La saviesa de la puresa

Un dels aspectes que he anat aprenent al llarg del meu procés és la força que un adquireix i la saviesa obtinguda a través de la puresa i el silenci.

El nostre entorn malinterpreta certes actituds basades en la consciència, degut a les creences nascudes d’una societat, una cultura i una religió que ha anat amb els peus de plom per a poder, a cada pas, controlar als sers, amb la seva ànima ignorada, seguint un procés d’evolució. No ha interessat despertar el seu recordar per por a no ser obeïts.

Els temps estan canviant i les ànimes comencen a despertar com mai ho han fet fins ara, i de sobte, dins d’aquesta primera meitat del segle XXI, ho faran massivament. Només uns quants voldran mantenir un sistema de vida basat en la por, en la dominació i obediència. Tot el procedent d’unes creences limitadores, que ens separen els uns dels altres, que mantenen uns estatus on hi ha superiors i inferiors, tot, absolutament tot sistema semblant a l’exposat, començaran a caure, i ja ara, a nivell polític i econòmic, comencen a veure’s els símptomes vers un món igualitari, on viure sigui un compartir, el dirigir-nos cap els altres i unir-nos per a crear una sola espècie des de l’amor.

Tot desamor procedent d’un passat, d’un ego temorós de no poder ser ell i endurir els actes per a aparentar més del que en veritat és, ja no obtindrà una resposta per part de les ànimes, cada vegada més despertes, dirigint-se vers la seva veritable manifestació.

Aquest fet fa que comenci a haver al llarg dels diferents continents, ànimes més enllà de l’establert i anunciat, on la seva transparència, la seva puresa portarà a un canvi de vibració del planeta i la humanitat. Els nostres germans els animals ja comencen a adonar-se d’aquest canvi. Perceben que hi ha sers que els tracten de tu a tu, tal com són, sense pors, ni intents de controlar y dominar-los. ells, perceben les energies del planeta i de les ànimes encarnades que l’habiten, com les seves consciències van, no només despertant, sinó augmentant. Degut a això, cada vegada van deixant de ser “menys ferotges, salvatges” i més dòcils al servei de les ànimes.

Tots tenen el seu espai. Absolutament tots.

Hi ha sers que són transparents, purs, lluminosos i plens d’humilitat amb fermesa i saviesa procedent de l’univers, d’aquell, que en el fons, tots som.

He pogut experimentar aquestes sensacions i us puc dir que la plenitud aconseguida i l’empoderament sentit, ha estat immens. Hi ha aspectes que encara no s’han sentit en el nostre interior. A mesura que anem sentint, obrirem el nostre cor i deixar que la nostra essència, aquell qui en veritat som, es vagi manifestant en nosaltres, llavors, començarem a adonar-nos del veritable ser que som i que l’Amor és la nostra llavor. Quan més anem sentint aquesta energia de més alta vibració existent (l’Amor), més anirem sentint i adquirint la saviesa més enllà de la nostra encarnació.

Coneixent a partir del nostre exterior, ens pot fer comprendre part de qui som.

Sentint el nostre interior, integrem la saviesa de tota Vida existencial. Quan obtenim, no el coneixement, sinó la saviesa, llavors tot el nostre ser, la nostra vibració s’activa i enlaira la nostra ànima, degut a l’activació del nostre ADN, que es troba en connexió constant i al moment, amb la Font universal de la qual tots procedim. Cada individu està connectat a ella, i quan comença a sentir i a endinsar-se al seu interior per a conèixer el seu ser, llavors, ....la seva vida pot canviar, perquè deixarà de pensar i obrirà el seu cor per a iniciar una nova etapa en el seu procés de SENTIR. Quan així és, tota la Veritat es mostra davant nostre, tant a nivell personal, como del nostre entorn.

La puresa no consisteix en voler ser o aparentar, sinó en mostrar la teva veritable essència. Aquesta puresa denota la grandesa de cadascú.

La puresa consisteix en un alliberament del teu passat, una sanació del que vas ser per a mostrar-te segons sents en el teu cor.

No hi ha identificació amb el nostre entorn.

No hi ha cap aferrament i sí, tota acceptació del que la vida t’ofereix en el teu camí.

La puresa és no tenir res, sabent que tot ho tens. És mostrar només la teva llum i la teva essència amorosa, la teva divinitat, sent amb els anys, amb més nitidesa i intensitat.

No hi ha acomodament, ni horari ni temps, només “present” disposat a apreciar el valor a cada instant de la seva presència i la teva relació amb ell. Tu sol davant una nova oportunitat, sense res més que la teva presència i el teu ser. És aquí on la saviesa del teu interior et guia perquè cada dia sigui diferent a l’anterior i amb més sentit per a la teva missió en aquesta vida. Tot tu en un instant. Només tu amb la teva energia, la teva Llum i el teu Amor. La teva Divinitat disposada a ser manifestada al servei que més es requereixi.

La quotidianitat d’un ser pur és de total  disposició i acceptació. No hi ha plans, ni organització, només la guia del teu cor xiuxiuejant la veu melòdica de l’univers en tu, perquè puguis portar a terme l’acordat en la “no encarnació”.

Quan ens alliberem de tot el limitat en nosaltres, donem via lliure a la plena manifestació i realització del nostre ser. Només som. Només sentim l’Amor que som i cóm irradiar-lo allà on es necessiti segons la nostra finalitat d’estar on estem. No importa el país, sent aquest, on vivim, l’adequat pel nostre procés i l’enlairament de la nostra ànima.

Vaig aprendre que quan més íntegres, purs siguem, major benestar crearem a la nostra vida i a la dels altres, i una major visió del procés que tot ser encarnat ha de seguir, així com la direcció que el planeta i la humanitat està seguint, vers on ens dirigim. Tot s’expandeix davant teu com una gran pantalla, veient el teu propi camí i el de tota ànima.

El silenci t’allibera. La puresa t’omple i et fa sentir la Llar d’on tots procedim. És el bressol que et gronxa en el teu procés i els teus anhels de poder arribar a tu.

Silenci. Puresa. Són pilars que et porten a la teva màxima manifestació al món amb humilitat i fermesa alhora. Ets Llum, i aquesta Llum irradia amb més intensitat i brillantor a mesura que els teus records de qui ets vagin a més.

Hi ha un món esperant-te, però no és imaginari ni alternatiu. El que vius és l’imaginari. Recorda el teu ser i donaràs un salt important al veritable sentit de la teva presència en aquest planeta.

És en el retir del teu interior on percebràs la Llum del teu camí, la direcció a seguir. Quan així està sent i els teus passos et porten al sentit del teu naixement inicial, llavors, la vida deixarà de veure’s amb els ulls físics i percebràs la bellesa i la intencionalitat inicial de la seva creació, de la teva presència amb nosaltres.

La saviesa no és coneixement. Aquesta procedeix de la puresa i la simplicitat de l’ànima. Savi és aquell que sap del seu camí i el de tota ànima. Savi és aquell que sap que res té i tot ho té alhora.

El teu sentit existencial no és d’anar pujant esglaons en la dimensió física, encara que així pugui succeir, però el veritable sentit no es centra en la interpretació de l’esdeveniment a la matèria, sinó que es basa en el que sent l’individu al viure el que viu. Quan el que sents és una immensa pau, un absolut amor i una gran sensació de no estar sol i ser estimat, llavors,.....només puc dir-te, estimada ànima, que les portes de la teva realització estan obertes i que, des d’aquest cim on et trobes, pots veure el sentit d’haver arribat fins a aquí, per a poder servir a una causa major procedent de l’univers.

Que l’Amor i la Pau us portin a la puresa de cor.

La seva saviesa us guiarà.

La recerca

Esperant-la des de fa molt de temps, va arribar el dia on es va donar la sortida per a acollir i començar a donar els passos vers la crida de la nostra existència.

Els buscadors varen iniciar el seu sender per a arribar allà on el seu cor els dictava. En un principi només van ser alguns, però amb el temps, la senda existencial començà a omplir-se d’ànimes que cercaven i cercaven el camí vers la seva realització i el sentit de la seva vida actual.

De tots els continents va començar a moure’s l’energia. Alguns varen deixar la seva llar terrenal per a dirigir-se a d’altres latituds on poder sentir les seves arrels àlmiques.

Han passat uns anys, i cada vegada més hi ha un major despertar de les consciències on, a tots aquells que han començat a recordar la seva essència, se’ls ha facilitat la sincronicitat per a poder arribar allà on els seus cors els guiaven.

Cercadors dels nous temps.

Busquen el no aconseguit i obtingut.

Busquen el que els seus presents no els donaven.

No varen acceptar el que vivien i de la manera que ho feien, volent deixar enrere aquell qui van ser per a retrobar al veritable ser que eren.

Una recerca és fruit d’un descontent del que es viu, i normalment, al cap d’uns anys, hom decideix no continuar amb el que estava fent, amb qui es relacionava o amb el que sentia, de manera que va arribar el dia que varen deixar la seva vida tal com estava sent o part d’ella i varen emprendre el viatge vers la Veritat de la seva existència.

Cada vegada són més els que senten aquesta crida, i en els temps actuals, després que moltes ànimes ja varen transitar pel procés, deixaren un camí més disponible per a aquells que comencen o iniciaran la seva cavalcadura iniciàtica.

No tan sols busquen per a trobar “alguna cosa més en acord al que senten”, sinó que rebutgen el seu present, perquè aquest no els portava enlloc, segons ells.

Cercar i cercar.

El buscar no sempre procedeix de l’adequat per a arribar a nosaltres mateixos. Quan es nega el present, sense més, deixem de valorar el que la vida ens dóna pel nostre major bé. Quan, havent obert el cor sents l’empenta vers els nous passos, llavors, serà l’hora perquè la teva vida s’il·lumini. Haurà arribat l’hora de manifestar al veritable ser que ets. La teva ànima es beneficiarà i ascendirà al llarg del nou camí. No així quan volem evitar una situació sense més. Quan fugim, atraiem més del mateix per a adonar-nos que la veritat de la nostra vida no es troba en altres llocs o sers, sinó en nosaltres, en el que estem vivint, i per més passos que donem per a trobar el que no trobem, podrem arribar a sentir el desconcert a la nostra vida i la foscor que ens abraça.

L’ànima desperta i connectada amb la seva essència, no busca, només sent en el seu interior aquell qui en veritat és. Sentint la seva essència i naturalesa, es troba amb la veritat i les possibles respostes a totes les possibles preguntes que hom pot arribar-se a fer, fins i tot, que encara no s’ha plantejat.

Cercar a l’exterior és allargar el camí, perquè l’important en el nostre procés, no es troba fora de nosaltres , sinó en un lloc segur, arrecerat més enllà de tota influència externa: el nostre interior, obrint les portes del nostre cor. Quan ell sent que gires la cau de la teva consciència, s’obre de bat a bat, com les portes d’un gran castell per a donar-te la benvinguda i mostrar-te tots els suposats tresors ocults al teu raciocini per a arribar a la gran sala de la saviesa.

El cercador conscient poc moviment fa a la matèria, perquè sap que el camí no es troba “a fora”, sinó en el seu interior. Sempre allà s’ha trobat per quan desperti.

Cada vegada hi ha més sers encarnats que senten la crida de tornar a connectar amb ells mateixos, tal com va ser en altres èpoques no encarnades.

El cercador conscient sap de la clau de tota manifestació. Coneix la clau mestra de la Veritat per a deixar que la Llum i l’Amor facin presència a la seva vida. Quan connecta amb la seva essència i sent la seva veritable naturalesa, llavors, deixa de buscar, perquè viu el present intensament, degut que, a partir de llavors, l’accepta sigui com sigui, degut que la seva experiència té un sentit superior per a ell i els que l’envolten.

 Quan sentim la força i saviesa del nostre cor, deixem de buscar perquè tot es troba en nosaltres, tant el Camí, la Veritat com la Vida. Tant de temps dirigint-nos al nostre exterior, que, cansats de la recerca, deixem de perdre el temps, l’energia, i ens abandonem al que “hagi de ser per a nosaltres”! Per a molts va ser la millor decisió pressa al llarg dels seus anys terrenals. Va ser llavors, com varen tancar les portes del seu exterior com a suport de les seves vides i començaren a acceptar-se tal com eren i a sentir-se bé amb ells mateixos.

Som imans del que sentim.

L’ànima desperta i conscient, només sent. Només sent la seva essència i deixa que la seva vibració atregui a la seva vida tot allò que pot arribar a necessitar. Ja no demana. Ja no “vol”, perquè sap que el que necessita ja se li està donant i donarà.

Aquell que cerca i cerca constantment, potser estigui buscant en la direcció equivocada. El camí es troba a l’interior de cadascú, i és aquest sender el que et porta a l’Ascensió de la teva ànima, de tot el teu ser crístic.

Quan es cerca incansablement, i durant molt de temps sense obtenir el desitjat, hi ha resistències a un nou canvi, i fent-te veure l’univers que aquesta no és la direcció a seguir. Només hem d’anar al nostre interior i sentir aquell qui som. Deixarem, llavors, el cansament a un cantó, així com les preocupacions i tensions, perquè en el nostre interior, només trobarem l’assossegament, a pau i la serenitat per a obrir les altres portes que ens portaran a la realització del que hem vingut a fer en aquesta encarnació, segons cadascú.

Quan estem disposats a deixar de ser qui érem i ens disposem, amb totes les nostres forces a ser nosaltres, la felicitat, la realització, l’alegria i l’Amor, trucaran a la nostra porta perquè creuem la passarel·la del temps, per a allunyar-nos d’ell, i començar a viure des del present serà en el present on trobarem la pau, la comprensió i el sentit de la nostra vida.

Molts continueu cercant i cercant, esperant que algú o alguna cosa del vostre exterior us doni una mà i us tregui de la situació que podeu estar vivint. Pot ser que alguna Llum que us acompanyi pugui dirigir-vos vers un ser despert i conscient del vostre entorn, però recordar, que el veritable camí vers la integritat, la felicitat i la saviesa es troba en el vostre interior.

Estem arribant a la fi dels cercadors, perquè el que busqueu no es troba més enllà de vosaltres, sinó en el vostre interior.

Quan ho trobeu, tot es sincronitzarà perquè sapigueu com utilitzar el que trobareu dins vostre i cóm entendre tot el que podeu arribar a sentir.

La quietud i el silenci són els primers passos per a arribar a qui en veritat sou.

A l’exterior el camí és il·limitat, cansat i desesperançat per moments.

En el vostre interior el camí és directe, clar, alt i amb la presència del coratge i l’esperança per a realitzar allò que sentireu.

El cercador estern perd l’empoderament al valorar el seu entorn més que la seva ànima i la seva divinitat.

El cercador intern recupera la seva força i la seva energia per a materialitzar allò que ha vingut a fer, i deixa de buscar perquè sap que el que necessita ja ho té en el seu interior per a ser manifestat a la matèria.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu, estimada ànima de la Llum.

DE TORNADA A LA LLAR a Girona

A tota la família de Girona, entorns i de més enllà, us anuncio la realització del Seminari DE TORNADA A LA LLAR, amb una xerrada presentació del dia 11 sobre "OBRINT LES PORTES DE LA DIVINITAT".
A tots aquells que vingueu, allà ens veurem.
Una abraçada.

Transparència i Integritat

El ser encarnat va continua buscant i buscant al llarg dels confins més amagats del seu planeta per a trobar el que des del Cel s’anunciava. Alguns escoltaven en el seu interior la crida procedent del centre del seu univers. Escoltaven paraules d’altres sers proclamant la seva vinguda. Tots es mantenien a l’aguait de poder veure el primer indici conforme així seria o començava a ser.

Durant molts anys cercaren més enllà de la seva essència, sense cap resultat. Des d’uns anys cap a aquí, la proliferació de transmissions esperançadores per part de sers a la matèria, comunicadors dels de més enllà, han anat en augment. Cada vegada eren més els pregons que ja havia arribat l’hora.

Tots continuaren buscant, encara que semblava que tot anava molt lent degut a la incapacitat de discernir les paraules escoltades o sentides.

Cert és, germanes ànimes, que l’hora ja ha arribat.

Cert és, que l’anunciat ja està sent, encara que no com molts ho interpreten.

Hi ha una nova vida a la nostra Gaia, encara que no procedent dels estels.

No s’ha d’esperar perquè no hi ha res a esperar.

No s’ha de cercar, perquè no hi ha res nou que trobar, més allà de les nostres possibilitats.

Sembla com si tots estiguéssim a l’expectativa per a veure relluir al nou ser i la nova vida tan desitjada i esperada. No hi ha res a esperar, perquè allò que s’espera i busca mirant més enllà del nostre ser, ens allunya de la Terra Promesa, el Camí, la Veritat i la Vida.

Hi ha una intensa emoció en alguns que ja estan connectant amb l’Amor de la nostra existència.

Sense dependències ni esperes.

Sense possibles recolzaments perquè no saben de les limitacions.

Només es necessita el present per a estar i viure a la nova vida, sentint la teva essència i la puresa de l’Amor, la Plenitud y ........ Alguns ja estan arribant a aquest estat de recordar més enllà del físic i de l’obertura del seu cor com a guia dels seus passos i el seu camí dins del procés que cada ànima es va oferir a seguir.

No hi ha recerca. No busqueu, perquè allò que esperanceu, no prové de las altures, sinó de la immensitat del vostre interior!

No mireu als estels com esperant el manà de la vostra vida, perquè ells només són el reflex del vostre interior. Brillen sense parar perquè aquesta llum guiï els teus passos i adonar-te quina decisió prendre a cada instant. El teu xacra cardíac t’està parlant des de fa un temps fins el dia d’avui. Escolta’l! Sent el que el teu cor et xiuxiueja!

El que busques no es troba més allà de tu. Sempre s’ha trobat en el teu interior, arrecerat en un lloc segur per quan despertis i t’adonis del teu veritable ser o comencis a recordar aquell qui en veritat ets. Llavors, arribant aquest moment, allò, abraçat per la part més amorosa del teu ser, començaria a brotar com una llavor que rep el rec i la llum per a poder manifestar-se plenament i enlairar el lloc on es troba amb la seva bellesa i distinció.

Tots som com aquesta llavor, d’alguna manera adormits fins que “la pluja espiritual” goteja sobre nosaltres i comencem a notar la seva humitat, així com la calidesa del nostre ser fins a obrir, brotar el nostre cor i poder rebre la Llum Estel·lar amb tota la seva majestuositat, estirant els nostres pètals existencials i dir al món estimat i tota la humanitat:

“Aquí estic, germans! Que la meva Llum sigui la vostra! Que el meu Amor el vostre y la meva presència l’essència que habita en cadascú!”

Vosaltres sou la Font i l’aliment esperat!

Vosaltres sou la nova vida, la nova saba i el nou ser!

El que esteu sentint és l’alliberament del vell ser per a donar pas al nou ser que en veritat sou. Tot el que esteu vivint en el vostre interior amb les vivències en cadascú ha viscut d’un temps cap a aquí, és el desencrostament, la curació de la vostra ànima per a donar pas a la vostra veritable essència, la vostra Divinitat.

El que està succeint en aquests moments gloriosos del procés de Gaia i tota la humanitat que l’habita, és treure’ns la densitat del que vàrem ser per a donar pas al ser que realment som. Sé que alguns heu hagut de viure situacions doloroses, però el vostre camí ja no té perquè seguir tal com ha estat fins ara. En aquells moments no éreu vosaltres, sinó qui vareu acceptar ser segons els patrons, els condicionants del vostre passat.

Ara tot s’està recol·locant i ajustant, incloent els vostres ADN. Les vostres ànimes van donar el consentiment perquè així fos, i ara, esteu vivint el resplendor del gran renaixement anunciat pel ser encarnat. Aquest no es troba més enllà de vosaltres, sinó en el vostre interior.

Allà trobareu a qui en veritat sou.

Allà us trobareu a vosaltres mateixos.

Allà sabreu de vosaltres i el vostre potencial diví.

Allà us sentireu com a Casa.

Allà no està a fora de vosaltres, sinó en el vostre INTERIOR.

Allò que cerqueu ja ho teniu des del vostre naixement inicial.

Alimenteu-vos del que sentiu estant amb vosaltres, i tot el demés us vindrà per sí sol.

Bressoleu-vos en el vostre interior i sabreu de la vostra Divinitat. El Déu que sou us està esperant. Sempre ha estat amb vosaltres. Sempre l’heu estat albergant en el vostre interior. El cerqueu a fora, pensant que vosaltres no éreu mereixedors que ell “us escolti o intervingui en les vostres oracions”. El que no sabíeu era que a qui en veritat pregàveu o sentíeu no era a algú de fora, sinó a vosaltres mateixos, la vostra veritable essència, l’amor pur i incondicional que hi ha en vosaltres, que vosaltres sou

Estimada ànima, per a manifestar a aquell qui en veritat ets, mostra’t tal com sents.

Parla segons sents.

Obra segons sents en el teu interior. Aquest serà el camí.

Decideix segons el teu cor. Aquesta serà la decisió adequada.

L’Amor no et farà sentir malament. Sempre et donarà consol en moments d’alliberar a aquell qui no vas ser, i tot el teu ser, se sentirà protegit i recolzat per una família més enllà de la matèria.

Està en el teu interior el que cerques. Sigues Fidel a tu mateix.  Sigues Honest amb tu mateix. Sigues ÍNTEGRE!

Quan pensament, sentiment, paraula, obra i actitud avancen a l’uníson, només pots espera l’alliberament de totes les pors i possibles obstacles que fins ara has anat trobant en el camí. JA NO, ARA.

Allò que busqueu ja ha arribat, així com l’hora de manifestar-vos tal com sou. La densitat, la foscor, ja no tenen el poder sobre vosaltres. Ara us heu enfortit pel que heu viscut al llarg d’aquests anys. Ara esteu despertant i heu dit “ PROU! a qui no éreu.

El meu cor s’alegra per aquesta elevació de les ànimes de la humanitat i de les vibracions del nostre estimat planeta.

Vosaltres sou l’esperat. La vostra Integritat està trucant a la vostra porta perquè, aquell qui en veritat sou, pugui creuar el llindar de la vostra manifestació al món. La vostra vida començarà a tenir sentit, i vosaltres, com a sers en procés d’ascensió, anireu veient el motiu i el veritable sentit de la vostra existència i encarnació.

Vosaltres sou la Nova Humanitat. Vosaltres sou la Nova Terra.

Transparència i Integritat.

Que l’Amor, la Pau i la Puresa siguin sentides en cadascú de vosaltres.

Noves trobades pel proper mes de març

Aquí us presento les noves trobades a realitzar al llarg del proper mes de març. 

Si estiguessiu interessats que alguna d'elles es realitzi en vostre centre o població, podeu enviar un e-mail a l'adreça del document adjunt que teniu a continuació. 

Gràcies. 

Desitjant el millor per a cadascú de vosaltres,......una abraçada.  

La grandesa del ser

La grandesa del ser es troba en el seu grau d’humilitat i senzillesa. Quan us trobeu amb algú d’ells, veureu que van lliurar la seva vida al servei de la humanitat i el planeta. Tenen un fi superior, per a tots nosaltres.

Cada ànima té la seva funció de missatgera i font alhora, seguint el seu procés d’ascensió.

Tots seguim aquest procés d’evolució espiritual, on anem passant de la ment al cor, del raciocini a la intuïció, del pensar al sentir.

Hi ha qui, en el seu recordar, és instruït directament per sers de la Llum que el guien, li mostren el camí de l’Amor i la Saviesa de l’existència i la Veritat.

 Aquests, són Fonts a la nostra dimensió, però no per a guiar a les ànimes, sinó per a alimentar-les en el seu procés. Són sers purs, amorosos, comprensius, ferms en les seves paraules, així com esperançadores, donant coratge i consol alhora. La seva Llum desprèn aquesta puresa celestial de recordar qui són i la seva procedència. Viuen des del cor, i es troben en el camí de tot aquell que ho necessiti. Per a reconèixer-les, haureu d’obrir el vostre cor i sabreu d’elles, en mig del vostre entorn marcat per un gran mercat d’etiquetes i presentacions. El  vostre cor discernirà la Veritat per a la vostra ànima i la procedència del vell i obsolet.

Seran Fonts en mig del camí. Allà estaran. No us vindran a buscar, sinó que sereu vosaltres que anireu a ells perquè necessitareu l’aliment que us oferirà.

Una Font Celestial la trobareu just quan la necessiteu. La seva Llum i el seu Amor us abraçaran per a trobar l’assossegament i poder sentir la Veritat del camí a seguir en el vostre procés. La Llar d’on tots procedim es mostrarà amb senzillesa i simplicitat. Seran un exemple, un mirall del vostre potencial.

Quan algú s’alimenti de les seves presències, deixen ja de tenir fam per sempre més, no necessitant buscar l’aliment per a subsistir, perquè s’adonaran que el veritable manà es troba en ells mateixos. Ja no els vindrà de gust nodrir-se de la densitat, sinó de la vibració de l’Amor en el seu estat més pur i incondicional.

El nombre de Fonts aniran a més, sent tu, el teu propi aliment per a la teva ànima i el procés de l’ascensió a seguir.

Vosaltres sou la Font del vostre camí. Algú es trobarà amb aquests sers purs, mostrant aquesta humilitat i senzillesa de servir a la Voluntat Superior en la qual tots estem immersos.

A major humilitat en el servei i senzillesa, més lliurament i predisposició perquè la Divinitat que cadascú és pugui manifestar-se a la nostra quotidianitat. Ja no seràs tu, sinó aquell qui tu ets en veritat.

Ja no cercaràs, perquè seràs portat.

Ja no et protegiràs, perquè seràs abraçat i salvaguardat de tota vibració inferior a la teva Divinitat.

Ja no pensaràs, perquè sentiràs.

Ja no t’esforçaràs, perquè atrauràs tot el que puguis arribar a necessitar en el teu procés.

Cada vegada, la humanitat anirà sabent d’ells. Alguns, començaran a destacar dins de les multituds, de la nostra estimada humanitat, creant un nou camí de puresa, simplicitat, senzillesa i humilitat; un sender que portarà a totes les ànimes vers la realització i ascensió. D’aquí a pocs anys, nous sers seran reconeguts per les seves obres, paraules i presència.

Tot i així, estimada ànima, obre el teu cor i veuràs la puresa del camí i sentiràs la veritat de la teva vida i el teu procés deixa que el teu cor et xiuxiuegi i indiqui la direcció a seguir. Ell et portarà a la teva plena manifestació divina.

Ja no necessitaràs dependència, només responsabilitat dels teus passos realitzats al llarg de a teva vida actual.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.  

Retrobar l'alegria de viure

Avui voldria comentar unes paraules sobre un dels missatges que he rebut de vosaltres. La pregunta que se’m deia era:

“Com puc tornar a trobar la il·lusió i l’alegria de viure?”

Abans que res, dir-vos que ens trobem en un període de grans canvis a les nostres vides. Les energies de la Terra van enlairant-se i això influencia a tots aquells que vivim en ella. aquestes noves vibracions, més pures i amoroses, ens porten a adonar-nos que la nostra vida no sempre és com nosaltres ens agradaria que fos i, per moments, com si tinguéssim un flash de consciència, ens donéssim compte que no estem vivint segons ens agradaria i que el fet d’haver seguit les pautes del nostre exterior, comencem a sentir una mena de resistència i ens tanquem en nosaltres, adonant-nos que no som feliços i hem perdut la il·lusió, i fins i tot, l’alegria o les ganes de viure.

Quan el ser humà s’adapta al rebut del seu exterior i aplica tot el convencionalisme establert, en relació a la manera de viure, està minvant el seu poder interior i s’adapta als altres, deixant-se anar i posant-se a mercè del que se’ns imposa o suggereix segons les tradicions, cultures, creences d’un passat molt llunyà, i sobre tot, perdent l’empoderament que cadascú té. És a dir, anul·lant-se dia a dia. Arriba un moment que un s’adona, més tard o més d’hora, d’aquest estat interior que no li crea cap benestar, tot al contrari. Aquest estat, semblant a un abatiment interior, una desgana per fer alguna cosa per la seva vida, o fins i tot, el denominat per “depressió”, només ha estat motivat per no escoltar el cor de cadascú, de no viure en acord a com un sent, o fer allò que sentim en el nostre interior. Quan ens anem reprimint o bloquejant els nostres sentiments i somnis, arribar un moment que el nostre ser ens demana una aturada, un repòs per a regenerar-nos, aclarir-nos i recuperar les forces per a arribar a ser nosaltres.  

En aquests moments on hem arribat a establir una rutina no volguda a la nostra vida, és quan encara nosaltres podem fer alguna cosa per nosaltres mateixos. Haurà arribat l’hora de donar un pas endavant, malgrat tot el nostre estat interior, i dir: Prou! per a iniciar una nova vida sent nosaltres.

Mai és tard. Sempre estem a temps i tenim a la nostra mà el fet de ressuscitar a una vida més en acord com nosaltres sentim i volem.

Tot el bo que hagis pogut pensar o sentir per a tu.....és possible. Estiguis com estiguis, com et trobis, sempre disposes de la capacitat per a superar aquesta situació i donar un pas endavant per a dir: Aquí estic jo!

Quan la nostra vida cau en pou sense il·lusió, alegria, ni cap motivació per a fer alguna cosa i obrir la porta de la felicitat a la nostra existència, és l’indici conforme la teva vida necessita un “reset”, un reajustament i una transformació a algun nivell per a començar a manifestar al veritable ser que ets, apagat i marginat a un costat sense donar-li cap oportunitat que es mostri tal com és, tal com ets. Quan més ens allunyem d’aquest ser que som, més anirem notant el desencant de la vida i el tancarem en nosaltres mateixos degut que veiem que el nostre entorn no te res a veure amb nosaltres. Haurem creat una energia tan densa que haurem quedat empresonats en ella, limitant-nos en el nostre camí i no podent veure cap on ens dirigim per a sentir l’Amor i la Felicitat en nosaltres mateixos.

“No hi ha res que visquem que no puguem superar. Tota experiència suposadament adversa comporta un aprenentatge. Tota situació viscuda, aparentment hostil, té un sentit pel nostre major bé”.

Per tant, estimada ànima, siguis qui siguis, estiguis on estiguis, visquis el que visquis, la situació que estàs vivint només és un pas més vers la teva plena realització i manifestació a la vida.

Si hem creat tot un procés per a arribar a aquí, també el podem aprofitar per a crear un nou camí que seguir a partir d’ara a la nostra vida sentint-nos millor i segons el nostre cor ens guiï.

Com podem tornar a trobar la il·lusió i l’alegria de viure? Aquesta és la pregunta realitzada.

La resposta és molt curta, clara i senzilla: SIGUES TU! No tinguis por de ser tu. Per què no comences a fer coses que t’agradin a la vida? Quan fem alguna cosa que ens atrau i gaudim amb ella, el nostre ser es regenera i equilibra. Cada vegada que fem alguna cosa que ens fa crear benestar en nosaltres,...això és l’adequat. Comencem a fer allò que ens agrada allò que potser fa temps vàrem deixar de cantó i ens agradava. Torna-ho a recuperar i fes-lo!

Què estàs fent actualment que gaudeixis amb allò i t’ho passes molt bé? Què és el que t’agradaria fer i no estàs fent estant a la teva mà, podent-lo fer?

Recuperar la il·lusió i l’alegria de viure no és difícil, només és qüestió de ser nosaltres. A mesura que anem sent nosaltres, escoltant el nostre cor, el nostre interior i fent allò que sentim, anirem trobant-nos millor, i us puc assegurar que noves portes s’obriran davant vostra per a creuar-les i començar a trobar la felicitat, l’alegria, la pau i l’amor a la vostra vida.

Comença a fer coses que t’agradin, que et facin sentir bé.

Un altre dels passos que podem fer és reafirmar-nos en veu alta, perquè els nostres oïdes escoltin  “el molt que valem i podem fer-ho”. Les frases de pensament positiu poden ser una bona eina per a regar la nostra terra interior i poder mostrar, amb tota la seva bellesa, els fruits que arrecerem en el nostre interior.

Nosaltres podem transmutar qualsevol situació que estiguem vivint. Tenim el potencial per a fer-ho i les eines necessàries per a portar a terme la nostra missió en aquesta vida. Per això, hem de ser nosaltres i no tenir por al llarg del procés. Esteu sent acompanyats i protegits per tots es germans de la Llum que estan amb vosaltres animant-vos a seguir i a adonar-vos que el camí que esteu seguint fins ara, potser no és l’adequat per a la vostra ànima, i per això sentiu ara el que sentiu.

Comença a expressar en veu alta el que vos i el molt que tu vals.

Comença a fer coses que t’agradin de veritat. Això crearà una energia que alimentarà el teu esperit, la teva ànima, per a anar adquirint seguretat i fortalesa en el teu camí.

Tu pots, estimada ànima, seguir els passos del teu cor! Ell és la teva guia i la teva protecció, alhora, davant la vida perquè quan seguim la direcció correcta, tot es sincronitza i s’adapta al teu ritme. Tot flueix, i per tant, tu seràs el motor que anirà creant l’energia adequada que et permetrà sentir al veritable ser que ets, el teu potencial interior i l’AMOR de la teva veritable essència. Amb ell......tot és possible.

A tots els que podeu arribar a trobar en una situació, suposadament adversa, amb la sensació de sentir-vos atrapats en ella, us dic que no hi ha res ni ningú que pugui influenciar-vos si vosaltres no li doneu el consentiment. A l’accedir a les seves propostes, deixeu de ser vosaltres, quan el camí és el vostre no el del vostre entorn. Només vosaltres podeu donar una qualitat de vida al vostre procés.

Somriu. Reafirma’t en veu alta i fes allò que et faci sentir bé.

Que l’Amor, la Pau i la Fortalesa siguin en cadascú de vosaltres.

La trobada dels emissaris

Com en d’altres temps del procés de la Terra, els emissaris es van reunir per a transmetre i instaurar el nou camí per a les ànimes que l’habiten.

Ell va partir vers el lloc acordat. El seu cor el guiava i indicava a cada encreuament que apareixia davant d’ell. Sabia que aquestes trobades eren per a alguna cosa important i superior en l’evolució del planeta. La humanitat havia produït un enlairament de la seva consciència, amb el que les pautes que fins ara es basaven havien de ser revisades i modificar-se segons la vibració aconseguida fins el moment.

Tot es conjurava perquè la Nova Terra donés un nou pas vers la seva Ascensió. Els emissaris ho sabien, i havia arribat l’hora que tornessin a reunir-se i establir un nou codi per a ser transmès i fer que cada ànima es responsabilitzés en un major grau dins del seu procés per a obrir el sender interior i arribar al seu tresor més preuat: la seva essència esperant ser reconeguda i manifestada quan tot coincidís per a la seva plena expressió. Ara, havia arribat aquest moment perquè així fos.

Van entrar a la cova acordada. Allà, en mig de la natura, fora de l’abast de qualsevol interferència terrenal, van anar arribant un a un, fins arribar a confeccionar el cercle dels emissaris.

Tots sabien el motiu d’aquesta trobada. La Crida els havia anunciat el dia d’avui. Els somnis per a alguns; les visions per a d’altres, o les comunicacions directes de la Germanor Superior, o fins i tot, de la pròpia Divinitat individual, tots van ser avisats, arribant i aposentant-se per el gran encontre.

Els temps van motivar la creació, novament, del cercle dels emissaris.

El silenci unia a tots ells. Havia homes, dones, i algun que altre nen, com es denomina als de poca edat en aquesta vida actual. Tots ells units per la mateixa essència i disposats a crear el nou paviment per a la nova vida que haurà d’instaurar-se en el nostre estimat planeta conegut més enllà de la nostra via làctia i  univers.

A les més altes esferes, tot es va sincronitzà perquè pogués fer-se aquesta trobada protegida per la Gran Voluntat Superior Universal.

Tots, de diferents racons, es van asseure en cercle per a transmetre i rebre la saviesa i els nous principis per a la humanitat.

Estant en el silenci, hi havia una unió entre tots ells. Era una sola energia, amb la presència dels germans celestials. Tot estava a punt per a començar l’encontre.

Va haver un que va expressar la seva paraula per a fer que la unitat sentida es reforcés i creés una protecció per a tot el que allà havia de succeir i transmetre’s a tots els presents. Aquest cercle estava abraçat per un altre cercle lluminós de sers, d’altres dimensions col·laborant amb aquells que es trobaven en aquell indret. Darrera d’ells, es trobava un tercer cercle de sers de la més alta vibració.

Quan els emissaris, escoltant la veu de qui els guiava, van començar a interioritzar-se profundament, seguint les pautes concretes de qui els dirigia. Van fer, a continuació, unes respiracions al uníson, i tot el lloc s’il·luminà d’una llum daurada que irradiava uns raigs que van dirigir-se als cors dels allà presents. 

Havia quietud física, però les seves ànimes i consciències, durant un llarg temps van anar rebent i interconnectant-se els uns amb els altres i intercanviant el que els seus cors anaven rebent. Tot s’unificava. Tots els sers anaven arribant a un acord pel renaixement d’una nova vida. El temps va anar passant sense ser conscients d’ell. Quan el rebut coincidia en cada cor, i havent-se integrat en cada una de les consciències, llavors, quan la Unicitat va quedà reafirmada i integrada en cadascú dels ADN dels assistents, llavors, la llum daurada va desaparèixer i la veu que va dirigir els inicis de la trobada va tornar a escoltar-se per a donar pas al que cadascú sentia després de l’acord establert procedent de la Voluntat Superior.  

Tots van sentir les seves veritables naturaleses, les seves essències i plenitud. Els seus cossos es van tornar ingràvids i l’amor habitant en cadascú d’ells, va fer que les llums individuals resplendeixin com no ho havien fet fins llavors. Va ser com si tots, absolutament tots, haguessin pujat nous graus d’intensitat al irradiar-se. Aquell indret va tornar a il·luminar-se, però aquest cop, de les emanacions dels assistents encarnats.

Els emissaris van rebre les noves pautes per a portar-les a terme a partir d’ara per tots els racons del nostre planeta.

Encara en cercle, i sentint les seves irradiacions i sensacions de la presència d’aquestes, a la indicació de la veu guia, tots van fer alhora una profunda respiració per a unificar el moment de sortir d’aquest estat amb tota la informació rebuda.

Després d’unes cinc hores, tal com coneixem el temps en el nostre món, poc a poc, els assistents van anar obrint els ulls sentint la Germanor amb tots els presents i tot el que els envoltava i podien percebre. Els sers de la Llum i d’altres dimensions continuaven allà amb ells.

L’aparent silenci continuava manifestant-se, encara que tot havia canviat. Els emissaris ja no eren els mateixos. Contenien en el seu interior un alliberament de saviesa que no havien obtingut fins aquell moment. Havia arribat l’hora de donar un pas més en el procés de la humanitat i de cada ser. El camí havia de modificar-se per a arribar a la manifestació del sentit de la nostra existència i la Gran Voluntat Divina.

La veu prosseguí:

-         Ara, tots els presents hem rebut i sentit els nous esglaons per a ser transmesos al llarg de la nostra dimensió, allà on cadascú estigui. Sentiu i sentireu la connexió amb la procedència de la nostra Llar. Tots, cadascú de nosaltres som font per a alimentar les ànimes dels nostres germans encarnats. Som Un amb ells. Molts continuaran negant la vostra presència o les vostres paraules. Deixeu que el seu procés continuï, i sentiu el seu amor en vosaltres. Això els ajudarà per quan estiguin disposats a seguir el seu camí a consciència. (Pausa) no esteu aquí per a aquells que no volen, sinó per a aquelles ànimes que estan disposades a arribar a elles. Seran a aquestes a qui alimentareu, estant presents i amb el vostre exemple.

-         …

-         Sabeu que no sereu vosaltres, sinó la Voluntat Divina en vosaltres. Recordeu-vos de la humilitat per a arribar a tots els que ja estiguin preparats per a rebre l’aliment celestial per a la seva ànima. No insistiu perquè quan així sigui, la vostra consciència podria dubtar. Sent vosaltres amb tot el que sentiu, arribareu a aquells que ho necessitin. El Superior us facilitarà aquells que necessitin del vostre ser. Us vindran. sereu portats allà on us necessitin, com fins ara ha estat sent. (Pausa llarga).

-         ...

-         El que avui hem rebut, tots ho contenen però no tots saben de la seva presència. En el seu moment accedim a ser els emissaris d’aquesta humanitat, encara que els moments viscuts per a arribar aquí, no fossin fàcils ni senzills. Vàrem haver, tots, de confiar en nosaltres, acceptar el viscut perquè, amb el temps físic, poder sentir el nostre servei de la Gran Voluntat Divina en aquesta dimensió. (Pausa). Avui som nosaltres, però arribarà el dia, que aquest indret es farà petit, perquè gran part de la humanitat sentirà la seva essència i la manifestarà en el seu camí. La Terra s’anirà il·luminant cada vegada més, enlairant les seves vibracions, arribant a ser, una porta oberta a d’altres sers més enllà del nostre sistema solar. Aquells qui ara estan aquí amb nosaltres començaran a ser sentits per una gran part de la humanitat. Molts els podran veure com nosaltres. No som especials per estar avui aquí. Recordeu la vostra procedència i sentiu la vostra Divinitat per a arribar a complir el vostre servei des de la puresa, la humilitat i la fermesa. 

Només s’escoltaven les seves paraules càlides i fermes d’aquesta veu, d’aquesta ànima que recordava a tots els presents el sentit dels seus serveis.

-         Que els cors ressonin en cadascú i siguin la guia dels seus passos que l’Amor abraci cada acte, cada paraula, tot sentir i cada obra que es realitzi. (Pausa). Tots sou beneïts. Transmeteu la bona nova dels nous temps i la responsabilitat de cadascú a la seva vida. Cadascuna d’elles, enfortirà les del seu entorn, i totes les ànimes encarnades i les de l’univers ens unirem per a donar sentit a la Intencionalitat per la qual vàrem ser creades.

-         ...

-         Ara, aneu a les vostres llars, amb la vostra gent i transmeteu-los el rebut i sentit avui aquí. Sereu estimats, protegits i beneïts. Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

A continuació, cada un dels assistents va anar aixecant-se i acomiadant-se dels presents amb una abraçada per a continuar el seu camí pel qual varen encarnar.

Algú d’aquests emissaris es troba a prop de vosaltres. Per a reconèixer-lo sentiu el vostre cor i sabreu la veritat de la seva presència. Ell us transmetrà des de la puresa, la humilitat i la senzillesa, la simplicitat. Respectarà el vostre procés, el vostre ritme i us sentireu bé al seu costat. Sentireu la veracitat conforme és el Camí, la Veritat i la Vida. Arribarà el dia que el que rebreu d’ell amb la seva sola presència, ho arribareu a sentir vosaltres també en el vostre interior d’una manera intensa. El vostre cor us parlarà alt i clar, sent la brúixola per a arribar a vosaltres mateixos.

L’univers no us deixa sols. Us ha escoltat i les vostres peticions ha estat escoltades. La Font es troba en el vostre interior, però aprendre a alimentar la vostra ànima, a vegades pot arribar a necessitar un estímul per a saber cóm obrir el vostre interior i cóm endinsar-vos en ell, per a arribar a l’encontre amb un mateix. Quan us trobeu, sentireu l’alegria de ser qui sou, més enllà del físic.

Avui us vull recordar que el vostre camí no està sol i que aquells que encara busqueu, deixareu de fer-ho perquè serà en el vostre interior, en el silenci i en els emissaris com a Llum qui us indicaran el camí vers la vostra plena manifestació.

Vosaltres sou aquests emissaris del present a partir d’ara. En el vostre entorn, per aquells que ho necessiteu, trobareu a un d’aquells emissaris reunits. Estigueu oberts de cor, perquè els nous temps, no requereixen del passat, sinó del potencial que cadascú és.

Ha arribat l’hora de la vostra responsabilitat davant el procés.

Vosaltres sou la nova humanitat.

Els emissaris continuaran amb el seu servei a la Voluntat Superior. Els reconeixereu pel seu amor, la seva llum i saviesa emanada del cor.

No hi ha prediccions de destrucció ni desamor. Res d’això hi ha, perquè aquests sers lliurats al servei de l’Amor faran que l’Amor pugui amb tot el passat i les seves limitacions. Només hi ha esperança i realització per a cadascú de vosaltres.

És l’hora anunciada que cada ànima es responsabilitzi del seu procés.

Sigueu vosaltres mateixos i l’Amor regarà les llavors de la vostra divinitat perquè puguin brotar, i recollir els fruits tan anhelats des del vostre cor.

Vosaltres, estimades ànimes, sou l’aigua per a l’Ascensió del planeta i la humanitat. Deixeu que les llavors del vostre interior recullin la humitat de la vostra predisposició i l’Amor del vostre cor.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

Trobades pel febrer 2016

Sobre la Llum

Avui vull escriure-us sobre una petició que se’m va fer de Marco G, de Bolívia. Em deia si podia escriure unes paraules sobre:

“La Llum il·lumina o cega segons l’actitud de l’estudiant”.

Abans d’endinsar-nos a la qüestió presentada hauríem d’entendre què s’entén com a Llum. Dins del context espiritual, segons la font, pot no tenir el mateix sentit que una altre, per això, m’agradaria explicitar què s’entén com a Llum, dins del nostre procés d’ascensió.

LLUM, entenent-la com una direcció, alguna cosa a on dirigir-nos, representa la VERITAT de la nostra existència: “anar cap a la Llum (la Veritat)”; “portar-la a la Llum (el lloc adequat que una ànima ha d’estar una vegada desencarnada)”; “vull trobar la Llum a la meva vida (trobar el sentit, la Veritat del meu procés per a conèixer-me més i poder seguir el camí correcte per a mi en aquests moments)”; “vull viure en la Llum (sentir la connexió en tu per a prendre les decisions adequades, basades en l’Amor)”; ...

La Llum del nostre procés és la guia emanada del nostre cor, guiant-nos i mostrant-nos el camí a seguir.

Quan parlem de la Llum, estem parlant de tenir clar el què fer i cóm actuar davant les situacions de la nostre vida. Aquesta claredat, i aquesta presa de decisió estaran basades en l’Amor. “La Llum s’ha fet en mi”, el que vol dir és que vas poder sentir aquell qui tu ets en veritat. El fet de sentir aquell qui tu ets, la teva veritable essència, llavors la teva vida pren un altre sentit, perquè la teva visió d’ella deixa de tenir present el teu passat, com a ser de present que ets perquè l’Amor és present, no passat ni futur. Quan estimem o sentim l’Amor, ho estem fent ara i aquí en el nostre present, en aquests instants, per tant, voler trobar la Llum a la vida d’un és sentir l’Amor en un mateix perquè ell et guiï, sent alhora, la teva protecció davant el teu propi procés. Recordem que l’Amor tot ho pot, per tant, allò que sentim en el més profund del nostre interior,....és possible.

Viure en la Llum és viure sent un mateix.

Relacionant aquestes paraules amb la petició del nostre germà Marco sobre l’escriure unes paraules relacionades amb la Llum i la repercussió que pot arribar a tenir en cadascú, us diria que tu ja ets Llum, i que el procés de recordar qui ets en veritat anirà intensificant la brillantor que ja som.

Ens trobem en temps de mostrar la nostra essència, i per tant, de viure, ja no des de la ment, sinó des del cor. La ment ja no té el paper principal que se li ha anat atorgant fins ara, sinó que el seu veritable rol és el de materialitzar allò que el nostre cor ens dicta.

Cada ú segueix el seu procés i al seu ritme. No tots el segueixen per un igual. Hi ha qui necessita més temps que d’altres, i hi ha qui avancen en el seu procés d’una manera més accelerada. A què és degut aquests ritmes diferents si tots tenim el mateix potencial i energia que ens recolza? La resposta la trobarem en el procés d’evolució de la nostra ànima.

És cert que tots podem i som capaços d’arribar a nosaltres mateixos, però no tots estan disposats de la mateixa manera per a arribar a un mateix.  La predisposició no és la mateixa, i això representa que hi ha sers que tenen més resistències que d’altres. El treball del perdó i de l’alliberament del nostre passat és primordial per a poder arribar a nosaltres, a conèixer quina és la nostra veritable essència i donar els passos per a començar a manifestar-la.

No tots estan disposats a acceptar la veritat (la Llum). Gran part de la humanitat encara està atrapada en el seu passat. Per sort, ens trobem en temps que, si volem, ara podem, i per tant, tot aquell que vulgui alliberar-se de qui no és, ara pot fer-ho.

Són les pors les que ens priven d’aconseguir la felicitat i d’arribar a nosaltres. El nou pot espantar, però els resultats a obtenir poden portar-nos, com es diu, “a la glòria”, mai millor dit. Tu ets Llum, Amor i el Far per a molts del teu entorn. La teva sola presència pot ajudar als altres que siguin ells. Allà on ets té a veure amb el teu camí de vida i la teva evolució personal. Per tant, tu pots il·luminar el teu entorn i facilitar que aquells que necessitin d’una Llum que els permeti veure el seu camí interior, puguin trobar la seva nova vida. Tots estem relacionats i UNITS. Tots som GERMANOR.

Quan algú vol trobar el seu sender vers ell mateix, només ha d’anar al seu interior i començar a acceptar el que sent. Aquest sentir li indicarà què hem de deixar anar i què fer, quins passos donar vers la nostra llibertat, felicitat i integritat.

El tema que em vas proposar, estimat Marco, estava relacionat sobre si la Llum il·lumina o cega, tenint present l’actitud de cadascú, segons les teves paraules inicials “d’estudiant”.

Entenent la Llum com la Veritat de la nostra existència, la Llum il·lumina la nostra vida, permetent-nos veure i entendre millor el sentit de la nostra vida i els moments actuals que vivim, sent els de cadascú diferents als de l’altre. Molts accepten aquesta veritat i arriben a recollir els fruits de l’amor en ells. D’altres la rebutgen, mantenint-se en la ceguera existencial. Quan la vibració amorosa de la nostra essència es manifesta, pot generar “una eclosió intensa d’alliberament, harmonia i amor”. Crea tanta plenitud en el se, que molts no l’accepten degut que les seves creences són de viure una vida dura, de sacrifici i res se’ns regala perquè ens l’hem de suar nosaltres”. Hi ha tant d’aferrament al conegut, encara que no sigui de felicitat i amor!, que ens resistim a canviar. Tot i així, els temps que vivim ens porten al canvi. aquells que encara es resisteixen, hem d’acceptar-los amb les seves decisions preses des de la por, perquè arribarà el dia que també les seves ànimes s’alliberaran.

La Llum només ens permet veure amb claredat i amor. Quan algú la nega a la seva vida, sembla que aquesta deixa de tenir sentit, i els que així la viuen, semblen anar “cecs per la vida”. Tot i així, aquesta ceguera és temporal, perquè més tard o més d’hora també ells acceptaran els nous temps, la nova energia, la seva veritable essència crística i començaran a viure des del cor.

De quina manera els podem ajudar?

SENT TU! SIGUES TU!, i el teu Amor els abraçarà i els donarà el consol i la seguretat de començar a avançar amb el cor obert. Llavors veuran la Llum en els seus camins i l’alegria de viure aquesta vida plena de benediccions i Amor.

Arribarà el dia que els cecs veuran i sentiran la seva essència resplendir.

Que la Llum del vostre Cor il·lumini el vostre camí vers la vostra Divinitat.

Sou Llum. Sou Amor.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

Les paraules del mestre

Un dia, un deixeble va veure al seu mestre de lluny que es dirigia direcció a riu. va començar a córrer fins a estar el suficientment a prop per a cridar-lo:

-         Mestre! Mestre!

Aquest, a l’escoltar que algú el cridava es va aturar girant el cap per a veure qui era. L’alumne se li va apropar i li digué:

-         Estimat mestre, fa dies que porto donant-li voltes a una situació i voldria saber la seva opinió per a trobar una resposta.

El savi el va mirar bondadosament i va dir:

-         Si el que esperes de mi és una opinió, no puc ajudar-te. Les respostes no es troben en el que pensen els altres, sinó en el que tu sents en relació a la situació.

El jove escoltava atentament les paraules del venerable. A continuació, aquest va prosseguí:

-         Només un mateix pot trobar el camí i la resposta adequada als dubtes de la seva ment. El cor acull tota la saviesa que hom pot arribar a tenir. (Pausa) Escolta el teu cor, i veuràs la llum de la teva preocupació.

-         Però mestre, per més que vagi al meu interior no trobo la llum a les meves preguntes.

-         Potser són moltes – va dir el tutor. Ves una a una. Tria la que per a tu és la clau de totes les altres i centra’t en ella. Sent-la en tu i veuràs com la penombra desapareix, sentint l’expansió en el teu interior i l’alliberament de les teves inquietuds. Les respostes se senten, no es pensen. Les trobaràs quan puguis sentir l’amor en elles i alliberar-te de les seves influències.

-         ...

-         Ets una ànima lliure i no hi ha res que et limiti. Allò que pugui semblar-te un dubte o alguna cosa per a aprendre, només és part de la teva ment, perquè el teu cor sent la pau en el teu present i la calidesa de la llum que hi ha en tu. En ella, saps que tot arriba al seu temps i que res has de témer o preocupar-te.

El deixeble escoltava atentament les paraules del seu mentor. Quan aquest va finalitzà, el jove preguntà:

-         Així, mestre, el nostre afany per a conèixer només és una intervenció de la nostra ment perquè el que hem de saber ja ens ho és donat a cada moment. (Pausa). Però – com interessat en saber més -, si vull saber més perquè sento que estic preparat, què puc fer?

El mestre li va respondre:

-         Obrir el teu cor, deixar que el silenci t’abraci i sentir la gratitud en tu, beneint el teu present amb tot el que ja se’t dóna, perquè la teva ànima pugui deixar espai pel nou. Deixa que l’amor et guiï, i que ell dirigeixi els teus passos, els teus pensaments i que la teva presència sigui el que el teu cor senti.

Després d’uns segons de silenci, el deixeble va expressà:

-         Ara ho entenc estimat mestre. Només haig de ser jo i el camí em portarà a la Llum.

El mestre va fer un somrís i un gest de confirmació de les seves paraules. Es va disposà a continuar el seu camí quan el jove li va dir:

-         Gràcies mestre. Les seves paraules han donat resposta a la meva pregunta. Vol saber quina era?

El savi el mirà fixament als ulls, sabent que li diria igualment encara que ell li digués que no. Va fer un gest d’expressió d’espera i a continuació el noi va dir sense esperar un segon més:

-         La pregunta que em feia era: què puc fer a partir d’ara a la meva vida quan sento que una etapa ja ha finalitzat en mi?

El mestre va fer una salutació amb el cap, i amb una expressió somrient va prosseguir el seu camí vers el riu.

El deixeble va mirar al terra, va donar un cop de peu a una pedra que estava als seus peus i posant una cara de satisfacció, va començar a córrer direcció a l’entrada de la població que és on es trobava el monestir donant salts de tant en tant.

No hi ha res que no puguis saber des de la saviesa del teu interior.

No la cerquis! Sent-la!

No dubtis! Accepta!

El teu cor et portarà a la Llum.

Seminari "DE TORNADA A LA LLAR" (I Part)

Per a tots aquells que pugui ressonar en el vostre cor, aquest mes començarem amb el nou projecte, les noves trobades del Seminari DE TORNADA A LA LLAR, realitzant la primera part del mateix.
A tots, una abraçada.

Modificacions del nou projecte DE TORNADA A LA LLAR

Fa poc us vaig presentar el nou projecte “DE TORNADA A LA LLAR”. Us vaig comentar les dues opcions inicials per a la seva realització, és a dir, podent ser un taller o un seminari, iniciant aquest mes de gener la posada en marxa d’aquest projecte.

Vull anunciar-vos unes variacions al respecte.

A la presentació us vaig comentar la possibilitat de dues opcions, però aquestes propostes han estat modificades. Ja no serà un taller o un seminari, sinó que el projecte, tot ell passarà a denominar-se Seminari DE TORNADA A LA LLAR”, realitzant-se en dues parts, triant cadascú, si vol fer la formació complerta o només una de les dues parts.

 
Seminari DE TORNADA A LA LLAR :

• I Part:    1 dia
• II Part:  1 dia     

Cadascuna de les parts es realitzarà en un sol dia, recordant-vos que el dissabte dia 30 d’aquest mes realitzarem la primera part del mateix.

A la primera part es veurà quina és la nostra naturalesa, així com les set llavors del nostre ser que hem de regar i tenir present en el nostre procés per a activar la nostra Divinitat i poder manifestar-nos segons el veritable ser que som, sent una de les finalitats per les quals estem encarnats. Ha arribat l’hora d’anar directes a l’essència del procés en el nostre camí i no distreure’ns o endinsar-nos en aspectes complementaris al camí.

La segona part veurem la nostra veritable essència, l’Essència Crística, així como utilitzar-la per a les realitzacions a la nostra vida, les atraccions, tenint present les claus innates del nostre interior per a portar a terme tot el contingut del seminari a la nostra vida actual. Hi haurà pràctiques, tant individuals com entre els assistents a la trobada, fent us de l’energia, havent tractat abans, el tema de la sanció, així com la comprensió del que atraiem a la nostra vida.

En aquesta segona part es veuran aspectes relacionats de com utilitzar l’energia i poder activar el nostre potencial espiritual.

Tot és energia, i depèn de com es faci servir o no es faci servir, dependrà la nostra qualitat de vida i la del planeta.

Aquestes modificacions han estat creades per a facilitat la comprensió i l'assistència al seminari per part de tots aquells que ressoni en el vostre interior.

Seminari DE TORNADA A LA LLAR (I Part) = 30 de gener

Seminari DE TORNADA A LA LLAR (II Part) = 27 de febrer

BENVINGUTS AL SEMINARI!

           

       (Aquells que vulgueu més informació al respecte, per a inscriure’s o que el seminari es realitzi en el vostre centre o població, haureu d’enviar un e-mail a:     emaeljordimm@gmail.com )