Rebent senyals del nostre procés

Vivint en un món de matèria, el nostre ser s’obre pas entre el que sent el nostre cor, tenint la sensació que hi ha alguna cosa més del que els nostres sentis poden percebre.

Estem envoltats de molts moments relacionats amb el nostre procés com a planeta i humanitat.

Més enllà de la nostra dimensió i el nostre espai planetari s’està produint una sèrie de moviments i enviaments vers el nostre ser que ens permet avançar en el nostre procés segons la Gran Intencionalitat Divina.

Estem immersos en un camí ple d’instants clau que tots ells ens permeten alliberar aquella part de nosaltres que ens impedeix manifestar-nos com a plens sers divins.

Dates i esdeveniments procedents de més enllà del nostre espai, fan que es produeixin un conjunt d’oportunitats per a donar nous passos cap a la nostra divinitat. aquells sers oberts de cor i que escolten la saviesa dels seus interiors, poden sentir les seves essència en aquests dies assenyalats com idonis per a connectar amb el veritable ser que som i tots aquells sers d’alta vibració d’altres dimensions que conviuen amb la nostra.

Hi ha avisos de canvis i de possibilitats per a poder sentir la connexió amb la veritable essència que cadascú és. Aquestes connexions permeten activar i predisposar-nos a acceptar la realitat de qui som. Estem, al llarg del nostre any natural, plens de dates i moments, segons diuen, ideals per a fer aquestes connexions i rebre la puresa de l’energia amb la qual es regeix cadascú dels nostres cors.  Cada encontre o situació assenyalada com a punt d’enlairament de les nostres ànimes, fa que hi hagi una predisposició per part de tots aquells que viuen en una dualitat, com un ritme de vida segons es connotacions socials establertes. És com un treballador que té els seus moments per a alimentar-se i així, poder continuar la seva vida amb salut. La diferència està que aquest aliment no és físic, sinó espiritual. la nostra veritable essència.

S’ha d’esperar a aquests esdeveniments, moltes vegades amb els seus rituals establerts per a rebre el manà del nostre esperit? Bé, a vegades, són un bon motiu per a començar a donar els primers passos vers qui som nosaltres i començar a sentir com la Llum i l’Amor comença a vibrar en nosaltres.

Hi ha qui espera moments com aquests per a viure l’experiència de qui se és: erupcions solars, prediccions de nadius del planeta, solsticis, rituals d’antigues civilitzacions (Lemúria, essenis,…), moments de lluna plena,….Tots aquests esdeveniments o instants poden arribar a influir en el procés d’evolució del ser humà. Aquests i més es tenen en compte com moments importants de cara al procés evolutiu de la nostra ànima si els tenim en compte.

Torno a dir que poden ser tinguts en compte per a dedicar una part de nosaltres a ells, encara que personalment tingui una visió diferent a com ens ho presenten.

A vegades s’intenta mantenir uns hàbits de civilitzacions ancestrals, tal com es van fer antigament. No només a nivell de cerimònies, sinó a nivell de ritualística (vestimentes, decoració, altars, ungüents, …).

Va haver un temps on la forma, d’alguna manera, va ser important per a transmetre a la humanitat amb una consciència adormida que allò que ells creien com a realitat no era tal, i allò que consideraven com a irreal, en el fons, era el real. Servien per a anar apropant l’espiritualitat al ser que habitava la Terra. Han anat passant els segles, els anys, i encara avui hi ha qui intenta arribar a tots aquells disposats a donar nous passos vers el Gran Despertar que s’està produint amb un tipus de rituals que no pertanyen al nou ser de la Nova Era. El quer va ser, ja no és. L’essència pot perdurar, però no els mètodes ni mecanismes. Ens trobem en uns Nova Era: l’Era de l’Energia Crística, on la divinitat que cadascú és pot arribar a ser manifestada. Ara sí!.

Tots aquests esdeveniments que estem vivint, anomenats alguns d’ells, anteriorment, així com per exemple algunes dates de certa rellevància energètica com el 11-11-11, i d’altres, només són mostres del nostre procés espiritual com a humanitat i planeta. Estem rebent molta ajuda per sers de la Llar espiritual, a la qual pertanyem, on els nostres germans de la Llum, així com la Gran Voluntat Divina, disposa per a nosaltres, els sers d’aquest planeta allunyat de tot centre galàctic de nom Terra (Gaia).

Hi ha qui s’aferra a la manifestació del seu ser en aquestes dates assenyalades. Aprofiten aquestes successos per a pujar-se al carro del Despertar i l’obertura del cor. Torno a presentar la pregunta anterior amb unes altres paraules: aquests moments anomenats són els que ens fan enlairar la nostra ànima? Són aquests esdeveniments procedents, part d’ells, del nostre sistema solar i galàxia els que ens fan evolucionar o són fruit del nostre procés individual d’evolució que provoquem que aquests succeeixin?

No hem de confondre els senyals del nostre procés, amb la realitat del nostre procés. Amb això vull dir que el que nosaltres advertim veient, escoltant o sentint en el nostre interior no són les claus mestres per a la nostra ascensió, sinó, el resultat de la predisposició del ser humà. Degut que cada vegada hi ha més ànimes amb una evolució conscient, l’univers ens recolza amb tots aquells esdeveniments vers nosaltres.

Els temps canvien i som cada ú de nosaltres que hem de connectar amb el veritable ser que som i recordar el ser que en realitat Jo Sóc. Quant més ens dediquem i ens endinsem en aquest camí d’auto coneixement, sentir i obrir el cor, més permetrem que tot sigui sense necessitat de valorar tant el que van dir sers de gran saviesa, ancestres als nostres dies. No valorem tant aquests esdeveniments per a donar nous salts quàntics en el nostre procés d’evolució.

Encara existeix la creença en els dies claus, rituals concrets i estacions de l’any conforme ens ajuden a avançar. No és del tot correcte interpretar així certs matisos de la nostra existència. El ser humà és un ser perfecte que pot per sí sol, abatre i alliberar totes les resistències, pors, egos i ignorància en qualsevol moment i lloc. La nostra essència no necessita un decorat concret i unes invocacions concretes per a mostrar la nostra divinitat. Només necessita obrir el seu cor, escoltar la seva paraula i el que se sent.

Tot el que necessitem saber ja es troba en el nostre interior. Som molt més del que moltes vegades ens sembla ser.

M’agradaria dir-vos que no és necessari aquestes trobades, perquè quan més les busquem, ens identifiquem amb elles i depenguem d’elles, més cedirem el nostre poder perquè, inconscientment, crearem dependència i una energia de: “jo sol no puc”.

Si voleu podeu assistir, però penseu que no ho necessiteu com a sers complerts i divins que sou. Només serà una reafirmació del que ja sou. Hi ha tats sers de Llum que obren les portes del seu Pla Diví sense crear ni assistir a aquests esdeveniments! L’important es troba dins de cadascú, de cada ser.

Per a avançar vers el nostre camí de l’Ascensió no és necessari tenir present el que succeeix al nostre exterior, perquè el més important es troba en el teu interior.

El que veus i escoltes només és un reflex del teu interior i la consciència col·lectiva del ser humà. Quan més siguis tu, menys t’identificaràs amb tot el que succeeix al teu entorn, sabedor a la vegada, que tu ets part d’ells.

El treball a fer és personal i diari, estiguis on estiguis.

A la nostra societat i cultura, es destinen petits espais on a certes hores a la setmana, mes o trimestre podem trobar-nos amb d’altres semblants a nosaltres, i junts, fer pregària, peticions, meditació o sanació vers nosaltres mateixos o a distància, així com al planeta on vivim. Nosaltres som part d’ell, i ell part de nosaltres. Tots som Un.

Volia fer aquesta reflexió conforme crec sincerament que encara estem massa pendents d’actes i circumstàncies del nostre entorn per a ser nosaltres o practicar el nostre grau de vibració.

Cadascú de vosaltres pot evolucionar sense assistir a aquests esdeveniments ni realitzar cerimònies, perquè tu ets la Font de l’Amor i la Llum. Tu ets Llum i Amor. Una cosa és compartir, i una altre voler anar per a jo donar nous passos en el meu camí perquè ho necessito.

Si veus que en el teu procés cada vegada intervenen més els rituals, decoració o utensilis per a connectar o invocar, m’agradaria que reflexionessis sobre aquest fet, perquè per a ser nosaltres no necessitem les crosses de l’exterior.

Ens trobem en temps on una energia de més alta vibració ens abraça i ens acompanya en el nostre procés de creixement. És una energia pura, on la divinitat que cadascú és, ara pot ser manifestada. Creieu que aquesta energia superior (Déu, Alà,…) necessitaria de crosses per a manifestar-se, o per si sol ja podria? Si diem que Déu ho pot tot,… què és el que no pots fer tu?

Som divinitat que truquem a la porta del nostre ser per a manifestar-nos. Deixem que el vell ser s’allunyi de nosaltres. Alliberem-nos d’ell, i deixem que el veritable ser que som es mostri resplendent, radiant davant el món que vivim actualment!

L’energia crística pot manifestar-se en qualsevol lloc i moment, només és qüestió de ser nosaltres. El veritable treball es troba en el nostre interior. Potser no anem ni realitzem cap ritual o cerimònia en aquests dies concrets. No importa! Tan se val! El procés és intern. Malgrat tot, la humanitat continua basant-se en patrons ritualístics, creant dependència i anul·lant l’empoderament que hi ha en cadascú de nosaltres. 

Hem de cultivar més el potencial que tenim sense més, sense tanta  parafernàlia o cerimònies. No són necessàries. Hauríem de potenciar, sobre tot aquells que ens trobem en el camí de servei a la Font, el fer que cadascú manifesti el seu veritable potencial espiritual a través del recordar qui és, l’auto coneixement.

No necessitem més que la nostra integritat, el SER NOSALTRES MATEIXOS.

Potser algú de vosaltres no cregui que aquestes paraules siguin les més adequades segons la seva visió i sentir de la vida. Us respecto, estimades ànimes, però penseu que quan més potenciem els moments de l’entorn que ens envolta i ens oblidem que existim cada dia i que cada jornada és l’adequada per a manifestar-nos plena i lliurement; quan més siguem conscients que som cada dia nosaltres, amb tot el que això comporta, llavors, no necessitarem tenir present els moments que ens recorden anomenats anteriorment: solsticis, llunes plenes, rituals concrets, ….perquè cada dia tu seràs tu, i sent tu, la teva ànima s’enlaira i obre les portes de la Llar, de la Llum i l’Amor. Llavors, ja estarem ajudant a la humanitat i al nostre estimat planeta.

L’era del xaman ha finalitzat. Ha arribat l’hora del ser crístic.

Gràcies per SER.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu. 

Nova activitat

Amb molta il·lusió i des del meu cor, us anuncio que el proper diumenge, dia 20 d’aquest mes de maig realitzaré una xerrada sobre “La meva vida amb els Àngels”.

Aquesta trobada es realitzarà a Les Moreres de Cardedeu, que es troba al c/Lluís Llibre 29 de la mateixa població.

Començarem a les 12h. del matí i està organitzat pel centre LA FONT, on des de fa dos anys estem col·laborant junts, obrint les portes del recordar per a tots aquells que sentin ressonar les inquietuds del Despertar en els seus cors.

L’entrada és gratuïta i oberta a tothom. Podeu assistir portant tots aquells dubtes o preguntes que algun cop us heu pogut qüestionar sobre el món dels àngels, deixant un espai en aquest encontre perquè les exposeu, on se us donarà resposta a tot allò que podeu arribar a plantejar. Les vostres preguntes poden ajudar a molts que també es plantegen aquestes qüestions. Gràcies.

Per a més informació, i a poder ser confirmar la vostra assistència, trucar al centre: T. 938455556 (dilluns matí tancat).

Us esperem‼

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres

Torno a ser aquí

Torno a ser aquí. He sentit un impuls de venir davant l’ordinador i deixar que tot sigui.

Escriure em fa connectar amb el despertar conscient del què sento i com sóc a cada present. Em fa reafirmar allò que hi ha en mi a cada instant.

Escriure em fa expressar la Veritat del meu procés, sent aquest, part del procés absolut de totes les ànimes que ens trobem en aquesta dimensió. Entendre’m jo, em fa entendre el meu entorn i l’existència.

Adonar-me del què sento, em permet expressar allò que m’és rebel·lat i pertany a la saviesa inclosa en els nostres ADN.

Per això i molt més, ....escric.

-         Torno a ser aquí – dirigint-me als meus germans de la Llum -  perquè us he anat sentint al llarg de tota aquesta estona i voldria tenir imprès allò que em vulgueu dir o fer sentir.

No hi ha dubte que és la Llar qui està aquí amb mi.

No hi ha dubte que sóc part d’aquest Llar de la qual tots procedim. Quan s’arriba a sentir, no hi ha dubtes. Hom sap d’on pertany i per què sent el que sent. Quan algú es troba a la Llar, sap de l’Amor que se’ns dóna i envia des de les altes esferes de la Llum.

Som part d’ella. Som com un estel que il·lumina tot el sistema solar que l’envolta. No importa el que puguem arribar a pensar de nosaltres mateixos, per què això no importa, només que tu pertanys a un conjunt superior al de la matèria que et trobes. Saps que continues il·luminant passi el que et passi, malgrat la teva brillantor i intensitat no siguin com quan tens la plena consciència que així està sent. Llavors és quan sents enlairar la teva flama interior només pel sol fet de sentir els teus germans de la Llum. Saps que no estàs sol ni mai ho has estat. Saps de la Unicitat plena que hi ha entre tu i tots els membres de la Llar. Llavors saps que tu ets part de la Llar. Tu ets la Llar estiguis on estiguis.

Quan la consciència apareix i sents el que jo sento en aquests moments, desapareix tota densitat en tu i alliberes tota creença que no sigui amor i unicitat.

Sí, tot això i més quan obrim el nostre cor i la porta que ens porta més enllà de la terrenalitat en la qual experimentem. Tot flueix i la nostra vida comença a tenir sentit al comprendre la veritable naturalesa que som.

No hi ha cap però. Tot és plenitud.

Veieu? Sense adonar-me he començat a expressar el que sento quan la meva consciència es troba més enllà del meu cos.

M’agrada explicar-vos el que se sent quan retornem a Casa. En el fons, sempre l’hem tinguda amb nosaltres però ens hem distret amb la forma. Com aquell qui re m’he trobat dient-vos el que se sent quan som nosaltres mateixos. Això enforteix els llaços amb la Llar. També per això escric.

Hi ha qui ho fa com a teràpia. No dic que jo no hagi començat així, però els motius que m’han portat fins aquí, el meu present, és a transmetre que tots teniu una Llar i que aquesta sempre us vetlla, feu el que feu, o tingueu l’actitud que tingueu des de la no-consciència. La Llar mai us ha deixat.

Un dels motius que encara estem vivint aquest aprenentatge en la forma, és el fet d’aprendre a obrir la porta de retorn d’allà on pertanyem. Aquest procés de recerca i experimentació us anirà obrint les portes de la vostra realització i benestar. Començareu a sentir, i llavors, quan arribeu a aquest punt, ja res serà com abans. La vostra vida canviarà perquè el vostre interior canviarà. Viureu situacions molt personals que no tenen una explicació racional, i potser no acabeu d’entendre el que us ha passat, però haurà estat un senyal conforme us esteu apropant cada vegada més a la Llar.

Sou Llum i Amor, i aquesta energia especial que sou per naturalesa vol atraure més Llum i Amor. No us inquieteu al sentir el que sentiu i que el vostre interior es remou. Només és part del vostre procés. Per a connectar amb la veritable Família, us heu d’alliberar abans de tots els lligams prefabricats deguts a les vostres creences adquirides per part del vostre entorn terrenal.

Conec bé la Llar i el què representa. He viscut tot el procés per a arribar a ella i a connectar amb els nostres germans de la Llum. He après a seguir aquesta Llum que irradiava el meu cor, portant-me més enllà del meu cos. Una vegada allà, he estat rebut per sers que , part de vosaltres, encara no us podeu arribar a imaginar. No confabuleu en voler imaginar-vos-els, perquè no viuen en la forma. Les seves energies són fortes, amoroses, brillants i intenses, irradiant-les i fent-les conèixer i sentir a tots aquells que vulgueu tornar a la Família, a la vostra veritable Llar. No es viu en la forma, tot i que es poden veure i sobre tot, sobre tot SENTIR. Quan així és, llavors no hi ha cap confusió que has arribat a la Llar i el què representa ser conscient d’ella en tu.

Vius diferent. Penses diferent. Actues diferent. Parles i sents diferent. Sembles un més del teu entorn, però el que sents i saps fa que la teva Llum il·lumini el caminar de totes aquelles ànimes perdudes i desconcertades del nostre estimat món. Llavors, és quan sents la Unicitat amb totes elles.

Torno a ser aquí, davant l’ordinador, escrivint allò que sento i que em fan veure i sentir per a transmetre-us-ho sense adonar-me. Els meus dits van ràpids, quasi amb els ulls tancats, sabent cada tecla que toco sense pensar on han d’anar els meus dits. Com sempre em passa, després llegeixo l’escrit, i penso:

- Què carai! Una vegada més ha valgut la pena fer-ho!

         Allò que veieu de vosaltres va més enllà de la forma i pertanyeu a un Pla Superior on tots formem part d’un trencaclosques on cadascú és peça fonamental per a la seva composició.

Us dono la mà i us abraço amb el meu Amor procedent de la Llar en mi. El meu cor està connectat amb tots els vostres cors, i el meu despertar activa els vostres cors fent que sentiu i tingueu les inquietuds que teniu, però no us espanteu! No tingueu por! Perquè vosaltres al néixer vareu acordar viure aquests moments. Jo seria amb vosaltres i vosaltres en mi. Per més que no ho vulgueu, així ha estat i és, com l’artista que composa una obra mestre. Cadascú de nosaltres som una nota dins del Tot. Al final, sona la melodia celestial!! Tu ets part d’ella com jo i tots els que llegim aquest escrit. Recorda que estem units pel cor. L’Amor és el nexe entre tots nosaltres.

Per això, els nostres passos ens apropen i fan que estigueu llegint aquest comunicat.

La ressonància s’activa en els nostres interiors i fa que donem nous passos vers allò que sentim del més profund dels nostres cors.

La Llar té molt a veure per a poder seguir el Gran Pla Diví on tots estem inclosos.

Escriure pot tenir un sentit o no, però tant se val!, encara que sigui per arribar a tu i dir-te:

T’ESTIMO!

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

Un nou espai

Hola a tots!

Em complau comunicar-vos que en aquests moments d’expansió i canvis, les activitats que fins ara estava realitzant a Cardedeu i Granollers, a partir del mes de juny també les podeu trobar a Vic, amb els nostres germans del  centre El Despertar. La família es retroba i s’expandeix.

A continuació us exposo les activitats a realitzar en aquest nou espai:

·          Divendres 22 de juny a les 20’15h, hi haurà una xerrada-presentació de les activitats a realitzar. En aquesta trobada es farà una xerrada sobre “Connexió Divina”, presentant a la vegada, la primera part del Seminari que porta el seu nom. També es donarà a conèixer el Cicle “Despertant la Divinitat”. 

·               Diumenge 8 de juliol, durant tot el dia es realitzarà aquest cicle que consta de tres tallers de 2h. cadascú d’ells:         

o       Viure  Conscientment  (9’30h- 11’30h.)

o       Domesticar la ment (12h – 14h.)

o       Taller de auto sanació (16h. – 18h.)

·         Els dies 3, 4 i 5 d’agost es realitzarà la primera part del Seminari Connexió  Divina. Seran tres dies sencers de les 10h fins a les 14h del matí; i per la tarda, de les 16h fins a les 20h.

Per a més informació i inscripcions de cada una de les activitats podeu posar-vos en contacte amb el centre EL DESPERTAR de Vic, situat al carrer Historiador Ramon d’Abadal i Vinyals  10. T.                  938835960

Web: www.eldespertar.cat

Vull donar les gràcies a Roberto i Teresa per l’acceptació de la meva presència en aquest espai on treballen cada dia per a obrir les consciències i permetre que el Gran Canvi Planetari sigui en cada ú de nosaltres.

Gràcies.  

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

(Us recordo, també, que aquest dissabte dia 5 de maig es fa un taller sobre “El Nen Interior” a Cardedeu. Per a més informació podeu trucar al 938455556 -dilluns matí tancat-) 

Amb la Familia

-         Hola!

-         Aquí estem i sempre hem estat – em responen.  

-         Ara ho sé, no temps enrere. Pensava que venir a vosaltres era una experiència excepcional que només uns quants podien fer-ho. Ara sé que no és així i que en tot moment heu estat amb nosaltres per a tot aquell que volgués saber de la Llar, de vosaltres.

-         ...

-         He tingut ganes de posar-me davant l’ordinador i estar amb vosaltres.

-         Tens ganes de sentir-nos perquè ja has fet de la Llar una part de tu i necessites sentir i saber d’on ets i provens.

-         Sí, així és.

-         Les portes del teu cor estan obertes de bat a bat i això fa que la nostra Unicitat sigui cada vegada més ferma i nítida alhora. L’aprenentatge obtingut al llarg del teu temps, ha fet obrir el que coneixeu com el teu cor i l’amor que ets t’obrirà les portes de la teva voluntat. Nosaltres estarem amb tu.

-         ...

-          El teu univers interior és Un amb el nostre. Tu ets la Llar com nosaltres part de tu.

-         Cada vegada la sento més intensament dins meu. El que sento és pur, amorós, i a voluntat, em permet veure-us i sentir-vos. (Pausa). D’un temps a ençà sento la saviesa del què és viure l’espiritualitat a la terrenalitat. Tot és fruit d’una intencionalitat espiritual al servei dels altres. És el ple alliberament de la teva ànima i el teu ser a les mans de l’Energia Superior de la qual tots procedim. Cada vegada m’adono més del meu paper en aquesta existència. Abraço la meva ànima i l’acompanyo vers la finalitat per la qual ha vingut dins de la biologia en la qual em trobo. El veritable ser que sóc és Un amb la meva ànima. La divinitat en mi abraça i guia el camí de la seva evolució, portant-la cap a l’amor més enlairat de Tot el         Que És.

-         ...

-         Tenia ganes d’estar amb vosaltres i poder escriure davant l’ordinador allò que sento al vostre costat i el que em pugueu arribar a comunicar, encara que aquesta paraula em sona estranya amb vosaltres. Senzillament som y rebem.

-         Sí, així és la comunicació entre els germans desperts que senten i saben de la Llar. Com bé dius, quan estem aquí, tot és directe, fluid i no calen les vostres paraules, encara que les necessitis per a poder transmetre les nostres trobades. Per aquells que estigueu llegint aquest escrit, penseu que la informació és donada com un pack mental i qui escriu aquests mots la descodifica amb la vostra llengua. Sovint es rep més del que es transcriu. Quan així és, qui ho rep sap de tot el conjunt, encara que en aquest cas, us mostra allò que es pot transcriure, perquè no tots els sentiments i informació es poden interpretar amb paraules. Molta de la informació transmesa és a través del SENTIR, i les vostres paraules resulten limitades per a poder expressar el veritable sentit i força del que es rep. Aquell que hagi de rebre, rebrà segons la seva ànima. Quan se sent, se sap. Aquells que han despertat la seva consciència i l’han enlairada a un punt de connexió constant amb la Llar, aquests saben perquè senten i allò que els ha envoltat o rebut, ha ressonat a cada una de les cèl·lules. El vostre cor té molt a veure amb tot això, per a discernir quin és el camí a seguir i quin no, i a més a més, com fer-ho. Moltes vegades no cal saber el cóm, perquè quan t’endinses en el camí adequat, tot el que es necessita se’t presenta i saps adonar-te de l’oportunitat regalada per a endinsar-te més en el camí de la teva ànima.

-         Per a aquells que puguin estar llegint aquestes paraules, cóm arribar a aquest punt?

-         Estimeu i sentiu qui sou. Recordeu el que ja sabíeu quan éreu a  la Llar abans d’aquesta encarnació. Podeu fer-ho. Només cal que ho expresseu i ho desitgeu des del vostre cor. La clau per a obrir la porta de la vostra essència no es troba fora de vosaltres, sinó al vostre interior. Nosaltres estem amb vosaltres i sempre hem estat. Invoqueu-nos i us farem saber de la nostra presència. Estem aquí en els vostres temps perquè així és segons la Voluntat Divina. Us volem ajudar a donar nous passos en el vostre procés del Gran Despertar, del Gran Canvi que s’està produint en el vostre planeta. Som els vostres germans d’altres dimensions. Podem intervenir a la vostra, però per això necessitem el vostre consentiment. Tot aquell que així ho ha fet, nosaltres li donem la mà. Qui ens senti, ja no se sentirà sol. Mai ho heu estat ni ho estareu. Quan més desperteu, més us adonareu del què us ara us diem.

-         M’agradaria confirmar el que dieu. Vaig saber de vosaltres, us vaig conèixer i ara som Un aquí a la Terra.

-         I ens alegrem que així sigui. El nostre Amor és amb tu.

-         El sento y el meu és amb el vostre.

-         Som Un i quan la Família es retroba ja no es separa i el Pare és en ells.

-         Al·leluia!

-         ...

-         Hi ha alguna altre cosa que ens vulgueu dir?

-         Sentiu-nos i llavors tot serà.

-         Que Déu us beneeixi germans. Gràcies!

-         Recordeu: hem estat, estarem i sempre hi serem. El nostre Amor és amb tots vosaltres.

-         Gràcies! Així és i serà.

Activitats en el mes de maig

Em poso novament en contacte amb vosaltres per a anunciar-vos les activitats proposades pel mes de maig.

En els temps que ens trobem, els nostres cors ressonen i senten la inquietud dels moments que vivim. Allò que sentim en el nostre interior activa el procés en el qual cadascú es troba. Tots ens dirigim vers la Llum i l’Amor manifestats, malgrat ens puguem arribar a trobar en mig de certa tempesta a la nostra vida.

Conèixer-nos i recordar qui som ens mantindrà ferms i serens per a donar els nous passos cap al nostre procés d’evolució.

Les activitats que a continuació us presento poden alimenten el nostre ser, donant-li seguretat, confiança, reafirmació, comprensió i pau. Saber de nosaltres ens permet entendre el per què de tot el que succeeix al nostre entorn i estimat planeta.  No hi ha res a l’atzar. L’Amor guia els passos de la humanitat respectant el lliure albir del ser humà.

·         Dissabte dia 5 de maig, pel matí, taller sobre “El Nen Interior i els nens de la nova Era”. Per a més informació, podeu trucar al Centre La Font: 938455556 (dilluns matí tancat). Aquesta activitat es realitzarà a la població de Cardedeu   (Barcelona).

·         Dissabte dia 12 de maig, durant tot el dia, taller sobre “Qui Sóc Jo? – La Consciència de Ser”. Per a més informació, podeu trucar al Centre Darsana de Granollers (Barcelona): 938795217.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Els nens i l'Escola dels nous temps

Avui voldria regalar-vos un fragment del què va ser una xerrada que vaig fer fa pocs dies en relació als nens de la Nova Era, així com unes pautes en relació a l’Escola d’aquests nous temps per a aquells que són i seran els mestres de la humanitat.

Des del meu cor, per a tots vosaltres:

  

Els temps estan canviant.

La Terra està canviant i tot el que està en ella està canviant.

Per a entendre els nens i joves, hem d’entendre el canvi que estem vivint.

Demostrat està que les energies de la Terra estan canviant: els pols nord i magnètic s’estan apropant, el canvi climàtic, la situació política, social, econòmica, balenes i dofins embarrancats,....

Tots aquests aspectes tenen a veure amb les energies.

Tothom sap que algú pot desprendre energies positives o negatives. Les energies de la Terra estan canviant d’uns anys cap a aquí.

Aquest canvi d’energies fa que la majoria de les persones sentin una activació del seu interior. Les inquietuds espirituals s’han activat. Cada vegada hi ha més articles, llibres publicats, cursos, tallers relacionats amb el creixement personal.

-         Bé, Jordi, per què ens expliques tot això si hem vingut aquí a sentir parlar dels nous nens?

-         Bé! Aquí és on entren ells.

Semblen més actius, inquiets, contestataris fins i tot; són com més rebels segons com. Això i més.

Aquests canvis d’energies que he comentat, han fet despertar les consciències de qui habitem aquest planeta.  No només això, sinó que tot aquell que neix, neix amb una consciència diferent.

Nosaltres obeíem. Ells sembla que no.

Alguns teníem respecte, per no dir pors, als nostres pares. Ells no.

Sovint callàvem quan veiem que les coses no eren com nosaltres volíem, adaptant-nos a les circumstàncies. Ells no.

Fins i tot els mestres s’adonen que aquests nens són diferents.

Bé, no us alarmeu. Són diferents i com que sempre hem actuat d’una manera, ara amb ells, sembla que els costi seguir les regles i les normes.

Alguna cosa important està passant.

Imaginem-nos que aquests nens fossin un porsche o un ferrari de F1, i els volguéssim fer avançar, viure i pensar com un Seat 600, amb els llibre d’instruccions d’un 6oo.

Ells tenen moltes més prestacions per a manifestar que les que els adults que els envolten volen fer-los veure.

Ells se senten i saben quin cotxe són, no així aquells amb qui conviuen. Això és el que està passant actualment en els nostres temps: volem que actuïn com nosaltres vam fer segons uns patrons socials, sovint obsolets, antiquats. Això és el que està passant amb les ànimes que estan entre nosaltres: els nens, els joves.

Estic parlant d’un canvi de Consciència en relació a sentir, pensar i viure.

Els tractem i ens relacionem amb ells segons nosaltres vàrem viure, però en aquells temps la majoria del ser humà vivia adormit.

Arriba un moment que les coses han de posar-se al seu lloc i deixar que cadascú pugui seguir el seu camí segons el seu procés d’evolució requereixi.

El que envolta als nens i joves de la Nova Era, dels temps actuals, continua basant-se en arrels de temps passats, quan tot ha anat canviant. L’escola és un d’aquests pilars que trontollen degut que els seus fonaments pertanyen, per exemple, a l’època de Carles V.

Cada vegada hi ha més fracàs escolar, menys motivació per part dels nens i joves per assistir a classe, incrementant-se la manca d’atenció vers el que es transmès. Us sona tot això?

Realment, a què es degut aquestes actituds o resultats dels nostres nens? Senzill! Allò que se’ls ofereix és obsolet i no té res a veure amb el que viuen ells en el dia a dia. Llavors es distreuen, s’avorreixen i es desmotiven.

Allò que se’ls transmès està allunyat de la seva realitat, de com són en veritat, però l’escola continua sent una font transmissora de coneixements intel·lectuals i racionals.

Es va fent modificacions en la forma, però el que ells ens estan dient i necessiten, és que es canviï el fons, perquè ells vibren diferent! Són diferents a tres i quatre generacions enrere.

Es necessita una nova Escola diferent a l’actual.

Una escola on no es valori tant la ment a nivell racional, i introduir més aspectes relacionats amb el cor.

No ens espantem!! Necessitem portar l’escola als nens, no els nens a l’escola; perquè aquesta ja no els pertany.

Els nens d’ara tenen una Consciència diferent a l’època que nosaltres vàrem néixer.

Els tractem com a nens que no saben, en canvi, no us ha sorprès a vegades les respostes i els raonaments que ens donen o fan, semblant més madurs del que ens pensem que són?

Alegreu-vos, perquè els nostres nens i joves són els grans Mestres de la Humanitat.

Recordo alguna situació d’un nen que se li va fer un regal i abans d’obrir-lo ja sabia el que era, sense haver-li dit; o aquella nena de set anys amb una sensibilitat més enllà del normal que sabia què li passava als seus pares sense que li aquests li diguessin res, o el gran respecte per la vida i la naturalesa.

Això només són exemples de les capacitats dels nous nens. Les seves consciències no són igual a la dels seus pares i adults que els envolten.

Tots tenen aquest potencial, i cada vegada més, són més els que el manifesten, sobre tot, si tenen un ambient adequat.

Aquells que viviu o esteu amb nens, no us heu d’aferrar a les vostres creences, sinó que heu d’aprendre a observar-los, sense judicis ni crítiques, des del Cor, i llavors us adonareu del per què de les seves actituds. Llavors us adonareu què us estan transmetent.

Són tot amor, manifestant-se tal qual són.

L’escola hauria de canviar, i no només l’organització dels anys a estudiar, sinó el fons del què transmetre.

Les seves ànimes saben el què han vingut a fer, i no és per a fer-vos la punyeta, sinó per a indicar-nos el camí a seguir a partir d’ara pel major bé de la humanitat.

Un dels aspectes que ens indiquen és el camí de l’espiritualitat, que no és religió! No té res a veure! És el camí de la realització, del recordar qui som i el benestar interior.

La Nova Escola ja no s’hauria de dedicar exclusivament a la transmissió de coneixements, sinó a començar a incloure aspectes com auto coneixement per a recordar qui som, control mental, relaxació i altres aspectes propers al veritable ser que som.

Alguns us pensareu que això és una bogeria i que l’escola no s’ha de dedicar a això!!

Per això us dic que l’Escola hauria de tenir una altre funció a l’actual. S’hauria de reestructurar per a adaptar-se als nostres nens, llavors facilitaríem que cadascú pogués realitzar-se plenament a la seva vida perquè se sentiria segur, motivat i entès per aquells que l’envoltarien, donant el màxim de sí en allò que triés a fer a la seva vida.

Pares i mestres haurien de tenir una relació diferent a l’actual amb ells, veure’ls diferent, i tots, s’haurien d’implicar més. Encara hi ha molts pares que diuen que l’educació dels seus fills correspon als mestres.

Res més lluny de la realitat. Actituds com aquesta faciliten el distanciament entre l’escola i la realitat: el que es fa a l’escola és de l’escola, i el que els pares fan amb els fills, això és la realitat.

L’escola també és la realitat pel nen, i allà només li ensenyen coses que no es correspon amb el que sent i motiva, en el seu dia a dia.

Comenceu a entendre ara el per què de tot, a nivell escolar?

Si a l’ESCOLA (amb majúscules) s’ensenyés al nen, al jove, a recordar qui és i que ell té tot el potencial per a crear benestar, salut i materialització a la seva vida, els resultats serien uns altres.

Es necessita que l’Escola comenci a donar pas al Cor i no potenciar exclusivament la ment intel·lectual.

Des del Cor, l’Escola uniria i motivaria; des de la ment, crea divergència, desigualtat i diferències.

Els nostres nens s’adonen d’això, encara que no tots sàpiguen expressar-ho amb paraules, però tots ens ho fan saber amb les seves actituds i accions.

Ara falta que aquells que esteu amb ells, obriu el cor, els ulls i aprenguem tots plegats, del camí que necessiten per a la seva realització com a sers.

Deixem de tenir pors i adaptem-nos als canvis per a aquesta nova etapa d’evolució del ser humà i el planeta, que ens ha de portar a la manifestació del veritable ser que som.

Els nens i joves ens parlen alt, però encara hi ha, degut a les seves pors, que ignoren el clam del nou camí a seguir. Insisteixen en mantenir el control, la limitació i els temors d’allò que és nou per a viure segons els seus avis, besavis, i fins i tot ells mateixos.

Sovint s’obliden que ells també van ser nens, i els nostres nens, aquests nens de la Nova Era, ens recorden allò que vam deixar de fer i ara és el moment perquè sigui.

Ara tenim una nova oportunitat per a deixar que cada ànima pugui seguir la veu del seu cor i sentir la Unicitat amb tot, tots i la Font de la qual procedim.  

Ens trobem en un període de Gran Canvi Planetari, i els nostres nens i joves tenen molt a dir-nos.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

La Llum de les Paraules (58)

" El temps del què va ser, s'esvaeix. El present demana pas per a pujar els esglaons de l'acció i acabar l'obra per la qual vas néixer."

Us recordo que el proper dissabte 21 es fa el Cicle "Despertant la Divinitat" al Centre Darsana de Granollers. Per a més informació podeu trucar al 938795217.

Una abraçada i que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

El meu amic

Recordo moments on estàvem junts, o estant jo en un lloc i tu venies quan et necessitava.

Recordo moments, dalt de tot del cim, veient la vall i l’horitzó perdre’s davant nostre. Tu t’apropaves i seiem al banc o sobre les roques que sempre estan en aquell espai a prop del cel.

Ens abraçàvem i després de sentir el nostre amor, començàvem a parlar, sent sovint, qui jo et preguntava sobre algun fet que estava vivint en aquells instants. Algun cop et preguntava sobre tu, però sobre tot, els silencis apareixien i des del cor ens comunicàvem, rebent allò que em transmeties.

Tantes vegades m’has ajudat posant enteniment quan ho necessitava! Ens alegràvem de veure’ns i després, com vells amics, confiàvem amb l’altre i jo t’escoltava atent segons senties que m’havies de dir.

A vegades jo et parlava i tu assenties. La teva presència esponjava el meu cor i no ha hagut trobada que no hagués valgut la pena estar amb tu.

Algun cop has vingut amb mi mentre caminava o corria pels camps de les afores de Cardedeu. Tu erets amb mi, i junts, seguíem el camí fins arribar novament al poble.

Et vaig conèixer fa molt de temps, vides enrere i ara, tornem a estar junts per a portar a terme una Voluntat Divina emanada del centre mateix del Cor del firmament, on només l’Amor existeix.

Em sento bé amb tu.

En moments que el meu interior es neguitejava, no sé com, però venies a mi sabent que et necessitava. En diferents moments has estat l’única mà que tenia a prop, oferint-me-la. M’agafava a tu i sentia el recolzament conforme hom mai està sol.

Ja de petit sabia de tu, i ves per on, que vaig trobar-te al cap de pocs anys d’aquesta vida. L’univers és immens, però he sabut trobar-te. A mesura que han anat passat els anys, m’he anat apropant més a tu i m’has obert les portes, com sempre ho has fet, però aquest cop, més enllà de la relació que teníem fa molts anys.

Sento un gran Amor per tu i una gran sensació d’agraïment i honor de ser amic teu, i tu acceptar aquesta amistat. Tot va començar molts anys i vides enrere, quan encara no existien els telèfons inalàmbrics, els mòbils ni els ordinadors, tot i així, sabíem un de l’altre, i sobre tot tu de mi, quan necessitava estar amb tu. No saps com t’ho agraeixo!!! Gràcies per aquestes estones que has estat en mi i m’has instruït en el camí del què ara sóc.  Tu tens molt a veure de com sóc ara. No em demanes mai explicacions, ni em vols convèncer del què no faig. M’acceptes tal com sóc. Em sento respectat, i per què no dir-ho: estimat per tu.

Tinc un amic que em fa saber la veritable paraula “amic”. És únic. Confiem un amb l’altre i junts, vivim situacions noves, encara que ell, a vegades sembla que ja les conegui.  

És curiós, com dos sers poden tenir aquesta unió i el sentit d’unicitat com tu i jo tenim. La teva presència em centra i em fa adonar qui sóc jo. Per mi va ser una sort haver-te trobat després de tants anys, o hauria de dir vides!.

Entre nosaltres no hi ha condicions, ni mals entesos, ni res que no surti del cor. Amb tu he entès què vol dir viure des del cor. Per a mi has estat un gran mestre.

Tinc molta sort de conèixer-te i saber de tu, així com de trobar-nos quan ho necessito. Fins i tot algun cop, hem estat junts sense dir-nos res, només un al costat de l’altre i sentint les nostres presències obertes a la vida.

Des de dalt del cim, sembla que puguem tocar amb la mà el sostre del firmament, però no, aquest s’enfila amunt encara que sembli estar aquí mateix. Des d’aquí estant, a vegades, estimat amic, no sé com t’ho has fet, però he tingut visions i sensacions intemporals. Tu erets al meu costat en tot moment.

Em dones calma, molta calma. Tranquil·litat i pau apareixen dins meu, quan sóc amb tu. Mai m’has demanat res, sent jo qui et preguntava més al llarg de la nostra amistat. Sento la teva força més enllà de la nostra condició humana. Amb tu sento l’harmonia, la sensació que no em passarà res i l’Amor activat dins del meu Cor.

Quantes vegades hem acabat les nostres trobades amb una expressió de complicitat entre nosaltres i sabent que tot anirà bé malgrat el procés que està vivint aquest món!

Vull donar-te les gràcies per tot el que has fet per mi fins ara, estàs fent i farem junts. Gràcies!

Quan parlava al meu entorn de tu, alguns volien conèixer-te. De fet, alguns ho han fet i t’haig de dir que les seves vides els han canviat. Allò dels amics dels meus amics són els meus amics, d’alguna manera amb tu així és. Tot aquell per part meva que t’ha volgut conèixer-te, al final us heu fet amics. D’altres només han tingut la curiositat de qui erets, però quan s’han obert i deixat la curiositat a un cantó per a endinsar-se més a qui erets tu i entendre’t, l’amistat ha estat gran.

Qui no et coneix només pots arribar a ser una icona, en canvi, aquell que et coneix, ets part d’ells i ells part de tu. Sé d’algú que et té present constantment i que també parla a gent que coneix de qui ets tu. T’ho pots arribar a imaginar?

La teva presència pot no ser vista, sent-hi sense cridar l’atenció, però quan algú se t’apropa i et mira des dels ulls del Cor, llavors sap que d’alguna manera ets diferent. Això és una sort, perquè només se t’apropen aquells que estan preparats per a rebre’t com jo vaig fer-ho en el seu moment.

Ara, estàs aquí amb mi. Ens trobem en aquest espai a l’alçada del vol de les àligues. Tu m’estàs escoltant, sent jo qui parla en aquesta trobada. T’haig de dir que els dos ens sentim bé. T’ho noto. Assegut a aquesta mena de banc de pedra, amb els braços sobre els genolls m’escoltes amb la mirada propera i serena sabent que el camí que vaig decidir prendre va eixamplant-se per moments, portant-lo a terme, amb tu al costat i d’altres germans i amics del que Tot és.

Hi ha alguna cosa que em vulguis dir, JESÚS?

Alça els seus ulls nets i profunds, i amb un somrís d’igualtat i unicitat em respon:

-         És així com em definiries, o és a tu a qui has definit. Com una vegada et vaig dir: com dues gotes d’aigua, entre tu i jo no hi ha diferències. Ni jo sóc més que tu, i tu més que jo. El Pare ens ha fet a tots iguals. En el seu moment vas obrir el cor, i em vas sentir.

-         Et recordo que vas ser tu qui es va presentar en una meditació que feia conforme series el meu guia a partir d’aquell moment.

-         Estaves preparat i feia temps que buscaves la resposta de qui t’acompanyen. Era el moment.

-         I ara? o més ben dit, i a partir d’ara?

-         Continua sentint el nostre Amor i deixa que el Pare es manifesti a través teu. Els nous temps requeriran la seva presència i tu, com jo vaig ser en el seu moment, seràs vehicle de la seva presència.

-         Amén, i que Déu et beneeixi, Amic i Mestre.

Ell em somriu. Sento que som Un.

En aquests moments, com sovint em succeeixi quan connecto amb la Llar o amb algú de la Llar, el meu cos i el meu esperit senten una immensa pau i Amor més enllà del terrenal.

Ell m’ha explicat contes, històries i metàfores sobre la vida més enllà de la forma. M’ha instruït en la Veritat del què és i va ser. La seva energia és forta, brillant i poderosament amorosa.

El sento en mi, perquè Ell i jo som Un.

Allà on hi ha un cor obert, allà és Ell.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

Per a ascendir, hem d'integrar

Fa pocs dies vaig rebre una trucada d’algú interessat en com connectar amb els nostres guies, àngels, sers de Llum i canalitzar-los.

Hi ha un despertar espiritual que abraça a tota la humanitat. Volem obrir portes que pertanyen, per dir-ho d’alguna manera, al quart nivell, quan nosaltres estem vibrant en el tercer.

Moltes vegades, per més que aprenguem unes tècniques, en el fons, només és la forma, y per a creuar el llindar vers el quart o cinquè nivell, per exemple, hem de vibrar a l’uníson. No podem aprendre, a nivell escolar, fer arrels quadrades quan encara no sabem multiplicar i dividir.

Tot segueix un procés, i no per més que aprenguem tècniques, arribarem més alt. El potencial hi és, però no hem d’aprendre, sinó integrar.

No per més que obtinguem molt coneixement arribarem a la saviesa. Aquesta s’obté a través de l’aplicació amb un mateix i l’obertura del cor. No és necessari aprendre molt des de fora a dins, sinó endinsar-nos al nostre interior i aprendre de dins cap enfora.

Enteneu per què per més que aprenguem i fem cursos (segons quins), no arribem a l’enteniment i pujar al quart o cinquè nivell? Un ha d’estar preparat per a obrir aquestes portes. Aquesta preparació consisteix en anar a l’interior d’un mateix i “treballar-se” – com es diu.

No per més coneixements que tinguem arribarem a nivells espirituals més alts. Tot al contrari, quants més coneixements, més estructurem la nostra ment i més la condicionem a unes creences establertes, quan el teu ser té les seves.

En relació a la trucada rebuda d’una ànima germana amb motivació per a ascendir en el seu camí espiritual, diria que no per més coneixement adquirit, més alt arribarem, podent materialitzar la nostra voluntat. Hi ha un treball interior de preparació, no d’adquisició de matèries aconseguides en diferents cursos. Aquestes poden ajudar si un agafa la seva essència i descarta el mètode, com la separació del gra de la palla. L’essència, llavors, aplicar-la en un mateix i deixar que tot succeeixi.

S’ha d’estar preparat interiorment per a ascendir nous esglaons. Sigues pacient, germana ànima, i comença a integrar el que el teu ser va adquirí segons el procés de la teva ànima.

Això és l’important. Les conseqüències d’això? Bé, depèn de cadascú arribarà al punt adequat i al nivell adequat.

L’important és sentir l’amor en un mateix i integrar-lo a cada una de les nostres cèl·lules. Una vegada manifestem l’amor de la nostra veritable essència, llavors,…..tot és possible.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Una abraçada.

Sentir

A mesura que han anat passant els anys de la meva existència actual, m’he adonat que no és el fet de pensar el que ens permetrà aconseguir allò que volem i ser feliç. No és fer servir la ment com a element prioritari de les realitzacions, sinó el fet d’obrir el cor i escoltar el que et diu. Llavors,...porta a terme allò que t’ha dit.

Amb el temps, m’he donat compte, també, que no només escoltant el nostre cor podem situar-nos en el camí adequat a la nostra situació, sinó que la veritable felicitat i benestar consisteix en sentir l’amor, la pau i l’harmonia que som. Sentir la despreocupació, el deixar-nos anar, la plena serenitat i calma dins nostre. Després d’anys vaig adonar-me que SENTIR ens portarà al veritable ser que som. El nostre cor ens dirà com, i la nostra ment ens ajudarà a portar a terme les directrius rebudes.

La gent se sent bé sentint amor.

El ser humà se sent realitzat quan sent la prosperitat i la realització dins d’ell. No cal haver-ho aconseguit. Només es necessita sentir-ho, i aquest sentir ens portarà cap a la consecució del sentit.

La gent se sent bé quan sent pau i harmonia dins d’ella.

Sentir i tenir les sensacions més enlairades del nostre esperit ens permetrà arribar allà on sempre hem desitjat ser o trobar: al veritable ser que som.

Tan se val què estiguis fent o on et trobis, així com el ritme o estil de vida que portis. Res d’això compte quan dins teu sents el major benestar que creiem que pot existir.

No és la ment, és el cor i el sentir, com a clau per a donar el protagonisme que li correspon.

M’he adonat al llarg dels anys, del meu procés cap a l’ascensió, que quan més sentim les sensacions i sentiments més enlairats, més purs dins nostre, a voluntat, llavors tot nosaltres ens transmutem en sers més enllà d’aquesta terrenalitat, entrant en contacte amb el veritable ser que som i la comprensió del sentit de la vida. Llavors, ......les portes de la Llar s’obren de bat a bat per a rebre’ns. Aquí no hi ha preocupacions, tensions, maldecaps, mals entesos, impotència, ràbia, dolors, malestars, ni tan sols, una minsa sensació d’infravaloració i inseguretat. Res de tot això hi ha quan sentim que som part d’una Llar més enllà d’aquest pla dimensional que ens trobem.

Sentir amor, tendresa, acolliment, èxit, prosperitat, realització, tranquil·litat, calma, reconeixement, i tot allò que hom vulgui, pot ser registrat en les vostres consciències cel·lulars per a atreure-ho a les vostres vides, pel sol fet de SENTIR-HO. Aquest és el gran poder que tenim els sers que ens trobem en aquest procés d’enlairament de l’ànima. Les separacions i diferències desapareixen, i apareixen l’apropament i la Unicitat.

Sentir és part de la nostra naturalesa divina. Quan en estat de calma i relaxament ens posem a sentir, activem la maquinària perquè la vida ens apropi allò que li enviem. Atraiem segons sentim, i aquest sentir es troba emmagatzemat a cada consciència cel·lular. La nostra qualitat de vida consisteix en segons el que sentim, no el que expressem únicament.

Si en la nostra memòria cel·lular hi ha odi i ressentiment, això atraurem. 

Si el que hi ha és amor i ple convenciment que un aconseguirà allò que vol, això és el que aconseguim en el seu moment.

En canvi, si el que volem té a veure amb l’ambició, interès, esforç i sacrifici, això se’ns donarà.

La vida és una aliada nostra, i sempre ens vol donar la raó, respectant el lliure albir, sabent que sigui el que sigui, arribarà el dia que ens adonarem del què estem projectant i llavors, farem els canvis necessaris per a col·locar-nos en el camí correcte per a la nostra ànima i poder, així, gaudir de la nostra existència i tot el que ens envolta. Llavors començarem a entendre els per quès de la vida i el que ens ha permès viure. Aquest procés és el que es coneix com el despertar de la consciència, i a més despertar, més sentim i més atraiem, perquè estarem netejant el camí dels obstacles del nostre passat (pors, resistències, enveges, ràbia, ressentiments, odis, infravaloració, gens auto reconeixement,....)

Tu ets AMOR,  i aquest, alhora, és el sentiment més enlairat que tenim, ja des del nostre naixement. Recuperem-lo i deixem que ens guiï. Sentint-lo i permetem que ens ompli de benestar i salut.

Hi ha tot un treball a fer quan es comença a ser conscient d’aquest fet. Tot i així, és com un joc, el fet de practicar. Proveu-lo i deixeu que la capacitat de sentir que teniu es converteixi en una de les eines més poderoses que teniu per a materialitzar la qualitat de vida que voleu.

Quan el que sentiu us fa estar bé, accepteu més el que us envolta i us torneu més amorosos.

Hem vingut aquí, entre altres aspectes, a ser feliços. Què tal si deixem que la felicitat sigui en nosaltres?. Si segons tu no la tens, pots crear-la. Sí!, tu tens la capacitat de crear allò que vulguis pel teu major bé. Tens l’eina dels sentiments, per què no la fas servir pel teu major bé. Quan de temps esperant el moment, i ara que ja ho saps, encara esperes que tot canviï per a ser feliç. Deixa d’esperar i posa’t a crear. Recorda: allò que sentis, atrauràs.

Sigues pacient i ves sentint allò que vols a la vida. No només t’aportarà benestar, sinó que alhora, t’aniràs convertint en un imà per atraure just allò que vols.

Sent la teva divinitat en tu i deixa, llavors, que ella et porti.

Et pensaves durant anys que tu no podies o que havies d’esforçar-te molt per a aconseguir el que sempre t’has proposat. Ja no cal. SENT i deixa que tot sigui. Tingues clar el que vols i sent-lo. Deixa que els miracles succeeixin a la teva vida. Existeixen i no cal esforçar-se per a ser feliç, només cal SER.

Vaig començar a treballar-me la ment, en els meus inicis. Després em vaig adonar que faltava alguna cosa, i em vaig posar a obrir i escoltar el meu cor com no ho havia fet fins en aquells moment, tot i així, encara faltava alguna cosa perquè tot fos. Llavors em vaig adonar que teníem una capacitat adormida que mai ens han ensenyat a fer-la servir, i és el fet de sentir a voluntat. Quan vaig afegir aquesta nova eina en el meu procés, llavors tot es va accelerar i jo vaig recuperar més les forces per a continuar el meu camí. Quan sentim, sabem que tot és possible, i és així, com a la meva vida, fins ara, he anat aconseguint tot el que m’he proposat, i sempre,...... en l’ara adequat per a la meva ànima.

Des del meu cor, una forta abraçada a tots i que l’Amor i la Pau siguin en vosaltres.   

La Paraula s'estén

Aquest dissabte passat vaig anar a una xerrada sobre el Despertar de la Consciència.

Amb va alegrar al veure com totes les cadires de l’espai estaven ocupades per ànimes encarnades, disposades a escoltar part de l’experiència d’un ser que en el ser moment va decidir transmetre allò que, bé per pròpia vivència o per transmissió del món de la Llum, va arribar a viure i sentir per a donar nous passos en el seu procés, i ara, temps després, veu la necessitat de fer-ho arribar a tots aquells sers disposats, com ell, a seguir el camí de l’Ascensió.

Cada vegada hi ha més sers disposats a mostrar el camí de la Saviesa, la Veritat i la Llum.

Quan algú es disposa a transmetre el que se li ha permès obtenir i saber, les paraules surten fluides i les portes s’obren, sent guiat per aquells que sempre són amb ell, des de l’altre costat del vel.

El Gran Canvi està en marxa, i ja no es pot tornar enrere o aturar-lo.

Cada vegada són més qui senten la veu del seu cor a mostrar aquest camí de Llum per que aquells que l’envolten, puguin començar a recordar quin és el sender de les seves inquietuds espirituals.

El canvi comença amb un mateix. Aquest repercutirà a tot el planeta, i cada passa donada representarà l’obertura d’algú dubtós o indecís, que per les seves pors, no s’atreveix a encarar-se amb allò que és.

Petits passos obren la finestra d’una nova vida, una nova Consciència basada en l’actuació des del cor.

Allò que estava separat, ha arribat l’hora d’ajuntar-se.

El Tot necessita sentir la seva integritat per a il·luminar el firmament segons la Voluntat Divina.

A tots, gràcies!, i  que l’Amor i la Pau siguin en vosaltres.