Una vegada hi havia una ànima asseguda a la punta d’un núvol contemplant el paisatge des d’allà on es trobava.
Degut a la seva curiositat per saber més d’on es trobava, deixà a totes els que estaven allà amb ella per a poder estar sola i sentir algunes de les respostes que es preguntaven des de feia un temps.
Sortí per la porta de la dimensió que es trobava i veié uns núvols que es dirigien més enllà d’on ella estava. Es dirigí a ells, i concretament a un núvol, no fosc, per a poder asseure’s i estar un temps sola.
S’assegué i es deixà caure cap enrere, però l’espessor del núvol el va esmorteir en deixar-se caure. Estirada sobre el núvol, sentí una gran relaxació i pau dins d’ella. La seva essència començà a fer presència, sentint en el seu interior una gran pau i expansió portant-la més enllà dels coneixements i experiències que havia tingut al llarg del seu procés existencial.
Sentí un gran amor dins de sí mateixa, i una sensació com de familiaritat i pertànyer a l’univers on es trobava.
De sobte, sentí com si li diguessin:
- Mai has estat sola, ni ho estaràs.
Llavors ella es preguntà com si parlés amb algú:
- Aquí mai m’he sentit sola i sé que la unicitat que sento amb tota la vida i sers d’aquesta dimensió on em trobo és part de mi com si tots fossin jo mateixa, i jo part de tots elles.
Sentí també, un immens benestar en ella, com si la seva essència li digués que sempre que sentís qui era, sentiria totes aquestes sensacions, obrint les seves portes perquè tota la seva essència pogués manifestar-se plenament allà on es trobés.
Aquella ànima tingué la sensació com si fos un àngel, amb totes les capacitats per a poder fer tot el que hagués de fer. Tot ho aconseguiria, obtenint les respostes concretes segons la seva situació. Això sentia.
De sobte s’incorporà quedant asseguda i veient com en un núvol més enllà, arribava una altra ànima posant-se com ella ho havia fet. L’observà com també es deixava caure cap enrere com si aquell núvol fos un matalàs tou. Va fer un somrís i continuà observant-la.
De sobte percebé com una llum s’irradiava del centre de la seva presència, envoltant-la a tota ella. També veié, com realitzava una mena de somrís. Aquesta llum va anar expandint-se més enllà d’ella arribant fins on la primera ànima es trobava. Al rebre-la sentí una plenitud en ella no sentida fins ara, en tot el comentat. Sentí com la seva essència era alguna cosa molt superior a les energies establertes en tot sistema de vida.
El que sentí la va fer plorar. El seu petit plor no era de tristesa ni de pena, sinó d’una emoció molt superior a les de baixa vibració. Se sentí tan bé que tingué com la necessitat d’anar al costat d’aquella altre ànima! Tot i així, no es desplaçà, sentint aquest Amor superior en ella, com donant-li a entendre que l’Amor permet la materialització del que un pot arribar a realitzar segons la seva missió en el sistema de vida on es trobi. Sentí d’una manera tan clars, nítida i intensa aquesta comprensió, que tot dubte que pogués arribar a tenir, desaparegué d’ella!
De sobte, mirà a la direcció oposada d’on es trobava aquella ànima que observava, i veié com en un altre núvol, una altra ànima també ocupà aquell espai del núvol per a estar sola.
Veié com la llum que la primera i ella irradiaven es dirigia vers la nova ànima que s’aposentava en aquell nou núvol.
Les tres es connectaren amb les energies que irradiaven les dues primeres. Tot va ser instantani, perquè la primera ànima girà el seu cap i veié com d’altres núvols també anaven sent ocupats per d’altres ànimes. Al final totes elles i les que anaven apareixent, s’anaven unint, unificant-se totes, a través de la llum que cadascuna anaven irradiant.
De sobte, la primera ànima desaparegué amb tot l’adquirit a través del seu sentir. Veié com era acollida en uns braços femenins dins d’un món existencial diferent al que ella pertanyia.
A les altres ànimes que es trobaven en aquells núvols, també els va succeir el mateix. Era com si ja estiguessin preparades, desprès de sentir tot el sentit, per a iniciar una nova fase dins del seu procés evolutiu.
Amb tot el que s’havia sentit en el núvol, la nostra ànima, naixé en una vida on el sentir obtingut representaria la llibertat i el benestar per a ella cada vegada que ho sentís.
En aquella nova vida, la seva presència, cada vegada tenia més sentit degut que d’altres ànimes encarnades disposades a arribar a elles mateixes, poguessin fer-ho i portar l’Essència Superior a aquesta vida física.
Tu ets una d’aquestes ànimes, sentint una vida interior superior a la que pots estar vivint. Sent el teu interior, i portant-lo a terme, esteu ajudant a tots, vers l’exaltació divina d’aquest sistema de vida.
Sent tu, tot és possible.
Només l’Amor uneix i enlaira a cada membre d’aquesta humanitat, perquè els núvols us estan esperant novament, per a poder tenir d’altres sensacions més enlairades encara per l’enlairament de l’univers i tota ànima haguda en ell.
Que l’Amor i la Pau siguin en tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada