La meva vida amb els Àngels

Aquí us presento aquesta xerrada, alegrant-me pel fet de poder estar novament, amb tots aquells que residiu a Barcelona i els entorns. A tots, una abraçada.

En el present trobareu la Llum

-         Hola, amic i mestre – dic a Jesús.

-         No deixis que la quietud i la solitud t’inquietin – em respon.  Els moments que vius t’apropen més al Pare. Jo, encara que sabia qui era, hi havia aspectes que els vaig entendre al cap de poc de viure-ho. Em vaig adonar que el suposat anhel de voler estar sol m’apropava més a l’essència del Pare en mi.

-         Preguntaves coses de futur, coses que passarien al Pare?

-         Sabia del meu camí i l’únic que volia era servir-lo i portar a terme el que havia vingut a fer. En algun moment vaig expressar algun “per què” o “què succeirà...”, però cada vegada que ho feia sentia una força que m’empenyia cap a dins meu per a sentir al Pare en mi. Era l’únic que existia: el Present. Confiava que tot estava anant bé.

-         Què diries sobre aquella ànima que vol saber alguna cosa relacionada amb el seu futur?

-         A vegades s’espera una resposta que es doni esperança i seguretat sobre els passos donats. S’espera una conformitat referent que “han fet bé o l’adequat”. (Pausa). Quan se sent al Pare, l’essència del Pare en un mateix, hi ha la certesa que el fet és l’adequat i no hi ha dubtes, ni inseguretat o incertesa sobre el pas donat. (Pausa). Quan més es pregunta, més es mostra el grau d’allunyament o incertesa sobre aquell qui cadascú és. Quan sents l’energia de la Llar en tu, no hi ha preguntes a fer.

-         ...

-         Som ànimes vivint el present, i només existim en el present. Quan t’endinses dins teu, t’adones de qui ets, i llavors al sentir, connectes amb la saviesa que cadascú és.

-         Tot i així, al rebre alguna resposta, pot encoratjar-te per a continuar – dic.

-         Aquell a qui se li hagi de dir, se li dirà sense buscar-ho.

-         ...

-         Quan sentis al Pare, em sentiràs a mi i a tots aquells que el serveixen. Allò que necessiteu us serà donat. Feu allò que sentiu en el vostre cor i deixeu que la Voluntat del Pare sigui al vostre món.

-         I si algú vol saber algun fet o procés de la humanitat per a transmetre-ho i ajudar a la resta de les ànimes encarnades? – insisteixo dient.

-         Que s’arreceri en el seu cor, que visqui des del cor, i les respostes aniran fluint segons la preparació i el moment de cadascú. Heu de recordar que cada un de vosaltres ha vingut amb una finalitat concreta. Amb un sentit superior. Aquest és diferent per a cada ú. Així ha de ser. Voleu fer la part de l’altre i no el que vareu acordar. Aniria en contra del sentit pel qual ara sou aquí on sou. Tots us necessiteu. Junts creareu el fi, segons a Voluntat del Pare. (Pausa). Sigueu pacients i no vulgueu abastar més enllà del vostre present.

-         ...

-         Tots podeu, i arribarà el dia que començareu a manifestar l’essència que sou en tots els indrets del vostre planeta. De moment deixeu que cadascú segueixi el seu camí.

-         ...

-         I què em diries sobre el procés evolutiu de les ànimes a partir de l’any 2016?

-         Moltes d’elles, en multituds,  deixaran enrere el que van fer i ser, buscant la Font de Vida que les alimenti per a sempre més. Hi ha “Llums” que es començaran a conèixer, amb una puresa més cristallina i neta a les fonts actuals. Els que fins ara han alimentat a les ànimes continuaran el seu procés, però hi hauran qui fins ara obraven en la discreció i es mostraran davant el camí de l’alliberament i l’obertura perquè el Cel sigui a la Terra, però aquest cop, a partir d’aquests moments, no serà de fora a dins, sinó de dins a fora, instaurant el Cel en el vostre mon des de la nova essència interior obtinguda per les ànimes ja acordades des de les esferes superiors. Ja ara, però a partir del vostre 2016, la puresa de la vostra essència anirà obtenint una prioritat i un seguiment per moltes més ànimes que ara. Arribareu a nivells molt superiors al present, a sentir l’univers, aquell qui sou, d’una manera molt més nítida i intensa. Serà la manera d’adonar-vos del veritable camí a seguir. Les propostes que us envoltaran (activitats de formació personal, opcions de aprenentatge evolutiu) deixaran de crear incerteses, i les noves llums que es manifestaran, us ajudaran a veure clar el camí a seguir.

-         ...

-         El procés continua i el camí va sent ocupat per ànimes evolucionades que el van aplanant i preparant-lo pel gran peregrinatge espiritual que hauran de passar per ell. Fins ara ha hagut un despertar, però multituds estan a punt de donar aquest pas. S’està preparant el terreny. S’està fent un gran treball energètic per part d’ànimes conscients en el present. Estem preparant el terreny. Arribarà el dia que el 10% dels qui sou es manifestaran i el vostre mon ja no serà el que ara és. Només es necessita un 10% perquè la vella energia vagi desapareixent a un ritme accelerat, creant una nova vida basada en la igualtat, germanor i la integritat, sentint la Unicitat amb tots els sers que l’habiteu. En el vostre proper any 2016 s’establiran més les bases perquè el procés es porti a terme segons el Gran Pla Diví. Centreu-vos i arrecereu-vos en el vostre cor quan la foscor vulgui “donar un cop de puny sobre la taula” per a fer-se imposar. Només serà com un darrer sospir final de la seva decadència. La Terra, Gaia com molts l’anomeneu, ja no té marxa enrere. Les consciències despertes enlairareu el vostre planeta i el sentit de la humanitat en ell. Aneu al vostre interior, perquè serà des d’ell on els canvis anunciats seran possible.

Vosaltres sereu els artífexs de la transmutació de la Terra.

Noves Llums apareixeran amb una puresa superior. Seran les noves Llums del vostre món que il·luminaran el camí de la tornada cap a la Llar i la unió entre tots els sers de l’univers, donant sentit i realitzant aquesta Voluntat Divina Superior, en la qual tots estem inclosos.

Que l’Amor i la Pau sigui en cadascú de vosaltres.

Trobades pel mes de novembre

La Presència de la Llar

La Llar cada vegada està més present, per això ara sou més els que sentiu els anhels de poder connectar amb els vostres guies o entitats celestials com són els àngels i mestres ascendits.

Sentiu un impuls de voler aprendre a comunicar-vos amb els germans de la Llum que us acompanyen en el vostre procés i estan amb vosaltres des del vostre naixement. És ara quan una força inusual fa que sentiu el voler connectar amb ells, sentir-los i poder-vos comunicar per a saber què us tenen que dir.

És ara quan l’encarnat sublima el seu ser per a ascendir nous esglaons vers la Llar.

És ara quan la crida de la Llar ressona en el vostre interior degut als canvis d’energia del nostre planeta i l’augment de consciència de part de la humanitat. És ara, sí, ara.

Hi ha una gran il·lusió, emoció per a poder saber dels nostres estimats germans “invisibles”, als ulls regits per l’humà.  

El planeta ascendeix acceleradament, en relació a com ho estava fent fins fa pocs anys. Aquest augment de vibració fa que els interiors de l’encarnat s’activin, es remoguin i comencin a donar passos vers una direcció diferent a la que han seguit fins fa no gaire. Hi ha un gran despertar interior, un denominat “Despertar de la Consciencia” cada vegada més.

Part d’aquest procés és obrir el nostre cor, començar a escoltar la seva veu càlida, la seva guia i saviesa. Aquesta obertura obrirà noves portes en el nostre sender vers nosaltres mateixos. Estem obrint portes que ens fan avançar vers el nostre recordar i sentir la nostra naturalesa prístina i potencial que sempre ha estat albergat en nosaltres, però enterrat i apartat per les pautes inculcades i acceptades del nostre exterior.

Ara ha arribat l’hora del Gran Despertar.

Les nostres energies es van apropant més a les dels nostres germans de la Llum, per això ens anem apropant i ells cohabiten amb nosaltres, també cada vegada més, perquè senten l’apropament energètic. També comencen a sentir-se millor entre nosaltres. Continueu amb el vostre procés, la vostra intencionalitat d’arribar a ser vosaltres!, i aquests sers amorosos que vetllen pel nostre ser, seran sentits, i fins i tot vistos, cada vegada per més humans donant passos vers la seva divinitat.

La resposta és ben senzilla, quan es pregunta: què puc fer per a connectat o conèixer als meus guies o comunicar-me amb els àngels?: SIGUES TU!

Tu no ets un ser dens, limitat, a mitges o sense capacitats. Res d’això ets. Senzillament és que no hem recordat qui som i l’esforç realitzat ens ha portat a creure el poc que érem. No perquè no hagis recordat totes les teves funcions innates, el teu potencial que es troba en la teva naturalesa, vulgui dir que no les tinguis. És el mateix que un cotxe sortit de fàbrica. Pot tenir moltes prestacions però si no te les expliquen o llegeixes les instruccions només sabràs fer servir les funcions més bàsiques: accelerador, fre, parabrises, clàxon, canvi de marxes o intermitents. Ets molt més que tot això!!

El mateix que un ordinador. Té infinites possibilitats de realització, però alguns es troben bloquejats perquè no saben que és possible, ja no només redactar el teu camí en una pàgina en blanc, sinó que, a més amés, pots posar-li color, gràfics, d’altres imatges i diferents tipus de lletres, segons el paràgraf.

Ara s’està despertant d’una manera massiva, i ja sou molts que ho percebeu, o teniu sensacions, conforme no estem sols i hi ha d’altres entitats amb vosaltres que us acompanyen. Alguns comenceu a saber que molts dels senyals que us trobeu en el dia a dia, són ells que us fan saber que estan amb vosaltres, molt a prop de vosaltres, i que sovint, us abracen per a consolar-vos, animar-vos i us xiuxiuegen a cau d’orella conforme tot està anant bé. Oh, sí! Ja ho crec que cada vegada sou més! Per a mi és una alegria i una gran emoció al poder sentir i veure les vostres vides enlairar-se com ho estan fent.

Per a connectar amb la Llar, només has de ser tu. Sent l’Amor dins teu i irradia’l en el teu dia a dia en la terra fèrtil del teu entorn. El teu Amor irradiat i la teva Llum estenent-se a cada pas que donis, sembra el terreny preparat per a tu, perquè allò que has vingut a fer pugui ser portat a terme amb tota la seva plenitud.

Sent la Llar en tu. Sent la teva essència amorosa en tot el teu ser, sent la clau mestre que t’unirà amb tots aquells sers de la Llum que t’acompanyen vagis on vagis, sent els teus desitjos complerts. Sigues pacient. No t’inquietis, i si en algun moment no sents res (segur?) o “no veus absolutament res”, queda’t tal com estàs, sentint aquests moments de pau, serenitat, harmonia i assossegament . gaudeix d’aquests moments, perquè podràs sentir-los, potser fins i tot veure’ls, quan la boira que envolta la teva ment activa es dissipa i pots sentir el batec del teu cor i el silenci de la Llar en el teu interior. Aquest estat t’ajudarà a obrir les portes del teu benestar i canvi a la vida. Torno a dir-vos que heu de ser pacients. Primer prepara el teu ser, i quan t’hagis acostumat a tu, acceptant-te, llavors, aquesta acceptació t’ajudarà, també, a acceptar a aquells que estan amb tu “i no veus”.

Sigues tu! Acostuma’t a la teva presència! No provoquis res, cap imatge ni sensació, només deixa’t anar i, més tard o més d’hora, començaràs a saber d’ells personalment! No dubtis. Confia i obra’t a ells perquè formin part de la teva vida d’una manera conscient. Llavors, la teva vida canviarà. Ja res serà igual, perquè hauràs obert les portes de la Llar dins teu. Només pots esperar el millor.

Sigues pacient. No t’inquietis. Sent només l’Amor en tu i la calma en el teu interior. Sent tu atrauràs als teus germans de la Llum per a saber d’ells.

He arribat a conèixer ànimes que no sabien el que era l’Amor. Van haver de començar per aquí. Amb el temps, aquest sentir amorós cada vegada més en ells, va fer que poguessin arribar a percebre i sentir les presències amoroses dels germans de la Llum que ens envolten. Quan més siguis tu, més seràs Un amb ells. La vostre comunió es basarà a través del cor, de l’Amor, que és l’essència que tots som, encarnats i no. 

No vulgueu tenir pressa. Serà amb la pau i l’Amor, que a ells us unireu conscientment. Ara ja estan amb vosaltres i sobre tot ho dic per a tots aquells que encara no els sentiu i veieu. El més important és sentir-los. deixeu que ells es manifestin de la millor manera per a ells i vosaltres. Estigueu atents a la vostra quotidianitat. Viviu conscients i desperts, perquè el nostre dia a dia està ple de senyals i simbologia que ens parlen.

           

Sigues tu i deixa’t portar. Escolta el teu cor i fes allò que et xiuxiueja i diu d’una manera molt clara i alta, i cada vegada més, a mesura que vagis sent tu i recordant l’amorés ser que ets.

Recordar és acceptar el bo que hi ha en tu i l’adonar-te del sentit amorós de tot el que vius en el teu caminar.

Jo Sóc part de la Llar. Sóc Un amb ells, amb tots els meus germans, i puc dir, que l’Amor que sento en mi, va més enllà de tota terrenalitat coneguda. Avanço amb l’assossegament de la meva consciència despertat i la meva vida va transformant-se a cada pas donat. L’impossible es transforma en assequible. El difícil en natural i obtingut, i els somnis en realitat.

Quan el camí no el fas sol sinó acceptant als teus germans de la Llar d’on procedeixes, llavors, aquest s’eixampla per a donar cabuda a tot l’Univers i la Germanor de la qual procedeixes. La teva vida deixa de ser teva per a lliurar-la al servei de la Gran Voluntat Superior, motiu pel qual, ara tu, jo i totes les ànimes encarnades ens trobem en els temps actuals.

Només existeix l’Amor i és l’Amor el nexe amb la nostra Llar.

A totes, ànimes germanes, des del meu cor, que l’Amor i la Pau siguin en cada una de vosaltres. 

MEDITARIA

Les paraules que llegireu a continuació estan basades en els resultats i el procés obtingut al llarg dels dinou mesos que porta realitzant-se aquest esdeveniment des del seu naixement fins el present. Per tant, avui m’agradaria dir-vos unes paraules sobre les trobades que es realitzen una vegada al mes, actualment els segons dissabtes de cada mes, amb una duració de dues hores: MEDITARIA.

MEDITARIA és una trobada per a estar i trobar-te amb tu mateix. És un espai on pots estar amb tu, connectar amb les diferents eines que tots portem dins i aplicar-les sentint el resultat en el teu interior, en tot el teu ser. Un espai per a sentir i compartir l’essència que tots som per naturalesa: Amor.

En aquestes sessions es fan diferents tipus d’exercicis, tots els encaminats vers l’interior de cadascú per a obrir el cor i poder crear el benestar interior i l’assossegament de les nostres ànimes, trobant una mica de pau, assossegament i harmonia. Dins d’elles, poden realitzar-se meditació, relaxació, plegaria segons els essenis, comunicacions de la Llar d’on tots procedim, l’ús de la paraula com a element de sanació i reafirmació, o fins i tot el silenci, que ens obre les portes del nostre veritable ser. Sincerament haig de dir-vos que cada sessió és diferent, perquè, encara que sigui jo qui la dirigeix, no sóc jo, sovint, qui tria el contingut de la trobada, degut que en aquest espai de connexió amb un mateix, els nostres germans de la Llum estan presents i són els que, en el fons, proposen els exercicis i els passos a donar segons els assistents.

Recordar qui som ens facilita el camí vers l’activació i manifestació de la nostra divinitat. Hi ha qui ha assistit amb certs dolors, i han sortit sense ells, i amb una sensació d’alliberament interior important.

Me he adonat, al llarg de les trobades realitzades, que cada vegada, “ells”, prenen un paper més important en aquestes sessions.

MEDITARIA és un espai per a connectar amb un mateix, per a estar amb un mateix. Algunes vegades, algú o tots els assistents reben algun missatge personal pel seu procés. Tot és natural, en l’ara, sense res previst o organitzat. Ells són els que van guiant la meva presència al llarg de la seva duració.

En un principi, reconec que el què volia fer ho tenia previst, però a mesura que anava avançant la sessió, m’adonava que el que es necessitava en aquells moments, no era el previst, sinó un altre tipus d’exercicis, o l’expressió d’unes paraules o missatges d’aclariment sobre aspectes que podem trobar-nos al llarg del nostre sender vers l’evolució de la nostra ànima.

Actualment, MEDITARIA, és un espai on podem sentir la Llar i a sers de Llum que ens acompanyen o estan amb nosaltres en aquests moments al llarg de tota la trobada.

Cadascú rep el que necessita. Hi ha qui aconsegueix sentir una pau desitjada des de fa temps; d’altres, un alliberament d’algun pes que li oprimia el seu plexe solar; d’altres es quedaven adormits, podent relaxar les seves ments, fet que en el seus estats de vigília no ho aconseguien. A vegades, una emoció ens inunda i ens fa expressar alguna que altra llàgrima. No hi ha dues sessions iguals, i tot depèn, també, del moment que un es trobi en aquell moment.

No hi ha dues sessions iguals, encara que totes tenen un mateix fi:

Sentir qui som i adonar-nos del potencial que hi ha en nosaltres, junt amb la nostra capacitat de crear harmonia, assossegament i sanació.

Els nostres cossos reben la vibració de les energies de la Llar i fan que puguin, els assistents, sentir l’alliberament de les seves ànimes.

Alguns no han deixat d’assistir des que varen començar aquesta proposta, i aquests dissabtes mensuals són dies claus anotats a les seves agendes. D’altres ja ens han deixat, bé perquè han transcendit, bé per canvi de domicili anant a certa distància que no els és possible assistir per la seva llunyania.

A vegades cerquem un lloc on poder estar amb nosaltres. Busquem un espai on poder connectar i sentir la nostra veritable essència i adonar-nos d’aquell qui som en veritat. MEDITARIA us facilita que aquests anhels puguin ser materialitzats.

Us convido a tots aquells que us predisposeu a obrir el vostre cor, a aquestes encontres mensuals, que compartint lloc i amor amb els altres presents, podem començar a reunir, encara més, a tota la Família per a unir les nostres presències i el nostre amor irradiar-lo, no tan sols a aspectes de la nostra vida que ho necessitin, sinó a tots aquells o a zones del nostre estimat planeta que puguin arribar a necessitar-ho.

MEDITARIA és no esperar res i una plena disposició a sentir a aquell qui som i compartir la nostra essència amb tota la humanitat i el planeta. Els nostres germans de la Llum, procedents de la nostra veritable Llar, estan també present, i sempre es dóna un espai, dins de la duració de la trobada perquè ells i vosaltres pugueu estar junts. Tenen coses que comunicar-vos individualment, i en aquest petit taller de puresa que es fa dins del encontre, ens predisposem que així pugui ser.

En l’actualitat, són els meus germans de la Llum qui em fan veure el camí a realitzar dins de cada sessió. Per a mi és tot un plaer ser un canal seu, un mitjà pel qual ells poden transmetre i fer-se sentir aquí a la Terra.

MEDITARIA és un espai on diferents

dimensions de la Llum es concentren per a fer sentir als seus germans encarnats les seves presències i donar-los esperança, pau, saviesa a alguns y Amor.

Dono les gràcies a tots els que fins ara heu assistit, perquè vosaltres, sou part de mi, i la vostra presència ha donatsentit al què he vingut a fer. Valoro i honro els vostres lliuraments interiors per a manifestar les vostres essències. No hi ha res més gratificant que sentir l’amor en un mateix i poder veure en es altres les mostres externes conforme un està sent ell mateix.

A tots, gràcies.

Benvinguts sereu en aquestes trobades emanades des del cor, a tots aquells, que vulgueu assistir perquè així ho sentiu, o vulgueu tenir el vostre espai per a estar, senzillament, amb vosaltres mateixos.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

(Els propers encontres de MEDITARIA  es faran el dia 14 de novembre i el 5 de desembre al poble de Cardedeu, de 18h a 20h.)

La Fortalesa de l'invisible

Haig de dir-vos, que la meva sensibilitat ha anat en augment. Les alegries del meu entorn fan activar l’amor que hi ha en mi.

Les realitzacions de les ànimes que envolten el meu ser alegren la meva ànima i l’amor i la comprensió del sentit de tals materialitzacions permeten que els meus ulls expressin l’alegria i el goig de veure com l’Univers s’està establint aquí a la nostra Terra.

Sento a força de l’invisible, mostrant el potencial de la veritable naturalesa que cadascú és, podent arribar a aconseguir allò que van ser els somnis del nostre interior.

Hi ha una gran emoció quan sento i veig els cors oberts i els resultats degut a aquesta actitud davant la vida actual.

No hi ha dubte, ni incertesa, ni cap tipus d’inseguretat al ressonar en tu la força de l’invisible que habita en el nostre interior. Un potencial aliè a tot raciocini, només arribant a ell, a través del cor.

Quan allunyes del teu ser l’humà, la nostra ment es resisteix i la força i control que venia fent fins ara, minva, no podent influenciar-te com ho venia fent fins fa poc.

Quan el teu cor s’obre pas a la teva vida, la ment dóna un crit de dolor, creant una rebequeria per a fer-te sacsejar i veure si pot crear desconcert en tu perquè tornis a ella, a lo conegut.  

Germans de tot aquest estimat planeta, que hem escorçat les distàncies i les nostres ànimes s’han anat apropant, vosaltres sou els que heu activat el procés d’Ascensió de tota la humanitat i la Terra. Aquest enlairament energètic ens ha anat enlairant fins a nivells quàntics per a alguns, i poder transformar la limitació en llibertat, la foscor en Amor, i el dens en expansió i alliberament.

Quanta alegria hi ha en mi!

És per a mi un privilegi el poder compartir aquesta dimensió amb tots vosaltres i veure cóm els vostres despertars ens apropen a la materialització del sentit pel qual vàrem encarnar.

El Cel comença a manifestar-se aquí a la Terra.

El que és a dalt, comença a ser avall.

El sentir la Unicitat ens obre les portes d’altres dimensions i de la Llar de la qual tots pertanyem.

Hem deixat setembre enrere, i una nova estació (tardor/primavera) permetrà que en poc temps puguem veure grans resultats d’una Consciència col·lectiva manifestada.

Veure lo limitat, alliberat; cóm entitats de la foscor van deixant aquest planeta perquè veuen que la Llum que d’ell emana va intensificant-se cada vegada més, fa que el meu cor vessi d’alegria i goig al poder presenciar en primera fila els avatars acrivats per la vostra intencionalitat d’arribar a vosaltres mateixos.

Tot anirà canviant, i cada vegada amb més acceleritat i nitidesa. Anireu veient els signes de tot el treball realitzat per cadascú, unint-se tots ells per a fer d’aquest món, una aurora universa, arribant a diferents sistemes de vides.

I tot, començant per vosaltres mateixos.

Sentiu, estimades ànimes, la vostra essència. Sentiu-la en el vostre interior i deixeu-vos portar per ella. llavors, i només llavors, us podreu adonar amb tota la seva majestuositat, del meravellós ser que sou i la pertinència a “alguna cosa superior”, més enllà d’unes etiquetes llavors sabreu aquell qui sou, i coneixereu a la vostra Divinitat, que sempre ha estat en vosaltres, però ara és el temps anunciat per a deixar-la manifestar. 

Benvinguts a la Resurrecció del nou ser.

“...i serà quan tota existència de l’univers s’unirà a la Voluntat Divina, sent Una amb cada ser vivent en ell”.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.  

A la Llar

Sense res més que la meva presència i el meu amor unit als meus germans de la Llum, sento i veig com m’envolten i m’envien el seu amor i les seves energies pures vers el meu ser.

Sento les seves presències emanant de la seva intencionalitat vers la meva ànima oberta a tots ells i creant una Unicitat des de la puresa de les nostres essències enaltint l’Amor que ens va crear per a estendre’l més enllà del nostre univers.

Germans d’altres dimensions units per a alliberar i il·luminar les ànimes d’aquest estimat planeta segons la Intencionalitat Superior. tot està sent. Tot flueix i va brotant degut al despertar i als ADN dels encarnats que ens trobem servint a la Font Superior de la qual tots procedim.

Sento la immensitat de l’univers en mi, i el sentit de l’existència de tots els que en aquests moments ens trobem aquí.

La calidesa dels meus germans lluminosos abracen tot el meu ser i la meva part física tendeix a l’alliberament d’alguna llàgrima procedent de l’amor que sento en el meu cor en aquests moments i de l’alegria conforme la nostra presència en aquest món portarà a terme allò que hem vingut a fer segons la Voluntat de l’essència Superior del nostre estimat Univers.

Quan sents la teva veritable naturalesa amb tot el seu resplendor, deixes de ser ment perquè el teu cor et mostri la teva manifestació amb tot el seu resplendor en l’Ara i Aquí per a ajudar a obrir les portes de la Germanor i la Llum en aquest vetllat i estimat planeta.

Sento l’Amor de totes elles, de cadascuna de les energies que m’envolten i etan amb mi. En aquests instants, Jo Sóc la Llar en la meva dimensió i en totes les existents. Quan deixes que aquell qui ets es mostri, sents la magnificència de la teva existència, entenent , no mentalment, sinó més enllà de tot raciocini, la teva veritable vàlua, potencial i sentit pel qual vas adquirir un cos físic.

Només existeix l’Amor. Som Amor. Som alta vibració quan el teu veritable ser s’expressa. No sou dos en un: cos i divinitat, perquè continent i contingut sempre van units. La disfressa de l’essència desapareix quan sents aquell qui ets.   

La Llar, estimades ànimes, no és algun lloc imaginat o creat per la nostra humanitat per a donar-nos esperança en el nostre caminar. La Llar existeix i sempre ha existit, no com “Llar”, però sí com el nostre estat natural i la nostra essència manifestada amb tot el seu màxim resplendor: la puresa, la simplicitat, l’omplir cada continent amb AMOR per a donar de beure als sedents i menjar als famolencs del Recordar i mostrar la Divinitat que són, que tots som. Uns la van denominar “Cel”, però l’important és que en tot moment estem sent vetllats, protegits i estimats per sers de Llum i per l’Amor del qual vàrem néixer per primer cop.

El nostre estimat món deixarà la densitat que hem tingut fins fa poc. S’anirà alliberant de la foscor per a donar pas a la Llum que resideix en cadascú dels cors. El que succeeix en aquests instants en el vostre món, és una rebequeria de la foscor que ha anat regnant i dirigint a tota la humanitat degut a la seva pèrdua de poder. Les consciències que heu despertat i augmentat estan fent que l’invisible es torni visible, i lo irreal desaparegui perquè el ser encarnat i la Terra puguin viure en harmonia i igualtat. Lo salvatge deixarà de ser-ho, i tots els sers, animals, plantes i humans en Ascensió, puguin viure junts, compartint un lloc on el cor prevalgui i el respecte i l’alegria de viure i portar a terme cadascú el que ha vingut a fer, amb tota la seva majestuositat. Lo limitat anirà minvant i la Veritat es mostrarà amb fermesa, permetent que els purs de cor alliberin les ànimes i siguin Llum per a tots els racons del vostre estimat planeta.

Noves arrels estan arrelant en el vostre món. Vosaltres sou aquestes arrels. La Llar està amb vosaltres perquè així sigui. Continueu. No defalliu perquè el Cel, cada vegada més s’anirà instaurant aquí a la vostra Terra.

Estimades ànimes que viviu aquests moments, sentiu aquell qui sou, i sentireu la presència de tots aquells que amb vosaltres estem. El nostre Amor us abraça i us protegeix. No temeu, perquè els vostres passos us estan alliberant de la vostra densitat. Les vostres ànimes s’enlairen vers nosaltres. Les vostres vibracions i les nostres cada vegada estan més properes. Esteu facilitant que vosaltres i nosaltres ens unim i la Unicitat creada pel vostre retorn a la Llar, puguem, tots, realitzar la Voluntat Divina Superior per la qual vàrem ser creats.

Des d’aquí us honrem i us convidem a continuar, rebent tot el nostre recolzament i Amor per a alliberar les vostres ànimes i arribar a sentir i deixar manifestar al veritable ser que sou.

En el seu moment ens reconeixerem i recordarem aquests moments d’unió, de connexió, sentint el goig de tenir el coratge i la fortalesa d’obrir les portes de la nostra veritable naturalesa: Déu.

Som AMOR, i només existeix l’AMOR, sent aquest AMOR, qui ens indica el camí i obre les portes de la nostra realització.

Us estimem profundament.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

L'ofici més avorrit

Passejant pel mercat setmanal del meu poble, vaig escoltar a un nen que li deia al seu pare:

-         Pare, saps quin és l’ofici més avorrit que hi ha ?

-         Quin? – li va preguntà el seu pare.

-         El de socorrista de mar, perquè quasi mai treballa perquè la gent no s’ofega. Està molt de temps sense fer res.

-         Cert – li va respondre el pare. Passa moltes hores quiet, observant tot el temps, i no passa res. Està atent tot el temps per si alguna cosa passa, però res. Tens raó fill. Mira, observa i res – va acabar dient.

-         Sí, sí, i a més a més sempre està quiet.

(Sense comentaris. Cadascú pot afegir el seu parer al respecte).

Què avorrit ser “àngel de la guarda”! O no!

Estan amb nosaltres en tot moment. Mai estem sols, però quan anem pel nostre compte, sense escoltar a ningú ni al nostre cor, algun dia, podem “ofegar-nos” en el mar de la nostra existència per no fer cas a la “senyera vermella” que onejava gràcies als socorristes celestials.

Alguna vegada heu pogut pensar o tenir la sensació que esteu sols i els vostres guies o sers de Llum no us atenen. Podeu tenir la sensació que no escolten les vostres peticions. Quan així sembla, penseu que és quan més estan posant de la seva part pel vostre procés. Reposa. Calma’t, i en la quietud del teu interior trobaràs la resposta o sortida que cerques. T’adonaràs que la situació que vius és temporal. Sempre hi ha sortida! No serà una sortida, sinó la SORTIDA a la vostra situació, i aquesta no prové que algú de fora vingui per a atreure-us del moment que viviu. Està en vosaltres mateixos la solució i la sortida.

Esteu tan acompanyats, vetllats i estimats! Cadascú té els seus “socorristes”, que encara que semblin que no facin res, sempre estan amb tu i intervenen quan així ha de ser pel major bé de la teva ànima.

Quan estàs preparat, sents, veus o perceps les seves presències amb tu i els resultats d’estar a prop teu, a la teva vida, acceptant-los.

A vegades no valorem el molt que tenim i l’activitat o el voluntariat d’algunes ànimes al servei dels altres.

Quan aprenem a honrar-los pel que fan, ens adonarem que les seves presències han ajudat molt i ens estan ajudant cada dia de la seva dedicació.

A ells, gràcies i que les seves presències perdurin per la gran labor que estan fent.

Sabeu qui és el ser més allunyat de la seva ànima, més perdut i ofuscat? Aquell que no veu la REALITAT del que els seus ulls perceben, el no poder veure més enllà de la forma, i donar-se compte del sentit de les seves presències davant nostre.

El nen només reflectia les creences inculcades del seu entorn. Va ser una expressió procedent de la seva ment, no del seu cor.

El vostre cor us farà lliures perquè us permetrà veure la VERITAT del que sentiu i viviu.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

L'alliberament de l'humà

Quan el nostre ser comença a recordar, cada vegada més, la seva naturalesa i quina és la seva veritable essència, dins del seu procés començar a creuar el llindar de l’alliberament de la seva part humana per a anar sentint i aplicant la divinitat que és. Deixem el camí de l’humà per a endinsar-nos a la manifestació d’aquell qui en veritat som. La Divinitat que cadascú és comença a activar-se en la composició molecular de cadascú per a activar i obrir les portes de bat a bat de “Déu en nosaltres”.

La nostra densitat és el vehicle per a transcendir la nostra ànima i alliberar-la de l’alliberament fruit de la nostre ment.  El nostre cos és el canal pel qual nosaltres podem tenir el major aprenentatge possible per a enlaira el nostre veritable ser i manifestar, amb tot el seu resplendor, la Gran Voluntat Superior, motiu pel qual vàrem encarnar per primer cop.

Aquests són els temps anunciats del nostre alliberament.

Aquests són els únics instants de la nostra vida actual per a desfer-nos de tot equipatge que no ens pertany per naturalesa. Ha finalitzat el temps de portar a sobre el que no era innat en nosaltres. Ah arribat l’hora de despullar-nos de tot allò que hem anat acumulant a través del nostre exterior (cultura, religió, creences,...)per a connectar amb el veritable ser que som. Que no te’n recordes que ets Déu? Vas ser creat des de la immortalitat i el ple empoderament amorós de més alta vibració que pot ser creat. La teva humanitat et va desconcertar. El teu cos et va fer desviar l’atenció del que era veritablement important en la teva encarnació actual. Ens vàrem identificar amb el ens transmetia el nostre exterior, allunyant-nos de la nostra atenció del nostre interior per a satisfer les normatives i reglaments establerts des del nostre entorn.  Aquest, va ser important per a tu, per a donar els primers passos vers a tu mateix.

El que ara sents, els passos donats per a trobar el benestar i l’assossegament en tu, es fruit de l’alliberament de qui vas ser per a mostrar-te tal com ets. La teva nova energia interior es rebel·la, i sembla confondre’s, segons com, perquè sembla haver una gran lluita en tu, sobrer si aferrar-te al conegut, o endinsar-te en aquest nou camí, esperançador i anhelat en els teus somnis. Pots donar passos, però el passat insisteix en que no facis cap canvi en tu perquè no aconseguiràs res de nou, i no saps el que en el fons t’espera. Aquestes sensacions procedents de la ment racional poden frenar l’avanç vers a tu mateix.

Quan donem passos i obrim la porta del nostre alliberament, tot el que fins ara ens ha tingut lligats, frenats, sembla protestar perquè no continuïs el teu camí, perquè la teva ment pugui continuar controlant la teva vida, però el teu cor t’està parlant que ha arribat l’hora que siguis feliç, i aquests moments d’aparent dubte, desconcert o estancament, només és la debilitat del que fins ara t’ha anat limitant. Vol dir que el que has estat fent fins ara per a tu, està prenent força i reafirmant-te per a continuar el camí. El fil entre l’humà i lo diví s’està tensant fins a tal punt, que tens tota la força i coratge perquè es trenqui d’una vegada i puguis avançar, d’una manera lliure i majestuosa vers la Llum que es troba davant teu, guiant-te vers el veritable ser que ets.

Ara és l’hora. Ara és el moment on la teva voluntat té que sobre posar-se i manifestar-se. Per això sents el que sents. Per això et trobes en la situació que vius.

Res és perquè si. Allò que experimentem ens porta a enlairar-nos, pujar nous esglaons d’aquest camí d’Ascensió. Honrem tot el que estàs fent. tens tot el temps al teu favor, i la teva voluntat. No temis, estimada ànima, perquè, encara que el nou pugui fer-te dubtar, només és fruit que t’estàs endinsant vers la connexió amb la teva ànima, novament. La desconnexió va durar segles, però aquests temps que vivim ens presenten un camí alliberat perquè nosaltres puguem manifestar-nos tal com som.

Sents que has de ser tu. Sents que ha arribat l’hora de canviar de vida. Doncs bé, tots aquests pensaments, anhels i sentiments no són, sinó, la teva força interior que t’empeny a creuar aquest llindar vers la Llum i l’Amor que ets.

Tots ens alegrem pels moments que vius, que encara que puguin semblar suposades adversitat o limitacions, només són oportunitats perquè les acceptis a la teva vida i t’endinsis en elles sent tu. No temis perquè el pitjor de la teva existència, ja ha passat. Només el millor pots esperar. Segur que no vols aprofitar aquesta oportunitat?

Multituds s’endinsen a la nova energia, integrant-la en ells i activant el seu ADN. Això rebutjarà del vostre camí tot allò que no us permeti ser vosaltres. Heu vingut amb una finalitat molt concreta, amb un sentit amorós en aquesta dimensió. Ara tot el planeta i els seus habitants estan enlairant les seves energies per a anar transcendint  a noves vibracions més amoroses. Tu ets part d’aquest alegria universal, d’aquestes ànimes que s’han ofert voluntàries per a materialitzar el Gran Pla Diví. Ets honrada, estimada i protegida. Res has de témer. La teva presència empeny a d’altres a seguir el curs de l’Amor. Tu ets Amor. Tu ets Llum i Amor.  Comences a recordar ara? Clar que sí!, per això vols el millor per a tu i comences a escoltar al teu cor. Ja no hi ha karma, passat que ens limiti. La teva voluntat pot amb tota resistència o energia de baixa vibració, com són les pors, els dubtes i les indecisions que puguin arribar a aparèixer en tu. Tu pots superar-les, perquè tu ets un ser amorós i ple de coratge diví. No estàs sol. La Llar està amb tu.

Sent el silenci del teu cor i sentiràs i t’adonaràs de la veracitat d’aquestes paraules. La teva vida, ara sí, només depèn de tu. El camí ha estat netejat i arreglat perquè el teu caminar per aquest camí lluminós t’alci fins el recordar que aquell qui ets pot manifestar-se i mostrar-se amb tota la seva majestuositat per a crear el Cel a la Terra.

Ets part, ja no d’un Despertar, sinó d’un alliberament de tot l’humà per a mostrar el diví de cadascú.

El cel s’està instaurant aquí a la Terra, i tu ets part d’aquest cel. No has vingut per a patir i no poder ser tu. Res més lluny de la realitat. Tu has vingut a mostrar-te lliurement i amb tot el teu resplendor per afer un món millor i permetre que la humanitat doni nous passos vers el seu camí d’Ascensió.

Sent la força de la teva quietud i la melodia de l’assossegament et portarà la pau, l’harmonia, i et permetrà sentir l’Amor que ets.

Gràcies per ser i estar en aquests moments amb tots nosaltres, aportant la teva llum i irradiant el teu amor a tot el teu entorn.

Tots ens beneficiem.

Recorda: no estàs sola, estimada ànima. L’humà està allunyant-se per a donar pas a lo diví.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Activitats pel mes de setembre

La paciència del Cor

Des de fa dies, estic rebent consultes per les xarxes socials, algunes d’elles coincidents amb el seu contingut.

“Cóm puc fer per a posar-me en contacte i veure als meus guies, als sers de llum?, o, d’un temps cap a aquí intento posar-me en contacto amb Déu, parlar-li perquè m’ajudi, però sembla no escoltar-me perquè no veig cap resultat a la meva vida”.

Aquestes paraules són dos exemples sobre el fet de poder comunicar-te o entrar en contacte amb els sers de llum, o el fet d’esperar que Déu intervingui a la nostra vida, y no sempre així és.

Conec el camí vers la connexió amb els nostres germans de la Llum. Sé del procés per a arribar a tenir la sensació i l’obrir la porta a ells per a relacionar-nos d’una manera espontània, constant i amb plena naturalitat com ara tu i jo estem units per aquestes paraules que estàs llegint. La nostra relació és llunyana, però propera alhora. L’energia del llegit ens està unint. És l’energia el que uneix o separa. És l’energia el que apropa o allunya, el que crea la immediatesa o l’eterna espera.

Abans que res vull felicitar-te, estimada ànima que has arribat a qüestionar-te aquestes preguntes o de semblants, perquè vol dir que el teu cor et parla i l’estàs escoltant. Sembla que ha arribat la teva hora, i això ens honra a tots els altres. Valorem el teu interès i els teus passos vers allà on sents des del més profund del teu ser. Preguntar-se aspectes com aquests permetran que en el seu moment puguis trobar les respostes i obrir la porta vers el teu veritable ser. Segueix, continua! Endavant, perquè el camí està lliure perquè puguis arribar allà on sents que has d’arribar!

Sembla que encara no està sent així, pel que et qüestiones si ho estàs fent bé o no. Estimada ànima, la teva ment t’està traint. És la teva ment que et dóna la sensació de massa espera o que no aconsegueixes res. És la teva ment, amb tot el teu passat, el que has patit, els teus dolors, melangies i les teves tenebres, la que ofusca, però res d’això és. El teu camí és ferm i decidit. No t’aturis! Continua endavant, perquè el que sentiràs serà la teva veritable Llar en tu!

La impaciència de la ment vol que tot sigui “ara i aquí”, quan tu vulguis, i el procés no funciona així. No és quan tu vulguis, sinó quan estàs preparada, estimada ànima, i no esperes, perquè saps que en el seu moment, així serà. Tens el convenciment que així serà, i el que ara estàs fent t’està portant vers la voluntat del teu cor.

La impaciència de la ment, distorsiona la realitat que estàs vivint en aquests moments. Té pressa per a controlar-lo tot, la teva vida, perquè així el teu ser se sent segur, però tot és il·lusori, perquè no hi ha res que esperar, perquè allò que esperes ja és. Només és temps de rebre i percebre el que ja hi ha en tu i tens. No hi ha res que esperar i hagi de fer-se, perquè tot ja existeix. Tot ja és.

Ara ens trobem en temps d’adonar-nos del nostre potencial i de l’abundància que hi ha a la nostra vida, a tots els nivells. Hem entrat a l’hora de començar a rebre i obrir la porta de la consciència plena de l’existència, de la nostra existència.

A vegades, per a arribar al nou pas del nostre procés, hem de reposar per a integrar tot el que ja hi ha en nosaltres i hem adquirit. Cada vegada que hem pregat des del cor, hem obert la nostra intencionalitat perquè la sanació sigui en nosaltres, i aquest pas ens portarà a percebre d’una manera més clara tot el que estigui en ressonància amb l’Amor, per tant, amb els nostres germans de la Llum i amb l’energia de més alta vibració que és l’Amor. Durant aquest període sembla que estiguem estancats i que no veiem resultats a la nostra vida. Res més lluny de la realitat que tenir aquests pensaments. Aquests instants són la integració del que ja hem fet fins ara, per a integrar-se en el nostre ser, i així poder alliberar i activar, una mica més el nostre ADN per a arribar a manifestar la nostra plena essència: la nostra Divinitat.

Mentre ens estem renovant i integrant, per dir-ho d’alguna manera, mentre ens estem regenerant després de ja donar certs passos, pensem que estem estancat al no veure resultats. Cóm vols recollir els fruits, si la terra no es remou i adoba, després de plantar les llavors? La impaciència de la ment et fa distorsionar la realitat, dient-te que al plantar les llavors recolliràs en molt poc temps els seus fruits. Escolta el teu cor! Ell et dirà la veritat del teu procés. Reposa. Accepta aquests moments que vius i recorda tot el que has fet fins ara, i veuràs, segurament, el molt que has aportat al teu procés perquè tot sigui. És ara quan tot s’està integrant i preparant-se per a obrir-te una nova porta que podràs percebre els teus anhels de l’ànima.

El teu cor és savi. Tu ets una ànima sàvia quan escoltes la veu del teu silenci interior, ple de melodia celestial, serenitat i harmonia. En elles, sabràs la veritat del teu procés. Senzillament aquieta’t i escolta el teu interior. Aquesta pau que trobaràs serà l’altaveu conforme tot està anant bé. Confia. Tingues el convenciment que els teus passos t’estan portar a la teva voluntat inicial, quan vas començar a voler canviar la teva vida o aspectes de la teva vida. Sigues pacient.

La impaciència de la teva ment et portarà al desconcert i a enlloc.

La paciència del teu cor té el ple convenciment que tot és i serà.

Encara que no vegis els resultats esperats en aquests instants, no vol dir que el fet fins ara no hagi servit per a res. No hi ha cap acte d’amor que no activi la materialització d’algun dels aspectes del nostre potencial amorós, diví.

No vulgueu ser portats per la impaciència, la dominància rígida de la vostra ment. Una gota d’aigua pot pensar que està sola, però sempre està acompanyada per milions d’altres gotes, que com ella, segueixen un curs vers les aigües obertes del mar o l’oceà, on s’uniran amb d’altres, creant aliment per a diferents sers vius.

Ets un ser meravellós, estimada ànima, i no tens cap motiu per a pensar que no estàs sent escoltada per la Font de la qual tots procedim. Aquests moments d’aparent quietud o estancament, només és el preludi dels teus passos realitzats, de les teves pregàries o de les teves visualitzacions emanades des de l’essència més amorosa del teu cor. Et mereixes el millor, i per això, ara, els nostres germans ascendits, de la Llum, estan treballant al teu favor. Deixa que ells també facin la seva part. Així ho vareu acordar, a l’encarnar el teu ser. Ells, des de la Llar, estan i estaran sempre amb tu. Mai has estat sola, honrada ànima. Ara vols adonar-te de les seves presències. Bé, vull donar-te les gràcies per haver arribat fins aquí, tot i així, poder-los veure no és el més important, sinó poder-los SENTIR. Sentint-los apreciaràs els seu amor, la seva pau, companyonia, la seva protecció cap a tu, la seva harmonia i la sensació plena de germanor, de familiaritat. Oh, sí! Ja ho crec que la sentiràs!, però per a arribar a aquest punt, has d’aprendre a confiar, i a tenir present la paciència del teu cor. Ell sempre està serè. En ell trobaràs aquesta serenitat i convenciment conforme tot està anant bé i seguint el seu procés.

La gota d’aigua mai ha estat sola des del seu naixement, així tu igual. Sempre ha estat acompanyada per milions d’altres gotes que confeccionaven el cabdal que regava els camps pels quals passava i dibuixava la bellesa dels racons de la natura pels quals serpentejava. Així tu, ets per a tots nosaltres. Ets part de la Llar on només l’Amor regeix cadascun dels passos i obres que es realitzen i, ara, la teva presència està obrint les portes d’aquesta consciència d’aquell qui ets.

Déus, l’Amor sempre ha estat en tu. Sempre respon a la crida d’aquelles que amb la força del cor decideixen deixar el seu passat per a endinsar-se al que han vingut a fer en aquests instants de canvis planetaris i donar sentit a la seva presència aquí en aquest estimat planeta.

Déu s’activa en tu quan li parles des del cor. Déus no acudeix, s’activa dins teu perquè sentis l’Amor que ets i el teu potencial com a Divinitat que sempre has estat.

Ara és el temps de recordar la nostra plena naturalesa i essència.

Estàs deixant enrere el passat per a donar pas a la teva Voluntat emanada del cor, Una amb la Voluntat Superior.

Sigues pacient. Arrecera’t en el teu cor perquè t’abraci en la seva calidesa, en la seva harmonia i pau. Així podràs percebre la realitat dels teus moments actuals i tindràs motius per a alegrar-te.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.  

El Camí ja és obert.

Agraeixo el fet d’estar amb mi, estimats germans de la Llum, en aquests moments de la meva vida, en aquesta situació que estic vivint portant a terme la Voluntat del Pare.

Aquest Sol nostre ens aporta un gran aprenentatge i una llum que ens permet veure d’una manera molt més clara i conscient aspectes del nostre camí, del nostre ser en relació al món que vivim. Vivim diferents etapes en el nostre procés d’Ascensió, i aquest ens obra les portes per a viure segons aquell qui en veritat som.

El que sento no trobo paraules per a explicar-ho, i quan m’hi poso per a escriure-ho, llavors sento la força del sentir, com si em diguessin: Sent!, no vulguis escriure-ho, perquè el que sents és per a tu, per a saber del procés, del camí, de tu i nosaltres. Llavors, quan les meves mans es dirigeixen al teclat, s’aturen i senten amb una gran intensitat i nitidesa l’emoció dels moments que estem vivint i més enllà de l’ara. Davant d’aquests moments, només em queda aturar-me i sentir i sentir, perquè és tan amorós el que ens envolta i espera!

Durant anys he estat escrivint i publicant cada setmana, un o dos articles, depèn de l’època de les meves transmissions. Porto més de 10 anys mostrant el camí a través de les meves paraules, que encara que no meves, eren els meus dits que les escrivien. Vaig començar amb la llengua catalana, la meva llengua natal, passant després al castellà per a poder arribar a tots aquells de parla espanyola. Durant les quatre estacions del nostre any s’han anant publicant pautes de reflexió, missatges des de la Llar, experiències humanes i tota mena de comunicació emanada des del cor.

Avui, en aquest estiu assoleiat de les meves latituds, sento que el que s’havia de dir ja s’ha dit. Tot el que el ser en procés d’evolució havia d’adonar-se, ja s’ha transmet. Ha arribat l’hora d’integrar i manifestar aquest manà que s’ha anat donant al llarg dels anys, i sobre tot, des del canvi de mil·lenni. Aquells qui m’acompanyen del món de la Llum, així m’ho transmeten. Porto ja un temps que les ganes d’escriure, tal com ho estava fent fins ara, sembla com si estiguessin arribant a la seva fi. Aquells que m’aneu llegint a les xarxes socials, sabreu que els meus escrits ja no són els mateixos, i d’això ja fa uns cinc anys que va començar a canviar, i cada vegada més, fins ara.

Encara sento que haig d’escriure, però hi ha setmanes que el meu camí em porta a serveis que no em donen temps per a feu-vos arribar unes paraules com fins ara he estat fent. Fa poc no vaig poder, confirmant el que acabo de dir. Algú de vosaltres va voler saber de mi si em passava alguna cosa. Us haig de dir que tot està anant bé, i que el que sento dins meu, és una plenitud, serenitat i aclariment de la nostra existència, el món de la Llum i del meu camí en particular. Encara sento que continuaré escrivint  però no sé si totes les setmanes podreu llegir nous missatges, reflexions o paraules de la Divinitat Superior o la Llar Espiritual d’on tots procedim.

El que és important és que us conegueu, i us convido a rellegir paraules ja escrites, a tots aquells que encara espereu una llum que us indiqui la direcció del vostre caminar, per a saber de vosaltres i quina és la vostra procedència i naturalesa.

Agraeixo una vegada més, totes les vostres paraules emanades del cor vers el meu ser. M’heu donat força, sentit al que feia i grans dosis de aprenentatge particular amb els vostres comentaris, benediccions, agraïments i el fet de compartir allò que heu viscut arrel del llegit. GRÀCIES.

Les vides continuen, i és en aquest estiu, per a alguns hivern, on el més profund del nostre ser està sent acomodat per l’amorositat de la Font de la qual tots procedim. Aquest sentir ens fa veure d’una manera molt més clara la nostra essència, i el nou camí que se’ns presenta davant. El cor de cadascú comença a sentir amb molta més claredat i intensitat allò que fer i com actuar a partir d’ara. El passat s’està esvaint en nosaltres, per a viure en tot moment segons sentim. El passat s’està alliberant amb la pressa de consciència que la humanitat està adquirint en aquests temps. Estem donant pas al present continuo. El cor ens guia, sent la seva veu, la guia de la Divinitat de cadascú, per tant, per a molts, la vida ja no té sentit en relació a com estava funcionant, i per tant, el que estaven fent fins ara, ja no serà.

Cadascú té un lloc i una missió a fer. Aquests són els temps de les realitzacions divines de cada ser.

Allò que s’havia de dir ja s’ha dit. Ara és l’hora de materialitzar.

Amb això només us dic que continuo estimant-vos i sentint-me agraït per les vostres presències a la meva vida. No sé de quina manera, però sí sento que continuaré estant amb vosaltres per facebook i els meus blogs, ara bé, potser no sigui amb l’assiduïtat que era fins ara, ni de la mateixa manera. Tot i així, tots els encontres que vagi realitzant (Seminari SENTIR!, cursos, tallers o trobades vàries) les continuaré presentant per poder-nos reunir totes aquelles ànimes que així hagi de ser pera continuar el camí cap a nosaltres mateixos. M’alegrarà veure-us!

Des del meu cor, una abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

L'hora del vol

Una vegada, un deixeble passejant pel recinte del monestir on era instruït va veure al seu mestre assegut a un banc contemplant la vall que s’estenia als seus peus. Arribant davant d’ell va abaixar el cap, saludant al seu mentor, i digué:

-         Bon dia mestre!  Hi ha una cosa que voldria saber i fins ara no he pogut trobar la resposta. 

El venerable li tornà la salutació i digué:

-         Algun dia jo ja no hi seré. (Pausa).  Portes ja un temps entre nosaltres. Has après i has sabut obrir el teu cor i escoltar la teva veritable veu que habita dins teu. (Pausa). Com faries per trobar la resposta a les teves preguntes?

-         Aniria a un altre mestre – li respongué.

Llavors, fent un petit silenci, l’ancià se’l mirà i amb els ulls bondadosos i comprensius vers aquell jove que tenia davant, continuà:

-         I així podries anar buscant i buscant fins trobar a algú que et respongués a allò que neix dins teu.

-         Si! – digué el noi.

El mestre va moure el cap com assentint les paraules del noi, però sense deixar de mirar la vall que estava contemplant.

-         Arriba un moment del camí que el recolzament que tenies desapareix. Saps per què? – li preguntà amb una suau i amable veu.

-         Per què mestre? – preguntà el deixeble.

-         Perquè la llavor s’ha de convertir en fruit. De què serviria si sempre se la resguardés de les inclemències del temps i quedés guardada en una petita capsa?

-         No és aquesta la finalitat de la seva existència – respongué el noi.

-         Bé! Veig que has après – digué somrient el savi, al veure que aquella ànima ansiosa d’aprendre va donar una resposta adequada. Doncs així succeeix amb cadascú de nosaltres. No estem aquí per aprendre i aprendre, tenint a algú com a Font. Hem de trobat la nostra pròpia Font dins nostre. (Pausa llarga).

A continuació continuà:

-         Veus els ocells volar? – mirant en direcció on eren.

-         Sí! – respongué i mirant cap a ells.

-         Doncs ells aprenen segons veuen i senten. Arriba el moment que han de valdre’s per si sols. I ho fan prou bé! – digué fent un somrís. Així tu ets igual que ells. Estàs al niu fins que arriba el moment de volar sol, i aquest ja t’ha arribat.

-         Prou estimat mestre! si encara no sé tot el que tu saps! Encara haig d’aprendre molt sobre mi i la vida!

-         Aprenent de tu, aprendràs de la vida, i per aprendre a sentir la teva ànima, només et necessites a tu. Escolta-la i sabràs el què et diu. (Pausa). Tot el que has après aquí és perquè aprenguis a volar. Quan ja ho saps, has de deixar que allò pel qual has vingut a fer, sigui portat a terme. Només tu saps el què és.

-         Però jo no sé què he vingut a fer, encara?

-         L’ocell tampoc sap el què fer en totes les situacions que pugui trobar-se, però ha après a volar, i és en els constants vols que va fent, que aprèn tota la tècnica del deixar-se emportar per les brises i anar on trobar el seu nou aliment. (Pausa). Estimat aprenent i mestre de la meva ànima, no sóc jo qui t’ha de indicar totes les decisions que has de fer. Només tu saps el camí del teu tresor. Has après a caminar i a discernir. Ara – continuà – has de emprendre el vol per a arribar a la finalitat de la teva ànima.

-         Però jo no vull deixar-te, mestre! – digué el noi inquiet pel que acabava d’escoltar. Encara haig d’aprendre molt.

-         La direcció del teu vol és diferent a la meva. Agraeixo la teva presència en mi. Em sento honrat per haver estat al teu costat durant tot aquest temps, però el mestre ha de continuar el seu camí, i el deixeble convertir-se en el mestre que és, no amb qui jo sóc.

El noi quedà pensatiu, i després d’uns instants el venerable ancià s’aixecà del petit banc de fusta on era i es disposà a marxar, quan el jove li digué:

-         Així ja no ens veurem?

-         Oh, ja ho crec que tornarem a veure’ns!, però no serà tal com ens veiem ara.

Llavors donà unes passes i s’aturà.

El noi l’observava i no apartà la vista d’aquell ser tan estimat per ell durant tot aquell temps.

-         No tinguis por de ser tu, perquè en el vol que faràs et recordaràs de mi i de tots aquells que amb tu hem estat. No estaràs sol – acabà dient allunyant-se del jove aprenent preparat per a mostrar el mestre que era, sense ell saber-ho.

               Quan el noi va veure al seu mentor a certa distància, el va cridar:

-         Mestre!

Aquest s’aturà. Girà el cap i veié com aquest venia corrents fins arribar davant d’ell. Llavors, el noi el va abraçar i li va dir:

-         Gràcies!