- Pare,
què fa aquest ser dins de la crisàlide?
-
S’està
preparant.
-
Preparant
per a què?
-
Per a
mostrar-se tal com ell vol.
-
I per
això ha d’estar aquí dins?
-
És
l’única manera de poder trobar-se per aprendre i adquirir tot el que necessita
per a portar a terme allò que sent.
-
Sol?
-
Sí,
filla. És quan esteu sols que no rebeu cap interferència i llavors podeu sentir
la veu del vostre interior.
-
Però
aquest ser està envoltat de persones molt diferents a ell.
-
Perquè
el que ha decidit fer comporta un aprenentatge diferent a d’altres.
-
Pare,
sembla un fetus dins de la panxa d’una mare.
-
D’alguna
manera així és. S’està gestant per quan arribi el moment.
-
I li
queda molt?
-
A
vegades quan un vol portar a terme allò que sent, li agradaria que fos ràpid,
en el moment, però allò que ha de fer i les seves conseqüències necessiten el
seu procés per a poder veure els resultats i ell sentir-se realitzat.
-
Tinc
ganes que surti d’aquí on és.
-
Ell
sap el per què ha arribat a aquest punt del seu procés.
-
Se’l
veu com inquiet amb ganes de sortir.
-
Però
està acompanyat per la seva ànima i tots nosaltres. Ell ens sent i sap de les
nostres presències.
-
Tardarà
molt per a sortir d’aquí?
-
Arribarà
el moment que ja no comptarà el temps. El seu procés s’està accelerant i s’està
creant tal com ell és. Està notant i sentint cada vegada més aquell qui és, i
per tant, accepta aquests moments de ser aquí.
-
Però
jo vull que surti d’aquí Pare. Vull que faci allò que sent.
-
I
nosaltres també, filla. Ho farà, i quan així sigui, sortirà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada