Trobada amb Rijdo

 

Avui us vull mostrar aquestes paraules d’un ser especial d’aquest món on vivim. És un ser cristall – arco iris. Us deixo amb Rijdo.

 

-         Hola Rijdo, bon dia. Hi ha moltes persones que desitjarien conèixer-te i poder-te escoltar amb tot el que portes al teu interior d’una manera innata. M’agradaria, avui, fer-te una entrevista perquè puguis arribar a tots ells amb el que ens hagis de dir. Abans que res, agrair-te la teva presència aquí, donant peu a aquesta trobada. Per a mi és un plaer poder estar amb tu.

-         Encantat de poder estar aquí. T’agraeixo la teva invitació.

-         Qui és Rijdo?

-         A vegades, sense un donar-se compte,dóna a entendre que uns són més importants que d’altres, quan en el fons, tots procedim de la mateixa font. Hi ha unes diferències en aquest plànol terrenal, però no en la nostra essència innata. Jo no sóc més que un altre, ni l’altre és més que jo o que tu. Tots procedim de la mateixa energia. Cert és que cadascú va seguint el seu ritme i sembla que uns estiguin en un punt del procés, i d’altres en un altre. Cadascú està en el lloc que li correspon en aquest moment. (Pausa). M’has preguntat qui és en Rijdo. Sincerament haig de dir-te – comenta amb un somriure -, que he rebut molts noms que han pogut definir la meva presència en aquesta vida. Sincerament haig de dir-te que ajudo a les persones, a les ànimes, a seguir el seu procés segons lo acordat abans de la seva arribada en aquest món. Rijdo és un ser que està lliurat a la Voluntat Superior actuant en aquest pla terrenal. No sóc d’aquest món. He vingut per a ajudar-lo en el seu procés d’enlairament. Ajudo a recordar qui és cadascú per a poder portar a terme le sentint pel qual està aquí.

-         De quina manera estàs ajudant?

-          Tots estem fets d’energia. Aquesta permet anar tenint una qualitat de vida o una altra. M’han vingut diferents tipus de persones amb energies diferents. No importa el que visqui, sinó les arrels d’aquesta energia que ara té. Si se li treuen les males herbes que porta amb ell, llavors, podrà créixer amb una major rapidesa, seguretat i benestar. La meva atenció està posada en el fons del símptoma, per a poder-lo sanar. No seré jo qui ho faci, perquè vivim en temps on ara, cadascú, ha de ser el seu propi auto-sanador. Jo sóc simplement un mirall on ell pot veure’s reflectit i saber què fer.

-         M’agrada aquesta metàfora del mirall. Imagina’t que algú et ve per un problema d’infravaloració.

-         Normalment, quan al llarg de la meva vida un té aquesta sensació d’infravaloració, és perquè no és conscient que ho te, per tant, no sap que es valora poc i que és capaç de fer molt més del que està fent i amb majors resultats. S’hauria d’equilibrar la seva energia i tenir unes paraules amb ell.

-         Tu ets un ser cristall- arco iris. La teva manera de ser no es correspon amb el que normalment s’actua en aquest món. Què ens diries per a poder fer un món millor?

-         Cadascú conté en el seu interior l’essència de l’Amor, però el viure en aquest planeta que ens trobem, s’arriba a identificar amb tot allò que se li indica o rep en relació a com actuar. No som terrenals, però no ho dic per mi, sinó per cada una de les ànimes encarnades. El fet de viure aquí, en aquest pla material, en un ambient diferent al nostre estat interior natural, fa que es reaccioni per a viure situacions totalment oposades a la nostra essència. A vegades, és necessari viure aquests moments no desitjats per a poder reaccionar i anar a l’interior de cadascú per a recordar qui se és. No sempre succeeix això. Jo els ajudo i els faig sentir la seva essència perquè ells puguin adonar-se que hi ha una altra visió de la vida diferent a la seva més esperançadora i possible a realitzar, per a crear aquest estat interior de pau, serenitat i equilibri. Els ajudo a donar aquests passos, per a recordar qui veritablement són i poder veure la seva vida des del seu cor, la seva veritable essència, i no des de la seva racionalitat. La ment té la seva funció, però no la de decidir i guiar. Quan se sent l’essència d’un, llavors, tot és possible.

-         Desperten la seva consciència – dic.

-         Quan obres els ulls i mires el terra, veient que hi ha una gran pedra, amb la qual has ensopegat, llavors, és quan t’adones del veritable motiu pel qual has pogut caure al terra. A partir d’aquell moment estaràs ja més atent, mirant al terra per a no ensopegar més.

-         …

-         Viure és molt fàcil, només es necessita ser un mateix. Aquest és el camí a seguir. Aquest procés és el que s’ha de realitzar per a arribar a aquell qui cadascú és. En aquest sentit els ajudo.

-         Com definiries tu, aquest món en el qual vivim?

-         Està a les nostres mans el poder viure amb la Unicitat entre tots els que l’habiten. L’historial tingut per les energies que s’ha viscut anteriorment, en el passat, han fet que es creessin tradicions, costums, rituals, creences i una manera d’actuar que no es correspon amb qui som en veritat. Això ha creat un distanciament entre els sers i les diferents societats i països existents al llarg d’aquest planeta. Degut a això, i a la predisposició de voler canviar aquest món, ara aquest, es troba en un procés evolutiu per a establir i harmonitzar les energies existents en ell. Aquest canvi es basa en anar a l’interior de cadascú i sentir la seva essència per a irradiar-la i transformar la seva pròpia vida, enlairant la vibració personal i la del planeta. És un món basat en la forma. La vida segons la nostra procedència és viure des del fons de cadascú, i obrir els cors per a poder unir-nos, creant una Unicitat on el benestar, l’alegria i la materialització del que cadascú sent pugui veure’s realitzat, sentint la plenitud en cadascú. Si tinguéssim que dir-ho amb una frase, et diria que: “aquest món necessita viure des del fons, no des de la forma; des del cor, no des de la ment. Només existeix l’Amor”. Llavors, tots ens sentirem com a “Casa” dins d’aquest pla terrenal, que amb el temps deixarà de ser-ho.

-         Què vols dir amb això últim?

-         Que el Cel serà a la Terra.

-         En aquests moments, cóm et sents tu vivint aquí?

-         No és el meu món, però sí ho és per a portar a terme el que he vingut a fer. Em sento un més com a voluntari, però no és la nostra procedència. No és el meu món, com ja he dit, però vaig accedir a venir per a ajudar-lo.

-         Què sents en el temps que portes vivint aquí?

-         Vaig haver d’aprendre a observar com vivien. Després vaig haver de començar a saber cóm pensaven i què feien, per a poder-los ajudar.

-         Però no et senties identificat amb el que veies i feien, oi?

-         No. El que sentia dins meu i el que havia vingut a fer no es corresponia amb el que els altres feien.

-         Et vas sentir comprès i acceptat?

-         En un principi no. Com jo sentia no era acceptat en els entorns i medis en els quals em trobava. No entenia perquè feien el que feien i deien el que deien. Amb el temps vaig entendre el per què. Vaig haver d’anar al meu interior per a poder subsistir inicialment en aquest món al llarg dels meus anys,fins que va arribar el moment que vaig anar perdent la por a començar a mostrar-me segons sentia i havia de ser.

-         Una pregunta vull fer-te sobre això: et senties valorat?

-         Quan tot el teu entorn és d’un color i tu t’obres per a mostrar un altre de diferent al que s’ha anat mostrant durant segles i mil·lennis, el que succeeix és que t’ignoren, fins i tot, poden arribar a riure’s de tu. No t’accepten per com ets i el que estàs mostrant perquè no coincideix amb el que ells són. Tot lo diferent era negat per a establir lo imposat des dels primers anys d’aquest planeta.

-         Em sap greu pel dolor que senties dins teu.

-         Aquest color, cada vegada està sent acceptat per més sers. Cada vegada es va acceptant més les diferències, adonant-se que els ajuden a evolucionar. Lo diferent a lo establert permet donar nous passos en el procés evolutiu del ser i del planeta.

-         Passat els anys, cóm et sents?

-         Veig com es van despertant cada vegada més els habitants d’aquest món. Allò que sento des del meu exterior es va apropant cada vegada més, al que jo sento en mi, tot i així, encara queda molt però ja s’han donat grans passos en aquest sentit.

-         M’agradaria que em diguessis si et trobes més integrat i acceptat.

-         Degut al viscut i a les situacions que he tingut que passar per a portar a terme la meva missió inicial, et diria que estic sent acceptat segons sóc, però no per tots els que m’envolten, encara. Continuo no sentint-me integrat en aquest món, però sí que l’accepto cada vegada més i sé estar en ell sent jo mateix. Vull aclarir una cosa, i és que, una cosa és l’acceptació, i l’altra, el tenir present el que pugui transmetre i fer. M’he adonat que continuo no sent acceptat tal com sóc però si la meva energia. És la que ells necessiten.

-         Rijdo, has pogut portar a terme tot allò que t’has proposat?

-         Ja de petit vaig donar passos per a arribar a ser jo mateix en aquest pla terrenal. Aquests passos donats no es corresponien amb el que els altres creien o feien. Vaig haver de posar distància entre el que era i el que havia de ser. El que sí puc dir-te,Jordi, és que sempre he estat jo mateix. Això m’ha distanciat de com funcionava tot. Amb això vull dir que aspectes que vaig voler portar a terme, com que no sintonitzaven amb lo convencional no vaig obtenir resposta. he creat moltes iniciatives i propostes, però no totes han estat portades a terme. 

-         A nivell de tallers, cursos i trobades, vols dir?

-         I d’altres aspectes. Pel simple fet de no ser convencional, no han tingut la sortida que es necessitava pel major bé de tots.

-         A què et refereixes exactament?

-         Quan anava a un centre per a poder realitzar uns tallers o cursos, no sempre era acceptat. Quan creava nous projectes, no sempre eren acceptats pel seu contingut (espiritual i existencial). He escrit diferents llibres, però no tots han estat acceptats, i els que sí, no ha tingut la sortida i repercussió per a poder arribar al màxim possible de persones. Tot ha quedat a mitges, degut al funcionament d’aquest món. Té unes pautes de realització i la meva presència no coincidia amb la d’ell.

-         I com has pogut viure al llarg de la teva vida actual?

-         No depenem de lo material. La nostra presència en aquesta vida fa que tot el que necessitem ho obtinguem. No estem sols. No tindria sentit viure sense poder portar a terme allò que vàrem acordar. L’Univers ens dóna tot el que necessitem per a poder materialitzar la nostra missió en aquesta vida. Cadascú necessita alguna cosa diferent, en relació als altres, per a poder ser ell mateix i donar nous passos vers l’auto- coneixement i la integritat.

-         …

-         He arribat a tenir tot el que he necessitat segons la meva vida en aquest món. Va arribar el moment que vaig deixar de buscar o tenir present el meu exterior per a dedicar-me a mi i a l’esperit superior que hi ha en mi. Estic seguint el meu procés jo també. Quan he necessitat alguna cosa, m’ha vingut. No importa si aquesta “alguna cosa” procedeix d’una font aliena a tu mateix o tu ets aquesta font. No importa. La teva energia anirà atraient tot allò que puguis arribar a necessitar, i quan més conscient sigui un de sí mateix, el que es va rebent, cada vegada és més i millor segons els termes terrenals que defineixen la Felicitat.

-         Què diries per a finalitzar aquesta trobada? – li pregunto.

-         Sigueu vosaltres mateixos perquè fareu que els altres també ho siguin. També us diria que no estem sols i que en aquest món es realitzaran grans canvis per a poder viure tots des de la Unicitat i l’Amor.

-         Moltes gràcies per les teves paraules Ridjo. Et desitjo el millor per a tu.

-         I tu també tindràs grans canvis a la teva vida.

-          Gràcies Ridjo – dic finalitzant la trobada.