Quan? Quan arribarà el moment adequat?

Quan llegim les immenses pàgines sobre els nous temps: canalitzacions, experiències, saviesa, ens adonem que ens anuncien nous temps molt afins al que el nostre cor desitja.

Sembla ser que ens dirigim vers un món millor. Aquestes paraules ens parlen d’una nova Jerusalem, un planeta Terra renovat, regenerat per a tots aquells que l’habitin puguin viure en harmonia i res els hi falti. Se’ns parla de tenir esperances i que comencem a manifestar i aplicar d’una vegada el que realment significa CONFIANÇA. Un nou ser humà amb una consciència desperta, recordant qui és i fent ús de la seva divinitat en aquesta dimensió. És cert que anhelem aquests moments on podem viure en pau i amor,… però quan? Fa poc vaig llegir un dels comentaris d’una de les meves col•laboracions per internet: quan? Quan serà tot això? Fins quan hauré d’esperar?

Bé, no hi ha tal espera. És ara que ja s’estan produint aquests grans i esperats canvis per a la humanitat i el planeta Terra. Ja fa, sobre tot, un parell d’anys que l’interruptor que ens empeny (d’una manera quasi accelerada) a la realització d’aquests canvis. L’anunciat no ho espereu veure en el vostre entorn (que també), en la vostra dimensió de la forma, perquè si espereu veure-ho amb els ulls físics, sempre estareu esperant. Aquests canvis anunciats procedeixen del vostre interior. No espereu veure-ho per a adaptar-vos a ell. Procedeix de les vostres entranyes, del més profund del vostre interior, del vostre ADN.

Aquesta transmutació vers la vostra divinitat ja s’està produint, i és cadascú de nosaltres qui aporta l’aliment perquè el procés col•lectiu creixi cada vegada més i vagin despertant les consciències. Fa pocs anys que s’ha obert l’interruptor del Gran Despertar, del procés de l’Ascensió d’una manera conscient. No és perquè sí el fet que potser t’estiguis preguntant quan arribarà aquests moments anunciats. No és perquè sí el fet d’aparèixer tants articles parlant dels nous temps ara. No és perquè sí.

El Gran Canvi l’anireu percebent, però amb el cor, SENTINT, no veient perquè no sempre això succeeix. El canvi ets tu amb el teu despertar, al recordar el veritable ser que ets. Quan notes que sents, penses i actues diferent, serà l’indicador del moment d’alegrar-nos perquè tu hauràs estat part de l’empenta amorosa perquè tots puguin sanar i realitzar-se.

Esperem i esperem, però en el fons, l’espera és un símptoma de debilitat del teu poder, perquè intervé el factor de la impaciència, senyal de les limitacions humanes. Tu ets molt més que un ser humà! La teva essència és espiritual, i és des de la teva espiritualitat manifestada que pots alterar el teu present. Ara jo sóc qui et diu: Sigues pacient i confia! Deixa que ls noves energies amb les quals estàs vibrant s’integrin en la teva biologia i netegin les teves cèl•lules de les velles energies amb les quals has vibrat fins ara. Deixa que el teu passat sani i s’alliberi de tu pots insistir preguntant: fins quan? Quan arribarà aquest moment d’estar bé? No serà en el 2012 com algú diu. La resposta depèn de tu: SENT‼ Sent els teus canvis interns, la teva consciència desperta i la Unicitat amb tot el que això comporta, amb la teva Llar.

Ara ja és el moment del Canvi! Ja ens trobem en ell!

No és alguna cosa que ens vindrà d’un dia per l’altre i tots serem feliços. Sí, serem feliços, però no perquè arribi aquest dia, sinó perquè jo, ara i aquí, decideixo ser feliç. Al ser-ho, ajudaré amb la meva energia i la meva nova actitud davant la vida, que els altres també ho siguin; i com una gota que cau en aigües tranquil•les, l’efecte de l’ona expansiva arribarà més enllà d’on ens trobem.

Els temps que estem vivint estan afavorint que el ser humà desperti i s’adoni que ha arribat l’hora de deixar de ser com ho venia fent fins ara. Degut a aquest augment de consciència, cada vegada hi ha més persones que pugen nous esglaons del procés de l’Ascensió, per tant, cada vegada més, hi ha més escrits de Llum per internet, o llibres que mostren “la Veritat” de la nostra existència. Cada vegada hi ha més paraules d’alè, esperança i ànims perquè puguem sortir del pou de la ignorància i poder veure la llum de les nostres existències i el seu fi diví.

No s’ha d’esperar perquè aquests temps són ARA.

No s’ha de voler veure resultats en la forma, perquè el veritable canvi se sentirà a l’interior de cadascú.

No serà! Ja és!, i quant més siguis tu, més “veuràs i sentiràs” la gran transformació del teu ser cap el teu ple benestar i realització, on el teu cor serà la guia dels teus passos.

Sent la transformació! Sent l’Amor en tu i no esperis rebre’l o sentir-lo des del teu entorn! Ha arribat l’hora que el Déu que ets es manifesti. Quan així sigui, més resultats veuràs en el teu entorn. Ell depèn de tu.

Tu ets un ser perfecte, complert i sencer. Només és necessari que recordis que així és, i quan més ho facis, menys preguntaràs: quan?, perquè t’adonaràs que el moment és ARA, i que tu ets la clau mestre perquè tot succeeixi.

Podríem canviar el món d’un segon a un altre. No tots vibren a l’uníson, per això hem de ser pacients i mostrar-nos segons la nostra veritable essència. Quant més així ho manifestem, més anirem canviant aquest món segons la voluntat de tots els cors: l’AMOR.

Cada vegada que siguem conscients que ens preguntem: “quan serà el moment?, hauríem de preguntar-nos: què no estic fent per a mi des de l’amor?”

Sent la teva essència! Sent l’Amor en tu! Sent la Llar com t’acompanya a cada instant de la teva vida! Quan així sigui, deixaràs de preguntar perquè SENTIRÀS la majestuositat de la teva presència en el teu interior.

Llavors no hi haurà dubtes conforme el moment és Ara.

El meu Amor està amb vosaltres.

No esteu sols. Tot va bé.

La Llum de les Paraules (47)

"Una ment al servei del cor obra les portes de la Divinitat en cadascú."

Si voleu que el Seminari de Connexió Divina es realitzi a la vostra població, centre o associació, o esteu interessats en més informació al respecte, envieu un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com .

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

En moments de desconcert i estar perduts

Quan ens deixem emportar per les circumstàncies que vivim, obrim la porta de la nostra condició humana i el malestar.

Quan ressaltem els sentiments més humans, mostrem les nostres limitacions i estem dient al món: “ho veieu?, jo no puc.”

Quan és així, hem de dirigir-nos al nostre cor i trobar l’essència del veritable ser que som. Sentir la pau, la calma, l’assossegament i l’amor existent en cadascú ens permetrà transmutar la densitat creada per a alliberar-nos i tornar a connectar, novament amb la nostra veritable naturalesa.

Aquest acte de fortalesa i coratge per a centrar-nos i tornar a sentir la nostra veritable essència és propi de la força interior que cadascú té dins de si mateix com a ser espiritual que és. No som la nostra identificació amb el que hem viscut ni amb el que ens passa. Som molt més que l’experiència del moment.

Allò amb el que ens identifiquem o centrem la nostra atenció, ho potenciem, llavors, et dones compte del per què tantes vegades ens queixem? Ho entén ara? La nostra ment ha d’estar al servei del nostre cor, no nosaltres al seu servei.

Quan no permetem que els nostres pensaments intervinguin al voler-nos fer recordar el nostre passat, estem bloquejant el dolor i donant pas al veritable ser que som, el ser amorós i que sent la seva naturalesa, i tota la seva vida, centrada a través de la guia del seu cor.

Quan la nostra quotidianitat ens fa sentir malament pel motiu que sigui, hem de tornar al cor per a sentir l’harmonia, l’ordre, la pau i l’amor de qui som. Centrats en el nostre cor res hem de témer, perquè ell ens parlarà i ens farà veure la veritable realitat de la nostra situació. El “problema o dramatisme” de la situació desapareixerà i llavors, tornarem a sentir el benestar que realment som, podent veure la llum a les nostres vides.

Per més que ens trobem en moments claus on ens sentim perduts o desconcertats, és llavors quan hem de retornar als nostres orígens per a restablir el flux continuo del nostre equilibri. Potser ho veiem tot molt negre, però la porta de la llum ens espera i es troba dirigint-nos vers el nostre cor. Seguint els passos de l’auto estima, obrirem les portes de la calma, la pau interior i poder sentir la immensa plenitud de benestar en el nostre interior. Potser no sapiguem com estimar-nos, però sí com relaxar-nos, bé!, això està molt bé. Serà la gran obertura de la nostra recuperació. És el primer pas, davant una suposada adversitat: la calma. Des d’ella podrem adonar-nos del veritable significat de la situació viscuda a la nostra vida: l’aprenentatge, l’auto conèixer-nos una mica més. Quan no fem res per a remeiar el nostre estat inestable, i culpabilitzem a algun aspecte del nostre entorn, és que realment estem identificats amb el nostre passat. Estem atrapats. Necessitem un procés de desintoxicació i alliberament. Què tal si deixem de veure la TV? Què tal si deixem de llegir les notícies dels diaris o revistes? I si haguéssim de trencar la rutina que portem per a desfer-nos de l’acomodament? Has pensat en canviar d’alimentació, que potser, no és la més adequada ni pel teu cos ni pel teu esperit? Sí, hem de fer canvis, tant a nivell d’actitud davant la vida, com d’hàbits a diferents nivells. AUTOESTIMA. Això hem d’aplicar a la nostra vida: l’Amor negat durant anys, i probablement procedent de la nostra infantesa. Què tal se’t donen les abraçades? Ja abraces als teus fills, parella o amics? Ja deixes d’importar-te pel que puguin dir de tu? Has intentat alguna vegada deixar de voler tenir la raó?…i sobre tot, ja has pensat en deixar de voler controlar la teva vida i la dels altres? Què tal si comences a relaxar-te i a veure lo positiu i amorós que la vida et dóna?

Quantes coses a tenir present, eh? Bé, tot és començar.

Potser sempre has desitjat viure en pau, estar bé amb tots, però malgrat les teves bones intencions, de tant en tant la teva tranquil•litat es veu pertorbada per algun esdeveniment, i a sovint sense gaire importància, banal.

La pau no consisteix que els altres et deixin tranquil.

La calma no consisteix en no fer res.

La veritable pau i calma s’aconsegueixen a través que tu et deixis tranquil amb les teves insistències mentals i el parloteig constant de la teva ment sobre el què fer o no fer, sobre el recordar o tenir present el pendent. Deixa’t tranquil a tu mateix asserenant la teva ment. Posa assossegament en ella. No permetis que la teva ment regeixi la teva vid. Per cert, la calma no s’aconsegueix no fent res, sinó no permetent que la teva ment et recordi el teu passat. Aprèn a sentir el teu cor i llavors reconeixeràs a la veritable calma que, a vegades, per a algú, porta anys darrera d’ella.

La vida no és com ens l’han transmès. Aquesta transmissió només és la passarel•la perquè tu puguis connectar amb el teu veritable jo al reconèixer la veritat del que t’envolta i l’aprenentatge vers la teva integritat.

El veritable ser que hi ha en tu espera poder manifestar-se. Fa temps que està trucant a la teva porta, però estàs massa distret amb les suposades adversitats que t’envolten. Al centrar-te en elles, els teus oïdes es tanquen per a escoltar la veritat de qui ets.

No t’identifiquis amb el que t’envolta, i menys si aparentment no te és viure-ho. Aprèn d’allò i pensa que tu ets qui ho ha atret cap a tu, perquè tu ets el veritable responsable de la teva vida. Tu ets el creador del viscut i el que està per a viure. Tot depèn d’un moment, i aquest es el present, l’Ara. La teva vida depèn de l’Ara. Què decideixes viure? Quina qualitat de vida et vols donar?

La vida és fàcil, i depèn de tu. Està basada en les decisions que prens: el teu passat o el present?, la culpa o la responsabilitat?, vols anar de víctima o responsable?. Tu tens el poder de triar la vida que vols portar. Tens el lliure albir que se’ns va concedir a l’encarnar-nos.

Pel que veig, fins ara la cosa no t’ha anat com tu volies, què tal si agafes les regnes de la teva vida i et dirigeixes allà on vols arribar?

Ves al teu cor i sent la pau, l’harmonia i l’amor del teu veritable ser. Una vegada et familiaritzis amb el teu cor, aprèn a escoltar-lo i a seguir els seus consell i directrius. Tot anirà bé. Tot va bé. No temis pel desconegut o per canviar d’estil o ritme de vida. Tot va bé. Deixa que el teu cor et guiï i confia que t’estarà dirigint vers el teu major bé i el de tots.

Ets un ser perfecte, complert, sencer. Allò que necessites ja es troba en el teu interior. Ves a ell i adona-te’n de totes les eines que es troben en tu per a sentir-te realitzat/da i poder manifestar la teva divinitat.

Tu pots! Ets un ser meravellós, ple d’amor per a donar, començant per tu mateix/a.

Endavant! Tot és començar.

Benvingut/da al primer dia de la resta de la teva vida!

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

La Llum de les Paraules (46)

Una mentida no esdevé veritat perquè tothom la cregui. Pensar com tothom és més còmode, però no més encertat. (Richard Mason – escriptor)

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Hola Germans! (Conversa amb els sers de Llum)

- Hola germans!

- Hola! – em responen.

- Sentir a la Família és la sensació més planera que he arribat a conèixer. Estar a la Llar, amb vosaltres, on es pot sentir l’amor de la Divinitat Universal, és la màxima plenitud viscuda, per fer servir alguna paraula de la dimensió on em trobo. És un compendi de sensacions en un instant on t’adones que aquest estat et pertany i pots aconseguir-ho sempre que la teva condició humana necessiti de moments de l’aliment pel teu veritable ser. És una sensació tan planera, tan amorosa i serena alhora...! Sentir la Llar de la qual tots procedim et regenera el teu esperit i t’omple de fortalesa per a adonar-te de qui ets i que mai estàs sol.

- ...

- Sóc part de la Llar i estar amb vosaltres, estimats germans de la Llum, magnifiqueu la meva presència i m’allibera de tota condició humana que pugui arribar a tenir. Em fa partícip conforme estic realitzant un servei del cel aquí a la terra, i que vosaltres esteu amb mi i amb tots aquells que d’una manera conscient venen a estar amb vosaltres per a sentir com és el veritable Amor i tot el que ell representa. És un estat interior, i exterior?, conforme ets part del Tot i en tot moment així ha estat, des del moment que vas néixer. Sents la teva essència tal qual és, sense interferències, només tu i la Família. Estar amb vosaltres reconforta el meu esperit i el meu cos s’alegra de saber que és alguna cosa més que biologia o matèria, simplement. (Pausa) Transformat en el ser multidimensional que sóc us puc sentir i veure. Aquí on sóc ara és tot acceptació, serenitat, comprensió i Amor. Tot és Amor el que hi ha a la Llar. Jo pertanyo a ella i cadascú de vosaltres també. Nosaltres som Amor, i quan amb Ells estic, sóc Un amb el més gran sentiment, que des de el raciocini s’ha pogut catalogar: Amor, amor pur i incondicional, on cada cèl•lula del meu cos s’allibera de qualsevol densitat i s’alegra d’haver tornat a casa. Aquestes estades donen benestar i coratge per a continuar el camí que he vingut a fer. Et recorden qui ets. Aquest és Un amb la Llar. (Pausa llarga)

- (Els sers de llum només fan presència, irradiant el seu immens amor cap el meu ser i fent-me saber que sempre han estat, estan i estaran amb mi. Cada vegada es presenten més i la puresa existent en aquest lloc és immensa, desprenent una gran lluminositat. A continuació transmeten:) La Terra transcendirà a una vibració superior, on els seus habitants seran un amb nosaltres. Col•laborarem conjuntament i comptaran amb nosaltres en el seu procés. Nosaltres estarem amb cadascun dels seus habitants i la majoria seran conscients de les nostres presències. Els tecnicismes desapareixeran, i l’únic llenguatge que prevaldrà serà el del cor. Els que esteu en aquest servei actualment sereu les fonts de les quals beuran tots aquells que sentin la crida del seu cor. Actualment hi ha pilars espirituals en cada continent del vostre món. Aquests són i seran els fars de la humanitat. Els coneixereu pel seu llenguatge planer i entenedor per a tots. Ells actualment saben de la veritable essència del vostre procés d’evolució. Parlen segons se’ls ha transmès i instruït des de la Llar. Tenen un llenguatge sense tecnicismes. Tot ell és vivencial, i això ho entendrà tota la humanitat. Actualment estan trencant els esquemes i estructures de tot allò que fins ara l’home ha anat classificant per a tenir-ho tot controlat. Els murs seran abatuts, les distàncies escurçades, i hi haurà un únic llenguatge: el del cor. Obriu el vostre cor! Escolteu-lo! Aneu a ell i confieu plenament amb el que sentiu, perquè us portarà cap a la vostra Ascensió, cap el veritable ser que sou. La vostra divinitat, està trucant a la porta per a ser manifestada amb tota la seva majestuositat.

- ....

- Molts ja són conscients de qui sou, i molts més sabeu que sou molt més que una biologia, malgrat encara no sigueu conscients d’aquest fet. Sou Un amb nosaltres. Existim i sempre hem estat al vostre costat. Ara comenceu a sentir-nos i alguns a veure’ns, però això només és part del vostre procés. No ho és tot. Sentir, no les nostres presències, sinó la nostra essència en vosaltres és el que us permetrà obrir altres portes en el vostre procés i del què heu vingut a fer. Aquell que escriu aquestes paraules sap d’elles, però no li pregunteu si en sap o no, perquè el que us respondrà serà que ell SENT. Sap que és un més de nosaltres aquí a la Terra, i que qualsevol de vosaltres que esteu llegint aquestes paraules és Un amb ell i nosaltres. Obriu el vostre cor! Escolteu-lo i seguiu les seves directrius!

- ...

- Quan algú ve a la Llar, des del cor, sap de l’existència de qui us ha creat. Nosaltres us venim a rebre i junts, magnifiquem la presència de qui ens ha creat. Vosaltres sou els qui magnifiqueu la seva presència, perquè vosaltres sou part d’Ell. Vosaltres sou la seva essència. Us trobeu en moments del Gran Canvi anunciat des de fa temps en la vostra dimensió. Les vostres consciències estan ja no despertant, sinó pujant nous esglaons del camí de l’Ascensió. Aquells que fa temps que us vareu preguntar si éreu alguna cosa més que un cos, esteu començant a manifestar els vostres dons espirituals, i aquells altres que des del primer moment vareu accedir a ser pilars del vostre planeta, esteu ja preparats per a manifestar-vos i que el món sàpiga de vosaltres. Nous Mestres de mestres apareixeran. Són sers que han estat entre vosaltres i sent preparats per a aquests moments. Aviat sentireu a parlar d’ells. Els que fins ara heu estat classificant de guies espirituals han estat els precursors de la transformació del planeta Terra. Obriu el vostre cor que ell us parlarà d’aquests canvis i de nosaltres. Us estem esperant que doneu la conformitat per a poder intervenir a les vostres vides. Així ha de ser. (Silenci).

- Gràcies per les vostres comunicacions, germans! Gràcies i que Déu us beneeixi.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Parlar per parlar (Reflexió)

Avui m’agradaria explicar-vos un conte, que potser algun de vosaltres ja el conegueu.

Havia uns deixebles que estaven discutint sobre unes paraules. Aquestes deien així:
                                                           “Els que saben, no parlen;

Els que parlen, no saben”.

Quan el Mestre va entrar on es trobaven els alumnes, aquests li van preguntar quin era el significat exacte d’aquelles paraules.

El Mestre els va dir:
- Qui de vosaltres coneix la fragància, l’olor d’una rosa?
Tots la coneixien.
Llavors els va dir:
- Hi ha algú que em pugui explicar aquesta olor amb paraules?
Tots van callar.

Així, el ser humà en evolució parla i parla sense parar, perdent-se pel camí.
No escolta, i quan ho fa, atrau cap a la seva visió de la vida i les seves creences el que ha escoltat. Quan allò que escolta no coincideix amb les seves pautes mentals, comença a qüestionar-se les paraules que li han arribat, improvisant una nova pregunta o un “divuitè per què?” sense abans reflexionar sobre l’escoltat.
Pel nostre procés hem de tenir la ment oberta a qualsevol possible “novetat” i disposats a reflexionar des del cor, llavors ens adonarem de la Veritat escoltada i del seu contingut alliçonador pel procés de la nostra ànima cap a l’Ascensió.
Com diu la nostra història d’avui:

“Els que saben, no parlen;

Els que parlen, no saben”.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

La pregària del desert

Avui m’agradaria parlar-vos del ser humà que es troba sol en mig d’una dualitat fortament arrelada.

A vegades ens podem preguntar per què ningú m’entén, o el sentir-nos sols/es amb tanta gent que ens envolta.
A vegades ens podem tancar en nosaltres mateixos i sentir-nos diferents en mig d’on vivim. Por moments ens sentim sols/es, com si no hi hagués ningú més que nosaltres. El que pensem no és el que pensa el nostre entorn. El que sentim és molt diferent al que expressa la gent que sent. La nostra visió de la vida no coincideix amb la dels altres. Què faig jo aquí? On he anat a parar?
No trobem a ningú en el nostre entorn que ens pugui comprendre o acceptar, moltes vegades, como som. Sembla que estiguem en un desert on l’únic supervivent fóssim nosaltres. Cóm és que la gent no veu la vida tal com jo la veig? Seré jo l’estrany/a?
A mesura que vas endinsant-te en el teu cor et vas adonant que la teva manera de ser no concorda amb la manera de ser de qui t’envolten. Semblem un color lila en mig d’un món vermell. Quan intentem expressar-nos o mostrar la nostra essència, no sempre som compresos, sinó que a vegades menyspreats i, en algun moment, ridiculitzats.
Ens podem trobar en un lloc on el que jo pugui arribar a sentir, percebre, veure i pensar no es correspon amb el que sent, veu i pensen els altres. Ja no dic el fet de percebre. Les seves ments no els permeten desenvolupar aquestes sensacions que pertanyen al cor.
Sincerament, per moments podem tenir la sensació que ens trobem en una altra terra que no és la nostra, en un altre planeta, on els seus habitants no veuen la senzillesa, la bondat, la comprensió i la tolerància vers la vida. Per què tanta distància del meu món interior amb els que m’envolten?per què em trobo en aquest lloc on no sóc comprès, i sovint no acceptat? Per què la gent no vol saber el que penso, segons jo ho veig, o es tanquen a les meves paraules? Sí, a vegades ens sentim desfasats en relació al lloc on vivim. A vegades ens sentim sols/es.
A tu, estimat ser que sents com si aquestes paraules fossin expressament escrites per a tu, et dic que res hi ha a l’atzar i el lloc on vius necessita de la Llum que hi ha en el teu interior.
Ens trobem en temps de grans canvis per a la humanitat i el planeta. Tot està en constant moviment i les consciències estan despertant a cada instant. A tu em dirigeixo, estimat ser de Llum, a tu em dirigeixo per a dir-te que la teva Llum farà remoure els fonaments d’on estàs per a que el despertar així sigui, segons la Gran Voluntat Divina.
Sembla que et trobis en mig d’un desert, sol/a, sense ningú més amb qui puguis obrir-te com tu saps fer-ho i sentir-te comprès/a i acceptat/da per qui pugui estar al teu costat. Durant anys has estat reprimint el teu estat interior. Has estat latent per a poder mostrar amb el temps, i aquest és l’ara, la teva Llum i el teu Amor cap els altres segons el teu cor. Els teus batecs han estat pausats per a no cridar l’atenció, però ha arribat l’hora que el far de Llum que ets, il•lumini fins a l’horitzó dels quatre punts cardinals d’on et trobes.
Ha arribat l’hora que les llums resplendeixin i es deixin veure. La foscor ha arribat a un punt on es necessita posar llum per a continuar el vostre camí. El planeta Terra ha seguit el seu procés fins arribar a un punt de foscor on els mateixos habitants han clamat al cel una mica de claror. Mentre, en mig d’aquesta foscor i protegits pel Gran Pla Diví, sers han anat sortint de la seva somnolència per a despertar i intensificar la seva Llum, per quan arribi el moment que el món demani poder veure clar, es manifestin demanant pas entre la multitud i aquesta poder adonar-se que alguna cosa nova està naixent i que la Resurrecció de la humanitat, del ser humà individual és possible.
L’hora de l’Alba ha arribat.
Aquest ser que es trobava sol, no perdut, en el desert, ha estat amorosament protegit, amb màxima tendresa, malgrat el dolor viscut de la solitud, però era necessari, perquè la seva preparació i la seva acceptació de ser un dels pilars de la Llum, necessitava una instrucció concreta i un sentir-se bé amb la solitud.
En algun moment, ens hem sentit com abandonats en el desert, i llavors vam suplicar un indici de ser compresos i poder portar a terme el que hem vingut a fer. Llavors va aparèixer la pregària. L’oració ha estat un dels suports on ens hem agafat per a poder connectar amb la nostra veritable Llar i recuperar el nostre coratge i fortalesa per a continuar el nostre camí en la discreció entre la multitud. Ara el nostre entorn està més preparat per a acceptar-nos, degut a la nostra acceptació de ser un far de llum en aquesta vida.
La nostre pregària en el desert o deserts, ha estat constant per moments, però ens ha donat la fermesa de continuar amb la veu que sentíem dins del nostre cor.
Ara som molt més forts i sentim la presència de la nostra veritable Llar en nosaltres i el veritable ser que som. Ara sabem que no estem, hem estat ni estarem mai sols/es, i menys en aquests instants on ha arribat la nostra hora.
Ens hem sentit sols/es, però els grans moments d’aquest present fa que les llums que fins ara es trobaven disperses en diferents deserts, s’uneixin i formin una gran foguera que il•lumini a tota la humanitat. Cada vegada són més les flames que es troben en el camí, i la nova que estan creant és d’una intensitat i brillantor de tal magnitud que tot el planeta es beneficia. Tot l’univers està més il•luminat.
A vosaltres us dic i beneeixo estimades llums en la densitat que la vostra hora ha arribat. El patiment ha quedat enrere i el reconeixement està trucant a les vostres portes, però no per a satisfer a l’ego, sinó com a canals de la manifestació de Déu a la Terra. Els veritables mestres de la vostra humanitat estan apareixent entre la multitud després d’una preparació en la discreció.
Sé que alguns de vosaltres sentiu aquestes paraules profundament en el vostre cor. No us preocupeu estimats germans. Estem units per la Voluntat Divina. Alguns sabrem de nosaltres a partir d’ara encara que ens trobem a grans distàncies d’on vivim.
La vostra pregària en el desert ha estat escoltada i atesa per la vostra Llar. A partir d’ara sentireu la unicitat amb ell. Ja mai més us trobareu sols/es. Esteu sent acompanyats/des i protegits/des com mai ho heu estat abans. Vau cridar a la Llar i aquesta ha vingut per a estar amb vosaltres, no només per a acompanyar-vos, sinó per a obrar conjuntament amb aquells que servireu a la Font Creadora de tota Vida de la manera que vau acordar abans de néixer en aquesta forma.
Voldria comentar-vos una cosa en relació a mi sobre l’exposat. Jo he estat dels que he realitzat moltes vegades, pregàries en els diferents deserts on m’he arribat a trobar i viure. En tot moment, durant molts anys em vaig sentir no comprès ni acceptat pel meu entorn, no podent expressar el que realment sentia i com veia la vida. Era tractat d’un ser perillós per aquestes idees, fent-me burla sobre la meva persona pel que deia i altres aspectes relacionats amb la mateixa actitud cap el meu ser (incloent els meus pares).
No trobava a ningú amb qui em sentís bé i pogués obrir-me, ser acceptat i comprès com potser m’hagués agradat que fos. Vaig aprendre a no parlar en segons quins moments, perquè una paret no pot respondre’t. Seria com parlar sol. Em vaig fer amic de la solitud, i en ella em vaig endinsar en l’auto coneixement, el sentir la fortalesa de la Llar, i la saviesa del mestre que havia en mi. Vaig aprendre a sentir i aplicar el ser multidimensional que era. Tota aquesta situació va fer que pogués cada vegada més, sentir la meva divinitat i poder-la mostrar sent jo, sense parlar, ni intervenir a no ser que m’ho demanessin.
Diuen que els amics poden comptar-se amb els dits d’una mà, els veritables amics. Bé, encara que no m’identifico amb el refranyer, en aquest cas, espanyol, sí puc dir que les persones que en el seu moment em vaig adonar que eren algú com jo, que també vivien en un desert, havent pregat moltes vegades perquè les seves vides prenguessin sentit i poguessin ser manifestades plenament, resulta que amb aquestes persones estem distants físicament, i alguna d’elles, molt distants, amb un oceà entre mig. És veritat que cada vegada ens estem trobant més, perquè l’hora de la unió ha arribat.
Estimat ser, tot té el seu sentit davant la intencionalitat de la creació. De què serviria haver dos llums en un mateix lloc quan hi ha tant desert esperant que algú il•lumini la fertilitat de la seva terra? És veritat que a nosaltres ens agradaria tenir a algú al nostre costat per a trobar-nos i poder expressar-nos tal com som, però no hem vingut per a això. La nostra funció va més enllà del terrenal. Tenim una funció divina al servei de Déu en aquesta dimensió.
Per què estar en un mateix lloc dos fars al mateix temps, quan amb un ja és suficient perquè tot vaixell perdut en la foscor pugui tenir una referència on dirigir-se i arribar a bon port? En l’extens mar de la dualitat hi ha molts vaixells navegant en busca d’un far on trobar. Allà és on estàs tu, estimada Flama Celestial. Un far està en les llocs més inhòspits i difícils on algú pot arribar, i saps per què? Perquè és en les tenebres i els penya-segats del desconcert, on es necessita que tu hi siguis. Per això estàs tu aquí, il•luminat/da amb la teva Llum, encara que et sembli que potser no serveix de molt, però jo et dic, que res més lluny de la realitat. Tu ets la guia que molts han estat buscant durant anys i vides. Tu ets la Llum de l’esperança, del desassossegament, de l’amor i l’obertura del cor. Per això estàs on estàs, perquè només tu pots arribar a aquells que es troben en el desert espiritual, encara que estiguis en el Caribe, el pol nord o les terres de l’Orient Mitjà. Tu ets el far de Llum que aquells que t’envolten necessiten per a despertar la seva consciència i el seu cor. Tu ets el ser valent que es va oferir per a fer aquest servei en aquest planeta de nom Terra. Ets l’aigua en terra àrida per a fertilitzar-la i mostrar l’abundància que hi ha en cadascú.
M’adono que cada vegada vaig connectant amb aquestes llums d’altres latituds. Ens estem coneixent encara que hi hagi 10.000kms de per mig. Ara sé que puc comptar amb altres sers que como jo, han hagut de viure en la solitud de la riquesa espiritual per a poder enllumenar a tots aquells que ara estan trucant a la nostra porta i se’ns apropen. Ara sé que el grup de servei a la Voluntat Divina es va reunint i manifestant, sortint de l’anonimat i deixant petjada a cada passa que donen.

Ha arribat l’hora del retrobament, de la Unió de la Llum i la Llar, perquè conjuntament puguem materialitzar el motiu pel qual va ser creat el planeta Terra i els sers que l’habitem.
Han hagut de passar molts segles, però l’hora de la Veritat ha arribat.

Benvingut/da estimat/da Germà/na de la Llum, en presència i consciència, perquè el moment de la Resurrecció de la nova consciència ha arribat. Tu ets part d’aquest renéixer, d’aquest impuls que enlairarà a les ànimes d’aquesta dimensió cap a la seva divinitat.
Gràcies per ser. Gràcies per la paciència tinguda i per la confiança posada en el sentit Diví de tot el viscut.
Gràcies per tot. Gràcies, i pensa que en el seu moment, ens trobarem i hi haurà satisfacció pel servei realitzat en la teva vida actual.
Déu et va cridar i tu li va dir: Sí!


Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

La Llum de les Paraules (45)

"La Sanació és cosa de dos, no d’un, i menys de l’altre."

Us recordo també, que aquest dissabte hi ha un taller sobre "LA MORT (La vida continua...)" a la població de Cardedeu, durant tot el dia.

Per a més informació podeu trucar al 938455556 (centre La Font).

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

La Sincronicitat vers la Sanació

L’Univers tendeix a l’equilibri. Tot el que existeix en ell i en l’etern firmament en expansió conté l’essència innata que ens impulsa a l’equilibri. Quan alguna cosa s’inestabilitza, el flux de la divinitat a cada univers dirigeix l’inharmònic cap a la regeneració del desordre per a restaurar-lo i produir unes seqüències vers l’estable i l’ordre, un ordre no imposat, sinó reconduït amb les energies de màxima vibració perquè tot es restableixi i permeti l’harmonia, novament, vers el major fi de tot l’existent.

A cada racó de l’univers hi ha una empenta, una inèrcia que permet que aquest equilibri, sense cap intervenció afegida es manifesti novament.

Vivim en mig d’una galàxia, pertanyent al nostre univers. La nostra presència té, per tant, un sentit per a restablir l’equilibri en el nostre planeta, en aquest espai de densitat en el qual ens trobem. Estem immersos en una energia de nivell superior que regeix les nostres vides per a tot aquell que vulgui continuar pujant els esglaons de l’ascensió. Aquest procés permet crear equilibri en un mateix i per a tots aquells que ens poden arribar a envoltar o compartir espai en el nostre entorn.

El ser humà intenta dominar i posseir el seu entorn, el seu planeta, no sempre encertant amb les decisions que pren. Quan deixem que els desastres esdevinguts per la mà de l’home no vagin més enllà del succeït i deixem que el planeta s’encarregui del desordre creat, el nostre estimat món comença el procés de regeneració, i amb el temps, arriba a restablir-se. Hi ha una força molt poderosa que ajuda a aquesta recuperació, i és el recolzament de les consciències despertes dels humans que han sortir de la somnolència d’un temps passat atrapat a la dualitat.

La Terra té una gran capacitat de generar energia allà on l’humà l’altera i desequilibra. Ha hagut casos evidents a la nostra història planetària recent . aigües contaminades que tornen a estar netes i els peixos tornen a fer-se un lloc en elles, havent estat durant molt de temps contaminades, produint la mort de tots aquells sers que l’habitaven; situacions de vessaments de grans quantitats de petroli i amb el temps les aigües regenerar-se; zones cremades i arrasades, tornant amb el temps a brotar i a florir; ….

La nostra estimada Terra sap com establir l’equilibri perquè pertany a una vida regida per un fi superior: l’Amor.

Tot tendeix l’Amor, encara que aparentment no sembli que així sigui.

Ens trobem en temps d’una gran neteja del nostre planeta i el nostre interior. Tot sembla pertànyer a un Pla Superior per sobre de les individualitat de cadascú. Sembla com si fóssim una peça d’una gran trencaclosques on cadascú encaixa, perfectament, la seva peça al costat de l’altre, d’algú altre que també col•labora en aquests moments de gran expansió i despertar de la consciència. Tots ens trobem en aquest viatge. Junts, matèria i humanitat enlairarem la divina intencionalitat cap el pedestal més alt de l’escala de l’Ascensió.

Hi ha tanta emotivitat en aquests moments! Tanta emoció sentida en els cors oberts! Vivim temps gloriosos a la història del ser humà i el planeta. Ser conscients ens ajudarà a entendre el per què de tot i adaptar-nos als temps que vivim amb confiança, comprensió, acceptació, serenitat, pau i amor.

La meva vida es troba en mig d’aquest procés. Sóc part d’aquest tren que ens porta al nostre major bé i realització. Sóc una peça més de tot el trencaclosques de l’evolució de l’espècie humana. La matèria està deixant pas a la veritable essència que som. L’espiritualitat obre les portes de bat a bat per a mostrar-se amb tota la seva força en el nostre món, i aquest reacciona segons la intensitat de la seva presència, del nostre grau de despertar. tot és consciència. Tot és energia. A major despertar, major nivell de puresa vibracional a les nostres energies, i com que cadascú de nosaltres som part del Gran Trencaclosques, tots estem col•laborant que aquest es completi per a poder veure la bellesa de la perfecció de la nostra existència.

La meva vida s’ha dirigit cap a aquest fi, i des de fa anys, amb totes les meves forces, d’una manera conscient perquè així sigui. En el moment que l’univers actuava en mi, no sempre era conscient a l’instant, però la meva confiança era plena, conforme m’estava dirigint vers la meva absoluta sanació i desprendre’m de la pell que ja no em servia a cada nou pas que anava donant segons el meu cor. Vaig mudar la pell de la dualitat fins a sentir la presència divina en mi.

La vida no sempre és el que sembla, i sobre tot, en aquells moments que vivim que no són agradables. Sigueu pacients i no permeteu que la vostra ment us traeixi. No permeteu que es manifesti en casos d’aparent adversitat. Res és el que sembla. Sentiu la calma en vosaltres y la sensació que esteu sent guiats per la mà amorosa de l’univers. Déu està en vosaltres guiant-vos. Res heu de témer. No penseu. No organitzeu. No controleu, i allò que se us va presentà i vau atraure a les vostres vides s’allunyarà de la mateixa manera, havent après una nova instrucció per a pujar un esglaó més en el vostre procés d’evolució. Obriu el vostre cor i deixeu que us guiï. La vostra Llar us guiarà.

Per a equilibrar novament la situació, la relació o la vostra ànima, al produir-se el desequilibri, immediatament l’Univers actua al vostre favor, donant-vos les oportunitats per a poder restablir allò que no està fluint amb el flux de la vida, amb la vostra veritable essència. A partir d’aquí comença el camí de les sincronicitats, de les oportunitats perquè la vostra condició humana pugui connectar novament amb la vostra espiritualitat i equilibrar el desordre creat per la vostra ment, fruit d’un passat.

Les sincronicitats ens porten al camí correcte del nostre ser. La nostra llibertat ens empodera i permet a la nostra ànima activar el seu potencial d’enlairament espiritual. el lliure albir que habita a cadascú decidirà què fer quan es trobi amb una oportunitat per a avançar. Tots, més tard o més d’hora, i aquests temps ens empenyen a prendre la millor decisió, enlairarem el nostre ser a l’encarar-nos amb les resistències hagudes degut a un dolorós passat, però serà necessari fer-li front i acceptar les conseqüències que aquest ens depari degut a la nostra fortalesa de voler vèncer les limitacions que durant anys, o potser encara, hagi o varen existir amagades en el nostre interior. No tingueu por. Esteu sent protegits i estimats profundament. Res heu de témer.

En el meu cas va haver un aspecte que, amb el temps em vaig donar compte de la importància d’aquestes sincronicitats i que res el que sembla.

Durant molt de temps, ja d’adult, degut a l’educació rebuda per part dels meus pares, la nostra relació no va ser la que m’hagués agradat que fos. Estàvem molt llunyans en relació a com viure la vida y la visió sobre aquesta, sobre tot, per part del meu pare: dominant, insegur, poruc, rígid i perfeccionista, va voler transmetre “la majoria d’aquests valors” als seus fills. Jo era un d’ells. No eren conscients que també transmetien d’altres com infravaloració, anul•lació del ser, inseguretats, grans pors, limitacions i un gran concepte subliminal de dependència de la família per a poder sobreviure. “Si no ho fas tu, no ho farà ningú”. “Desconfia de tots, perquè la gent és dolenta i es poden aprofitar de tu.” Malgrat tot, puc dir que els pares ens estimaven, segons el que havien rebut ells de petits (manca de tendresa i autoestima).

Com deia, el temps es va encarregar d’apropar-nos novament. Havíem de sanar la nostra relació. Amb el temps vaig entendre el per què del nostre apropament i convivència. Va ser el moment just quan jo estava preparat per a fer-li front i ser jo malgrat la seva forta presència arrelada a la dualitat. Els passos per a arribar a ells van ser de coratge i escoltar el meu cor. Sabia que alguna cosa bona m’estava empenyent a donar aquests passos. Fins llavors, cada vegada que anava a casa dels meus pares, i expressava alguna cosa sobre la meva manera de ser o veure la vida, era titllat “d’algú irreal, que no vivia amb els peus tocant a terra, que a veure amb qui em relacionava per les males influències que podia rebre, rebent alhora, comentaris de burla i sorna com: pobret, no sap el diu!…”

En aquell moment, abans de l’apropament amb els meus pares, la meva vida va començar a canviar, portant-me a un punt que havia de prendre una decisió dràstica. No podia continuar amb una situació que se’m va presentar. Just en aquell moment els meus pares van aparèixer a la meva vida, al demanar-los ajuda , i em van fer una proposta sorprenent i no prevista. La roda de les sincronicitats continuava girant i creant de noves perquè tot sigui. El meu cor em parlava d’una manera clara i alta. Al final, vaig decidir acceptar la seva proposta i va ser quan les nostres vides van tornar a ajuntar-se. La nostra convivència era conscient per part del meu ser. Em vaig adaptar a la nova situació i a les seves presències, i alhora sentia als meus germans de la Llum amb mi i Déu-en-mi guiant-me i asserenant el meu esperit.

Actualment la nostra relació està sanada. Ara jo estic sanat en relació a ells. Sóc més Jo. Va ser un aprenentatge per a l’enlairament de la meva ànima, i del meu esperit. Segons la meva condició humana eren moments no desitjats, però el meu cor m’empenyia a ells perquè havia arribat l’hora que els meus pares recuperessin a un fill, i jo, als meus pares. Durant el temps que va durà la nostra convivència vaig gaudir d’ells com no ho havia fet de petit. Rèiem junts i la seva acceptació de la meva presència els va ajudar alhora, a sanar la nostra relació començant a veure’m pel que era, no com a un fill que necessita ajuda i ell sol no pot i que mai podrà (encara que no vol dir que no ho pensessin).

Actualment continuen sense acceptar la meva visió de la vida, ignorant el que realment faig, però em sento molt satisfet perquè han començat a acceptar-me tal com sóc, diferent a ells, i delegant-me aspectes de la família que necessitaven també sanar-se.

Les sincronicitats es van manifestar ara una, ara una altra i així successivament. La meva situació a la vida em va portar a apropar-me més a ells. Estant al seu costat van prendre decisions que mai varen prendre a nivell familiar, confiant, per primer cop el meu pare, amb mi per a la solució d’aquestes resolucions. Vaig ser un gran recolzament per a ells. El meu pare va començar a veure’m de manera diferent. Vaig ajudar a la meva família el que no havia fet mai com aquell cop pel distanciament produït entre els meus pares i jo.

El fill pròdig va tornar i aquest fill va reconèixer als seus pares i va ser acollit. Es va produir la sanació, l’equilibri tan esperat per part de les nostres ànimes.

L’Univers tornà a la calma.

Que l Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Nova activitat

Taller sobre LA MORT (La Vida continua....)

Hola a tots/es!

Us anuncio que el proper dissabte 9 de juliol es realitzarà un taller sobre “La Mort” al centre La Font de Cardedeu (Barcelona).

Tots aquells que estigueu interessats caldrà que us poseu en contacte amb el centre, situat al c/Hospital 4 de la població de Cardedeu, o bé trucant al T. 938455556 (dilluns matí tancat) 

 Les inscripcions s’hauran de fer dies abans en el propi centre.

(El taller serà impartit per en Jordi Morella, sanador i Mestre espiritual)

Una forta abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

A reveure!

(Si voleu que les activitats es realitzin a la teva població, centre o associació, podeu enviar un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com o trucar al 606098752 (Jordi))

Fragment d'una canalització

M’agradaria compartir avui amb vosaltres un fragment d’una canalització realitzada a finals del mes passat. Tenia a veure amb els moments que sembla que estiguem com aturats a la nostra activitat, a la nostra vida, però que en el fons sabem que tot està anant bé, malgrat no es vegin els resultats esperats.


Són paraules angelicals parlant a un ser humà en procés cap a la seva divinitat.
Aquí el teniu amb tot l’Amor i el respecte cap a vosaltres des de la Llar:

- Vine a la Llar, germà. En moments “d’espera” – com dius- vine a nosaltres i trobaràs la pau i el descans que necessita la Llum per a il•luminar amb molta més intensitat. Aquí t’esperem. Aquí estem, com sempre hem estat amb tu i continuarem sent-hi. Obra’t a la Llar i sent la seva presència dins teu. Ets part de nosaltres. Ets part de la Llar on tota ànima que us trobeu en aquesta experiència de la matèria, pertany.

- Tinc la sensació que són moments de “deixar fer”.

- Normalment ha estat així. Vosaltres heu de donar un “petit pas”, i la resta es desencadena per sí sol. Les vostres accions des del cor no representen cap esforç; és quan es realitzen des de la ment que creeu energia de dolor, patiment i desesperació. Heu de prendre les decisions quan us trobeu en cada cruïlla. La resta del trajecte sou portats. Quan arribeu a una de nova, torneu a decidir quin camí seguir, i a continuació se us porta i guia sense esforç. Quan més esforç voleu fer, més interferiu en la Voluntat. Deixeu de controlar i voler que les coses surtin com vosaltres voleu. Confieu i tingueu la certesa, la fe, que ho obtindreu. Tingueu la sensació conforme ja ho teniu, i el cóm i quan, no depèn de vosaltres. Deixeu-vos emportar. Deixeu que la Llar us guiï pel vostre major bé i de tota la humanitat. Vas prendre decisions. Aquestes t’estan portant a la recollida d’uns fruits abundosos. Deixa que creixin per a ser assaborits. Sigues el pagès espiritual de la teva vida! Has plantat. Has adobat, plantat i regat. Cada dia alimentes la terra fèrtil perquè doni els seus fruits amb el temps. Saps quins seran aquests. Deixa que segueixi el seu curs. Per més que insisteixis, la llavor o el matoll no creixerà més ràpid i millor. Allibereu-vos del resultat una vegada heu pres una decisió. Aquest no us pertany a vosaltres. Pertany a la vostra ànima i som nosaltres qui fem que tot sigui. Quan més entengueu aquest procés, abans us convertireu en la manifestació de la vostra divinitat. Aquesta apareix quan es flueix completament. Quan s’obra el cor i sent l’amor de la vostra essència, llavors, la ment no té res a fer.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Nou Seminari a Granollers (Barcelona)

“El Seminari que canvia la vida de tots aquells que el fan”.

L’obertura del cor permet sentir la divinitat que cadascú és, i quan això succeeix, la transmutació en el Déu que cadascú és, permet veure, sentir i obrar segons la naturalesa que som. Llavors, tot és possible.

El Sanador i el Mestre interiors es manifesten.

Els propers dies 1, 2 i 3 de juliol es realitzarà un nou Seminari de "CONNEXIÓ DIVINA" en el centre DARSANA de Granollers, situat al c/ Bruniquer 1-3.

Si voleu més informació al respecte i per a fer les inscripcions caldrà que truqueu al 938795217.

El Seminari estarà dirigit per en Jordi Morella, creador del mateix, sanador, canal i Mestre espiritual.

Si voleu que aquest es realitzi a la vostra població o centre, caldrà que truqueu al 606098752 (Jordi), o envieu un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com

Una abraçada i que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

No temis, estimat ser

No importa les pors que puguis arribar a tenir. No importa quines pors tens i la seva intensitat. Tota por és fruit de la no comprensió i coneixement de lo desconegut o del resultat a obtenir. La por només és fruit del passat, pertanyent a la ment, no del present.

El cor protegeix el teu ser a l’escoltar-lo i sentir-lo. Quan posem l’atenció a la veu del nostre interior, al nostre cor, res hem de témer, perquè el que puguis arribar a percebre, “veure o sentir” pertany al present, i aquest no anticipa les possibles “irregularitats o anomalies possibles” que poden arribar a succeir. La teva ment sí.

Les pors pertanyen a un passat viscut des de la falta d’aplicació del teu empoderament. Quan arribes al present, portes amb tu el llastra del teu passat, i aquest, et pronostica el que “segurament” et passarà, tenint en compte el viscut en el seu temps. Tu eres d’una manera i les circumstàncies unes altres. La teva ment vol fer-te veure que sempre és el mateix i així serà, sense tenir en compte que l’individu va canviant i les circumstàncies, com el planeta, també. Ara no és ahir. L’ahir no serà el futur. Tu ets present, i el que va ser temps enrere ja no té cabuda en l’ara.

Les pors adquirides van ser el fruit d’un no coneixement com a ser.

La por desapareix amb la comprensió espiritual.

El no conèixer-se implica una actitud de víctima, degut que l’aprenentatge de generacions rere generacions sobre “les limitacions”del ser humà van deixar petjada en el nostre ADN. Realment érem sers limitats en el moment d’adquirir la por? Hagués servit alguna cosa el tenir el coneixement sobre un mateix al trobar-se amb la situació? Hagués servit d’alguna cosa?

El ser humà està canviant degut a la presa de consciència espiritual que va adquirint part de la humanitat. Aquest canvi de consciència fa canviar (enlairar) les energies de cadascú i el planeta. És com un bàlsam d’empoderament per a tot aquell que es predisposi a obrir el seu cor i endinsar-se al seu interior per a connectar amb la seva veritable essència i el veritable món al qual pertany.

En el present, totes les ports són fictícies, il•lusòries, degut a la aprehensió sobre un possible resultat a obtenir no desitjat. És aquesta la millor actitud a mostrar pel nostre ser? On es troba l’Amor davant una predisposició d’aquesta índole? Senzillament, no existeix. Quan deixem que la fictícia por en el nostre present es manifesti, estem delegant la nostra essència amorosa al cubell de l’oblit. Quan hi ha temor a la nostra vida, no hi ha amor, i si deixem que l’amor es manifesti, llavors, no hi ha temor.

Les pors són una falta d’amor cap a nosaltres mateixos. A més pors, més desconeixement del nostre ser. El nostre potencial espiritual està enterrat per decisió pròpia amb els ciments d’un passat inexistent en el present, però que insistim que prevalgui. És una actitud coneguda, encara que dolorosa, i per tant, “familiar”. Allò que és familiar ho acceptem, encara que no sigui sempre el correcte i amorós. On es troba la teva responsabilitat davant la vida en situació com aquestes? Senzillament, amagada en algun armari del passat.

El no saber ens confon, a vegades.

El no saber ens limita.

Quan sabem, llavors ve la comprensió i l’empoderament.

Les pors desapareixen amb la comprensió espiritual. sabent qui ets tu, obriràs les portes de la teva realització i la manifestació del Déu que hi ha en tu.

L’alliberament de les pors permetrà enlairar les ànimes dels sers humans que estan vivint una experiència a la matèria.

Despertem la nostra consciència i deixem que el Déu que som es manifesti majestuosament al món.

Res hem de témer, perquè res pot amb la nostra divinitat. Som Déu en la forma.

A major comprensió espiritual, major grau d’evolució de la nostra ànima.

Allò que va ser, ja no té perquè ser ni serà, perquè la teva capacitat de decisió en el present pot obrir el teu cor, escoltar-lo i adonar-te que res has de témer.

Només existeix l’Amor. Només existeixes tu amb la teva divinitat. Deixa que es manifesti i obra’t a la vida, a tot, a tots, a la Llar de la qual pertanys, que sempre ha estat al teu costat, encara que ho hagis oblidat i no fer cas a la seva guia.

El teu veritable ser espera el moment per a tornar-se a manifestar com quan encara no et trobaves a la forma.

L’Amor permet que la Llum s’imposi i la foscor desaparegui per sempre del ser humà. La por és la foscor de la ignorància.

Tu ets Amor i Llum.

Deixa que el teu cor et guiï.

Tot va bé. Tot està bé.

Et beneeixo, estimada divinitat, amb el meu Amor.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

La Llum de les Paraules 44

"Els problemes significatius que tenim no es poden resoldre en el mateix nivell de pensament en el que els hem creat. No podem fer-ho des del mateix nivell d’energia."  

(Us recordo que aquest dijous, dia 16, hi ha la xerrada de presentació del Seminari "Connexió Divina" que es realitzarà els propers 1, 2 i 3 de juliol. Es realitzará al centre Darsana de Granollers - Barcelona -., a les 20'15h. T. 938795217)

Que l'Amor y la Pau siguin en tots vosaltres.

Comunicat de la Divinitat Universal

Sento la meva essència, i des d’aquest estat connecto amb la divinitat universal per a sentir el seu missatge i poder transmetre’l:  

 

La Terra es dirigeix cap a la Llum, la Llum de l’Ascensió, de l’enlairament de tots els sers i tot allò que la composa i habita.

La Terra s’encamina cap a la il·luminació de la seva essència. En l’Ara que us parlo, el vostre planeta s’ha regenerat. Molts de vosaltres ja no us trobeu tal com us coneixeu en aquests moments. El vostre nombre ha disminuït, però era necessari per a poder ressorgir de les cendres i començar una nova vida en una nova Consciència.

La morfologia del vostre planeta no és com el coneixeu actualment. La vostra terra ja no es correspon tal com la coneixeu. Era necessari que tot això succeís, així, les energies existents poden habitar amb tots aquells que viviu en l’Ara en el qual us estic transmetent.

Aquest canvi en la forma serà degut a un Gran Pla Superior per a la vostra existència. Les ments tindran un altre paper en relació al vostre temps actual. Països s’uniran i es crearan com una unitat, semblant al que coneixeu com “Unitat Europea”. Hi haurà més enteniment entre les diferents cultures. Els aspectes que coincidiran es potenciaran i la intencionalitat de crear la unitat i l’harmonia flexibilitzaran les postures, degut que el fi serà Un per a tots. Això farà que les diferències quedin al marge per a constituir la nova Terra. 

En el vostre Ara actual, s’estan produint els canvis necessaris perquè així sigui. Sers del vostre planeta han estat instruïts per a poder ajudar a la resta de la humanitat per a despertar les seves consciències. En el vostre Ara, ja està succeint. Estan apareixent diferents aspectes del potencial de la vostra evolució. Entre ells, es troben sers evolucionats, havent contactat amb la seva divinitat, els quals sorgiran de la discreció per a mostrar-se al món i ser la veritable Llum i font d’Amor i Saviesa pels sers humans, fèrtils i ansiosos de regar el seu ser amb les noves energies.

Heu començat un nou període on la massificació s’anirà disgregant, i on cadascú prendrà el timó de la seva existència. Hi haurà un segon grau de Despertar, on, després d’abatre les resistències que aniran desapareixent dins de cada ser, una nova Consciència despertarà en el període d’alliberament del vell ser en el qual us trobeu encara.

Hi ha una gran somnolència en el vostre planeta que comença a despertar. cada vegada hi ha més humans que comencen a donar-se compte que són alguna cosa més que matèria. Això només és el principi del Gran Despertar. una vegada que gran part del vostre planeta Terra hagi obert el seu cor i sentit aquesta Llum de coneixement transmutat en saviesa, llavors, tot el procés s’accelerarà.

Començareu a donar-vos compte que tots esteu Units i sou un. En el vostre Ara, alguns teniu el coneixement, però no tots els que el tenen són encara conscients del que realment significa.

A mesura que aneu augmentant la vostra consciència espiritual, el vostre auto coneixement integrat en cada una de les vostres cèl·lules, anireu connectant amb el que denomineu el vostre poder interior. Aquest, consisteix en anar materialitzant la vostra Voluntat, Una amb la Voluntat que regeix tot el vostre Univers.

La vostra terra mudarà la seva pell. Necessita alliberar-se de lo vell per a donar entrada al nou. Està fent una selecció entre continuar amb el passat o donar nous passos cap a la materialització del veritable ser que sou. Les vostres ànimes han pres la decisió adequada per que tot pugui ser. Part de vosaltres encara està aferrat al viscut. Les seves pors no li permeten transcendir cap a la Llum, però els sers il·luminats del seu entorn desfaran les cuirasses del seu temor. Alguns necessitaran tornar a Casa per a poder-se renovar, i això ja està succeint en el vostre Ara.

               Hi haurà harmonia, pau, enteniment, respecte i comprensió. El cor regirà les decisions a prendre. L’AMOR abraçarà el vostre món i els que ens trobem en aquesta dimensió des d’on us parlo, es trobaran entre vosaltres. Alguns ja els podeu veure, sentir i comunicar-se amb nosaltres.

La Divinitat s’anirà manifestant cada vegada més. Les fonts que anireu trobant en el vostre camí que alimentaran la vostra ànima, les reconeixereu per la seva humilitat, la seva llum, el seu amor i la seva saviesa quan la manifestin. Es trobaran entre vosaltres, ja ara estan, però la vostra ment no us permet adonar-vos de qui són. Els que són purs de cor saben d’ells.

No temeu pel que succeirà a partir del vostre present. El que ja ha succeït només és el principi del Gran Canvi cap a la manifestació de la Voluntat Divina Universal.

L’Amor farà presència en els vostres cors, en les vostres vides, i començareu a adonar-vos que sentiu, veureu i obrareu diferent. Les vostres paraules seran més en acord al vostre cor. Us anireu apropant els uns als altres, i el vostre caminar ajudarà a qui es trobaran al vostre costat. Ja ara això està succeint. No hi ha res a l’atzar. Les pors desapareixeran i l’Amor s’instal·larà en el vostre planeta Terra. L’arribareu a sentir dins vostre, i el cel es manifestarà en la vostra vida. Obrireu les seves portes i vosaltres i nosaltres serem Un. 

La Llum que us he parlat serà el reflex de la vostra Llum interior. La vostra consciència serà Una amb la consciència espiritual de la vostra Llar.

Sempre he estat amb vosaltres. Mai m’he allunyat del vostre costat. Jo, el Pare/Mare de les vostres ànimes hem estat, estem i estarem amb vosaltres. No som alguna cosa aliena als vostres sers. Som Un amb vosaltres, i vosaltres sou UN amb nosaltres. Escolteu el vostre cor que ell us parlarà de qui sou en veritat. El vostre despertar està començant a manifestar-se. Esteu començant a veure que es necessiten nous pilars per a poder viure en la vostra dimensió. Des de fa temps sers amb consciència divina s’han manifestat davant vostre, però la majoria els heu idolatrat, sense adonar-vos. Aquest no era el missatge. Vau dependre d’ells, i no vau comprendre la seva essència en vosaltres i haver trencar els candaus que us privaven manifestar la divinitat que habita en vosaltres.

Beveu de la seva Font, i reconeixeu-la en vosaltres. Sentiu-la i llavors, us adonareu que vosaltres també sou divinitat.

Aquest és el camí del ser que viviu en els vostres temps. En l’Ara d’on us parlo, la vostra divinitat és manifestada.

L’Amor, la comprensió, la pau, l’harmonia i la unitat són presents en el vostre dia a dia. La vostre ascensió obre les portes a altres nivells d’evolució, ajudant a noves formes de vida del firmament.

No temeu perquè la Llar està amb vosaltres. Res heu de témer perquè l’Amor us protegeix.

               Estem i estarem amb vosaltres.

Propera activitat

Hola a tots/es!

Em complau anunciar-vos que el proper dijous, dia 16 de juny, es farà una nova xerrada sobre el Seminari "Connexió Divina". La entrada és oberta a tothom i gratuïta.
Aquesta es realitzarà en el centre DARSANA de Granollers, situada al c/Bruniquer 3

Us esperem a tots! Podeu portar als vostres amics, familiars, o persones que creieu que els hi pot arribar a interessar.
A la darrera part de la xerrada hi haurà una exposició de persones que ja han fet el Seminari, explicant les seves experiències i vivències en ell. Podreu fer-los les preguntes que vulgueu, a l'igual que a mi en relació a tot el que es vagi dient.

Una forta abraçada i espero veure-us el dijous 16 a Granollers.

Us recordo, també, que aquells que vulgueu demanar hora per a fer una sessió amb mi, em trobareu a Cardedeu, al centre LA FONT (T. 8938455556), i a Granollers, al centre DARSANA (T. 938795217).

Si voleu que les activitats es realitzin a la vostra població, haureu de trucar al 606098752 (Jordi), o enviar un mail a emaeljordimorella@hotmail.com    

Que l'Amor i la Pau sigui en tots vosaltres.

Quan el fons demana pas

No hi ha amor més gran que recuperar el fons innat de cadascú i acceptar la naturalesa amorosa de la nostra pròpia essència.

Allunyats de la nostra Llar al néixer i viure envoltats de “secrets i mentides” pel predomini de la forma, fa que tergiversem i distorsionem la nostra realitat.

Obrim les portes del dolor i d’un món parcial i subjectiu on la tendresa i la comprensió són béns molt preuats en un entorn fortament arrelat a la dualitat.

Trobant-nos davant d’un cor obert, innocent com un infant que cerca constantment el gaudir de la vida i actuar des de la despreocupació és un dels millors regals que la vida ens pot oferir. Quanta mestria en la senzillesa de la seva presència! Quant lliurament desinteressat!

Adonar-nos que amb el temps hem perdut la innocència, la tendresa, ens tanquem i les ganes de “jugar”, fa que ens sentim buits i tristos, sense saber, sovint, el per què.

Hi ha l’Amor perdut des de la nostra infantesa que no sabem on trobar-lo. Busquem i cerquem els racons més inexplorables del nostre entorn, semblant com si cada vegada que ens endinsem més en ells, més allunyats estiguéssim del què busquem.

La forma ens amaga del què és important.                          

El nostre entorn, obsolet d’un passat llunyà, intenta predominar encara en nosaltres, però el caliu dels nous temps, fa desfer els falsos fonaments d’aquesta arcaica visió de la vida.

Sentim, intuïtius, que hi ha alguna cosa més en el nostre camí. Les inquietuds apareixen i a vegades ens preguntem si hi ha alguna cosa a part del què ens han dit. Hi ha una sensació generalitzada que vivim en un “món que no és el nostre”.

                Quant de temps havent donat l’esquena a l’evidència, a l’Amor!

Hem viscut en una dimensió de matèria, i això ens ha confós, fins al punt d’establir unes pautes sorgides del raciocini i no del cor.

Quan la forma predomina, el cor es ressent.

Hem viscut creient-nos el que no era, obrint el paraigües que ens protegiria de l’aigua de la vida que regaria les nostres arrels. Ara ens sentim àrids i cansats de no poder veure els fruits que hi ha en el nostre interior. Fins quan?

La capacitat d’adaptació i resistència del ser humà és gran.

Sembla com si el que hem fet hagi estat repetir uns patrons establerts per un estil de vida ancestral, quan ara ja res es com abans. Els nostres sers es ressenten perquè s’adonen que el decorat no es correspon amb el transmès generació rere generació.

El capítol de la nostra història actual requereix uns valors que ens portin al retorn de connectar amb el nostre cor, al veritable ser que som. La humanitat i el món es rebel·la i mostra el seu desacord per tot l’existent en el present com a dogmes socials i individuals. El món, l’individu, ja no pot més i manifesta les seves desavinences.  El ser torna als seus orígens: al Cor!

La forma tendeix a la desaparició per a donar peu al fons.

               Aquest és el gran avanç de la humanitat: el retrobar-se amb la seva divinitat, amb els seus orígens, amb l’Amor pur i desinteressat del Déu que hi ha en cadascú. Recupera la seva força, el seu poder.

Quan el ser humà es retroba amb el fons, tot ell s’il·lumina, relaxant el seu esperit a l’adonar-se de: “Ara sí! Aquest és el canvi”.

La innocència del cor, la seva puresa i l’actitud expressiva de gaudir de la vida, transmutarà els entorns personals perquè la humanitat desperti de la somnolència en la qual s’ha anat acomodant al llarg dels segles.

Ha arribat l’hora de canviar la muda com les serps i deixar que el nou ser, aquest que ha anat a contracorrent d’ell mateix perquè així li havien ensenyat, es mostri al món perquè tots el vegin i poder dir:

-         Jo Sóc Llum, Amor i Realització! Jo Sóc el Sentit de la Vida!

T’atreveixes a dir-ho en veu alta i els braços oberts?

Jo ja ho he fet, i ..... sento al ser complert en mi sentir-se en acord a com és en veritat.

Endavant, va, fes-ho! Ara et toca a tu!

L’Amor activa les miracles a la nostra vida. Sigues tu! Sent l’estima de qui ets realment. Només així obriràs les portes del paradís aquí a la Terra. Allà m’hi trobaràs.

El meu Amor és en tu.

La Llum de les Paraules (43)

"Sentir us ajudarà a enlairar la vostra ànima. Aprendre a canalitzar aquest SENTIR permetrà donar nous passos cap el coneixement i la saviesa. Sentir és adonar-se de qui sou, donant peu a la comprensió del veritable sentit de l’existència. "

Que l'Amor i la Pau sigui en tots vosaltres

Lliurar-se al procés

A vegades, quan et deixes emportar pel flux del què ha de ser, tens la sensació que no estàs avançant, malgrat miris a l’entorn del teu present i t’adonis que has donat passos importants cap a la teva integritat.

Sents la força del teu cor com et parla. La seva veu és clara i alta.

He deixat de portar el timó, fins i tot. Estic sent portat, guiat i protegit cap el major bé segons la intencionalitat divina universal.

A vegades, quan permets que el Gran Pla sigui en tu, has de posar-te a un costat i deixar que “Ells” prenguin el protagonisme que els correspon. Ets Un amb Ells, i Ells són Un amb tu. Saps que estàs sent portat cap a la majestuosa manifestació del teu ser al món. La Llum obra el camí perquè tot pugui ser. Tu, alliberat de tota intervenció, permets que la teva vida sigui portada cap a la seva realització. El teu Amor desfà els bloquejos del que va ser de tu en un passat, perquè ha arribat l’hora que la força del present es manifesti en el teu ser i la teva vida.

Miro els passos donats fins ara, i veig com les portes s’han començat a obrir, aquestes portes que, o bé no veia en el seu moment, o per més que ho intentava, no havia manera d’obrir-les. Ara, per si soles s’han “desbloquejat”, i com si fossin automàtiques que a l’apropar-te reben la teva presència i s’obren soles, així està sent el caminar del ser humà que escolta el seu cor obert.

Un està en el lloc adequat i en el moment oportú perquè les coordenades de la teva vida coincideixin i puguis continuar avançant en la direcció apropiada per a la teva ànima. Realització i Ascensió es manifesten en aquests instants que sembla que el teu procés estigui aturat, però res més lluny de la realitat. Tot està en moviment, com l’univers en constant evolució i expansió.

Deixem-nos emportar per aquests grans moments del Gran Canvi Planetari. La nova casa ens està esperant, però abans, s’ha de fer la neteja adequada i col·locar les coses al seu lloc perquè ens sentim a gust en ella. Així està succeint en el ser humà en ple procés cap a la seva divinitat.

Sento l’Amor de qui m’acompanyen de la Llar de la qual provinc. Són un bàlsam en moments com aquests, on potser la meva condició humana, en moments concrets, li agrairia veure resultats més notables en la matèria. Els meus germans de la Llum m’abracen i em transmeten les esperances de la plena realització del què he vingut a fer i la nostra col·laboració conjunta en la realització del Gran Pla Diví aquí a la Terra. Ells em fan sentir l’Amor de Déu en mi, m’encoratgen a seguir, i llavors sento la pau, la serenitat i la fortalesa per a continuar el camí de la paciència temporal fins que la catifa de la Resurrecció estigui ben posada perquè els meus peus traspassin el llindar del ple alliberament humà per a manifestar la plena divinitat que cadascú és.

Estic assegut davant de l’ordinador sentint la Llar en mi, i m’adono que només hi ha alegria, joia i content en ella. Hi ha molta emoció per aquesta fase final d’un ser existent i el naixement de la nova vida, la nova consciència abraçant a la humanitat.

Hi ha serenitat dins meu i ganes d’estimar encara més. Hi ha certs desigs de tenir oportunitats per a poder-ho fer. Sento com el Pare em diu que “Sigui”, perquè Sent, tots es beneficiaran.

Sento la forta presència del meu ser en aquesta dimensió, adonant-me que no pertany a ella. La fortalesa per a viure en la forma em ve de la Llar, de la meva Família Espiritual, de la qual pertany.  

Sento la pau, la protecció i la guia de la meva naturalesa. Tot va bé. Tot està bé. Sóc conscient d’aquests moments viscuts, sabent de la importància de cada instant d’acceptació per part del meu ser. Cada Ara acceptat és un avanç i un deixar fer a la Voluntat Divina aquí a la Terra, i concretament, a la meva vida, Una amb Tot i Tots.

A vegades em venen ganes d’escriure i reflexionar sobre diferents aspectes de l’espiritualitat, però quan començo a fer-ho, m’adono que ja sé el per què de tot i que no cal que continuï. Suposo que per motius del què he vingut a fer, acabo l’article perquè us arribi a vosaltres, els qui llegiu aquestes paraules, perquè així ha de ser pel major bé de tots.

Com no! ara és un d’aquests moments, i encara que no sé d’on han sortir la resta de les paraules a partir del primer punt i apart, he arribat fins aquí, tenint la sensació que el contingut de la necessitat de plasmar en unes línies el que sentia ha estat perfectament mostrat.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.