Dins d’aquest món físic, terrenal, fa que aspectes del dia a dia, a un li pugui fer tenir la sensació, a vegades, conforme no està sent comprès, i per tant, moltes vegades aquest ser, pot arribar a trobar-se sol. Llavors és quan sent dins de si mateix una sensació de solitud.
Realment un pot arribar a sentir-se sol en aquesta dimensió que es troba?
La solitud depèn del grau d’integració i acceptació amb l’entorn terrenal del ser. Quan s’anomena el terme terrenal, es refereix a lo establert en la societat que un viu. Si aquesta acceptació de l’exterior d’un és enlairada, llavors, lo terrenal et porta a sentir-te sol.
La solitud és un terme terrenal, no de la teva essència innata, d’aquell qui en veritat ets.
El veritable ser que cadascú és, es troba dins de sí mateix, el que es denomina el seu interior. Quan més es visqui des de la ment, menys vegades un anirà al seu interior. Dins d’un es troba la veritat de la vida d’aquest ser. Quan se sent aquell qui en veritat és, llavors la solitud desapareix, i s’agraeix el fet de tenir un temps per a un mateix i sentir part del potencial i de l’essència innata.
Viure segons lo establert us pot portar a la solitud. I ara torno a fer la pregunta que he realitzat anteriorment, però aquest cop no des de lo terrenal. La pregunta seria: Sent un mateix pot arribar a sentir-se sol i indefens?
- La resposta és NO.
Mai hem estat ni estarem sols. Cadascú pertany a l’univers, a una dimensió superior a la d’aquest món on us trobeu, el qual us pot fer creure que la solitud és una cosa innata; però la resposta d’aquell qui tu ets, és:
- Sou sers espirituals, vivint una experiència en una dimensió diferent a la vostra innata. Quan un sent dins de sí mateix les sensacions divines innates, llavors, percep la Llum i l’Amor en sí mateix. Això comporta, alhora, el sentir la presència de tots els sers de la família innata de la qual tots procedim. Quan s’arriba a aquest punt de veure, percebre i sentir la presència dels teus germans de la Llum, llavors sents una familiaritat i un sentir-te Un amb tots ells, tenint la plena sensació de no estar sol, perquè ells sempre han estat amb tu.
L’espiritualitat us enlairarà, mentre que la terrenalitat disminuirà les vostres freqüències, bloquejant el vostre procés evolutiu.
Els grans mestres espirituals o sers que estan arribant a viure des de la cinquena dimensió actualment, mai se senten sols, perquè saben del seu procés i del sentit de tot el viscut, diferenciant lo innat de lo no innat. Per això, poden avançar entre la foscor per a dirigir-se vers la Llum, degut a la divinitat que senten i perceben en ells, sense sentir un malestar dins de sí mateixos.
Tots sou sers amorosos. L’Amor no comporta el sentir-se sol, perquè al sentir aquest Amor dins d’un, sent també, la presència de la seva família innata de la Llar de la qual tots procedim.
Cada vegada, el procés evolutiu d’aquest món on us trobeu s’anirà enlairant, perquè les ànimes que en ell es troben cada vegada van despertant més, acceptant la seva veritable Llar i tot el que ella comporta quan així és.
Mai heu estat sols ni ho estareu. Sentiu la vostra veritable essència innata i les portes del vostre procés s’aniran obrint, rebent el resplendor de la Llum que elles us irradiaran.
Aquest món terrenal té la seva funció perquè un arribi a saber de sí mateix, no per a viure segons lo establert.
L’Univers està sempre amb tots vosaltres.
Vosaltres sou part d’ell, i mai, mai, heu estat sols.
A tots, una bona abraçada.
