La Força de la Paraula

La paraula desprèn una energia que ens envolta i ens fa manifestar una manera de ser. Quan aquest tipus d’energia ens ha envoltat una, dues, cent, vint mil vegades, es transforma en part de nosaltres, de manera que ens arrela i potencia l’energia inicial que hem manifestat.

Quan la nostra paraula es mostra i sona a l’aire a través nostre, crea uns pilars energètics en nosaltres que ens permet construir un camí concret, una manera de ser.

La nostra paraula té força. Té poder perquè ens representa i dóna peu a un reforçament de les nostres creences, a l’energia amb la qual estem vibrant en el moment de manifestar el contingut de la nostra veu.

 La paraula té poder, un poder segons la intencionalitat de qui l’expressi. És energia amb una vibració concreta. Algú pot necessitar aquesta energia. Ens podem apropar a ell i transmetre-li. A través d’ella, pot ressorgir del seu estat abatut o enfonsar-se més. Tot depèn, en part, de l’energia amb la qual tu t’expresses.

Quan el que surt dels teus llavis són sons i paraules de limitació, estancament, decaïment, víctima, incapacitat, insult o menyspreu, ens està indicant cóm ens trobem i quin tipus d’energia hi ha dins nostre, és a dir, quina energia som nosaltres ara. Tots aquests símptomes comentats és part d’un procés d’auto anul·lació com a ser. Ens anul·lem quan comencem a posar la nostra vida a les mans del nostre exterior. Comencem a acceptar situacions, coses, que no ens agraden o no estem d’acord, i així, la bola de neu es va fent més i més gran a mesura que va passant el temps, els anys. 

En les sessions individuals que vaig fent, em trobo amb situacions que tenen a veure en la recuperació del poder interior de cadascú. Durant anys l’han anat cedint a algú o alguna cosa que no es corresponia amb el que un sentia en veritat. Quan cedim el nostre poder interior, la nostra vida, a les mans d’algú o alguna cosa que no ens fa estar bé amb nosaltres mateixos, amb el temps es produeix un allunyament  de nosaltres mateixos amb la nostra ànima, i una incapacitat inicial de poder transformar tot el que s’ha creat fins llavors per a arribar a estar un bé amb sí mateix novament. La bola de neu és tan gran que, al contemplar-la ens sembla immensa, apareixent, a vegades, una sensació d’incapacitat per a tornar a ser nosaltres i sentir-nos bé.

Quan les nostres paraules comencen a mostrar símptomes d’auto anul·lació i menyspreu vers nosaltres, és que la nostra ànima està demanant ajuda en veu alta perquè algú, començant per nosaltres, l’ajudi,....l’ajudem. aquestes paraules deriven vers una actitud davant la vida, veient com nosaltres, ens anem apagant fins arribar a un punt de creadors de dolor per tot el relacionat amb el viscut.

Aquest dolor interior, emocional, i fins i tot físic, estan representats per la nostra expressió oral. Les nostres paraules demanen ajuda quan comencen a emetre expressions del tipus: “això és molt difícil, “a la meva edat ja no em faràs canviar”, “no es pot”, “Uff!, ja no puc més!”, “cada dia em trobo més cansat i desencantat de la vida”, “ja no sé què fer”, “a la vida, si no t’ho fas tu, no t’ho fa ningú”, “estic molt cansat de la vida, es molt dura”,....Us sonen aquestes paraules? Podríem afegir moltes d’altres, però només són un exemple, una mostra de com la nostra paraula ens parla de nosaltres mateixos, de com ens trobem i ens sentim.

Una paraula pot ser un alè d’energia per a restablir la nostra vida, una glop d’aire nou per a ressorgir de les cendres en les quals ens trobàvem.

Una paraula pot enlairar la nostra ànima i poder continuar el nostre camí.

Si sabéssim de la importància que representa cada una de les nostres expressions orals, els nostres llavis, sovint, es segellarien per a no manifestar la densitat que les nostres creences poguessin arribar a tenir!

Tot l’escoltat arriba al nostre interior, i des d’allà, ens apuntala per a continuar el camí, o ens abat per a frenar el nostre procés segons sentim en el nostre cor.

Tota paraula comporta una energia u s has arribat a un punt on et veus envoltat per una gran bola de neu, només es necessita calidesa per a desfer-la i poder veure el centre del teu interior demanant a crits poder-se manifestar i que l’escoltis d’una vegada per totes. És amb l’Amor que pots abatre tota suposada adversitat que creus tenir a la teva vida. Res d’això és, només les teves percepcions basades en la negació de qui ets. Quan t’empoderes i aconsegueixes alliberar-te de tot el superficial o distorsionat, llavors ho veus clar i notes la teva plena presència manifestant-se a través teu, desfent-se amb gran nitidesa el que va ser resistències i pors en un passat.

Només existeix l’AMOR. Quan aquest no se sent ni es manifesta, començant per tu mateix, és quan comencen a aparèixer les siluetes de la por i les resistències. La por no existeix com a tal, només és la identificació amb el que tu no ets, i la ignorància del veritable ser que ets. La por et fa distorsionar tota la realitat, creant una falsa veritat a la teva vida, que amb el temps la generalitzes amb tots perquè per a tu, és real. 

Només existeix l’AMOR. Quan, en algun moment del nostre procés no estem sent nosaltres, estem cedint el nostre ser a alguna cosa aliena a nosaltres. Quan ho fem, ens adaptem a alguna cosa que no ens correspon en el nostre camí com a sers únics que som.

Les paraules són manifestacions d’aquests estats interiors. Podem escoltar a algú i saber la seva sincronització amb la seva ànima i el seu veritable ser. També podem escoltar a algú i molestar-nos amb les seves expressions i maneres de parlar. Podem diferenciar l’harmonitza’t i l’inestable d’un amb només escoltar les seves paraules.

Quan encarnem ens van donar una eina valuosa, poderosa i creadora. L’ús que fem d’ella, ens permetrà morir, encara que sigui en vida, o gaudir de la benedicció de la nostra existència en aquests moments creant harmonia, assossegament, calma i irradiant l’Amor de la nostra naturalesa, allà per on anem.

Quan nosaltres repetim una i una altra vegada un tipus d’expressió o paraules, això està creant un tipus d’energia concreta, depèn de l’expressa’t. Enteneu ara, el per què repetir una frase de pensament positiu vàries vegades per a identificar-nos amb ella? Perquè al fer-ho, les nostres vibracions canviaran, perquè estarem regant la nostra terra fèrtil interior amb paraules positives amb energia d’alta vibració. Al crear unes bases d’aquest tipus, la nostra manera de ser canviarà, per tant, la nostra actitud davant la vida també. a partir d’ara serà més positiva i amorosa. 

Cada paraula emesa ens retrata davant els altres i ens crea més energia en nosaltres de la que expressem. És un cercle que ens alimenta i ens fa créixer alhora. Depèn del que emetis, així et trobaràs i t’endinsaràs més en aquest estat, segons les energies que et trobis.

Vigileu el que dieu, perquè serà el vostre propi aliment i el d’aquells que us envoltaran i estaran amb vosaltres.

SENTIU l’Amor en vosaltres!, i sentint-lo, només haureu de deixar-vos emportar per ell.

Sentiu la Pau en el vostre interior, i des de l’assossegament, sabreu què dir en tot moment.

La vostra paraula us fa avançar o retrocedir, tot depèn de qui l’expressi, si el cor o la vostra ment.

Deixeu que el vostre cor guiï els vostres passos i recordeu que, a vegades, val més un silenci que una paraula

Que les vostres ens facin saber a tots el veritable ser que sou, aquest ser amorós, omnipotent, majestuós i irradiant amb tot el seu resplendor, l’AMOR que sou.

Gràcies per ser i estar.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

Vosaltres sou l'esperat

Vosaltres sou l’esperat. No mireu al cel esperant trobar algun indici sobre la vinguda anunciada. El que fins fa poc temps del vostre ser se us ha anat comunicant no es troba en les altures del firmament, sinó en vosaltres, en el receptacle interior de cadascú. El vostre cor us parla d’això. Quan enlaireu els ulls per a trobar alguna cosa nova apropant-se a la vostra Terra, mireu en la direcció incorrecta i no trobareu l’anunciat.

No mireu! Sentiu i trobareu!

Allò que espereu no és aliè a vosaltres, sinó part de vosaltres.

Allò que anheleu no es troba a l’exterior, sinó a l’interior.

Vosaltres sou el canvi, la resurrecció de la nova terra.

No cerqueu!, obriu-vos i trobareu el camí vers el que heu vingut a materialitzar. No importa el que sou ara, ni els condicionaments o aptituds que podeu arribar a tenir en aquests moments. Res d’això importa en aquest instant que llegeixes aquestes paraules. L’important és el que fas ara tu amb el teu ara actual, el teu present. Aquest ara et portarà a l’aprenentatge o a la Veritat, a la Llum del teu camí. Quan la vegis, ja no preguntaràs ni voldràs buscar, perquè sempre s’ha trobat en tu allò que necessites a cada instant i la clau mestra que obre el bagul de l’alliberament i la teva llibertat per a decidir el camí, la direcció a seguir. Ets poderosa, estimada, amb el teu lliure albir.

Els teus ulls t’han portat a una distorsió del creat. Tanca’ls i llavors veuràs. Crea el silenci i la quietud en tu, i sabràs del veritable sentit de la teva existència i del paradís. Aquest es troba en el teu interior. Sempre ha existit, encara que l’haguessis ignorat per la visió física que t’ha portat a identificar-te amb unes creences alienes al teu ser.

Benvinguda, estimada ànima, al desaferrament del que va ser en tu per a donar pas al nou ser demanant pas dins teu per a manifestar-se amb tot el seu resplendor.

Durant segles se us ha anat anunciant la vinguda d’un nou messies, una nova energia superior a la que vivíem en aquells moments. Bé, doncs aquest moment ha arribat i a qui la humanitat està esperant és a TU.

La Terra sembla despertar de la seva somnolència. Desperta i badalla amb força. Tu ets part d’ella i li dones la mà per a enlairar les seves energies i despertar la consciència en cadascú. En el silenci escoltareu les veus de tots els cors conscients unificant-se per a avançar junts a través del sender de l’enlairament de les ànimes. Cors de diferents races de sers s’alliberen de les seves etiquetes per a crear una de sola: la dels Cors Desperts.

Ells ens parlen, ens guien i ens vetllen en moments determinats quan el nostre ser sembla defallir. Just quan més ho necessitem, una veu interior ens xiuxiueja per a encoratjar-nos a continuar el nostre camí vers una direcció concreta, una passarel·la que creua de l’ahir a l’avui, del que va ser, al que som. Altres ànimes s’uneixen a nosaltres per a fer un sol cor a la Terra i aixecar la veu de la Pau, l’Assossegament i l’Amor.

Tu ets una d’aquestes ànimes que l’humà en procés vers la seva divinitat està anhelant. No espereu que de fora, alguna cosa o algú vingui a vosaltres, perquè allò que hi ha a fora només és una manifestació de l’interior. El que cerques es troba en tu, estimada ànima. Quan sentis l’energia del nou en tu, llavors deixaràs de buscar.

Tu ets la clau que obre la força del teu ser. Tu ets el brollador desitjat per a beure l’aigua de la vida. Font que emana lluminositat i aliment etern s’arrecera en el teu interior per a alimentar aquell qui tu en veritat ets.

No sents la dolça melodia de la saviesa que habita en el teu ser?

Sents el teu cor vibrar enlairant les teves emocions fins el més alt de la teva Divinitat? Quant d’Amor hi ha en tu! Quanta dolçor vessant per tot el teu ser! Tots poden beure i alimentar-se de la teva presència perquè tu ets el ser anunciat al llarg del temps. Aquell qui ens va anunciat la seva nova vinguda, ja es troba en cadascú que ha alliberat la seva dualitat per a mostrar la majestuositat i bellesa del seu veritable ser.

Obriu els cors, estimats germans, perquè serà el camí a seguir. Ell us portarà al més alt del vostre trajecte espiritual. Mirar al cel us donarà la conformitat de qui sou. Contemplar el firmament us farà sentir la immensitat que sou dins de la humilitat.

 Avui és un gran dia perquè el teu cor t’ha fet sentir, llegint aquestes paraules. Sent i deixa al porta oberta perquè la teva humanitat s’esplaï i aquell qui ets pugui bressolar l’humà del teu ser i transcendir la densitat que encara pot haver en tu, en ple Amor vessant vers tots els racons del nostre estimat planeta.

No espereu un sol ser, perquè els molts es convertiran en un de sol, i tu ets part d’aquesta Unicitat engrandint-se per a poder abraçar a tot el pleneta i la nostra estimada humanitat. Una humanitat que va avançant vers la divinitat.

Sent qui ets, i apareixerà la il·limitació en tu. Veuràs el teu camí estenent-se i engrandint-se, on els obstacles desapareixeran per a donar pas a la fluïdesa i el sentir-te estimat i acompanyat per qui són els teus germans en veritat. No són uns, són tots aquells que el teu cor pugui percebre segons el grau de consciència que pots tenir en aquests moments.

Ets tan gran, estimada ànima!, que la teva matèria queda petita per a albergar tota la teva essència. La teva Llum resplendeix a cada aurora, il·luminant el camí a seguir. El teu Amor esvaeix les muralles i separacions posades al llarg de la no consciència.

Ens trobem en els temps anunciats. Tu ets part d’aquest procés.

No espereu, perquè a qui esperes, és a tu.

Obra el teu cor, perquè és la guia de la teva nova etapa en aquest procés d’Ascensió.  

Tu ets el Camí i la Font de Vida del teu ser.

La teva ànima galopa als quatre vents, allunyant-se del patiment i dolor.

Cada un dels passos que doneu a partir d’ara, faran regar les noves llavors plantades d’un temps cap a aquí, on els fruits seran recollits i l’inestable es convertirà en estable, la foscor desapareixerà i els nous sers que habiten aquest planeta començaran a manifestar-se, creant harmonia i germanor en la nova Terra.

Us honrem a tots per estar en aquests moments tan importants pel vostre planeta.

Us estimem i us acompanyem en la vostra decisió de servir a la Font Superior.

El Cel està en vosaltres i us custodia a cada pas donat des del cor.

Sou beneïts i estimats.

Per a aquesta setmana

Avui dimarts, dia 3, tornarem a estar en antena a les 20h fins a les 21h, en el programa “Els Treballadors de la Llum” d’Ondas y Radios 2000. Pels qui no pugueu escoltar-lo en directe, en el seu moment ja el posaré gravat en aquesta pàgina, a no ser que vulgueu entrar vosaltres mateixos a www.ivoox.com i allà el trobareu posant el meu nom, així com els anteriors ja realitzats.

També us recordo que els dimecres, de 20h a 21h, continuem amb les trobades de MEDITARIA a Les Franqueses en el Centre SOL. T.:625540399 (Asunción). A tots els que vulgueu assistir, agrairíem la vostra confirmació trucant al telèfon donat.

I per acabar, el proper dissabte per la tarda, dia 7, es realitzarà el Taller CONNECTANT AMB EL NOSTRE SER, incloent dos tallers en aquesta trobada: la connexió amb el nostre nen interior i la nostra part femenina (el matrimoni sagrat: la unió de l’essència femenina i masculina en cada ser). Per a confirmar assistència, enviar un mail a emaeljordimm@gmail.com

Una abraçada

Bressolant la meva ànima

Sento una melodia angelical de fons, ressonant en les meves cèl·lules i enlairant el meu esperit. Inspiro. Expiro. El flux de la respiració expandeix el meu interior i permet anar alliberant la gravidesa del meu cos. Inspiro. Expiro, deixant-me portar pel flux de l’aire en contacte amb el meu exterior i tornar a la natura del meu entorn.

Placidesa en el seu estat més àlgid fent-te sentir la teva naturalesa divina al permetre que només la teva essència tingui cabuda en aquests instants de plena connexió amb el teu veritable ser.

La música enlaira la meva ànima, melodia angelical que enlaira el meu ser, donant-me claredat i nitidesa per a sentir aquell qui jo sóc. Tot expansió. Tot amor en mi, en ple univers expansiu i amb una majestuosa essència amorosa abraçant tota ànima habitada en ell.

Sento la Unicitat dels sers conscients amb el cor obert i la consciència desperta. Tots estem en mig del Res Universal, perquè nosaltres som part d’aquest Res, aquest Buit impregnat amb la més alta vibració amorosa de la Font de la qual tots procedim. Som aquest univers acollint a totes les ànimes i el Gran Pla Diví en el qual estem immersos.

Ingravidesa i una sensació de germanor, d’estar protegit, estimat i acompanyat en tot moment per d’altres sers, germans de la Llum, a l’igual que tu, creant la plena harmonia en aquest buit universal i tan ple alhora. Tots tenen el seu espai i sers que els acompanyen. Tots pertanyen a una mateixa Família. Tots som la Família que serveix a l’Amor a instaurar-se en tots els racons de l’univers, incloent els nostres cors. Som Amor, i és l’activació de la consciència que permet arribar a adonar-nos que la nostra essència no és matèria, sinó energia amorosa, com part de l’energia universal, creadora de tota vida, ordre, harmonia, claredat i sanació.

Habitants més enllà del nostre planeta van apropant-se a contemplar la llum que irradiem degut al nostre lliure albir. Ells estan interessats en la nostra capacitat de discernir i decidir. Senten atracció pel nostre lliure albir, i alguns per la nostra capacitat de sentir com ho fem. Els nostres sentiments atrauen a sers d’altres dimensions, o amb cos propi, al veure la nostra capacitat de poder sentir i experimentar de del nostre interior. Posseïdors del lliure albir, hem estat capaços d’activar el nostre ADN i, no tan sols despertar, sinó enlairar la nostra consciència fins a un punt enlairat de tota evolució espiritual.

Seguim un camí d’Ascensió que ha fet que altres sistemes de vida se sentin atrets vers nosaltres per a veure les nostres capacitats i cóm anem evolucionant cada vegada més vers el sentit amorós de tota existència.

Abraçats per una energia de plena calidesa i tendresa, alhora, la nostra ànima sent el confort de la Llar, de la veritable Llar de la qual procedim. Tot el viscut és un escenari, però després, tot protagonista torna a la seva veritable Llar.

Sento la meva ingravidesa, envoltat de familiaritat i amb la sensació de no estar sol, encara que no puguem percebre, per moments, als germans de la Llum.

No hi ha paraules quan estem a la Llar. No existeixen els sons orals. Tot és cor. És a través del Senti que ens comuniquem i sabem els uns dels altres. Així és la nostra comunicació, una relació basada en el cor. Estem. Som. Només estem i som. Irradiem la nostra Llum i les nostres energies, contingudes de tota la nostra informació existencial. Energia plena d’informació, de consciència. Som Divinitat manifestada quan enlairem la nostra ànima i alliberem tot el relatiu a la dualitat, lo terrenal. Llavors, apareix el Déu que ets. Ets l’univers, part d’ell i Un amb tots els sers que l’habiten. La Llum s’uneix. L’Amor s’atrau, creant una sola presència irradiant la plenitud d’aquesta energia cap a totes les direccions possibles del nostre estimat firmament.

La melodia continua i sento l’absència de tot aspecte humà en mi. Sento la puresa, l’apropament i Unicitat amb tot i tots. Sento un Amor més enllà del conegut en aquest planeta on la meva ànima ha decidit exercir de participant d’un Pla Superior pel major bé de tot l’Univers. Com a part d’aquest procés, m’allibero a les mans de la Font de la qual procedeixo. Quan el teu ser, conscient i a voluntat és gronxat per la presència superior en tu, llavors, ja no hi ha camins a seguir, passos a programar, reflexions a fer, perquè tot el necessari pel teu ser, és intuït a l’instant en el teu interior, veient la llum i la certesa que així és i ha de ser. No hi ha dubte, cap dubte al respecte, ni per descomptat, resistències, perquè el teu lliurament és absolut al flux de la creació existencial al llarg de tot el firmament. Més d’un univers. Altres sistemes de vida. Diferents dimensions en un mateix pla. Tot es complement perquè cada ser pugui arribar a la seva màxima plenitud, que no és un altre que sentir i convertir-se en part de l’essència existencial que permet que l’humà es converteixi en diví, la foscor en llum, la inquietud en calma i serenitat, i els bloquejos causats per la desconnexió, en fluïdesa serena al servei de tots.

Diferents causes en diferents nivells de vida. Un sentit diferent per a cada una de elles. Cada ànima tria el seu lloc segons el seu estat vibracional. Algunes molt allunyades de les altres, però servint i col·laborant perquè totes, absolutament totes puguin donar nous passos vers la seva plena realització i ascensió.

Són aquests moments on la meva essència s’expandeix i sent la gratitud d’haver arribat fins aquí i sentint la lleugeresa del camí a partir d’ara. El camí s’enlaira i el meu ser sent l’emoció de cada tram cap a l’Ascensió.

Escolto l’aigua de la Font emanar del meu interior. Relaxa el meu esperit i la meva ànima reposa en braços de la meva divinitat.

La nana de la Mare Celestial bressola i asserena cada ser que ha enlairat els braços al cel i expressat:

-Aquí estic. Que es faci la teva Voluntat en mi!

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.  

Sobre David, les seves paraules i presència

Cada vegada que estic amb David veig el seu procés i els canvis que s’estan produint en ell, manifestant-se cada vegada més, la seva consciència crística i la seva divinitat expressant-se a través d’ell d’una manera lliure, pausada i de la millor manera pel major bé de tots els presents en aquell moment.

Veig la seva lluminositat, la puresa de l’amor que irradia. Em trobo tan bé al seu costat! Des del meu cor, dono les gràcies a l’univers per haver pogut conèixer a un ser tan lliurat al Déu que és. Ell és conscient de la seva divinitat, encara que prefereix sentir-la i no parlar d’ella.

David sap de cadascú, de la seva essència, i, com alguna que altre vegada li he escoltat dir: “no hi ha diferència entre tu i jo”.

Puc dir que conèixer-lo m’ha canviat, fins i tot, la meva vida. També haig de dir que tot aquell que se li ha apropat i ha caminat al seu costat moments del camí, les seves vides també han canviat.

Alguns podeu preguntar-me el fet de què fa David per a produir aquests canvis a la vida dels altres. La resposta és molt senzilla: “Ser ell mateix”. Quan deixem qeu l’Amor que soms ens manifesti, la nostra Llum s’expandeix i abraça a tots aquells que el necessiten. A David no li agrada parlar per parlar, només ho fa quan està servint a la Divinitat. No vol convèncer a ningú sobre el que pensa i la veracitat de les seves creences. David només està i és amb la força de la seva presència que transmuta tota densitat present, allunyant tota foscor que pugui haver. Els que habiten la foscor saben d’ell, i en alguns dels seus encontres van veure que no podien amb ell, tenint-lo actualment, molt de respecte i procurant evitar-lo quan entren en acció amb els humans no desperts o desconcertats.

En els darrers temps, la seva presència ja no és la seva presència. Més proper que mai, compassiu, comprensiu i acceptant tota realitat, trobant el sentit de la seva existència i els passos a donar per a transformar la desconnexió en connexió, la inquietud en serenitat i la impotència en seguretat.

Davis pot semblar, a cop d’ull, un més, com tu o jo, però aquell qui és el delata.

Quan parla, la gent sent la seva pau interior a través de les seves paraules.

Quan està a prop teu, pot sentir-se la pau i l’assossegament en el seu estat més pur.

Hi ha qui ja comença, també, a adonar-se que quan parla, no és ell qui parla. No és l’humà qui transmet, sinó la Divinitat que hi ha dins d’ell.

Coneix a David des de fa uns anys, i veig el seu procés, sí, també ell segueix el seu procés com a ànima encarnada. El seu lliurament és absolut al servei de la Voluntat Superior en la qual tots estem immersos.

Una vegada li vaig preguntar:

-         Quan parles, sents al Pare en tu?

-         És la meva presència la que veieu, però la majoria de les vegades no sóc jo, sinó aquell que habita en mi, i la meva vida li pertany. Escolten les meves paraules, però no sóc jo qui las transmet. No sorgeixen de la meva voluntat, sinó d’aquell qui m’ha creat. Ell està en mi i som Un en mi. Allò que dic sóc jo qui transmet però no qui crea les paraules dites.

-         …

-         Sento una forta connexió amb la meva veritable essència – continua dient-me -, com si les paraules fluïssin del meu interior vers la meva boca per a ser expressades. Com si no fos jo qui les digués. Sóc jo qui les diu, però no qui les crea per a ser transmeses. (Pausa). Són moments de plena connexió amb Déu en mi. En aquests moments sento una fluïdesa oral, però com una senzillesa alhora,  perquè cada paraula sigui compresa i pugui arribar al cor d’aquells que estiguin disposats a acceptar-les, podent-les entendre. 

-         …

-         (Després d’una pausa): Quan em trobo davant d’algú, només sé el que sento d’aquesta ànima davant meu. No sé com anirà la trobada,sabent però, que passi el que passi serà el millor per a ella. Quan la persona està preparada, llavors sent “alguna cosa especial i una gran sensació de benestar”. No sóc jo qui produeix aquests moments de pau i assossegament, aquests moments de benestar. Aquell qui jo sóc en mi actua en l’altre ser. Déu sap què fer i què dir per a tornar al camí, segons cadascú. Jo sóc el vehicle, el canal pel qual la Divinitat pot manifestar-se a través meu. Però si us plau, no sóc ningú especial per a expressar aquestes paraules. Tots, cadascú de vosaltres també sou divinitat. Sou Llum i Amor.

-         Sé el que dius, David, i espero que els que puguin llegir aquestes paraules també, tot i així, què els diries a tots aquells que no senten el que tu sents?

-         La fruita necessita madurar per a estar en el seu punt més dolç o carnós. La fruita té les llavors d’on procedeix, i algun moment aquestes llavors que es troben en el seu interior sorgiran per a ser regades i començar a brota l’essència que són. Donaran els seus fruits, i cadascú d’ells serà l’essència del seu màxim resplendor. (Pausa). Necessiten el seu temps i les condicions adequades per a poder créixer. Arribarà el temps que s’adonaran que ha arribat la seva hora, i aquesta, són els temps actuals.

-         …

-         Tot aquell que encara no senti el canvi interior d’una manera conscient, res ha de témer ni de preocupar-se, perquè ell també té la seva hora. Obrint el cor i sentint l’amor en un mateix, la consciència i el coneixement de qui és començarà a florir. Ja no hi ha espai ni temps pels negats al canvi. Aviat veuran la necessitat d’ell en ells i es lliuraran al procés pel qual van néixer.

-         M’agradaria preguntar-te una mica més sobre quan has d’estar davant d’un grup o transmetre alguna cosa sobre un tema qualsevol pel qual hagis creat o anat a aquest grup. El que dius,i si t’he entès bé, no sempre ets tu qui parla o fa. Si no he entès malament, és la Divinitat en tu qui parla. És a dir, Déu, o algú pot anomenar-lo Alà, Intel·ligència Superior, Jo Superior, Amor,...és això el que has dit?

-         Cadascú de vosaltres sou Déu. Tots ho som. Però realment el ser és conscient de ser Divinitat, de ser Déu? El fruit porta la llavors de la seva creació en ell. Deixa que el procés de maduració continuï. No es qüestiona, ni es pregunta. No té pressa per a madurar ni es nega a seguir el curs com a fruita que és. Senzillament ÉS. Quan senzillament és, deixa que tot sigui, i per tant, la seva maduració arriba. És recollida de l’arbre o arbust i serveix d’aliment. Així el ser hauria d’actuar. Deixar-se anar pel procés i sentir la seva connexió amb la veu del seu cor. Aquest li indicarà el camí de la paciència i la realització, el sender del delit i l’alegria, l’agraïment  i la humilitat.

-         …

-         Quan deixem que la divinitat en nosaltres ens guiï i es manifesti a traves nostre, tota la nostra presència serà l’adequada segons cada moment. Les nostres paraules seran les justes i apropiades, els nostres pensaments, els més enlairats i els nostres actes i expressions, donaran familiaritat i coratge segons el moment, per a obrir-nos a seguir l’impuls d’una transformació a la nostra vida. (Pausa). No hi ha res que pugui omplir més a un ser en evolució que sentir a Déu manifestant-se a través d’un mateix. Arribar el dia que ell i tu sou Un. No hi ha diferència entre tu i ell. Ets tu, però és, alhora, ell.

-         T’estic escoltant i puc sentir el que dius. És com sentir la plenitud amorosa en tu, amb tot el que això comporta.

-         …

-         Tinc la sensació que aviat el món sabrà de tu. Ara som uns quants, però sento com si un gran resplendor s’obrís degut a la teva presència a nivell planetari – li dic mirant-lo als ulls i veient la seva profunditat i seguretat que desprenen la seva expressió i mirada.

En mig del silenci em fa una mena de somrís i un gest amb les espatlles, com de complicitat i veracitat del sentit per mi percebo que ell sap que aviat haurà de donar nous passos, per a seguir el seu servei al Pare i a l’Univers.

-         Vols comentar alguna cosa més? – li pregunto.

-         Si algun dia algú em reconeix i recorda aquesta trobada, que no em pregunti per si sóc jo o no sóc jo quan parlo; senzillament, que escolti les paraules emeses, i que escolti el seu cor si tenir-les present o no. L’important és el missatge, no el continent. Tots som fruita, encara que de diverses formes o volum, però tots som llavors procedents de la mateixa naturalesa: Llum i Amor.

-         Gràcies David per aquest nou encontre. Per a mi és tot un plaer poder estar amb tu i xerrar una estona sentint la teva presència. Fins a la propera.

-         El mateix en mi de tu – acaba dient amb un somrís.

                                      

Trobades i activitats pel febrer

Una vegada estem donant el primer pas en aquest any, nous passos s’apropen seguint el camí per a la nostra ànima.

A continuació us presento “noves oportunitats en el camí” per a tot aquell que pugui necessitar-ho o li ressoni en el seu interior:

·         Tots els dimecres a les 20h, MEDITARIA a Les Franqueses. Per a assistir-hi, o demanar més informació, haureu de trucar a Asunción: 625540399.

·         Dissabte, dia 7 per la tarda, taller CONNECTANT AMB EL NOSTRE SER, de 16’30h a 20’30h. Aquesta trobada comprèn dos tallers:   

o   El Nen Interior

o   El Matrimoni Sagrat. La unió del masculí amb el femení en el ser.

·         Dissabte 14, MEDITARIA de 18h a 20h.

Les dues activitats en dissabte es realitzaran a Cardedeu. Totes estaran realitzades per en Jordi Morella.

Per a més informació o confirmació d’assistència, enviar un mail a emaeljordimm@gmail.com

Si esteu interessats que aquestes activitats, o d’altres que es van programant, es realitzin en el vostre centre o associació, podeu escriure al mail anterior.

A tots, una abraçada.

Sense principi ni fi

No hi ha principi ni fi al llarg de la nostra existència.

No hi ha instants d’un ara inicial i un final. El procés és Un amb l’evolució individual, unida al procés d’ascensió de tot el firmament.

No ha hagut ni hi ha un primer moment en nosaltres, dirigint-nos a un darrer.

Hi ha etapes en el nostre procés, com l’impuls que segueix el flux d’un vòrtex vers les altures. Així la nostra ànima, en aquesta vivència encarnada, procedeix a una Voluntat Superior que la porta a una presa de consciència per a deixar l’humà i manifestar el diví de cada ser que habita.

Etapes dins d’una voràgine de vivències i sentiments que permeten enlairar a cada ànima en la matèria.

No hi ha un principi ni una fi, sinó la voluntat individual per a engrandir la nostra essència celestial.

No hi ha un principi i un final, on el passat deixa de ser en nosaltres i el nou s’allotja a cada partícula de la nostra matèria.

El final és el principi i el principi, el final. Tot s’uneix i es complementa. No hi ha un abans i un després, sinó la conseqüència del nostre lliure albir en el nostre present, perquè només el present existeix en el nostre procés.

El nostre sentit existencial té a veure amb el pas de la ment al cor. Un transcurs espiritual on el racional i mental va deixant pas a l’intuïtiu i emocional. No ens despullem definitivament d’un per a donar pas a l’altre, perquè els dos són part de la mateixa Voluntat en cada ser encarnat. És el valor i la prioritat el que fa que la nostra evolució procedeixi segons la Intencionalitat Divina.

Els cercles de l’Ascensió, com en un vòrtex, s’enlairen i enlairen per a permetre que la consciència innata en cada ser pugui rellevar la ment per a donar prioritat al nostre cor.

L’impuls de la nostra essència ens empeny a un lliurament absolut, incondicional, dels nostres passos a la Voluntat Major de la qual tots procedim. Un amb l’univers. Un amb el firmament sencer, on l’Amor ressalta el camí a seguir per a tots els sers que l’habitem. Diferents sers, espècies de vida i dimensions vàries, coordinem les nostres presències per a ressaltar la Glòria del ser que cadascú és. Divinitat individual dóna la mà a la Divinitat Superior que regeix tot espai que els nostres ulls poden divisar enlairant la vista. Energia de alta vibració a cadascú, activa cada una de les diferents capes del nostre ADN, com a sers en la forma. Aquesta activació ens permet enlairar el nostre ser, la nostra ànima més enllà de tota densitat que pugui haver, no tan sols en nosaltres, sinó en tot el nostre planeta.

Transmutació de lo material en intuïtiu, de l’arrelament de la ment com a guia a la nostra existència actual, a la direcció emanada del nostre cor. El procés seguit pels habitants d’aquest planeta ens porta del control, al lliurament total de la fluïdesa en aquesta vida; de la por a la plena confiança; dels dubtes a la Fe de qui som.

 No hi ha un principi i un final. Tot pas donat ens porta a un sentir més conscient del nostre ser i a una consciència de la realitat existencial. Veure la Llum del nostre camí i del sentit que cadascú te en aquest sender encarnat, ens porta a adonar-nos que cada pas donat va donat de la mà, on no podem diferenciar el principi del final.

Períodes més conscient que d’altres són aprofitats pel nostre ser per a pujar nous esglaons en tot el procés d’Ascensió Universal. Ens trobem donant un nou pas, però no per a finalitzar o iniciar alguna cosa nova, com a tal. Tot és evolutiu. Tot és enlairament. Res acaba perquè és la conseqüència  del realitzat. Res s’inicia perquè és una conseqüència del nostre present actual.

Només present, sense nocions temporals d’espai/temps, per tant, res va ser ni serà. No és principi ni fi el nostre ara d’Ascensió, Consciència més clara, més vibració a la nostra energia. Som pel viscut i decidit. Som segons hem decidit i actual al respecte. Som. Som. Som. Present etern guiat pel nostre cor, la nostra essència espiritual, guiats per la presència de la nostra ànima segons la nostra vibració a cada moment.

Seguim un procés no terrenal, encara que els nostres sentits puguin percebre la matèria en nosaltres i el nostre entorn.

 Tot el transcorre pels cabdals de la nostra veritable naturalesa. Identificar-nos amb la forma, ens porta a distorsionar la realitat de la nostra presència i el nostre ser. Hi ha un sol sentit per a la nostra estància en aquest apartat planeta en mig d’un univers: arribar a la manifestació de la divinitat des de la més absoluta dualitat, amb la clau mestre en cadascú: el lliure albir. 

No hi ha principi ni fi. Existeixen etapes, però són parts en mig de la nostra existència. Estem deixant una d’aquestes etapes per a donar pas a una de més Llum i creació d’Harmonia. No és l’inici ni el final de res, només una seqüència dins de tot el procés celestial.

Immortalitat. Eternitat en cada ser. Esglaons pujats a base d’una consciència cada vegada més desperta degut a la predisposició i actitud de responsabilitat de cadascú al néixer per primer cop.

Ens trobem en un cercle ascendent on ja no hi ha marxa enrere degut a la predisposició, cada vegada més, de més sers desperts. Tots enlairem la nostra terra i els nostres germans de la humanitat. 

 El nostre camí s’ha obtingut per diferents “finals parcials”, per a donar lloc a “nous inicis” inclosos en un procés de constant Ascensió. Res està quiet. Tot es mou, accelerant-se cada vegada més perquè la manifestació de la Glòria Celestial sigui mostrada amb tot el seu resplendor.

No és l’inici de res perquè la nostra ànima sempre ha acompanyat a aquesta energia creadora amorosa, de la qual procedeix la nostra essència, però no perquè un dia no vàrem existir, sinó perquè som part d’ella, com una fuita al seu arbre respectiu. Som fruit, i com a fruit som part d’una procés, on la nostre presència “madura”, i en el seu moment, s’independitza servint a una terra pel seu abonament. Ara, molts de vosaltres esteu adobant aquest planeta amb el vostre lliurament a la consciència. L’Amor ens guia sent conscients que ens trobem en una etapa important del nostre procés com a Terra i Humanitat.

Quan aquesta causa finalitzi, continuarem amb el nostre servei en altres llocs, on no serà el principi ni el final, sinó una continuació. Tot es mou i continua. Tot segueix sense aturar-se.

Vivim en el present, i és a cada instant del nostre present que, amb les nostres energies, podem obrir noves portes. Les creurem i sentirem el goig d’haver fet, però no serà el principi de res, només la continuació de l’acordat, estant a la Llar.

La humanitat es delit amb les metàfores i les etiquetes. Per a ella serà el fi d’una era i el principi d’una altra. Satisfets? Ara s’entén millor? Bé, doncs que així sigui, però tot és continuació. Tot moment pot ser principi i final, perquè principi i final són parts d’una procés que donen pas a un altre procés. L’important és anar avançant, sentint el goig i la glòria del teu ser, escoltant la veu del teu cor per a saber del següent pas a donar i el cóm realitzar-lo.

Quan sents, deixes tota temporalitat, perquè senzillament estàs, i sents com pertanys a un Tot Universal i més enllà. No et qüestiones, només vas fent i escoltant a la teva part intuïtiva. Continues i continues arribant cada vegada a més ànimes a la recerca de la seva naturalesa espiritual, a la seva Veritat.

Estem sent portats pel flux de la Gran Ascensió Còsmica, on no hi ha cabudes pel passat ni el futur. Tot està en moviment i tot pertany a un il·limitat procés d’enlairament conscient de la nostra ànima al servei d’un Gran Pla Superior on cadascú de nosaltres som peça bàsica.

Tu ets fruit de l’Univers per a alimentar als sers que t’envolten. Així cada un de nosaltres. Junts enlairem la temporalitat per a donar pas, exclusivament, al PRESENT i a l’AMOR manifestat.

Som part d’un procés ple d’AMOR, HARMONIA I ORDRE.

Tot va bé.

No hi ha principi ni final, perquè tu ets etern.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

Xiuxiujador d'ànimes

No hi ha major assossegament que sentir el xiuxiueig de la Llar en tu.

Un càlid mantell energètic sembla embolicar-te, així com una claredat del rebut.

Quan vius aquests instants plens de tendresa i calidesa, tot el teu ser s’emociona i reacciona segons la seva necessitat. Confirmar la veracitat del que el teu interior et va mostrant al llarg del camí fa que el teu esperit s’enlairi i faig emergir tota la força que hi ha en tu per a continuar el teu avanç en l’escala de cargol que tota Ascensió representa. T’enlaires i sents, potser veient, als teus acompanyants de la Llum, sent ni més ni menys, que tota la veritable FAMÍLIA celestial. Tu ets un d’ells. Pertanys a aquest amor compartit per cadascú dels seus membres. 

Quan la teva ànima sent la brisa del xiuxiueig procedent del més pur que el teu interior pot albergar, o de les més altres esferes de la Llum, llavors, tota densitat desapareix de tu, donant pas a l’expansió del teu ser i a una benvinguda que un ser encarnat pot arribar a sentir dins de si mateix.

Quan dediques la teva vida a permetre que el Cel sigui a la Terra i que la Gran Voluntat Divina sigui realitzada aquí en el nostre planeta, llavors, t’adones de la importància d’aquests xiuxiueigs perquè porten la pau, l’assossegament, la força, la connexió amb la teva veritable essència amorosa i la infinita saviesa.

No hi ha res com acaronar l’ànima d’un ser en procés d’ascensió! És tot un plaer escoltar aquest xiuxiueig i rebre l’alè diví per a obeir el camí i el cor de tota ànima oberta al despertar i a la unió amb ella mateixa.

El camí segueix i les altures, que molts de vosaltres ja us trobeu, fa que la brisa d’aquesta plenitud anunciada, us convidi a seguir el sender vers un mateix. Quina gratitud poder sentir això! Si existissin paraules per a poder definir d’una manera exacta el sentit! , però el viscut interiorment, supera tota expressió possible manifestada. Una vegada ja vaig intentar trobar una paraula que pogués expressar aquesta plenitud del teu ser connectat amb tu mateix: AMOR PUR I INCONDICIONAL.

Quan el teu cor reposa en pau, xiuxiueges a la teva ànima per a donar-li el coratge i la fortalesa necessària per a continuar el seu camí.

Quan sents l’amor en tu, un tendre xiuxiueig ple de protecció, guia i familiaritat d’una Unicitat més enllà del terrenal t’abraça, fent que t’abandonis als braços de l’univers ple d’harmonia, assossegament i Amor. Res tems, perquè el que sents et mostra la veritable naturalesa del teu ser i d’on procedeixes.

Només existeix l’Amor, i és aquest Amor que fa que el ser humà pugui alliberar-se del seu raciocini i transmutar la seva densitat en ingravidesa i sentir l’eteri en ell.

Quan les paraules emanen del cor, són xiuxiueigs per l’ànima.

Quan la teva presència irradia la Llum i l’Amor que ets, ets manà i un sospir de noves esperances pels altres.

La teva presència pura i íntegra dóna de la mà a la resta de la humanitat i uneix cada una de les ànimes per a anar-nos apropant i trobant-nos unes amb les altres, permetent que la nostra unió desperti els cors i alliberi les ànimes atrapades en la confusió, els dubtes i les tenebres.

Quan sents el xiuxiueig celestial a través d’un ser de llum o del teu interior, no diguis res. No facis res. Estigues quiet per uns moments i sent. Sent aquests instants plens d’il·luminació i saviesa.

El meu camí va creuant-se, cada vegada més, amb ànimes necessitades d’un alè diví per a encaminar el seu camí amb el sentit de la seva existència en aquesta vida. No intento res, només sento el meu cor indicant-me què fer davant aquest ser o sers i deixar fluir les paraules de la meva divinitat per a calmar els designis mentals d’aquestes ànimes que volen recordar qui són i d’on procedeixen.

Per a mi és un plaer poder xiuxiuejar en els seus oïdes el camí de la Llum i les presències de tots aquells que m’acompanyen de la Llar.

Saps? Tu també pots ser un xiuxiujador d’ànimes, confortant-les i animant-les a seguir el seu curs. Deixar d’identificar-nos amb el nostre passat ens ajuda a escoltar el nostre present, i aquest, res té a veure amb la distorsió que s’ha pogut fer mentre ens trobàvem en el terreny de la ment i l’ego.

Tot és senzill. Tot és molt més fàcil del que podeu arribar a pensar. La senzillesa és la manifestació de l’intuïtiu. El mental frena el fluir de la teva vida present convertint-la en un hàbitat de competitivitat i lluita. Res d’això és!

T’atreveixes a sentir aquell qui ets sense identificar-te amb el viscut o escoltat? Senzillament sent, i deixa que allò que no és real s’allunyi per a donar sentit a la teva vida i entendre la teva veritable essència.

Escolta al teu cor, i podràs sentir el xiuxiueig procedent més enllà de la teva matèria.

Estimada ànima, t’estimem i estem amb tu en tot moment. El meu ser també t’acompanya i vull dir-te que l’amor que hi ha en tu enlairarà la teva consciència fins a la Llum de la Saviesa, percebent la Realitat de la teva existència. Tens un sentit, i aquest, té a veure amb l’Amor. Potser no sents el xiuxiueig dels canvis que estàs vivint i s’estan apropant? Oh, sí, estimada ànima! Seran gloriosos i immensos, on el teu estimat món actual deixarà de ser com fins ara ha estat.

Ets part de la Llar, encara que et trobis en la forma. La teva veritable essència està esperant ser reconeguda per tu, i sobre tot, SENTIDA per tu!

Ets un regal de l’univers per a tots nosaltres. Fa temps que estàvem esperant el teu despertar i manifestació al món. Ets esperança per a molts i consol per a d’altres. Només tu pots transmetre el que sents de la manera que tu ets. Per això ets tan important per a tots nosaltres.

Tanca els ulls. Obre el teu cor i assossega la teva ànima. Després, sent la teva essència plena de pau en el teu interior, i a continuació sentiràs el xiuxiueig de la plenitud en tu.

Tot és molt fàcil i senzill quan deixem que el nostre cor ens guiï i la nostra essència es manifesti tal com és. Llavors, la Divinitat que som, es mostrarà d’una manera majestuosa i amb tota la seva plenitud en tu, i quan així sigui, tu, no seràs tu, perquè aquell a qui veurem, serà l’Amor a la Terra. 

El xiuxiujador d’ànimes sent, percep i irradia la força de l’Amor d’aquell qui en veritat és. La presència de la seva Divinitat harmonitza i anima a tot aquell que se li apropi.

 Des del meu cor, que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

                                                                                                                       

La nova etapa de la responsabilitat interior

Em sembla que ha arribat el moment de no escriure més sobre el què fer o donar informació de la direcció a seguir, perquè és cadascú qui ha de redescobrir el seu camí i el com fer-ho. És cadascú qui ha de viure en el seu present el que les circumstàncies li fan sentir. És a traves d’aquest sentir que es podrà arribar al coneixement i aprenentatge, donant peu a la saviesa, però necessitem el sentir per a adonar-nos d’allò que hi ha en nosaltres que hem de tenir present d’una altra manera a partir d’ara a la nostra vida,...i això, només hom ho pot fer per sí mateix.

Parlar o transmetre el camí que seguim, no permet del tot que un altre es responsabilitzi dels seus passos a donar a partir del moment anomenat. És des del nostre interior que es podrà arribar a saber qui es cadascú i què fer.

Tinc una mena de sensació que no és qüestió de parlar del camí que s’està seguint, sinó de saber del camí que estem fent. No es qüestió de parlar cap on es dirigeix, l’inèrcia que porta, sinó del què està fent cada un en el seu present. Això serà el que li donarà l’enteniment cap on es dirigeix. Serà la consciència del present, no el saber d’ell mateix en un ara posterior. Estar pendent del què serà, ens fa estar pendent d’alguna cosa exterior que no sempre es correspon amb el que vivim, ara i aquí.

Estar més pendent de la informació de l’univers, les seves vides i el que està succeint en ell en aquests moments, és voler conèixer-se un mateix sense tenir present aquell qui tu ets. Tu tens una realitat. És cert que en algun moment pot arribar-te a donar una empenta a continuar el camí vers tu mateix, però no farà que el teu potencial interior es manifesti perquè la teva visió estarà centrada fora de tu. Serà quan posem tota la nostra atenció en nosaltres mateixos, que es podrà conèixer-se un mateix, despertar la divinitat que s’és i manifestar-la.

Sabem que el planeta i la humanitat que l’habita es dirigeix vers a una harmonització a tots els nivells, on la densitat doni lloc a un enlairament energètic tal que tots els que convisquin en aquest món, puguin fer-ho en pau, amor i respecte. (No cal anomenar més pautes). L’Amor està fent-se un lloc en nosaltres.

Les energies actuals permeten obrir les portes de la responsabilitat de cadascú a la seva vida. Aquesta consisteix en conèixer qui habita l’interior de cadascú. Us sona l’expressió “qui sóc jo?”, doncs, la resposta està dins teu. La resposta a la pregunta “d’on vinc?” cal trobar-la en el que sents, i “a on vaig?”, només cal ser un observador del teu procés que estàs seguint. Veus? Només és qüestió d’un mateix el fet de saber d’un i connectar amb aquell qui som.

Saber del què succeeix més enllà de nosaltres ens pot portar a una distracció del nostre camí. És cert que a vegades ens pot donar un cop de mà, però quan obtenim un referent on agafar-nos per a mantenir una fortalesa en nosaltres, no sempre, aquest punt de referència ens allibera, perquè esperem més i més d’ell, a vegades, quedant atrapats en una dependència per a un il·lusori alliberament de la nostra ànima i el nostre ser de la dualitat. És com a un nen petit donar-li un bastó o un recolzament per a aixecar-se cada vegada que ensopegui i caigui, o fer-li veure i ensenyar-li que pot aixecar-se per sí sol. Quan ja en sàpiga, s’adonarà que no calen els suports i recolzaments físics per a enlairar-se, perquè per ell mateix ho pot aconseguir. Començant per a trobar el camí vers un mateix, per sí mateix, ens obrirà les portes i l’enteniment del què succeeix fora de nosaltres. Allò que veiem fora, és la referència del nostre interior. Què tal si comencem des de l’inici a mostrar la direcció de la divinitat, i no la dualitat, tenint present només la divinitat com una referència per a repenjar-s’hi quan algú ho necessiti?

Jo he seguit un procés, on m’ha ajudat el fet de fer una sèrie de cursos i tallers sobre aspectes de nosaltres, però el que ha fet l’alliberament d’aquell qui ara jo sóc, ha estat l’aplicació i la interiorització de l’aprés. Eren uns temps on l’energia no era la d’ara.  Obrir el cor, perdre la por i endinsar-me dins meu per a escoltar i seguir la veu del meu cor, m’ha portat a adonar-me que no necessitava cap curs, ni seminaris, ni cap altra mena per a arribar a mi mateix.

Ha arribat l’hora d’anar a un mateix, de no dependre de ningú i de confiar i tenir Fe en el camí que estem seguint, sempre i tant, quan tenim la sensació que estem fent i estem allà on hem d’estar en aquests moments.

Al llarg del camí he conegut moltes persones que han prioritzat les comunicacions exteriors i les activitats on es volien fer veure que aquell camí era l’adequat per a cadascú. Ja no calen tants indicatius en el nostre camí. En el fons, només es necessita un, i és aquell on mostra una fletxa que indica el teu interior. Tot un món interior ple d’amor, estats, sentiments, percepcions i d’altres portes esperant ser obertes per a saber de tu!

M’he adonat en la distància, que gran part del què s’ha fet, ara ja no és vigent, sent obsolet o estant caducat.  Aquells passos van servir en el seu temps, que et podien donar una empenta per a pujar nous esglaons, però aquests esglaons els havies de pujar tu, no que et graduessin com en una escala acadèmica.

Allò que hi ha dins teu, només tu ho pots trobar i gaudir!

El major tresor que pots arribar a trobar, està esperant en el teu interior ser trobat perquè l’acceptis i el gaudeixis al llarg de la teva existència a partir d’ara. Perdre les pors, et permetrà endinsar-te i començar a veure una mena de llum, cada vegada més clara i intensa per a adonar-te que allò que sempre has buscat a la teva vida, ja ho tenies dins teu, esperant ser trobat. Quina gran troballa, el fet de trobar-te a tu mateix! Quan et retrobes, deixes de fer cursos, seminaris, tallers, llegir llibres,.....però escolta en tot moment el teu cor, perquè ell et guiarà vers la Font adequada per a la teva ànima!

Trobaràs Fonts en tot el teu camí, només cal que t’adonis d’elles per a beure de l’aigua que més et convingui. Escolta el teu cor, que ell et guiarà. Discernir per un mateix és una de les característiques d’aquest aprenentatge realitzat des del teu propi autoconeixement.

No estàs sola, estimada ànima. No has estat mai sola.

Continuo rebent missatges i e-mails d’algunes de vosaltres on em compartiu el fet de sentir entitats i rebre comunicacions. Això no s’aprèn. És sent vosaltres que us uniu amb la Llar de la qual procediu. Sempre heu pertanyut a ella, i és en aquests temps que la humanitat torna a Casa.

Jo puc ser una Font, com tu una altra pel teu entorn, però no heu de beure d’on una gran part beu, perquè potser aquella no serà la que et traurà la set de tu per a sempre. Només anant al vostre interior sabreu la Veritat. El discerniment, la veu que us guia, el xiuxiueig que us indica el camí a seguir, tot, absolutament tot el que és important i la Veritat per a tu, sorgeix del teu interior. Per això, la importància de conèixer-te des del teu interior. Tots els tresors anhelats ja es troben en el teu interior. Activant les pautes del teu ADN per a arribar a ells, et permetran sentir aquell qui ets, i no la dualitat que vas acceptar en tu. Aquesta activació es produeix quan t’endinses a tu mateix i comences a adonar-te de tot el que ets i acceptes el teu potencial com a ser espiritual, deixant-te guiar pel teu cor i sentint en tot moment, la honestedat entre el que sents, penses, dius i actues.

Això només ho pots fer sent tu. Deixant que el teu interior es manifesti, la teva essència divina es manifestarà.

Estàs en el camí. Estem en aquesta direcció, per això, el nostre estimat món va com va.

Les Fonts, d’alguna manera, continuaran sent-hi, mentre hi hagi qui no cregui en ell i en el seu potencial. La teva presència alimenta la dels altres, però no amb una consciència d’ajudar als altres perquè ho necessiten, sinó, adonant-te del potencial diví que els altres també tenen. Sent tu, els altres també ho seran. Serà per Ressonància, no per voler convèncer-los i ajudar-los.

Les Fonts continuaran existent, però ja no “per a guiar el ramat”, sinó per “alimentar-los en el seu camí mentre ells són ells”. L’energia és molt diferent del primer propòsit al segon. L’Amor està demanant pas a la nostra vida. Obra’t a ell!

Que l’Amor i la Pau sigui en tots vosaltres per a sentir aquell qui en veritat sou. 

Activitats pel mes de gener

A continuació us anuncio les properes trobades de cara el mes de gener:

-         MEDITARIA a Les Franqueses (Granollers):  Tots els dimecres, a partir del dia 7, just després de les festes, iniciem un nou grup de MEDITARIA en el Centre SOL. Els interessats, bé per les inscripcions o més informació podeu trucar a Asunción (625540399).

-         MEDITARIA en dissabte per la tarda. Com sempre, continuarà sent els segons dissabtes de cada mes. La propera trobada serà el 10 de gener. Per a més informació o confirmació d’assistència, escriure un e-mail a emaeljordimm@gmail.com

-           Seminari SENTIR!: El cap de setmana 24/25 de gener. Pel gener es farà la primera part, i a finals de febrer, principi de març, la segona part. Per a inscripcions i informació, veure el document adjunt.  

Si estiguéssiu interessats que els cursos, tallers o el Seminari es realitzin a la vostra població, centre o associació, podeu enviar un e-mail a la direcció emaeljordimm@gmail.com 

A tots, una abraçada. 

Des del bressol de l'assossegament

El suau llanguiment de l’harmonia interior no té obstacles ni reptes a superar. No hi ha murs ni situacions que puguin alterar aquest estat innat del ser. Al sentir la crida assossegada de la teva essència, fa que t’alliberis a ella per a ser gronxat per la gràcia divina de la teva majestuositat.

El flux que t’envolta, abraça i encoratja et fa sentir la fortalesa en tu, la capacitat de sentir l’absolut control, sense cap esforç en aquest sentit. La plena pau interior et porta a ser observador del procés, fent-te entendre cada pas, decorat i escena que puguis arribar a veure o sentir.

Des de la presència com observador divises el camí més enllà del present i perceps l’evolució del ser segons el seu procedir actual. Entens aquest “ara”, adonant-te de la perfecció que hi ha a cada acte i espontaneïtat que un pot arribar a tenir. No hi ha major satisfacció que poder veure l’evolució de l’existència espiritual i el Tot en cadascú.

Veus. Sents. Sents. Sents. Veus. Sents i sents. Veus i sents en el grau més àlgid de la nostra capacitat d’estimar.

L’odre i l’assossegament interior són part de la nostra naturalesa. Tornem a ella amb acceleritat, sense forçar ni accelerar, per la nostra part mental, cap pas realitzat. Sentim, som. Sent, accelerem el procés.

Des dels hangars de la nostra ànima disposada a mostrar la seva plena llibertat, la Terra es conjura amb l’Univers per a ser Un i poder enlairar cada ànima desperta, desplegant les consciències per a enlairar el vol.

El vòrtex de l’ascensió es va mostrant davant nostre per a poder pujar-nos a ell i enlairar-nos cap el més alt de la nostra voluntat, guiada per la divinitat que dins de cadascú hi ha.

No hi ha major bellesa que obrir el cor i sentir la perfecció de l’existent.

No hi ha major plenitud i èxtasi espiritual que saber del sentit de la nostra existència.

La nostra propera parada ja ens espera.

La calidesa de la terra on plantarem les nostres arrels més profundes està donant els seus brots per a recollir, a la teva arribada, els fruits desitjats. Deixa’t emportar, estimada ànima, per l’alè de la Llar! Deixa’t portar per la candidesa i familiaritat de les trobades del teu camí actual. El que vius, ressona en el teu interior, perquè així va ser acordat per la Font i tu. Tornes a recordar aquell qui ets.

El sentit calmat amb la teva harmonia interior, fa que aturis el temps i puguis adonar-te que només el present existeix i té sentit. Només ets. Un aurèola de pau, llum i serenitat t’envolten i arreceren cada racó de la teva matèria cel·lular, enlairant la vibració del teu ser, i irradiant el resplendor de la teva presència.

 És en aquest estat que entens el concepte de la infinita de l’univers. Sents la teva infinitat, el teu univers interior. Sents la magnitud de la teva essència.

Sent, arribes. Sent, t’empoderes. Sent, saps.

Quan arribes, sents la teva fortalesa, capacitat de creació i coratge i la saviesa emergeix de tu com un sortidor d’aigües cristal·lines i pures.

Tu et converteixes en aquesta Font Major en mig del teu entorn, alimentant els sers que t’envolten.

Perceps la melodia del silenci i l’emoció de poder-lo sentir.  

Hi ha tant per sentir, com únic camí de la saviesa celestial en nosaltres!

L’estat interior del nostre ser que ens recorda aquell qui som, es deu al lliurament incondicional de la nostra ànima i tot el nostre ser, no a unes pautes externes, sinó a la guia i voluntat emanada del nostre cor. És llavors, on els xiuxiueigs més enllà del nostre present arriben al nostre interior i la Veritat es manifesta en nosaltres.

Nosaltres som la Veritat. La nostra essència és la Veritat Universal en cadascú. Nosaltres som part d’aquest flux d’aigües tranquil·les, seguint el seu curs a la matèria.

 Esperem a la riba fins a divisar la nostra nau, ja en camí per a recollir aquell en qui ens convertirem, sent ja, la divinitat guiant-nos.

La remor de les aigües ens anuncien nous temps pel nostre ser, on el que va ser, ja no serà. Els somnis començaran a prendre forma dins del nostre procés de ja no demanar, controlar ni imposar a la vida allò que les nostres pors del passat val voler imposar-nos Ja no!

Aquieta’t i deixa’t portar pel que sents i pel buit interior que aquests instants poden proporcionar-te. Alegra’t per sentir i per permetre que el silenci t’obri les portes de la teva bellesa i el teu veritable ser.

No hi ha major plenitud que sentir la teva Divinitat habitant en tu.

Des del meu cor, que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

Feliç naixement i any nou

Us desitjo un feliç salt quàntic i un any nou a la vostra existència on el vostre cor serà la guia dels vostres passos vers la plenitud del vostre ser.

Sou sers amb una gran força interior quan sentiu aquell qui sou.

Obriu-vos i sentiu l’energia de l’Amor per a obrir el camí dels vostres passos i arribar a manifestar la Divinitat que cadascú és. Amb nosaltres, amb la nostra Divinitat, tot és possible.

Des del meu cor, a tots una abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en cadascuna de les vostres ànimes.

Gràcies a tots per estar en aquests moments àlgids de l’evolució del nostre estimat planeta.

Gràcies.