En la meva funció de servei

En els anys que porto dedicat a descobrir-me i sentir la meva divinitat, escoltant tot el que m’havia de dir, he après que una de les coses importants de l’existència és viure el present.
Un dels aspectes més majestuosos del ser humà és el viure cada instant plenament, sentint la perfecció de la creació en aquest ara en el qual un es troba. Sentir la seva presència i el que m’està aportant és adonar-te de l’amor que conté, creat expressament per a tu, per a la teva ànima, i que els teus sentits l’han captat per a adonar-te que la vida que es troba el ser humà no és el camí establert en els principis de la Creació, sinó una il•lusió en la qual s’ha endinsat i ens hem fet com a primordial, única i llei de la naturalesa humana.
Hi ha qui m’ha arribat a preguntar sobre aspectes d’un futur, en relació a ell/a o sobre el planeta Terra i l’evolució de la humanitat. Hi ha qui es troba capficat en saber sobre el què serà d’ell o els esdeveniments futurs.
Sovint ens desviem del camí al fer preguntes no adequades. Moltes vegades no trobem respostes a la vida, i és perquè no realitzem les preguntes idònies. Ens centrem amb el que no és. Nosaltres podem canviar allò que veiem i rebem en el nostre entorn, i sempre des del present, no des del coneixement d’un futur més immediat o no.
Hi ha impaciència per a obtenir. La dualitat ens empeny a voler aconseguir quan nosaltres ho diem, no quan la nostra ànima ho necessita. Quan més “exigim” a l’univers que ens doni allò que demanem, més sembla endarrerir el procés, i més alterats ens trobem a mesura que van passant els dies i no veiem que a la nostra porta truca la resposta o el resultat demanat.
La Creació no funciona així. No és un cambrer que ens porta les coses quan nosaltres li demanem perquè ens ve de gust. No! La vida no actua així.
La nostra ment demana i demana. Es vol veure resultats quan nosaltres ho diem. Ordenem i “obliguem” que se’ns doni allò que volem ara i aquí. Aquesta exigència i impaciència és fruit de la ment racional de l’humà, no del ser espiritual que som. La vida es representa i se’ns dóna, sempre, per un major bé de la nostra ànima, però no sempre és comprès el funcionament de l’existència, degut que volem portar les normes de la dualitat al camp espiritual. Les limitacions de la matèria desconeix el funcionament de la nostra veritable essència. Al no adonar-se de la nostra veritable naturalesa, distorsionem i mal interpretem el sentit i funcionament de la vida. Exigim, manem i el ser humà es delata al no tenir present els principis de la materialització.
Perquè els anhels de la nostra voluntat puguin ser obtinguts, nosaltres, sers humans hem d’estar preparats i generar les energies pròpies que representen el que volem, per a poder atraure-ho cap a nosaltres i poder gaudir del resultat. Mentre no estiguem “preparats interiorment” per a allò que desitgem amb totes les nostres forces, el nostre objectiu es mantindrà a certa distància creant un estat de neguit, desesperació per part d’aquell que insisteix en voler-ho quan ell ho vol.
No podem atraure amor, quan hi ha ressentiment i ràbia dins nostre.
No atraurem prosperitat quan la nostra consciència i expressions són de mancança.
No aconseguirem allò que desitgem si no ens sentim mereixedors.
No obtindrem harmonia, si no hi ha harmonia dins nostre.
No viurem en pau amb el nostre entorn, si no posem pau i serenor dins nostre.
Com si fos un criat, exigim a l’univers, a la vida, que ens doni allò que volem una i una altra vegada. Per què no ens plantegem, en menys de voler saber què ens depararà el futur per a obtenir certa efímera esperança, el per què la vida no ens dóna allò que hem demanat? Per què no invertim els termes? Pregunteu-vos, com si fóssiu l’univers, el per què no us concedeix allò que demaneu? Invertiu els papers. Tu ets la vida, per què no concedeixes allò que et demanes? Pregunteu-vos-ho i és probable que, des del cor, rebeu la resposta. Deixeu per un moment el paper de víctima i assumiu el de creadors i dadors de tot el bo que existeix pel ser humà. Per què no li concedeixes a (el teu nom) el que demana?
En la meva funció de servei m’adono com gran part de la humanitat encara està pendent del futur i no del present. El que vindrà no és important si no tenim present aquest mateix instant. Allò que pugui succeir depèn del què facis tu ara. El que decideixis fer, influenciarà en les energies del teu entorn i la teva vida, i aquesta es dirigirà cap a un camí o un altre.
Deixa de voler saber què serà de tu sense que tu vulguis fer res. D e què serveix saber el que se’t diu si la resposta la tens ara en tu? De què serveix escoltar per part d’algú que tot t’anirà bé, si tu no poses de la teva part perquè així sigui? La teva vida depèn de tu. El tarannà del món depèn de tu, del què facis i sentis tu en aquest moment. Si el que vols saber és que la teva vida “anirà bé”, ja t’ho dic ara jo, perquè allò que visquis et servirà per a despertar i endinsar-te una mica més a tu. Quan més ignoris allò que se t’està donant en aquests moments, més malestar t’aniràs creant i més aniràs endarrerint els resultats tan esperats.
Només hi ha un moment, i és el present.
Només hi ha una guia, i és la veu del teu cor.
Sigues feliç ara.
Sent ara la felicitat i l’amor. Sent amb totes les teves forces l’amor en tu, i atrauràs allò que vols, perquè és l’amor la clau mestre que obre totes les portes de la teva realització.
Sigues pacient amb el procés. Aquells que segueixen i viuen en la Llum, sabent de la importància de la paciència i la confiança. Tan se val el temps que portis esperant. Si és així, és perquè encara no has donat els passos adequats que han d’encendre l’interruptor del desbloqueig que priva l’obtenció de la teva voluntat, del teu Pla de Vida creat i expressat.
Perquè el que ja existeix en el pla espiritual es materialitzi en el pla terrenal, es necessita un procés, segons la condició humana del ser. És en aquest període on pots gaudir de la vida a l’obrir-te i aprendre de tot el que vius. Procura alliberar tot el ressentiment, ira, orgull, ego i pors que hagis pogut acumular al llarg dels teus anys. Tot aquell alliberament és part del procés de sanació de l’individu per a poder obtenir el que ha demanat. A vegades només és una mica d’amor i obertura de cor per a adonar-te què està passant. D’altres, l’aferrament a un control de la vida d’un per a deixar-se anar i fluir en el dia a dia. Sigui quin sigui el teu motiu pel qual encara no has obtingut la teva voluntat, és perquè el teu ser, en aquests moments no està preparat per a obtenir, mantenir-ho i gaudir d’ell.
No desesperis. Continua amb el teu procés, i no posis condicions, que moltes vegades són inconscients, al procés de la vida. Aquesta et donarà allò que sents que has de tenir, però en el seu moment.
Per ara, estima, sent l’amor i la calma dins teu i confia que tot està sent i serà pel teu major bé.
Sigues pacient amb tu mateix, i amb el procés de la vida. És amb tu, sobre tot, amb qui has de ser pacient. Les teves pors i controls et fan desestabilitzar. Flueix i gaudeix d’aquests moments que són els veritables moments de joia i plenitud.
Et penses que tot està aturat, però no és així.
Et penses que no pots o no saps que fer perquè d’una vegada aconseguir el que tan de temps portes darrera d’allò.
Canvia la teva visió de la situació i mira-ho sense preses, amb calma, i procura trobar la resposta de la teva divinitat perquè encara no t’ha concedit el que li has demanat.
El camí de la Llum i la realització és no pensar, no exigir, no insistir compulsivament, no organitzar, només fluir, confiar i sentir.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.