Hi ha una sèrie de detalls, d’aspectes que reafirmen el com és un interiorment.
Per a saber d’algú si està sent ell mateix o no davant la vida, hi ha uns aspectes que determinen la veritat del seu interior.
Entre aquests es troben els següents:
- Quan escoltes a algú parlar constantment i no deixar parlar als altres. Els mestres espirituals només parlen quan aquells que l’escolten tenen el cor obert, perquè no és parlar per parlar, per convèncer.
- Quan algú parla com tenint raó sobre el que diu, podent negar als qui té a prop d’ell, representa una falta d’acceptació sobre tot allò que no coincideix amb el que ell pensa. És viure des de la ment, no sent ell.
- Parlar afegint expressions malsonants i insults en el seu dia a dia, ens indica el malestar interior del ser degut a la manca d’amor vers ell mateix. Aquestes expressions són una mostra conforme el ser nega les situacions que pugui estar vivint i veient en aquell moment. Tot el que un viu té el seu sentit.
- Quan un no té unes motivacions a la seva vida, sinó que la major part del temps ho passa fent coses que no procedeixen del sentit de la vida, com per exemple estar jugant als jocs de l’ordinador o el mòbil la major part del dia, entre d’altres. També quan es passa la major part del dia mirant la televisió, i quan menys sigui un mateix, els programes que veurà seran programes negatius que no faciliten el benestar del ser. Tot el que es pugui veure no representa comprensió, respecte amor i coherència existencial, ens diu que l’individu no està sent ell mateix i tot el que veu no pertany a la seva essència innata. Està activant les energies negatives en ell. Els sers evolucionats, no miren la televisió per a saber què diuen i enterar-se de les coses que passen. Ells no la miren.
- Quan es té una visió de la vida totalment negativa indica la poca llum que té el ser al no ser ell mateix. Quant més negativa sigui la seva visió de la vida, més ens està indicant l’absència d’autoestima i autoconeixement que té l’individu sobre ell mateix. Al no conèixer-se un mateix, actua segons lo establert en el seu entorn, i per tant, ignora qui és ell realment, adaptant-se a como l’han fet degut a les energies establertes socialment i en el seu entorn, no segons com en veritat ell és.
- Quan algú no es coneix, no entén el sentit de tot el que succeeix i no entén el per què li passa el que li passa. Aquestes vivències són degudes a no ser ell mateix i no autoconeixer-se.
- El fet d’enfadar-se constantment, indica el no conèixer-se un mateix i voler que els altres actuïn com ell actua. És la manca de l’autoconeixement del sentit de la vida.
- Quan més un vol i vol davant la vida, ens està dient que el que ha de viure pel seu procés evolutiu, ho ignora i no ho vol, quan el sentit de la nostra vida ja va ser acordat abans de la nostra encarnació. Al no acceptar lo acordat en aquesta vida ens indica que el ser no té cap coneixement del sentit del per què està en aquesta vida actual en que es troba.
- Quan el diner es sobrevalora, o s’expressa que si es vol ser feliç, s’ha de tenir diners, ens indica l’anul·lació segons lo establert en l’entorn de l’individu.
- Quan es sobrevalora tot el que està establert en el seu ambient, el seu mon exterior, això anul·la i bloqueja a l’individu, fent que no sigui conscient del que ha de fer per a la materialització de la seva existència en aquesta vida terrenal en que es troba.
Quan algú està aplicant aquests aspectes nombrats, havent d’altres, és una prova conforme no està sent ell mateix i no està vivint segons el seu mon interior, que és el camí a seguir per a la materialització del sentit de la seva existència en aquesta vida actual. la veritable vida es troba dins de cadascú per a aprendre a manifestar-la en aquesta dimensió terrenal en que es troba.
El gran canvi en cadascú, es troba en la manifestació del benestar, la pau, la serenitat, la comprensió, l’autoconeixement, l’autoestima i el sentir la seva essència innata, manifestant-la en el seu dia a dia. Sent així, serà un mirall per a tots aquells que sentin el ser ells mateixos i actual des de l’espiritualitat, i no lo terrenal, lo material.
L’Amor és la nostra essència innata. Manifestar-lo és el sentit de la vinguda a aquesta vida.
Quan menys sigui un mateix, més mostrarà aquests aspectes nombrats, fruit de la baixa energia en que es troba, no ajudant a tots aquells que l’envolten.
El sentir-se malament, no és fruit de la vida, sinó de no ser un mateix. Tot comporta un aprenentatge. Aprenent del que li està aportant el malestar viscut, el portarà a obrir la porta de la integritat i d’arribar a ser ell mateix.
L’Amor és la nostra essència innata. En ella no hi ha malestar, ni enfadaments, ni preocupacions, només un exemple de com viure per a complir la nostre acord inicial abans d’encarnar-nos. Tots hem vingut per a ajudar-lo, no per a establir-lo més del que està sent en aquests moments, sinó per a enlairar-lo i ajudar a tots els qui en aquesta dimensió terrenal es troben.
Els canvis ja s’estan realitzant, degut a la presa de consciència que s’està tenint cada vegada més des del canvi de mil·lenni, i sobre tot, des del 2012. Aquesta porta a veure la veritat de la vida i del com viure-la en aquests temps actuals.
Aquests són els temps que s’estan vivint cada vegada més per a arribar a manifestar aquell qui en veritat un és i enlairar les vibracions d’aquest planeta.
Són temps de despertar la consciència i sentir l’autoestima.
Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú.
