Presentació de "RENÉIXER"

 

Avui vull presentar-vos una sèrie de sessions sota el títol de RENÉIXER que es realitzaran al llarg dels mesos de maig i juny. Ha arribat l’hora de donar un nou pas en el nostre procés evolutiu.

El contingut de totes les jornades i els temes a tractar es basaran en obrir la porta del nostre interior per a poder integrar l’essència de lo viscut i posar més llum en el nostre camí a seguir a partir d’ara.

Per a tots els que vulgueu més informació o inscriure’s perquè sentiu que heu d’assistir a aquestes trobades o a alguna d’elles, haureu d’enviar un mail a: emaeljordimm@gmail.com .

Per a veure el vídeo: https://vimeo.com/user122899446/download/538551216/5f7107498b

A tots, una gran abraçada.

Novament amb Rijdo

 

En aquesta nova trobada, vaig decidí parlar amb ell sobre l’exterior en que un es troba. Les societats, els dirigents, els estaments que dirigeixen aquestes societats, seran un dels aspectes a tractar per a saber la saviesa d’una ànima conscient i desperta com és en Rijdo.

-         Lo essencial és el com un actua i viu en la societat que es troba – comença dient. Lo essencial a la nostra vida no és el que ens passa, sinó la nostra reacció davant allò que vivim i el lloc que ens trobem.

-         Però no podem descartar la societat on un viu – comento.

-         Cert. És el paradís inicial que un ha triat. (Pausa). El si de la família i la societat que decideix un venir, és la terra que li farà brotar uns aspectes o uns altres.

-         Això vol dir, que no sempre el nostre entorn és l’adequat per a una ànima segons aquesta sent – li comento.

-         Un pot sentir la seva pròpia essència, però no sempre aquesta coincideix amb el seu entorn.

-         Què diries en relació a la diferència entre el que un sent i el que està establert o s’imposa des de l’exterior?

-         Aquí potser ja sigui el moment per a respondre’t al teu enunciat inicial d’aquesta trobada. Hi ha una finalitat a la nostra estada allà on ens estiguem. Aquest estar en un entorn on ell no es correspon amb el teu interior té un sentit superior pel nostre procés. Pot semblar una desgràcia, però hi ha un veritable sentit de viure on es viu. (Pausa). Tota societat, actualment, està regida per uns sers, uns polítics que estan al front de les decisions a prendre per a dirigir a tots els sers que es troben sota la seva aparent custòdia y responsabilitat. (Pausa).

-         ...

-         Des de la humilitat, et diria que els polítics són els que creen el distanciament entre els éssers i els països. Són els que aposenten, establint cada vegada amb més èmfasi, les classes socials. Actualment els rics són més rics, i els pobres, més pobres. Els polítics, en la seva majoria, no miren i actuen pel major bé de tots, sinó segons els seus interessos personals i de partit. Només és qüestió de veure com cada vegada hi ha més ONG, serveis voluntaris de base, associacions d’aliments pels més necessitats, voluntaris individuals per a ajudar als desallotjats del seu pis, que cada vegada hi ha més,...en fi, tota una sèrie de sers que s’han obert per a ajudar a aquells que la societat els rebutja o no els te en compte. Què representa tot això? Una gran reacció de masses per a establir l’ordre i la igualtat entre tots, degut que els polítics no ho estan fent. En moments com el que es viu en aquest món, ha creat una reacció per part de masses de base per a establir el bé comú.

-         Cert que han sorgit, com has dit, uns moviments de base per a establir la igualtat entre tots. Precisament aquesta reacció l’han tingut sers considerats de las classes mitjanes/baixes – afegeixo.

-         Perquè ells saben el que és l’esforç i el patir, i no ho volen per a ningú més. Els polítics, economistes i l’estament judicial, entre d’altres, viuen allunyats d’una igualtat en aquest món. Les seves actituds i actes han portat a mostrar que només els interessos i les creences personals és lo important en el seu camí, no la de tots. Una cosa és la seva paraula, i una altra la seva actitud i acció.

-         Segons el que dius, sembla que no estem vivint en un paradís – dic.

-         Si tinguéssim que definir la paraula “Paradís” et diria que és el lloc on el viure comporta una felicitat, benestar i plenitud per a tots. Perquè això sigui possible es necessita fer una neteja i canvis en aquell lloc on es viu perquè tots puguin beneficiar-se de l’energia d’alta vibració. (Pausa). Aquest planeta on ens trobem necessita un canvi per a anar mostrant la igualtat per a tots i aquest benestar nombrat anteriorment. Quan hi ha un respecte vers tots, on tots són iguals i tots viuen des de la seva essència, llavors és quan estarem enlairant aquest món, enlairant el paradís que hi ha en un, interiorment parlant. 

-         …

-         El que està succeint en aquests moments és una reacció per part de tots aquells que comencen a ser conscients del funcionament d’aquest món per què tots puguin viure en ell, comptant amb ells, respectant-los i donant-los tot el que poden arribar a necessitar sense les pors a perdre i els interessos personals. (Pausa).

-         …

-         Aquest 2021 és un any d’inici d’aquest canvi ja anunciat, també, pels sers de la nostra Llar Celestial i d’altres ànimes conscients en aquest planeta. En aquest món hi haurà grans canvis a nivell social, polític, econòmic i judicial. (Pausa). Hi haurà canvis en relació a la sobrevaloració que es té del diner. Cada vegada hi ha més persones generoses sense l’avaricia de voler tenir cada vegada més.

-         …

-         Estem deixant un món en concret per a crear un de nou, on una nova vida, en el seu moment, arribarà a instaurar-se en ell. Les relacions canviaran, i la Unicitat s’anirà ampliant cada vegada més entre tots aquells que habiten aquest món. La densitat anirà alliberant-se per a donar pas a una vibració més en acord a la nostra veritable essència. Cada vegada més, aquesta s’anirà manifestant en cadascú beneficiant a tots els del seu entorn,amb tot el que això comportarà pel major bé de tots.

-         Rijdo, com vius tu aquests moments? – li pregunto.

-         Hi ha una cosa imprescindible que es troba dins de cadascú. És la nostra ànima, la nostra veritable essència. No som com el nostre exterior ens indica. Quan ens mirem a un mirall, som molt més del que podem arribar a veure. Jo us recomanaria que sentíssiu la vostra essència i ella us dirà qui sou en veritat i el què fer a cada moment. Només el fet de sentir-la ja us farà actuar d’una manera molt concreta segons la vostra veritable essència. (Pausa). A la teva pregunta, et diria que no és important el que es comenta, sinó allò que un sent en el seu interior. El veritable Amor la veritable pau i el teu sentir segons qui ets et farà viure des de la serenitat i el no identificar-te amb tot el transmès des de l’exterior. No només això, sinó que t’obrirà les portes per a portar a terme allò pel qual has vingut a aquest món. Les portes s’obren soles, sense esforç, sense buscar-les només sent tu elles es presenten davant teu i et permeten realitzar la teva vida segons vares acordar.

-         Llavors, amb el que està succeint a nivell mundial, no et sents preocupat –  li dic.

-         El que és essencial a la teva vida no és el que succeeix al teu entorn, sinó al teu interior. Tot té un sentit superior com ja he dit al principi. No importa el que vius o on et trobes, sinó que tu siguis tu en tot moment, entenent com “ser tu”, el viure i irradiar aquell qui en veritat ets. Som molt més que el que ens poden arribar a fer veure (Pausa). Quan sentis, la veritat apareix i us fa veure la llum de tot el que no és. Llavors a la teva pregunta, et diré que visc i em centro exclusivament en aquell qui jo sóc i en ajudar a aquells disposats que realment ho necessiten. Lo important és tenir present tot el que pots fer per a fer un món millor i ajudar a la humanitat. Seràs com una gota d’aigua que cau en un recinte, on aquesta gota, en contacte amb l’aigua que hi ha, crea una ona expansiva que arriba a tots els llocs d’aquell basal. Cadascú és aquesta gota pura per a donar una mà a tota aquell que necessiti de la igualtat, la comprensió i la Unicitat. En això em centro, no en la foscor i la baixa vibració.

-         I ja per a acabar aquesta trobada, voldries afegir alguna cosa més?

-         Tots som Amor. Tots procedim de la mateixa Font, i aquesta és la de l’Amor. Quan un no el manifesta, al nivell que sigui, necessita recordar la seva procedència i qui és. Llavors, tot torna a la normalitat quan no es recolza la densitat al final aquesta desapareix d’allà on durant segles s’ha instal·lat. Aquests són els temps per a crear un nou món i una Unicitat amb tots els seus habitants, independentment de les seves tradicions, religions i maneres establertes d’actuar. Al final, el Cor preval i s’estableix en tot acte de la vida d’un.

-         Gràcies Rijdo. Gràcies per les teves paraules i la teva presència ara aquí amb mi. Puc sentir la teva pau i la teva serenitat en aquests moments. Gràcies per ser i estar.

-         Gràcies a tu. Per a mi ha estat un plaer poder estar aquí compartint aquests moments des del cor amb tu. Gràcies.

 

 

En terra àrida

 

A la natura

 

 -        Pare, és molt bonic tot això – digué un nen d’uns set anys al seu pare respecte a la visió que tenia des del cim d’un turó.

-         Sí, fill. Quan un està en silenci imira, potarribar a veure la bellesa que l’envolta.

-         Mira, mira! – digué assenyalant uns ocells que passaren davant d’ells en grup. M’agrada el que veig – continuà dient. 

El seu pare l’escoltava en silenci mirant el que el seu fill observava.

-         M’agrada venir aquí i al bosc a passejar i jugar – digué el nen.

-         A mi tambe m’agrada anar i poder passejar, escoltar els sons dels ocells i l’olor de la terra quan està mullada.

-         A mi també – respongué aquell ser jove.

-         Saps?, la mare i jo veníem molt sovint a la muntanya. Ens feia sentir bé – digué el seu pare.

-         Estem més a prop del cel – afegí el nen.

-         Fa que estiguem més a prop del cel, però no per la distància, sinó perquè ens sentim molt millor i quan un està bé amb ell mateix, fa que el cel s’apropi a ell.

-         Jo el sento moltes vegades.

-         M’alegro fill –respongué el pare. Tots haurien de soertir més sovint a la natura per a estar bé. Quan un surt a passejar o a jugar en ella, després torna a casa sentint-se millor.

De sobte arriba una brisa d’aire i el nen estén els seus braços i tanca els ulls per a sentir millor aquest element. Al cap d’uns instants, el pare li  diu:

-         M’agrada molt veure’t com aprecies la natura i et trobes bé aquí tots haurien de venir i poder-se sentir bé.

Era tard, i de sobte, ja cap el vespre, algun estel es va començà a veure’s. El nen va començà a comptar-les en veu alta una vegaa es donà compte d’elles, fins que preguntà:

-         Pare, m’agrada venir aquí i estar amb tu.

-         A mi també, fill. M’agrada compartir amb tu aquests moments. Estic molt content per estar junts en moments com aquests. .

A continuació afegí:

-         Quan estàvem allà dalt els dos, jo també t’estimava, i quan tornem allà – assenyalant el cel  - tornarem a estar junts. Jo t’estimo i sempre estaré amb tu.

-         La mare està ara amb nosaltres, oi?

-         Sí, fill. Ella des d’allà ens veu i ens envia el seu amor.

-         A vegades he somniat amb ella.

-         Jo també – digué el pare.

-         Estic content que estigui allà dalt – digué el nen.

-         Per què?

-         Perquè així pot estar sempre amb nosaltres.

-         Ella ens rebrà quan anem allà – assenyalant el cel.

-         Ella està bé, oi?

-         Sí. Ara està contenta perquè nosaltres dos estem ara aquí junts.

De sobte el nen digué:

-         Mira pare, la lluna! Ara hi ha molts més estels!

-         Sí, el de la mare també està allà.

-         On?

-         És una d’elles. Sempre apareix per a dir-nos que està bé.

-         Saps quin és?

-         Mira el cel. Ara tanca els ulls però continues veient el que veies. Ho estàs veient?

El nen assentí amb els ulls tancats.

-         Ara mira totes les estrelles que veus amb els ulls tancats. Mira bé perquè hi ha una que es fa més gran.

De sobte, i després d’uns segons, s’escolta una expressió:

-         Mare!

-         Ve cap a tu?

-         Si! Està baixant.

-         No parlis i mira el qeu ella fa. Vol estar amb tu.

Al cap d’uns moments el nen obre els ulls i diu entusiasmat:

-         M’ha dit que m’estima molt i que sempre està amb mi i amb tu. Era més jove.

-         I tu que li has dit?

-         Que no es preocupi perquè jo i tu estem bé.

-         T’ha dit alguna cosa per a mi?

El nen mirà al seu pare i a continuació digué:

-         T’estima.

El pare abraçà al seu fill, i aquest a ell, dirigint-se després, al cotxe per a tornar a casa.

 

Cada vegada som més conscients de la importància de la natura per a les nostres vides. Cada veada hi ha més seers que s’endinsen a ella o que canvien de domicili per a estar més a prop.

És part de nosaltres i nosaltres d’ella. Hi ha una Unicitat amb tot el que ens envolta. No és perquè si la seva existència en aquest món. A vegades podem necessitar un lloc on sentir-nos bé i harmonitzar-nos. El cel ens lliurà la natura, els boscos i camps. En ella apreciarem el benestar i podrem arribar a obtenir l’obertura del nostre interior per a recordar una mica més, aquell qui cadascú és.

No és perquè si la seva presència. És part de nosaltres, i nosaltres d’ella.

El silenci, el benestar, el sentir, el no-temps i d’altres aspectes innats són activats quan ens trobem en aquest espai destinat al nostre equilibri.

Tot el que necessitem ens és donat, i la natura, junt amb els animals, és part de nosaltres, un mirall on poder-nos veure i sentir tot le nostre interior, si obrim el nostre cor.

Els temps que vivim ens estan portant cada vegada més a ella. Així és i està sent.

Respectem-la i cuidem-la, perquè al ser part de nosaltres, quan l’humà la deteriora, ens està deteriorant a tots, a cadascú de nosaltres.

Són temps de consciència, i aquesta obertura ens porta a contactar i reunir tot el que és part de cadascú.

La Terra és Sagrada pels seus habitants. Les consciències ens uniran i farem d’aquest món, el paradís inicial establert.

 

Que el vostre Cor guiï els vostres passos.