Degut a la capacitat dels nens d'avui de percepció que tenen en relació a les energies que els envolten, avui us presento aquests moments que un nen s'adonà que la seva mare no se sentia bé interiorment.Per a tots vosaltres, una abrarçada.
- Mare, què et passa? – li preguntà un nen a la seva mare.
- Per què ho preguntes, fill?
- No ho sé. Sembla com si no et trobessis bé.
- Estic bé. Hi ha vegades – continuà dient la mare - , que la vida et fa viure alguna cosa que no és el que un voldria.
Després d’un petit silenci, el fill digué:
- Què t’ha passat?
- Quan t’has enfadat alguna vegada, en aquell moment no estàs gaire bé, però després se’t passa i tornes a estar bé, oi? Necessitem un temps per a recuperar-nos. Això es el que m’està passant ara a mi, estimat fill. Jo estic una mica bé, t’estimo i tinc ganes de jugar amb tu una altra vegada però necessito un temps per a mi. Després ja estaré bé del tot.
- Mama – digué el nen després d’escoltar aquestes paraules – no m’agrada veure’t així. Vull que estiguis bé. M’agrada quan rius.
- Tranquil, perquè no he perdut el somrís i m’agrada riure, tu ja ho saps – digué fent un somrís. (Pausa). El que passa és que a vegades les coses no surten com a un li agradaria que fossin, com per exemple ahir, que vas voler anar a casa d’en Joan i nosaltres teníem que anar a comprar. Tranquil que hi haurà d’altres moments, i no per això deixarem de ser amics d’ell. Desprès se’t va passar i tot va tornar a com si no hagués passat res. Tot necessita el seu temps, i ara jo no estic enfadada però també necessito el meu temps. Després ja estaré bé.
- Què t’ha passat, mama?
Mirant al seu fill i ajupint-se per a posar-se a la seva alçada li va dir:
- Pensava que podria canviar de feina, però al final no ha pogut ser i continuaré aquí on ara sóc. Em feia molta il·lusió treballar en un altre lloc.
- No t’agrada treballar on ets? – preguntà el nen.
- Estic en un lloc on no gaudeixo molt però estic amb gent, i hi ha alguna que és divertida i ja ens coneixem de fa temps, però m’agradaria fer altres coses i aquí on sóc no puc fer-les. Estic contenta per estar aquí on sóc però m’agradaria passar-m’ho millor.
Després d’una petita pausa la mare li preguntà:
- A tu, per exemple, què es el que més t’agrada fer?
A continuació el nen respongué després de com pensar-s’ho uns moments:
- Jugar i estar amb els meus amics, i també estar amb tu i amb el papa – respongué.
- Bé, fill! M’agrada sentir-te dir això perquè a mi també m’agrada estar amb tu, i a més a més, aquesta tarda anirem al parc, i allà segurament estarà en Joan, també. Podràs jugar amb ell.
A continuació la mare abraçà al seu fill i aquest li correspongué. Els dos somrigueren quan ho feren.
- T’estimo molt – digué la mare -, i encara que alguna vegada sembla que no estic bé sempre t’estimaré.
- Jo també t’estimo mama.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada