Hi havia una vegada un nen que es trobava en un parc jugant amb l’Amor que portava sempre en ell. De sobte, se sentí un plorar. La mare el va reconèixer veient que era el seu fill qui plorava. Es dirigí a ell i li preguntà:
- Què t’ha passat, fill? Per què plores?
- Mare, estava jugant amb l’Amor, i se m’ha anat, i al buscar-lo no l’he trobat. No sé on està – li digué plorant.
- Se t’ha anat aquí on ara estàs?
El nen assentí amb el cap.
Als pocs segons, de sobte se’ls hi apropà un ocell petit, posant-se davant del nen. Aquest, quan el va veure, estirà la seva mà i l’ocell volà vers la seva palma.
- Mare! Mare! L’he trobat! – digué el nen.
- Què bonic que és – li digué la seva mare.
El nen deixà de plorar i començà a acaronar-lo.
La mare a continuació li digué:
- Tu, fill, ets el meu Amor. Amb tu sento el que mai he arribat a sentir. Tots sentiu l’Amor, quan us ho passeu bé. Aquesta Amor, el tens tu sempre dins teu – assenyalant el seu pit. Quan jugues i t’ho passes bé, sents l’Amor en tu. tot lo bo que t’envolta i et fa sentir bé, és el teu Amor.
- I el tindré sempre, mare?
- Si fill, sempre ha estat dins teu, i sempre estarà amb tu, encara que sembli que no el tinguis. Aquest ocell ha vist que no estaves bé, i el teu interior l’ha cridat perquè tornis a sentir-te bé. Per això ha vingut. Estàs bé ara?
- Sí – li respongué el nen.
- Quan un juga i és feliç, està fent que el seu Amor li faci sentir molt bé. Per això és important estar bé sempre i no preocupar-te. L’Amor sempre t’ajudarà.
- L’Amor és el meu amic – digué el nen somrient.
- Sí, fill. L’Amor sempre ens ajuda a estar bé. És el nostre amic. Tu ets Amor. Jo sóc Amor, i el pare és Amor.
- I l’ocell és Amor – afegí el nen somrient i acaronant a l’ocell que tenia a la palma de la seva mà.
El nen per més que obria la seva palma de la mà, l’ocell no se n’anava d’allà. Llavors el nen li digué:
- Pots marxar si vols. Jo sempre t’estimaré.
Aixecà el seu braç i l’ocell al percebre les energies d’aquell nen, emprengué el vol novament. S’aturà en una branca dels arbres que allà havia, com mirant-lo.
El nen somrient li digué:
- Adéu! – movent la mà com saludant-lo i acomiadant-se d’ell.
El nen, llavors, continuà jugant en el parc com ho estava fent fins ara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada