La nostra vida ha
passat per diferents situacions on el nostre ser ha semblat quedar tancat per
una visió física, dins d’unes creences terrenals. Allò que semblava ser, no
era. La part dramàtica de les nostres experiències només ha estat el reflex de
les nostres resistències a sanar certes parts del nostre interior per a donar
una major soltesa i fluïdesa a la nostra vida actual.
Més enllà del
viscut es trobava el sentit pel qual atraguérem aquestes vivències a la nostra
vida. Quan, des del nostre interior percebem el sentit de tot el que vivim,
llavors, el dramatisme es converteix en oportunitat per a donar nous passos en
el nostre procés consciencial.
Cada vegada que sentim un malestar en el
nostre interior, se’ns està indicant que hi ha alguna cosa que hem de tenir
present i sanar en nosaltres. Per això tenim els sentiments i les emocions.
Elles estan en connexió directa amb la nostra ànima i procés evolutiu. Quan tot
està sintonitzant amb la Voluntat Superior, llavors tot flueix i acceptem les
situacions. Entenem el per què del viscut. Ara bé, quan alguna cosa ens fa
sentir malament, pot ser por dues causes:
1.
Aquest
no és el camí a seguir, i/o
2.
El
que ens fa sentir malament, como enfadar-nos, ràbia, ira, estrés o depressió,
per exemple és un senyal conforme hem de sanar aspectes relacionats amb el que
ens ha fet alterar el nostre interior, havent un aprenentatge en cada situació
viscuda. Aquesta causa ens porta a la primera, conforme hem de revisar la
nostra vida i veure el per què, el sentit pel qual un no està sent ell mateix.
Què ens vol dir l’experimentat?
No hi ha
situacions pròpiament doloroses. Quan així succeeix, és perquè en el seu
moment, o en el present, un s’ha tancat en si mateix i s‘ha aferrat a unes
creences i convencionalismes establerts per l’exterior on es troba.
L’univers sempre
ofereix a tota ànima encarnada les oportunitats de deixar de ser qui no és, per
a obrir la porta de la Integritat i l’Honestedat.
Tot està basat en
l’Amor. Quan no el veiem, és per què estem centrats en la forma i ens oblidem
del fons i el sentit de la nostra existència en aquest món. Encara predomina
gran part del físic. Més enllà d’ell, ens trobem nosaltres,...la nostra
veritable essència.
No tenim per què
patir i viure el que vivim que ens aporta malestar. Quan en algú així succeeix,
és perquè se li dóna una nova oportunitat per a donar nous passos en el seu
procés evolutiu. Cada pas donat equival a poder augmentar un grau més la seva
consciència.
Aquesta
consciència, fruit de l’autoconeixement, és la que ens permet adonar-nos de qui
som i del veritable ser que cadascú és. Serà llavors quan es començarà a veure
la Veritat de la nostra realitat terrenal, més enllà de la forma en que es
presenta. Aquesta imatge només és la manera de materialitzar el que hem de
d’adonar-nos per a arribar a la nostra sanació, i així alliberar tot allò que
hi ha en nosaltres que no ens pertany per naturalesa.
Cert que en
aquest món podríem enumerar moltes situacions que creen un gran dolor, al
nivell que sigui, a tots aquells que es troben en elles. Cadascuna d’aquestes
situacions tenen dos finalitats:
1.
Per
qui les viu, i
2.
Per
la resta de la humanitat.
La majoria de les
noticies que hom pot veure i escoltar en el seu dia a dia, procedeixen d’una
manera de ser que no es correspon amb la nostra essència: injustícies, abusos,
infravaloracions, interessos personals, autoritat interessada,...Per què això?
Tots atraiem allò
que necessitem, no el que volem; per tant, té un sentit pel nostre major bé i
el dels altres. Per què pels altres també?
Els grans
esdeveniments del nostre món han fet que la humanitat reaccionés al respecte. A
major consciència, la reacció serà del més sentit comú per a tots, i una ajuda
pels qui viuen en aquest món. A menys consciència, es potenciarà aquest tipus de
situacions fins que “el món desperti”. Aquest món es refereix a cadascú de
nosaltres. Degut a aquest “Despertar”, el planeta ha enlairat el seu nivell
vibracional en aquest principi de segle.
Tot té un sentit
pel nostre procés d’Ascensió.
El que ha succeït
repercuteix a qui ho viu i és una eina per a ajudar a despertar o augmentar les
consciències i donar passos perquè lo
inhumà deixi de prevaldre, per a donar pas a aquell qui som: la nostra
Divinitat.
Vivim l’adequat
per a cadascú i de tot el planeta.
Quan una ànima
encarnada sent la seva essència i viu des d’ella, llavors aquest món
haurà creat una Font per a donar de
beure a tots aquells que ho necessiten per a avançar en el procés individual.
Tot l’individual es traspassa al col·lectiu, per tant, quant més siguis tu
mateix, més estaràs ajudant a la resta d’aquest sistema de vida dins de la
matèria.
Res és el que
sembla.
Per a moments com
aquests que hem comentat, no esteu sols. Mai ho heu estat. La Llar està en
cadascú de nosaltres.
Que l’Amor i la
Pau siguin en tots vosaltres.
