Quan el voler no es materialitza a la teva vida

 

L’interior de cadascú és una font constant de creació per a portar a terme allò que un sent dins d’ell.

Al llarg de la vida, el ser pot viure diferents situacions que venen a ser com negacions que se li fan per a aconseguir allò que pretén obtenir. No hi ha una porta tancada per sortir-se’n d’aquests moments, sinó que sempre es pot superar aquestes mancances o suposades adversitats presentades en el seu entorn on un es troba inclòs o influenciat. Sempre, si un està preparat interiorment, pot arribar a sortir-se’n d’aquests moments que viu. Al final, si un està obert de cor, comporta un aprenentatge del viscut per a adonar-se del què representa el no aconseguir, no tenir o no poder fer allò que sent intensament dins teu.

Quan és així, és una benedicció del univers vers el teu ser, on la teva ànima es disposa a donar-li sentit a tot el que un pot viure, en un sentit o altre.

Un pot no seguir un camí volgut, però en canvi, troba altres adreces que li permeten arribar allà on vol arribar. D’altres, en mig d’aquest únic camí que ha trobat, s’adona que no hi ha un altre que el pugui portar vers allò que sent en aquells moments dins seu. No troba cap altre sortida a agafar, cap altre opció, només la que viu i no és el que un voldria inicialment.

Es viu en un sistema de vida on tot ha de ser segons un vol: jo vull això, jo vull portar a terme allò altre, jo no vull seguir així, sinó d’una altra manera, etc... Tot és un voler i voler segons un vol mentalment. El raciocini fa que el ser porti a terme, en tot moment, allò que està establert en el seu entorn, digueu-li família, societat, tradicions, religions, polítiques o socials, entre d’altres. Tot voler comporta unes idees establertes i uns hàbits a seguir segon lo inculcat des de la infantesa que un pot arribar a viure. La majoria d’elles estan basades en les creences d’aquells qui estableixen el què fer i el com fer-ho.

El voler en aquest món procedeix del raciocini, de la part mental. Això els fa donar passos per a mantenir una imatge i per a potenciar les pors en ells al llarg de les seves vides. Quan hom no vol, el seu entorn el pot assenyalar com algú que viu en un món fictici, irreal i imaginari. Representa que no viu en un món real, on el que s’ha de fer per a viure és tot allò que hi ha establert, quan tota la normativa, lleis i reglamentacions, es basen en la part mental i no en la veritable essència de l’individu. No està basat pel major bé de tots, la igualtat i el respecte per a tots.

Quan algú ja és conscient d’aquest fet i ha començat a viure des del seu interior, des del que el seu cor li diu i li fa sentir per a poder actuar, s’adona que la seva veu interior no coincideix amb el com es viu o està establert. Amb el temps, un aprèn a viure segons el seu interior i no segons l’exterior que l’envolta. Això fa que, a vegades, siguis un marginat perquè ningú et té en compte i rebutgen i et neguen allò que et pertany per naturalesa, degut que no has fet, o estàs fent, allò que tothom fa. Un arriba a tenir experiències d’aquest tipus i, amb el temps, la seva presència no sempre encaixa dins del món “no real” que s’està vivint en aquest planeta d’una sola lluna.

El voler no és el camí a seguir. Llavors algú pot preguntar-se:

-         I quin és el camí a seguir, doncs?

-         El del Sentir.

Tots naixem dins d’un cos. Venim encarnats per a viure tota una sèrie d’experiències per a evolucionar el nostre ser. Quan alguna cosa no coincideix amb el que un viu, llavors, el porta a reflexionar i a obtenir un aprenentatge que s’obra al sentit pel qual ha viscut allò. Sovint, malauradament, gran part dels qui viuen unes experiències no volgudes, es desentenen d’allò creant una energia de victimisme, patiment i d’incapacitat per a obtenir allò que vol a la vida. L’únic que comportarà a aquells que prenguin aquestes actituds davant el viscut, és l’estancament, la crítica, el jutjar i a les pors intensificades que comporta el no ser un mateix. No tot el que es viu no volgut, representa el sentit a la nostra vida. Tots, absolutament tots, atraiem al nostre procés, allò segons l’energia que portem dins activada. Quan més creences tinguem, més ens allunyarem de nosaltres mateixos, i més incapaços estarem per a sortir-nos de la situació viscuda.

Un dels canvis de la nova vida, es el no voler, i activar més el sentir en un mateix. Quan més facis segons el que sents, més arribaràs a ser tu mateix, i atrauràs allò que necessites realment, adonant-te que et fa sentir bé. Quan el que atraus no et fa sentir bé, és que estàs intentant aconseguir allò que vols. Sent així, voldrà dir que les teves creences estan predominant al llarg de la teva vida actual, i aquest no és el camí a seguir. Tingues present aquell qui tu ets. Escolta’t, i llavors sentiràs quins passos donar a la teva vida, sense voler aconseguir, senzillament materialitzar allò que has vingut a fer en aquesta existència de vida actual.

Els grans mestres espirituals, no desitjaven res material a la vida, només sentien el què fer i de quina manera portar a terme allò pel qual van encarnar. Quan un actua així davant la vida, tot el que necessita se li és donat. Per això hem de ser conscients de qui som realment. No som qui ens diuen que som. Només un és capaç de saber i sentir aquell qui realment és. Llavors, tot és possible segons el què ha vingut a fer en aquesta vida.

Aquest és un dels aspectes a aplicar i tenir en compte en els temps que estem vivint actualment. El món celestial, els sers de la Llum, ens estan anunciant cada vegada més, el fet de no pensar o tenir creences, sinó el fet de sentir el teu interior per a saber què fer en tot moment, en el teu procés evolutiu actual.

El voler, pertany a una energia de viure del passat, on la vida existent  era de baixa vibració. Se’ns estan obrint unes portes per a crear una nova vida més en acord amb qui som realment. El voler no entra en joc en aquests nous temps, sinó el Sentir.

Quan un sent, sap,.....i obté.

Quan un vol, és perquè es troba perdut i té por de no tenir res i no poder viure. Llavors és quan apareix l’esforç i la lluita constant per a obtenir.

Tots, absolutament tots, tenim el que necessitem. I aquest necessitar, no és físic, material, sinó espiritual. Lo físic et vindrà per sí sol. Quan aconseguim activar la nostra espiritualitat, la nostra essència innata, llavors anirem atraient a la nostra vida tot allò que puguem arribar a necessitar per a materialitzar allò que hem vingut a fer, que ha estat acordat, voluntàriament, per nosaltres mateixos, acceptant tot el que viuríem en aquest món on ara ens trobem.

Aprendre a Sentir, ens allibera de tota limitació que en aquest món pot haver. Permet, també, poder-se expressar segons un és en veritat, perdent tota por i activant tot el seu potencial espiritual, contingut en el seu ADN, per a poder portar el Cel aquí a la Terra, i realitzar completament la Voluntat Divina que li correspon segons el seu procés evolutiu.

Tot és i serà.

El voler és una imposició que no depèn de tu, sinó de la teva ment racional del teu entorn.

El Sentir és obrir la porta de la teva plena realització en aquest món, el qual és un aliat del teu procés. Sent la veu del teu Cor, d’aquell qui en veritat tu ets.

 

Que l’Amor i la Pau siguin en  tu.