Diferents visions sobre el viscut

Tot depèn de com veiem i sentim la situació viscuda, ens permetrà tenir una qualitat de vida o una altra. Tot depèn de cadascú, i segons el seu grau de consciència, la seva visió el portarà a comentaris com els que ara llegireu. Permeteu-me que us presenti diversos punts de vista segons com pot veure’s aquests mesos del nostre procés evolutiu. Les coses i situacions són segons com cadascú les veu basant-se en el seu grau consciencial.

En quin d’ells t’identifiques?

1.       No podem baixar la guàrdia. És probable que hi hagi un rebrot de la pandèmia que estem vivint. Què malament ho estic passant, sense poder sortir de casa, havent d’estar tancat constantment, podent sortir només unes hores concretes al dia. Porto molt de temps sense sortir, sense poder fer res que no sigui estar a casa amb la meva família.

Espero que finalitzi aviat, encara que sembla ser que pot haver nous rebrots i tornar a l’inici d’un confinament. La gent no respecta les regles que ens han posat. Hi ha tanta irresponsabilitat per part d’alguns! Aquesta pandèmia ha perjudicat notablement tots els comerços, i moltes famílies han deixat de tenir ingressos arribant a no tenir diners per a poder menjar ni comprar res. És un desastre! Els polítics no só coherents amb tota aquesta situació. Tot es resenteix i alguns ho estan passant molt malament. A aquest pas, no sé si ens sortirem del tot.

2.      Quedar-nos a casa m’ha fet inquietar-me i sentir-me malament. Mai m’hagués imaginat estar confinat tants dies. Tinc tantes ganes de poder sortir i  fer alguna cosa fora de casa! No ens queda més remei que acceptar el que ens toca i aguantar-nos fins que tot acabi. La cosa no pinta res bé. Sembla que sorgeixin nous brots i pot ser que aquests ens arribin a nosaltres també, havent de tornar a tancar-nos a casa. Tot i així, sembla que lentament vagi solucionant-se i algun dia puguem tornar a la normalitat, a sortir de casa quan vulguem i fer allò que hem de fer com anar a treballar. Algun dia finalitzarà, però ja no aguanto més. Com a mínim puc començar a sortir, encara que no a treballar.

3.      Bé, ha estat dur, però sembla ser que tot es vagi normalitzant. Hem tingut que frenar tota la nostra vida, encara que en el fons, a casa no s’ha estat tan malament. Sort a la TV, perquè he pogut veure programes que fins ara no veia, i a més a més, m’he inflat a veure sèries i alguna que altre pel·lícula. He pogut amortitzar la meva butaca i el meu sofà degut a les hores que he tingut que quedar-me a casa. Sembla que poc a poc tot vagi tornant a la normalitat. Uns més que d’altres, però aviat, sembla ser que em tocarà tornar a la feina, presencialment. Ha estat dur, però bé ja sembla ser que el més dur ja ha passat i aviat, a aquest pas, podrem sortir lliurement al carrer i fer tot allò que vulguem fer. És qüestió de tenir paciència que, en algun moment,, tot arribarà. Confio que així serà.

4.      És una sort que hagi pogut tenir tant de temps per a mi. Feia molts anys que no aconseguia tenir-lo. Agraeixo aquests moments tan generosos de la vida vers el meu ser. He pogut restablir-me, recuperar la son i poder alimentar-me adequadament, i no de qualsevol manera menjant el que sigui pels horaris que comporta la meva feina. Em sento més relaxat, i més a punt per quan tot comenci de nou. He pogut arreglar aspectes del meu pis, cosa que feia temps s’hauria d’haver fet i no vaig poder fer-ho. Tinc com més ganes de viure, apreciant d’una manera més intensa el fet de tenir tot el que tinc perquè hi ha gent que no té on dormir i què menjar.  Sóc un afortunat. Ara em trobo molt millor, i com més calmat i serè. M’he pogut comunicar amb gent que feia molt de temps que no la veia ni sabia res d’ella. Ha hagut moments molt grats i valorats per mi.

5.      He viscut els moments que aquest món està vivint. Ha etat una benedicció el  fet de viure aquesta situació. Res és el que sembla. D’alguna manera, la majoria ja no és la mateixa. Grans canvis s’han produït en cadascú, a la natura i la humanitat en sí. S’ha anat adquirint unes llavors, que regades, amb el temps, arribaran a estabilitzar el nostre món i alliberar les injustícies, interessos personals, els egos, tenint present en tot moment el major bé de tots, allunyat de qualsevol creença que pugui arribar a tenir. La foscor clandestina anirà donant pas a la lluminositat de la Unicitat planetària i universal. Aquells sers ja conscients, han pogut adonar-se dels grans canvis que ha aportat aquesta situació, començant per ells mateixos. Ha valgut la pena, i ha estat necessària aquesta situació en el nostre món. La vida no és el que sembla i he pogut veure més allà de lo terrenal. Això m’ha fet veure la meva vida d’una manera més intensa i profunda. Ha estat com si la Veritat de la meva existència s’hagués presentat davant meu, d’una manera clara i nítida com no havia estat fins ara. Ara ja no tinc dubtes del meu procés.

Cinc visions d’una mateixa situació. Depèn de cadascú aií ha estat la resposta davant el mateix fet.

Tots hem viscut un esdeveniment mundial i alliberador. Els nostres fonaments s’han remodelat i aposentat d’una manera més ferma, segura i estable, on el món ha obert les seves portes a un apropament més càlid, amb un gran respecte vers les diferències entre uns i els altres, on el voler el millor per a tots ha predominat en molts aspectes davant la prioritat del bé propi. 

 Els cors s’han obert, podent-se manifestar en aquest planeta aspectes innats, reprimits  i ignorats fins ara. La solidaritat, el voluntarisme, la dedicació per ajudar a qui ho necessités, sense cap interès, només pel major bé d’aquells que ho necessitessin a cada moment. El respecte, la flexibilitat, el viure el present, el tenir temps per a un mateix degut al ritme frenètic i no innat que es portava anteriorment abans de l’inici d’aquesta situació viscuda.

L’acceptació ha estat una altra de les pautes que s’ha anat manifestant amb més intensitat. Adaptar-nos a una situació no volguda inicialment, fet que ens ha portat a valorar tot el que ja tenim, sense tenir-lo en compte quan portàvem, aparentment, un ritme normal en el nostre dia a dia.

La tolerància, la paciència i calma individual, han fet que els canvis es produïssin en cadascú.

Un altre dels aspectes més notables, i que era un dels motius pel qual hem viscut aquest confinament, ha estat el d’arribar a despertar la nostra consciència a nivells superiors en relació a quan tot va començà.

Ja no som els mateixos. El nostre interior ha obert le sportes per a connectar i acceptar la nostra veritable essència,, i no la de com ens han fet per la història que cadascú a tingut de viure en els ambients que ha viscut, incloent la seva societat.

El nostre passat ha fet certa neteja, per a uns més que als altres, però a tots se’ls ha ofert el detergent espiritual per a alliberar-lo de qui no era. La majoria l’ha acceptat sense ser conscient d’ell, i d’altres s’han adonat de com l’univers mai ens ha deixat sols.

Desitjo el millor per a cadascú de vosaltres, tenint en compte la possible visió que hagueu pogut tenir en relació a aquests temps que vivim segons el llegit.

 Tots sou estimats,...i el vostre procés continua per a poder col·laborar amb la vostra presència en l’enlairament d’aquest planeta i la creació d’una vida per a viure en la Unicitat i l’amor  amb cadascú dels membres d’aquesta humanitat. Arribarà el dia que aquesta també s’enlairarà i la Terra ho agrairà. Ja ara ens trobem davant la porta per a donar un pas més en aquesta direcció.

Els interessos personals aniran desapareixent, i els estaments oficials deixaran de ser i funcionar com fins ara ho han estat fent.

A partir d’ara, no és qüestió de tornar a la normalitat com er abans d’aquest esdeveniment. No hem de tornar a ser i actuar com érem abans. Ja no som els mateixos, i la nostra societat, cadascú la seva, ja no necessita el funcionament que portava pel major bé d’uns quants. Ara, aquests “quants”, ha de transmutar-se en “pel major bé de tots”.

Des del meu cor, que l’amor i la pau siguin en cada un de vosaltres.

Una abraçada.