Qui és savi?

Una vegada un mestre estava instruint als seus deixebles i els va preguntà:
- Qui és més savi, aquell que ha viscut més, o el que ha sentit més?
- Mestre, això és obvi- varen respondre els seus alumnes.- És savi aquell que més ha viscut.
- Esteu tots d’acord? – va preguntà el mestre.
La majoria afirmaren amb el cap.
- Per què? – els preguntà.
- Perquè aquell que ha viscut, pot aprendre més que un altre que no ha viscut tantes experiències – respongué un dels aprenents.
- Creieu que el fet de viure moltes situacions ja et fa savi pel sol fet de experimentar?
- Sí, mestre – respongueren els deixebles.
- Qui sou vosaltres? El ser que ha experimentat o el que ha integrat l’experiència dins vostre, sentint l’emoció del moment?
Els aprenents restaren muts per moments.
- Quin serà el vostre record en un futur, allò que us ha fet sentir o el que heu viscut?- continuà dient.
- Sempre es recorda més allò que ens ha fet sentir – digué un deixeble.
- Si el que us fa sentir queda gravat en la vostra consciència, no creieu que us permetrà aprendre més aviat?
Els deixebles se l’escoltaven sense dir res.
- Llavors – continuà el mestre - el ser humà reacciona segons el que ha viscut, per tant, és segons els seus sentiments. Aquell que conegui els seus sentiments sabrà qui és, obrint la porta de l’autoconeixement.
Llavors continuà dient:
- Som el que sentim, i savi és aquell que es coneix. No per viure més comporta un aprenentatge, però sí, el fet de sentir. Ser conscient d’aquests sentiments, et permetrà conèixer-te i arribar a ser tu. Recordeu – acabà dient el mestre -, tu ets el que sents, no el que vius. L’aprenentatge et ve pel que sents, no pel que vius. Les situacions només són la forma del nostre aprenentatge, i els sentiments, el fons, la clau per a arribar a la veritable saviesa.
A continuació, el mestre s’aixecà i deixà que els seus deixebles es quedessin reflexionant sobre el que els havia transmès.