Moments de foscor de l'ànima

 

Hi ha moments en el procés de la vida, que s’ha tingut uns moments foscos de l’ànima, vivint una etapa on un no se sent bé i té ganes de deixar-la.

En relació a aquests moments, estant amb un ser conscient i connectat amb la seva essència innata, havent viscut moments com aquests, digué:

 

“Sempre m’he sortit d’ells. Els primers que vaig tenir aconseguia tenir l’estabilitat interior i no afectar-me com en d’altres ho feia. Em vaig sortir i sempre m’he sortit d’aquests moments foscos de la meva ànima.

Ara tinc molta més sensibilitat que el primer cop. Malgrat aquest temps que vaig viure, vaig aconseguir mantenir la meva estabilitat i pau interior.

Haig de dir que el que ha representat, aquests moments de foscor de la meva ànima m’han portat al meu interior i el que sento és molt superior al que sentia la primera vegada que vaig ser conscient dels moments de la foscor de l’ànima que vivia. No estava preocupat perquè sentia que finalitzaria aquesta etapa en la qual em trobava, com sempre vaig aconseguir alliberar-me en situacions com aquesta. Actualment aconsegueixo mantenir-me serè, sentint la meva Divinitat cada vegada més. Vaig aprendre a viure aquests moments i saber quins passos donar. Malgrat tot, vaig aconseguir un benestar interior, una pau i un Amor molt gran, procedent de la meva essència innata i dels germans de la Llar Celestial. Vaig aprendre a viure sense que m’afectés, encara que alguna vegada si que ha succeït degut a la intensitat que m’envoltava, però anant al meu interior sempre vaig aconseguir restablir i connectar, amb aquell qui en veritat jo era,.... la meva ànima. Aquesta, llavors, resplendia i irradiava la seva llum.

Són moments foscors de l’ànima, com es denomina, però dins meu veia com una llum al final del túnel de la foscor d’aquesta etapa que estava vivint.

Tots els moments foscors de l’ànima tenen el seu sentit de cara al procés evolutiu del ser, per a arribar a ser ell mateix, sinó, un no els viuria. Vaig arribar a aprendre d’aquests moments, i la Llar m’anava transmetent i em feia sentir i veure el final d’aquest període que estava vivint. Jo seguia el meu curs sabent que tot finalitzaria. Així va ser en cada un d’aquests moments, i al final sempre aconseguia sortir d’aquesta foscor viscuda. Com ja he dit abans, veia la llum al final del túnel i em dirigia sempre vers ella. Sabia qeu me’n sortiria i aconseguiria iniciar una nova etapa. Sempre he après alguna cosa, perquè quan es viuen moments com aquests, comporten un aprenentatge a realitzar.

Vaig començar a aprendre a viure segons el que vivia, perquè tot té el seu sentit i sentint la Fe dins meu conforme finalitzaria l’etapa que estava vivint. Tots els Mestres Espirituals han arribat a viure situacions com aquesta. Tots varen aconseguir aprendre i ascendir en el seu procés, portant a terme la seva missió en aquest planeta.

Els moments foscors de l’ànima tenen un temps limitat. S’inicia i després, amb el temps, finalitza. La duració depèn de cada individu i el que necessita aprendre per a arribar a ser ell segons lo acordat abans de néixer i encarnar. 

Veig i sento la Llum en mi i dins meu. Em sento tan bé quan sento el meu interior! Així està sent ara. Així és i serà.

Cadascú és Amor, Pau i Fe. Només es necessita que un sigui conscient per a sentir-lo.”