A la Llar

Sense res més que la meva presència i el meu amor unit als meus germans de la Llum, sento i veig com m’envolten i m’envien el seu amor i les seves energies pures vers el meu ser.

Sento les seves presències emanant de la seva intencionalitat vers la meva ànima oberta a tots ells i creant una Unicitat des de la puresa de les nostres essències enaltint l’Amor que ens va crear per a estendre’l més enllà del nostre univers.

Germans d’altres dimensions units per a alliberar i il·luminar les ànimes d’aquest estimat planeta segons la Intencionalitat Superior. tot està sent. Tot flueix i va brotant degut al despertar i als ADN dels encarnats que ens trobem servint a la Font Superior de la qual tots procedim.

Sento la immensitat de l’univers en mi, i el sentit de l’existència de tots els que en aquests moments ens trobem aquí.

La calidesa dels meus germans lluminosos abracen tot el meu ser i la meva part física tendeix a l’alliberament d’alguna llàgrima procedent de l’amor que sento en el meu cor en aquests moments i de l’alegria conforme la nostra presència en aquest món portarà a terme allò que hem vingut a fer segons la Voluntat de l’essència Superior del nostre estimat Univers.

Quan sents la teva veritable naturalesa amb tot el seu resplendor, deixes de ser ment perquè el teu cor et mostri la teva manifestació amb tot el seu resplendor en l’Ara i Aquí per a ajudar a obrir les portes de la Germanor i la Llum en aquest vetllat i estimat planeta.

Sento l’Amor de totes elles, de cadascuna de les energies que m’envolten i etan amb mi. En aquests instants, Jo Sóc la Llar en la meva dimensió i en totes les existents. Quan deixes que aquell qui ets es mostri, sents la magnificència de la teva existència, entenent , no mentalment, sinó més enllà de tot raciocini, la teva veritable vàlua, potencial i sentit pel qual vas adquirir un cos físic.

Només existeix l’Amor. Som Amor. Som alta vibració quan el teu veritable ser s’expressa. No sou dos en un: cos i divinitat, perquè continent i contingut sempre van units. La disfressa de l’essència desapareix quan sents aquell qui ets.   

La Llar, estimades ànimes, no és algun lloc imaginat o creat per la nostra humanitat per a donar-nos esperança en el nostre caminar. La Llar existeix i sempre ha existit, no com “Llar”, però sí com el nostre estat natural i la nostra essència manifestada amb tot el seu màxim resplendor: la puresa, la simplicitat, l’omplir cada continent amb AMOR per a donar de beure als sedents i menjar als famolencs del Recordar i mostrar la Divinitat que són, que tots som. Uns la van denominar “Cel”, però l’important és que en tot moment estem sent vetllats, protegits i estimats per sers de Llum i per l’Amor del qual vàrem néixer per primer cop.

El nostre estimat món deixarà la densitat que hem tingut fins fa poc. S’anirà alliberant de la foscor per a donar pas a la Llum que resideix en cadascú dels cors. El que succeeix en aquests instants en el vostre món, és una rebequeria de la foscor que ha anat regnant i dirigint a tota la humanitat degut a la seva pèrdua de poder. Les consciències que heu despertat i augmentat estan fent que l’invisible es torni visible, i lo irreal desaparegui perquè el ser encarnat i la Terra puguin viure en harmonia i igualtat. Lo salvatge deixarà de ser-ho, i tots els sers, animals, plantes i humans en Ascensió, puguin viure junts, compartint un lloc on el cor prevalgui i el respecte i l’alegria de viure i portar a terme cadascú el que ha vingut a fer, amb tota la seva majestuositat. Lo limitat anirà minvant i la Veritat es mostrarà amb fermesa, permetent que els purs de cor alliberin les ànimes i siguin Llum per a tots els racons del vostre estimat planeta.

Noves arrels estan arrelant en el vostre món. Vosaltres sou aquestes arrels. La Llar està amb vosaltres perquè així sigui. Continueu. No defalliu perquè el Cel, cada vegada més s’anirà instaurant aquí a la vostra Terra.

Estimades ànimes que viviu aquests moments, sentiu aquell qui sou, i sentireu la presència de tots aquells que amb vosaltres estem. El nostre Amor us abraça i us protegeix. No temeu, perquè els vostres passos us estan alliberant de la vostra densitat. Les vostres ànimes s’enlairen vers nosaltres. Les vostres vibracions i les nostres cada vegada estan més properes. Esteu facilitant que vosaltres i nosaltres ens unim i la Unicitat creada pel vostre retorn a la Llar, puguem, tots, realitzar la Voluntat Divina Superior per la qual vàrem ser creats.

Des d’aquí us honrem i us convidem a continuar, rebent tot el nostre recolzament i Amor per a alliberar les vostres ànimes i arribar a sentir i deixar manifestar al veritable ser que sou.

En el seu moment ens reconeixerem i recordarem aquests moments d’unió, de connexió, sentint el goig de tenir el coratge i la fortalesa d’obrir les portes de la nostra veritable naturalesa: Déu.

Som AMOR, i només existeix l’AMOR, sent aquest AMOR, qui ens indica el camí i obre les portes de la nostra realització.

Us estimem profundament.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

L'ofici més avorrit

Passejant pel mercat setmanal del meu poble, vaig escoltar a un nen que li deia al seu pare:

-         Pare, saps quin és l’ofici més avorrit que hi ha ?

-         Quin? – li va preguntà el seu pare.

-         El de socorrista de mar, perquè quasi mai treballa perquè la gent no s’ofega. Està molt de temps sense fer res.

-         Cert – li va respondre el pare. Passa moltes hores quiet, observant tot el temps, i no passa res. Està atent tot el temps per si alguna cosa passa, però res. Tens raó fill. Mira, observa i res – va acabar dient.

-         Sí, sí, i a més a més sempre està quiet.

(Sense comentaris. Cadascú pot afegir el seu parer al respecte).

Què avorrit ser “àngel de la guarda”! O no!

Estan amb nosaltres en tot moment. Mai estem sols, però quan anem pel nostre compte, sense escoltar a ningú ni al nostre cor, algun dia, podem “ofegar-nos” en el mar de la nostra existència per no fer cas a la “senyera vermella” que onejava gràcies als socorristes celestials.

Alguna vegada heu pogut pensar o tenir la sensació que esteu sols i els vostres guies o sers de Llum no us atenen. Podeu tenir la sensació que no escolten les vostres peticions. Quan així sembla, penseu que és quan més estan posant de la seva part pel vostre procés. Reposa. Calma’t, i en la quietud del teu interior trobaràs la resposta o sortida que cerques. T’adonaràs que la situació que vius és temporal. Sempre hi ha sortida! No serà una sortida, sinó la SORTIDA a la vostra situació, i aquesta no prové que algú de fora vingui per a atreure-us del moment que viviu. Està en vosaltres mateixos la solució i la sortida.

Esteu tan acompanyats, vetllats i estimats! Cadascú té els seus “socorristes”, que encara que semblin que no facin res, sempre estan amb tu i intervenen quan així ha de ser pel major bé de la teva ànima.

Quan estàs preparat, sents, veus o perceps les seves presències amb tu i els resultats d’estar a prop teu, a la teva vida, acceptant-los.

A vegades no valorem el molt que tenim i l’activitat o el voluntariat d’algunes ànimes al servei dels altres.

Quan aprenem a honrar-los pel que fan, ens adonarem que les seves presències han ajudat molt i ens estan ajudant cada dia de la seva dedicació.

A ells, gràcies i que les seves presències perdurin per la gran labor que estan fent.

Sabeu qui és el ser més allunyat de la seva ànima, més perdut i ofuscat? Aquell que no veu la REALITAT del que els seus ulls perceben, el no poder veure més enllà de la forma, i donar-se compte del sentit de les seves presències davant nostre.

El nen només reflectia les creences inculcades del seu entorn. Va ser una expressió procedent de la seva ment, no del seu cor.

El vostre cor us farà lliures perquè us permetrà veure la VERITAT del que sentiu i viviu.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

L'alliberament de l'humà

Quan el nostre ser comença a recordar, cada vegada més, la seva naturalesa i quina és la seva veritable essència, dins del seu procés començar a creuar el llindar de l’alliberament de la seva part humana per a anar sentint i aplicant la divinitat que és. Deixem el camí de l’humà per a endinsar-nos a la manifestació d’aquell qui en veritat som. La Divinitat que cadascú és comença a activar-se en la composició molecular de cadascú per a activar i obrir les portes de bat a bat de “Déu en nosaltres”.

La nostra densitat és el vehicle per a transcendir la nostra ànima i alliberar-la de l’alliberament fruit de la nostre ment.  El nostre cos és el canal pel qual nosaltres podem tenir el major aprenentatge possible per a enlaira el nostre veritable ser i manifestar, amb tot el seu resplendor, la Gran Voluntat Superior, motiu pel qual vàrem encarnar per primer cop.

Aquests són els temps anunciats del nostre alliberament.

Aquests són els únics instants de la nostra vida actual per a desfer-nos de tot equipatge que no ens pertany per naturalesa. Ha finalitzat el temps de portar a sobre el que no era innat en nosaltres. Ah arribat l’hora de despullar-nos de tot allò que hem anat acumulant a través del nostre exterior (cultura, religió, creences,...)per a connectar amb el veritable ser que som. Que no te’n recordes que ets Déu? Vas ser creat des de la immortalitat i el ple empoderament amorós de més alta vibració que pot ser creat. La teva humanitat et va desconcertar. El teu cos et va fer desviar l’atenció del que era veritablement important en la teva encarnació actual. Ens vàrem identificar amb el ens transmetia el nostre exterior, allunyant-nos de la nostra atenció del nostre interior per a satisfer les normatives i reglaments establerts des del nostre entorn.  Aquest, va ser important per a tu, per a donar els primers passos vers a tu mateix.

El que ara sents, els passos donats per a trobar el benestar i l’assossegament en tu, es fruit de l’alliberament de qui vas ser per a mostrar-te tal com ets. La teva nova energia interior es rebel·la, i sembla confondre’s, segons com, perquè sembla haver una gran lluita en tu, sobrer si aferrar-te al conegut, o endinsar-te en aquest nou camí, esperançador i anhelat en els teus somnis. Pots donar passos, però el passat insisteix en que no facis cap canvi en tu perquè no aconseguiràs res de nou, i no saps el que en el fons t’espera. Aquestes sensacions procedents de la ment racional poden frenar l’avanç vers a tu mateix.

Quan donem passos i obrim la porta del nostre alliberament, tot el que fins ara ens ha tingut lligats, frenats, sembla protestar perquè no continuïs el teu camí, perquè la teva ment pugui continuar controlant la teva vida, però el teu cor t’està parlant que ha arribat l’hora que siguis feliç, i aquests moments d’aparent dubte, desconcert o estancament, només és la debilitat del que fins ara t’ha anat limitant. Vol dir que el que has estat fent fins ara per a tu, està prenent força i reafirmant-te per a continuar el camí. El fil entre l’humà i lo diví s’està tensant fins a tal punt, que tens tota la força i coratge perquè es trenqui d’una vegada i puguis avançar, d’una manera lliure i majestuosa vers la Llum que es troba davant teu, guiant-te vers el veritable ser que ets.

Ara és l’hora. Ara és el moment on la teva voluntat té que sobre posar-se i manifestar-se. Per això sents el que sents. Per això et trobes en la situació que vius.

Res és perquè si. Allò que experimentem ens porta a enlairar-nos, pujar nous esglaons d’aquest camí d’Ascensió. Honrem tot el que estàs fent. tens tot el temps al teu favor, i la teva voluntat. No temis, estimada ànima, perquè, encara que el nou pugui fer-te dubtar, només és fruit que t’estàs endinsant vers la connexió amb la teva ànima, novament. La desconnexió va durar segles, però aquests temps que vivim ens presenten un camí alliberat perquè nosaltres puguem manifestar-nos tal com som.

Sents que has de ser tu. Sents que ha arribat l’hora de canviar de vida. Doncs bé, tots aquests pensaments, anhels i sentiments no són, sinó, la teva força interior que t’empeny a creuar aquest llindar vers la Llum i l’Amor que ets.

Tots ens alegrem pels moments que vius, que encara que puguin semblar suposades adversitat o limitacions, només són oportunitats perquè les acceptis a la teva vida i t’endinsis en elles sent tu. No temis perquè el pitjor de la teva existència, ja ha passat. Només el millor pots esperar. Segur que no vols aprofitar aquesta oportunitat?

Multituds s’endinsen a la nova energia, integrant-la en ells i activant el seu ADN. Això rebutjarà del vostre camí tot allò que no us permeti ser vosaltres. Heu vingut amb una finalitat molt concreta, amb un sentit amorós en aquesta dimensió. Ara tot el planeta i els seus habitants estan enlairant les seves energies per a anar transcendint  a noves vibracions més amoroses. Tu ets part d’aquest alegria universal, d’aquestes ànimes que s’han ofert voluntàries per a materialitzar el Gran Pla Diví. Ets honrada, estimada i protegida. Res has de témer. La teva presència empeny a d’altres a seguir el curs de l’Amor. Tu ets Amor. Tu ets Llum i Amor.  Comences a recordar ara? Clar que sí!, per això vols el millor per a tu i comences a escoltar al teu cor. Ja no hi ha karma, passat que ens limiti. La teva voluntat pot amb tota resistència o energia de baixa vibració, com són les pors, els dubtes i les indecisions que puguin arribar a aparèixer en tu. Tu pots superar-les, perquè tu ets un ser amorós i ple de coratge diví. No estàs sol. La Llar està amb tu.

Sent el silenci del teu cor i sentiràs i t’adonaràs de la veracitat d’aquestes paraules. La teva vida, ara sí, només depèn de tu. El camí ha estat netejat i arreglat perquè el teu caminar per aquest camí lluminós t’alci fins el recordar que aquell qui ets pot manifestar-se i mostrar-se amb tota la seva majestuositat per a crear el Cel a la Terra.

Ets part, ja no d’un Despertar, sinó d’un alliberament de tot l’humà per a mostrar el diví de cadascú.

El cel s’està instaurant aquí a la Terra, i tu ets part d’aquest cel. No has vingut per a patir i no poder ser tu. Res més lluny de la realitat. Tu has vingut a mostrar-te lliurement i amb tot el teu resplendor per afer un món millor i permetre que la humanitat doni nous passos vers el seu camí d’Ascensió.

Sent la força de la teva quietud i la melodia de l’assossegament et portarà la pau, l’harmonia, i et permetrà sentir l’Amor que ets.

Gràcies per ser i estar en aquests moments amb tots nosaltres, aportant la teva llum i irradiant el teu amor a tot el teu entorn.

Tots ens beneficiem.

Recorda: no estàs sola, estimada ànima. L’humà està allunyant-se per a donar pas a lo diví.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Activitats pel mes de setembre

La paciència del Cor

Des de fa dies, estic rebent consultes per les xarxes socials, algunes d’elles coincidents amb el seu contingut.

“Cóm puc fer per a posar-me en contacte i veure als meus guies, als sers de llum?, o, d’un temps cap a aquí intento posar-me en contacto amb Déu, parlar-li perquè m’ajudi, però sembla no escoltar-me perquè no veig cap resultat a la meva vida”.

Aquestes paraules són dos exemples sobre el fet de poder comunicar-te o entrar en contacte amb els sers de llum, o el fet d’esperar que Déu intervingui a la nostra vida, y no sempre així és.

Conec el camí vers la connexió amb els nostres germans de la Llum. Sé del procés per a arribar a tenir la sensació i l’obrir la porta a ells per a relacionar-nos d’una manera espontània, constant i amb plena naturalitat com ara tu i jo estem units per aquestes paraules que estàs llegint. La nostra relació és llunyana, però propera alhora. L’energia del llegit ens està unint. És l’energia el que uneix o separa. És l’energia el que apropa o allunya, el que crea la immediatesa o l’eterna espera.

Abans que res vull felicitar-te, estimada ànima que has arribat a qüestionar-te aquestes preguntes o de semblants, perquè vol dir que el teu cor et parla i l’estàs escoltant. Sembla que ha arribat la teva hora, i això ens honra a tots els altres. Valorem el teu interès i els teus passos vers allà on sents des del més profund del teu ser. Preguntar-se aspectes com aquests permetran que en el seu moment puguis trobar les respostes i obrir la porta vers el teu veritable ser. Segueix, continua! Endavant, perquè el camí està lliure perquè puguis arribar allà on sents que has d’arribar!

Sembla que encara no està sent així, pel que et qüestiones si ho estàs fent bé o no. Estimada ànima, la teva ment t’està traint. És la teva ment que et dóna la sensació de massa espera o que no aconsegueixes res. És la teva ment, amb tot el teu passat, el que has patit, els teus dolors, melangies i les teves tenebres, la que ofusca, però res d’això és. El teu camí és ferm i decidit. No t’aturis! Continua endavant, perquè el que sentiràs serà la teva veritable Llar en tu!

La impaciència de la ment vol que tot sigui “ara i aquí”, quan tu vulguis, i el procés no funciona així. No és quan tu vulguis, sinó quan estàs preparada, estimada ànima, i no esperes, perquè saps que en el seu moment, així serà. Tens el convenciment que així serà, i el que ara estàs fent t’està portant vers la voluntat del teu cor.

La impaciència de la ment, distorsiona la realitat que estàs vivint en aquests moments. Té pressa per a controlar-lo tot, la teva vida, perquè així el teu ser se sent segur, però tot és il·lusori, perquè no hi ha res que esperar, perquè allò que esperes ja és. Només és temps de rebre i percebre el que ja hi ha en tu i tens. No hi ha res que esperar i hagi de fer-se, perquè tot ja existeix. Tot ja és.

Ara ens trobem en temps d’adonar-nos del nostre potencial i de l’abundància que hi ha a la nostra vida, a tots els nivells. Hem entrat a l’hora de començar a rebre i obrir la porta de la consciència plena de l’existència, de la nostra existència.

A vegades, per a arribar al nou pas del nostre procés, hem de reposar per a integrar tot el que ja hi ha en nosaltres i hem adquirit. Cada vegada que hem pregat des del cor, hem obert la nostra intencionalitat perquè la sanació sigui en nosaltres, i aquest pas ens portarà a percebre d’una manera més clara tot el que estigui en ressonància amb l’Amor, per tant, amb els nostres germans de la Llum i amb l’energia de més alta vibració que és l’Amor. Durant aquest període sembla que estiguem estancats i que no veiem resultats a la nostra vida. Res més lluny de la realitat que tenir aquests pensaments. Aquests instants són la integració del que ja hem fet fins ara, per a integrar-se en el nostre ser, i així poder alliberar i activar, una mica més el nostre ADN per a arribar a manifestar la nostra plena essència: la nostra Divinitat.

Mentre ens estem renovant i integrant, per dir-ho d’alguna manera, mentre ens estem regenerant després de ja donar certs passos, pensem que estem estancat al no veure resultats. Cóm vols recollir els fruits, si la terra no es remou i adoba, després de plantar les llavors? La impaciència de la ment et fa distorsionar la realitat, dient-te que al plantar les llavors recolliràs en molt poc temps els seus fruits. Escolta el teu cor! Ell et dirà la veritat del teu procés. Reposa. Accepta aquests moments que vius i recorda tot el que has fet fins ara, i veuràs, segurament, el molt que has aportat al teu procés perquè tot sigui. És ara quan tot s’està integrant i preparant-se per a obrir-te una nova porta que podràs percebre els teus anhels de l’ànima.

El teu cor és savi. Tu ets una ànima sàvia quan escoltes la veu del teu silenci interior, ple de melodia celestial, serenitat i harmonia. En elles, sabràs la veritat del teu procés. Senzillament aquieta’t i escolta el teu interior. Aquesta pau que trobaràs serà l’altaveu conforme tot està anant bé. Confia. Tingues el convenciment que els teus passos t’estan portar a la teva voluntat inicial, quan vas començar a voler canviar la teva vida o aspectes de la teva vida. Sigues pacient.

La impaciència de la teva ment et portarà al desconcert i a enlloc.

La paciència del teu cor té el ple convenciment que tot és i serà.

Encara que no vegis els resultats esperats en aquests instants, no vol dir que el fet fins ara no hagi servit per a res. No hi ha cap acte d’amor que no activi la materialització d’algun dels aspectes del nostre potencial amorós, diví.

No vulgueu ser portats per la impaciència, la dominància rígida de la vostra ment. Una gota d’aigua pot pensar que està sola, però sempre està acompanyada per milions d’altres gotes, que com ella, segueixen un curs vers les aigües obertes del mar o l’oceà, on s’uniran amb d’altres, creant aliment per a diferents sers vius.

Ets un ser meravellós, estimada ànima, i no tens cap motiu per a pensar que no estàs sent escoltada per la Font de la qual tots procedim. Aquests moments d’aparent quietud o estancament, només és el preludi dels teus passos realitzats, de les teves pregàries o de les teves visualitzacions emanades des de l’essència més amorosa del teu cor. Et mereixes el millor, i per això, ara, els nostres germans ascendits, de la Llum, estan treballant al teu favor. Deixa que ells també facin la seva part. Així ho vareu acordar, a l’encarnar el teu ser. Ells, des de la Llar, estan i estaran sempre amb tu. Mai has estat sola, honrada ànima. Ara vols adonar-te de les seves presències. Bé, vull donar-te les gràcies per haver arribat fins aquí, tot i així, poder-los veure no és el més important, sinó poder-los SENTIR. Sentint-los apreciaràs els seu amor, la seva pau, companyonia, la seva protecció cap a tu, la seva harmonia i la sensació plena de germanor, de familiaritat. Oh, sí! Ja ho crec que la sentiràs!, però per a arribar a aquest punt, has d’aprendre a confiar, i a tenir present la paciència del teu cor. Ell sempre està serè. En ell trobaràs aquesta serenitat i convenciment conforme tot està anant bé i seguint el seu procés.

La gota d’aigua mai ha estat sola des del seu naixement, així tu igual. Sempre ha estat acompanyada per milions d’altres gotes que confeccionaven el cabdal que regava els camps pels quals passava i dibuixava la bellesa dels racons de la natura pels quals serpentejava. Així tu, ets per a tots nosaltres. Ets part de la Llar on només l’Amor regeix cadascun dels passos i obres que es realitzen i, ara, la teva presència està obrint les portes d’aquesta consciència d’aquell qui ets.

Déus, l’Amor sempre ha estat en tu. Sempre respon a la crida d’aquelles que amb la força del cor decideixen deixar el seu passat per a endinsar-se al que han vingut a fer en aquests instants de canvis planetaris i donar sentit a la seva presència aquí en aquest estimat planeta.

Déu s’activa en tu quan li parles des del cor. Déus no acudeix, s’activa dins teu perquè sentis l’Amor que ets i el teu potencial com a Divinitat que sempre has estat.

Ara és el temps de recordar la nostra plena naturalesa i essència.

Estàs deixant enrere el passat per a donar pas a la teva Voluntat emanada del cor, Una amb la Voluntat Superior.

Sigues pacient. Arrecera’t en el teu cor perquè t’abraci en la seva calidesa, en la seva harmonia i pau. Així podràs percebre la realitat dels teus moments actuals i tindràs motius per a alegrar-te.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.  

El Camí ja és obert.

Agraeixo el fet d’estar amb mi, estimats germans de la Llum, en aquests moments de la meva vida, en aquesta situació que estic vivint portant a terme la Voluntat del Pare.

Aquest Sol nostre ens aporta un gran aprenentatge i una llum que ens permet veure d’una manera molt més clara i conscient aspectes del nostre camí, del nostre ser en relació al món que vivim. Vivim diferents etapes en el nostre procés d’Ascensió, i aquest ens obra les portes per a viure segons aquell qui en veritat som.

El que sento no trobo paraules per a explicar-ho, i quan m’hi poso per a escriure-ho, llavors sento la força del sentir, com si em diguessin: Sent!, no vulguis escriure-ho, perquè el que sents és per a tu, per a saber del procés, del camí, de tu i nosaltres. Llavors, quan les meves mans es dirigeixen al teclat, s’aturen i senten amb una gran intensitat i nitidesa l’emoció dels moments que estem vivint i més enllà de l’ara. Davant d’aquests moments, només em queda aturar-me i sentir i sentir, perquè és tan amorós el que ens envolta i espera!

Durant anys he estat escrivint i publicant cada setmana, un o dos articles, depèn de l’època de les meves transmissions. Porto més de 10 anys mostrant el camí a través de les meves paraules, que encara que no meves, eren els meus dits que les escrivien. Vaig començar amb la llengua catalana, la meva llengua natal, passant després al castellà per a poder arribar a tots aquells de parla espanyola. Durant les quatre estacions del nostre any s’han anant publicant pautes de reflexió, missatges des de la Llar, experiències humanes i tota mena de comunicació emanada des del cor.

Avui, en aquest estiu assoleiat de les meves latituds, sento que el que s’havia de dir ja s’ha dit. Tot el que el ser en procés d’evolució havia d’adonar-se, ja s’ha transmet. Ha arribat l’hora d’integrar i manifestar aquest manà que s’ha anat donant al llarg dels anys, i sobre tot, des del canvi de mil·lenni. Aquells qui m’acompanyen del món de la Llum, així m’ho transmeten. Porto ja un temps que les ganes d’escriure, tal com ho estava fent fins ara, sembla com si estiguessin arribant a la seva fi. Aquells que m’aneu llegint a les xarxes socials, sabreu que els meus escrits ja no són els mateixos, i d’això ja fa uns cinc anys que va començar a canviar, i cada vegada més, fins ara.

Encara sento que haig d’escriure, però hi ha setmanes que el meu camí em porta a serveis que no em donen temps per a feu-vos arribar unes paraules com fins ara he estat fent. Fa poc no vaig poder, confirmant el que acabo de dir. Algú de vosaltres va voler saber de mi si em passava alguna cosa. Us haig de dir que tot està anant bé, i que el que sento dins meu, és una plenitud, serenitat i aclariment de la nostra existència, el món de la Llum i del meu camí en particular. Encara sento que continuaré escrivint  però no sé si totes les setmanes podreu llegir nous missatges, reflexions o paraules de la Divinitat Superior o la Llar Espiritual d’on tots procedim.

El que és important és que us conegueu, i us convido a rellegir paraules ja escrites, a tots aquells que encara espereu una llum que us indiqui la direcció del vostre caminar, per a saber de vosaltres i quina és la vostra procedència i naturalesa.

Agraeixo una vegada més, totes les vostres paraules emanades del cor vers el meu ser. M’heu donat força, sentit al que feia i grans dosis de aprenentatge particular amb els vostres comentaris, benediccions, agraïments i el fet de compartir allò que heu viscut arrel del llegit. GRÀCIES.

Les vides continuen, i és en aquest estiu, per a alguns hivern, on el més profund del nostre ser està sent acomodat per l’amorositat de la Font de la qual tots procedim. Aquest sentir ens fa veure d’una manera molt més clara la nostra essència, i el nou camí que se’ns presenta davant. El cor de cadascú comença a sentir amb molta més claredat i intensitat allò que fer i com actuar a partir d’ara. El passat s’està esvaint en nosaltres, per a viure en tot moment segons sentim. El passat s’està alliberant amb la pressa de consciència que la humanitat està adquirint en aquests temps. Estem donant pas al present continuo. El cor ens guia, sent la seva veu, la guia de la Divinitat de cadascú, per tant, per a molts, la vida ja no té sentit en relació a com estava funcionant, i per tant, el que estaven fent fins ara, ja no serà.

Cadascú té un lloc i una missió a fer. Aquests són els temps de les realitzacions divines de cada ser.

Allò que s’havia de dir ja s’ha dit. Ara és l’hora de materialitzar.

Amb això només us dic que continuo estimant-vos i sentint-me agraït per les vostres presències a la meva vida. No sé de quina manera, però sí sento que continuaré estant amb vosaltres per facebook i els meus blogs, ara bé, potser no sigui amb l’assiduïtat que era fins ara, ni de la mateixa manera. Tot i així, tots els encontres que vagi realitzant (Seminari SENTIR!, cursos, tallers o trobades vàries) les continuaré presentant per poder-nos reunir totes aquelles ànimes que així hagi de ser pera continuar el camí cap a nosaltres mateixos. M’alegrarà veure-us!

Des del meu cor, una abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

L'hora del vol

Una vegada, un deixeble passejant pel recinte del monestir on era instruït va veure al seu mestre assegut a un banc contemplant la vall que s’estenia als seus peus. Arribant davant d’ell va abaixar el cap, saludant al seu mentor, i digué:

-         Bon dia mestre!  Hi ha una cosa que voldria saber i fins ara no he pogut trobar la resposta. 

El venerable li tornà la salutació i digué:

-         Algun dia jo ja no hi seré. (Pausa).  Portes ja un temps entre nosaltres. Has après i has sabut obrir el teu cor i escoltar la teva veritable veu que habita dins teu. (Pausa). Com faries per trobar la resposta a les teves preguntes?

-         Aniria a un altre mestre – li respongué.

Llavors, fent un petit silenci, l’ancià se’l mirà i amb els ulls bondadosos i comprensius vers aquell jove que tenia davant, continuà:

-         I així podries anar buscant i buscant fins trobar a algú que et respongués a allò que neix dins teu.

-         Si! – digué el noi.

El mestre va moure el cap com assentint les paraules del noi, però sense deixar de mirar la vall que estava contemplant.

-         Arriba un moment del camí que el recolzament que tenies desapareix. Saps per què? – li preguntà amb una suau i amable veu.

-         Per què mestre? – preguntà el deixeble.

-         Perquè la llavor s’ha de convertir en fruit. De què serviria si sempre se la resguardés de les inclemències del temps i quedés guardada en una petita capsa?

-         No és aquesta la finalitat de la seva existència – respongué el noi.

-         Bé! Veig que has après – digué somrient el savi, al veure que aquella ànima ansiosa d’aprendre va donar una resposta adequada. Doncs així succeeix amb cadascú de nosaltres. No estem aquí per aprendre i aprendre, tenint a algú com a Font. Hem de trobat la nostra pròpia Font dins nostre. (Pausa llarga).

A continuació continuà:

-         Veus els ocells volar? – mirant en direcció on eren.

-         Sí! – respongué i mirant cap a ells.

-         Doncs ells aprenen segons veuen i senten. Arriba el moment que han de valdre’s per si sols. I ho fan prou bé! – digué fent un somrís. Així tu ets igual que ells. Estàs al niu fins que arriba el moment de volar sol, i aquest ja t’ha arribat.

-         Prou estimat mestre! si encara no sé tot el que tu saps! Encara haig d’aprendre molt sobre mi i la vida!

-         Aprenent de tu, aprendràs de la vida, i per aprendre a sentir la teva ànima, només et necessites a tu. Escolta-la i sabràs el què et diu. (Pausa). Tot el que has après aquí és perquè aprenguis a volar. Quan ja ho saps, has de deixar que allò pel qual has vingut a fer, sigui portat a terme. Només tu saps el què és.

-         Però jo no sé què he vingut a fer, encara?

-         L’ocell tampoc sap el què fer en totes les situacions que pugui trobar-se, però ha après a volar, i és en els constants vols que va fent, que aprèn tota la tècnica del deixar-se emportar per les brises i anar on trobar el seu nou aliment. (Pausa). Estimat aprenent i mestre de la meva ànima, no sóc jo qui t’ha de indicar totes les decisions que has de fer. Només tu saps el camí del teu tresor. Has après a caminar i a discernir. Ara – continuà – has de emprendre el vol per a arribar a la finalitat de la teva ànima.

-         Però jo no vull deixar-te, mestre! – digué el noi inquiet pel que acabava d’escoltar. Encara haig d’aprendre molt.

-         La direcció del teu vol és diferent a la meva. Agraeixo la teva presència en mi. Em sento honrat per haver estat al teu costat durant tot aquest temps, però el mestre ha de continuar el seu camí, i el deixeble convertir-se en el mestre que és, no amb qui jo sóc.

El noi quedà pensatiu, i després d’uns instants el venerable ancià s’aixecà del petit banc de fusta on era i es disposà a marxar, quan el jove li digué:

-         Així ja no ens veurem?

-         Oh, ja ho crec que tornarem a veure’ns!, però no serà tal com ens veiem ara.

Llavors donà unes passes i s’aturà.

El noi l’observava i no apartà la vista d’aquell ser tan estimat per ell durant tot aquell temps.

-         No tinguis por de ser tu, perquè en el vol que faràs et recordaràs de mi i de tots aquells que amb tu hem estat. No estaràs sol – acabà dient allunyant-se del jove aprenent preparat per a mostrar el mestre que era, sense ell saber-ho.

               Quan el noi va veure al seu mentor a certa distància, el va cridar:

-         Mestre!

Aquest s’aturà. Girà el cap i veié com aquest venia corrents fins arribar davant d’ell. Llavors, el noi el va abraçar i li va dir:

-         Gràcies!

Encara creieu en el temps?

Sentiu i sentireu la immensitat del present. Cada sensació i instant magnifica i amplia el present del vostre procés. El vostre món i les vostres ànimes es dirigeixen a l’alliberament del temps en vosaltres i a la manifestació del vostre veritable ser que es troba en l’ara.

La vostra vida és present i és a través de sentir aquests instants gloriosos que sentireu la serenitat del vostre ser i la veritable essència que sou. És en el present que podreu obrir el cofre del vostre veritable tresor: l’adonar-vos de qui sou en veritat, el poder sentir la vostra naturalesa més subtil, agermanada i unida a la de l’univers i tota font creadora de vida: l’AMOR.

Quan estimeu, no és a través del temps, sinó des de la connexió de la vostra veritable naturalesa, i quan així és, només la Llum pot arribar segons la vostra Voluntat dirigeixi, perquè la vostra intencionalitat i la de la Font Superior seran Una.

Quan sentiu l’Amor dins de la vostra matèria, aquesta s’enlaira i sana la vostra vida, com la d’aquells que us envolten i acompanyen en el vostre camí. El dens es converteix en eteri, en subtil. Quan la subtilesa de la més alta vibració existent es manifesta, els ulls del teu cor obert perceben el sentit i la immensitat de la teva presència en aquesta dimensió on us trobeu. Ajudeu a enlairar el vostre planeta física, i amb ell, obriu les portes de la nostra presència, cada vegada amb més assiduïtat, junt a vosaltres. Cada vegada som més Germans els que ens apropem i estem vetllant la Intencionalitat Divina Superior a través vostre. Sou part d’ella i el vostre recordar us permet acceptar-nos cada vegada més. Som nosaltres, el vostres Germans de la Llum, que us acompanyem en el vostre present per a diluir el temps de les vostres ments i poder sentir l’eternitat que sou. Una Llum i font amorosa que rega les ànimes de tots aquells que es troben a prop de cada una de vosaltres, estimades ànimes.

Per a ser, heu d’allunyar el temps de vosaltres. Així ens obrireu les portes dels vostres cors i ens acceptareu a les vostres vides actuals.

El temps creat al llarg de les vostres il·lusions basades en la por, va fer que us engarjoléssiu en els vostres camins. Molts de vosaltres us heu començat a adonar que el camí es va obstruint i fent-se estret cada vegada més des dels vostres pilars temporals. Des de fa uns anys vostres cap a aquí, des de la Font Central de la qual procediu, se us va facilità la visió de la Veritat i l’augment de la vostra Consciència. Molts vareu aprofitar aquestes benediccions de la Llar per a poder començar a recordar d’una manera més accelerada aquell qui en veritat éreu. Aquest despertar i lluminositat que anàveu adquirint us va permetre, i encara ara, com a present del vostre procés, alliberar la temporalitat per a viure plenament en l’ara, des del cor i el present com a clau pera a arribar a activar i manifestar la divinitat que cadascú sou.

Alguns de vosaltres ja viviu en el present i d’una manera absoluta, des del cor. Són aquells que estan incrementant la Llum i la Consciència en el vostre estimat planeta. Molts de vosaltres esteu en aquesta fase de sentir des de l’obertura del vostre cor. Comenceu a sentir com alguna cosa innata en vosaltres, i com a part de la vostra Divinitat.

Permeteu que siguem Un amb vosaltres, i les vostres vides i les nostres presència s’uneixin perquè allò que heu vingut a realitzar sigui portat a terme.

Així serà.

Per a arribar a vosaltres, heu d’alliberar-vos del temps, on concorreixen totes les pors, els interessos, l’ego i les resistències del vostre avanç.

Allò pel qual vareu encarnar està portant-se a terme, i tu, estimada ànima, ets part d’aquesta Gran Obra Universal que és la manifestació plena de la Llum i l’Amor que ets.

Nosaltres estem amb tu i sempre hem estat i estarem. El nostre Amor t’abraça, encara que no sempre pugueu percebre’l degut a la vostra ment. Quan el cor pren el lloc que li correspon, llavors, el present començarà a estar en vosaltres, cada vegada amb més constància i assiduïtat, perquè no és una cosa adquirida, sinó la manifestació del que ja sou.

Us estimem profundament, i la vostra essència és la mateixa que la nostra. El Nostre Amor vers tots els que habiteu aquest món físic també es troba en el vostre interior.

Recordeu que sou Amor i Llum.

La VERITAT us portarà al PRESENT continu.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

Des de la clariana més enlairada de la teva ànima

En la placidesa de l’abraçada de la teva essència conscient, sents la suau brisa del teu enlairament constant veient l’horitzó davant teu, i els orígens del teu ser, sentint-los en el més profund de la teva presència cristallina i amorosa, com l’aigua que flueix, clara, fresca i nítida, des dels seus inicis fins el teu present.

Veus com el sentit de la immensitat celestial es desplega davant teu i et mostra la veritable harmonia de tota existència en tu. Només sents. Només t’inunda la serenitat i la comprensió del Tot en un instant de l’ara.

Més enllà de tu es troba més de tu, la teva essència abraçant cada ser, cada vida, cada interrogant possible per a ser resposta amb el teu recordar, amb el teu sentir al llarg del teu sender.

No hi ha titubeigs quan et trobes immers en el cabdal d’aquest curs en el qual et trobes en aquesta encarnació oberta a la consciència i al donar el salt quàntic en tu, després de segles d’un passat fins el present lluminós on el despertar interior ha permès obrir les portes dels cors errants perquè els raigs de l’univers arribin al teu cor i et permetin començar a sentir la naturalesa que hi ha en tu procedent d’una Llar Celestial a la qual tots pertanyem i tornem quan ens despullem de tot sentiment de ego. És el tornar a Casa, de la qual vas marxar en el seu moment per a participar en la més Amorosa Voluntat Superior procedent d’altres dimensions del nostre firmament, en aquest planeta vetllat, guiat i estimat per les més altres esferes existencials.

Ara és l’hora de creuar aquesta porta vers la Llar i retrobar-te amb totes les ànimes germanes de la Llum i la Saviesa que sempre ha estat dins teu, actuant el teu ser, com a guardià i sabedor de la més alta consciència de la Divinitat que ets.

Ara és l’hora d’obrir les portes de la teva Divinitat i deixar fluir la teva vida per la catifa acollidora perquè la teva ànima pugui sanar-se i unir-se amb la Germanor de la Llum i més enllà del nostre món. El moment de la reunificació ha arribat.

El que puguis arribar a sentir i a percebre a partir d’ara, no ho rebutgis, perquè és part de tu, i alhora, Llum i empoderament en el teu camí. Aquell qui en veritat ets, et portarà a la manifestació del ser amorós que sempre vas ser i demana pas, a l’obrir el teu cor i permetre que la consciència que ets guiï la teva vida.

Els teus passos ja no seran els teus. Seran la intencionalitat de la teva Divinitat ves el que has vingut a fer segons la Voluntat Superior a la qual tots pertanyem.

Ha arribat l’hora perquè puguis arribar a sentir la teva veritable essència amagada entre la vestidura de les teves pors al llarg dels anys i l’acceptació dels convencionalismes socials, religiosos i culturals. Alliberar-se del no-teu, et permetrà percebre una nova vida i un nou sentit a la teva vida.

Ha arribat la teva hora perquè sentis el veritable amor en tu, i sentint-lo, alliberar-te de tot allò que necessitaves aferrar-te pel teu aprenentatge. Part d’aquest tipus d’aprenentatge, ja no té raó de ser. El teu aprenentatge pot ser a voluntat amb la teva predisposició i obertura del cor.

Sentint i sent conscient del que sents, escorçaràs el camí de la purificació i la materialització.

Hi ha alegria en mi per tots vosaltres, perquè la vostra hora, la nostra hora, per fi!, ha arribat.

Ara sí, JO SÓC, JO SÓC, JO SÓC.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

Estimades ànimes germanes!

Estimades ànimes germanes que habiteu en els racons d’aquest estimat planeta, a totes us beneeixo y vull agrair la vostra presència en aquests moments tan crucials de l’evolució del nostre planeta i el despertar i avanç de la consciència en cadascú. Sense vosaltres, res seria del que està succeint en aquests moments tan importants per a desterrar la foscor (no-consciència) del nostre món.

Part de les entitats de baixa vibració ja han començat a deixar aquest planeta per a dirigir-se a d’altres indrets on las seves presències ajudaran als sers que habitaran allà on siguin amb les seves presència. La nostra Terra es troba en un procés on no hi ha volta enrere. La Llum que ha anat adquirint gràcies a totes vosaltres, estimades ànimes germanes, està produint un gran alliberament per a tots.

Allò que has pogut viure i semblava que la vida no us somreia, ara està donant els seus fruits. Ho vas viure. Potser vas patir, però vas continuar el teu camí fins arribar al present. Ets fort, amb un gran empoderament activat des de fa un temps. Ara és l’hora de manifestar aquell qui en veritat ets. Tots necessitem de tu. Encara que sembli que no pots, la teva presència ens ajuda a tots. Et necessitem, i encara que la teva memòria no ho recordi, així ho vàrem acordar. Encara que visquis a l’altre cantó d’on jo visc, totes estem amb tu, perquè sense tu, aquest món no tindria sentit. Ets part de tots nosaltres i el teu Amor i la teva Llum són Una amb la nostra.

Estem creant la manifestació d’una nova raça en aquest planeta, on tu i tots els que l’habitem som part d’aquesta Intencionalitat Superior ens estem unint, i quan més recordem individualment la nostra essència, més ens unirem i alliberarem els egos, les pors i les densitats de l’interior de cadascú.

Quan t’estimem, estimada ànima! Ets tan estimada per tots els teus germans, tant encarnats com tu, com de tots aquells pertanyents a la Llar d’on procedim! No estàs sola, ni mai ho has estat, i en els temps actuals, la teva presència està donant de la mà a d’altres per a obrir els ulls del cor i poder veure la Llum a la qual pertany i poder sentir l’Amor que cadascú és.

Viviu grans moments estel·lars aquí en aquest món d’una sola lluna. Pensaves que eres poca cosa o que tu sola, estimada ànima, no podies fer res? Oh, no! Precisament la teva presència està il·luminant els camins de tots aquells que t’envolten. Que no te’n recordes de les vegades que has ajudat a algú, en el sentit que sigui? Cada vegada que ho feies, obries una mica més les portes de la Consciència, sent un Far Celestial per a aquells que et necessitaven en aquell moment. El teu Amor es manifestava.

Ets tan gran i bonica, estimada ànima encarnada!

Arribarà el dia que tornaràs on nosaltres estem, i ens reconeixeràs, perquè tu ets part de nosaltres, creadora d’aquesta Llar de la qual pertanys.

Estem amb tu i la teva presència en aquests moments del procés de l’estimat planeta on us trobeu, permet enlairar la vibració de tot aquell que l’habita, incloent el propi planeta. Tots us enlaireu i la teva ànima, en el ser que habites, pot aportar el que només tu saps transmetre i oferir de la manera que ho fas. Som uns afortunats de tenir-te encarnada, estimada ànima, en aquest lloc de l’univers que et trobes on gran part dels sers que l’habiten, estan col·laborant amb vosaltres en aquests moments perquè la Intencionalitat Divina Superior, pugui portar-se a terme.

Sabies que la teva Llum, et permet avançar?

Sabies que l’Amor que hi ha en tu, que ets, t’està obrint les portes del teu camí?

Estima, sent aquest Amor en tu i deixa que et porti més enllà del teu present per a sentir aquell qui en veritat ets, la teva veritable naturalesa, la teva prístina essència divina: DÉU en tu, manifestant-se ara i aquí.

Sé, perquè m’ho heu fet arribar, que alguns de vosaltres trobeu a faltar les nostres paraules quan alguna setmana no hi ha publicació. A vegades hi ha aspectes, segons la Divinitat en mi, que necessiten la meva presència i el meu total lliurament a ells. Deixo que ella em guiï i em porti allà on la meva essència em necessiti.

Vivim moments importants de gran eclosió amorosa, i potser, no sempre pugui transmetre-us unes paraules. La meva presència és requerida, cada vegada més, en aspectes del meu entorn que necessiten tot el meu lliurament i el meu Amor; tot i així, cadascú de vosaltres esteu en el meu cor i el meu Amor està en cadascú de vosaltres.

Estem units, i cada vegada més, ens estem apropant i unint.

Gràcies a cada una de vosaltres, estimades ànimes germanes per la vostra presència, on les vostres paraules emanades de la vostra essència vers el meu ser permeten que pugui arribar a tots aquells que la Voluntat Superior em designa.

A tots, gràcies.  

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

GRÀCIES!

Vull donar les gràcies a tots els que em saludeu des de diferents indrets del nostre estimat planeta i pels bons desitjos vers el meu ser, així como de les paraules emanades del vostre cor, obrint-lo i expressant allò que sentiu. Només així podem apropar-nos i unir-nos sabent que no estem sols i que la vida, a través vostre, de cadascú, ens vetlla.

Des del meu cor, GRÀCIES! GRÀCIES! GRÀCIES!,  i que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

Alegria i emoció pels nous temps

Sento una gran alegria en mi, al poder veure i sentir a realització d’ànimes que, en el seu moment, varen decidir endinsar-se a ells mateixos. El que van trobar va fer que s’aposentessin pilars ferms pel seu nou caminar. Aquests fonaments han donat llum i realització a les seves vides.

Veig sers que són estimats per altres ànimes, o per alguna en concret, després d’insatisfaccions de relació. Sembla que tot torni al seu cabdal. La normalitat espiritual consisteix en sentir l’amor, ser estimat, veure realitzat els teus somnis i adonar-te com les oportunitats no paren de venir-te degut a la teva atracció.

El nostre iman interior comença a atraure tot alò que sintonitza amb la nostra essència amorosa. No hi ha res com sentir l’amor en tu i veure’l reflectit en tot el que a la teva vida succeeix! Quina grandiositat i generositat!

Quan les ànimes canvies, la nostra vibració s’enlaira, i quan així és, llavors tot és possible.

Això estic veient i sentint al saber de qui en el seu moment van donar els primers passos ferms vers el seu veritable ser. A partir d’aquell dia, tot va fluir i el nostre interior va començar a sentir la integritat i el benestar innat del nostre ser.

No hi ha canvi impossible quan l’Amor voluntari decideix intervenir. Els miracles apareixen i es mantenen a prop de tu constantment. Tu et converteixes en obrador d’aquests miracles a la teva vida, perquè prens la consciència necessària per a atraure el tipus de vibració que desitgis a la teva vida. La teva vida és vibració. Les teves vivències i situacions que experimentes contenen una vibració. Quan sintonitzeu, ho atraus.

Així es com obtenim totes les benediccions, del tipus que siguin a la nostra vida. No hi ha suposades calamitats ni desgràcies. Tot és manà per a la nostra ànima. Les seves presències t’ajuden a donar el gran canvi esperat per l’Univers perquè et converteixis en una ànima conscient com a part integrant de la Llar que ets. Quan la nostra consciència s’enlaira, la nostra vida s’enlaira. Quan ens enlairem, tot, llavors, és possible. Tot èxit, realització, manifestació i obtenció que ens fa sentir bé, seran mostres conforme tot és possible.

En les darreres setmanes estic veient en el meu entorn, sers amorosos, plens de llum que veig que les seves vides comencen a mostrar-se tal com els seus cors respectius senten. Això m’alegra. Em fa sentir bé, més feliç encara, perquè veig que les seves divinitats estan trucant a les seves portes, i en alguns, comencen a manifestar-se a través d’ells. Quanta emoció al veure’ls i sentir els seus interiors! Em fa vessar d’amor, perquè veig que en una part del seu procés, jo m’he trobar present a les seves vides. No hi ha major satisfacció que saber que la teva missió i el que portes a terme té el seu sentit i pots veure els resultats!

A tots ells, els agraeixo que hagin decidit, en els seus moments, donar passos per a arribar a ells. El camí encara continua, i en l’esglaó on ara es troben poden començar a veure la vida des d’una visió més objectiva i més enllà del present, en gran part d’ells. Comencen a veure quin camí estan seguint i es reafirma quina és la direcció que senten que han de seguir. Tot flueix. Tot és i està sent.

Sento una gran emoció, alegria i Amor en mi al veure que la meva presència és part de tots vosaltres i l’univers, i que tots, som Un dins del sentit pel qual hem encarnat una i una altra vegada. Al final ha valgut la pena “esperar” tant de temps per a saber que ens estem unint i un complementa a l’altre, sempre i quan obrim el nostre cor. Quan així és, la vida pren un altre sentit, i la nostra, va obrint les portes de la nostra realització i èxit en ella, sent el major de tots, l’arribar a SER UN MATEIX.

Miro al meu entorn més proper i veig la transmutació de la vida que existia fins ara, en una altra plena d’harmonia, respecte, comprensió i amor.

Gràcies per ser, estar en aquests moments d’aquests temps.

Gràcies per tot, per tots i per mi. Gràcies.

Que l’Amor i la Pau us acompanyin aneu on aneu.

Des del meu cor, a tots una abraçada,...i GRÀCIES! novament.  

El major secret existent

Una vegada, una ànima d’aparença jove, es va endinsar sota el cel puntejat, lliure de tot núvol, i allà, va expressar en veu alta:

-         Quin és el major secret que no aconsegueixo trobar encara?

En mig del silenci i sota les llums del mantell superior, com si procedís del no res, es va escoltar:

-         El major secret està en tu, que encara que no hagis pogut veure’l, sempre ha estat.

-         En mi? – va dir aquella ànima d’aparença jove. No sento meu el meu entorn ni el que em succeeix. Cóm pots dir que el major secret està en mi, quan sempre és el meu entorn qui altera la meva pau i assossegament?

-         El que en el teu interior està, procedeix de la teva naturalesa. La teva veritable essència no altera la teva ànima. Quan la planta té aigua per a absorbir a través de les seves arrels, aquesta creix i dóna els seus fruits. Si no segueixi el seu procés, no és la planta, la seva naturalesa la que li priva créixer, sinó el seu instint d’absorbir l’aigua del seu entorn. El seu interior està preparat per a seguir el seu procés, sent aquest entorn, a vegades, qui la priva d’obtenir el seu veritable aliment.

-         Per què llavors estic en l’ambient que em trobo?

-         Perquè les teves arrels aprenguin a cercar més enllà del proper. Quan més profundament vagin, més possibilitats hi ha que trobin el seu aliment. Una vegada l’aconsegueixen, ja mai més tornaran a inquietar-se, perquè l’important no és visible a la seva presència. Així succeeix amb la teva ànima. Cerca l’aliment del teu camí, però no profunditza en el seu interior que és on es troba la teva voluntat per a arribar a tu, a la teva veritable essència, el major secret que habita en tu. Tu ets el major secret i aliment per a tots, incloent-hi.

-         Per això, tot el que visc, és per què no trobo aquell qui sóc?

-         Així és – li respongué la veu. Escolta la teva veu interior i fes que el xiuxiuejat sigui portat a terme. Quan aprenguis a seguir el teu interior, trobaràs en el camí, el tresors que tant busques.

-         Podries dir-me quin és>?

-         Quan es troba, la lucidesa et permetrà adonar-te que et trobes davant d’ell. No hi ha una sola porta per a dirigir-te a ell. Escolta el teu cor.

L’ànima d’aparença jove es va quedar uns instants en silenci. Després d’una llarga pausa, la veu va dir de nou:

-         Bé! Has trobat les dues primeres passes: el silenci i la quietud. Després va continuà: no hi ha secrets per a l’ànima, només el desconcert del teu passat que no et permet arribar a qui ets. Allibera’t d’ell i arribaràs a tu.

De sobte, creuant el cel d’esquerra a dreta, l’ànima va veure una llum fugaç desaparèixer més enllà de la seva presència. Com si se li hagués permès una rebel·lació, va expressar:

-         I si vaig al meu interior, quin paper tenen els que m’envolten?

-         L’aprendre a ser tu envoltat de desavinences i diferències. Aprendre a seguir el teu camí encara que els altres portin el seu. Ells necessiten del teu per a continuar el seu, i tu necessites les seves maneres de ser per a arribar a tu.

-         Ah! – va dir aquella ànima. Ara ho entenc! Ara si que ho entenc!

Va fer un sospir, un somrís i després de donar un cop d’ull al mantell celestial, es va dirigir vers la seva llar, sabedora del contingut rebut.

El major secret es troba en tu, per a tu, on només amb la teva voluntat i disposició. És en tu on es troba la bellesa de la teva vida i la teva existència.

Que l’Amor i la Pau abracin el vostre ser.  

Aquest estiu 2015

Sovint aprofitem l’estiu per a “descansar i prendre’ns unes vacances”, sense adonar-nos que per més que canviem el ritme que hem portat durant la resta de l’any, el procés de la nostra ànima continua.

Per a aquest fi, fins i tot a l’estiu el nostre ser necessita alimentar-se per a continuar amb el recordar de qui som i l’evolució de la nostra ànima.

Hi ha qui no surt a l’estranger ni s’allunya de la seva llar habitual. Per les circumstàncies que siguin el nostre interior ens està trucant contínuament a la nostra porta per a donar nous passos i poder arribar a nosaltres mateixos, a aquell qui som i sentir la plenitud del nostre ser.

Aquesta estació (estiu) ens permet tenir, potser, més temps per a nosaltres, i per això, pot ser un bon moment per a dedicar-te’l a tu mateix. Per aquest motiu, de juliol a setembre, Elvira ha obert les portes del seu nou espai, i part de les activtats i trobades programades que tinc previstes, las faré en aquest “24h. per a l’ànima”. Estarem, junt amb altres ànimes, a la vostra disposició amb els tallers, Seminaris, sessions individuals i cursos per a tot aquell que vulgui continuar el seu camí vers la seva veritable essència.

“El camí no tanca per vacances”, i és per a mi, un plaer poder col·laborar en aquest nou projecte emanat del seu cor.

Són instants per a sentir la nostra veritable naturalesa.

La meva col·laboració comença aquest primer cap de setmana, 4 i 5 de juliol, realitzant el Seminari SENTIR! per a tots aquells que vulgueu obrir el vostre cor, potser una mica més, i començar a Sentir la vostra veritable essència.

Durant el mes d’agost i setembre hi haurà nous encontres, que ja aniré anunciant, com a part de la meva aportació en el Centre “Amigos, Despertar y Evolución”, que s’inaugura pel juliol, de la nostra estimada Elvira López del Prado.

Us recordo, també, que el proper dia 11 de juliol, dissabte a les 18h, hi haurà la darrera trobada de MEDITARIA a Cardedeu.

Allà ens veurem a tots els qui assistiu.

Aprofitem el nostre Sol central per a activar la nostra Llum interior!

Una abraçada.