- Les paraules que pots arribar a escoltar, només són una mà perquè puguis arribar a aquell qui ets – va dir una vegada un mestre a un jove amb la consciència desperta i el seu cor obert.
- Què vols dir mestre en el sentit que són una mà?
- Les reaccions que puguin arribar a produir-se depenen del grau de consciència que un tingui. Quan aquestes paraules comporten un malestar, t’ensenyen a ser tu mateix i a no identificar-te amb elles. Si el que t’aporta és un benestar són un reflex del teu estat interior innat.
- Llavors, quan escoltes a algú que no vols escoltar per la seva manera d’expressar-se, vol dir que haig d’aprendre a respectar i ser jo mateix en aquestes situacions?
- O que aquest no és el camí a seguir. Deixa que qui s’enfadi es desfogui, perquè no ets tu qui ha creat aquest malestar sinó ell mateix al veure’t com un mirall de com hauria de ser el seu camí i no l’està portant a terme.
- Però si no accepta el que li pots arribar a dir perquè comprengui que no has creat tu aquest estat interior, què fer llavors?
- Deixa que segueixi el seu camí com tu el teu.
- Però si amb aquesta persona estic cada dia, què puc fer?
- Escoltar el teu interior i no parlar amb una paret. No vulguis convèncer-la. Ella està seguint el seu camí i tu el teu. Deixa que segueixi el seu procés. No et centris en ella. Si no et fa sentir bé, deixa-la perquè continuï amb el seu camí. El seu món no és el teu. Són sers que viuen des del seu exterior, no des del seu interior. Tu continua vivint des del teu interior. Ell et permetrà trobar una nova porta per a poder-la creuar i trobar a aquells que tinguin el seu cor obert per a arribar a ells mateixos.
- Ara ho entenc, mestre. Gràcies per les teves paraules.
- La paraula és un reflex sonor de l’interior d’un mateix – acabà dient el mestre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada