L'alliberament del malestar

 Una vegada, un deixeble es trobà amb el seu mestre davant la posta de sol d’aquell dia. Quan el va veure li preguntà:

-         Mestre, hi ha alguna manera perquè no t’influenciï tot el que t’envolta? A vegades em sento molt malament degut al que veig o se’m diu segons aquell qui em parla. Com puc viure en aquest món on em trobo i no afectar-me tot el que veig o se’m diu segons la visió mental de la vida que un pot arribar a tenir?

El mestre l’escoltà. Va convidar al deixeble a asseure’s a un banc que allà hi havia. Quan s’hagué assegut, el mestre li digué:

-         Encara que un vulgui canviar aquesta situació que pot estar vivint, en el fons, aquells que en ella es troben, continuaran fent el que fins ara han anat fent. No sempre aquells que poden sentir el malestar del que viuen, i donen passos per a alliberar-se de la baixa vibració que comporta, ells, els qui l’envolten, continuaran fent el que fins ara han estat fent. Qui ha de prendre una decisió ets tu – li digué el mestre.

-         Però jo no faig res malament, són ells que veuen en mi a algú que no faig tot el que ells diuen, trobant-me constantment, detalls no certs, que em fan sentir malament, i segons com, com algú que no sap fer res bé. No es pot viure així. Em sento malament amb aquestes situacions – comentà el deixeble.

-         Qui ha de canviar ets tu, estimat ser. en moments com aquest no has de tenir en compte tot el que et diuen o veus. Ells continuaran fent lo seu, i no t’acceptaran tal com tu ets. (Pauta). Per més que vulguis canviar aquestes situacions, no sempre s’aconsegueix, perquè qui han de canviar són aquells que volen imposar o realitzar alguna cosa que ells creuen que així ha de ser.

-         Llavors, què puc fer? – preguntà el deixeble.

-         Fes allò que sentis en el teu interior, independentment del que vegis o se’t vulgui imposar. Ells continuaran igual, per tant, sent el teu interior i porta’l a terme. Al ser tu, ja no valoraràs el que es vulgui imposar o tu puguis veure, adonant-te que no es correspon amb la veritat de la vida.

-         ....

-         Fes allò que sentis en tu. Això et permetrà sentir el benestar i a aquell qui en veritat ets. El teu Sentir t’enlairarà, i quan arribi el seu moment, aniràs transmutant les energies que puguin estar envoltant-te segons l’ambient on et trobis. Ells, en aquests moments no canviaran, per tant, procura ser tu i deixa de valorar tot el que puguin arribar a dir-te. Sent la veritat en el teu interior, i al no centrar-te en el que no està sent adequadament, et permetrà sentir el benestar i la pau dins teu. Al sentir la Pau del teu interior, aniràs alliberant-te de les energies despreses per aquells que t’envoltin. Centra’t en tu i en com et sents segons la teva essència. Deixa que ells segueixin el seu procés, i tu, segueix el teu. Sent la Paz i la Serenitat en tu, llavors, t’alliberaràs d’aquestes energies per a enlaira al teu ser. No et centris en elles. Tu, sent el teu interior i al veritable ser que ets.

El deixeble es quedà uns moments en silenci com tenint present tot el que se li havia transmès. Va fer una respiració profunda, i al finalitzar-la, li digué al mestre:

-         Gràcies mestre. Així ho faré.

Aquell deixeble va anar adquirint mestria al llarg dels dies i portant a terme lo rebut per part del mestre.

Al final, ja no tenia present el que li deien o veia, sincerament sentia la seva pau interior i l’equilibri en ell, independentment de les energies del seu entorn. Va aconseguí canviar la seva actitud davant aquella situació viscuda, i poder anar-se donant compte, com aquells que l’envoltaven, cada vegada li anaven criticant i imposant menys, respectant-lo una mica més.

En unes dues setmanes ja començà a adonar-se que la seva nova presència, la seva nova actitud anava transmutant, enlairant les energies d’aquells amb qui es trobava.

La Font de la vida es troba dins d’un, en el seu interior. Sentint el seu cor, i portant a terme allò que li xiuxiuegi, permetrà anar ascendint i anar enlairant aquest dimensió en la qual un pot arribar a trobar-se en aquesta vida actual.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

 

 

El Tresor d'un mirall

 

Temps d'espiritualidad

 Hola família! Els grans canvis en un mateix no depenen d’aspectes del seu exterior, sinó del seu interior. quan el ser  viu des del seu mon interior, llavors, és quan la porta de la seva materialització i benestar s’obre per a poder-la creuar. Cada ser no és material, terrenal, sinó espiritual. Aquesta és l’essència innata que portem des del nostre néixer en aquesta vida actual.

A tots, una bona abraçada.

La teva Presència

 Hola família! Cada vegada ens trobem més en els temps on la nostra presència és la clau per a enlairar el nostre planeta, en el qual ens trobem. Ens trobem en un cicle d’11 anys, on va iniciar al 2023 i finalitzant en el 2033 al llarg d’aquest període els canvis que es produiran en cadascú seran notables, els quals ens portaran a sentir cada vegada més aquell qui en veritat som. Avui us deixo amb: “La Teva Presencia”. A tots, una bona abraçada.

Paraules de l'arcàngel Uriel

 

Història d'una família d'erugues

 

Hi havia una vegada una família d’erugues on tot lo establert es basava en la seva condició de desplaçar-se arrastrant-se pel terra. Aquesta era la visió que tenien de la vida.

Quan una nova eruga apareixia en aquesta família tots l’animaven perquè s’adaptés a la seva situació d’avançar lentament, fent-li saber que tota la seva vida estaria relacionada amb el seu aspecte físic i les limitacions que això comportava i que hauria d’acceptar.

Una vegada, va haver una eruga que va veure que tot el que li transmetien de petita era limitat i no li permetien arribar a ser ella mateixa. Arribar el moment que aquesta eruga sentí que havia de separar-se de la seva família.

Una nit, mentre totes elles descansaven, la nostra eruga va començà a desplaçar-se vers altres llocs d’aquell bosc on es trobava. Al llarg d’aquest desplaçament, va veure a d’altres sers d’animals que podien arribar a fer altres coses de lo imposat segons la seva naturalesa animal.

La nostra estimada eruga, en el seu moment va veure un bonic arbre el qual li va fer sentir que es pugés a ell i tingués un contacte amb tot el seu cos. Va començar a pujar lentament, arribant a una branca prima més allargada del normal que havia vist fins llavors. Va seguir aquesta branca fins a un punt on sentí que havia de descansar. Estant allà es penjà d’ella, relaxant tot el seu cor, quedant-se adormida i en pau amb ella mateixa. Així va estar un temps, quan arribà el dia que va percebre que el que era el seu cos, ara havia canviat. Les seves nombroses potes havien desaparegut, convertint el seu ser en unes ales doblades i de colors lluminosos. Poc a poc va anar intentant sortir d’allà, d’aquesta protecció on es trobava.

La seva imatge ja no era la mateixa. Amb la pràctica va adonant-se que podia moure aquestes ales i sentia com si s’enlairara, podent volar com no ho havia fet fins llavors.

Per fi, amb la pràctica del batec de les seves ales, va poder deixar aquella branca fina i començar una nova etapa a la seva vida.

El que va sentir en el primer vol, va ser tan sorprenent, que va percebre com si aquest fos el seu estat natural. Sentia tanta connexió amb la natura, abraçada per la pau interior que sentia i la gran llum que percebia davant seu podent-se adonar que aquesta llum li permetria saber quina direcció prendre a cada moment.

Llavors decidí tornar a veure a la seva família.

Quan va arribar allà, va poder percebre com tots els seus familiars continuaven estant en un cos d’erugues. Una d’elles va mirà cap a amunt i va veure com una meravellosa, bella i resplendent papallona s’apropava a elles. 

Aturant el vol al seu constat d’aquesta eruga, li va dir:

-         Hola, sóc la teva germans!

L’eruga la va mirà i li digué:

-         Tu no ets la nostra germana. La nostra germans un dia va marxar i encara no ha tornat. No sabem res d’ella des de llavors.

-         El dia que me’n vaig anar sentir que havia de saber qui en veritat jo era. Dins meu percebia que no era aquell ser que semblava ser. al final vaig poder adonar-me del veritable ser qui jo sóc. La vida d’aquesta nova etapa que ara em trobo m’ha permès adonar-me del què fer i el cóm arribar a mi mateixa. Vosaltres, estimades germanes no sou qui aparenteu ser. El vostre cos actual només és el mitjà per a aprendre i adonar-vos que totes vosaltres també podeu arribar a volar. Nomes és qüestió de voler-ho. Jo així ho vaig voler i em vaig trobar amb unes sensacions no sentides fins llavors quan encara era una eruga. Ara sé que tota eruga pot enlairar-se amb el seu vol interior per a mostrar tota la seva bellesa i tot el seu resplendor.

L’eruga que escoltava el que la seva germans li estava dient, va fer que els seus ulls s’humitegessin, a punt de plorar. Al final així ho va fer.

-         Aquest plor – li digués la papallona – són els teus inicis per a despendre’t de les teves limitacions. Totes vosaltres podeu aprendre a volar com jo ho he arribat a percebre i a aconseguir-ho. Ara la meva vida és d’una llibertat immensa a l’adonar-me de qui en veritat jo era.

Poc a poc es varen apropar més erugues de la seva família al veure com una d’elles parlava emocionada amb una bella papallona.

 

 La vostra família només és el medi per a poder arribar a un mateix, a l’adonar-se del camí a seguir, o elegir un de nou. Això és el que va fer aquella eruga que es transformà en un preciós ser que volava i sentia l’amor en ell. Es transformà i es manifestà en aquell qui era interiorment.

Moltes vegades els membres d’una família on volen aprendre a volar i la papallona es troba sola sense una acceptació per part de qui era la seva família. Accepteu-los, perquè cadascú està seguint el seu procés si arriba a ell quan ja es troba preparat, com a aquesta eruga que va rebre a la papallona.

La família és una porta oberta per a saber del camí a seguir en el teu procés.

A tots els hi arriba el seu moment.

 

.

El clarejar interior

 

La Paraula Innata

 

“La paraula és un reflex del vostre interior.

El que pugueu arribar a expressar procedeix del vostre estat actual en que us trobeu.

El sentit de la paraula en el vostre món és la veu de l’essència innata que cadascú és i posseeix en el seu interior.

Aquesta és la veu del vostre cor.

Quan més us manifesteu des de la vostra Integritat, des d’aquell qui en veritat sou, amb un grau de consciència enlairat, més anireu manifestant la Llum, l’Esperança i l’Amor procedents de la vostra veritable Llar.

Més enllà de lo establert es troba la Veritat, i la Paraula és un dels mitjans per a donar a conèixer aquell qui en veritat cadascú és i el camí a seguir.

La paraula és lliure, procedent de la humilitat i la senzillesa.

Tot ser que ignori aquesta Llum i l’Amor irradiat pel ser il·luminat que transmet des de la Llum, farà que la seva vida actual es desviï del sender a seguir per a arribar a ell mateix.

La Paraula emanada des de l’interior de cadascú, procedent de la seva essència innata, el portarà a enlairar la vibració d’aquesta dimensió en la qual us trobeu, així com l’alliberar les ànimes de cadascú perquè puguin manifestar-se segons lo establert en el Gran Pla Diví.

La vostra    Paraula innata procedeix de la Divinitat que cadascú és.

Quan la Paraula és mental, procedeix de l’anul·lació del ser, havent adquirit com a seu lo establert en el seu entorn dins d’aquesta dimensió terrenal en que us trobeu.

Més enllà de tota Paraula es troba el Silenci que us portarà al vostre interior, podent percebre la porta oberta que us permetrà arribar a manifestar aquell qui en veritat sou.

El Silenci és la porta oberta que us portarà a la vostra veritable Llar, i a la vostra Família Celestial.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.”

 

 

 

 

 

 

 

 

       

La Fe, la Llum de la foscor

 

Abraçant el Present

 

Paraules de Jesús

 

La teva Poderosa Presència JO SÓC és la Veritat, el Camí i la Vida. 

La teva Poderosa Presència JO SÓC és la Llum que il·lumina a tot home que ve al món. 

La teva Poderosa Presència JO SÓC és la Veu de la Veritat parlant dins del teu cor; és la Llum que t’envolta en la seva Presència Lluminosa; és el teu Etern Cinturó de Protecció a través del qual cap creació humana pot passar. 

És el teu Etern Dipòsit d’Energia inesgotable que pot ser alliberada  quan desitgis  a través de la teva descàrrega conscient. 

La teva Poderosa Presència JO SÓC és la Font de l’Eterna Joventut i Bellesa, la qual crides a l’acció i expressió en la teva forma humana.  

La teva Poderosa Presència JO SÓC és la Resurrecció i la Vida del teu cos, del teu món en acció, en aquesta Perfecció que tot cor humà tant desitja.

 

La Fe

 

La Fe és la Llum de la materialització d’allò que un ha vingut a realitzar, segons el seu interior li xiuxiueja.

Sentir el ple convenciment conforme allò que un sent arribarà a realitzar-se o aconseguir-se permetrà fluir a aquell qui ho senti, perquè tindrà el ple convenciment conforme la seva vida està fluint vers la consecució del que sent.

No és tan important el que un vulgui, sinó el que un senti com un ple convenciment conforme així serà.

Lo important és el fluir a la vida d’un per a permetre arribar a la materialització del sentit de la seva presència en aquest món.

Quan un està sent ell mateix, ja no té esperança ni confiança, perquè sap que en el moment on es troba amb les condicions viscudes el portaran a ser ell mateix i a aconseguir allò que sent dins d’ell.

L’Esperança és una visió optimista per a arribar a l’obtenció del desitjat. Vindria a ser una abraçada per a animar a l’individu conforme tot és possible.

La confiança és trobar-se en un estat mental segons l’entorn on un es troba, per a aconseguir el benestar en ell i lo material establert en el món on es troba. El fet d’arribar a predominar la confiança comporta el fet de tenir una visió de la vida mental, limitada segons el seu entorn. És una esperança encara que sembli que no depèn d’ell.

Tant la confiança com l’esperança són aspectes terrenals, no de la veritable vida, perquè aquesta comporta el convenciment absolut conforme tot anirà bé i s’arribarà a complir allò pel qual un ha encarnat per a aconseguir un procés concret, segons cadascú, i materialitzar-lo.

Més enllà de la confiança es troba la Fe, pertanyent a la nostra essència innata, al nostre potencial espiritual. Sent un mateix, connectarà amb el xiuxiueig de la seva veu interior, podent sentir la plena serenitat, pau i el convenciment absolut conforme tota la seva vida té un sentit i l’arribarà a realitzar. És com fer-li sentir que sempre sortirà endavant i avançarà en el seu sender que el porta a la materialització de la seva missió en aquesta vida actual.

Quan així és, el ser accepta i flueix sentint el constant acompanyament en el seu camí de la seva veritable Família de la Llar de la qual procedeix,...l’univers. 

Arribar a sentir la Fe en un, permetrà expressar el potencial innat que cadascú porta en el seu interior. la Fe dona la Llum a la Vida d’un al saber que all`que ha de ser, serà i se sortirà endavant malgrat dels moments que un pogui arribar a viure.

Tot té el seu sentit

Tot procedeix de la nostra essència innata: l’Amor.

La Fe és la porta oberta de la Unicitat amb la teva Essència innata, la teva Divinitat. Això donarà una seguretat i una força per a realitzar la vida acordada. Sent així, tota preocupació és alliberada, irradiant la Humilitat, la Pau i la Serenitat en cada present d’aquest ser que sent la Fe en ell. 

Així és.

 

 

El Sender de la teva Vida

 

La Unicitat

 

I el dia clarejar, sent abraçat per la llum de l’enlairament solar.

Trobant-se aquell ser en el cim de la serralada, en la qual va emprendre la seva ascensió per a divisar la bellesa de la natura en que es trobava, va veure la claredat del seu acompanyant lluminós: el sol.

Es quedà quiet visualitzant amb els seus ulls oberts l’energia de la seva essència, abraçat per la bellesa que estava buscant i poder veure en el seu entorn. Se sentí part de tota la natura que l’envoltava.

El que sentí va ser la immensa expansió en el seu interior, així com la pau com si estigués flotant en mig de l’univers. Va veure tanta llum allà on es trobava i en el seu interior!

Tots som part del Tot. Cadascú pertany al Tot Universal. La natura, el mar, els animals i els boscos i vegetació que pugui haver en el seu sender, són part de tu, perquè ells formen el Tot en aquesta dimensió terrenal en que ens trobem.

Degut al procés evolutiu que està seguint aquest planeta degut a cada ser que en ell es troba, permetrà una evolució que anirà apropant cada vegada més a tots els components del Tot, arribant a la Unicitat. Aquesta s’anirà percebent cada vegada més, mostrant-se una bona relació entre tots aquells que puguin envoltar-te, així com dels animals, i tot element vegetal. Els arbres arribaran transmetre’t allò que necessitis saber o tú preguntis. Els animals s’aniran apropant cada vegada més a tu, sentint-se bé, i sense pors degut a la possibilitat de poder-los atacar. Això no serà així, i cada els anireu respectant , arribant en el seu moment, com així està succeint més sovint, el fet que certs animals considerats per aquest món terrenal, com ferotges, aquestes aniran deixant de ser-ho degut a l’apropament que s’anirà tenint amb ells i ells acceptant-vos. Fins i tot alguns d’ells, ja s’apropen a certs humans perquè els ajudin.

Tot serà un apropament, un tenir en compte a aquell que es troba a prop d’ell, materialitzant la Unicitat.

El nostre ser, en el cim de la serralada on es trobava, va veure com una àguila se li apropà i descendí fins a posar-se a prop d’ell.

Quan algú esta sentint la bellesa i la unicitat amb tot el que veu i viu els animals se li apropen, sabent que aquell ser és part d’ells. La Unicitat fa presència.

Tots som Un.

Cada membre d’aquesta dimensió forma part de tots aquells que l’habiten. Tu ets part del Tot i ets Un amb el sentit de la teva existència d’aquest món material. La teva presència és requerida per aquells que l’habiten. Ves al teu interior i percep la teva essència innata sent Una amb la de cada ser que habita aquest sistema de vida que estàs ara vivint.

Tot té el seu sentit.

Contempla la bellesa de tot allò que t’envolta. Sent la teva essència innata i obre la teva porta interior per a irradiar-la i sentir la unió amb cada un dels que t’envolten, encara que a vegades pugui semblar que on estan sent com tu.

La teva presència és una mà per a tots els t’envolten, i ells són part de tu, donant un sentit al teu procés evolutiu en aquesta dimensió.

En el teu interior trobaràs la bellesa i el sentit de la teva existència.

No estàs sol, perquè ets part del Tot, i en ell, trobaràs el recolzament i les respostes de la teva vida actual.

La Unicitat és Una amb el Tot.

Mai has estat sol.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

Viure el Present

 Avui us presento la meva col·laboració per a aquest dimecres dia 29 a les 21h (hora espanyola), a través d'Instagram a " PODCAST DESDE EL CORAZÓN", tratant el tema de Viure en l'Ara. 

Els Àngels sobre el dolor

 

Hola família! En el nostre procés, tot té el seu sentit més enllà de la visió que un pugui tenir d’allò viscut. Cada situació del ser, no estable, el porta a un aprenentatge  i a la realització d’uns canvis en el seu interior.

Avui us deixo amb aquestes paraules transmeses pel món angelical a través de Pat Rodegast publicades en el seu llibre: “¿QUÉ HACE AQUÍ UN ÀNGEL?” Res és el que sembla, i el suposat dolor només és una m,à per a arribar a aquell qui en veritat som.

A tots, una bona abraçada.

El Somrís

 

Moments d'un Ser Ascendit

 Les paraules que ara us presento estan basades en un cas real on un ser evolucionat, vivint en la cinquena dimensió en aquest pla dimensional de Gaia, es trobà vivint uns moments a la seva vida, els quals li van fer anar al seu interior i connectar amb la seva veritable família de la Llar  Celestial, per a aclarir i confirmar el que aquest ser ja sabia i sentia, ampliant-li matisos dels moments que estava vivint.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. Una bona abraçada. 

Una vegada un mestre espiritual es va trobar amb una situació radical en relació a la seva veritable essència innata.

Anava fent front a aquesta situació que vivia, rebent cada vegada més, reaccions no amoroses vers el seu ser allà on es trobava. Degut a això decidí anar al seu interior i connectar amb la seva família celestial, la qual sempre ha estat amb ell fent-li veure la Llum cada vegada que es trobava creuant el túnel de la foscor on era, avançant a través d’ell amb la serenitat i l’Amor que sentia en el seu interior.

Degut a això, arribà el moment de connectar i preguntar als seus germans de la Llum després d’estar ja uns moments amb ells:

 

-         És per això que estic vivint el que visc en aquest lloc on ara em trobo?

-         Estàs aprenent a expressar-te segons ha de ser depenent de cada reacció d’aquells que t’envolten. No és necessari parlar, ni insistir, ni voler que t’entenguin o et valorin, perquè no és a   quest el camí a seguir en aquests moments que estàs vivint. Ells no t’entendran. No et valoraran segons el que puguis arribar a dir. Viuen en una foscor que no els permet veure la llum que tu pots arribar a irradiar. Ells la ignoren. No és necessari irradiar la teva paraula, perquè no l’acceptaran. Estàs aprenent a estar en llocs com aquests, allunyats de la veritable essència i de la vida.

-         ....

-         Això et fa endinsar-te dins teu i sentir la serenitat estant amb tu. Aquesta és la llavor que et farà enlairar-te en el seu moment per a portar a terme el que vares acordar, ajudant als sers d’aquest mon on ara et trobes. La teva presència donarà el pas i podràs adonar-te de com tot el procés que has pogut arribar a seguir ha tingut el seu sentit, sent la Unicitat amb la vostra Llar d’on tots procediu.

-         ....

-         Estimat ser, el teu enlairament t’ha portat a estar en la cinquena dimensió, on pocs són els que en aquesta dimensió de vida es troben, però ja hi ha sers que en ella es troben com tu ho estàs. La vostra presència asserena les energies que us envolten. Viviu el que viviu però sentiu la vostra pau, serenitat i l’amor que irradiareu d’una manera innata. Ja no us altereu per  no complir-se el que sentiu i sabeu el que ha de ser. Ja no és així com fa anys o d’altres encarnacions era. La vostra presència és una Llum per a tots aquells que us envolten, encara que ells, inicialment no ho percebin. El vostre respecte vers totes aquelles ànimes que no estan sent elles, les està ajudant. 

-         Llavors, què fer a partir d’ara?

-         Continua vivint el teu present. Sent el teu interior i tingues present que nosaltres, els teus germans de la Llar, sempre hem estat i estarem amb tu. Junts portarem a terme la Voluntat Divina en aquest món on ara et trobes.

-         ….

-         Viu el teu present. Sent-te i sent-nos. Junts avançarem en el camí del teu procés i el nostre. Tot anirà bé. L’Amor és en tu i l’aniràs manifestant cada vegada més. El teu ser il·luminarà aquest món on ara estàs. Ja així està sent.

 

La Serenitat en el teu procés

 

L'Acceptació

 

Carta dels Reis Mags per a tu

Desitjo que hagueu trobat la carta que els Reis Mags us hagin pogut deixar en el vostre domicili com a regal pel nou any que hem iniciat.

A l’obrir-la i llegir-la podreu trobar un dels grans passos a donar en aquest mon on us trobeu i en la seva aplicació permetreu enlairar vers una ascensió aquest sistema de vida en el qual habiteu.

Dins de la carta trobareu el gran missatge transmès des de la vostra veritable Llar: 

“No us centreu en el vostre exterior. El que podeu veure i saber del vostre entorn només és un reflex de l’interior de cadascú, per tant, centreu-vos en el vostre interior, perquè ell us portarà pel camí adequat en el vostre procés i el major bé de tots.

Segons el vostre interior, serà el vostre exterior.

Sentiu qui sou i el vostre món s’enlairarà.

La vostra vida s’il·luminarà.”

El núvol i el falcó

 

Una vegada, un falcó va anar enlairant-se fins a trobar-se amb un núvol que estava molt dens, com trist. Se li va apropar i li preguntà:

-          Què et passa? Et veig com si estiguessis a punt de plorar – li preguntà el falcó.

-         No entenc per què a vegades estic dens quan normalment no és així. Tinc unes formes lleugeres, no espesses , reflectint unes imatges amb la meva manera de ser que moltes vegades m’agraden, però ara porto un temps que sento una densitat dins meu – expressà el núvol.

-         La teva presència és necessària per tots els qui viuen allà a baix – assenyalant terra i els camps que hi havia sota d’ells. No has de preocupar-te perquè el que denomines la teva densitat només és el suposat reg per que pels que allà a baix habiten puguin continuar amb el seu procés.

-         M’estàs dient que la meva forma actual i el que estic veient i sentint en aquests moments tenen el seu sentit, sent la meva presència tal com em trobo com una ajuda per a aquells que allà a baix hi són?

-         Ells, també es troben en moments determinats com ara tu estàs. Per a ells el seu estat com el que ara tu tens, només és una porta per a poder-los ajudar i adonar-se del sentit de les seves presència allà on estiguin. Tots necessiten estar en un lloc adequat amb una manera de ser per a arribar a ells mateixos. La teva presència els permetrà regar les seves terres i camps de cultiu perquè així poder alimentar-se i obtenir les aigües celestials que necessiten. Tu els hi ofereixes aquestes aigües amb l’aparença del plor que es produirà en el seu moment. Només serà una benedicció per a ells després de molt de temps no poder regar les seves plantacions.

-         ......

-         Vosaltres, estimats núvols – continuà dient el falcó -, sou l’esperança per què un pugui regar el seu procés, igual com la teva procedència et va arribar a crear per a ajudar a tots aquells que es trobessin allà on la brisa celestial t’hagi portat. (Pausa). No et desanimis perquè tot el que no pugui semblar una bellesa dins teu, només és el moment per a veure la llum que t’envolta i el sentit del que un pot arribar a viure. Quan així succeeixi, emanaràs les teves gotes d’aigua per a beneir a tots els que a ells els hi arribi, establint la prosperitat en allò  que es pugui transmetre. Quan hagis buidat el teu interior, estimat núvol, llavors sentiràs l’expansió en tu i la sensació de benestar en la teva presència, donant una imatge d’unicitat amb tots els que habitin en aquest lloc on regaràs les seves arrels.

-         Però a vegades, som molts els núvols plens de foscor.

-         Les vostres benediccions seran transmeses als qui sentin la unicitat amb aquesta terra, donant-vos les gràcies per les vostres gotes sortint del vostre interior. El vostre interior conté el que aquells que us envoltin puguin arribar a necessitar. El mateix succeeix amb els nostres germans els animals. Quan ells s’apropen per a consolar a algun humà, les seves vides arriben a canviar, veient els seus processos i les nostres presències com a part d’ells. Vosaltres, els núvols, igual. La teva presència no és desagradable ni molesta, sinó el fet de tenir la funció d’ajudar a tots aquells que ho puguin arribar a necessitar amb les vostres gotes d’aigua emanades del vostre interior. Només us volem donar les gràcies per les vostres presències. 

En aquests moments, el falcó inclinà les seves ales, allunyant-se d’aquell núvol espès per l’aigua que es trobava en el seu interior.

El núvol sentí un alliberament dins d’ell, sentint com les seves gotes interiors anaven lliscant, sortint i caient vers la dimensió de tots aquells que es trobaven allà on ell va ser portat per la brisa celestial.

La sensació anava sent cada vegada més lleugera i tenint la sensació conforme anava regant les llavors dels qui habitaven sota ella en aquest món on es trobaven. El núvol se sentí alliberat del tot quan la seva foscor anava tornant-se cada vegada més clara i lluminosa fins a quedar relaxada i expansiva interiorment.

Sentí que la seva presència tenia el seu sentit pel major bé de tots.

Al final va fer un petit sospir i somrigué, deixant-se portar per la serenitat celestial. El seu somrís vasa fer que diferents ocells es dirigeixin sota ell, donant una imatge d’una gran bellesa i serenitat per a aquest món on es trobaven.

Cada presència és part del Tot.

 

 

 

 

 

 

La solitud en l'acceptació

 

Carta del nen interior al seu ser adult

 

Hola, sóc jo!

Penso que fa temps que hauria d’haver-te escrit aquesta carta. Ara és quan més clar es mostra el motiu pel qual em sento agraït i més segur de mi mateix. Abans que res, gràcies.

Molt de temps he estat oblidat i m’he trobat sol i desemparat. He plorat molt en el silenci. Ningú m’escoltava ni em feia cas. Em sentia sol. No em sentia estimat. Jo cridava, però els meus crits i plors no eren escoltats. Tenia por, molta por. He estat ignorat durant molt de temps.

Un dia vaig sentí un plor que no era el meu. Eres tu! Llavors vaig veure una petita escletxa en el teu cor, on uns tímids raigs de llum m’il·luminaren.

T’havies atrevit a expressar una mica el que senties. Mai ho havies fet. Era la primera vegada. Les teves llàgrimes varen ser un gran consol per mi. Em van fer sentir bé. Aquell dia vas començar a obrir una porta per a arribar a mi, la qual jo pensava que estava tancada i segellada per sempre. Aquell fet em va fer veure una llum d’esperança.

Cada plor que feies em donava seguretat i confiança.

Amb el temps em vaig anar trobant estrany, diferent. No estava acostumat que estiguessin per mi, encara que no fos d’una manera conscient. Ara continuava tenint por perquè no sàvia què em passaria i com acabaria tot. Tenia sensacions que no havia tingut mai.

Un dia, aquella porta es va obrir del tot. Va entrar molta llum i, per primer cop, sentí una dolça, una dolça veu que em parlava amb paraules tendres, plenes d’amor i confort. Em vaig posar a plorar.

La llum m’abraçava i ens engronxàvem Em sentia tan bé!

Eres tu, que havies decidit trobar-me després d’anys d’ignorar-me. Tenia por de viure plenament aquests moments. Tenia por de trobar-me només novament, després ‘instants de llum i calidesa.

Amb el temps aquella porta es va anar obrint més sovint i les teves paraules m’anaven donant seguretat, arribant a tenir més confiança en tu.

Em sentia més tranquil recordo que un dia vares venir fins on jo estava m’agafares amb els teus braços i em vares donar una gran abraçada. Tant va ser que el meu petit cos estava enganxat al teu pit. Sentia la teva calor, el teu cor, el teu amor. Aquell dia vaig saber el que senties per mi. Llavors em vaig obrir plenament, per primer cop, a tu. M’estimaves. Vaig saber que el teu apropament era sincer i amorós. Podia confiar plenament en tu. Em vares dir que m’estimaves i que mai em deixaries, passés el que passés. Sempre estaries amb mi. 

-         T’estimo – em vas dir.

-         Jo també – et vaig respondre.

Ens varem abraçar ben fort i vares començar a jugar amb mi i a fer-me pessigolles. Era la primera trobada, mostrant-me le que senties per mi.

Aquell dia vaig saber que ens havíem trobat i que en mi va entrar l’amor i l’estimació. Començava a adquirir certa seguretat i confiança en mi.

Ara ja han passat bastants anys d’aquella primera trobada, ...i ploro d’alegria.

Ara sé que et tinc i que tu em tens.

Ara puc estar sol, però segur de mi mateix, ple de llum i amor.

Ara sé i saps que tu i jo som el mateix, som un.

Ara em sento estimat i protegit gràcies a tu.

M’has ensenyat tantes coses per a trobar-me jo bé!

M’has obert el teu cor i m’has mostrat com ets, sense enganys, amb la veritat per davant. Això em dóna seguretat i em fa sentir bé. Ara sento el gran amor que sents i tens per a donar.

Gràcies per tot el que has fet per tu, per mi, per nosaltres.

Gràcies per buscar-me i trobar-me.

Gràcies per l’amor que em dónes i per entendre’m.

Et dono les gràcies per acceptar-me a la teva vida. Només sento gratitud, protecció i amor quan penso en tu.

Gràcies per haver fet de mi un nen somrient, amb ganes de jugar i viure. Em sento estimat i content.

Em sento orgullós de tu.

T’estimo, i gràcies per tot el que has fet per mi.

Hi ha llum en mi i sé que sempre et tinc i et tindré, passi el que passi. Ara sí que ho sé. M’ho has demostrat sempre que ha estat necessari. Volia dir-t’ho i per fi m’he decidit.

Estigues tranquil en moments adversos, que jo ho estaré perquè sé que m’estimes i m’estimaràs passi el que passi.

T’estimo i gràcies!

 

 

 

Paraules de Kryon

Avui us deixo amb unes paraules emeses per Kryon en els seus principis de transmissions realitzades en la dècada dels 90 per a donar a conèixer el procés que es realitzaria en aquesta dimensió terrenal per part dels sers encarnats, com així està sent actualment en molts sers enlairat consciencialment degut als moments que ens trobem en aquests temps de grans canvis, produint-se cada més a nivells més enlairats. Tot segueix el seu curs.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

 

A la vida....