Amb David sobre el Tot i els canvis en el ser

 

       Hola David!

Ell assenteix amb el cap, alhora que respon:

-         Hola, bona tarda!

-         Què és el Tot per a tu?

-         Quina diferència hi ha entre dues gotes d’aigua?

-         Cap – li responc.

-         Bé. Tu i jo som dues gotes d’aigua que, o bé pertanyem a un cabdal d’aigua d’un riu o dues gotes que cauen des dels núvols en un lloc concret que permeten regar aquelles terres o convertir-nos en gel perquè quan arribi el moment del desgel, poder alimentar a les terres corresponents o donar de beure als sers que allà habiten. (Petita pausa). Cadascú pertany a un Tot, com a l’exemple que t’he posat de ser, podent ser un riu, un núvol, o qualsevol altre medi per a arribar a la Terra. (Nova pausa). Aquest riu o mitjà pel qual estem nosaltres aquí, té una finalitat, i un sentit major, que és el d’alimentar a tots aquells que comparteixen  aquest espai en mig de l’univers anomenat Terra, encara que alguns la coneixen com a Gaia, Pachamama, etc. Hi ha una intencionalitat superior i aquesta, té a veure amb l’Amor.

A continuació em mira i amb els seus ulls plens d’entusiasme i serenitat alhora, continua dient-me:

-         Aquest Tot que m’has preguntat, és l’Amor. És l’essència que a tots ens uneix, i ens va apropant els uns als altres, fent que la Unicitat entre els membres d’aquest planeta sigui cada vegada mejor. Tot tendeix a l’equilibri. Així ha de ser i és el procés que la humanitat està seguint. (Pausa llarga). Pertanyem a un Intencionalitat Superior, en connexió amb l’Univers i tots els sers que l’habiten.

-         No és només amb la Terra? – pregunto.

-         És com si estiguéssim dins d’un Gran Pla Superior, on tots tenen la seva funció. Hi ha moltes gotes distribuïdes al llarg del firmament. Hi ha altres nivells de vida que també necessiten de les gotes que allà abasteixen. Tots estem units. La nostra existència ajuda els ajuda, i ells ens estan ajudant a nosaltres. Diferents formes de vida a l’uníson – diu com esperançat i ferm alhora. El que tu fas, repercuteix en mi. El que nosaltres fem, repercuteix en ells. Som part de l’univers, i el nostre grau de consciència enlaira a totes les ànimes. El nostre procedir fa que d’altres sers d’altres dimensions, també puguin continuar el seu camí d’evolució. Com bé saps i dius, no estem sols. Tots estem units, i la Unicitat que abans he comentat, no només és pels habitants de la Terra, sinó a nivell universal.

-         …

-         Una vegada vas dir un exemple que representa el que estem ara comentant. És com aquell joc de les madones russes, on una figura russa està continguda dins d’una altre i aquesta altre, en una altra. Tot està relacionat i inclòs en un sentit superior. al final trobarem l’Amor, amb totes les seves conseqüències.

-         I aquest amor és el que fa que ara el món es trobi com està – afegeixo.

-         Així és. Tot és sincronització, i a mesura que anem sentint el record de qui som la divinitat que som, més canvis s’aniran produint. Quan l’amor fa presència a les nostres vides, produeix canvis en nosaltres i el nostre entorn. Esvaeix el passat per a donar lloc al potencial espiritual de cadascú en el present. Les limitacions aniran a menys. La Voluntat de cadascú, a més. El cor del ser humà prendrà el paper que li correspon per a portar a terme allò pel qual ha vingut a aquest món. Ens trobem en una simple i amorosa sincronicitat, on tots estem units des del cor. Quan més ressonem amb ell, i escoltem la seva guia, més anirem apropant-nos els uns als altres, i més s’enlairarà el planeta Terra, alhora.

-         No podem quedar-nos enrere, pel que estàs dient – comento.

-         Un arbre pot deixar de créixer quan se li abona la terra i se’l rega cada dia? Impossible!. Una gota de pluja pot quedar permanentment en suspensió mentre està caient, trobant-se ja a prop del terra? No! – respon ell mateix. La tendència és dirigir-nos a l’entorn i moments idonis per a la nostra ànima i el que hem vingut a fer. No podem donar l’esquena a l’amor. Pots resistir-te i no acceptar el que està succeint, però el malestar creat és gran. Estem units i interrelacionats, i quan vols sortir de la unió amb els teus semblants, et sents cada vegada més perdut i desemparat. Amb el temps, ens adonem que només ens queda un camí: el de l’acceptació. Quan acceptem, llavors tot comença a sincronitzar-se perquè puguis avançar i sanar la teva condició humana per a arribar al Déu que ets. És llavors quan la vida flueix i comences a sentir el benestar dins teu.

-         Segons tu – pregunto a David -, què es el que més costa acceptar al ser encara no conscient?

-         El nou. Acostumats a viure, sentir i actuar des de la por, el no conèixer alguna cosa nova, es tanca en si mateix, en la falsa seguretat del que coneix, encara que li aporti malestar. El desaferrament de l’obtingut i viscut fins ara. Una vegada deixes que el que va ser no tingui presència en el teu present, llavors és quan comencen a sentir en nosaltres que alguna cosa nova ens depara per a un major bé nostre. Apareixen les incerteses, els dubtes, la desconfiança moltes vegades, però només és l’ indici que el nostre interior ens empeny al canvi, a dirigir-nos vers nosaltres mateixos. No és dolent sentir i viure tot això. És part de la nostra sanació i alliberament del passat. Pot ser nou per a nosaltres, i les pors han pogut portar a aquest ser a arrecerar-se en el conegut. És quan es produeix l’aferrament a qui no som. No sempre el nou és acceptat. (Pausa). Quan més conscient sigui aquest ser, menys por tindrà per a avançar ers el seu recordar i sentir la plenitud i la llibertat de ser ell.

-         Segons tu, creus que podem fer alguna cosa per algú que coneixem que es negui al canvi?

-         Respecta la seva decisió, i siguis tu. Les energies del teu se, de la teva presència amb ell, alleugerà els seus temors i li reconfortarà el fet de tenir una referència per a seguir: tu! No hem d’interferir en el procés d’algú que veiem que podem ajudar-lo. Deixeu que segueixi el seu camí. Quan necessiti una mà, allà podràs estar, però respecta la seva decisió. Volem ajudar a qui ens envolta, però no tots estan disposats a deixar-se ajudar. (Petita pausa). Acabo de dir que siguis tu mateix. Quan la llum d’un brilla amb la intensitat, il·lumina el camí a seguir dels que l’envolten i poden trobar-se perduts en aquell moment. Sigues tu i brilla com una gran llum. Un far està allà, quiet en el lloc adequat per a saber on dirigir-nos. Sigues així tu com un far que està en la discreció, però permet il·luminar el camí. La foscor s’esvairà, i si el ser està preparat, veurà què fer i cap on dirigir-se. Deixem que cada ànima triï el següent pas. Tu, sigues tu. És així com podem ajudar als altres. (Pausa). Respectant el que es coneix com a lliure albir de cadascú, és com més ajudarem, sent nosaltres en tot moment. Sentiu l’Amor en vosaltres! Sentiu la Pau en el vostre interior!, i actueu segons el vostre cor us dicti. No dubteu. No us qüestioneu. Accepteu i sigueu aquell qui sou.

-         El que està succeint en els nostres temps, podríem dir que és degut a una sanació planetària, a la instauració de l’Amor aquí?

-         El que succeeix és posar a cadascú en el lloc que li correspon. Els ciments d’un passat ja no tenen lloc en el present. La visió de la vida d’anys passats, tampoc tenen lloc ara. Les consciències ja no són les mateixes, nosaltres hem “crescut”, i per tant, no podem continuar portant la mateixa roba, els mateixos vestits que fa trenta, quaranta o cinquanta anys enrere. Ja nos ens caben. Hem de posar-nos uns més en acord a com som nosaltres actualment. (Pausa). Moltes ànimes ja s’han anat d’aquest planeta, però hi hauran moltes més que també ho faran. L’Amor posa a cadascú en el seu lloc perquè els que habitin aquest espai on ens trobem, puguin continuar portant a terme la Intencionalitat Divina Universal, i poder manifestar la divinitat que cadascú és. 

-         Gràcies David, novament, per aquesta trobada i poder transmetre les teves paraules per a tots aquells que les necessitin. Gràcies.

-         A tu – em respon.

 

Sobre les Jornades de LLUM, CONSCIÈNCIA I DESPERTAR

Em complau anunciar-vos l’espai on es realitzaran les Jornades de LLUM, CONSCIÈNCIA I DESPERTAR per a la segona quinzena de juliol.

Es faran al centre del poble, a cinc minuts de l’estació del tren, a ESBIOESFERA, (www.escolaesbioesfera.cat ) un espai/escola i restaurant on, no només podreu gaudir d’un lloc de tranquil·litat i benestar, fent un bon àpat natural, havent recollit els productes del seu propi hort,  sinó que ara també, podreu disposar d’un racó on poder alimentar la nostra ànima.  

Agraeixo a Gemma i en Jordi per acceptar que les Jornades i possibles activitats, de més endavant, puguin ser portades a terme a Cardedeu, en el seu espai.

GRÀCIES!

Us faig saber, també, que les trobades de MEDITARIA, a partir de la setmana vinent, dijous 12,, també es faran a ESBIOESFERA, com sempre a les 20h. fins a finals de juliol que és quan acabarem aquesta temporada a Cardedeu.  

 

Sentint la pau en el cabdal de l'Amor

I les aigües continuen el seu curs cabdal avall. Flueixen. Segueixen l’impuls que les porten al descans etern de la mar.

El riu té el sentit d’acollir cada gota existent com una mare recull, adreça i nodreix al seu fill.

Tot és harmonia. Tot és pau i bellesa. Per allà on passo veig la bellesa de la creació alineada, davant meu, per a entendre el meu sentit en aquest espai i la meva pròpia existència a la meva vida. Una simbiosi plena de tendresa i amor. El meu cor percep aquesta amorositat i calidesa de ser acompanyat, guiat i protegit en tot moment, adonant-me que la meva presència nodreix, també, al meu entorn.

Com la gota en mig d’una immensitat en moviment, així em sento, però alhora comprès, respectat i estimat.

Em deixo emportar pel que sento en el meu cor, on la serenor, el lliurament absolut a les mans del cabdal en el qual em trobo i el sentit d’agraïment, alhora, fan que la meva ment ja no tingui el protagonisme de temps passats. Quan la ment reposa, la pau es manifesta. Quan el pensar deixa de ser l’eix del meu camí, la intuïció crea els camins vers la resolució molt abans que una planificació. Tot intuïtiu.

Em deixo emportar vers la plena realització del què he vingut a fer. La meva ànima s’expandeix i s’allibera, enlairant-se fins a deixar enrere els núvols que no em permetien veure la Llar d’on procedeixo.

Sóc aigua cristallina en aquests instants, on el fluir del meu pas és portat per la guia del meu cor.

Viure sentint la plenitud de ser d’una dimensió que no es correspon amb l’actual i sentir amb tota la seva majestuositat aquell qui ets, fa que el fet de trobar-te encarnat, puguis gaudir de la saviesa de recordar qui ets, entenent el sentit de la meva existència aquí on sóc.

Com les aigües d’un riu, que saben que per allà passen no és permanent, així la meva estància on sóc, ara i aquí, també és temporal i efímera. El cabdal continua el seu curs, així nosaltres també anem creuant el paisatge de l’alliberament del nostre passat per a sentir la divinitat que som en cada una de les nostres cèl·lules.

Totes les gotes del petit riu, donen bellesa a l’entorn. Així la meva ànima encarnada sosté l’espai on ara em trobo. Com les ones d’una pedra que cau en un llac d’aigües tranquil·les, així, la nostra presència actua més enllà d’on som. Les nostres vibracions creen els fonaments d’aquest món on vivim i la humanitat que ens agermana.

Placidesa en el transcurs del meu procés inunden de pau i serenitat tot el meu ser.

Les influències de l’exterior van quedar enrere, sentint la força d’aquell qui sóc en mi. Sento en tot moment què fer, i quan en algun moment he hagut d’anar al meu interior per a trobar la decisió més adequada tan per mi com per a tots, llavors, en aquest estat de silenci i obertura interior, la Llum de la Llar, ha fet que pugui veure clar.

Calma absoluta en el transcurs del procés. Deixar-se anar al curs de l’existència superior a la qual pertanys. Amor. Senzillament Amor. Planerament Amor. Simplesa, senzillesa y harmonia absolutes quan ens alliberament a les mans de la Font, del nostre Creador. Som part d’ell. Som Divinitat d’una Divinitat Superior. Som part d’ella, i quan així ho permetem degut a la nostra consciència, tot flueix. Tot està en perfecte ordre. Tot és. Tot ho tenim. Nosaltres som. Quan som, l’acceptació del nostre present ens enlaira i ens permet sentir a Déu, la divinitat que som. La nostra essència és divina. Tot el que no sigui pur i cristal·lí, és aprenentatge. Al obtenir-lo, anem recordant qui som, i quan més ho fem, més ens deixem anar i vivim des del cor, perquè és a través d’ell que podrem arribar a nosaltres.

Les aigües continuen el seu curs. Sers de llum ens acompanyen al llarg de tot el trajecte.

Gaudiu del vostre present, sentint la naturalesa que sou.

No hi ha res en vosaltres que no hagi estat creat per l’amor de la vostra essència. Accepteu! Sentiu l’Amor en el vostre interior y deixeu que la vostra ment prengui el lloc que li correspon, no el que ara té a la vostra vida.

El vostre cor està esperant el moment per a portar-vos a la realització de la vostra Voluntat. Els vostres anhels són llum en el vostre camí, no les vostres organitzacions i preocupacions.

Res d’això existeix quan sents la força del riu en tu, sent gota i, alhora, part important del curs al qual pertany. Tot el riu està representat en tu. El Tot està en tu. Ets l’essència del Tot, de l’Univers, el qual està esperant el teu despertat i obertura de portes perquè ell es pugui manifestar a través teu.

Deixa que el curs continuï. Confia i tingues la Fe necessària que allò que vius et portarà a tu.

Aquest riu, amb el temps canviarà, perquè a la forma, no hi ha res permanent. Ara estàs dibuixant la bellesa tal com és en aquest entorn. Deixa que tot segueixi el seu curs, per a modificar i mostrar la bellesa en tot moment, sigui quin sigui el decorat.

Només Amor existeix en nosaltres.

Només Amor podem esperar i irradiar.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Els somnis de la vida (Déu en tu)

Els somnis són els desitjos del teu interior segons sent el camí de la teva ànima en aquesta vinguda encarnada.

Els somnis dels teus anhels són el suport de les teves limitacions per a tornar al camí.

Res manca a la voluntat superior. Tot té sentint davant les situacions de mancança, dolor y desconcert.

Aquí estan els teus somnis, per a recordar el que et pertany per naturalesa. Quan el cor dicta i permet la creació d’unes imatges que et porten allà on et fa sentir bé, allà estic jo, estimat ser. Estic amb tu, acaronant-te el teu cor perquè pugui sentir davant els moments d’oblit al llarg del camí.

La teva voluntat és enlairada per la crida de l’acordat. Així ho vàrem decidir, estimat vehicle: tu i jo per a poder enlairar aquesta consciència en procés de seguir la llum del nostre camí.

Som tu i jo, units per a arribar allà on la teva ànima necessita ser manifestada segons la meva presència en tu.

Deixa que els somnis es facin realitat a través del desaferrament, lliurament i acceptació.

Deixa que el que vas ser doni pas a qui ets. Només així, els desigs emanats del teu cor podran brotar a la llum del teu entorn.

Sent la força d’aquell qui Jo Sóc en tu, i permet que la teva divinitat sigui manifestada.

Els somnis són indicacions de la teva Voluntat Divina per a poder sentir el moment present i saber el camí a seguir. Impotència és l’aferrament al teu passat. Siguis flexible com el bambú per a poder adaptar-te als nous temps, estimada ànima.

Quan els anhels predominen davant les materialitzacions, és la crida del teu veritable ser a deixar el que vas ser per a donar pas a qui ets. Només aquell qui ets, permetrà la realització de la teva Voluntat. 

Deixa que la Llum et guiï. Permet que l’Amor que ets doni calidesa a la rigidesa del teu ser i acceptar el braç de l’aprenentatge. Amb ell, lluny arribaràs i podràs obtenir la saviesa de la teva vida actual.

Deixa que jo en tu, dirigeixi els teus passos i les teves obres. Confia, perquè aquell qui ets, Jo Sóc.

Els somnis davant la vida són força del teu interior que t’empeny a fer els passos en tu. No sentis impotència, perquè això representa el teu paper com a víctima, i la meva presència en tu, és l’alè de fermesa per a arribar a la teva responsabilitat davant els moments actuals en aquesta dimensió actual que et trobes.

Els somnis són part de tu per a arribar allà on vas acordar. Part d’ells són o seran l’esglaó anterior a la consecució, però recorda que no hi ha esglaons a pujar, sinó decisions a prendre a la teva vida per a sentir-me.

Jo Sóc tu. Recorda! Sent la calidesa d’aquell qui ets, i no dubtis en acceptar l’amor en tu i tot allò que procedeixi del teu cor. Confia en ell. Confia en mi.

Somnia per a arribar a mi, i permet que qui vas ser en tu, s’alliberi per a donar pas al ser diví que ets. Vas ser creat per a mostrar la teva Llum i el teu Amor. Deixa que el Pare en tu et guiï.

Confia, estimada ànima.

Mai has estat sola. Sempre he estat en tu i les abraçades de la Llar t’han subjectat en els moments de desconcert i pèrdua del camí.

T’estimo. Ets part de mi.

Deixa’t portar perquè els somnis desapareguin i poder veure realitzada la teva voluntat davant teu i el món.

Ha arribat l’hora que els somnis es dissipin per a veure l’obra del Pare en tu.

 

Deixa que la meva Voluntat sigui en tu. 

 

Agenda de les Jornades de LLUM, CONSCIÈNCIA I DESPERTAR

Em poso en contacte amb tots vosaltres per a presentar-vos l'agenda d'activitats de les Jornades de LLUM, CONSCIÈNCIA I DESPERTAR que es realitzaran a la segona quinzena de juliol a Cardedeu.

Si sentiu que heu d'assistir a alguna de les activitats proposades, només cal que us poseu en contacte amb el Centre LA FONT - 938455556 (matins dilluns tancat). Si voleu més información o fer alguna consulta al respecte, només cal que ens truqueu y de bon grat us informarem i respondrem a les vostres consultes.

Una abraçada i fins aviat!

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Meditació

Hi ha un aspecte que coincideix la majoria dels sers que ja es troben en el seu camí de recordar cada vegada més:la importància d’anar al nostre interior . Quan això succeeix, la teva missió comença a aparèixer davant teu, indicant-te el camí a partir d’ara. El buscar i buscar què he vingut a fer en aquesta vida actual, deixa de produir-se perquè arriba el dia que truquen a la teva porta i l’esperat apareix.

El camí no sempre és el mateix per a tots. Les nostres ànimes necessiten l’aliment adequat per a poder continuar amb el sender de l’evolució. Aquest no sempre procedeix del nostre exterior, i per tant, hi ha una porta en nosaltres que ens porta al ple recordar i a la materialització del què hem vingut a fer.

Durant decennis ens han parlat de la meditació per a creuar el llindar d’aquesta porta i endinsar-nos a aquell qui som. En un principi trobem una mica de desordre i motes de pols, pensant que li aniria bé fer una neteja. A mesura que l’anem fent, el nostre ser va canviant, i nosaltres, el ser encarnat, ens anem adonant que la vida no és tal com ens l’han comentada.

En això coincidim tots els sers que en el seu moment es varen trobar davant aquesta porta. Si vols arribar a tu, has d’endinsar-te en el teu interior i trobar-te. Després, aprèn del què vegis, i sobre tot, estima’t quan et trobis davant teu. Noves portes estan esperant a ser obertes, però primer has de donar els passos inicials per a alliberar el que fins ara no t’ha permès adonar-te que existies. Estàs en el teu interior, i et portes a tu mateix allà on vagis. És com un nadó que va allà on la seva mare o pare van. No el pots ignorar, perquè el desemparament pot marcar-te durant molts anys. 

Això és el que ha passat amb l’humà que sent la brisa del canvi a la seva vida i es predisposa a emprendre la major aventura mai imaginada: el camí vers ell mateix.

Fins ara, ningú s’ha penedit, i tots volen profunditzar més en aquest camí on tantes portes van apareixent, i que al creuar-les, sentim més alliberament i benestar. L’Amor es fa un lloc en nosaltres i el nostre cors i matèria surten beneficiats.

La meditació és una porta que pot portar-te al teu interior. Una catifa estesa que et convida a conèixer el silenci d’aquell qui ets. En ell, començaràs a sentir, i és aquest sentir, part del tresor de fer meditació.

Els temps han canviat i les energies ja no són les mateixes en el nostre estimat planeta, per tant, tots els sers que l’habiten, d’alguna manera, tampoc som els mateixos degut a la influència de les noves energies que ens envolten i emanen de la Terra.

Les nostres consciències no són les mateixes, i per tant, l’anar al nostre interior, cada vegada més es fa més necessari per a trobar-la pau i l’equilibri en el nostre procés. Anar a la recerca d’aquell qui som, comporta endinsar-nos en nosaltres mateixos i trobar-nos amb el nostre veritable ser. El reconeixereu perquè aquest no porta disfressa, ni s’excusa, ni vol tenir la raó, ni os vol convèncer. El trobareu en la quietud i el silenci. Una vegada sentiu aquest silenci i el buit en nosaltres, llavors haureu deixat l’espai perquè aparegui. Ell no té cabuda en mig de la vostra xerrameca mental i egos amagats darrera dels vostres pensaments.

Quan creueu la porta vers el vostre interior, quan travesseu el llindar de l’extern a l’intern, llavors començareu a saber a Veritat d’aquell qui sou.

Abans he dit que la meditació és una porta que us porta a vosaltres i més enllà de la vostra presència física.

Durant molts decennis semblava que només havia una manera de fer meditació. La seva imatge, estereotipada, donava la sensació conforme només així podríem aprendre a meditar per a arribar a nosaltres.

Com ja he dit abans, els temps estan canviant, i el que va ser, o la manera de com va ser, ja no té perquè ser ara. En aquests temps, ara, tot és més senzill i simple.

És cert que continua tenint certa vigència aquestes postures i preparació externa (com vestir-nos, descalçar-nos, certs gests o decoració ambiental,....), però degut a la simplesa i senzillesa de la trobada amb nosaltres mateixos, ja no es requereix certs hàbits com fins ara.

Sabeu? El més important som nosaltres, i nosaltres som la nostra essència i la nostra essència és amorosa. El recordar i connectar amb la nostra essència ens portarà a la manifestació de qui som en veritat, i quan això succeeixi, la divinitat en nosaltres es manifesta.

Has de trobar-te còmode i disposat a anar al teu interior. La resta, només són aspectes de la matèria que no han de confondre’ns al voler fer meditació. Quan meditem, entrem en contacte amb Déu, amb nosaltres mateixos, i són moments on Ell ens pot abraçar i transmetre’ns el seu Amor, la seva Plenitud. Però sabeu què? Ell no és alguna cosa fora, sinó aquell qui nosaltres som, el nostre veritable se quan ens trobem, trobem a Déu. Quan connectem amb nosaltres mateixos, trobem i connectem amb Déu, perquè nosaltres som divinitat.

Per a arribar a nosaltres, només es necessita voler-ho i avançar. Només et necessites a tu mateix. Res més. La música, els encens, les espelmes, i altra parafernàlia, només són mecanismes pel “principiant tossut” , i així iniciar a trencar les barreres del soroll, el moviment i el desconcert.

Només et necessites a tu mateix.

Davant aquestes paraules i el dit, pots fer meditació allà on et trobis i vagis. Meditar és sentir-se un mateix i deixar-se portar per la teva essència. És sentir la presència del Pare en un mateix, sent Pare i Fill, UN. Pots connectar planxant, passejant, conduint, cuinant, assegut al sofà, estirat al llit, fent esport, perquè amb aquell qui has d’estar i connectar ets tu.

Meditació no són postures i un ambient en concret. Meditació és estar amb la teva Divinitat, i aquesta no és matèria. Estem acostumats a ella, i molt arrelats durant molts anys, però no hem d’enganyar-nos al pensar que és necessària pel nostre procés. Sí que ens pot ajudar en un principi, però per a estar amb tu, no necessites res de tot això.

Has provat de sentir la pau i l’assossegament fent alguna de les teves tasques quotidianes? Segur que hi ha alguna que t’agrada i et permet estar sol amb tu mateix. Et desconnectes de la teva rutina.

Sigui com sigui, recomano la meditació perquè és una porta que ens porta més enllà del nostre present.

Meditació és sentir aquell qui ets.

Meditació és sentir la Divinitat que ets.

Meditació és una porta a l’autoconeixement.

Meditació és Recordar el veritable ser que ets.

Tu ets Déu! T’has sentit?

 

Per a arribar a un mateix, només es necessita predisposició i voler sentir l’Amor en el nostre interior. Quan més el sentis, més us adonareu del sentit de la vida i el que heu vingut a fer, havent donat ja, probablement, alguns passos per a realitzar la vostra part de La Intencionalitat Divina de la qual tots formem part.

Meditar és una porta a l’alliberament de la teva ànima.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

 

Presentació Jornades de LLUM, CONSCIÈNCIA I DESPERTAR

Hola Família!

Em complau comunicar-vos la presentació de les Jornades de LLUM, CONSICÈNCIA I DESPERTAR que es realitzaran en la segona quinzena de juliol a Cardedeu, del 17 al 2 d’agost (veure documents adjunts).

Obro els meus braços i el meu cor per a donar-vos la benvinguda a elles, i poder compartir la saviesa, els missatges i la companyia de la Llar.

 

Cada dia hi hauran diferents activitats perquè pugueu triar el més adequat per a la vostra ànima en aquests moments del procés que us trobeu.

Les portes d’aquestes Jornades ja estan obertes a partir d’ara perquè pugueu fer les inscripcions o demanar la informació que necessiteu. 

 

Amb il·lusió us presento aquestes jornades de LLUM, CONSCIÈNCIA I DESPERTAR, donant-vos la benvinguda amb anticipació.

 

Fins llavors, una abraçada i que l’AMOR i la PAU siguin en tots vosaltres.

Sentint amb Jesús

Passejant a prop del rierol, amb les aigües cristallines i una mica remogudes per les pedres i caigudes al llarg del seu curs, ara em permeten sentir el seu so como a melodia a primer hora de la tarda, sentint la necessitat de passejar per aquest lloc on el meu ser i la Llar poden reunir-se sentint la immensitat de la calma i la pau, donant peu a la manifestació de l’amor, com a vincle entre aquell qui ets i la Llum de la qual procedim, junt amb els nostres germans d’aquesta Llar que en el seu moment tornarem havent deixat la matèria per a la majoria dels encarnats.

Sento el Cel en mi. Sento como si fos un esglaó més perquè la humanitat pugui pujar l’escala en forma de vòrtex vers la seva ascensió. Sóc part d’aquest Gran Pla en el qual tots estem immersos.

Ser conscient d’aquesta unió amb alguna cosa més gran que el simple viure a la forma, fa que el teu esperit es relaxi i puguis veure i sentir la teva presència a la teva vida actual com a ofrena a tota la humanitat i la terra perquè, junts, puguem enlairar-nos i sentir la majestuositat de la Intencionalitat Divina, que dóna sentit a la nostra existència en aquests moments, aquí, en aquests temps de grans canvis a nivell de consciència.

Em sento unit al que veig en aquests instants, i un afortunat per a poder sentir la puresa que m’envolta.

Arribant a una petita clariana, trobo unes pedres que em serveixen d’espatller, asseient-me a la gespa regada per la humitat d’aquest rierol que continua el seu curs amb acceptació, humilitat i lliurament. Només uns ulls abraçats pel despertar poden adonar-se de la bellesa existent en aquest espai de la natura.

L’ombra produïda per les branques d’uns arbres, fan que sigui el lloc adequat per a obrir de bat a bat el meu cor, i reunir-me amb els meus germans de la Llum.

Contemplo la saviesa d’aquestes aigües, quan m’adono que Jesús està al meu costat. La seva presència assossega tot el lloc. Una immensa harmonia interior t’envaeix, junt amb una puresa de l’Amor que transmet i som. És aquest Amor i lliurament a la Font Creadora de tota Vida, el que ens uneix i ens fa sentir el mateix. Cap diferència. Cap distància entre nosaltres. La Unicitat és plena, podent sentir aquest Amor que ens uneix, como l’únic que existeix en el nostre planeta per a saber de nosaltres mateixos.

-         T’estimo – li dic a Jesús.

-         El Pare es troba en tu i sento la seva presència en mi a través teu – em respon.

-         Quan sento el que sento en aquests moments, no es necessiten les paraules. Només cal el silenci i el cor obert.

-         Ditxós tu, que vas obrir el teu cor i em vas acceptar a la teva vida. Acceptant-me, va deixar que el Pare fos en tu. (Pausa). Sento el teu Amor vessant-se per arreu. Els teus passos sembren el camí del Pare perquè els que segueixin el camí establert puguin saber de les seves ànimes i arribar al Pare.

-         Gràcies Mestre – li responc, continuant: Només existeix l’Amor, el que apropa i uneix a totes les ànimes. No hi ha uns més que d’altres. La Unicitat et permet veure la igualtat entre totes les ànimes, i el recolzament entre unes i d’altres, sovint, sense ser conscients d’aquests recolzaments.

-         Mira davant teu – em diu.

Ho faig, i veig com un arc ple de llum en la seva cavitat interior. Em dirigeixo a ell i just quan estic a punt d’entrar-hi, sento les energies que desprenen. Em són familiars. Emocionat pel que sento, dono un pas amb la meva dreta i sento l’absoluta deixadesa del meu ser, despullant-me de tot el que no sigui la meva essència divina. M’endinso quan sento una veu que em pregunta:

-         Què sents?

-         Plenitud – li responc. L’Amor en la seva màxima expressió en mi.

-         Així com tu el sents, cada ànima encarnada així està sent vetllada i estimada. La teva consciència  - prossegueix la veu no sonora – et permetrà saber d’on procedeixes i aquell qui ets.

Avanço a través d’aquesta llum i veig als meus germans celestials contents de veure’m i somrient-me, irradiant el seus amors i les seves llums vers el meu ser. Sento que ells sempre, en tot moment, estan amb nosaltres, amb mi, i acompanyant-nos al llarg del nostre trajecte en la matèria.

Em quedo quiet sentint i veient des del meu cor, a tota la Família. No hi ha res semblant a l’Amor sentit en aquests moments. UN. (Pausa una mica llarga).

De sobte em trobo novament amb Jesús, asseguts com en el principi del nostre encontre. Ell em somriu, sabent el què ha succeït en mi. Després, em diu:

-         La Llum es troba en tu. Quan el vehicle d’aquesta Llum s’enlaira, la Llum s’intensifica i il·lumina a d’altres vehicles. Quan la matèria ha despertat i ha activat el seu ADN, llavors la consciència comença a adonar-se de la Veritat. Quan aquesta Veritat es manifesta en Un, ser i consciència s’unifiquen per a donar pas al Pare en ell. Quan l’Amor és la guia dels teus passos, el teu pensar, la teva expressió i presència, el Cel es manifesta a la Terra a través teu.

-         ...

-         Un nou ser apareix, sent el mateix però un altre. La teva percepció de la vida troba el sentit del viscut i existent. No hi ha major satisfacció per a l’ànima al servei del Pare, que abandonar-se als seus braços i ser Ell en la matèria. És llavors, quan matèria i esperit són Un, la plena manifestació del Fill de Déu. Pare i Fill són un, perquè l’Amor és en aquesta unió. El procés del camí, llavors, pren una altra direcció, perquè qui fas ser es converteix en qui ets. El teu caminar no és el mateix, i la teva predisposició, tampoc. (Llavors, mirant-me em somriu, desprenent la seva expressió amorosa, propera i humil, percebent que ell no és més que jo. Aquesta familiaritat m’emociona i em venen ganes de plorar per la puresa sentida en aquests moments.)

Després d’una pausa, li pregunto:

-         Alguna cosa més que vulguis dir-me?

-         Sentiu, perquè el Pare està en tu, en cadascú de vosaltres! És el cor, el camí vers el sentit del què viviu. En ell arribareu a qui sou, a tots nosaltres (referint-se als germans de la Llar), i a vosaltres mateixos.

Ens enlairem i ens abracem sentint la unicitat en nosaltres, la unió dels nostres cors.

-         Gràcies per la teva presència a la meva vida – acabo dient al concloure la nostra trobada.

Ell em somriu i desapareix, fent-me sentir conforme sempre hem estat units.

 

(Em poso a plorar d’alegria i per l’emoció sentida al percebre aquestes sensacions).

-         Gràcies. Gràcies. Gràcies – acabo dient en el silenci de la plenitud interior d’aquests moments.

Interpretació de Somnis i els Senyals de la Vida

 

Us recordó que els dies 24 i 25 d'aquest mes de maig es fa una nova trobada sobre INTERPRETACIÓ DE SOMNIS I ELS SENYALS DE LA VIDA.

A tots aquells que estigueu interessats, podeu trucar al telèfon que consta en el document adjunt.

Una abraçada a tots!

Nova etapa

                                             

                ¡Hola a tota la Família que heu anat llegint les paraules que he anat exposant fins ara, tant als meus blogs, com per facebook!

 

Us vull agrair el vostre suport fins ara, y pels comentaris que m’heu anat enviant i posant a les xarxes socials vers el meu ser, durant tots aquests anys.

Em trobo en un moment, i fa poc ja us ho vaig comentar a través d’un article, que potser arribaria el dia que no publicaria com ho he estat fent fins ara.

En aquests moments em trobo en una etapa, on oportunitats es presenten davant meu, nous projectes, fent que necessiti aquell qui jo sóc, per a fer que es materialitzin i puguin portar-se a terme.

Darrerament anava arribant el dia que normalment us presento noves paraules, i aquestes encara no havien sortit del meu interior. La darrera vegada va ser el mateix dia que van trucar a la meva porta i van poder manifestar-se. Sento com si necessités temps per a estar amb mi i portar a terme els nous projectes i idees que vaig sentint dins meu.

Amb això us vull dir que a partir d’avui, si hi ha alguna setmana que no hi ha cap publicació nova, penseu que tot està anant bé en mi, dedicant-me a allò que sento dins meu perquè tots puguem enlairar les nostres ànimes i aquest estimat planeta.

Necessito estar pel que sento en el meu interior. Se m’han aparegut noves portes i sento que haig d’estar per elles; això vol dir que els moments per a escriure per les xarxes socials no els tingui tant sovint com fins ara. El meu cor està massa pendent del que ara sento.

Les trobades i activitats que he anat fent, així com les noves propostes que aviat sabreu d’elles, continuaran sortint per a tots aquells que pugueu estar interessats. Aquestes continuaran fent-se, i si per les vostres terres esteu interessats en alguna d’elles, encantat estaré de poder compartir amb vosaltres!  

No dic que no continuï escrivint, sinó que potser, les actualitzacions no seran tan constants com fins ara.

Tot va bé.

 

Gràcies per ser i estar.

 Per a finalitzar, voldria regalar-vos aquests moments amb Jesús:

 

Estant un al costat de l’altre, sento la seva presència. La familiaritat de la seva energia m’omple d’emoció al reconèixer la Llar en mi.

Jesús, al meu costat fa que es creï una unió, una unicitat entre nosaltres, no arribant a saber quan és ell o sóc jo.

Sento la seva càlida presència a la meva dreta i tot el meu cos vibra l’Amor que es manifesta en mi i la deixadesa de saber que puc deixar-me anar i ser jo, sent respectat, protegit i estimat, fent que tot el meu ser senti la plenitud de la meva existència.

-         Com va avançant el món, eh? – li comento.

-         Els temps anunciats han arribat – em respon. Hi ha alegria en mi. Allò que es va anuncià, ara és el temps de la seva manifestació – em diu sentint el llarg trajecte realitzat per l’ànima ara conscient.

-         ….

-         El vostre món deixarà de ser el que ara és. Tu mateix estàs veient els canvis que es produeixen a cada instant. El meu cor s’alegra i s’uneix amb el vostre.

-         Jo també estic content per com va despertant aquesta humanitat – comento. Estic content amb el meu procés i el poder-me adonar de la manera que ho sento i veig ara, a tots vosaltres, germans. El meu cor també batega d’emoció al saber dels grans canvis que encara esperen manifestar-se.

-         Vosaltres doneu sentit al Pare en aquesta dimensió. Aquest despertar allunya les pors en les quals heu viscut fins ara. La il·lusió s’esvaeix, mostrant la Veritat del Ser.

-         …

-         Fa poc el vel de l’il·lusori es va córrer, donant pas a la relació entre el Ce i la Terra (referint-se al canvi de mil·lenni). Ara, cada vegada són més germans de la Llar els que conviuen amb vosaltres. Ens estem apropant cada vegada més i vosaltres ens obriu les portes del vostre cor per a sentir el Pare en vosaltres. Ell és Un amb cada ànima encarnada quan el ser humà sent qui és, sent el Pare en ell, deixant que la humanitat doni pas a la divinitat que tots sou.

-         Estic content – dic.

-          Si! – em respon. Hi ha motius per a alegrar-se. Allò que sents – continua dient – serà transmès al món, només així el Cel serà a cada racó de la vostra terra el planeta que habiteu continuarà el seu procés d’ascensió, i el meu Amor serà en cadascú de vosaltres. Despertaran (referint-se a les ànimes encarnades), i us unireu. Des de diferents llocs establireu la Llum que us farà sentir a cadascú com a part de l’altre. Quan s’estableixi aquesta connexió amb la majoria de les ànimes que continuaran habitant aquest espai (el planeta), aviat l’haureu de deixar per a continuar en una altra llar llunyana al present. Molts ja no utilitzareu la matèria per a continuar servint al Pare. Sereu part d’ell a altres nivells.

Assenteixo amb el cap conforme sé que així serà.

Sento les seves presències (els nostres germans de la Llar). Ens envolten i puc dir que, és tant l’Amor que ens donen i desprenen cap a nosaltres!, que res heu de témer perquè mai heu estat sols ni ho estareu.

Obriu el vostre cor i sabreu d’on veniu.

 

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

 

Veient la confusió, els dubtes

En aquest moment on la humanitat està despertant a nivells inimaginables en relació a temps enrere, el començar a veure més enllà del que s’havia vist fins ara, el desig del ser que ha deixat enrere la somnolència espiritual, s’ha llevat, vestit adequadament i ha iniciat a donar els passos vers el seu veritable ser, fa que s’obri al seu entorn per a buscar, buscar i buscar. Vol saber més i adonar-se del seu potencial interior per a poder connectar amb la seva ànima, el veritable ser que és.

Davant tant de trànsit de propostes a nivell de cursos, tallers, seminaris, trobades, xerrades,....fa que un pugui arribar a perdre’s en el seu camí i a veure contradiccions entre tot el que el seu exterior li presenta. És llavors, quan hom necessita un GPS interior per a poder anar vers la direcció correcta per a la seva ànima. Hi ha molts destins, tants, com ànimes encarnades.

Darrerament he arribat a tractar i respondre a sers que segueixen el seu camí però per moments se senten perduts, confusos per tot el que els arriba, fan i escolten. Alguns veuen contradiccions, d’altres es troben lligats i limitats quan més fan per a arribar a ells, i d’altres segueixen la direcció del que més els hi sona. Hi ha d’altres opcions, peò totes ens porten al mateix punt: Per què hi ha tanta oferta espiritual quan tots estem destinats a arribar al mateix lloc? Etiquetes, etiquetes, etiquetes i més etiquetes d’aparents noves activitats, tècniques per a arribar al coneixement d’un mateix.

Això confon i ens distreu del camí. El voler abraçar l’ampli aparador d’un camí senzill i simple, ens allunya, moltes vegades, de la nostra intenció inicial.

On està el nostre GPS interior pe a saber cap on anar i què triar de tot el que ens trobem en el nostre camí del saber?

Podríem separar en dos grans grups inicials: el relacionat amb el racional i el que pertany al que sentim. Els nostres desitjos per a una comoditat i imatge externa (encara que molts no ho veuen així), o els nostres anhels per a sentir un benestar en nosaltres i la felicitat estesa per tot el nostre interior.

Moltes etiquetes emmascarades vers un fi de poder interior. Aquest ens arriba quan ens trobem a nosaltres mateixos. Ser un mateix és el major èxit que un pot arribar a obtenir. La satisfacció és immensa i les oportunitats es van presentant una darrera l’altra degut a l’estat interior amorós i en pau que anem radiant des de la connexió amb la nostra veritable essència.

Rebo missatges per facebook i e-mails conforme es troben confusos i estranys amb els passos que donen (veure vídeos, assistir a sessions amb diferents terapeutes, místics, sanadors; assistir a diferents cursos o trobades amb diferents dirigents o acompanyants de camí,...que un arriba a un punt de no saber què està fent o què li està passant, creient que està fent el correcte, però no se sent bé).

Hi ha una expressió en castellà que diu: “quien mucho abarca poco aprieta”.

Fa pocs dies estava parlant amb una gran amistat i em deia que, en relació a ella, que a quantes més persones anava, més malament es trobava, i més inestable. Un vol aprendre, saber, conèixer, pero tot es basa en l’exterior. El procés del seu aprenentatge és: de l’exterior vers el meu interior; quan el veritable aprenentatge consisteix en anar del nostre interior a la manifestació en el nostre exterior.

De res serveix voler adquirir noves maneres per a trobar l’equilibri, el benestar en nosaltres, perquè el que s’està aconseguint és l’efecte contrari. Quant més insistim en anar de flor en flor, més perduts estarem perquè no tindrem en compte el nostre interior, allò que nosaltres realment necessitem. Això ens treu apoderament, perquè estem expressant a l’univers que nosaltres no podem i ens sentim impotents, per això necessitem més i més, conforme “no estem preparats per a donar el gran salt esperat” – segons nosaltres.

Com podeu dir o expressar, encara que sigui sense paraules, però sí amb la vostra actitud davant la vida que vosaltres no podeu sols i no esteu capacitats per a ser vosaltres mateixos?

SOU SERS PERFECTES, COMPLERTS I AMOROSOS!

O és que ja no us recordeu? El vostre cor us parlarà de vosaltres. No necessiteu tanta informació procedent de “fora” per a saber qui sou. Allò que busqueu ja ho teniu en el vostre interior. Aneu a ell i estigueu en silenci, en la quietud del vostre cos. Deixeu que la bellesa i la saviesa que hi ha en vosaltres comenci a florir i a mostrar el camí a seguir a partir d’ara a la vostra vida.

Quant més aneu al vostre entorn per a trobar el que ja teniu en el vostre interior, més us allunyareu de vosaltres i més confusió i malestar creareu.

Abans us he dit que porto uns dies amb sers que em fan arribar els seus dubtes a respecte la resposta és fàcil i senzilla: escolta el teu cor que ell et dirà. No busquis a fora el que contens dins teu. El GPS de la teva ànima, és el teu cor. Escolta’l! Segueix la seva veu, perquè aquesta és la direcció adequada pel teu ser ningú sap millor que tu el que tu necessites pel teu camí. El teu cor et parla i parla constantment perquè l’escoltis, però sovint estem tan distrets buscant a fora, que ens oblidem de saber que el tresor que busquem el portem dins.

En moments pot ser bo una mà aliena que t’ajudi a donar els primers passos, però després has de ser tu, fent el teu camí sense esperar que aparegui algú que et digui quin ha de ser el segon pas a donar. Deixa’t emportar pel teu cor, i arribaràs al Paradís que tant anheles!

Quan més cerquem i cerquem, més ens perdem, i tenint present que el vocable del que rebem és tan divers, alguns ens impressionen allunyant-nos de qui som. El vostre cor us permetrà discernir si realment necessiteu anar a un lloc o altre. És un GPS actualitzat, per tant, no temeu el que us indiqui. No temeu perquè el camí mostrat pe ell, us portarà a vosaltres, aquell ser que des de fa temps voleu conèixer per a poder sentir la plenitud, la felicitat, la calma, la pau i l’AMOR.

No és a fora on trobareu, sinó a dins del vostre ser.

Allò que busques ja ho tens. Està en tu l’adonar-te del veritable benestar a la teva vida. Recordar accelerarà el procés per a trobar aquell qui cerques. Sempre ha estat en tu, no amagat en el teu entorn.

 

Que l’Amor, la Paz i el Discerniment siguin en tu.