La Llum de les Paraules (84)

Els reflexes del nostre ser en el nostre entorn, donen bellesa a la nostra existència, per a deixar que la consciència s’expandeixi i enlairi al veritable ser que som. 

Tots som mirall per a la humanitat. 

Quan el nostre cor l’observa, s’adona d’aquell qui som en veritat.

 Tot bellesa. Tot sincronicitat. Tot en el seu lloc perfecte.

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

L' Amor no pren partit

“L’Amor no pren partit, només estableix l’equilibri”

Demanar a Déu per alguna cosa o algú, és voler el millor per a la situació o la persona sense que ningú pateixi o pugui patir, volent dir que s’estalviï el passar-ho malament.

Sabeu? És bo pregar, perquè l’energia que es crea és de compassió; tot i així, el que podem arribar a demanar, per a alguna cosa en concret, només beneficia els nostres interessos per després dir: “veus? Déu sempre t’ajuda. Tu li demanes y Ell t’atend (segons l’expressat)”.

Moltes vegades, tal com actuem sembla ser que Déu és alguna cosa o algú a qui pots confiar en moments determinats quan no saps cóm resoldre alguna cosa de la teva vida. Algú aliè al teu ser intervé per a solucionar el que s’ha demanat.

És cert que quan succeeixen esdeveniments, diguem miraculosos a les nostres vides, és que alguna cosa ha succeït dins la suposada adversitat que ens trobàvem.

Déu no és un heroi que s’amaga perquè no el vegis però que en moments determinats apareix, a tu et sembla veure’l, notar-lo o percebre’l, ajudant-te en la teva situació. En aquest cas és esperar que en determinats períodes de la teva vida, llencis un S.O.S. a l’univers i Ell vingués i et tragués i solucionés la situació que estàs vivint.

Quan parlem d’Amor, no podem esperar que prengui partit; dit d’una altra manera, que es decanti en la seva resolució vers nosaltres.

“L’Amor no pren partit, només estableix l’equilibri”

Només la ignorància pot distorsionar la visió de la vida i d’un mateix. Quan més allunyat s’està de la nostra ànima, més mal interpretem el que succeeix en el nostre entorn i la nostra vida. pensar que alguna cosa o algú pot interactuar al nostre favor quan ho necessitem és haver cedit tota la capacitat d’estimar vers un mateix. És com voler dir: “com jo no puc estimar-me perquè atrec i em faig viure situacions doloroses, llavors, que vingui algú i m’ho solucioni”.

Quanta ignorància al no obrir el cor i començar a recordar qui som! El malestar creat pel nostre ser al no responsabilitzar-nos de les nostres vides, ens porta al dolor y patiment emocional, mental, espiritual i físic.

Ha hagut conferències que he donat, on ha sortit aquest aspecte. Demanem i demanem, i normalment no rebem. Us heu preguntat el per què? Per què tot i així, continuem demanant i demanant una corda on agafar-nos per a sortir de la situació que estem vivint, i evitar-nos el dolor de passar per allà i sentir el malestar en el nostre interior?

“L’Amor no pren partit, només estableix l’equilibri”

Quan volem que l’Amor sigui a la nostra vida, o dit també, que Déu intervingui al nostre favor, estem desprestigiant e infravalorant aquell qui en veritat som. Esteu cedint el vostre poder interior perquè alguna cosa de fora intervingui i us solucioni les vostres suposades adversitats.

Déu no està fora de vosaltres, sinó que la seva essència, que és l’Amor, sou vosaltres!

La nostra veritable naturalesa és divina. Estem preparats per a sanar el nostre passat, el nostre ser i materialitzar la nostra voluntat. Tot això és possible si estem connectats amb aquell qui som. Una bombeta no pot il·luminar sinó hi ha un interruptor que està connectat al corrent. Si no hi ha corrent, no hi ha llum. D’alguna manera, nosaltres som la bombeta i la nostra essència divina el corrent elèctric. Si no connectem amb nosaltres mateixos, la nostra veritable naturalesa, no hi haurà llum en nosaltres, ni discerniment ni claredat per a veure què estem vivint i el per què del que ens passa.

Som Amor, i quan sentim l’Amor en nosaltres, només podem esperar el millor. Quan despertem del nostre aletargament espiritual, més obrirem els ulls del cor i començarem a veure la realitat de la nostra vida.

Tu ets AMOR, un Amor infinit, pur i incondicional, però aquest només es manifesta si obrim el cor i comencem a recordar qui som; llavors, el nostre ADN començarà a modificar-se perquè siguis conscient, activant-se aquelles parts del teu potencial diví adequades per a poder portar a terme allò que has vingut a fer. 

Si hem de demanar algun cop alguna cosa, hauria de ser perquè puguem sanar (a nivell d’ànima i el nostre ser) i poder portar a terme el que hem vingut a fer en aquesta vida, segons l’acordat per la nostra ànima.

Déu és l’energia d’aquest despertar en tu. No procedeix d’algun lloc de l’univers. Tot l’Univers és Amor, i tu també formes part d’ell, de l’Univers. Obra’t per a endinsar-te en el camí vers a Déu, cap a tu. Tu ets part del Déu Universal.

Busquem i busquem sense parar. Aquesta recerca et porta a anar més enllà del teu ser, degut que et trobes com empresonat davant una situació concreta i no hi ha manera d’alliberar-te d’ella. No sempre indaguem a la direcció correcta. El teu cor et parla i el que sents dins teu creus que pot ser solucionat fora de tu. Aquesta és la major equivocació del ser humà, perquè està fomentant la seva condició humana encara més. Aquesta condició et fa pensar i sentir el dolor que hi ha en tu i la incapacitat de solucionar la teva vida.

Ens estem dirigint vers la divinitat. Els temps que vivim ens porten cap a ella, llavors, què fem que encara estem pendents del nostre entorn o d’alguna cosa aliena a nosaltres per a estar bé?

Allò que busquem ja ho tenim en el nostre interior. Allò que demanem, en el fons, és l’activació del nostre veritable ser perquè “ens tregui del sot” que vivim.

Nosaltres som la Sortida, Solució i Sanació de les nostres atraccions a la nostra vida. Ets un ser complert, sencer i omnipotent. I saps per què?

Perquè tu ets Déu manifestat a la matèria, però aquesta biologia que veus reflectida en els miralls et confon.

Arrecera’t en el teu cor obert, i des d’allà veuràs amb claredat la situació harmonitzada i el camí a realitzar fins a ella. I saps per què?

Perquè tu ets Déu. Ets Amor. Ets part de la Creació de l’Univers, i tot el que en ell existeix procedeix de la Intencionalitat Divina de l’Amor. És aquest Amor que hi ha en tu. És Déu en tu.

“L’Amor no pren partit, només estableix l’equilibri”

 

Que l’Amor i la Pau siguin en tu, estimada divinitat.

La Llum de les Paraules (83)

 

                                   El silenci és el xiuxiueig de la teva ànima. Escolta’l!

 

 

                              Que l'Amor i laPau siguin en tots vosaltres.

Trucant a la porta

-   -     Sí? – dic a l’obrir la porta de casa.

-    -    És vostè? – pregunta qui ha trucat a la meva porta.

-    -    Depèn de qui busquis – li responc.

-     -   Vàrem rebre una petició d’algú que no volia viure el que viu.

-   -     Ah, si! Aquest sóc jo. Sí, els vaig enviar una petició de viure una altra situació a la que estic vivint. No m’agrada aquesta. No ho passo gens bé – dic quasi tallant les seves paraules.

-    -    Segur que vol viure altres situacions a les actuals?

-     -   Oh, si! Ja ho crec! Tal com em trobo en aquests moments no tinc cap motivació per a continuar vivint. No és just, que per més que vulgui una nova vida, no hi hagi la manera d’aconseguir-la – li vaig respondre.

-        Bé, em permet? – va dir per a poder entrar i no quedar-se a les portes.

-        Oh, si! Passi, passi – convidant-lo a entrar dins de casa.

Una vegada arribats al menjador, aquell home que havia trucat a la meva porta em va preguntà:

-        Tindria galetes?

-        Perdò? – vaig expressar no entenent a què venia aquella pregunta.

-        Oh, ho sento!,és que m’agraden les galetes – em va dir.

-        Vostè qui és?

-        Bé, vostè m’ha trucat. M’ha demanat que volia canviar de vida, i aquí em té. Per cert, tindria galetes?, és que m’agraden.

Estranya’t i sense perdre’l de vista, vaig anar al calaix del menjador on les tenia. Las vaig agafar donant-les i convidant-lo a asseure’s en una de les cadires de la taula. 

Amb una mena de somrís em va dir:

-        Em diuen de moltes maneres, així que tu mateix. Pots dir-me com vulguis. Estic aquí per a ajudar-te perquè, segons tu, necessites ajuda.

-        Com que segons jo? Miri – vaig continuar dient-li – li podria explicar la meva vida, i li asseguro que no és gens agradable. He arribat a un punt on estic fart de viure com ho estic fent mentre d’altres viuen com a reis, o al menys, tenen per a viure més o menys bé.

-        Més o menys? – em va preguntà l’home de les galetes.

-        Què més dóna més o menys? A què venen aquestes preguntes? No vull viure així.

-        Bé, això es pot arreglar, encara que hi ha alguna cosa que hauries de fer.

En aquests moments me’l vaig quedar mirant, pensant a la vegada, què em demanaria a canvi, i com si jo pogués llegir-me la ment, va dir a l’instant:

-        No hi ha res que us demani que no pugueu fer.

Estant en silenci i mirant-lo fixament vaig esperar el final de la petició. Després d’uns instants de silenci es va decidir a continuar, no sense abans, agafar una altra galeta, i aquest cop d’ametlles. Li va donar una mossegada i veient la seva feliç expressió al mossegar-la va dir:

-        Estan bones, molt bones.

-        Podria dir-me què és el que hauria de fer? – vaig dir impacient per a escoltar la resposta.

-        Bé – va dir mirant-me als ulls amb una expressió serena -, si haguessis de demanar un desig a la teva vida que et permetés canviar-la i ser feliç, què diries?. Després afegí: procura pensar-t’ho bé, perquè et pot canviar la teva vida per a viure-la tal com vols.

-        ….

-        Pensa-t’ho bé, Mentre, amb el teu permís, continuaré delitant-me amb aquestes exquisides galetes perquè fa temps que no en menjo – comentà repenjant-se en el respatller de la cadira, com relaxant-se i deixant-me temps perquè pensés en la resposta que li donaria. 

Moltes vegades havia pensat en tenir molts diners, així, ja res em faltaria i podria viure i gaudir de la vida, però alguna cosa dins meu, va fer que m’ho pensés millor.

Estar tranquil va ser una de les possibles respostes a donar-li, perquè sempre estic nerviós i li dono masses voltes a les coses. Els meus pensaments no paren.

No sabia per quina resposta decidir-me. Mentre l’observava davant meu com tancava els ulls i veient-lo menjar galetes com si portes molt de temps sense fer-ho, vaig pensar també, en les vegades que havia volgut tenir una parella i fills. En veritat és que no sabia exactament què respondre-li.

Al cap d’una estona, em vaig decidir a preguntar-li:

-        I si el que demano no em porta a aconseguir tot el que vull?

-        Jo no he dit això. T’he preguntat què demanaries tenint present que el que demanis canviaria la teva vida actual – em va respondre calmat i com si esperés la meva petició per a concedir-me-la.

Semblava un somni. Algú truca a la meva porta i em diu que pot canviar la meva vida, i que succeirà segons el que li demani. Vaig començar a sospitar d’aquell estrany.

Mentre, ell anava saborejant cada mossegada que donava a les galetes.

Veient-lo em va arribar una sensació d’assossegament i alegria al veure’l menjar. Semblava gaudir amb el que feia. Semblava tranquil, assossegat i segur de si mateix. No tenia pressa i em donava el temps que necessités, alhora que continuava allà esperant la meva resposta.

Després d’una altra estona pensant-m’ho, li digué:

-        Ara no sóc jo. No puc ser jo per tot el que visc. Si pogués ser-ho em sentiria millor i potser em prendria millor les coses.

-        És aquesta la teva resposta?

-        Espera – digué. Què m’aconselles tu? – li vaig preguntà.

-        Que et decideixis – em va respondre tragant-se un darrer tros que tenia a la mà. Les d’ametlla són molt bones – va afegir referint-se a les galetes.

Va haver una pausa llarga, i al final em vaig decidir a donar-li la resposta que esperava, quan, com si em llegís el pensament, em va dir abans que jo pogués respondre-li:

-        No és la meva vida. És la teva. No espero res en concret, bé, si, la teva resposta. Estic aquí per a ajudar-te.

-        Ja sé el que vull demanar-te.

-        Tu diràs!

-        Vull sentir alegria per a viure i força per a continuar.

-        Bé, això són dues coses, i t’he dit que només una. Hauràs de decidir-te.

-        Què creus que necessito per a deixar aquesta vida que porto?- li vaig preguntar.

Ell va aixecar les espatlles com ni no ho sabés, alhora que agafava una altra d’aquelles galetes.

-Puc preguntar-te una cosa? – li vaig dir.

Ell em va mirar i es disposà a escoltar les meves paraules.

-        No sé exactament què demanar-te, però si que m’agradaria tenir la calma i el delit que tens aquests moments al menjar-te les meves galetes.

-        Tu m’has donat permís. Ho sento si he abusat de tu – em digué.

-        Oh, no! Pots continuar fent-ho. M’agradaria fer el mateix, amb aquesta actitud, tot el que faig.

-        És aquesta la pregunta que volies fer-me?

-        Oh, no, no! Però com que estic veient lo bé que sembla que estiguis....Només m’ha sorprès.

-        Quina era la teva pregunta?

-        Ja no me’n recordo. Ah, si! D’on vens? Qui t’ha enviat?

-        És això el que vols saber en veritat? La teva resposta és saber qui m’ha enviat i d’on vinc?

-        Ajudeu a la gent? Qui sou?

-        Sóc com tu, i donem una mà a aquell que senti la força del seu cor i expressa la necessitat de canvia a la seva vida. escoltem la teva força, la teva petició exclamada i aquí estic.

-        Com l’escoltes? – vaig preguntà.

-        De la mateixa manera que tu em veus delitar-me amb les galetes.

-        Però jo us veig i vosaltres no esteu a casa meva per a veure’m, o és que m’espieu?

-        Ha, ha, ha! Oh, no! No us espiem, però si que sabem de vosaltres. La meva casa no és com la teva. No estic sol. Hi ha d’altres que conviuen amb mi.

-        Per què has trucat a la meva porta?

-        Ja t’ho he dit: perquè m’has trucat, per cert, estic esperant la resposta per a concedir-te el que em demanis.

Per un instant fugaç, em vaig trobar exclamant en veu alta, com xiuxejant alhora:

-        Vull ser com tu!

Aquell ser va somriure i digué:

-        Bé! Com vulguis.

De sobte em vaig trobar davant d’un mirall. Vaig veure com les robes que portava semblaven il·luminar-se i de les meves espatlles, no m’ho podia creure!, varen començar a aparèixer, o això m’ho va semblar, unes ales o alguna cosa semblant, lluminós, alhora que tot jo vaig començar a veure’m com una llum brillant i a adonar-me com d’altres llums se m’apropaven i m’envoltaven.

-        Déu meu! – vaig exclamar, posant-me a plorar.

El que sentia era immens, un amor absolut dins meu i una pau indescriptible.

-        Gràcies! Gràcies! Gràcies! – em vaig trobar dient sense pensar-ho.

Les meves llàgrimes no paraven d’acaronar la meva cara. Era bonic i preciós el que veia. Sentia alguna cosa indescriptible, mentre escoltava una veu llunyana que em deia:

-        Aquest ets tu. Sempre ho has estat i la teva llum enlluernarà amb més intensitat amb el temps. Aquest ets tu. La teva petició se t’ha concedit.

De sobte, em vaig adonar que estava sol al menjador de casa meva i amb una capsa de galetes oberta sobre la taula.

Em vaig llevar sentint un alliberament en mi, i com per art d’encanteri em vaig donar compte que qui havia estat no era jo. Sentí una immensa llibertat en el meu interior i una força capaç d’aconseguir tot allò que pugui proposar-me.

Immediatament vaig sentir que algú trucava a la porta.

Era el carter que em portava una carta.

La vaig obrir i en ella vaig trobar unes paraules que deien:

 

“La Veritat no és visible als ulls físics. Aquell qui ets es troba en el teu cor”

 

Amb aquestes paraules havia una mena de factura pels serveis prestats. Vaig obrir el full i llegí:

“Aquells qui t’envolten també necessiten de les seves ales. Mostra’ls quines són les seves. Volar ens unirà i sentirem l’Amor que cadascú és.”

 

Com si fos per art d’encanteri, vaig sentir una claredat conforme l’important és l’Amor a la nostra vida, i l’únic que existeix.

Per primera vegada en molts anys, vaig poder respirar profundament.

Al final de la carta, vaig veure un comentari afegit que deia:

“Gràcies per les galetes. Sempre m’han agradat, i aquí on sóc, no les necessitem. Ha estat un plaer tornar a recordar en la matèria les meves debilitat de l’humà que vaig ser en el seu moment. Gràcies.”

 

Curs d'INTERPRETACIÓ DELS SOMNIS I ELS SENYALS DE LA VIDA

   

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Us recordem que encara queden places pel Curs d’INTERPRETACIÓ DE SOMNIS I ELS SENYALS DE LA VIDA, que es realitzarà els dies 6/7 de desembre (divendres tot el dia, i dissabte fins a les 14h).

Si sentiu que una d’elles ha de ser la vostra, no demoreu la inscripció o confirmació d’assistència, trucant al Centre LA FONT de Cardedeu: 938455556 (dilluns matí tancat).

 

Allà ens veurem.

 

Una abraçada.

Als herois de la seva recerca

Sóc un de vosaltres i les meves paraules són l’emanació del viscut, sentit i rebut. A vosaltres us dic, en veritat germans de viatge, que allò que viviu una i una altra vegada, com si s’hagués enganxant al vostre caminar, no és més que una il·lusió de la vostra ment.

A tots vosaltres us dic, que encara que sembli no poder alliberar-vos del que sembla perseguir-vos al llarg del temps, és més insignificant que la veritable grandesa que hi ha en cadascú de vosaltres.

El meu cor s’obre a cada un dels que esteu llegint aquestes paraules. No són emeses des del mínim interès per la meva part, sinó de l’essència del cor.

Molts patiu i esteu veient o heu vist com les vostres pertinences anaven desapareixent, ara una, ara l’altra, fins arribar al “no tenir res”. El vostre camí sembla que no està sent un sender de roses, encara que esteu posant tot el que hi ha en vosaltres perquè així sigui, fins arribar a olorar el perfum del camí correcte.

Per més malament que ho esteu passant en aquests moments, no defalliu, perquè el ser que hi ha dins vostre esperant ser manifestar està trucant a la vostra porta. El dolor i la impotència de viure el que viviu i semblar que mai s’acaba aquesta situació, és el símptoma manifestat pel ser que es resisteix dins vostre. S’està produint una terrible lluita entre el que vareu ser i el que esteu esperant a mostrar a tota la humanitat.

En el seu moment, alguna cosa us va portar a obrir la porta de lo nou i la veritat a la vostra vida. Aquest semblar que no s’acaba amb la situació, repetint-se una vegada y l’altra, d’una manera reiterada, és la crida, l’avís d’aquell qui sou trucant a la vostra porta.

No temeu! Obriu-vos, i deixeu que el vostre cor us porti!

Durant molts anys y anys, vareu tancar les portes d’aquell qui sou, i ara, amb la densitat en retrocés, l’univers us està donant una nova oportunitat per a alliberar-vos del viscut i fossilitzat en els racons més profunds del vostre ser degut a les ports incorporades enviades des del vostre entorn d’aquell moment.

El que va ser, ja és obsolet, deixeu-lo anar! No vulgueu alimentar-vos del que en el seu moment vareu llençar a la brossa. Anys després, ara, no vulgueu recollir el que ja s’està descomponent per a alimentar-vos d’allò. Ja no! Deixeu que el passat s’allunyi de vosaltres! Doneu la benvinguda a la vida enyorada tantes vegades en moments de solitud, incomprensió i silenci!

Ànim, estimades ànimes, perquè l’esperat està trucant a la vostra vida! no t’adones el molt que patiu ara mantenint les actituds, hàbits, creences i comportaments socials adquirits en el seu moment?

La societat està quedant-se obsoleta en relació al que va ser.

Les diferents seccions socials, com la política, economia, seguretat social, religió,....han  caducat la seva manera de ser. Ara, el nou, la Veritat, està trucant a la porta i molts de vosaltres l’he obert i sentiu la necessitat de caminar amb un nou calçat més en acord a com calçàveu fins ara. Ja no necessitem posar-nos un 4x4 per a avançar. El terreny s’ha allisat. L’esforç, la lluita i l’insistir una i una altra vegada en el mateix, ja o té raó de ser. Ja no, estimada ànima! Hi ha un camí molt més plaent a la teva vida i a la de tots els que sentiu la crida de la Integritat.

No més seguir unes pautes que contradiuen el vostre cor. Molts encara patiu i no enteneu el per què de la vostra situació, veient com en el vostre cos van apareixent símptomes no sempre desitjats, no sabent cóm fer marxa enrere amb ells.

Hi ha una gran purificació en tot el planeta i la humanitat esteu sentint aquesta crida que us convida a endinsar-vos en aquell qui sou. Un gran viatge us espera vers el vostre interior. Inimaginable! Fantàstic i emocionant!, on aquell que l’inicia deixa enrere les ports, i a mesura que va endinsant-se en el seu desconegut interior, va alliberant-se de les pors. Pel camí se us presentaran aspectes, aparentment ferotges, però només són els darrers intents d’una baralla perduda. El que viviu és el darrer sospir del vel en vosaltres.

A tots vosaltres, viatgers vers la divinitat, us dic que res del que suposadament, és real. La vostra ment d’un passat sembla magnificar-lo perquè aparegui dramatisme, quan no ho és. Res d’això és, estimades ànimes. El meu amor està amb tots vosaltres. Sento les vostres energies preparant-se pel gran dol final, però la sorpresa que us emportareu si seguiu endavant, és que arribarà el moment que deixareu de controlar la vostra vida, i la suposada adversitat que es posarà davant vostre, només serà només, les pors que us reptaran a vèncer-les. Res serà real, només l’alliberament del que vareu ser per a renéixer entre les cendres aquell qui sou en veritat.

Deixeu que la Veritat es mostri, perquè aquesta no està continguda en viure del passat, sinó en viure a partir del present, des del cor.  

No temeu. Hi ha esperança per a tots vosaltres. Hi ha una nova vida esperant ser estrenada pel vostre ser. Deixeu que el que va ser s’allunyi, per a donar la benvinguda a la materialització de la vostra voluntat emanada del cor.

Sou sers impressionants, plens de força i coratge, encara que potser dubtis en aquests moments. Només es necessita posar una mica de Llum al teu interior per a poder veure-hi clar. No deixis enfonsar-te pel que van dir de tu en el seu moment. No et creguis el que vas escoltar en un passat. Tu ets present, ple d’Amor, Força, Coratge i capacitat de ser, estimada ànima!

L’estancament que et pot semblar la teva vida en aquests moments només és el trucar a la teva porta del veritable ser que hi ha en tu per a dir-te:

-        Ei! Mai has estat sol. Mai! Em tens a mi, i junts res ni ningú pot alterar la teva il·lusió per a viure! Obra el teu cor, la teva porta perquè ens puguem abraçar, unir i definir el nou camí per a la teva plena realització. Fa anys que estic intentant cridar la teva atenció. De petit sabies de mi, i ara, ja crescut, desconsolat per las vicissituds de la vida, has baixat la guàrdia, i per això sents el que sents. Ha arribat l’hora de deixar-nos anar i portar pel que sents. Deixa que jo et tregui d’aquest carreró sense aparent sortida. Encara que no la vegis, aquesta existeix i et porta a la Integritat, l’Amor i arribar a trobar-te amb el Sentit de la Vida. 

No podem continuar sent el que vàrem ser, per això sents alguna cosa dintre teu que et fa plantejar la vida o reflexionar si realment hi ha una altra manera de estar en aquest estimat planeta.

Tot sembla trontollar, i no és fruit de la maldat en el món, sinó tot el contrari. El que està succeint està motivat per l’Amor que alguns de vosaltres esteu sentint i irradiant allà on us trobeu.

El vell món es mora, i a marxes forçades. No hi ha lloc per a ell. Un nou sospir de tots els cors de cada membre de la humanitat s’ha unit a l’alè diví arribat més enllà de la matèria, per a entre tots enlairar, abans que res la nostra vida, i junts, la del planeta, magnificant la Divinitat Superior de la qual tots “naixerem”.

Enlaira el teu esperit! Mira al front i escolta el teu cor! Dirigeix-te allà on et porti i recorda que, estiguis on estiguis, els teus germans de la Llum en tot moment t’estan acompanyant i guiant pel camí.

Llença les teves pors al precipici de l’il·lusori. Deixa que les teves resistències, temors i dubtes també caiguin en el més profund de l’irreal. Després, fes un sospir i una respiració profunda, inhalant la força que ets, vessant pels pors de la teva pell, sentint el ser complert, sencer i ple d’Amor per a donar i la capacitat per a rebre.

Assegura’t de llençar també, les lamentacions que has estat expressant fins ara. Allò que se t’ofereix, no hi ha lloc per a elles.

Llavors, mira novament al front. Tanca els ulls i mira com tot el que anheles es converteix en realitat. Quan sentis la plena realització de la teva vida, llavors, i només llavors, començaràs a caminar amb el convenciment que la teva voluntat és poderosa, perquè allò que sents per a la teva vida ja s’ha creat per a tu. Ara, només és qüestió d’esperar el moment adequat en aquesta dimensió per a recollir el que tu vas crear amb el nou ser.

Us abraço a tots des del meu cor i el nou viscut, només desitjat, ara sigui la teva realitat, gaudint d’ell en la teva dimensió actual.

Tu ets l’Heroi de la teva recerca.

 

El meu Amor és Un amb tots vosaltres.

Que l’Amor i la Pau siguin en els vostres interior, estimada Família.