Buscant el seu Cor

 

Un matí, un ser, al despertar es va adonar que no tenia el seu cor. Es va sentir malament a l’adonar-se que percebia un gran buit dins de si mateix.

A l’asseure’s al seu llit per a acabar d’aixecar-se, no va entendre el que havia passat. La nit anterior el tenia, i en cavi ara, no notava cap batec en el seu cor. El seu cor no hi era.

Es va aixecar. Es dutxar, i mentre ho feia, va començar a sentir-se malament i a no entendre la situació. Es va eixugar amb la tovallola i es va vestir. Després de pentinar-se, va sentí unes ganes de plorar que el va sorprendre perquè ell no recordava haver plorat mai.

Estant a la cuina per a preparar-se un cafè amb llet, va sentir com si li faltés alguna cosa a la vida. Aquesta sensació va anar en augment al llarg de tot aquell dia.

Buscà per tota la seva casa, i no va arribar a trobar aquell cor que li pertanyia. Mirà els calaixos del seu dormitori, els de la cuina i fins i tot, l’armari on penjava y tenia tota la seva roba. El seu cor no apareixia per més que busqués. Fins i tot mirà dins d’un quadre que tenia penjat a la paret on representava un paisatge ple d’arbres, no fos cas que s’hagués amagat darrera d’un d’ells.

Per la tarda encara no l’havia trobat. Mentre, en una cala de la platja més propera a la seva vivenda, havia un cor assegut a la sorra mirant la llunyania d’aquella mar que tenia davant amb les aigües tranquil·les i serenes. Aquell cor deixà el cos on es trobava perquè no era valorat, ni escoltat al llarg de la seva vida actual. Al final, mentre el seu cos dormia, va sortir d’ell sense fer soroll i deixà aquell lloc per a poder trobar un nou cos que el tingués present al llarg d’aquesta vida.

Estant a la platja va veure com un nen se li va apropà i li preguntà què feia allà, volent-lo agafar i jugar una estona amb ell.

El cor li digué:

-         M’he anat del cos on estava perquè no se’m tenia en compte tot el que havia de dir-li.

-         I on aniràs ara? – preguntà el nen.

-         (Movent el cap digué): No ho sé.

-         Però si tu no estàs el cos morirà – expressà el nen.

El cor aixecà les seves espatlles com volent dir que li era igual. Tenia tant a dir!, però el seu cor inicial no li feia cas.

Mentre, aquell ser sense el seu cor, li donava voltes al seu cap constantment, replantejant- se i  donant-li voltes a la situació. A mesura que anaven passant les hores, s’anava trobant pitjor, donant-li més voltes al succeït i a lo malament que es trobava.

De sobte, el cor li preguntà al nen:

-         El teu cor també et parla, oi?

-         Si, i a vegades em diu què haig de fer per a sentir-me bé i el millor per a mi  digué el jove. Quan l’escolto em sento bé. Sempre sap el que necessito. M’ajuda moltes vegades. Jo estic molt content amb ell.

-         Puc estar amb tu? – li preguntà el cor.

-         I tenir dos cors?. Només puc tenir un, i el que tinc està molt content amb mi. I jo també amb ell – afegir.

A continuació digué:

-         Si vols puc recollir-te i buscar a algú que necessiti un cor com tu. Hi ha moltes persones que no tenen. A vegades em trobo amb persones ja grans que han perdut el seu cor. Han estat molts anys buscant-lo i alguns el varen arribar a trobar. Ara són feliços. (Pausa). Vols que et porti a casa meva i busqui a algú que t’accepti?

-         M’agradaria tornar al cos que tenia, però no em fa cas.

-         Fes una cosa: aquesta nit quan dormi, torna a posar-te dins del cos i parla-li, dient-li el que  m’has dit. Potser canviï i comenci a acceptar-te i a escoltar-te.

Després d’uns moments com de reflexió, digué:

-         Bé, així ho faré – li digué al nen.

Aquella nit, mentre el ser amb el cos que es trobava fins ara dormia, va entrà a l’habitació i s’adentrà novament en aquell cos i començà a parlar-li conforme volia el millor per a ell i ell ser acceptat pel ser.

De tant en tant, el ser feia una gran respiració com si li faltés l’aire. El nostre cor el tranquil·litzava, fins arribar a tenir aquell ser, un somni profund on li deia que el més important en aquest món es basava en l’essència del cor, i que sense ell, l’individu no tenia una sortida en aquesta vida. En el somni, representava que el cor li parlava i el ser feia el que sentia dins d’ell, aconseguint realitzar tot el que es proposava segons sentia. 

Pel matí es despertà sentint-se molt millor i amb una gran sensació de força, coratge i motivació per a ser ell mateix. Inconscientment es palpà el canell i va notar com tornava a tenir un pols com abans. S’alegrà i sentí que aquell dia hauria de sortir a donar una volta per la natura que tenia propera al seu domicili.

Aquell individu començà a escoltar i a sentir a aquesta part d’ell que s’absentà durant un dia. Va ser interminable, amb ganes que tornés a recuperar la part que li faltava; el seu cor. Ara ja el tenia i va començar, també, a tenir present tot el que sentia. La seva vida canvià.

Passat uns dies després “d’estar complert” novament, s’adonà que ell ni ningú podia sent feliç sense escoltar el que havia dins d’ell. Sentint el que sentia el portà a una nova vida, on aquesta tenia sentit i li obria le sportes per a sentir la satisfacció del que havia vingut a fer en aquesta existència actual.

El nostre humà es convertí en un ser més enllà de lo terrenal, adonant-se que tots poden ser feliços i tenir un benestar si s’escolta la part d’un que es troba en el seu interior. Aquesta part li farà viure una vida plena de satisfacció, honestedat, felicitat, amor i pau al ser un mateix.

Va aprendre a escoltar el seu Cor, el millor aliat per a sí mateix. La seva ment sempre li ajudava amb tot allò que el seu cor li deia. La seva vida canvià completament, a l’aprendre a Viure des del Cor, des de la nostra veritable essència.

 

Que el vostre cor sigui escoltat i portat a terme per a donar sentit a la vostra presència en aquesta vida.