Carta del nen interior al seu ser adult

 

Hola, sóc jo!

Penso que fa temps que hauria d’haver-te escrit aquesta carta. Ara és quan més clar es mostra el motiu pel qual em sento agraït i més segur de mi mateix. Abans que res, gràcies.

Molt de temps he estat oblidat i m’he trobat sol i desemparat. He plorat molt en el silenci. Ningú m’escoltava ni em feia cas. Em sentia sol. No em sentia estimat. Jo cridava, però els meus crits i plors no eren escoltats. Tenia por, molta por. He estat ignorat durant molt de temps.

Un dia vaig sentí un plor que no era el meu. Eres tu! Llavors vaig veure una petita escletxa en el teu cor, on uns tímids raigs de llum m’il·luminaren.

T’havies atrevit a expressar una mica el que senties. Mai ho havies fet. Era la primera vegada. Les teves llàgrimes varen ser un gran consol per mi. Em van fer sentir bé. Aquell dia vas començar a obrir una porta per a arribar a mi, la qual jo pensava que estava tancada i segellada per sempre. Aquell fet em va fer veure una llum d’esperança.

Cada plor que feies em donava seguretat i confiança.

Amb el temps em vaig anar trobant estrany, diferent. No estava acostumat que estiguessin per mi, encara que no fos d’una manera conscient. Ara continuava tenint por perquè no sàvia què em passaria i com acabaria tot. Tenia sensacions que no havia tingut mai.

Un dia, aquella porta es va obrir del tot. Va entrar molta llum i, per primer cop, sentí una dolça, una dolça veu que em parlava amb paraules tendres, plenes d’amor i confort. Em vaig posar a plorar.

La llum m’abraçava i ens engronxàvem Em sentia tan bé!

Eres tu, que havies decidit trobar-me després d’anys d’ignorar-me. Tenia por de viure plenament aquests moments. Tenia por de trobar-me només novament, després ‘instants de llum i calidesa.

Amb el temps aquella porta es va anar obrint més sovint i les teves paraules m’anaven donant seguretat, arribant a tenir més confiança en tu.

Em sentia més tranquil recordo que un dia vares venir fins on jo estava m’agafares amb els teus braços i em vares donar una gran abraçada. Tant va ser que el meu petit cos estava enganxat al teu pit. Sentia la teva calor, el teu cor, el teu amor. Aquell dia vaig saber el que senties per mi. Llavors em vaig obrir plenament, per primer cop, a tu. M’estimaves. Vaig saber que el teu apropament era sincer i amorós. Podia confiar plenament en tu. Em vares dir que m’estimaves i que mai em deixaries, passés el que passés. Sempre estaries amb mi. 

-         T’estimo – em vas dir.

-         Jo també – et vaig respondre.

Ens varem abraçar ben fort i vares començar a jugar amb mi i a fer-me pessigolles. Era la primera trobada, mostrant-me le que senties per mi.

Aquell dia vaig saber que ens havíem trobat i que en mi va entrar l’amor i l’estimació. Començava a adquirir certa seguretat i confiança en mi.

Ara ja han passat bastants anys d’aquella primera trobada, ...i ploro d’alegria.

Ara sé que et tinc i que tu em tens.

Ara puc estar sol, però segur de mi mateix, ple de llum i amor.

Ara sé i saps que tu i jo som el mateix, som un.

Ara em sento estimat i protegit gràcies a tu.

M’has ensenyat tantes coses per a trobar-me jo bé!

M’has obert el teu cor i m’has mostrat com ets, sense enganys, amb la veritat per davant. Això em dóna seguretat i em fa sentir bé. Ara sento el gran amor que sents i tens per a donar.

Gràcies per tot el que has fet per tu, per mi, per nosaltres.

Gràcies per buscar-me i trobar-me.

Gràcies per l’amor que em dónes i per entendre’m.

Et dono les gràcies per acceptar-me a la teva vida. Només sento gratitud, protecció i amor quan penso en tu.

Gràcies per haver fet de mi un nen somrient, amb ganes de jugar i viure. Em sento estimat i content.

Em sento orgullós de tu.

T’estimo, i gràcies per tot el que has fet per mi.

Hi ha llum en mi i sé que sempre et tinc i et tindré, passi el que passi. Ara sí que ho sé. M’ho has demostrat sempre que ha estat necessari. Volia dir-t’ho i per fi m’he decidit.

Estigues tranquil en moments adversos, que jo ho estaré perquè sé que m’estimes i m’estimaràs passi el que passi.

T’estimo i gràcies!