dia 17, xerrada presentació del Seminari “Connexió Divina – La Sanació del Ser” a Granollers, concretament al Centre Darsana. La xerrada és gratuïta i està prevista per a les 20h. del vespre. Darsana es troba al c/ Bruniquer 5, baixos de Granollers. Per a més informació podeu trucar al 938795217.
La xerrada estarà realitzada per en Jordi Morella, sanador i terapeuta energètic. Canal i Mestre espiritual que durant anys ha estat al capdavant, creant i impartint les matèries d’una Escola d’Espiritualitat, Auto coneixement i el Despertar de la Consciència. Actualment és el creador i qui imparteix el Seminari de “Connexió Divina – La Sanació del Ser”.
• Dies 24,25 i 26 de febrer Seminari “Connexió Divina” a Cardedeu (Barcelona) organitzat pel centre La Font, ubicat al c/ Hospital 4. Per a més informació, passeu pel propi centre o truqueu al 938455556 (dilluns pel matí tancat).
• Dia 17, xerrada presentació del Seminari “Connexió Divina – La Sanació del Ser” a Granollers, concretament al Centre Darsana. La xerrada és gratuïta i està prevista per a les 20h. del vespre. Darsana es troba al c/ Bruniquer 5, baixos de Granollers. Per a més informació podeu trucar al 938795217.
La xerrada estarà realitzada per en Jordi Morella, sanador i terapeuta energètic. Canal i Mestre espiritual que durant anys ha estat al capdavant, creant i impartint les matèries d’una Escola d’Espiritualitat, Auto coneixement i el Despertar de la Consciència. Actualment és el creador i qui imparteix el Seminari de “Connexió Divina – La Sanació del Ser”.
Si voleu que aquestes activitats es realitzin en la vostra població, centre, escola o associació, podeu trucar al 6060998752 (Jordi), o enviar un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com .
Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.
dijous, 27 de gener del 2011
Connexió Divina
Les energies del nostre planeta han canviat des del canvi de mil•lenni. Unes energies que han permès que la Terra es reestructuri i a la humanitat es produeixi una selecció. Molts ens han deixat, però no sense un fi espiritual pel major bé de tots. La Terra s’està remodelant, on, per exemple, els seus pols (el físic i el magnètic) s’han apropat considerablement. Tot això obre les portes d’un gran canvi. Una major consciència habita entre nosaltres, despertant-se en gran part dels sers humans. Un nou ser està apareixent entre nosaltres, i no està molt lluny ni és de color verda la seva pell: són els nostres fills, els nostres nens. Són sers amb una consciència i un nivell energètic de més alta vibració que els seus progenitors.
Vivim en temps on necessitem connectar amb aquestes noves energies que ens aporten calidesa, nutrició, amor i una immensa sensació de protecció.
El ser humà necessita connectar amb la seva divinitat. Aquesta està connectada amb “la capacitat de ser un mateix”. Manifestar-se segons la nostra veritable naturalesa ens permetrà sanar, i no tan sols a nosaltres, sinó també a tots aquells que ens envolten.
Hi ha un potencial immens diví que demana pas per a poder-se manifestar en cadascú de vosaltres. L’Univers que sou demana ser regit pel Déu que hi ha en el vostre interior. Connectar amb Ell, ens permetrà realitzar-nos, materialitzar, sanar, sentir l’amor i seguir el camí que hem vingut a fer. Altres portes se’ns obriran arrel de realitzar aquest Connexió.
La veritable felicitat consisteix en estar connectat amb la teva divinitat i viure segons l’energia actual: l’Energia Crística, per a permetre que Déu-en-tu pugui manifestar-se i així permetre la plena realització i consecució del que has vingut a fer en aquesta vida.
Plena felicitat, harmonia, pau, calma interior, un immens amor i sabedor de la major saviesa que hagis pogut imaginar-te són algunes de la característiques de la “Connexió Divina”.
Aquest és un seminari on aprendràs a conèixer-te, transmetent-te els pilars bàsics del teu ser i poder entendre les capacitats que tu tens per a poder sanar, no només a tu mateix, sinó també a les persones del teu entorn. Tota sanació comporta una connexió amb la part divina que se és.
S’ensenyaran unes tècniques, uns exercicis per a poder fer aquesta Connexió i com fer-la servir. Convertir-nos en sers multidimensionals ens permetrà anar més enllà dels enteniments racionals i trobar respostes procedents del teu cor.
Connectats, apareix la nostra saviesa.
Connectats ens crea un estat interior, Un amb l’Univers.
Connectats sentim i som Amor.
Connectats, sabem, creem i sanem.
Si estàs interessats en assistir a aquests Seminaris pots anar entrant en aquest blog, que se us anirà informant de tots els que s’aniran realitzant, així com les xerrades que es faran amb anterioritat per a anar presentant cadascú d’ells.
El Seminari serà impartit per en Jordi Morella, sanador i terapeuta energètic. Mestre espiritual, on durant anys va creà una Escola d’Espiritualitat, impartint les sessions corresponents. També ha col•laborat amb els seus articles en diferents webs d’àmbit internacional, així com en els seus blogs personals. Ha estat creador i conductor d’un programa de ràdio basat en l’espiritualitat, auto coneixement i el despertar de la consciència a Ràdio Premià de Mar i Ràdio Cardedeu, de la província de Barcelona, durant un període de més de dues temporades i unes altres dues com a col•laborador habitual en un altre programa, sempre amb el mateix contingut.
Si esteu interessats que el Seminari de la ”Connexió Divina – La Sanació del Ser” es realitzi a la vostra població, en el vostre centre, o voleu més informació al respecte, podeu enviar un correu electrònic a emaeljordimorella@hotmail.com
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.
Vivim en temps on necessitem connectar amb aquestes noves energies que ens aporten calidesa, nutrició, amor i una immensa sensació de protecció.
El ser humà necessita connectar amb la seva divinitat. Aquesta està connectada amb “la capacitat de ser un mateix”. Manifestar-se segons la nostra veritable naturalesa ens permetrà sanar, i no tan sols a nosaltres, sinó també a tots aquells que ens envolten.
Hi ha un potencial immens diví que demana pas per a poder-se manifestar en cadascú de vosaltres. L’Univers que sou demana ser regit pel Déu que hi ha en el vostre interior. Connectar amb Ell, ens permetrà realitzar-nos, materialitzar, sanar, sentir l’amor i seguir el camí que hem vingut a fer. Altres portes se’ns obriran arrel de realitzar aquest Connexió.
La veritable felicitat consisteix en estar connectat amb la teva divinitat i viure segons l’energia actual: l’Energia Crística, per a permetre que Déu-en-tu pugui manifestar-se i així permetre la plena realització i consecució del que has vingut a fer en aquesta vida.
Plena felicitat, harmonia, pau, calma interior, un immens amor i sabedor de la major saviesa que hagis pogut imaginar-te són algunes de la característiques de la “Connexió Divina”.
Aquest és un seminari on aprendràs a conèixer-te, transmetent-te els pilars bàsics del teu ser i poder entendre les capacitats que tu tens per a poder sanar, no només a tu mateix, sinó també a les persones del teu entorn. Tota sanació comporta una connexió amb la part divina que se és.
S’ensenyaran unes tècniques, uns exercicis per a poder fer aquesta Connexió i com fer-la servir. Convertir-nos en sers multidimensionals ens permetrà anar més enllà dels enteniments racionals i trobar respostes procedents del teu cor.
Connectats, apareix la nostra saviesa.
Connectats ens crea un estat interior, Un amb l’Univers.
Connectats sentim i som Amor.
Connectats, sabem, creem i sanem.
Si estàs interessats en assistir a aquests Seminaris pots anar entrant en aquest blog, que se us anirà informant de tots els que s’aniran realitzant, així com les xerrades que es faran amb anterioritat per a anar presentant cadascú d’ells.
El Seminari serà impartit per en Jordi Morella, sanador i terapeuta energètic. Mestre espiritual, on durant anys va creà una Escola d’Espiritualitat, impartint les sessions corresponents. També ha col•laborat amb els seus articles en diferents webs d’àmbit internacional, així com en els seus blogs personals. Ha estat creador i conductor d’un programa de ràdio basat en l’espiritualitat, auto coneixement i el despertar de la consciència a Ràdio Premià de Mar i Ràdio Cardedeu, de la província de Barcelona, durant un període de més de dues temporades i unes altres dues com a col•laborador habitual en un altre programa, sempre amb el mateix contingut.
Si esteu interessats que el Seminari de la ”Connexió Divina – La Sanació del Ser” es realitzi a la vostra població, en el vostre centre, o voleu més informació al respecte, podeu enviar un correu electrònic a emaeljordimorella@hotmail.com
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.
dilluns, 24 de gener del 2011
Canvis: nou camí a partir d'ara
He pres decisions en uns dies cap a aquí.
He decidit no fer més certes activitats i crear una de nova que sento que és afí a la meva nova manera de ser i sentir. He definit la meva obra a partir d’ara. Les energies són diferents a com he estat actuant fins el present.
He decidit deixar la ràdio a final de mes, després de més de quatre anys estant en antena.
Ja no sento la necessitat d’escriure com ho feia fins ara i transmetre el missatge dels meus escrits d’aquesta nova vida i cap on ens dirigim. Ja ho fet durant uns anys, i ara sento que ja he acabat aquesta etapa i començar una altra, on probablement, els meus articles siguin diferents de contingut a com han estat sent fins el present.
Sento i sento el meu interior i tot el que rebo com a conseqüència d’aquest sentir m’empeny a transmetre-ho a la gent, però a través del Seminari, la meva gran obra. (Sé que no és meva del tot, perquè els meus germans de la Llum i Déu tenen molt a veure amb això).
Sento una il•lusió immensa al sentir tot el que sento. Tinc ganes de transmetre-ho a aquells del meu entorn que estan disposats a escoltar i a obrir el cor.
Transmetre la “Connexió Divina” és la meva dedicació plena des de fa unes setmanes, i sobre tot, des que hem començat aquest nou any.
Un any que anirà a més en relació a la meva nova activitat.
Un any on l’aixeta de l’activitat al servei del Pare s’anirà obrint cada vegada més i la meva presència serà requerida en més llocs.
He pres decisions importants. He sentit interiorment, amb una força i intensitat inusual, d’aquelles que la vida t’indica el camí d’una manera molt clara per a sortir de la situació que et trobes i poder arribar allà on la teva Voluntat vol arribar.
M’he llençat al buit, seguint les directrius del meu cor. Confio i crec fermament amb el que estic fent.
Connectar amb la divinitat que som i tenim interiorment ens permetrà sanar i realitzar-nos. Fer que el ser humà obri el seu cor i es deixi anar facilitarà la connexió amb la Llar i els nostres germans de la Llum. Fer exactament allò que sento que haig de fer i de la manera que ho haig de fer permetrà arribar a moltes més persones que fins ara.
En Jordi (jo) encara es reprimia i controlava el com dir les coses i s’adaptava, d’alguna manera per a poder arribar a la gent del seu entorn. Això feia que no em mostrés tal qual sentia com ho havia de fer, només en les meves sessions individuals. Ara ja no només en aquests moments, sinó que ha arribat l’hora de parlar clar i com sento que ho haig de fer. Ha arribat l’hora de deixar de proposar cursos i tallers quan no tots ells eren de la meva preferència.
El coneixement se l’ha de buscar un, i no per més que jo transmetés tot el que sabia arribaria a més gent, per tant, el que sé i se m’ha instruït m’ha servit per a mi, per a arribar a ser com sóc. He agafat l’essència del què he transmès fins ara, i m’he adonat que l’important és que cadascú connecti amb el Déu que és i amb aquesta connexió, un ja sabrà què fer i trobarà les respostes adequades a la seva situació. Ensenyar a pescar amb la canya, faré que tothom pugui alimentar-se quan ho necessiti i de la manera que calgui per a la seva ànima.
Transmetre per a transmetre, no tots ho han assimilat, i això m’he adonat al llarg dels anys. Mostrar el camí per a obtenir els resultats, és la millor manera d’ajudar a algú per a rebre l’aliment dels nous temps.
Tothom pot ser savi, si aplica el coneixement rebut. Aquells que vulguin, poden sentir la majestuositat de la seva naturalesa divina i, des d’aquest estat, crear segons la seva ànima.
Sento que no haig de donar de menjar, sinó ensenyar que cadascú pugui aconseguir l’aliment que necessiti segons el moment.
El Seminari “Connexió Divina – La Sanació del Ser” és el camí cap a l’auto mestria i la manifestació de la divinitat que cadascú és. Connectar amb aquesta energia, Una amb l’Univers, farà que la nostra humanitat quedi en un segon terme, per a presentar-se Déu davant el nostre entorn.
La nostra naturalesa espiritual serà la qui ens permetrà el benestar i la joia de viure. Quan més ens endinsem en ella, més ens adonarem de qui som. Quan més siguem nosaltres, a l’adonar-nos de qui som, més ens dirigirem cap a la finalitat del què hem vingut a fer.
Connectant, deixant que Déu es manifesti en nosaltres, la plenitud és absoluta. Sentir la divinitat d’un i deixar-se emportar per ella, és gaudir de la vida i entendre els per quès dels passos que dones. Llavors, la nostra existència pren el sentit que sempre hem intentat buscar. Ara sabrem.
Tu ets Déu. Cadascú de nosaltres és Déu. Com a tal deixem que es manifesti i no ens emparrem en negar-lo i dirigir nosaltres la nostra vida, controlar-la des d’una ment racional i voler fer que les coses siguin tal com nosaltres volem i de cap altra manera. Ara enteneu del per què dels problemes que tenim, oi?
Imagineu-vos que esteu en una barca en mig d’un riu. Les aigües tranquil•les us porten riu enllà, just a on sentiu que heu d’arribar. Qui porta el timó és Déu. De què tenir por si Ell sap què fer? Deixeu-vos emportar i gaudir del què viviu. La vostra vida segueix el camí adequat. El Déu que hi ha en tu ja sap què fer. Et sents protegit, estimat, aconsellat, alimentat i amb una gran sensació de vetlla i pau. De què serveix dir-li a Déu que no sap portar la barca perquè tens por que no arribis allà on vols arribar? Per què tantes pors? Relaxa’t i confia. Deixa’t emportar i t’adonaràs que tindràs al millor patró de vaixell que un pot arribar a tenir, i no tan sols això, sinó que al llarg de tot el curs del riu veuràs sers de Llum que t’acompanyaran al llarg del viatge i que des del teu naixement ja han estat amb tu. Si poguessis veure i sentir tot això, segur que encara patiries? De ben segur que no. Doncs comença a canviar la teva actitud i la teva visió de la vida, perquè no estàs sol, mai ho has estat i estàs sent guiat cap el teu major bé. Gaudeix del viatge i reposa. En el fons, saps que més enllà, potser no gaire llunyà, hi ha la cala on la teva barca s’aturarà. Llavors baixaràs i t’adonaràs que tot el que has viscut ha valgut la pena, malgrat en aquells instants no eres conscient de la importància del què vivies i com ho vivies.
Deixa que Déu es manifesti en tu i gaudeix de la seva presència dins teu. Sent-lo i escolta el teu cor, que serà la veu de la teva saviesa interior, del teu Jo Superior, com molts també anomenen a Déu. No és important el nom, però sí el sentir la seva energia, la seva essència. Aquesta és única i inoblidable.
Deixa que Déu-en-tu et porti i relaxa’t. Ha arribat l’hora que la teva vida agafi el rumb i el camí que has vingut a fer.
Sent! Sigues tu! Senzillament sigues!
He decidit no fer més certes activitats i crear una de nova que sento que és afí a la meva nova manera de ser i sentir. He definit la meva obra a partir d’ara. Les energies són diferents a com he estat actuant fins el present.
He decidit deixar la ràdio a final de mes, després de més de quatre anys estant en antena.
Ja no sento la necessitat d’escriure com ho feia fins ara i transmetre el missatge dels meus escrits d’aquesta nova vida i cap on ens dirigim. Ja ho fet durant uns anys, i ara sento que ja he acabat aquesta etapa i començar una altra, on probablement, els meus articles siguin diferents de contingut a com han estat sent fins el present.
Sento i sento el meu interior i tot el que rebo com a conseqüència d’aquest sentir m’empeny a transmetre-ho a la gent, però a través del Seminari, la meva gran obra. (Sé que no és meva del tot, perquè els meus germans de la Llum i Déu tenen molt a veure amb això).
Sento una il•lusió immensa al sentir tot el que sento. Tinc ganes de transmetre-ho a aquells del meu entorn que estan disposats a escoltar i a obrir el cor.
Transmetre la “Connexió Divina” és la meva dedicació plena des de fa unes setmanes, i sobre tot, des que hem començat aquest nou any.
Un any que anirà a més en relació a la meva nova activitat.
Un any on l’aixeta de l’activitat al servei del Pare s’anirà obrint cada vegada més i la meva presència serà requerida en més llocs.
He pres decisions importants. He sentit interiorment, amb una força i intensitat inusual, d’aquelles que la vida t’indica el camí d’una manera molt clara per a sortir de la situació que et trobes i poder arribar allà on la teva Voluntat vol arribar.
M’he llençat al buit, seguint les directrius del meu cor. Confio i crec fermament amb el que estic fent.
Connectar amb la divinitat que som i tenim interiorment ens permetrà sanar i realitzar-nos. Fer que el ser humà obri el seu cor i es deixi anar facilitarà la connexió amb la Llar i els nostres germans de la Llum. Fer exactament allò que sento que haig de fer i de la manera que ho haig de fer permetrà arribar a moltes més persones que fins ara.
En Jordi (jo) encara es reprimia i controlava el com dir les coses i s’adaptava, d’alguna manera per a poder arribar a la gent del seu entorn. Això feia que no em mostrés tal qual sentia com ho havia de fer, només en les meves sessions individuals. Ara ja no només en aquests moments, sinó que ha arribat l’hora de parlar clar i com sento que ho haig de fer. Ha arribat l’hora de deixar de proposar cursos i tallers quan no tots ells eren de la meva preferència.
El coneixement se l’ha de buscar un, i no per més que jo transmetés tot el que sabia arribaria a més gent, per tant, el que sé i se m’ha instruït m’ha servit per a mi, per a arribar a ser com sóc. He agafat l’essència del què he transmès fins ara, i m’he adonat que l’important és que cadascú connecti amb el Déu que és i amb aquesta connexió, un ja sabrà què fer i trobarà les respostes adequades a la seva situació. Ensenyar a pescar amb la canya, faré que tothom pugui alimentar-se quan ho necessiti i de la manera que calgui per a la seva ànima.
Transmetre per a transmetre, no tots ho han assimilat, i això m’he adonat al llarg dels anys. Mostrar el camí per a obtenir els resultats, és la millor manera d’ajudar a algú per a rebre l’aliment dels nous temps.
Tothom pot ser savi, si aplica el coneixement rebut. Aquells que vulguin, poden sentir la majestuositat de la seva naturalesa divina i, des d’aquest estat, crear segons la seva ànima.
Sento que no haig de donar de menjar, sinó ensenyar que cadascú pugui aconseguir l’aliment que necessiti segons el moment.
El Seminari “Connexió Divina – La Sanació del Ser” és el camí cap a l’auto mestria i la manifestació de la divinitat que cadascú és. Connectar amb aquesta energia, Una amb l’Univers, farà que la nostra humanitat quedi en un segon terme, per a presentar-se Déu davant el nostre entorn.
La nostra naturalesa espiritual serà la qui ens permetrà el benestar i la joia de viure. Quan més ens endinsem en ella, més ens adonarem de qui som. Quan més siguem nosaltres, a l’adonar-nos de qui som, més ens dirigirem cap a la finalitat del què hem vingut a fer.
Connectant, deixant que Déu es manifesti en nosaltres, la plenitud és absoluta. Sentir la divinitat d’un i deixar-se emportar per ella, és gaudir de la vida i entendre els per quès dels passos que dones. Llavors, la nostra existència pren el sentit que sempre hem intentat buscar. Ara sabrem.
Tu ets Déu. Cadascú de nosaltres és Déu. Com a tal deixem que es manifesti i no ens emparrem en negar-lo i dirigir nosaltres la nostra vida, controlar-la des d’una ment racional i voler fer que les coses siguin tal com nosaltres volem i de cap altra manera. Ara enteneu del per què dels problemes que tenim, oi?
Imagineu-vos que esteu en una barca en mig d’un riu. Les aigües tranquil•les us porten riu enllà, just a on sentiu que heu d’arribar. Qui porta el timó és Déu. De què tenir por si Ell sap què fer? Deixeu-vos emportar i gaudir del què viviu. La vostra vida segueix el camí adequat. El Déu que hi ha en tu ja sap què fer. Et sents protegit, estimat, aconsellat, alimentat i amb una gran sensació de vetlla i pau. De què serveix dir-li a Déu que no sap portar la barca perquè tens por que no arribis allà on vols arribar? Per què tantes pors? Relaxa’t i confia. Deixa’t emportar i t’adonaràs que tindràs al millor patró de vaixell que un pot arribar a tenir, i no tan sols això, sinó que al llarg de tot el curs del riu veuràs sers de Llum que t’acompanyaran al llarg del viatge i que des del teu naixement ja han estat amb tu. Si poguessis veure i sentir tot això, segur que encara patiries? De ben segur que no. Doncs comença a canviar la teva actitud i la teva visió de la vida, perquè no estàs sol, mai ho has estat i estàs sent guiat cap el teu major bé. Gaudeix del viatge i reposa. En el fons, saps que més enllà, potser no gaire llunyà, hi ha la cala on la teva barca s’aturarà. Llavors baixaràs i t’adonaràs que tot el que has viscut ha valgut la pena, malgrat en aquells instants no eres conscient de la importància del què vivies i com ho vivies.
Deixa que Déu es manifesti en tu i gaudeix de la seva presència dins teu. Sent-lo i escolta el teu cor, que serà la veu de la teva saviesa interior, del teu Jo Superior, com molts també anomenen a Déu. No és important el nom, però sí el sentir la seva energia, la seva essència. Aquesta és única i inoblidable.
Deixa que Déu-en-tu et porti i relaxa’t. Ha arribat l’hora que la teva vida agafi el rumb i el camí que has vingut a fer.
Sent! Sigues tu! Senzillament sigues!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)