A la natura

 

 -        Pare, és molt bonic tot això – digué un nen d’uns set anys al seu pare respecte a la visió que tenia des del cim d’un turó.

-         Sí, fill. Quan un està en silenci imira, potarribar a veure la bellesa que l’envolta.

-         Mira, mira! – digué assenyalant uns ocells que passaren davant d’ells en grup. M’agrada el que veig – continuà dient. 

El seu pare l’escoltava en silenci mirant el que el seu fill observava.

-         M’agrada venir aquí i al bosc a passejar i jugar – digué el nen.

-         A mi tambe m’agrada anar i poder passejar, escoltar els sons dels ocells i l’olor de la terra quan està mullada.

-         A mi també – respongué aquell ser jove.

-         Saps?, la mare i jo veníem molt sovint a la muntanya. Ens feia sentir bé – digué el seu pare.

-         Estem més a prop del cel – afegí el nen.

-         Fa que estiguem més a prop del cel, però no per la distància, sinó perquè ens sentim molt millor i quan un està bé amb ell mateix, fa que el cel s’apropi a ell.

-         Jo el sento moltes vegades.

-         M’alegro fill –respongué el pare. Tots haurien de soertir més sovint a la natura per a estar bé. Quan un surt a passejar o a jugar en ella, després torna a casa sentint-se millor.

De sobte arriba una brisa d’aire i el nen estén els seus braços i tanca els ulls per a sentir millor aquest element. Al cap d’uns instants, el pare li  diu:

-         M’agrada molt veure’t com aprecies la natura i et trobes bé aquí tots haurien de venir i poder-se sentir bé.

Era tard, i de sobte, ja cap el vespre, algun estel es va començà a veure’s. El nen va començà a comptar-les en veu alta una vegaa es donà compte d’elles, fins que preguntà:

-         Pare, m’agrada venir aquí i estar amb tu.

-         A mi també, fill. M’agrada compartir amb tu aquests moments. Estic molt content per estar junts en moments com aquests. .

A continuació afegí:

-         Quan estàvem allà dalt els dos, jo també t’estimava, i quan tornem allà – assenyalant el cel  - tornarem a estar junts. Jo t’estimo i sempre estaré amb tu.

-         La mare està ara amb nosaltres, oi?

-         Sí, fill. Ella des d’allà ens veu i ens envia el seu amor.

-         A vegades he somniat amb ella.

-         Jo també – digué el pare.

-         Estic content que estigui allà dalt – digué el nen.

-         Per què?

-         Perquè així pot estar sempre amb nosaltres.

-         Ella ens rebrà quan anem allà – assenyalant el cel.

-         Ella està bé, oi?

-         Sí. Ara està contenta perquè nosaltres dos estem ara aquí junts.

De sobte el nen digué:

-         Mira pare, la lluna! Ara hi ha molts més estels!

-         Sí, el de la mare també està allà.

-         On?

-         És una d’elles. Sempre apareix per a dir-nos que està bé.

-         Saps quin és?

-         Mira el cel. Ara tanca els ulls però continues veient el que veies. Ho estàs veient?

El nen assentí amb els ulls tancats.

-         Ara mira totes les estrelles que veus amb els ulls tancats. Mira bé perquè hi ha una que es fa més gran.

De sobte, i després d’uns segons, s’escolta una expressió:

-         Mare!

-         Ve cap a tu?

-         Si! Està baixant.

-         No parlis i mira el qeu ella fa. Vol estar amb tu.

Al cap d’uns moments el nen obre els ulls i diu entusiasmat:

-         M’ha dit que m’estima molt i que sempre està amb mi i amb tu. Era més jove.

-         I tu que li has dit?

-         Que no es preocupi perquè jo i tu estem bé.

-         T’ha dit alguna cosa per a mi?

El nen mirà al seu pare i a continuació digué:

-         T’estima.

El pare abraçà al seu fill, i aquest a ell, dirigint-se després, al cotxe per a tornar a casa.

 

Cada vegada som més conscients de la importància de la natura per a les nostres vides. Cada veada hi ha més seers que s’endinsen a ella o que canvien de domicili per a estar més a prop.

És part de nosaltres i nosaltres d’ella. Hi ha una Unicitat amb tot el que ens envolta. No és perquè si la seva existència en aquest món. A vegades podem necessitar un lloc on sentir-nos bé i harmonitzar-nos. El cel ens lliurà la natura, els boscos i camps. En ella apreciarem el benestar i podrem arribar a obtenir l’obertura del nostre interior per a recordar una mica més, aquell qui cadascú és.

No és perquè si la seva presència. És part de nosaltres, i nosaltres d’ella.

El silenci, el benestar, el sentir, el no-temps i d’altres aspectes innats són activats quan ens trobem en aquest espai destinat al nostre equilibri.

Tot el que necessitem ens és donat, i la natura, junt amb els animals, és part de nosaltres, un mirall on poder-nos veure i sentir tot le nostre interior, si obrim el nostre cor.

Els temps que vivim ens estan portant cada vegada més a ella. Així és i està sent.

Respectem-la i cuidem-la, perquè al ser part de nosaltres, quan l’humà la deteriora, ens està deteriorant a tots, a cadascú de nosaltres.

Són temps de consciència, i aquesta obertura ens porta a contactar i reunir tot el que és part de cadascú.

La Terra és Sagrada pels seus habitants. Les consciències ens uniran i farem d’aquest món, el paradís inicial establert.

 

Que el vostre Cor guiï els vostres passos.