Sobre la saviesa

Passejant pel camp, després de fer un petit descans a prop d’un brollador natural que es trobava en mig d’uns arbres, un mestre va preguntà als seus deixebles:

-         Per què esteu aquí, ara vosaltres?

-         Mestre – va respondre un -, tu ens has dit que et seguíssim.

-         I per què m’has seguit?

-         Perquè vull saber més sobre mi mateix – va dir un.

-         Creus que amb mi trobaràs el que busques?

-         Sí, mestre. Des que estic amb tu m’he adonat d’aspectes de mi que no era conscient abans – va dir.

-         Jo estic aquí – va dir un altre – perquè estic aprenent.

-         Què és el que estàs aprenent? – va preguntà el tutor amb una expressió benèvola i ferma alhora.

-         No ho sé, mestre, però em sento molt millor. Em sento millor quan estic a la natura.

-         Llavors – va continuar el mestre -, amb qui estàs aprenent, amb la naturalesa o amb mi?

Després d’uns instants de silenci, el jove va dir:

-         Amb tu, perquè estant amb tu, he arribat a apreciar la naturalesa.

De sobte, un dels deixebles d’aquell petit grup, que fins ara restara en silenci, va preguntà al seu mentor:

-         Mestre, què has après de nosaltres?

Ell va respondre:

-         A apreciar la bellesa del meu entorn i sentir el camí de la meva ànima. La vostra presència dóna sentit a la meva. Em sento honrat i agraït pel fet que esteu avui amb mi perquè la meva ànima ha necessitat que sigui un aprenent davant vostre.

-         Llavors, quina diferència hi ha entre tu i nosaltres?- va preguntar un altre.

-         La mateixa que dos grans d’arròs – li va dir.

-         Si som iguals – continuà preguntant l’alumne –, per  què estem aquí?

-         Per a aprendre que vosaltres sou la font de la vostra saviesa, i no jo.

 

Va haver un silenci curt. A continuació continuà dient:

-         Vosaltres sou la saviesa que trobeu. Recordeu i trobareu les respostes que us feu cada dia. Al final us adonareu que no existeixen les preguntes sinó sentir el camí.

-         Ah! – va intervenir un altre dels cinc deixebles que en aquells moments es trobaven allà – llavors tu sents i nosaltres preguntem. No fas preguntes, sinó que sents les respostes.

El mestre va fer un petit somrís, i després va dir:

-         Sentir aquell qui sou us portarà a la saviesa.

 

 

 

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.