L'hora de l'ànima

 

Una vegada hi havia una ànima asseguda a la punta d’un núvol contemplant el paisatge des d’allà on es trobava.

Degut a la seva curiositat per saber més d’on es trobava, deixà a totes els que estaven allà amb ella per a poder estar sola i sentir algunes de les respostes que es preguntaven des de feia un temps.

Sortí per la porta de la dimensió que es trobava i veié uns núvols que es dirigien més enllà d’on ella estava. Es dirigí a ells, i concretament a un núvol, no fosc, per a poder asseure’s i estar un temps sola.

S’assegué  i es deixà caure cap enrere, però l’espessor del núvol el va esmorteir en deixar-se caure. Estirada sobre el núvol, sentí una  gran relaxació i pau dins d’ella. La seva essència començà a fer presència, sentint en el seu interior una gran pau i expansió portant-la més enllà dels coneixements i experiències que havia tingut al llarg del seu procés existencial.

Sentí un gran amor dins de sí mateixa, i una sensació com de familiaritat i pertànyer a l’univers on es trobava.

De sobte, sentí com si li diguessin:

-         Mai has estat sola, ni ho estaràs.  

Llavors ella es preguntà com si parlés amb algú:

-         Aquí mai m’he sentit sola i sé que la unicitat que sento amb tota la vida i sers d’aquesta dimensió on em trobo és part de mi com si tots fossin jo mateixa, i jo part de tots elles.

Sentí també, un immens benestar en ella, com si la seva essència li digués que sempre que sentís qui era, sentiria totes aquestes sensacions, obrint les seves portes perquè tota la seva essència pogués manifestar-se plenament allà on es trobés.

Aquella ànima tingué la sensació com si fos un àngel, amb totes les capacitats per a poder fer tot el que hagués de fer. Tot ho aconseguiria, obtenint les respostes concretes segons la seva situació. Això sentia.

De sobte s’incorporà quedant asseguda i veient com en un núvol més enllà, arribava una altra ànima posant-se com ella ho havia fet. L’observà com també es deixava caure cap enrere com si aquell núvol fos un matalàs tou. Va fer un somrís i continuà observant-la.

De sobte percebé com una llum s’irradiava del centre de la seva presència, envoltant-la a tota ella. També veié, com realitzava una mena de somrís. Aquesta llum va anar expandint-se més enllà d’ella arribant fins on la primera ànima es trobava. Al rebre-la sentí una plenitud en ella no sentida fins ara, en tot el comentat. Sentí com la seva essència era alguna cosa molt superior a les energies establertes en tot sistema de vida.

El que sentí la va fer plorar. El seu petit plor no era de tristesa ni de pena, sinó d’una emoció molt superior a les de baixa vibració. Se sentí tan bé que tingué com la necessitat d’anar al costat d’aquella altre ànima! Tot i així, no es desplaçà, sentint aquest Amor superior en ella, com donant-li a entendre que l’Amor permet la materialització del que un pot arribar a realitzar segons la seva missió en el sistema de vida on es trobi. Sentí d’una manera tan clars, nítida i intensa aquesta comprensió, que tot dubte que pogués arribar a tenir, desaparegué d’ella!

De sobte, mirà a la direcció oposada d’on es trobava aquella ànima que observava, i veié com en un altre núvol, una altra ànima també ocupà aquell espai del núvol per a estar sola.

Veié com la llum que la primera i ella irradiaven es dirigia vers la nova ànima que s’aposentava  en aquell nou núvol.

Les tres es connectaren amb les energies que irradiaven les dues primeres. Tot va ser instantani, perquè la primera ànima girà el seu cap i veié com d’altres núvols també anaven sent ocupats per d’altres ànimes. Al final totes elles i les que anaven apareixent, s’anaven unint, unificant-se totes, a través de la llum que cadascuna anaven irradiant.

De sobte, la primera ànima desaparegué amb tot l’adquirit a través del seu sentir. Veié com era acollida en uns braços femenins dins d’un món existencial diferent al que ella pertanyia.

A les altres ànimes que es trobaven en aquells núvols, també els va succeir el mateix. Era com si ja estiguessin preparades, desprès de sentir tot el sentit, per a iniciar una nova fase dins del seu procés evolutiu.

Amb tot el que s’havia sentit en el núvol, la nostra ànima, naixé en una vida on el sentir obtingut representaria la llibertat i el benestar per a ella cada vegada que ho sentís.

En aquella nova vida, la seva presència, cada vegada tenia més sentit degut que d’altres ànimes encarnades disposades a arribar a elles mateixes, poguessin fer-ho i portar l’Essència Superior a aquesta vida física.

Tu ets una d’aquestes ànimes, sentint una vida interior superior a la que pots estar vivint. Sent el teu interior, i portant-lo a terme, esteu ajudant a tots, vers l’exaltació divina d’aquest sistema de vida.

Sent tu, tot és possible.

Només l’Amor uneix i enlaira a cada membre d’aquesta humanitat, perquè els núvols us estan esperant novament, per a poder tenir d’altres sensacions més enlairades encara per l’enlairament de l’univers i tota ànima haguda en ell.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

 

 

 

No hem d'esperar

Simplement fluint arribaràs a lo acordat de la teva vida actual. la vida t'acompanya agafant-te de la mà perquè puguis creuar la porta de la teva missió en aquesta existència. Tot va bé en el teu procés quan sents el fluir en tu. A tots, una bona abraçada. 

 

 

Ànimes enlairades

Hi havia una vegada,una ànima mirant el cel estelat.

Cada dia dedicava uns moments a contemplar el firmament que li permetia veure des del lloc on es trobava. En la seva contemplació sentia dins seu l’expansió i infinitat de tot el seu ser.

Aquesta ànima percebia el fet de trobar-se dins d’una matèria, encara que no sentia el pertànyer a ella. Estant en aquest estat mirant el que els seus ulls podia percebre a nivell estel·lar, podia adonar-se de com el més enllà es trobava en ella i la seva presència en aquesta existència tenia un sentit, pertanyent a una voluntat superior en qualsevol humà vivint en aquest planeta on es trobava.

Se sentia acompanyada per altres ànimes no físiques, pertanyent a la Llar Superior que estava contemplant.

Aquest ser percebia com el seu interior s’expandia fins el més infinit que un pot contemplar. Sentia tot un món estel·lar, el qual era la seva procedència i on es trobava la seva veritable família innata i eterna.

Veient la lluminositat que podia percebre la majoria dels dies al contemplar el seu univers, el seu interior començava a xiuxiuejar-li per a confirmar qui er ella en veritat i el camí que havia triat seguir, d’una manera voluntària al voler experimentar part del seu procés en aquest planeta on es trobava.

Aquesta ànima era una ànima conscient on la seva presència enlairava allà on es trobava. Sentia la humilitat de la seva essència, així com la senzillesa i fermesa alhora, d’aquell qui en veritat era.

Passava el temps i aquesta anava veient com el sentit de la seva existència anava manifestant-se cada vegada més. Aquesta ànima seguia un procés a realitzar i una missió a materialitzar, que amb el temps aquesta va anant manifestant-se cada vegada més, encara que a vegades, aquest ser podia sentir-se com vivint un estancament en el seu procés, encara que al final sempre aconseguia sortir d’ell i donar nous passos en el seu procés evolutiu. Tot ell el portà als moments actuals, on la seva saviesa, la seva serenitat, el seu sentir i la seva essència innata li permetien percebre tot el que succeïa en el seu entorn sense necessitat d’estar present en cada acte que pogués arribar a realitzar-se. Podia sentir el que sentia interiorment cada ser que se li apropava o l’envoltava. Una gran claredat i nitidesa aparegué a la seva vida actual per a poder seguir el camí adequat pel qual accedí a encarnar en aquest món físic on es trobava.

Arribà el dia que ella, aquesta ànima, ja no era segons lo establert, sinó aquella qui en veritat era. El seu ser s’enlairà totalment per a poder ajudar a aquest món on vivia. Seguia dins d’un cos, un medi físic, però el seu interior predominava més enllà de lo establert en el seu entorn.

Cada dia al capvespre o per la nit, contemplava el decorat del seu univers, on tot l’existent li obria la porta de la pau, la serenitat i la de la seva essència innata: l’Amor.

Actualment aquesta ànima és un ser discret en el planeta on viu, on no és reconegut al llarg del seu procés, sent en els temps actuals de la seva existència, quan les portes comencen a obrir-se perquè pugui fer arribar la seva Llum, el seu Amor y la Veritat existencial a tots aquells que l’envoltin.

No és com els altres. Només aquells que se li apropen amb el cor obert poden percebre la seva essència, més enllà de senzillament està al costat d’algú. Arribà el moment a la seva vida actual, que tot aquell que se li apropava per a poder donar un pas més a la seva vida, aquesta arribava a canviar completament, sentint en el seu interior, el que fins llavors no havia sentit. L’ànima, tot i així, seguia en un segon terme sense ser famosa, ni reconeguda pel seu món. Només aquells que l’havien tingut present per a la seva evolució pogueren adonar-se del que representava ella per a ells, per a cadascú dels presents que amb ella es trobaven.

Aquest ser amb la Llum Celestial manifestada a través d’ell, seguia sempre el seu curs, sense alterar-se, preocupar-se o sense pors, perquè sabia qui era en veritat i el que estava sent i seria la seva vida a partir d’aquell moment.

Els nens l’acceptaven, veient i sentint la seva alta vibració, fent que el consideressin una bona persona per a aquest món.

Quan un ser comença a adonar-se de la seva veritable existència, la seva essència comença a activar-se per a poder portar a terme allò que ha vingut a fer més enllà de lo racional, de lo desitjat o mental.

Els sers evolucionats viuen cada present sense preocupacions ni desitjos, senzillament són i actuen segons la veu del seu cor, del seu interior, de la Divinitat que en el fons cadascú és.

Ells no esperen, senzillament viuen segons el que senten, perquè la seva veu interior procedeix del més enlairat, més enllà de l’univers en el que es troben.

Aquesta ànima sabia qui era, i el per què de la seva vinguda a aquest món. Sabia i comprenia el sentit del per què de tot el que succeeix, tenint present que cada situació té un sentit superior. Tot procedeix d’una Voluntat Superior, de la qual tots procedeixen alhora.

La nostra ànima era conscient de la Veritat d’aquesta vida en la qual es trobava. Actualment encara contempla l’univers estel·lar per a poder sentir, percebre i irradiar aquell qui en veritat és.

Quan es troba sol, que són moments que ella busca, sent la plenitud de tot el seu ser i la presència absoluta de la seva veritable Essència: l’Amor.

Aquest món necessita ànimes com aquesta, i puc dir que, encara en aquests moments hi ha poques com la nombrada, sí que cada vegada hi ha més ànimes disposades a sentir la seva expansió i aquella qui en veritat és. Arribarà el moment on el planeta on aquesta ànima es troba, que s’haurà aconseguit enlairar moltes més, degut a aquestes poques que, al nivell que es troben, aconseguiran enlairar a cada ser i a tot aquest planeta més enllà de la tercera, quarta o quinta dimensió.

El procés continua, i aquestes ànimes d’alta vibració es troben al llarg dels continents existents en aquest mon, encara que no tots siguin conscients d’elles. Hi ha unes que han arribat a enlairar-se a tal nivell que són la Divinitat Superior manifestada, transmutant les energies del mon que es troben i de tot lloc on puguin arribar a estar. són sers discrets, amb una gran humilitat i senzillesa, encara que les seves paraules plenes de saviesa i humilitat també puguin manifestar, quan així es requereixi, la fermesa del camí a seguir.

Més enllà del cos existent es troba la vostra ànima disposada a ser manifestada segons la vostra veritable essència i més enllà de qualsevol energia limitadora que encara es manté en aquest món on viviu.

Tots podeu trobar a aquestes ànimes distribuïdes al llarg del vostre món, si així ho anheleu. Elles us ajudaran a donar els passos necessaris per a arribar a qui cadascú en veritat és.

Escolteu des del cor i sentiu el benestar en vosaltres, llavors, és quan l’univers us anirà portant vers aquestes ànimes que són la font de vida en aquest planeta Terra. Són un mirall de la Vida Divina per a tot aquell que les troba.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.  

 

 

 

Acceptar el rebut

 

La Màgia de lo Invisible

 Us vull comunicar que demà dijous, dia 7, a les 21h col·laboraré en "Espiritualidad Tomando Tierra", dirigit i presentat per Juan Latorre y Antonio Salazar. El tema a tractar serà: LA MÀGIA DE LO INVISIBLE. 

 

 

Temps d'un inici

 

Per a la comprensión del viscut

 

Aquest dilluns passat, així com en d’altres moments de la meva vida, va haver qui em va dir en relació a algú que estimava:

-         Quina pena! Pobre! Abans era algú que ho podia fer tot, anant d’aquí cap a allà, i en canvi ara, no recorda res, i el que fa ja no és l’adequat ni té sentit.

Hi ha vegades que la vida ens aporta una  transmutació en algú proper o en una situació que estem vivint. Depèn de la nostra visió de la vida, el que un pot arribar a interpretar pot decantar-se en un sentit dramàtic amb més o menys intensitat.

Haig de dir-vos que res és el que sembla, i la suposada degradació d’algú només és una benedicció per a aquells que estan a prop d’ell.

Les paraules que vaig escoltar aquests dilluns passat estaven relacionades amb una persona que havia arribat a un punt de la malaltia de l’alzheimer on el record ja no existeix, i les seves intervencions no tenen sentit ni coherència segons els moments viscuts.

Què representa realment el fet de viure una experiència amb algú que ja no és qui era? La seva presència continua sent, però la seva feina diària s’ha anul·lat per complert degut que ja no està preparat per a realitzar el que realitzava en el seu passat. 

Les meves primeres paraules amb aquesta persona que expressà el que sentia al veure a qui estava al seu costat amb una discapacitat màxima, varen ser:

-         Ella (aquesta persona) encara percep i sent l’amor que se li pot arribar a donar. Encara pot caminar a la seva manera, estimar i sentir-se estimada. Encara pot riure i abraçar.

Qui escoltà les meves paraules no respongué al que vaig expressar.

M’agradaria dir unes paraules sobre la visió que a vegades es té d’alguna cosa en el nostre món i la nostra vida.

Quan lo expressat és de víctima, negatiu, desastrós o de pena, ens estem expressant des del no veure el fons de lo succeït, sinó simplement des de la forma, des de la visió terrenal que s’inculca en aquest món. Quan les nostres paraules són de víctima o limitació, ens estan dient que el que veiem ho percebem des de la nostra part mental, i no des de la nostra essència innata, que és la veritat del que veiem.

Un ser conscient pot percebre i adonar-se que allò que li toca viure és per un sentit per a ell, pel seu procés espiritual. També per a qui pot arribar a patir degut a la seva discapacitat, però tot aquell que es troba al costat d’algú amb una dependència aliena degut a la seva incapacitat mental o física, és que així havia de ser, i el fet d’estar a prop d’ella, li fa replantejar-se la seva vida per a aprendre, per exemple, a adaptar-se i ser més flexible davant la vida. Quan actuem des del cor, la persona necessitada podrà arribar a sentir-se també molt millor degut a l’amor que li transmetrem. L’amor sempre el tenim en el nostre interior. Quan ens relacionem amb persones o situacions amb respecte, calidesa, tendresa i amor, llavors, el que es fa, és activar l’essència innata d’aquell que no pot expressar-se per sí sol.

Les discapacitacions, la majoria d’elles són degudes a la negació d’un mateix al llarg de la seva vida, en algun aspecte, al no ser ell o ella al llarg dels seus anys. Quan un deixa de ser ell mateix, els símptomes comencen a aparèixer. Tot comporta un aprenentatge al sentir el dolor o les molèsties en el cos d’un. El nostre cos és el mitjà pel qual surt a la llum tot allò que no està sent com hauria de ser en el nostre interior.

Lo succeït a la nostra vida procedeix d’un procés d’evolució personal, per això es viu el que es viu.

Què fer a partir de llavors quan comencen a aparèixer els símptomes?

Tot comporta un aprenentatge. Aquest aprenentatge si l’apliquem a la nostra vida, ajudarem a sanar el nostre ser. Quan algú es troba cuidant a algú, no és perquè si, sinó, no s’hagués trobat amb el viscut i el voler cuidar a aquella persona. 

Aquests sers, que aparentment necessiten una ajuda degut que per sí sols ja no poden realitzar el que feien temps enrere, són una Llum per a tots aquells que arriben a tenir al seu costat diàriament.

El món no és desastrós, ple d’adversitats, sinó que el que un veu procedeix de com veu la vida aquell que observa tot lo aparentment de pena i desgràcia.

Un ha d’aprendre a actuar des de la naturalitat i el seu món interior, el seu cor. Quan així és, tot lo suposadament dolent que fins ara hagi pogut veure i interpretar, es transmuta vers una visió de possibilitat de sortir endavant o de recolzar a algú des de l’amor, el respecte, la tendresa i la serenitat. Tot ser que té uns símptomes, aparentment crònics, ens està dient que no ha arribar a ser ell al llarg de la seva vida i que necessita tendresa, calidesa, respecte, comprensió i amor. És com dir que el seu nen o nena interior té ganes d’expressar-se, tingui l’edat que tingui. Llavors, serà quan estarà ben atesa amb el benestar que necessita.

No hi ha res dolent, només una mala interpretació del sentit d’allò que estem vivint. Quan un és conscient d’aquest fet, llavors obre la porta de la comprensió, l’aprenentatge i l’evolució del seu propi procés evolutiu per a arribar a ser i a manifestar-se ell mateix. El benestar li dóna la mà a la seva vida.

Allò que algú pot denominar-lo com una pena, una desgràcia o alguna cosa desastrosa, està ignorant el sentit del per què de lo viscut.

Tot comporta una mà per a ser agafada i enlairar-nos, fent que aquell qui aparentment està patint, pugui finalitzar el seu procés de dolor. Quan l’acompanyant o cuidador d’algú que necessita una dependència per a poder viure, es fa càrreg o accepta aquesta situació, és el primer pas per a començar a pujar nous esglaons en el nostre procés existencial.

Tot depèn de la interpretació de cadascú en relació a allò que es veu i viu. Quan més sigui ell mateix i ja tingui un grau d’autoconeixement, més podrà ajudar a aquell qui ho necessiti.

No hi ha negativitat en aquest món, només és la visió mental d’aquell qui ho veu.

Més enllà de la realitat de la forma, es troba el fons, l’essència innata de cadascú on el cor la transmet per a arribar al sentit de la nostra vida actual.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.   

 

 

 

Sobre la vida que sents en el teu interior

 

Presència en Instagram

 

L'Espiritualitat és innata

 

Quan sento el meu interior