Diàleg d'una nena amb sa mare

Una vegada, una nena de cinc anys va preguntà a la seva mare:

-        Mare, per què els pares no jugueu com nosaltres?

-        Per què ho dius, filla?

-        Perquè jugar és divertit i ric molt quan ho faig.

-        Ah, sí? – va dir la mare.

-        Vosaltres no jugueu com nosaltres. (Després d’un petit silenci, va continuar dient:) Puc ser sempre una nena, i no créixer? – preguntà.

-        No. Tots creixem.. el nostre cos comença sent petit però després va creixent. Necessita créixer per a poder fer més coses.

La nena es va quedà pensativa, i després d’un silencia reflexiu, va dir:

-        Mare, jo quan sigui gran vull divertir-me com ara. No vull ser avorrida. M’agrada riure – va dir convençuda mentre feia un somrís a la seva mare. Vull aprendre moltes coses i tenir molts amics.

-        Això està bé, filla. Tu creus que sóc avorrida i no em diverteixo?

La nena va mirà fixament als ulls de qui li havia portat a aquest món, i digué:

-        No sempre tens ganes de jugar. El pare quasi mai juga, i a mi m’agradaria jugar a vegades amb vosaltres.

-        Digues-nos-ho quan tinguis ganes – va afegir sa mare.

-        És que no és el mateix – va respondre la nena.. A tu, els iaios no jugaven amb tu?

-        Ells estaven molt ocupats i no sempre podien.

-        Llavors no jugaven amb tu?

-        Dona, algun cop! – va respondre aquella dona.

-        Jo t’estimo molt, i al pare també; i vull que esteu contents per a jugar. Jo em diverteixo molt i vull que vosaltres també.

-        I nosaltres volem que tu siguis feliç. Ho ets, oi?

-        Si!! – va dir mentre assentia amb el cap.

-        Per què m’has preguntat si els pares jugàvem?

-        Perquè veig que no sempre aneu al parc, ni en bici i a mi m’agrada molt quan m’acompanyes al parc amb els altres nens, o quan el pare em pregunta si vull anar amb ell amb bicicleta.

-        Ho veus, filla, com si juguem també a vegades?

-        Mare – va dir la nena després d’una silenci -, t’estimo.

-        Jo també – va dir mentre abraçava a la seva filla. El pare i jo t’estimem. Ets un àngel per a nosaltres.

-        Ells es posaran contents – va dir la nena a continuació.

-        Ells? – preguntà la mare. A qui et refereixes?

-        A ells! Quan em poso al llit i estic sola, sempre estan amb mi.

-        Els àngels, vols dir?

-        Si! Sempre estan amb mi i em parlen.

-        I què et diuen – preguntà la mare.   

-        Que no em preocupi perquè tu i el pare m’estimeu molt. També em diuen que jugui perquè m’ho passaré molt bé.

-        I ho fas?

-        Si.

-        Això està molt bé ells sempre estan i estaran amb tu, filla. Els àngels també ens estimen i ens ajuden moltes vegades.

-        Sí! – va interrompre la nena. Una vegada vaig perdre el llapis i ells em van dir on era.

-        I el vas trobar?

-        Sí! Estava sota de la taula.

-        Mira – va dir la seva mare -, si alguna vegada vols parlar sobre ells o sobre alguna cosa que no entenguis ens ho pots preguntar, d’acord?

-        Sí – va respondre.

A continuació es va dirigí on estava el seu gos disposat sempre a jugar.

Paraules sobre l'Ànima

Aquí us presento unes paraules a través de vídeo, transmetent sobre l'Ànima.
A tots, una abraçada.

La nostra ànima

Estimada ànima, com puc parlar de tu, si no ets una cosa externa a mi? 
Només sentint sabré de tu.

Durant segles, la nostra humanitat, per a poder entendre o explicar alguna cosa no física, va haver de crear uns símbols, uns objectes per a identificar i fer-nos veure i creure que allò invisible als nostres ulls físics, poguessin arribar a tots aquells que estiguessin interessats en el que es coneix com a ànima.

Realment existeix l’ànima? És alguna cosa aliena a la nostra essència per a dir que és una part de nosaltres? Amb forma inclosa?

Quantes vegades hem escoltat expressions del tipus: l’ànima d’un arbre, els animals també tenen la seva ànima, o tots els sers vius tenen una ànima!

Tots, tenen ànima perquè tots som Amor. Procedim del Tot i complementem el Tot, com a part d’ell que som. Cada ser és el Tot perquè té una ànima, sent aquesta, l’essència de l’univers, de la Llar de la qual procedim. Tots som energia, essència de Vida. Tots som Amor.

Hi ha alguna cosa bàsica, innata en el nostre ADN, i és el fet de tenir el coneixement del que és i representa el que es coneix com a ànima.

Segurament heu escoltat moltes vegades que l’ànima és una part de la nostra existència. Les paraules, amb el temps i així s’ha pogut veure, han estat malinterpretades o distorsionades segons les creences de qui les ha transmeses. El concepte que s’ha anat transmetent està basat en unes arrels religioses que ens han portat a entendre el que s’entén con a ànima, como alguna cosa aliena a nosaltres.

Per a tots aquells que ja porteu temps en el camí del despertar, és probable que els vostres oïdes hagin rebut paraules com: estem en aquest projecte de vida per a enlairar la nostra ànima i evolucionar-la.

Amb els anys, obrint les portes de la connexió amb la Llar i els nostres germans de la Llum, vaig arribar a sentir la saviesa en mi, guiat pels meus acompanyants celestials que em varen portar a adonar-me del veritable significat del que és i representa l’ànima a les nostres encarnacions.

L’ànima no evoluciona perquè és la part divina de cadascú. És l’essència de Déu en cadascú. Som part d’ell. A l’encarnar, portem a aquest món l’essència divina de l’univers. L’ànima sempre ha estat completa, és i serà resplendent, lluminosa, amb l’energia de l’amor amb tota la seva majestuositat. L’ànima no té que evolucionar. El que entenem com a evolució és el fet d’apropar-nos a ella i acceptar-la a la nostra vida deixant que la seva essència s’expressi a través nostre. És la nostra relació amb ella el procés d’evolució a la nostra vida. L’evolució de l’ànima no és tal, sinó l’apropament del nostre ser a ella, a la nostra essència divina, que sempre ha estat amb nosaltres i estarà. La nostra ànima no necessita evolucionar perquè ja està evolucionada, podríem dir, degut que sempre hem estat divins i pertànyer a l’Amor Universal, a l’energia de més alta vibració existent en el firmament. Nosaltres no hem d’evolucionar, sinó d’apropar-nos cada vegada més a la nostra veritable essència i deixar-la manifestar. El que s’entén com a evolució és el recordar qui som realment i alliberar del nostre ser tots els condicionaments, creences i passat basat en les limitacions, victimismes i pautes de distanciament amb nosaltres mateixos degut a les creences inculcades basades en certes religions. Tot es basava en controlar als sers humans i dominar-los per a poder portar a terme els interessos de certa visió de la vida basada en lo terrenal.

No estem en aquesta vida per a fer evolucionar la nostra ànima, sinó en abatre els murs que ens varen inculcar i acceptàrem en el seu moment per a connectar amb la nostra essència i sentir el Déu que cadascú de nosaltres és.

L’ànima, és senzillament la nostra essència divina, l’energia de més alta vibració existent a l’univers: l’Amor en el seu màxim resplendor, pur i incondicional, creador de tota vida i harmonitzador natural de tot allò que la ment pugui arribar a alterar. 

Aquest apropament a la nostra essència amorosa és el procés d’evolució de ada ser en les encarnacions viscudes.

L’ànima no és una cosa externa en nosaltres i que depèn d’alguna cosa superior, sinó que tu, ets part de la major energia d’alta vibració existent al llarg dels universos. Tu ets la divinitat superior encarnada per a enlairar aquest planeta i ajudar a la humanitat a recordar qui és, per a arribar a la plena Unicitat.

És el Déu que som a les portes del poder-lo arribar a acceptar i manifestar-lo.

El que entenem com a ànima, no és una part de nosaltres, a nivell espiritual. La nostra ànima és la nostra essència divina, innata, la nostra essència espiritual esperant que el ser que ets vagi apropant-se a ella a través de recordar qui som i poder-lo manifestar amb tot el seu resplendor. Dit d’una altra manera, poder-te expressar amb tota la teva majestuositat segons l’essència que ets. No hi ha que evolucionar l’ànima, perquè en qualsevol moment pot expressar-se amb tota la seva irradiació. Depèn de nosaltres.

Ets Amor. Ets Déu, i no hi ha una ànima esperant ser evolucionada, sinó un ser en procés d’acceptar i apropar-se a aquell qui en veritat és i mostrar-se tal com és segons.

La teva ànima és Déu en tu. Tu ets Déu.

Actualment, en els temps que ens trobem, hi ha grans inquietuds per a anar al nostre interior, i serà a través d’anar al nostre interior que arribarem a trobar-nos amb la nostra essència innata divina. Això és el procés de l’evolució que tant es parla en els temps que vivim.

L’ànima no és una part de nosaltres. Nosaltres som l’ànima innata de l’univers i de tota vida. Som el TOT encarnat , mostrant la nostra bellesa i el nostre potencial segons la nostra essència. Som fonts de Vida i Amor. Som el Cel aquí a la Terra.

No veieu l’ànima com una part de vosaltres, perquè no esteu fragmentats. Sou un Tot lluminós que il·lumina el camí vers l’alliberament i transmutació de la foscor.

Ànima. Déu. Divinitat. Energia Superior. El Gran Esperit. Jo Superior. Diferents paraules per a definir el mateix, que poden arribar a confondre a l’humà en procés d’apropament a la seva essència.

Les portes del coneixement superior, de la saviesa existencial es troba a l’abast de cadascú dels sers en procés d’ascensió. Aquesta ascensió representa alliberar uns  coneixements transmesos al llarg dels segles, per a arribar a la informació, sensació i sentiments rebuts des del Cor.

Ens trobem en temps on ja es comença a adonar-se que des de la ment continuarem estant atrapats en el temps, i que la manera d’anar a l’essència, a la Veritat de l’existència és començar a viure des del Cor. Començar a endinsar-nos al nostre interior per a entendre l’exterior, i així poder percebre la bellesa i l’abundància que ens envolta i se’ns concedeix.

Quan algú sent la seva essència, la seva ànima, la seva vida canvia i la visió d’aquest deixa de basar-se des de l’humà per a percebre i sentir des del cor. Llavors tot té sentit i la vida pren una altra senda vers la plenitud. No importa el que faci, perquè la teva visió i els resultats obtinguts et faran sentir la gratitud i l’amor que tota la teva vivència comporta.

El teu cor et guiarà. La teva essència et protegirà, perquè és l’Amor qui et protegirà. No hi ha una altra protecció que sentir l’Amor en tu.

No estem aquí per a evolucionar la nostra ànima, sinó per a poder-nos apropar a aquell qui som. La nostra ànima no necessita evolucionar perquè ja és complerta i absoluta. Només és qüestió que cadascú s’adoni d’aquest fet. Qui evoluciona és el ser humà vers la seva divinitat, no la nostra ànima, perquè nosaltres ja som Déu manifestat. Que no te’n recordes?

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

I així va ser....

I així va ser com les ànimes, fins ara guerreres, es varen convertir en servents del firmament en el seu món aïllat de tota existència de dues llunes.

La brisa del canvi va aparèixer en la seva dimensió per a poder enlairar l’energia de les seves existències.

Es va parlar durant molt de temps, i al final, en mig d’un procés d’Ascensió, amb la voluntat de les pròpies ànimes, aquell planeta es va enlairar, obrint les portes de la Llar Celestial en cadascun dels presents.

Durant segles tot es va anar preparant per a donar el gran salt, i ara, els temps que vivim, són els anunciats per la nostra Germanor de la Llum. Ara és el moment esperat per a la realització del sentit de la vida que cada ànima va acordà en els seus preludis d’encarnació.

Tot es va confabular per a donar vida a un procés que portaria als sers humans a deixar la seva humanitat per a mostrar la Divinitat que cadascú d’ells en el fons era. En el més profund de les seves entranyes, arrecerat en els seus ADN, esperaven cada aspecte del ser poder ser activats i mostrar-se per a arribar al ser multidimensional que en el fons eren.

Els temps anunciats és el nostre present per a anar més enllà del nostre passat. L’alliberament de qui vàrem ser ens permetrà arribar al cim de la nostra màxima presència encarnada. La nostra matèria arribarà a mostrar la seva més subtil essència, podent mostrar al veritable ser que cada ànima és en mig de l’experiència terrenal.

Res haurà estat en va. Durant segles tot es va preparar minuciosament per a donar cabuda al resplendor de l’essència de cadascú.

Molts us adonareu dels resultats que anireu obtenint al llarg dels propers set anys. Hi haurà una resurrecció en cada ser alliberat de la seva ment on la llum dels seus cors els portaran a la materialització del que hauran vingut a fer. Seran canvis radicals en molts d’ells, degut a la transmutació de les seves vides. Els seus cors els parlaran clar i alt.

Seran sers protegits pel seu propi amor i guiats pel seu propi cor. Les ànimes s’enlairaran fins a arribar a la plena Unicitat amb la Llar de la qual tots procedeixen, així com sentir la plenitud i les presències de tots els ers que vetllen i tutelen aquest món que viviu i a tota la humanitat.

Grans canvis es produiran i un gran despertar de consciència hi haurà al llarg de tot el planeta.

Alegreu-vos pel temps que viviu!

Escolteu el vostre cor que serà el xiuxiueig del vostre camí en mig del procés universal!

No dubteu i no defalliu, perquè els temps anunciats i esperats per tots vosaltres, ha arribat!

Revisa la teva vida, i t’adonaràs cóm ha anat canviant en pocs anys. Recorda el que sents ara i el que senties temps enrere. Això és un símptoma dels grans avanços que tots vosaltres heu creat per a una Terra plena d’Amor, Paz i Unicitat.

Amor. Pau. Unicitat.

La vostra vida cada vegada us pertany menys, perquè la vostra dedicació a la Gran Voluntat Superior, farà que aquesta sigui qui us guiï i es manifesti a través vostre.

No temeu! Tot va bé.

Sentiu l’assossegament i l’harmonia en vostre interior.

Sentiu l’Amor, la vostra essència innata. Llavors, tot serà i les portes de la Llar s’obriran de bat a bat per a ja no tancar-se més.

Gràcies per ser i estar.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

"Abraçant el cor"

Abans que res, gràcies per l'estima que rebo de tots vosaltres, estimada familia de Mallorca, cada vegada que em convideu a venir. Els moments d'Amor i Llum que vivim són inexplicables amb les paraules humanes, i el nostre cor sempre s'ha expandit sentint la Unicitat entre tots aquells que cada vegada hem estat en els esdeveniments creats. A tots, gràcies.
Avui em complau anunciar-vos la nova trobada que es farà a Mallorca a principis de juliol, al llarg d'una setmana amb tota una sèrie de esdeveniments relacionats amb el nostre procés per a poder sentir la  nostra essència i poder gaudir d'uns dies de tranquil·litat, descans i contacte amb l'entorn, la natura.
Són moments importants del nostre procés, i aquestes jornades ens ajudaran a donar nous passos en el nostre camí. Només em cal convidar-vos, i a tots aquells que vingueu compartirem uns dies d'amor, aclariment i llum.
Per a assistir-hi, no cal inscriure's a totes elles, només a aquelles que el vostre cor així ho senti. La xerrada inicial i presentació de la setmana, així com la trobada final, del diumenge 9, són d'assistència gratuita, podent assistir encara que no hagiu assistit a cap activitat al llarg de la setmana.

Fins llavors, una abraçada.

No hi ha pla B

-         Mestre – va dir un dia un deixeble davant el seu mentor, porto anys al seu costat i sento que ja no sóc el mateix del primer dia que el vaig conèixer. Hi ha alguna cosa que vull preguntar-li en relació al que ens succeeix en el nostre sender individual.

El mestre es va quedar quiet observant-lo esperant la pregunta del jove que tenia davant seu.

-         Espiritualment, quan alguna cosa no surt com hauria de sortir, hi ha un pla B, una segona opció a realitzar?

Els ulls del tutor no deixaren de mirar als del seu deixeble, fent un somrís i tenint un respecte per la pregunta realitzada. De sobte, els seus llavis es disposaren a parlar, dient-li:

-         Estimada ànima, no hi ha segones opcions en el camí espiritual. No hi ha errors en l’adjudicació dels fets a viure per part d’algú. L’univers, assenyalant cap a amunt amb el seu dit índex dret, no envia a l’atzar les benediccions pels qui vivim encarnats en aquesta vida. No hi ha equivocació en es designis celestials. Tot té el seu sentit  des de la Font de la qual procedim. (Després d’una pausa, va prosseguí dient:) Allò que vivim en aquest pla, així ha de ser. No sempre el ser humà entén el viscut, degut a la forma en que viu. Allò que ens és designat, és l’adequat per a la nostra ànima. No hi ha res erroni en el nostre procés. Tot segueix un flux pel nostre major bé i el de tots. El que pots arribar a experimentar influeix a tots aquells que t’envolten. No és en va ni superflu el que de la vida reps. No existeix una segona opció per si la primera no és l’adequada. Tota opció és l’adequada pel nostre camí. Hi ha diferents oportunitats depèn de la reacció del deixeble que tots portem dins, però la benedicció rebuda com a primera opció és l’adequada.

Després d’una pausa, el mestre va continuà:

-         Tota la nostra vida té un sentit major a les nostres creences. Els nostres pensaments, a vegades porten cap a nosaltres una explicació segons el moment que ens trobem, no des de l’enlairament de l’ànima.

Llavors el deixeble intervingué dient:

-         Però no sempre el que vivim ens fa sentir bé.

-         A l’igual que una llavor en el seu procés de brotar i enlairar-se necessita l’aigua per a créixer, així l’ànima necessita de la seva essència per a enlairar-se. La llavor pot passar per períodes de sequia, però la humitat existeix a l’interior de la terra, per més profunda que estigui. L’humà, en els períodes de sequia necessita, també, anar al més profund del seu interior per a reconnectar amb la seva essència que li permetrà sentir aquell qui és i el seu sentit en aquesta vida. Aquest fet d’anar al seu interior, permetrà que l’exterior no influeixi en l’interior, i que l’interior, faci canviar l’entorn d’un mateix. Entens les meves paraules, estimat ser? – va dir el mentor al jove.

-         Si, mestre – va respondre. No hi ha res que visquem que no tingui un sentit per a la nostra ànima, i així poder seguir el nostre procés vers aquell qui som.

-         Així és – va dir el mestre, assentint amb el cap.

-         I tenint present això – va continuà el jove, tot el que rebem i l’univers ens dóna és per a avançar o rectificar alguna cosa que nosaltres no som conscients o no ens adonem en aquells moments.

-         Així és – va dir el mestre, assentint amb el cap.

Qui l’escoltava va fer un moviment afirmatiu amb el cap. Després, afegí:

-         Quan aprenem, deixem el dolor i el malestar a un costat del camí, perquè ja no ens pertany.

-         Fins quan aquest procés, estimat mestre?

-         Fins que ja no et qüestionis més la vida. Només la sentiràs i sabràs què fer. Serà llavors, quan sentiràs aquell qui ets i sabràs què fer en tot moment. La pau i la serenitat seran en tu. Sentiràs l’amor intensament i només voldràs transmetre’l segons les teves qualitats. Llavors, tots es beneficiaran perquè seràs el mirall de cada una de les ànimes que se t’aproparan.

Es va fer una pausa, i en uns instants el deixeble va dir:

-         Gràcies mestre. Ara entenc el teu silenci i la teva presència.

Els dos es varen saludar fent una suau reverència i el mestre, girant-se, se’n va anar.

El deixeble es quedà allà quiet, en el lloc on s’havia produït la trobada entre una visió terrenal i l’espiritual.

Va fer una respiració profunda i es va disposar a anar-se’n, sentint un gran agraïment pel rebut.

Havia donat un pas important vers la seva mestria.

A la meva vida

Els temps de la meva baixa estatura sent un nen, queden ja llunyans.

Tota una vida per a poder arribar a entendre-la i moure’m per ella segons el sentint de la meva presència en ella.

Sento un profund agraïment pel viscut i per tot el que la meva vida m’ha anat oferint a cada passa donada segons el meu present.

He rebut tant!, encara que no sempre aquest “tant” fos tal com m’hagués agradat a tenint present el meu parer en aquells temps.

He viscut moments d’entusiasme per tot el que succeïa a cada instant.

He sentit en el meu interior el fet de poder materialitzar el que volia en aquell precís instant i desitjava.

He estat en el cim del benestar material, coneixent també, les àrides èpoques de subsistència i mancança.

He pogut viure a prop del mar i en mig de la muntanya, així com en una gran capital, com en poblacions properes a ella.

La meva vida no ha estat estable, anant d’aquí cap a enllà, segons els esdeveniments que la meva existència em deparava.

Vaig arribar a pensar que jo no podia fer res per a sortir-me de les situacions que em trobava; a adonar-me amb els anys, que era jo qui les creava amb una finalitat superior.

Ara, en l’assossegament de la saviesa puc fullejar la meva vida i veure el procés que ha anat seguint fins el meu present. Torno a dir, que només agraïment puc sentir en mi per totes les situacions viscudes al llarg dels temps.

Vaig voler conèixer a Déu, i vaig arribar a trobar-me davant d’ell i sentir-lo en el meu interior.

Vaig voler viatjar, i la vida no em va deixar estar més de dos anys, com a molt, en un mateix lloc, fins que vaig arribar a estar en contacte amb el mar, durant dinou anys, que em va fer adonar-me de les meves emocions i aprendre amb ell, a plorar novament, després de temps practicant sense cap resultat. Al final les meves llàgrimes van aconseguir acaronar les meves galtes, contentes, fins a sentir l’exaltació conforme havia aconseguit activar els meus ulls perquè s’expressessin lliurement. Va ser un gran alliberament i un triomf alhora, al trobar aquesta porta on les meves emocions poguessin sortir i fer-me adonar que la presència de les meves llàgrimes tenien una finalitat superior i no només per a expressar el que estava reprimit.

Vaig aprendre a plorar, després de molts anys no fent-ho. Va ser amb la pràctica que vaig aconseguí obrir la porta bloquejada de les meves emocions. Ara, amb el plor en el meu interior, ara puc dir que és part del nostre potencial com a humans en fase de divinitat que tots som. Més enllà de lo estàndard es troba el veritable sentit de tota presència que en nosaltres hi ha.

Sento un profund agraïment per tot el viscut, perquè els passos donats, i el sentit a cada situació de la meva vida, la majoria d’elles no volgudes, ara puc veure’m reflectit en el firmament reconeixent la meva essència i la meva presència en aquest món experimental que em trobo. 

Vaig aprendre a alliberar la densitat que havia en mi.

Vaig aprendre a estimar incondicionalment, perquè l’amor que s’aplica en el món on vaig néixer no es correspon amb l’amor espiritual que és el que sentia en el meu interior. Ara puc estimar segons sento, d’una manera pura i incondicional. Vaig aprendre a estimar des del meu cor.

Al llarg del meu procés de passar de la inconsciència, això pensava jo, a la consciència, em va portar, no tan sols a aprendre a plorar, sinó també a obrir el meu cor. Quin allegeurament! Quina sensació de llibertat sentida en el meu ser! Vaig haver de canviar la meva visió de la vida i adonar-me que jo podia responsabilitzar-me d’ella. Al final així va ser, sentint la plenitud del meu interior, amb tota la seva obertura i irradiant l’energia de la meva essència d’una manera lliure i plena. Quanta majestuositat quan ens obrim del tot i ens apropem al nostre món, sabent qui ets!

Tot el viscut, cada passa donada, cada experiència i suposades adversitats i denominats reptes, van alleugerar el meu camí, amb la meva predisposició de l’aprenentatge que allò que viviu us aporti. Cada presa de consciència, és a dir, cada aprenentatge integrat, us farà alliberar del pes que porteu des de la vostra infantesa i d’altres temps encarnats, que us permetran avançar en el vostre procés vers aquell qui en veritat sou.

Em trobo en uns moments de la meva vida, on m’esperen grans canvis. Estic preparat per a ells i disposat a endinsar-me en ells. Sento com la meva creativitat i el meu amor volen expandir-se per a arribar més enllà d’on ara sóc. La meva il·lusió és gran, amb una gran alegria en tot el meu ser, disposat a creuar aquestes portes que el procés de la humanitat i la meva estimada Terra ens deparen.

Sóc part de cadascú de vosaltres, i tots porteu part de mi en el vostre interior. Sento la força i la fermesa de la Unicitat amb la Llar de la qual tots procedim.

Amb els anys vaig anar obrint portes, i cadascuna que aconseguia obrir i creuar-la sentia com m’enlairava i anava, en un principi percebent, i després amb el temps, adonant-me, el fet de sentir i veient el paradís del qual tots procedim. No estem sols i els nostres germans de la Llum estan aquí, en el nostre pla dimensional per a donar-nos una mà en els moments que convinguin per a poder pujar nous esglaons vers la nostra plena manifestació.

La Divinitat Superior, així com diferents comunicacions amb la Germanor Celestial m’han fet veure i saber el nou procés que a la meva presència li depara.

Aquí em trobo per a iniciar una nova vida més en acord a com és la meva vibració. M’alegra que tot tingui els seus fruits quan actuem i vivim des del cor. L’amor ens acompanya al llarg del nostre camí. No hi ha de millors ni de pitjors. Només existeix l’adequat segons cadascú. Així ho vaig aprendre al llarg del meu procés, com d’altres aspectes relacionats amb la nostra existència i el viure el dia a dia en aquest pla terrenal.

Us estimo.

El meu cor us acull a cadascú de vosaltres. Em sento part de tots i del Tot. No estem aïllats ni sols, només distanciats i tancats en nosaltres mateixos. Quan aprenem a obrir-nos, llavors és quan la vida comença a canviar segons les pautes del nostre veritable ser, de la nostra essència. Quan l’amor fa presència a la vida d’un, és quan aquesta comença a tenir sentit, rebent només el millor per a un mateix.

El meu amor està en cadascú de vosaltres i els meus passos acceptant el meu present i disposat a crear una nova vida després de tota una preparació i obertura de tot el meu ser. Vaig aprendre a sentir, i sentint, em vaig apropar a la meva naturalesa i a la veritat de tot el que ens succeeix. Vaig aprendre a saber de mi, i desitjo que cada ànima, cada cor pugui obrir-se per a poder sentir la majestuositat d’on procedim i el gran ser que som més enllà del terrenal.

Dono gràcies per tot, per tots i per mi.

Com deia la cançó d’Armando Manzanero “Contigo aprendí”:

“Contigo aprendí

que tu presencia no la cambio por ninguna  (estimada vida)

……

Que puedo irme mañana mismo de este mundo

las cosas buenas ya contigo las viví

y contigo aprendí    (estimada vida)

que yo nací el día en que te conocí”    (estimada Divinitat)

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.  

Les nostres creences

Un dels moments clau de la consciència és el donar-se compte que el que denominem creences són una prolongació de com veu la vida el nostre entorn.

Cadascú es troba en un hàbitat, en una família concreta i en una població on predomina una cultura, unes tradicions, una religió i una manera de fer segons el lloc on ens trobem.

La nostra vida actual va ser construïda amb unes pautes mentals adquirides de la nostra família, escola i entorn en general. Els nens no sempre fan el que els seus pares o entorn els diuen, sinó el que veuen que els adults que els envolten fan. No sempre fan cas de les paraules rebudes, sinó del que senten dels seus sers més propers i el que fan.

En aquests nens, sovint, es crea una contradicció en el seu interior, conforme el que senten no és el que escolten i veuen dels adults.

El món interior de cada nen fa que no sempre sigui correspost amb el que s’esdevé en el seu exterior. Interior i exterior són mons paral·lels. Un es bassa en el que sentim en el nostre cor, i l’altre en els dogmes i maneres de comportament per a no destacar davant els altres. Ment i cor.

El nostre exterior ens va inculcant unes pautes mentals, que la majoria de les vegades, de petits, les acceptem com a pròpies.

Aquestes pautes fan que anul·lem les nostres, per a voler integrar-nos en el nostre entorn no volem sentir-nos sols. Ens sentim diferents, però accedim al que els nostres pares, família, escola, tradicions i religió establerta ens mostren com la manera de ser, suposadament, correcta i adequada. Llavors, només ens queda dir: i tot allò que sentíem en el nostre interior, on ha anat a parar? On es troba el nostre sentir i tot allò que ens feia diferents en relació al nostre entorn quan érem petits?

Quan aprenem a comportar-nos segons l’establert externament, llavors, és quan hem començat a anul·lar-nos i deixar que l’exterior predomini en el nostre interior. Això ens crea un dolor emocional que aprenem a viure amb ell.

Ja de petits accedim a ser coms ens van dir. Ens vàrem fer nostre les pautes inculcades, i ara creiem que aquestes pautes, aquest dogma, som nosaltres.

Tot té un límit.

A algú se li va preguntà: i tu qui ets? La seva resposta va ser llarga, enumerant tots els símptomes que al llarg dels anys ha anat mostrant segons els patrons externs: sóc una persona nerviosa, perfeccionista, lluitadora, que es preocupa dels seus fill, que li agrada divertir-se, com a tots, i que m’agrada ser detallista amb els altres. Segur que aquest ets tu? Llavors és quan se li diu: Jo no t’he preguntat cóm actues segons t’han fet, sinó, qui ets tu en veritat?

A continuació apareix el silenci perquè no sempre saben què dir.

Ens identifiquem tant en com ens han fet, que confonem la honestedat íntegra amb l’obediència vers l’inculcat. Nosaltres no som segons l’acceptat des de l’exterior, sinó que nosaltres som segons el nostre interior innat.

On és la integritat de la nostra essència innata? Aquest és el procés que cadascú ha de seguir per a arribar a connectar amb ell mateix.

No som els altres. Som nosaltres mateixos.

No som segons l’exterior, sinó segons el que sentim.

No som l’acceptat per obediència, sinó la manifestació del sentit en el nostre cor.

La ment ha anat acumulant tantes pautes possibles fins a activar la nostra inquietud. Els dubtes apareixen. Les pors floreixen, i la nostra ment continua mostrant-nos una i una altra vegada aquell qui no som per a permetre que l’exterior sigui part de nosaltres i ens convertim en un apèndix dels altres.

Totes les creences obtingudes segons el rebut o deduït sobre l’inculcat no són part de nosaltres, perquè nosaltres no som el contingut de la nostra ment, sinó el sentit des del nostre cor.

Els temps que vivim estan activant la consciència del ser encarnat per a començar a adonar-se de la veritat de la seva vida. Les consciències s’activen per a iniciar un procés de desprendre’ns de l’humà per a apropar-nos cada vegada més, al veritable ser que som: el ser diví, la nostra Divinitat.

Aquell qui som no té creences, només sent allò que el seu cor li xiuxiueja i l’indica. El veritable ser que sempre ha habitat en el nostre interior, dins de la nostra matèria, continua existint, però recollit en el més profund de les nostres entranyes, envoltat d’espessa boira i foscor degut al que en el seu moment vàrem decidir acceptar com a nostre per no voler defraudar o enfadar als sers més volguts. Ens vàrem tallar les ales, però continuem avançant amb unes de noves, més fortes i grans, esperant poder-se estendre per a emprendre el vol esperat de la nostra vida. Aquell nen o nena que va decidir no ser ell/a perquè al imposició des de l’exterior era molt dura i rígida, ara, en mig d’una vida a mitges, comença a tenir flashos conforme el viscut fins ara no és exactament allò que un sentia des del seu interior.

Les creences no ens pertanyen, sí el que sentim. Quan decidim ignorar el que el nostre món interior ens transmet, llavors, només podem esperar l’amargor i el dolor de la vida.

S’entén, llavors, el per què de les malalties mentals i físiques? Tot és emocional que ens porta a una manifestació segons la integritat amb nosaltres mateixos. Nosaltres triem el camí vers el nostre veritable ser.

Ha arribat l’hora de deixar l’exterior per a endinsar-nos en el nostre interior i començar a prendre contacte i consciència d’aquell qui en veritat som.

No som creences, perquè aquestes pertany a la ment bloquejada per uns pensaments limitadores, donant pas a la infravaloració, als sentiments de culpa. A una sensació de victimisme i a l’anul·lació del nostre ser al no mostrar-nos tal com sentim.  

No hi ha creences pel ser conscient, només sensacions i Fe de tot el que sent en relació als passos a donar a cada instant. No pensem. SENTIM!!! Aquesta és la nostra brúixola vers el nostre camí de la plena ascensió, portant a terme allò que hem vingut a fer. No tingueu por de ser vosaltres.

És l’hora de mostrar al “nen/a” que portem a dins i a la nostra part Femenina, que sempre dóna de la mà a aquest ser que emocionalment no ha crescut i es troba dins de cadascú per a poder-lo enlairar. Poder expressar-nos i manifestar-nos segons sentim i som, permetrà evolucionar emocionalment i poder contactar amb la nostra veritable essència: l’AMOR.

Som Déu, i qui som, transmuta l’entorn i no s’influencia d’ell.

Som Déu, i per tant, la nostra naturalesa Divina ens permet realitzar la nostra vida amb tota la nostra plenitud, majestuositat, salut i prosperitat a tots els nivells.

Ara les nostres ales estan començant a voler estendre’s i poder-se moure per a iniciar el procés per a donar el gran salt a la nostra vida que ens permetrà planejar i voler cap el més alt de lo mundà i poder contactar amb la nostra veritable Llar.

Les ales es mouen i t’estan suggerint que escoltis el teu cor per a poder volar, i des de les altures poder sentir, percebre i obrar davant la vida actual segons la teva veritable essència crística, innata i prístina.

Respecteu als nens. Deixeu que les seves paraules arribin a les vostres oïdes, perquè porten missatges d’allà d’on tots procedim. Deixeu que la seva mestria arribi al vostre interior. Permeteu que siguin ells perquè les seves presències no us pertanyen. Tot va ser un acord entre vosaltres per a poder enlairar, junts, la vostra ànima vers el recordar de qui sou en mig de la matèria, la densitat i lo mundà. Les vostres ales us enlairaran per a anar més enllà de la forma i poder tenir una visió clara del dons del viscut i el camí a seguir per a cadascú. 

Estimeu als nens! Estimeu-vos!, perquè el vostre amor us alliberarà i sentireu aquell qui sou: Divinitat!

No hi ha creences a la Llar d’on procedim, només AMOR.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

Diada de Sant Jordi

 

Degut a la diada de Sant Jordi, us anuncio que aquest diumenge, dia 23,  estaré a Barcelona, a la vostra disposició, signant el meu darrer llibre editat:“LA LUZ DE UN ALMA ATRAPADA“, basat en la meva experiència sobre el tema de l’alzheimer. Tot un camí d’aprenentatge.

 Estaré en una de les carpas del Passeig de Sant Joan nº 28 a l’alçada del c/ Ausias March, de 10h a 15h.  Aquells que us apropeu per l’estand, tindreu la possibilitat d’adquirir, també, un exemplar del mateix, si així ho sentiu.  

A tots, una abraçada. 

Entrant a l'estat interior

Sento una immensa sensació d’expansió dins meu, tota enlluernada, amb una gran serenor, pau, amor i una claredat conforme el que sento és la meva Divinitat manifestant-se en mi, és a dir, que jo estic sentint aquell qui Jo Sóc.

És un estat de sentir-te unit a tot, amb un gran sentiment de familiaritat celestial, més enllà de la mundana. És sentir-te enlairat, com percebent tot tal com és, no com ens pensem que és.

Aquesta sensació constant en mi, vagi on vagi, estigui on estigui, fa que aquell qui sóc pugui sentir-se lliure en mi, en aquest cos que habito i alimento.

És tan gran poder sentir la Divinitat en un mateix!!! (L’emoció al dir-ho em venen ganes de plorar, de poder fer-ho des de l’amor).

He aconseguit obrir les portes d’aquell qui era, i ara aquestes, resten obertes per tota la meva vida actual.

Ahir, anant pel carrer per comprar una cosa que necessitava, vaig sentir des de la Llar que em deia:

-         Sent!

Ho vaig fer, posant més la meva consciència en el que sentia en aquells moments. Vaig expressar en veu alta el que sentia, i a continuació se’m diu:

-         Això que sents és Déu en tu manifestant-se.

Nosaltres som molt més del que ens pensem que som, fins i tot, ja havent començat a despertar la nostra consciència.

Aquesta va en augment, arribant el dia que notes, després d’anys fent un aprenentatge d’autoconeixement, que et trobes amb qui ets. A partir d’aquí continues fent el teu treball, però aquest cop amb més fermesa sabent el què vols i el que no vols.

Cert que vivim en un món de matèria, i a vegades, aquest entorn terrenal, fa que ens trobem amb situacions que haguem d’anar al nostre interior degut que el que sentim no coincideix amb el que vivim i escoltem des del nostre exterior. Això fa que ens convertim en sers fidels a la nostra essència. Què vol dir exactament? Que pot donar la sensació que ens distanciem de tot allò que no concordi amb el que sentim dins nostre. Comencem a rebutjar i alliberar de nosaltres tot allò que no sentim empatia segons el nostre cor ens diu. Aquest cada vegada ens parla més alt, i degut al nostre afany de voler arribar a nosaltres mateixos per a mostrar la Divinitat que som, ens centrem exclusivament en allò que el nostre cor ens xiuxiueja, sent a vegades, d’una manera molt clara, alta i reiterativa.

Amb els anys, aprenem a viure des del cor, fent només allò que sentim que hem de fer a cada instant. Deixem de programar perquè si. Alliberem de nosaltres tota expressió procedent de les pors i el nostre passat. Seguim el camí de la honestedat i la integritat. Avancem cada vegada més, amb el cap ben alt, les mans calents, el cor ben obert i amb una irradiació d’alta vibració de les nostres energies. Comencem a adonar-nos que anem canviant les energies dels llocs per allà on passem. Ambients inestables o situacions desestructurades, el fet d’estar allà de tant en tant, o sovint, veiem com la inestabilitat dóna pas a l’harmonia i l’equilibri. El benestar apareix.

Nosaltres som la Font que aquest món necessita per a alimentar-se i seguir el seu procés d’Ascensió. Nosaltres som la Font per a tots aquells sedents i famolencs de vida i amor. Tots estem relacionats i ens necessitem els uns als altres. No és perquè si, el fet de viure on vivim, d’estar en el lloc on ens trobem i haver conegut a les persones que hem conegut.

Sent aquell qui ets i deixa que tot sigui. Llavors, com una fulla en mig de les aigües d’un rierol, seràs portat vers la consecució del sentit pel qual vas néixer.

Tu ets Divinitat, i aquesta part de més enlairada de tu està esperant el moment que t’adonis d’ella i la integris en tu. Quan obres la teva vida i el teu interior perquè Déu es manifesti a través teu, llavors, la teva vida anirà canviant, sentint diferent i veient i percebent el contingut de tot fons arrecerat en la forma.

Llavors sentiràs la plenitud en tu i l’Amor creant vida allà on siguis.

Així és. SEMPRE. 

Amb David novament

Després d’un temps de no compartir les trobades amb David, a continuació, sempre amb el seu consentiment, us presento uns moments de la nostra trobada tinguda fa poc.

Tota vostra, sent un plaer poder escoltar les seves paraules

-         Hola David! M’alegro poder estar novament amb tu després d’un temps, degut als moments que vivim dins del nostre procés individual, i poder transmetre a tots aquells que puguin llegir la nostra trobada, les teves paraules.

-         Els períodes de grans canvis, com són els que vivim, comporten una intensificació de la teva predisposició per a anar al teu interior. (Pausa). Són moments per a no desconnectar-nos  del que sentim. El nostre interior ens parla i necessitem temps per a escoltar el nostre cor – comença dient.

-         T’entenc i sé el que vols dir – li responc – perquè la nostra consciència ja no ens deixa “deixar-lo per després”, sinó que fa que ens posem ara a centrar-nos en el que sentim. Per cert, què diries del que es transmet actualment sobre l’espiritualitat?

-         L’espiritualitat comença a estar integrada en cadascú. Ja no es centra, en el que podeu arribar a llegir o veure en els medis socials, sinó que les portes que ara estan obertes per a ser creuades, són les de la responsabilitat i la consciència. Es qüestió, de cadascú, de percebre cada vegada més la seva essència. (Pausa). Les ànimes estan més predisposades a entendre el que es port arribar a transmetre. El cor va prenent el seu lloc, i va convertint-se en la guia dels nostres passos. Per altre cantó, sento com les meves paraules han de reposar un temps perquè és cadascú qui ha d’entrar en contacte amb la seva essència. És anant al seu interior como començarà a conèixer el camí a seguir. Cadascú ha de responsabilitzar-se del seu procés, i deixar de dependre del seu entorn.

-         ...

-         El que s’havia de transmetre ja s’ha dit. No hi ha res de nou, en aquests moments, per a ser anunciat en el nostre món. És el propi ser que ha d’anar al seu interior i connectar amb qui és per a rebre tot allò que li ajudarà a portar a terme el que ha vingut a fer en aquesta vida. Seran aspectes molt concrets, dirigits a cadascú. Els grans missatges que havien d’impulsar el gran despertar ja han estat transmesos. No espereu res de nou perquè és i serà cadascú qui anirà, a partir d’aquests temps, rebent per a ell mateix.

-         I els cursos, tallers i seminaris? – li pregunto.

-         Gran part d’ells ja no tenen la seva utilitat en els temps que vivim. S’ha d’ajudar al ser en tot el seu resplendor, amb tota la seva integritat perquè aprengui a anar al seu interior i començar a recordar i reconèixer-se per ell mateix. Tot el que pugui arribar a organitzar-se hauria d’anar encaminat a sentir l’interior cadascú i aprendre a connectar amb aquell qui en veritat és. Això els portarà a un aprenentatge i a una consciència que anirà en augment cada vegada més. Serà ell mateix qui començarà a adonar-se qui és i a fer els canvis necessaris per a arribar a manifestar la divinitat de la seva existència. (Pausa). Les trobades que es facin haurien de ser miralls pels propis assistents. El mental ja no té el sentit que bastants anys enrere podia arribar a tenir. Ara és el cor qui ha de guiar-nos en aquesta vida.

-         ...

-         Molts dels que transmeten coneixements denominats espirituals, encara continuen amb aspectes relacionats amb el que es coneix com la vella energia. No s’acaba de deixar anar el que va ser, per a donar pas al que és. Aquell que tingui el seu cor obert, discernirà el que pertany a aquesta energia actual o a la ja obsoleta. Estem en el temps de manifestar i transmetre la puresa.

-         Tenint present el que acabes de dir, gran part dels cursos anunciats que poden veure’s per internet o els centres propers al teu domicili, d’alguna manera, van reafirmant un passat que hauria d’alliberar-se.

-         El que vull dir és que s’hauria anar a l’essència i no a una dependència de fets, objectes, rituals o creences que encara són presents, bé amb paraula o amb fets. Cadascú presenta el que creu que ha de transmetre, per a poder ajudar als altres. Ara bé, que sigui el cor de cadascú qui decideixi si assistir o no a aquestes trobades.

-         Tu, segons la teva manera de viure, pel que veig i sento de tu, és que mostres la puresa dels temps que vivim, de l’energia crística que es troba actuant i activant a les ànimes disposades a donar aquest pas d’integrar la nova energia en un mateix – li comento.

-         Sento en el més profund del meu ser que viure en la puresa enlaira la teva ànima i et permet realitzar allò que has vingut a fer en aquest món. Això et fa sentir l’amor que cadascú és. Sento en el meu interior que quan més purs siguem, més enlairarem aquest planeta amb tot el que això comporta.

-         Valores molt la puresa – dic.

-         Quan no estem sent nosaltres, estem permetent que la vida, com es diu, pugui amb tu. Estic parlant de la vida encarnada basant-se en unes lleis terrenals. (Pausa). El ser humà ja no és el mateix. Se li ha activat la seva capacitat de decidir, la seva voluntat perquè decideixi quina vida vol portar. Ara es pot. La felicitat, l’amor i l’alegria són un reflex de la integritat d’un mateix. Som sers purs, plens d’amor i de llum. Quan manifestem les nostres capacitats espirituals, estem mostrant-nos aquell qui som, i cada vegada més.

-         Què és per a tu la puresa?

-         La manifestació de la divinitat que cadascú és. És la teva essència, la de cadascú, manifestant-se amb tota la seva plenitud. És mostrar l’univers aquí a la Terra a través teu. Quan algú es mostra tal qual és, llavors, tot és claredat, benestar i amor sentit en el seu estat més pur i incondicional. Quan així és, la divinitat que hi ha en tu es manifesta amb tot el seu resplendor. La puresa és la manifestació d’un mateix en el seu estat prístina celestial. 

-         Llavors, no hi ha malentesos, ni tristeses, ni dolors i d’altres manifestacions que un pot arribar a tenir que li crea malestar – intervinc dient.  

-         Quan se sent l’amor en un mateix, el que pot arribar a viure està en consonància amb el que sent. L’Amor ens allibera, ens enlaira i ens protegeix, cóm podem patir si estem sent abraçats per la nostra essència? Estimeu-vos i deixeu que aquell qui sou es manifesti en vosaltres!

-         Llavors, pel que estàs comentant, escoltant el nostre cor evitarem el que no hem de viure – afegeixo.

-         Encara que un no evitarà el que la seva ànima necessiti – afegeix David.

-         Recordant, segons el que has dit abans, ens estàs recomanant que abans d’assistir a un grup o curs, abans s’hauria de consultar amb el nostre cor.

-         Cert. Ell ens portarà vers el nostre aliment interior.

Es produeix una pausa i a continuació li pregunto:

-         Vols dir unes darreres paraules en aquesta trobada d’avui?

-         No s’ha d’ensenyar a posar remei al que està espatllat i distorsionat, així com prevenir el que pugui arribar a crear dolor. Això és centrar-se en les limitacions i incapacitat de l’ànima encarnada. El que la nova energia ens transmet, és el fet d’ensenyar a ser un mateix, a conèixer-se i saber del potencial, per a dir-ho d’alguna manera, que a cadascú hi ha. Quan es posa en pràctica aquest potencial, el passat i les arrels que han creat el malestar, arriben a desaparèixer. Quan ens sanem en el present, sanem el nostre passat. No hem de centrar-nos en les possibles alternatives per quan ens caiguem, sinó en transmetre que no tenim perquè caure, i si ho fem, ens podem aixecar sense cap parafernàlia  externa a la nostra essència. Nosaltres sols podem.

-         ...

-         (Pausa). Estimeu-vos i obriu el vostre cor perquè allò que heu de divisar en el vostre camí, es troba en el vostre interior. El vostre exterior és un reflex del que sentiu i cóm us trobeu interiorment. Accepteu el que viviu, veieu el fons de la seva forma, perquè allò que ens ha d’alimentar, sovint es troba en un embolcall que ens confon. El vostre cor us dirà del veritable aliment que hem d’ingerir, tant per la nostra ànima com pel nostre cos. Estimeu-vos i no temeu, perquè aquell qui sou està trucant a la vostra porta per a manifestar-se d’una manera plena i lliurement.

-         Gràcies David per permetre, novament, que aquesta trobada pugui ser transmesa a tots aquells que arribin a llegir-la. Gràcies. una abraçada.

-         Una altra per a tu, Jordi – acaba dient.

Murcia 2017

A toda la família de Múrcia i entorns em complau anunciar-vos que els propers 16, 17 i 18 de juny estaré amb tots vosaltres realitzant una sèrie de trobades, després de la meva última estada de fa dos anys,  on dins meu encara porto els  records amb vosaltres y el vostre amor d'aquells moments. Avui us presento el programa dels tres días del mes de juny.

Les places són limitades, per tant, procureu no demorar les vostres inscripcions si sentiu o us atrau alguna de les propostes que es farán.

A tots, una abraçada.

Estància a Mallorca

Per a tota la família de les illes Balears i aquells que vulgueu viure uns dies de descans i interiorització, avançant en el vostre procés individual, us presento les jornades que es realitzaran el proper mes d'abril a Mallorca, a prop de Manacor. A tots, una abraçada.

Pertanyem a una Voluntat Superior

A tots, una abraçada

L'hora anunciada

Aquell matí els ocells voleiaven amb els seus cants i melodies travessant el sender una i una altra vegada, anunciant que l’hora havia arribat.

Es veia a un deixeble allunyar-se del seu mestre, allunyant-se pel camí beneït que un dia el va portar a trobar-se amb qui seria el seu tutor durant bastant de temps. Havia arribat la seva hora, encara que el seu mentor sempre estaria amb ell, degut a les ensenyances rebudes i tota la instrucció transmesa, ara integrada en ell. Aquests records sempre els portaria dins d’ell.

Sabia que era el moment que tant de temps enrere se li havia anunciat, tant en les meditacions com en els somnis.

Les seves passes l’allunyaven d’on havia estat aprenent la saviesa que cada individu porta en el seu si per a poder-la manifestar en el moment que la seva consciència despertés. La seva ja ho havia fet, per tant, sabia que no tenia sentit continuar la seva estància amb aquell qui el va portar de la mà i li va ensenyar a conèixer-se i a estimar-se.

El nostre jove, sentia la satisfacció de tots aquests anys i l’agraïment de poder haver estat en un lloc com el ell va estar. Ara deixà enrere el seu aprenentatge a través d’altres sers encarnats per a endinsar-se a un aprenentatge més profund i intens, com era el de mostrar la seva mestria en aquest món on es trobava. El seu cor estava disposat a guiar-li vers el que la seva ànima va acordà moments previs a la seva encarnació.

Aquell ser va desaparèixer entre els matolls de la muntanya on era, deixant enrere una etapa on tot va tenir el seu sentit, i disposat a viure una de nova segons el seu cor. Havia arribat el moment.

Els seus peus el portaven vers el desconegut però familiar alhora. Sentia una gran il·lusió i emoció dins d’ell, així com la seguretat en el seu interior conforme tot aniria bé. La seva Fe era fema i absoluta.

Sentia tant les ganes de viure, que va decidir començar a enlairar el seu vol per ell mateix! Només l’experiència de viure per tu mateix allò que sents en el teu interior et permetrà aconseguir la saviesa existencial. Poder enlairar-te per sobre de tota terrenalitat i tota creença mundana et portarà a un vol sagrat vers la realització del que cadascú ha vingut a fer. La seva missió es trobava en cadascuna de les seves cèl·lules, activades per a indicar-li la direcció i el camí a seguir a partir d’aquest moments.

Tot coincidia amb els temps de canvi que el nostre estimat planeta està vivint en la seva escorça i el seu interior. Els moviments produïts són una recol·locació de tota existència en aquest pla dimensional que la vida es trobava. Just en aquests moments de la història de l’humà, el nostre deixeble, ara en aprenentatge de la seva mestria, s’endinsava en la seva nova etapa de realització i manifestació segons el que havia vingut a fer.

Al llarg d’aquest món, molts eren, a l’igual que el nostre jove els que deixaven el seu passat per a mostrar la seva essència en el lloc on es trobaven. Grans desplaçaments s’haurien de produir per a col·locar a cadascú al seu lloc, però tot es facilitaria per a conjuntar les voluntats segons la gran Voluntat Superior.

Fonts, com aliment per l’ànima, i llums per a il·luminar el camí d’aquestes ànimes van anar arribant en els llocs designats per a cadascú i adequats perquè tota ànima disposada per a arribar a ella i reconèixer la seva essència, pogués recordar qui era i poder activar la consciència ancestral que l’empenyien a seguir el procés de l’ascensió.

El nostre jove sentia intensament la seva essència en el seu interior, com si fos l’univers en expansió. Sentia aquesta expansió dilatant-se dins d’ell, com si fos part de l’univers en aquest pla terrenal.

Sentia l’amor en el seu estat més pur i incondicional, així com la compassió i la pau a nivell no terrenals. Havia arribat a un nivell de mestria concret que el va fer prendre la decisió que havia arribat l’hora de transmetre i compartir tot el rebut, sense aferraments i amb una gran agraïment per haver pogut rebre i integrar tota l’energia dels nous temps en la seva matèria, activant cadascuna de les capes del seu ADN.

Aquest nou mestre avançava vers el resplendor de la seva plena manifestació. Fins ara pocs sabien d’ell, però havia arribar la seva hora de mostrar-se al món que va ser enviat i pogués portar a terme la plena manifestació de la seva Divinitat.

Amb humilitat, serenitat i una gran pau en el seu interior, aquesta ànima va deixar la dependència de la seva instrucció per a endinsar-se en l’obtenció dels coneixements de la nova energia per sí mateix, i l’aplicació i divulgació d’ella pel major bé de tots els habitants d’aquest planeta.

El món celestial l’acompanyava. No estava sol.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Paraules d'Àliga Blanca

Per a tots aquells que sentiu el moviment en el vostre interior dels temps que vivim. Moltes vegades és d'agraïr que algú ens recordi amb la seva claredat, el nostre valuós i sagrat present. Aquest ens portarà, novament, al benestar per a poder sentir la nostra veritable essència i l'harmonia en la nostra existencia actual.
Aquí us deixo amb aquestes paraules del nostre estimat Àliga Blanca, recordant-nos que hem posat l'atenció, potser, en la dirección no adequada.
A tots, una abraçada. No estem sols.

Quan vivim el present

No us oblideu de viure el present. Ell us portarà a vosaltres.

Sabreu de mí, sentint-me

Sentir ens obrirà les portes de l'autoconeixement. Per a recordar qui som, anem al nostre interior i escoltem el nostre cor, per a poder sentir la nostra veritable essència amb tota la seva saviesa disposada per a nosaltres. Aquí us deixo amb aquestes paraules rebudes de la Divinitat Superior.

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.