- Quan algú viu una situació que no sap què fer en aquells moments, se sent com sense fer res, immers en el temps, en les hores, adonant-se que encara queden moltes per a finalitzar aquell dia, i sentint en el seu interior immensos desitjos de fer alguna cosa, encara que aquesta alguna cosa no sigui el que sent dins d’ell a fer. Què pot fer mestre per a estar en aquets moments acordats i havent pres la decisió d’arribar fins aquest punt, no sabent que arribaria fins aquí?
- Són els moments perquè aquest ser vagi al seu interior i senti aquell qui és – respongué el mestre. Serà en aquests instants on podrà arribar a sentir que no està sol i que la seva situació li està portant a donar nous passos en el seu procés. (Pausa). A vegades, un ha de deixar tot el seu passat , o la seva situació viscuda fins aquell moment, per a poder arribar a la porta que li permetrà enlairar el seu ser. És quan estem amb nosaltres mateixos que se’ns permet saber del sentit de tot el viscut fins ara i del nostre camí.
- Mestre, si aquest algú va decidir prendre aquesta decisió que l’ha portar a aquests moments, cóm sortir d’ells i restablir la seva vida? – tornà a insistir el deixeble.
El mestre va fer uns moments de silenci, i a continuació digué:
- Escolta el teu interior i allò que sents procura portar-ho a terme, encara que no sigui de la manera que t’agradaria, però comença a donar passos en aquest sentit, perquè els passos donats et portaran a la creació de la teva nova vida i a un nou ser. Noves arrels començaran a créixer en tu. Per a arribar a la Glòria, un ha de sentir la seva Essència. Comença per acceptar la teva situació, perquè serà l’inici del que la vida està esperant per a donar-te. Un no ha de desanimar-se i veure el que no està sent segons ell. Aquests instants són inicis de l’acordat moments abans de la seva encarnació per a materialitzar el sentit pel qual va venir a aquest món on ara es troba. (Pausa). No existeixen els moments de sentir-se perdut, no sabent què fer, perquè aquesta solitud et convida a anar al teu interior per a sentir la presència d’aquells que amb tu estan i d’aquell qui en veritat és. Quan així és, llavors, acceptes la situació viscuda i t’adones que tot aquest instant comporta un aprenentatge de Llum percebent el sentit del procés per a arribar fins a aquest punt i el que aquest t’està aportant. Llavors la teva consciència s’enlaira i aquests moments es disposen a alliberar-se de tu. El sentit pel qual es crearen ja no tindrien sentit el continuar amb ells. (Pausa).
- ….
- Tot aquell que accepta i aprèn del viscut, recuperarà les forces per a continuar la seva vida i veurà com les portes s’aniran obrint per a la materialització del sentit del que un ha vingut a fer.
- …
- Tot té el seu sentit. Tot està basat en l’Amor vers un mateix. La seva ànima ha de mostrar-se per a arribar a ser un mateix. Tot el que un ser pot arribar a viure va ser acordat per ell. Tots pertanyem a un Pla Diví. Tots procedim de la mateixa Font.
- …
- No has d’infravalorar-te o tenir la sensació del que es denomina víctima, perquè quan així és, només és un medi perquè comencis a reaccionar anant al teu interior i sentir el veritable ser que ets. Llavors, les portes s’obriran i una vida t’estarà esperant perquè puguis manifestar-te plenament amb tot el teu resplendor. Aquests moments que m’has preguntat només és l’inici d’una nova vida en tu.
- I si t’adones que tu no pots viure per tu mateix?
- Tot el que necessites es troba dins teu. Endinsa’t i troba el benestar i el teu potencial, perquè cadascú és el creador de la seva pròpia vida. Centra’t en la saviesa que t’està aportant i deixa que es manifesti en la teva existència actual. En el seu moment començaràs a veure la Llum en el teu camí, la pau i l’alegria, així com la il·lusió i la motivació començaran a mostrar-se en tu, avançant en una nova direcció a la teva vida en relació a quan et senties perdut i no sabies què fer en aquells moments.
- Gràcies mestre – digué el deixeble com reflexiu en relació a tot lo escoltat i rebut.
A continuació expressà:
- M’agradaria arribar a tenir la pau i la serenitat que té – referint-se al mestre. Veig que no es preocupa per res i viu en l’equilibri constant.
- Tu tens aquests dons dins teu – respongué el mestre. La teva essència innata et portarà a viure i a sentir la Font de la qual procedeixes. Vas venir amb totes les claus que arribaries a necessitar al llarg del teu procés. Ara és el moment d’anar al teu interior per a trobar-les. L’Amor és en tu, i quan el sentis, la teva visió de la vida ja no serà la mateixa. Llavors, començaràs a trobar, cada vegada més, les claus en el teu interior per a anar obrint les portes de la teva Integritat.
El deixeble saludà al mestre i marxà disposat a anar al seu interior i trobar aquestes claus mestres per a materialitzar el sentit de la seva existència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada