Hi havia una vegada,una ànima mirant el cel estelat.
Cada dia dedicava uns moments a contemplar el firmament que li permetia veure des del lloc on es trobava. En la seva contemplació sentia dins seu l’expansió i infinitat de tot el seu ser.
Aquesta ànima percebia el fet de trobar-se dins d’una matèria, encara que no sentia el pertànyer a ella. Estant en aquest estat mirant el que els seus ulls podia percebre a nivell estel·lar, podia adonar-se de com el més enllà es trobava en ella i la seva presència en aquesta existència tenia un sentit, pertanyent a una voluntat superior en qualsevol humà vivint en aquest planeta on es trobava.
Se sentia acompanyada per altres ànimes no físiques, pertanyent a la Llar Superior que estava contemplant.
Aquest ser percebia com el seu interior s’expandia fins el més infinit que un pot contemplar. Sentia tot un món estel·lar, el qual era la seva procedència i on es trobava la seva veritable família innata i eterna.
Veient la lluminositat que podia percebre la majoria dels dies al contemplar el seu univers, el seu interior començava a xiuxiuejar-li per a confirmar qui er ella en veritat i el camí que havia triat seguir, d’una manera voluntària al voler experimentar part del seu procés en aquest planeta on es trobava.
Aquesta ànima era una ànima conscient on la seva presència enlairava allà on es trobava. Sentia la humilitat de la seva essència, així com la senzillesa i fermesa alhora, d’aquell qui en veritat era.
Passava el temps i aquesta anava veient com el sentit de la seva existència anava manifestant-se cada vegada més. Aquesta ànima seguia un procés a realitzar i una missió a materialitzar, que amb el temps aquesta va anant manifestant-se cada vegada més, encara que a vegades, aquest ser podia sentir-se com vivint un estancament en el seu procés, encara que al final sempre aconseguia sortir d’ell i donar nous passos en el seu procés evolutiu. Tot ell el portà als moments actuals, on la seva saviesa, la seva serenitat, el seu sentir i la seva essència innata li permetien percebre tot el que succeïa en el seu entorn sense necessitat d’estar present en cada acte que pogués arribar a realitzar-se. Podia sentir el que sentia interiorment cada ser que se li apropava o l’envoltava. Una gran claredat i nitidesa aparegué a la seva vida actual per a poder seguir el camí adequat pel qual accedí a encarnar en aquest món físic on es trobava.
Arribà el dia que ella, aquesta ànima, ja no era segons lo establert, sinó aquella qui en veritat era. El seu ser s’enlairà totalment per a poder ajudar a aquest món on vivia. Seguia dins d’un cos, un medi físic, però el seu interior predominava més enllà de lo establert en el seu entorn.
Cada dia al capvespre o per la nit, contemplava el decorat del seu univers, on tot l’existent li obria la porta de la pau, la serenitat i la de la seva essència innata: l’Amor.
Actualment aquesta ànima és un ser discret en el planeta on viu, on no és reconegut al llarg del seu procés, sent en els temps actuals de la seva existència, quan les portes comencen a obrir-se perquè pugui fer arribar la seva Llum, el seu Amor y la Veritat existencial a tots aquells que l’envoltin.
No és com els altres. Només aquells que se li apropen amb el cor obert poden percebre la seva essència, més enllà de senzillament està al costat d’algú. Arribà el moment a la seva vida actual, que tot aquell que se li apropava per a poder donar un pas més a la seva vida, aquesta arribava a canviar completament, sentint en el seu interior, el que fins llavors no havia sentit. L’ànima, tot i així, seguia en un segon terme sense ser famosa, ni reconeguda pel seu món. Només aquells que l’havien tingut present per a la seva evolució pogueren adonar-se del que representava ella per a ells, per a cadascú dels presents que amb ella es trobaven.
Aquest ser amb la Llum Celestial manifestada a través d’ell, seguia sempre el seu curs, sense alterar-se, preocupar-se o sense pors, perquè sabia qui era en veritat i el que estava sent i seria la seva vida a partir d’aquell moment.
Els nens l’acceptaven, veient i sentint la seva alta vibració, fent que el consideressin una bona persona per a aquest món.
Quan un ser comença a adonar-se de la seva veritable existència, la seva essència comença a activar-se per a poder portar a terme allò que ha vingut a fer més enllà de lo racional, de lo desitjat o mental.
Els sers evolucionats viuen cada present sense preocupacions ni desitjos, senzillament són i actuen segons la veu del seu cor, del seu interior, de la Divinitat que en el fons cadascú és.
Ells no esperen, senzillament viuen segons el que senten, perquè la seva veu interior procedeix del més enlairat, més enllà de l’univers en el que es troben.
Aquesta ànima sabia qui era, i el per què de la seva vinguda a aquest món. Sabia i comprenia el sentit del per què de tot el que succeeix, tenint present que cada situació té un sentit superior. Tot procedeix d’una Voluntat Superior, de la qual tots procedeixen alhora.
La nostra ànima era conscient de la Veritat d’aquesta vida en la qual es trobava. Actualment encara contempla l’univers estel·lar per a poder sentir, percebre i irradiar aquell qui en veritat és.
Quan es troba sol, que són moments que ella busca, sent la plenitud de tot el seu ser i la presència absoluta de la seva veritable Essència: l’Amor.
Aquest món necessita ànimes com aquesta, i puc dir que, encara en aquests moments hi ha poques com la nombrada, sí que cada vegada hi ha més ànimes disposades a sentir la seva expansió i aquella qui en veritat és. Arribarà el moment on el planeta on aquesta ànima es troba, que s’haurà aconseguit enlairar moltes més, degut a aquestes poques que, al nivell que es troben, aconseguiran enlairar a cada ser i a tot aquest planeta més enllà de la tercera, quarta o quinta dimensió.
El procés continua, i aquestes ànimes d’alta vibració es troben al llarg dels continents existents en aquest mon, encara que no tots siguin conscients d’elles. Hi ha unes que han arribat a enlairar-se a tal nivell que són la Divinitat Superior manifestada, transmutant les energies del mon que es troben i de tot lloc on puguin arribar a estar. són sers discrets, amb una gran humilitat i senzillesa, encara que les seves paraules plenes de saviesa i humilitat també puguin manifestar, quan així es requereixi, la fermesa del camí a seguir.
Més enllà del cos existent es troba la vostra ànima disposada a ser manifestada segons la vostra veritable essència i més enllà de qualsevol energia limitadora que encara es manté en aquest món on viviu.
Tots podeu trobar a aquestes ànimes distribuïdes al llarg del vostre món, si així ho anheleu. Elles us ajudaran a donar els passos necessaris per a arribar a qui cadascú en veritat és.
Escolteu des del cor i sentiu el benestar en vosaltres, llavors, és quan l’univers us anirà portant vers aquestes ànimes que són la font de vida en aquest planeta Terra. Són un mirall de la Vida Divina per a tot aquell que les troba.
Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.
