dijous, 1 de febrer del 2018

Una ànima amb la seva Divinitat



Una ànima es trobava contemplant el paisatge davant seu, en el més alt d’un cim.
Des d’allà podia divisar l’horitzó llunyà. Es trobava sola, a l’alba càlida amb el silenci abraçant la seva essència, i quan els primers raigs varen començar a aclarir aquell lloc, melodies d’ocells propers ambientaren aquell espai serè, tranquil i afable.
La nostra ànima s’havia pres el seu temps.. havia arribat per a poder veure el renaixement d’un nou dia clar, assoleiat i amb algun núvol llunyà per a decorar el paisatge que s’observava des del cim.
Es trobava en una mena de cavitat en mig d’aquella altitud. Era un lloc ben conegut per ella per haver vingut d’altres vegades quan la solitud la cridava per a anar al seu interior i veure la llum dels seus nous passos en el procés que es trobava.
Recordar l’ajudava en el seu camí.
Era una ànima encantada per la naturalesa, i sempre que podia, es perdia o s’endinsava en ella per a sentir novament la seva essència i l’harmonia de l’existència.
Eren moments com màgics on s’obria i es lliurava al seu veritable ser per a sentir la seva procedència i rebre tota la informació que des de la seva Llar Celestial se li donava.
Els raigs del sol naixent començaven a il·luminar cada reco d’aquell vast territori de pau, vida i bellesa.
Estant allà, va sentir que se li deia:
-         Hola!
Ella sabia qui era per les energies que rebia. La seva relació amb la Llar d’on procedia, més enllà d’aquest món, li era el seu recolzament i el seu coratge per a portar a terme el sentit pel qual es trobava encarnada en aquesta existència de matèria.
-         Hola! – li respongué.
La nostra ànima es trobava asseguda en una pedra. La seva mirada,, sentint al seu germà celestial al seu costat, continuava observant l’alba estival d’aquella latitud.
El ser que amb ell era desprenia una gran llum càlida i amorosa. Les seves energies eren fortes, poderoses.
Se li va apropar fins a posar-se a prop d’ell. Allà junts deixaren passar uns instants a través del silenci i sentint-se bé l’un amb l’altre.
-         Tenia ganes d’estar amb tu – li va dir l’ànima mentre continuava sentint, cada vegada més, l’energia d’aquell ser de la Llum.
Després va prosseguir:
-         Tanta bellesa que hi ha al meu entorn i qui estan amb mi no aconsegueixen veure-la, i en cas que alguna cosa els hi arribi al seu interior, no són capaços d’apreciar-la.
Girant el cap, mirant a aquell ser, va continuar dient:
-         Com pot ser que em trobi millor amb mi mateix i amb vosaltres, i no amb aquells que m’envolten en el meu dia a dia? (Pausa). Cada vegada em trobo millor amb mi mateix.
-         Has tingut que enlairar-te per a arribar fins aquí – digué el seu acompanyant. Des del cim on et trobes veus el que ells no veuen. Per a tu és alguna cosa innata a l’abast de tots, però per a ells, alguna cosa ocasional que sembla no valorar-se degut al seu passat.
-        
-         Veus el sol enlairar-se? – prosseguí.
-         Sí! – li respongué.
-         Ell no es qüestiona si la seva llum es aprofitada o no. Ell surt i després deixa lloc a la nit, a la vostra lluna. Ella també sap del seu sentit en aquest món on està. Així, l’ànima lliurada a la seva Divinitat, ha d’actuar. Esteu servint a una Voluntat Superior pel major bé de tots aquells que encarnen en aquesta dimensió.
-        
-         El sol tampoc es vanagloria de la seva presència, només es manifesta i deixa que tot sigui. Així tu has d’actuar. Manifesta’t i deixa que tot sigui. Mostra’t tal com ets i deixa que tot sigui. Hi ha qui valora la teva presència a prop d’ella. Aquesta ànima sent la grandesa del teu ser amb ella. Així succeeix amb d’altres ànimes que també saben de tu. Sigues! Senzillament sigues i deixa que tot sigui segons l’acordat.
Mentre, la nostra ànima continuava en silenci escoltant cada transmissió d’aquell ser d’alta vibració, sentint el seu amor vers ell.
-         El teu cor et parla. Has après a escoltar-lo. Ell et parla clar i alt. Sents el fons de tot el que et diu, així com el fet de què és l’adequat i el millor a realitzar.
-         ...
-         Pocs venen a aquestes hores aquí on ara et trobes, veient el despertar d’un nou dia amb tota la seva bellesa presencial. Has après a saber dels moments que vivim i el sentit que tots els tenen per a qui els viu. (Pausa). Has tornat a la Llar i tots ens alegrem. T’has obert a nosaltres i el nostre Amor és Un amb el teu. Saps de nosaltres i de la presència de la Divinitat en tu. Parla amb ella. Sent-la! – diu allunyant-se d’aquella ànima contemplativa.
De sobte, aquesta sent una gran pau, una immensa pau i serenitat. Sent l’Amor en tot el seu ser i una sensació d’una gran expansió dins de si mateixa. En aquest estat interior pot sentir aquell qui en veritat és. Una sensació d’alliberament absolut a aquesta estat i un total convenciment conforme la seva vida i la seva presència en ella manifestaran el sentit pel qual va tornar a encarnar.
La comunicació era a traves del silenci i immediata. Era nítida, directa i amorosa. Tot el que sentia dins d’ella era l’Amor en el seu estat més pur i incondicional. Tot es revelava. Tot ho rebia.
-         Jo Sóc el que veus ara i sents en tu – va dir la seva Divinitat. Jo Sóc la teva presència innata i la Voluntat per la qual vas tornar a aquesta experiència terrenal. Quan més sentis la Veritat en tu, més t’adonaràs del procés de la humanitat i dels seus actes en relació al que va ser. Saps dels canvis que s’estan produint en aquest racó de l’univers. Has obert el teu cor i ens has reconegut amb el teu sentir (referint-se als sers de la Llar Celestial). Saps de la teva procedència i del camí a seguir per a totes les ànimes que habiten aquest espai en el qual et trobes. Així com el sol il·lumina els senders i tots els camins perquè els caminants puguin veure amb claredat els seus passos i saber vers on anar, així la teva presència reconforta i mostra la direcció a seguir per a arribar al veritable ser que cadascú és.
-        
-         Aquell qui segueix les pautes del seu cor, res li falta i la seva presència dóna de la mà a tots els que tenen la seva ment oberta i els seus cors abraçant els nous temps que vivim.
-        
-         El vostre procés és temporal, com el sol. Més enllà de la seva aparença hi ha un sentit superior que permet l’harmonització del vostre món. Així, les vostres presències també permeten a tots aquells que us envolten despertar de la somnolència que el passat els hi ha creat. El que enteneu com a Consciència, es la clau per a alliberar-vos del passat del qual procediu. Quan això succeeix, llavors és quan sentiu el vostre resplendor interior. Llavors és quan sentiu la llibertat de la vostra essència i el Sentir entra a formar part de l’essencial a la vostra nova etapa en aquesta vida.
-        
-         Hi ha una vida esperant-vos per a ser manifestada, i sentint la plenitud del vostre present, és el que us portarà a la vostra realització. Sentiu qui sou i jo em manifestaré en vosaltres!
Mentre, l’ànima escoltava, sentint cada una de les seves comunicacions.
-         Necessiteu aquests moments d’estar amb vosaltres per a recordar el camí a seguir i la vostra procedència. Res heu de témer perquè aquell qui es lliure a mi, li donaré tot el que necessita pel seu camí i podrà sentir la seva essència en ell mateix. Serà protegit i guiat per la Llar i la meva Voluntat prevaldrà en ell per a portar a terme allò que ha vingut a fer. (Pausa). No hi ha major sentit que e servir a la Font de la qual tots procediu. El meu Amor us protegirà i us guiarà. No temeu, perquè la meva presència us protegirà al llarg del vostre procés. Sentiu qui sou i em sentireu!
A continuació sembla com si la trobada hagués finalitzat.
La nostra ànima, ja amb el sol enlairant-se, s’aixeca i es dirigeix de retorn sentint la magnitud, la pau i la força en el seu interior per a continuar amb el seu procés i la seva missió.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

dijous, 25 de gener del 2018

Trobada de una ànima amb el Pare



-     Pare, què fa aquest ser dins de la crisàlide?
-         S’està preparant.
-         Preparant per a què?
-         Per a mostrar-se tal com ell vol.
-         I per això ha d’estar aquí dins?
-         És l’única manera de poder trobar-se per aprendre i adquirir tot el que necessita per a portar a terme allò que sent.
-         Sol?
-         Sí, filla. És quan esteu sols que no rebeu cap interferència i llavors podeu sentir la veu del vostre interior.
-         Però aquest ser està envoltat de persones molt diferents a ell.
-         Perquè el que ha decidit fer comporta un aprenentatge diferent a d’altres.
-         Pare, sembla un fetus dins de la panxa d’una mare.
-         D’alguna manera així és. S’està gestant per quan arribi el moment.
-         I li queda molt?
-         A vegades quan un vol portar a terme allò que sent, li agradaria que fos ràpid, en el moment, però allò que ha de fer i les seves conseqüències necessiten el seu procés per a poder veure els resultats i ell sentir-se realitzat.
-         Tinc ganes que surti d’aquí on és.
-         Ell sap el per què ha arribat a aquest punt del seu procés.
-         Se’l veu com inquiet amb ganes de sortir.
-         Però està acompanyat per la seva ànima i tots nosaltres. Ell ens sent i sap de les nostres presències.
-         Tardarà molt per a sortir d’aquí?
-         Arribarà el moment que ja no comptarà el temps. El seu procés s’està accelerant i s’està creant tal com ell és. Està notant i sentint cada vegada més aquell qui és, i per tant, accepta aquests moments de ser aquí.
-         Però jo vull que surti d’aquí Pare. Vull que faci allò que sent.
-         I nosaltres també, filla. Ho farà, i quan així sigui, sortirà.



dijous, 11 de gener del 2018

La política



Les paraules d’aquest escrit són una mica diferents a les que acostumo a publicar. Normalment és la base de la nostra essència, la nostra existència i del procés evolutiu la que us ofereixo per a moments d’interiorització i obrir el vostre cor per a percebre la sintonia i la veracitat d’elles per a poder avançar en la direcció per la qual hem encarnat voluntàriament en aquest pla material.
Avui sento que haig de transmetre-us fets o situacions que vivim relacionades amb els mecanismes que la societat utilitza per a, segons ells, posar una “mica d’ordre”. No pretenc jutjar ni criticar cap opció personal o creença, només exposar els resultats obtinguts al llarg dels segles fent servir un sistema basat en la política.
Abans que res vull dir que tot el que es realitza i veiem en el nostre país que no ens sembla el més adequat a realitzar i està sent, té un sentit superior, vivint uns resultats degut a l’experimentat segons la vibració de cada persona, comunitat o país.
Respecto tots els fets coneguts que han anat contra les llibertats i el respecte humà. La meva consciència m’ha portat a entendre el per què dels fets succeïts, tant actuals com de temps passats. Tot ha tingut un sentit. El nostre cor sap la resposta amorosa de les nostres experiències al llarg del nostre camí, incloent les del nostre entorn, i aquí entra el que entenem com a política.
És necessària la política?
Realment la manera que s’està actuant a nivells governamentals és la millor per a tots i poder ajudar a tots aquells que ho necessiten?
Realment els polítics estan fent tot el que es troba a les seves mans per a ajudar als necessitats i arribar a aconseguir una igualtat, un respecte i fraternitat amb tot els sers d’un mateix país?
Cóm és que sent, segons ells, els dirigents d’un país, aquest no manifesta una igualtat entre tots i una mateixa qualitat de vida sense l’existència de classes socials?
Sento en el meu interior una empatia i un recolzament per a tots aquells que viuen situacions marginals, de menyspreu, abusos i ignorància per part d’aquells que representen que tenen el càrrec per a solucionar tota injustícia, desigualtat i menyspreu que algú del seu país pugui arribar a viure i experimentar.
Sé que les paraules que surten del meu cor són directes i presenten una situació que portem molts segles vivint i seguint uns patrons imposats per un conjunt de sers allunyats de la realitat actual.
Vull mostrar-vos algun exemple d’aquest distanciament dels polítics en relació a la realitat del que molts puguin arribar a pensar. Permeteu-me que us anomeni alguns dels aspectes contradictoris segons el que expressen els governants polítics:
1.       Per què cada vegada hi ha més persones al llindar de la pobresa energètica, o econòmica en general?
2.      Per què cada vegada hi ha més associacions voluntàries que ajuden als “sense sostre” o persones sense res que menjar?
3.      Per què cada vegada sorgeixen més ONG per a ajudar a grups necessitats?
4.      Per què augmenten els treballs amb menor remuneració i amb condicions cada vegada més pèssimes i d’esclavitud?
Quan això succeeix és que alguna cosa no se està realitzant adequadament. Aquestes són algunes de les qüestions que cada vegada van a més en el nostre país i augmenten amb el temps, amb els anys, independentment del que puguin arribar a dir i argumentar els governants. Realment el govern d’aquests països està fent alguna cosa per a valorar al ser humà?
És una contradicció el fet de voler ajudar al teu país i donar l’esquena a la majoria d’aquells que el componen. És una gran contradicció quan veiem que tot el que volen fer es basa en el diner i no en ajudar realment a aquells que ho necessiten. La següent pregunta seria: en veritat són necessaris els polítics, quan han estat ells els que han distanciat més les classes socials, i en canvi, han fet augmentar les seves propietats i recursos financers?
Una altra de les preguntes que un pot arribar a plantejar-se és: I si el diner no existís o no tingués el valor que se li dóna, sent només un paper amb dibuixos?
Cóm podem votar a persones que es presenten per a ajudar a un país quan les seves creences procedeixen d’un passat ja obsolet en els temps actuals?
Els polítics, tal com estan actuant actualment, no tenen cap paper de recolzament per a la majoria necessitada. Aquesta continua anant en augment. Només parlen sense el sentiment d’empatia i apropament per a sentir en els seus cors la veritat de les seves existències. Les seves paraules són buides i amb un propòsit personal de creure’s el que en el fons no arribaran a aconseguir.
Podria comentar més a fons, diferents aspectes relacionats amb la funció dels polítics, allunyats de tota realitat, però també sento que no haig d’anar més enllà d’una exposició sobre la veritat que cadascú pot arribar a viure en el país on viu.
Només expresso el que el meu cor sent al veure el gran engany  a la nostra societat i el demanar que es voti a algú que no té en compte als que es troben al seu costat, i amb això vull dir, a tots aquells que mostren les palmes de les seves mans per a poder recollir una qualitat de vida i poder ser respectats, estimats i acceptats per com són i la seva procedència. Cóm no tenen vergonya els dirigents d’un país, que al veure la misèria que hi ha a les seves terres no fan res al respecte per a donar coratge, estímuls, esperances i un recolzament a tots aquells necessitats més enllà del diner? S’ha de començar actuant des dels fonaments no des del complement. Si només es canvia el color de la paret de tant en tant, la casa interior es ressent. Els qui habitin en una casa, un mateix país, han de poder estimar i ser estimats, tenir les mateixes possibilitats de realització que d’altres.
Sé del món que em trobo, i cada vegada percebo més l’ocult que dóna sentit a la realitat quotidiana. Repeteixo que sóc conscient que tot el que succeeix té un sentit superior, un fons que ens permet arribar a recordar qui som, a través d’un aprenentatge.
Pot semblar que em centri més en allò que no està funcionant com hauria de funcionar, en menys del que sí tenim que ens agafa la mà i ens enlaira vers el nostre procés evolutiu. No és això el que us vull transmetre, i sí una visió del que està sent perquè el vostre cor prengui el paper que li correspon per a donar els nous passos en el vostre sender, i alhora, no seguir un procediment que porta a l’engany i a l’auto anulació si acceptem com a nostres totes les pautes socials que ens volen fer creure. Tingueu present que el nostre sender es troba en el nostre interior, no a l’exterior.
Tot polític es basa en unes creences concretes, i aquestes creences, totes, absolutament tota creença, és fruit de la ment. Les creences són subjectives. Són mentals. Amb això vull dir que si deixem que la nostra ment predomini a la nostra vida, aquesta ens anirà atrapant cada vegada més, i sentint-nos incapaços d’arribar a ser nosaltres mateixos, distorsionant la realitat i creant el dolor, tant a la nostra vida, com a la dels altres per la nostra actitud davant d’ella.
Nosaltres no som ment. Ens trobem en el moment àlgid dels grans canvis en el nostre planeta i la nostra vida, i aquests canvis seran fruit d’anar al nostre interior i escoltar la veu del nostre cor. Això ens farà lliures, tenint present que ja som lliures per naturalesa, només serà qüestió de manifestar-ho. El creure en lo social, tal com està sent i el procés polític que vivim, ens ha portat a creure el que els altres ens han fet creure, allunyant-nos d’aquell qui en veritat som i del que sentim realment.
Els polítics actuals no ens alliberaran de la desigualtat que algú pot arribar a viure; tot el contrari: la potenciaran més, a no ser que comencin a actuar des del cor. El canvi seria dràstic i la política ja no seria política, sinó una energia que ajudaria que totes les ànimes s’uneixin per a crear la nova Terra. Us recordo que quan es parla del que es coneix com a “crisi”, els dirigents és quan més guanys obtenen i més distància posen amb els de la gent de base del seu país. Recordo, també, que l’1% del nostre món, posseeix la riquesa financera de tota la humanitat.
Les distàncies van a més, i el que entenem com a polítics, economistes o càrrecs d’alt rang al front de grans empreses bancàries van beneficiant-se cada vegada més dels sers que els tenen present i depenen d’ells. Aquesta dependència és opcional i depèn de cadascú de vosaltres.
Fins i tot la justícia terrenal és injusta. Una vegada, ja fa anys, vaig escoltà com una jutgessa deia que la justícia era injusta perquè estava creada des de la ment, i havia cassos que havien de tractar-se des del cor. La nostra justícia mundana, actualment no és igualitària i equitativa per a tots. Hi ha grans diferències en el tractament de les lleis segons per a qui sigui.
Tot el mental és subjectiu, per tant, les lleis judicials, els governs i les entitats d’alt rang només actuen pel seu propi benefici, segons la seva visió de vida i creences pertanyents a un passat. Les energies del nostre present ja són diferents, i tot el que va ser, ja no té lloc en el nostre present. En el seu moment hauran de modificar-se o anul·lar-se.
Els polítics actuals, malgrat les seves paraules, conductes, obres i actituds, mostren tot el contrari. Tot el que fan va a favor del seu propi interès, del seu grup parlamentari, del seu ego.

Volem un món millor i la paraula és un dels mitjans que se m’ha facilitat per a poder arribar a tots vosaltres i expressar-me. Respecto a cada ànima encarnada, i això no em priva que pugui veure més enllà de la forma i senti tota l’energia procedent del desamor. També de l’Amor. El que entenem com a política i economia, només beneficia a uns quants interessos personals. L’ego, les pors, la vanitat i la cobdícia fan de les seves actuacions un món desigual i d’injustícia, permetent que les pors abracin les seves decisions.
Hem de continuar votant als candidats dels partits que es presenten com a salvadors del nostre país o comunitat?
Escolteu el vostre cor i actueu en conseqüència segons sentiu en ell.
Hi ha moltes paraules que esperen sortir del meu interior per a transmetre-us-les, concretant més les nostres actuacions fins ara. Tot i així, sento que no es el seu moment. Cert és que tot el que ens succeeix té un sentit. Cert és que ens trobem en temps on cadascú s’està recol·locant a la seva vida pel seu major bé,...i el de tots.
La meva intenció és només mostrar una realitat més enllà de la forma on les energies dels nostres temps ens demanen grans canvis per a enlairar les energies del nostre planeta Terra i la de cadascú de nosaltres.
Què passaria si no votéssim als politics en unes eleccions?
Que al final s’hauria de replantejar la manera d’ajudar als altres sense interessos propis.
Què passaria si no tinguéssim el diner en un banc on veiem que hi ha un abús per part d’ell vers els seus clients i una sobrevaloració del propi diner?
Que al final, la moneda es devaluaria i el que es coneix com a bancs haurien de replantejar-se “les seves ajudes (?)” d’una manera més propera i assequible per a tota la humanitat, sense les condicions que ara exigeixen.
Nosaltres tenim la paraula i l’empoderament per a crear el món que sentim en el nostre interior. En aquest món hi ha una gran contradicció entre el que ens volen fer veure i la realitat de les seves actuacions. Vosaltres podeu arribar a canviar el procés evolutiu, ja no tan sols el vostre, sinó el de tota la humanitat i la de tots aquells que es volen abastir dels altres sense respectar-los i permetent uns abusius serveis que no tots puguin arribar a utilitzar-los per qüestions econòmiques. Tots haurien de tenir accés a la sanitat, a tots els departaments associats al benestar, tant físic, emocional, com mental.
Haig de dir-vos, també, que malgrat aquests fets i d’altres relacionats amb la política o rangs socials nombrats anteriorment, l’univers no ens deixa sols i hi ha una sortida per a fer un món millor més enllà del mental i de cóm està funcionant tot fins ara. L’Univers ens ha enviat a algú per a ajudar-nos a donar aquest pas decisiu on s’incloguin a tots i tots puguin beneficiar-se de les necessitats bàsiques, i d’altres no tan essencials, per a donar-nos una qualitat de vida adequada, que ens permetés apropar-nos a tots els nostres germans encarnats i junts avançar des de la pau, l’harmonia i l’amor. L’Univers ens ha donat una mà per a poder enlairar les nostres vibracions i allunyar del nostre planeta tota densitat perquè aquest s’enlairi i ascendeixi vers noves dimensions esperant a ser manifestades en aquest pla Terra.
Estic parlant de tu. Tu ets l’enviat per a canviar i ajudar-nos que tots puguin tenir una vida digna i poder sentir el benestar en un mateix sense necessitat del diner, i tenint alhora, tot el que puguem arribar a necessitar. L’Univers ens ha fet saber de tu. Per això estàs on estàs, perquè amb la guia del teu cor puguis donar els passos perquè tots els del teu entorn puguin arribar a viure des de l’amor i la pau del seu interior. Tu ets el mirall perquè tots puguin veure’s reflectits i saber quina direcció prendre. Sigues tu! Mostra’t tal com ets, segons la teva essència! Sent tu, vivint segons la teva essència, l’Univers, la Divinitat que ets, anirà donant-te tot allò que necessitis per a portar a terme allò que has vingut a fer. No has de preocupar-te per res. Només de sentir aquell qui en veritat ets i portar a terme el que el teu cor et xiuxiueja.
No hem de fer perquè toca fer, sinó perquè ho sents. No hem de recolzar allò que no es correspon amb el que sent el teu cor, amb l’amor. Així farem d’aquest món, un paradís on puguem comptar amb tots i rebre el que per naturalesa ens correspon. Aconseguirem que deixem d’esforçar-nos per a aconseguir alguna cosa, de lluitar incansablement fins l’exhaust per treballar perquè toca i guanyar algun diner. Aquesta és la vida que vols? Tal com s’entén i enfoca el treball en els nostres temps és una mena d’esclavitud, anulació i d’atrapar-te segons els dirigents.

La Terra i la seva humanitat es troben en moments de grans canvis on el vell deixarà pas al nou; i la por i el dolor, a la Unió entre tots els sers i a l’Amor.

Només he volgut, amb tota la meva humilitat i respecte, el recordar-vos la nova actitud de la Nova Energia que ens trobem. Si volem fer un món millor, deixem de seguir els patrons imposats, alliberar el nostre passat i escoltar el nostre cor per a saber dels nous passos a donar segons els nous temps. 

Estimo aquest planeta i a tots els seus habitants.
Estimo a tots els sers encarnats, no tan sols a les persones com a germans que som al servei d’una Voluntat Superior, sinó també a tots els nostres germans els animals i les plantes.
El meu cor està amb tots vosaltres, i  la meva intenció d’aquestes paraules han estat veure la realitat més enllà del que ens fan veure cada dia els mitjans socials i aquells que tenen una empatia amb les creences governamentals, tant polítiques com econòmiques.
Ha arribat l’hora d’anar posant fi a totes les contradiccions d’aquest món, començant amb nosaltres mateixos. Recordeu qui sou i veureu la Llum i la Veritat de la vostra existència. Aneu al vostre interior i us trobareu amb aquell qui en veritat sou.
Us estimo i el meu Amor us abraça, y així junts, donar-nos de la mà des del cor i enlairar-nos per a mostrar la porta de l’esperança i el veritable ser que sou.
Dins de cadascú es troba la Divinitat esperant ser reconeguda, i així, començar a manifestar-se a través de vosaltres.  
El nostre món anirà canviant amb el temps, i aquest canvi serà gràcies a tots vosaltres. Quan més sigueu vosaltres més ajudareu a enlairar aquest estimat planeta. Viviu des del cor i sentireu la plenitud de la vostra existència!
No esteu sols ni mai ho heu estat.
Sou part d’una Família, una Llar Superior. Només el millor podeu aconseguir quan l’ànima encarnada torna a sentir la seva Llar.
Recorda, l’Univers, amb el teu consentiment, t’ha enviat pel major bé de tots. Siguem conscients d’aquell qui som i el que sentim per a realitzar-lo a la nostra vida i ajudar a tots aquells que ho necessitin, començant per tu mateix.

Aquest nou any 2018 és l’inici dels grans canvis al nostre planeta Terra. Ara hi ha l’energia adequada perquè així sigui. La nostra actitud , les nostres obres i el nostre avanç potser necessitin una revisió per a donar el pas ferm, i així poder sentir la Divinitat que tots som. És escoltar el nostre interior i obrir les portes de la nostra realització amb la clau de la Integritat, de l’Amor.

Que l’AMOR, la PAU i la INTEGRITAT siguin en tots vosaltres.
Gràcies per ser i estar estimada ànima.
Gràcies.