Els temps que vivim varen ser anunciats per l'Univers. Se'ns obra la porta per a iniciar una nova vida segons aquell qui en veritat som. A continuació us presento RENÉIXER, que inclouen vuit sessions, on cada una d'elles es tractarà un dels fonaments del nostre Ser per a poder viure segons la nostra Essència. Per a tots aquells que assistiu, allà ens veurem.
A continuació us presento la xerrada que es farà el proper dissabte dia 1 d'octubre a les 18h. A tots, una bona abraçada.
Us sonen les paraules i expressions següents?:
- El que tu vulguis. A mi ja m’està bé.
- Jo treballo per a guanyar diners i poder arribar a final de mes.
- Així no és com s’han de comportar les persones e cert estatus com el teu.
- Ell té la culpa.
- Posa’t un vestit adequat a la trobada que aniràs.
- Ens hem de conformar amb que el que hi hagi.
- La vida és dura.
- Els nens han d’obeir sempre als seus pares
- Primer és la feina!
- No veus que tots ho fan?, doncs tu també.
- La gent de la meva edat ja no fa això.
- No sempre es pot aconseguir el que un vol. En fi, a aguantar toca!
- Més val que em calli, perquè sinó la diria molt grossa
- Hi ha que lluitar a la vida per a aconseguir les coses.
- Hem de tocar amb els peus a terra!
- Pensa abans de fer alguna cosa. Pensa-ho bé! Tot ha de passar primer per la ment, i després ja es veurà.
- Mai aconseguiràs fer res tu sol!
- El més important a la vida és el diner.
Cada una d’aquestes frases i de moltes altres que poden escoltar-se en el nostre entorn semblants o relacionades amb el que representen en sí, ens mostren com un no està sent ell mateix ni vivint segons la seva essència innata.
Aquest any 2021, és l’inici d’una nova vida en el planeta Terra. Ja els Maya, com els sers celestials de la nostra Llar Superior ens estan anunciant una fi i un nou període per a iniciar una nova vida en aquest món que ens trobem.
En relació a les frases llegides, potser puguis arribar a identificar-te amb alguna d’elles. Si així fos, representaria una porta oberta per a recordar qui som i els canvis a realitzar en el nostre ser per a poder arribar a viure des d’aquell qui en veritat som, i el viure des del Cor.
Totes les paraules i expressions llegides anteriorment són fruit de la nostra anul·lació o d’algun bloqueig personal en relació a ser nosaltres mateixos. Inicialment representen un paper d’anar de víctima per la vida amb tot ell que això representa segons la frase identificada o les frases que hom pugui arribar a adonar-se que expressa de tant en tant.
Si hi ha una identificació amb la majoria d’elles, ens està dient que ja no pots continuar així, i ha arribat l’hora de començar una nova vida, contant més amb tu mateix segons el que sents.
Un dels grans canvis a realitzar per a ressuscitar en una nova vida en aquest món que ens trobem, és el fet de començar a ser un mateix. Fins ara s’ha viscut segons lo inculcat des del nostre exterior, societat, família amics, religió, tradicions,.....Tot això ja no ha de ser l’eix principal del nostre fer quotidià des de l’univers ens estan anunciant un Gran Canvi a la Terra, i un d’aquests fonaments essencials és el de la Integritat, el ser un mateix i viure segons un és i sent en el seu interior. Això representa deixar de viure gran part de cóm fins ara un ha viscut. Això representa, també el començar a posar Llum i Amor a la vida d’un i en els entorns on pots arribar a estar. La teva energia anirà enlairant-se, amb tot el que això representa, i fer que la gent i els entorns més propers a ell comencin també a canviar, degut que començaràs a ser un mirall on mirar-se i veure vers on ens dirigim a nivell d’humanitat.
La Integritat no és viure segons com t’han fet, sinó el viure segons qui tu en veritat ets. La Integritat no està relacionada amb la terrenalitat, sinó amb la teva essència espiritual. Llavors, només el millor pots esperar a la teva vida. És quan el major benestar pots començar a sentir-lo en tu, la felicitat, la il·lusió per a viure, la pau, el assossegament i la serenitat, així com la sensació de tenir el convenciment absolut conforme pots aconseguir tot allò que sents dins teu, en el teu Cor.
Més enllà d’adaptar-nos a aquest món, es troba el plantar les teves llavors i regar-les des de l’Amor, l’actitud i els actes realitzats segons la teva essència innata.
No temeu pel que pugueu arribar a viure sent vosaltres mateixos. Les pors i els dubtes són part de lo inculcat. La seguretat i el voler ser un mateix, pertanyen a lo innat, a la teva veritable essència.
La decisió està en tu, podent triar i avançar vers la direcció que sentis que has de seguir. Tu pots estimada ànima, i fent-lo ajudaràs a les altres, esperant que algú comenci a donar el pas tan esperat per a poder-lo fer també ells.
Tu pots ser aquest Ser.
No temis perquè no esteu sols.
Que l’Amor i la Pau siguin en tu.
A continuació us presento la propera trobada a realitzar el darrer dissabte d'aquest mes, dia 25 pel matí. Serà una trobada presencial després de molt de temps no podent-les realitzar. A tots, una abraçada.
- Espera – va sentí que li deien. Per què vols pujar? – li preguntà l’àngel guardià d’aquella espiral existencial.
- Estic cansat de no poder fer el que sento dins meu – li respongué.
- Hi ha una condició per a pujar aquesta escala en espiral.
- Quina? - li preguntà aquell ser.
- Una vegada comencis a pujar ja no tornaràs enrere. Si estàs disposat, endavant, sinó, val més que no ho intentis, perquè tot el que et trobaràs al llarg de la pujada et farà recapacitar i no sempre serà agradable el que viuràs.
- Però, podré continuar endavant, oi?
- Sí, i tot aquell que ho aconsegueixi, la seva vida comença a identificar-se amb tot allò que ha sentit en el seu interior per a sentir-se bé.
De sobte, veuen a algú que està baixant l’escala i vol sortir d’ella.
- No puc més. Estic far! – se sentí que deia en veu alta.
Llavors, l’àngel guardià de l’espiral existencial s’interposà davant d’ell i no li permeté baixar-se del tot d’aquella escala. Va veure que parlaven entre ells i l’àngel li transmetia alguna cosa que jo no podia escoltar. Finalment aquell ser va semblar com si acceptés les paraules de l’àngel i començà a pujar novament, allunyant-se de nosaltres.
A continuació aquell ser de Llum em digué:
- Si vols, endavant, però et recordo que ja no tornaràs cap enrere.
- Llavors, per què aquell ser – assenyalant l’espiral cap a amunt -, volia sortir de l’ascensió?
- Quan un comença a alliberar les seves pors i només sent el seguir i manifestar allò que sent dins d’ell, llavors, l’ascensió s’accelera, però quan algú vol que tot sigui como ell vol segons les seves creences, llavors s’adona que el procés, segons ell només és un obstacle per a seguir la seva vida, quan el que succeeix és que se li dóna l’oportunitat, la benedicció d’aprendre de la seva situació i permetre acceptar tot allò que li pot ajudar en la seva ascensió. (Pausa). Tots, en el seu moment, comencen a ser conscients de tot el que representa el que han viscut i el sentit que té per a la seva ascensió.
En aquest moment, el ser va mirà cap a amunt de l’espiral, i no veié el seu final, i si, com molta gent pujava i alguna somrient, i fins i tot també, alguna rient. El que sentí al veure-les, és una gran alegria i benedicció per estar on estaven, havent pujat ja una gran quantitat d’esglaons, els quals els ajuden en el seu procés individual.
- Al final et decideixes a pujar? – li preguntà l’àngel guardià.
- Sí, perquè la vida que ara porto no em porta a cap lloc i em sento privat de poder fer allò que sento.
- Endavant, doncs. Benvingut siguis en aquesta nova vida – li digué aquella Llum.
- Només una pregunta - digué aquell ser a punt de pujar. Fins quan hauré de pujar? Hauré d’arribar fins el final d’aquesta escala en espiral que no el veig des d’aquí?
- Això depèn de cadascú – li respongué l’àngel. Hi ha qui ha de pujar més esglaons que d’altres. Hi ha, també, qui comença a pujar, i de sobte es troba al final de l’ascensió veient com tots els altres estan pujant seguint el seu procés.
- I? – li preguntà aquell ser humà.
- La duració de l’ascens depèn de cadascú.
- Però tots arriben en algun moment, oi?
L’àngel guardià li somrigué assentint amb el cap.
Llavors el ser començà a pujar els primers esglaons sentint-se disposat a iniciar una nova vida i a poder realitzar-se segons qui ell era. Pujava els esglaons mentre somreia, mirant cap amunt veient com d’altres sers es trobaven davant d’ell, i adonant-se com d’altres es trobaven al peu de l’escala a prop de l’àngel guardià per a començar a pujar, també, l’espiral.
Passà un temps, i aquell ser continuava pujant. De tant en tant havia d’aturar-se perquè sentia que havia d’aclarir certs aspectes de la seva vida, i quan ho feia la pendent d’aquells esglaons semblaven com si perdessin verticalitat, i sense grans esforços, podia superar els moments que se li presentaren. Al final aprenia d’ells i els alliberava de la seva vida. Llavors era quan se sentia com si no pesés res i l’ascensió es realitzava sense cap esforç.
A mesura que anava pujant, podia anar percebent cada vegada amb més claredat el sentit de la seva existència, de la seva vida actual, i tot allò que se li presentava. Ell sentia les benediccions que li aportaven el poder viure cada situació que atreia a la seva vida.
Amb el temps, es trobà amb un replà i una porta com si fos el final d’aquella escala en espiral. S’apropà a ella i veié molta Llum a l’altre cantó. La porta estava oberta. Aquell ser la creuà i es trobà amb uns sers d’una gran i intensa Llum que irradiaven des de la seva essència vers ell.
Avançà per una mena de camí, com si li indiquessin que havia de seguir-lo fins arribar a un lloc on veié tota la seva vida com si fos una gravació que se li hagués fet, adonant-se de tot el seu passat i de l’aprenentatge que el va portar a realitzar en ell. Sentí un gran agraïment per tot el viscut, entenent el per què de tot el que va haver de viure. Tot tenia el seu sentit. Llavors és quan s’adonà d’una manera molt clara que la vida que cadascú segueix no té una finalitat terrenal sinó per a l’essència innata de cada ser. Va fer com una mena de sospir expressant:
- Ara ho entenc!
Sentí com si no tingués cos. Llavors veié l’àngel guardià del principi de l’espiral i li preguntà:
- On sóc? I ara què?
L’àngel se li apropà una mica més a ell, i el ser sentí el seu amor i respecte vers el seu ser.
- Tot el que has après seran els fonaments per a la pròxima vegada que tornis a una vida en aquest món que t’ha permès arribar fins aquí. Trobaràs l’escala d’ascensió molt abans de quant l’has trobada en la vida que ja has finalitzat. Tot serà molt més fàcil, i amb més facilitat, trobaràs els esglaons per a arribar a nous nivells d’ascensió en tu. Els qui aquí ens trobem estem contents amb el teu procés i pels teus moments d’estar amb tu per a poder continuar enlairant el teu ser.
De sobte,, aquell ser que havia finalitzat una vida, veié com havia de seguir, junt amb tots aquells que com ell havien arribat fins allà, a un ser d’una gran Llum que els ajudaria a donar nous passos en el seu procés en aquest estat que ara es trobaven. Arribaria el moment, que haurien de tornar al món terrenal del qual havien vingut i que ja havien viscut diferents vides, on en cada una tenia el seu sentit per a poder haver arribat fins aquest punt on cadascú ara sentia i es trobava.
Tots aquells sers foren envoltats amb una gran Llum i desaparegueren d’aquell lloc pe era poder donar lloc a un espai on nous sers ja havien arribat fins aquell punt de l’ascensió i havien creuat la porta de la Llum.
Mai esteu sols.
Hola família!
Cada vegada més, se’ns va recordant els temps de grans canvis que s’està vivint actualment en aquest planeta. També, cada vegada més, hi ha més sers que van despertant adonant-se de la importància de donar uns passos diferents a com s’ha anat donant fins ara. Tot porta a la manifestació d’aquell qui en veritat un és. A continuació us deixo amb aquestes paraules relacionades amb la creació de la nova Vida i la creació d’una nova Terra, com ja se’ns està anunciant dins del procés evolutiu que estem seguint. Avui us deixo amb EL DESAFERRAMENT – VIURE DES DE LA INTEGRITAT. A tots, una bona abraçada. https://vimeo.com/585700120
No busquis la Llum, perquè aquesta es troba en el teu interior.
No busquis l’Amor, perquè es ell qui et sosté en tu. Només sent-te’l.
Més enllà de lo anhelat, les teves arrels es troben en el teu interior. Rega-les.
El camí que segueix la majoria de les ànimes d’aquest món que viviu, és trobar i realitzar els seus desitjos en el seu món exterior. Aquest només és el reflex del que sents i creus a la teva vida actual. Ell no realitzarà tot allò que desitges al llarg de la teva vida, només exposarà davant teu allò que sents i la teva qualitat de vida interior.
Mirant-se en aquest mirall que t’envolta, pots arribar a saber la veritat de tot el que estàs vivint en aquests moments.
Quan s’estima, sents el benestar i la felicitat en tu.
Quan un s’ignora, només sembles percebre la nebulosa de lo incert i els suposats obstacles per a poder materialitzar la teva vida tal com la desitges.
Quan perceps i sents l’Amor en tu, llavors és quan el Cel es manifesta al teu interior. Són moments d’acceptació i comprensió pel teu proper pas a donar.
Quan només desitges i desitges, vols i vols, la realitat s’allunya de tu perquè reflexionis sobre el teu ser i valoris tot allò que no es correspon amb el volgut que hi ha en tu. Aquests moments i situacions poden ser la porta oberta per a començar a sentir l’Amor i percebre la Llum que sempre has estat.
Una vegada una ànima preguntà a Déu:
- Què faig jo en aquest món on res es correspon amb el que sento?
Déu li respongué:
- Tu vares decidir venir a aquest món. Aquest és com una escola on aprendre del veritable ser que ets. Quan arriba el moment de deixar aquest món, és com el final de curs per a preparar-te, a continuació, pel següent, podent gaudir de les suposades vacances que vius cada vegada que tornes a nosaltres. En elles veus amb gran claredat el per què de tot el viscut a la vida anterior, sentint en el teu interior la il·lusió de tornar per a donar nous passos en el teu procés i el d’aquesta Terra. (Pausa). Aquesta escola física té també el seu temps limitat. Arribarà el dia que deixarà de ser-ho per a poder ajudar a d’altres escoles situades en mig de nous universos.
- …
- Viu, gaudeix i fes que la teva presència sigui la Llum per a tots aquells que poden viure a la foscor. (Pausa). Cada vegada hi ha més Llum en el vostre món perquè sers com tu han donat aquest pas. Nosaltres sempre estem amb tots aquells que es lliurin al sentit del que han vingut a fer.
Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.
