El Treball i la Vida

 

 

Fa poc vaig estar parlant amb algú, que en un moment determinat em va dir:

-         Una cosa és el treball, i l’altra la meva vida.

Potser et sonin aquestes paraules, i fins i tot, pots estar d’acord amb elles.

Tota la nostra presència en aquesta vida està relacionada amb aquell qui en veritat som. Nosaltres som un ser complert, sencer. Quan comencem a diferenciar alguns aspectes relacionats amb la nostra quotidianitat estem establint que aquells aspectes que realitzo no són part de mi. Llavors és quan ve la pregunta de:

-         Per què estic on estic i faig el que faig? – en relació a situacions que un no valora o no es troba bé amb elles.

Moltes vegades, degut a un viure des de la ment, les creences imposades des de l’exterior, el ser realitza unes activitats i s’introdueix en uns ambients que no són els propicis per a la manifestació de la seva ànima.

Més enllà de la realitat es troba el viure segons lo establert. Aquest és un dels motius pel qual un viu moments de malestar, basat en la por i els dubtes.

No hi ha res que nosaltres no puguem solucionar o sanar. Som sers complerts. Només fa falta que un travessi la porta del seu interior per a adonar-se de qui és i el potencial innat que es troba en ell.

És realment alguna cosa diferent el treball de la vida d’un?

La resposta és NO. Tot allò que es realitza creant un malestar o alguna cosa aliena a un mateix, és degut a una decisió que es pren degut al desconeixement d’un mateix.

Les nostres decisions estan basades en el grau de consciència que un pot arribar a tenir. A major grau de consciència, un es trobarà en llocs que gaudirà d’ells i li crearan benestar en tot el seu ser, sentint-se realitzat per portar a terme allò que sent en el seu interior, a través de la veu del seu cor.

Tot el que fem ens porta a una reflexió. Aquí és quan un ha de posar de sí per a adonar-se del sentit d’allò que realitza a la seva vida, amb tot el que li està aportant.

La nostra activitat en el nostre procés no és alguna cosa aliena a la nostra vida, sinó part d’ella i amb un sentit primordial per a poder seguir el nostre procés evolutiu.

No valores el treball que estàs realitzant a la teva vida? Llavors és que ha arribat l’hora de fer canvis.

El treball laboral que un fa en el seu dia a dia, té a veure amb el saber d’ell mateix i manifestar-se tal com és. Degut a la sobrevaloració del diner en aquest món, fa que s’arribi a controlar a tots aquells que no en tenen per a continuar amb aquesta energia en aquest món i potenciar la desigualtat, la injustícia i la manca de valoració vers aquell qui un és i els altres.

Tots tenim unes característiques pròpies dins de nosaltres que no tots les tenen. Aquestes, si un és conscient de la seva existència, podrà adonar-se que serà el camí a seguir en aquesta vida, podent ajudar als altres i fer que tots puguis obrir el seu cor i gaudir de la vida que tenen en aquests moments.

El treball és part de la nostra vida. Quan se’l separa d’aquell qui un és, llavors, la seva qualitat de vida disminueix i comença a veure, bàsicament, tot allò que no està funcionant, tancant-se en sí mateix, ple de pors i dubtes sobre el cóm anirà la seva vida, seguint la direcció del que la seva ment li indica. Així és com l’individu queda atrapat en aquesta vida a través de lo inculcat des de l’exterior.

El teu treball és una part important del teu procés, i per tant, un element fonamental per a arribar a ser tu.

Quan un és un mateix? Quan escolta el seu interior per a realitzar allò que sent, portant-lo a terme. Quan un realitza allò que sent, llavors gaudeix amb el que fa i s’està manifestant ell mateix. No importa el que faci, mentre sigui allò que sent en el seu interior. El cor us parla constantment, però no sempre se l’escolta. És ignorat, i això fa que la vida vagi disminuint la seva qualitat, el seu benestar i l’alegria que ella comporta.

-         La meva vida és la meva vida, i el meu treball és alguna cosa que no em pertany. El que em pertany és la meva vida i és a ella a qui m’haig de dedicar per a sentir-me bé.

Ara faltaria dir:

-         El teu treball només són les pors de lo inculcat anteriorment a la teva vida. Sigues tu mateix, i llavors la teva vida et somriurà. La teva feina i la teva actitud en ella és el reflex de com ets tu interiorment i quina actitud tens davant la vida.

He arribat a tractar casos on algú no es trobava bé allà on treballava. Això el va fer reaccionar, i cada reacció manifestada, el seu grau de valoració per part de l’empresa anava pujant cada vegada més, incloent el salari.

Com ja he dit anteriorment, el treball té el seu sentit a la nostra vida, i quan aquest no t’aporta alegria, benestar o il·lusió, és que hi ha alguna cosa en tu que has de modificar. La teva activitat laboral només és un reflex del teu interior i de com et trobes en ella. Persones que han reaccionat i han estat elles, els ha servit per a arribar a manifestar aquell qui un és, veient amb gran claredat la direcció a seguir a la seva vida, alliberant-se completament de les pors, els dubtes i les inseguretats.

Quan un és ell mateix, la vida et recolza portant-te allà on, segons el teu interior i el que has vingut a fer en aquesta vida actual, pots manifestar el teu veritable ser amb tota la teva plenitud i benestar absolut. Llavors, tot va bé. Si així no és, i et sents molest o no estàs content o bé amb el que fas, amb el que treballes, és que se t’ha estat dient que has d’anar al teu interior i escoltar el teu cor.

Moltes vegades, la feina que un realitza és la porta a creuar per a arribar a ell mateix. Conec casos on així ha estat o està sent.

La teva feina és part de tu. És una manifestació per a poder arribar a aquell qui ets i poder-lo manifestar d’una manera plena i absoluta.  

T’imagines que tots aquells que no els agrada la seva feina o no gaudeixen d’ella poguessin canviar-se amb d’altres que sí que realitzen allò que un li agradaria fer però no per a ells? Si tots fessin allò que el seu interior els indica, el món aniria molt millor, perquè l’alegria, la motivació i el respecte s’establiria en aquesta terra on vivim.

Quan un fa allò que sent que ha de fer segons el seu sentit en aquesta vida, l’univers et facilita la teva plena realització i materialització. Quan així és, ajudes a aquest món a enlairar-se fent que la igualtat, el respecte i el major bé de tots sigui establert fermament amb tot el que això representa.

El treball i la vida estan units. Escolta el teu interior i sabràs què fer a la teva vida. Quan així és, el que pots arribar a necessitar te és donat. El benestar serà en tu, i la pau i la serenitat guiaran la teva vida per a la teva plena realització segons has vingut en aquesta vida actual.

Tu ets la Font de la teva vida. No temis perquè quan més siguis tu, aquesta Font rajarà més quantitat  de tot allò que puguis arribar a necessitar, i no tan sols per a mi, sinó per a tots aquells que t’envoltin: parella, fills, família, amics, companys,....

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.