El poder de lo innat

 A continuació us presento l'entrevista realitzada aquest dimarts passat en relació al meu darrer llibre editat: "LA SENDA DE MI INTERIOR - E l poder de lo innato" En aquesta trobada dirigida i presentada per Alberto Lajas, es parladel d'aspectes del seu contingut que cadascú porta en el seu interior, innats per a poder realitzar la vida que ha vingut a fer. A tots, una abraçada.
Per a veure-la clicar el seguent clik:  https://youtu.be/dfWq96SBuuU

El capvespre de lo humà

I veient l’aportació d’algunes ànimes per a arribar a elles, l’univers decidí donar unes oportunitats a tots aquells que volguessin enlairar la seva ànima immersos en lo terrenal.

Amb el canvi de mil·lenni, s’incrementaren i enlairaren les vibracions pel planeta Terra. D’aquesta manera, tot aquell que començara a sentir en el seu interior la direcció de la Llar pogués seguir-la segons anés sentint.

A l’any dos mil dotze, finalitzà un cicle terrestre,, on els resultats del procés del nostre planeta estava a les nostres mans. A partir d’aquell moment tot va dependre de nosaltres mateixos, com no havia estat fins ara. Tot i així, a l’any dos mil catorze, va ser quan se’ns alliberà de lo limitat per a poder arribar a manifestar aquell qui érem. Ja no seria necessari esperar a que els altres despertessin per a poder continuar tots junts. L’univers veia que les capacitats que teníem, i sobre tot algunes de les ànimes encarnades,, no podien avançar segons les seves capacitats i potencial innat activat. Per això se’ns alliberà de tot “sostre” que pogués limitar el nostre procés espiritual al nostre ritme.

Així va ser com les ànimes conscients pogueren avançar d’una manera més accelerada per a poder establir el Sentit Diví en aquest planeta Terra.

És probable que aneu notant com cada vegada hi ha sers conscients, així com per a aquells que han decidit no adaptar-se als nous temps, continuar amb el seu aferrament al que va ser la seva vida passada. S’ha de respectar a aquestes ànimes que han decidit no avançar segons el potencial establert perquè així sigui. Aquesta decisió és part del seu procés. En el seu moment deixaran aquest planeta i continuaran en un altre univers on el planeta físic ja està preparat per a rebre a tots aquells que han pres aquesta decisió de no acceptar les noves energies.

En els temps que vivim us podem dir que ha hagut un gran canvi energètic en el vostre món. Les energies que mantenien aquest planeta han aumentat perquè cadascú pugui portar a terme el seu procés espiritual i poder manifestar la divinitat que cadascú és. Aquesta energia innata ja és troba des del nostre primer naixement, però és ara quan s’està activant, perquè tot el contingut més enlairat del nostre ADN, pugui ser manifestat al llarg de la vida d’un.

Ens trobem en unes energies molt superiors a les de temps enrere. Aquestes ens permeten, ja no tan sols despertar la nostra consciència, sinó activar el procés d’irradiació divina que hi ha en cadascú de vosaltres.

No sou qui aparenteu ser. La vostra veritable essència us està trucant a la porta per a ser manifestada i expressada en cada acte del vostre procés actual.

Sentiu i sigueu conscients del que sentiu en el vostre interior. El vostre cor us està parlant per a donar nous passos en el vostre dia a dia.

Esteu preparats per a pujar nous esglaons i anar deixant la vostra naturalesa humana per a mostrar la vostra veritable essència divina. Ens trobem en temps que alguns de vosaltres, ja heu començat a deixar lo humà per a viure des d’aquell qui en veritat sou.

Aquest és ara el veritable procés de tota ànima encarnada.

En el seu moment donareu passos pel vostre despertar, i ara, l’univers us convida a donar uns nous passos per a viure segons qui sou. Per a això, heu de lliurar-vos a la vostra Divinitat ai deixar que la seva Voluntat sigui en vosaltres. Accepteu aquesta voluntat perquè serà la direcció a seguir per a materialitza allò que cadascú ha vingut a realitzar en aquest món físic.

La vostra ànima està trucant a la vostra porta interior. Obriu-la i permeteu que tot allò que hagi de ser, sigui. Accepteu-lo i confieu plenament que tot està anant bé, vivint des del vostre interior. La vostra vida canviarà notablement. Notareu sensacions que fins ara no heu sentit, i d’altres ja conegudes. Les notareu com una intensitat no tinguda fins ara. Anireu profunditzant  cada vegada més en el vostre interior fins a donar la mà a la Divinitat que sou.

Us trobeu en uns temps de grans canvis, on el coneixement de la vella energia hauria d’anar deixant-se de transmetre i aplicar. En el vostre món hi ha bastant confusió, encara, degut a aquesta transmissió per a poder arribar a un mateix, al veritable ser que un és. Tot és molt més fàcil que seguir a algú o dependre d’uns coneixements o mecanismes externs per a arribar a ser un mateix.

La nova energia, us alliberarà de lo terrenal, de lo limitat i els dubtes i pors que un pugui arribar a tenir.

Sou sers encarnats,, però no uns humans limitats pel vostre entorn. La identificació amb ell us fa tancar dins d’unes crences que limiten el vostre procés evolutiu.

No esteu sols.

El vostre potencial actual és molt superior al que va ser, i la direcció a seguir en els temps actuals us està portant a deixar de ser un ser humà per a donar pas al ser diví que sou.

Aquesta és una de les grans diferències i aspectes a tenir present en els temps que viviu. Lo humà us ha servit per a adaptar-vos a aquest planeta,, però la gran ascensió prevista per a les ànimes que habiten aquest món físic consisteix en començar a recordar qui sou, i iniciar, també, a irradiar la vostra energia d’alta vibració, portant a terme el Gran Pla Diví que vareu acordar cadascú al venir a aquesta encarnació que us trobeu.

Ens trobem en temps d’una gran ascensió. Deixeu deviure com a sers terrenals per a mostrarla vostra glòria i magnificència, irradiant la vostra lluminositat i energies d’alta vibració que hi ha en cadascú de vosaltres.

Us trobeu, estimades ànimes, en moments gloriosos pel vostre estimat planeta i tots aquells que l’habiteu. El procés que des de la Llar d’n procediu us està indicant i aportant a cadascú, és el d’anar deixant lo humà per a anar mostrant la vostra veritable essència divina.

Us trobeu en temps on cada vegada va predominant més la nova energia, l’Energia Crística, la de més alta vibració, i tots vosaltres, cadascú de vosaltres procedeix d’ella, acollint-la en el vostre interior.

Sou Amor.

No esteu sols.

Sou part de l’Univers, i aquest us abraça i us protegeix de tot el que no procedeix de la seva essència. Sent vosaltres, res heu de témer.

Accepteu les noves energies i deixeu que aquell qui sou pugui arribar a manifestar-se d’una manera plena i majestuosa.

Vosaltres sou Llum i Amor.

Us trobeu en els temps on la vostra veritable naturalesa demana pas per a ser manifestada i ajudar al vostre planeta i humanitat.

Nosaltres, la Llar, estarem sempre amb cadascú de vosaltres.

Obriu-vos. Sentiu i ens escoltareu en el vostre interior.

Mai heu estat sols ni ho estareu.

Nous temps s’apropen, trobant-vos en moments de redefinició de cadascú pels temps que s’apropen..

Vosaltres sou part de la nova Terra, on el Cel s’establirà en el vostre món, unint a les ànimes i no permetent que la densitat habiti entre vosaltres. No temeu pel que està succeint actualment. L’any dos mil vint-i-u serà la fi d’un cicle on es podrà establir, d’una manera  més notable, aquell qui en veritat sou i tot lo pertanyent a la vostra essència.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

Gràcies a tots!

Presentació de "La senda de mi inerior - el poder de lo innato"

Hola Família! Avui vull presentar-vos el meu nou llibre amb l’Editorial Caligrama, el qual és diferent als ja editats fins ara. Algú em va arribar a dir que li agradaria saber més de mi, doncs bé aquest nou projecte està relacionat amb part de la meva autobiografia. Tots podem viure i tenir experiències inesperades, i aparentment no volgudes, i tots tenim la capacitat de superació, degut al poder innat que tenim en el nostre interior. Tot el viscut té el seu sentit.

La intenció del contingut d’aquest nou llibre no es narrar les meves vivències i el sentit en cada una d’elles, sinó que a través de la meva experiència, parlar de la capacitat que cadascú té per a superar tots els obstacles que pugui viure a la vida, tenint present que tots portem en el nostre interior una força i un potencial que ens permet enlairar-nos i avançar entre les turmentes que ens puguem trobar, deixant enrere el dolor, la impotència i una visió limitada, basada exclusivament des de la ment.

És un llibre que parlo de mi, però no és aquesta la meva intenció sinó el fet que tots tenim un potencial innat que ens permetrà superar qualsevol suposada adversitat en la qual ens puguem trobar a la nostra vida.

Des del meu cor, a tots una abraçada.

La Felicitat

Una vegada un àngel es va apropar a una ànima. La seva llum arribà a qui es trobava assegut a la seva cadira contemplant el paisatge on la vista es perdia a l’horitzó,, sentint la brisa càlida d’aquell estiu.

L’ànima girà el cap per a mirar-lo. Una vegada arribà davant d’ell, l’àngel li preguntà:

-         Ets feliç?

Després d’uns instants de silenci, les paraules sonaren en el seu encontre:

-         Pots dir-me què és la felicitat per a tu? – li preguntà l’ànima.

-         Ets feliç? – tornà a preguntar la Llum que estava a prop d’ell.

-         No sempre és fàcil sortir de situacions on el dolor i la precarietat són constants. Tot i així,, vaig a arribar a sortir-me d’elles – va respongué l’ànima. No és fàcil viure en un món com aquest, on has de posar tot el que hi ha de tu per a poder sortir mínimament endavant. Puc dir-te que no és fàcil sortir-se’n de situacions on has d’estar alerta per a no quedar-te sol. (Silenci llarg). Em preguntes si sóc feliç. (Un nou silenci allargat).  Cóm vols que sigui feliç si a la meva vida he tingut que estar pendent sempre de tot el que feia per a poder sortir endavant? Em queda poc temps, ja per a viure. Els metges em varen diagnosticar que em quedaven pocs mesos per a deixar aquesta vida. He  patit molt per a defendre el que era meu. Tot em va portar al meu estat actual. Ara tu vens i em preguntes si sóc feliç. Bé, tenint present tota la meva vida et diria que em diguessis què és la felicitat, i llavors et respondré.

-         Com et sents en aquests moments?

-         Alliberat. (Després d’un petit silenci, continuà dient:) Veient tot el que els meus ulls veuen aquí assegut puc dir-te que em trobo en el paradís i això em fa sentir en pau.. la meva vida ha estat dura, i puc respondre’t que la felicitat no ha estat al meu costat al llarg del tota la meva vida. No puc dir que he estat feliç. Només en moments concrets.

-         I en aquests moments? – va tornar a preguntar-li l’àngel.

-         Havent deixat tot el que feia, ara tinc temps per a estar amb mi. Ara sembla que començo a sentir la felicitat en mi.

-         Què és per a tu la felicitat? – li va preguntà l’àngel.

-         És estar en pau amb tu mateix – respongué sonrient. Quan estàs en pau i sents l’assossegament que només has d’estar per tu, llavors tota la vida que portaves s’allibera de tu per a poder sentir aquest estat amb tu mateix.. això em fa sentir bé i veure certes coses de diferent manera a com les veia. És un estat com de satisfacció dins teu, conforme estàs fent l’adequat a la teva vida. Saps que els teus moments actuals són els adequats. Llavors, sabent-lo, això et fa sentir bé i, en cert grau agraït per tot el que tens en aquests moments i tot el que se’t concedeix.

Llavors l’ànima, mirant a la llum que tenia davant seu, li preguntà al ser angelical:

-         M’agradaria saber com veieu vosaltres la felicitat. Què és?

L’àngel mirà a aquell ser assegut i atent al que li podia arribar a dir. A continuació digué:

-         Quan un està sent ell mateix, tot el seu entorn es predisposa per a ajudar-lo en el seu camí. El benestar s’activa en ell i la sensació d’estar sent ell mateix i fer allò que està a la seva mà segons sent, llavors percep en el seu interior la sensació de serenitat i pau, així com el saber que està fent el que realment ha vingut a fer en aquesta vida. Llavors, és quan s’adona qeu tot el que necessita se li està donant, i ell,només ha de sentir el seu interior per a saber la direcció a seguir. El que pot trobar al llarg del camí, no depèn d’ell, però sí dir-te que tot el que es trobarà, serà per a la seva realització i manifestació en aquest món on viviu. (Pausa). sentir la felicitat en un mateix, és adonar-se que tot està anant segons així ha de ser i per tant sent un profund agraïment per tot el que se li està donant i el lloc on es troba. Sap que tot està anant bé i que res li faltarà. Llavors, no té cap motiu per a preocupar-se. La felicitat consisteix en ser un mateix i sentir els resultats conforme de portar a la pràctica el sentir dins d’ell. Tot el necessitat arriba. Si tot està anant bé llavors, no hi ha cap motiu per a la preocupació l’enuig, les pors i el dolor.

L’àngel va fer una paus i continuà dient:

-         La pregunta que t’he fet al principi ha estat: Sents la felicitat en tu? Ets feliç?

Es va produir una nova pausa, donant pas a la resposta de l’ànima en la seva fase terminal:

-         Ara sí.

L’àngel li somrigué.

-         El que ara sento poques vegades ho he sentit i m’adono que valorem més l’afany del diner i la imatge, que el nostre propi ser.

De sobte, aquell ser assegut en el seu porxo contemplant el paisatge que li envoltava va veure com diferents llums anaven apareixent i apropant-se a ell. A mesura que anava veient tota la lluminositat, va anar sentint un gran amor en el seu interior, fent-li brotar alguna llàgrima a través dels seus ulls serens.

Quan tots es trobaren a prop d’ell i es va veure envoltat d’aquests sers celestials, llavors sentí que tot el viscut tenia un sentit per a poder arribar a aquests instants que estava vivint i sentint intensament en el seu interior.

-         El que sents t’alliberarà de tot el viscut que no pertanyia a la teva essència – li digué l’àngel. Sent – continuà dient-li -, i sabràs de tu i del camí a realitzar en el temps que encara hauràs d’estar aquí.

Més enllà del que podem creure que hem de fer es troba el sentir per a saber en tot moment el que fer a la nostra vida. Segurament, aquest sentir t’indicarà una direcció qeu no es correspon amb l’establert en el món on vius. No tinguis por. No dubtis. Deixa que el teu interior et guiï i et porti a la teva realització en aquesta vida.

Sigues tu i deixa que tot el que t’hagi d’arribar, t’arribi. Sabràs què fer en tot moment. El teu interior t’anirà fent sentir el camí adequat i el cóm endinsar-te en ell.

Més enllà de l’establert et trobes tu, i qui ets, no es correspon amb lo transmès des del teu entorn..

La Felicitat et farà sentir bé al llarg del teu camí perquè et farà sentir conforme ja estàs fent el que has de fer. quan així és res et falta i tot t’és donat. La abundància és en tu.

Sentir-te deixat anar i seguir el que sents en tu,, es una manera de trobar-te la felicitat, perquè ella et farà sentir una sensació d’estar content i agraït per tot el que se t’està donant.

Tot ho tenim pel nostre procés evolutiu.

El viure no depèn del material, sinó d’aquell qui ets en veritat.

Sigueu vosaltres per a sentir la Felicitat en el vostre interior.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Sigueu feliços!

Tot procés ens porta al Lliurament

El ser, adonant-se del viscut fins ara i sent conscient del que ha representat en el seu procés encarnat, va sentí que una etapa estava finalitzant a la seva vida.

Sentia una immensa expansió en el seu interior, així com una pau, una sensibilitat i un pertànyer a una Família més enllà d’on es trobava com a humà.

La seva consciència el va portar a acceptar la seva estància en aquest món físic, on la seva ànima ha tingut que viure situacions on no sempre ha pogut manifestar-se com volia. És així com aquell ser conscient, va poder adonar-se que aquesta vida només és l’aprenentatge per a un sentit superior on les ànimes enlairades al llarg dels temps, han pogut tornar a la seva Llar ajudant a aquest món des de la seva dimensió actual.

La nostra ànima, passejant pel cim d’on vivia podia sentir la brisa de l’aire com l’abraçava, sentint  a la seva pell el contacte de la seva presència. Veia, també, com el sol anava ponent-se a mesura que anaven passant els instants en aquest dia terrenal. Tot era tranquil. Tot estava en pau, com l’interior d’aquell ser que sentia la seva essència innata irradiada a través de cadascun dels pors de la seva pell, la seva ment, ell seu cor i tot el seu ser, sentint-se il·luminat, acaronant cada planta, pedra, arbust o arbre que anava deixant al seu pas al llarg d’aquest camí en mig de la natura.

Aquesta ànima encarnada va arribar a adonar-se de la seva procedència, la seva veritable essència i del sentit pel qual va accedir a ser present en aquests temps d’aquest món terrenal, físic, que es trobava. Entenia el seu paper.

Havent-se detingut i mirant la posta de sol amb els tons solars rebaixats, sentia el silenci i la seva essència expressant-se en ell. El sol deixava lloc als moments d’interiorització de l’humà perquè pogués sentir aquell qui en veritat era.

Ja no era el mateix. Aquell qui va ser, ja no hi és. La seva nova etapa requeria un canvi vibracional en tot el seu ser per a poder portar a terme els aspectes més notables en aquest món, realitzant les seves obres més rellevants per a tota la humanitat. Era el moment de creuar la porta trobada i endinsar-se en la seva plena realització del que ha vingut a fer. Així ho va acordar i pactar.

Mai ha estat sol,, i tampoc ho estarà en la nova etapa que se li apropava, i els seus passos ja han començat a endinsar-se en ella. El seu moment actual és com estar finalitzant allò pel que es trobava  en aquell lloc, i alhora, endinsar-se en una nova llum per a la seva plena realització. Havia arribat la seva hora.

La tranquil·litat imperava en el seu estat interior. La pau i el silenci permetien sentir els moments comentats fins ara. Eren constants.

A la seva vida ja no havia dubtes, ni preguntes ni preocupacions. Era una ànima lliurada a la seva Divinitat interior. La seva essència era qui el guiava, li parlava i el protegia, sentint l’amor en el seu estat més pur i incondicional. 

La vida d’aquest ser no era com la dels altres. El seu estat conscient li permetia entendre, i així acceptar, tot el viscut, adonant-se dels aprenentatges que les seves situacions li aportaven.

Aquest ser va deixar la seva humanitat per a mostrar aquell qui en veritat era.

Tots som divinitat. Quan ens alliberem de lo mental i l’adquirit des del nostre exterior, és quan comencem a aclarir el camí per a arribar a nosaltres mateixos.

Aquest és el procés de la humanitat en aquest món, amb totes les conseqüències que això comportarà: deixar la humanitat per a mostrar la divinitat de cadascú, que alhora, és mateixa per a tots. Llavors és quan els habitants d’aquest món s’uniran, al viure des del cor per a acceptar, comprendre i sentir l’aportació de l’altre a la nostra vida i a la dels altres.

Cada vegada hi ha més sers conscients que són els que donen de la mà a la humanitat i a aquest món.

Lliurar-se a la Divinitat és un dels passos més decisius per a viure segons sents i en acord a la Voluntat Superior. Llavors cadascú prendrà el veritable paper pel qual ha vingut a aquest món. Mentre es continuï adaptant-se i vivint des de les pautes exteriors, terrenals, el camí per a l’enlairament d’aquest planeta anirà avançant lentament. Quan el ser humà decideixi ser ell mateix i començar a endinsar-se en el seu interior per a sentir i connectar amb qui en veritat és, llavors, la seva humanitat anirà alliberant-se, fins arribar a connectar i mostrar la seva divinitat, fins al punt que quan ja així sigui en tots els àmbits de la seva vida, llavors, ell ja no serà ell, sinó la Voluntat Divina en manifestació.  És llavors, que com el nostre ser del principi, es lliura a les seves mans i ja no pren decisions, perquè tot li arriba. Ja no planifica, perquè tot se li dóna en el seu moment. Senzillament, es deixa emportar per qui és i el món on viu deixa de tenir la visió que tenia fins el moment de la seva transmutació vibracional i lliurament.

La seva presència es converteix en saviesa, serenitat, benestar per a qui l’envolten, molta pau i un sentir-se respectat i acollit per ell. La seva calidesa abraça a tots els que puguin estar presents en aquell moment.

Un es converteix en un ser on la senzillesa, la naturalitat, la comprensió i la puresa emanen de la seva essència.

Aquesta és la direcció del món on vivim. Cadascú té la clau de la seva vida, i cadascú se suma a la dels altres. Junts, llavors, creen una nova vida i un nou món on la humanitat que l’habita van deixant-la enrere, enlairant les seves vibracions i donant pas a la Divinitat que cadascú és, portant a terme el sentit de les nostres presències en aquesta vida.

Llavors, és quan el Pla Diví Superior per a aquest món d’una sola lluna començarà a mostrar els resultats d’un lliure albir inicial adjudicat a cada ànima després de la era glaciar d’aquest planeta. Va ser quan es va introduir la consciència en cadascú perquè aquesta fos activant-se i despertant segons cada ser encarnat.

Tot va seguir el seu curs fins els temps que vivim.

El nostre ser conscient del principi d’aquestes paraules era un dels que activarien el despertar i l’enlairament d’aquest món i humanitat per a arribar a crear la vida segons la Llar de la qual tots procedim.

Per a ser un mateix, hem de fer el nostre lliurament total a aquell qui en veritat som i deixar que la Divinitat actuï d’una manera lliure i plena a través nostre.

En el fons, nosaltres som els canals i l’essència perquè així sigui.

Nosaltres som la Divinitat encarnada.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.