En una zona del bosc es trobaven un grup de goril·les reposant i menjant fruits i fulles que aquest bosc els oferia. Les seves presències denotaven una impressió de gran respecte i humilitat. Els seus moviments eren serens, mentre recollien i arrencaven els fruits d’aquell lloc.
Reposant en el terra verd que els mantenia, deixaven que el temps fos passant sense més intenció que fer i viure aquell moments en que es trobaven. Eren sers que vivien fora del temps i l’espai. Senzillament estaven en el seu pressent actual, a cada instant.
De sobte, un grup de monos els veieren a la distància. Tots ells s’aturaren excepte un que continuà el seu camí vers on els goril·les es trobaven.
Quan aquests sentiren el soroll d’unes fulles trepitjades varen girar el cap vers la direcció que així era. Un dels goril·les avançà uns passos per a veure qui era el que s’atrevia a apropar-se al seu grup.
Estant aquell animal de gran presència mirant on algú s’apropava va percebre a un mono avançant sense temor. Quan aquest arribà a pocs metres de qui l’observava, s’aturà. Va mirar al terra com a senyal de respecte i esperà uns moments.
El goril·la se li apropà fins a posar-se a un metre d’ell, més o menys. Llavors s’assegué davant d’aquell ser i el contemplà sense parar. De sobte li digué:
- Per què has vingut fins aquí?
- Demano mil respectes per a apropar-me tant. La meva intenció només és de preguntar-te alguna cosa i poder rebre una resposta per part teva – li digué el mono.
- Què em vols preguntar? – preguntà el simi de major mida.
Sense continuar mirant-lo als ulls, digué:
- Molts us temen per la vostra gran presència. Com puc tenir jo una gran presència tenint el cos que tinc?
El mestre goril·la li respongué:
- El teu atreviment de venir fins aquí ja és una mostra del teu voler. Has sentit que havies d’apropar-te i parlar amb qui podia aconsellar-te. (Pausa). Mereixes tots els meus respectes.
El mono el mirà per primer cop als ulls, veient la seva profunditat a la mirada que tenia. Es va sentir en pau i acollit per aquell ser. A continuació digué:
- Els meus companys no han gosat apropar-se al teu grup per por al que els pogués arribar a passar. Jo sentia que podia rebre una resposta després de molt de temps que porto preguntant-me sobre el cóm mostrar-me tot el que sóc.
- Aquell que té por desprèn una energia d’inferioritat, donant peu a que pugui apropar-se aquell que creu que és més que ell. El fet de no témer els possibles resultats obtinguts d’una desitjada resposta, fa que aquesta t’apropi als altres. (Pausa). Sento el teu respecte cap a nosaltres i el teu voler sentir la felicitat en tu. Sentint-la, un fa que els t’envolten també puguin arribar a sentir-la per la unicitat amb l’energia d’aquell que la irradia.
El goril·la continuà parlant-li amb una veu serena i tranquil·la. El mono el mirava fixament per a poder captara tot el que aquell ser desprenia i li arribava. La seva actitud era part essencial del contingut que li estava transmetent. Després,el mestre simi continuà dient:
- Quan allunyes els temors i les pors de tu, és quan perceps més la possibilitat de poder ser tu mateix. Sent així, percebràs que d’altres sers poden apropar-se sense defendre’t de les seves presències. Alguna cosa en tu sentiràs conforme aquell altres ser és una part de tu.
Finalment li digué:
- El voler aconseguir una gran presència com a protecció, has de confiar més en tu i sentir conforme tu ja ets tot el que necessites. Gaudeix de cada instant que visquis en aquest bosc o en un altre lloc. No estic parlant d’una presència física, sinó del gran ser que hi ha en tu. No té res a veure amb lo gran que siguis, sinó amb el teu gran cor.
Mentre els dos parlaven, a certa distància es trobava el grup amb el qual es desplaçava el nostre deixeble simi.
El goril·la deixà de mirar al mono i fixà la seva mirada al grup que havia avançat certa distància. Al mirar-los, algú d’ells retrocedí per por que fos a per ells i pogueren sortir perjudicats.
La gran presència va tornar a mirar al ser de menor estatura i semblà com si li somrigués.
- Puc preguntar-te una cosa més? – digué el mono.
- No tinguis por de com ara ets, perquè el teu present només és l’inici del que arribaràs a ser a la teva existència – digué el mestre.
- Per què existim tants animals amb diferents volums i alçades? No ho entenc. Si tots som iguals, per què hi ha aquestes diferències entre uns i els altres?
- Perquè puguis adonar-te que no compte la grandària, la forma, sinó el com reacciones tu. Quan arribi el moment de fer-ho sense els temors de possibles atacs, serà quan hagis après que només ha estat per qüestions mentals que han alterat la teva energia. Procura ser tu en el teu camí per a irradiar una energia d’alta vibració, llavors, la naturalesa serà la teva aliada i no tindràs por pel que pugui succeir. Ara el teu dia a dia t’ha portat fins a mi. Ha fet que et trobessis amb mi. Tot ha estat degut que has preguntat aspectes ignorats fins ara per tu. Quan perceps la teva veritable essència, atrauràs tot el que necessites, per això has vingut fins aquí. Si haguessis continuat amb els temors del teu interior, llavors continuaries atraient sers que et farien fugir i témer per la teva vida. La teva energia fa que els teus companys, i animals que vagis trobant, et respectin o et persegueixin per a fer-te mal. Aquest només es troba en la teva ment, en el grau de por que puguis arribar a tenir a la teva vida dins d’aquest bosc.
De sobte, el mono va fer com una reverència al gran goril·la com agraïment de les seves respostes. El goril·la aixecà la seva mà dreta fent un palmeig al seu pit. S’aixecà i es dirigí vers el seu grup novament.
El simi deixeble va fer com una respiració profunda i continuà dirigint-se cap els seus companys que l’esperaven. Quan arribà a ells, sentí una gran pau i els que es trobaven aprop d’ell, el veieren i sentiren per primer cop, com algú important en la direcció de tot el grup de la seva espècie.
Quan un està preparat, troba al seu mestre per a seguir el seu procés. Aquest apareix davant teu, i sovint, de la manera més inesperada.
Tot flueix.
La nostra energia ho atrau.
