En els temps de la transmutació del planeta Terra

Hem passat el llindar de la porta del Gran Canvi planetari. El planeta Terra i la humanitat es troben en mig d’un corrent d’aire degut a la porta oberta, que fa trontollar les seves emocions, les seves relacions, la seva feina i el seu entorn.
En quatre anys cap a aquí, sembla com si se li hagués donat la volta a aquelles esferes de vidre que hi ha neu a dins, que al girar-la, sembla que nevi sobre un paisatge. Tot sembla remogut. Senyores i senyors, la nova energia ja és aquí! La seva presència fa remoure els interiors de les persones i la morfologia de la Terra. Ha arribat l’hora del replantejament final on allò que no serveix ha de ser podat i llençat a les brases, i protegir i fomentar allò de bo que hi ha en els cors de la humanitat. Sí, estimats, ens trobem davant del pont que ens portarà a una nova vida, a la manifestació d’un nou ser en el món on vivim. Ens trobem en els instants adequats de “llençar” allò que és obsolet pel ser humà i deixar lloc per a les eines que permetran manifestar la plenitud espiritual als qui es quedin.
D’aquí no gaire es veuran dirigents deixant el seu càrrec perquè les seves energies ja no coincidiran amb les que es troben instaurades en aquest moment en el planeta. Tot allò que no s’adapti a les noves energies, tenen els dies comptats. Amèrica del Nord canviarà de dirigent. A mesura que les consciències de la humanitat vagin despertant, faran que països d’Amèrica Central s’alliberin de qui els estan governant en aquests moments. Es produiran canvis en l’orient mitjà, i a finals del 2008 es faran passos importants en aquesta zona del planeta, on la tolerància i la pau semblaran possibles. Algun continent variarà la seva forma, desapareixent països que actualment componen part d’aquesta matèria. Hi haurà grans canvis en el nostre estimat planeta Terra. La gent sentirà una gran necessitat de connectar amb la seva part no manifestada fins ara, i donarà passos per a retrobar-se amb la seva espiritualitat, i cada vegada serà més notable aquesta tendència. Hi haurà una gran lluita interior en el ser humà, degut que haurà de deixar certa manera de viure per a adaptar-se a una de nova i millor, i, malgrat sigui millor, li costarà desprendre’s d’allò que tants anys ha estat aferrat. Tot i així, sentirà la necessitat d’endinsar-se en el seu interior per a arribar a ser ell. També haig de dir que no tots tindran el coratge i fortalesa necessària per a fer front a la nova etapa i desistiran, però tindran noves oportunitats per a adaptar-se a les noves energies. Hi haurà qui tornarà a desistir, però noves propostes se li presentaran perquè al final trobi el camí de la integritat.
La porta del Gran Canvi ja és oberta, i, encara que de moment siguin pocs els que la creuin, amb el temps, s’haurà d’enxampar el seu llindar perquè puguin passar-hi tots.
Allò que sentiu en el vostre interior en aquests moments, només és senyal que ja us heu adonat que el canvi està trucant a la vostra porta. Obriu-la i accepteu-lo.
Hi ha tantes preguntes sense resposta en aquests moments a la vostra vida...! Aquestes seran respostes si creueu a l’altre costat del pont. No temeu creuar-lo. Allò que desconeixeu us fa tenir por, però només és el desconeixement del què pot haver més enllà. No temeu. Si analitzeu la vostra vida, creieu que podeu perdre alguna cosa? Realment creieu que podeu perdre? No, absolutament no! No podeu perdre res perquè res és vostre i tot us pertany alhora. Allò que teniu només és temporal perquè se us ha donat. Creieu que si el Pare no volgués que tinguéssiu alguna cosa de les que teniu la tindríeu? Us penseu que allò que té el vostre nom us pertany, però només són manifestacions de les vostres il·lusions terrenals. Quantes persones s’esforcen en aconseguir alguna cosa i no hi ha manera!, per tant, allò que teniu, no és vostre, sinó que el Pare ha cregut convenient deixar-vos-ho temporalment, el temps que calgui.
Ens endinsem en el temps de la transformació planetària, i allò que va ser, ja no serà. Aquells que intentin mantenir una manera de viure amb les velles energies, veuran com les seves accions no acabaran de sortir bé i arribar al final. Actituds que fins ara servien, deixaran de tenir força i es veuran delegades per d’altres més en acord a les característiques de la Nova Era.
Els quatre elements intervindran amb força, dels quals, l’aire i l’aigua estan manifestant-se, actualment, amb gran ímpetu. La terra i el foc, finalment, acabaran de purificar i netejar aquest meravellós espai en el qual vivim perquè aquells que hi siguin puguin gaudir d’una nova Terra, gaudint de la seva bellesa i d’un lloc on poder viure en harmonia. Home i natura estan avesats a entendre’s i compartir l’espai amb respecte i amor.
Part d’aquests símptomes ja els hem començat a veure, però a mesura que ens endinsem en aquest segle, faran més presència, conjuntament amb d’altres senyals, conforme l’Era de l’Espiritualitat ja és aquí. Unes noves energies de més alta vibració ens estan abraçant. Accepta-les i deixa que s’integrin en tu.
Un nou ser està apareixent en el nostre món, amb més consciència i “sentit comú”. Un ser on les seves obres seran senzilles, però renovadores, perquè en la senzillesa es troba el benestar. Uns nous mestres estan apareixent en el nostre planeta, però no busqueu túniques blanques ni gent adulta, perquè allò que cerqueu ja ho teniu a les vostres vides, a les vostres cases. Aquests mestres que permetran renovar el planeta no tenen gaire alçada, i la majoria d’ells són molt a prop nostre: els nostres fills, néts, els nens i les nenes que estan naixent. Sí, ells són els grans transformadors del planeta, i vosaltres haureu d’estar preparats per a entendre’ls, per a això és important que vosaltres també realitzeu aquest canvi en el vostre interior.
No es pot viure en el passat, quan una mà amorosa i càlida t’està oferint una nova vida plena d’amor, salut i prosperitat. La negaries?
No tinguis por i deixa’t emportar per les noves energies de la nova era, perquè tu, si vols, també pots ser un ser que ha creuat el pont, gaudint de la vida, alliberat del patiment i preocupacions viscudes fins el present.
Endavant ! Tot va bé.

L'amor d'una abraçada

Una vegada, una nena li va preguntà a la seva mare:
- Mare, per què encara que la iaia va morir, continua venint a veure’m cada nit?
- Filla, és que ella t’estimava molt.
- I per què ve a mi i no et ve a veure a tu?
- És que tu eres la nineta dels seus ulls.
- I tu no?
- Per què m’ho preguntes?
- Per què ella sempre em parla de tu.
- Ah, si? I què et diu?
- Coses.
- Quines coses?
- Em diu coses que a vegades no m’agrada sentir-les.
- Què et diu?
La nena mirà a la seva mare i arronsà les espatlles. Al final digué:
- Adéu, haig de marxar.
Llavors agafà l’entrepà i la poma i marxà cap a l’escola.
Al dia següent, quan la nena es dirigí cap a la taula per a esmorzar abans d’anar a l’escola, la mare li preguntà:
- Aquesta nit també t’ha vingut a veure la iaia?
- Sí. – digué.
- També t’ha parlat de mi, avui?
- Sí.
- I què t’ha dit?
La nena continuà amb el seu esmorzar com si no volgués contestar-li. La mare insistí:
- Què t’ha dit?
- Que estàs trista.
- Per què?
La nena arronsà les espatlles.
- Què més t’ha dit?
- Mare, per què fas tantes preguntes?
- Això t’ho ha dit ella?
- Sí.
- M’ha dit que ets com un petit cérvol que ha caigut en un parany de caçadors i necessita ser alliberat. I jo et puc ajudar. (Després d’uns instants de silenci, una mica pensativa, continuà dient): Què ha volgut dir amb això?
La mare s’assegué al seu costat i li parlà amb un to comprensiu i amorós:
- Des que va morir, el pare no està bé. Em fa patir. No sé què fer per a animar-lo. Em sento incapaç d’ajudar-lo perquè ell no es deixa. La iaia no t’ha dit res com ajudar-lo?
- Només em parla de tu.
- I t’ha dit que no estic bé i que tu em pots ajudar?
- Sí, i també m’ha dit que tot sortirà bé, que no t’amoïnis.
Llavors la nena s’aixecà de la cadira i va fer una abraçada a la seva mare. Aquesta va sentir la seguretat de la seva filla en relació a les paraules que acabava de dir. Va ser com si d’ella s’alliberés un pes feixuc del seu interior.
La nena va comprendre les llàgrimes manifestades de la seva mare. A continuació va dir:
- Creus que si abraço al pare, l’ajudaria?
La mare emocionada per l’actitud de la seva filla, va contestar-li:
- Segur, filla, segur (mig plorant).
Tornà a asseure’s a la seva cadira i continuà amb el seu esmorzar.
Al dia següent, la nena es llevà i mentre s’asseia a la taula de la cuina digué:
- Aquesta nit he abraçat al pare.
A la mare se li va posar la pell de gallina al sentir aquelles paraules, perquè el seu marit s’havia despertat molt més animat que altres vegades.
- I li ha anat molt bé que ho fessis – li respongué la mare.
- Sí, ja ho sé – digué amb seguretat conforme així era.
- Avui t’ha vingut a veure la iaia?
- Sí. Avui també ha abraçat al pare.
- I ?
- El pare s’ha posat a plorar, però perquè estava content.
La dona encara es va emocionar més, perquè cap a la matinada, la seva parella es va inquietar i es posà a plorar. Semblava estar adormit i somniant.
- La iaia m’ha tornat a dir que tot aniria bé, que no ens preocupéssim.
La mare callava i escoltava tota emocionada les paraules de la seva estimada filla. Llavors li va dir:
- Em fas una abraçada com ahir? La necessito. Ahir em va anar molt bé.
La mare s’apropà a ella i els respectius braços s’abraçaren al cos de l’altre. Eren un sol cos.
En cinc dies, aquell pare va recuperar el somrís i les ganes de treballar. Deia que mentre dormia la seva mare i la seva filla venien a abraçar-lo i estaven una estona tots junts abraçats. Aquell gest era com si li alliberessin d’un nus que feia temps portava a dins.
Des d’aquell fet, cada dia, el pare, la mare i la nena dedicaven una estona a abraçar-se i quan algú dels tres ho necessitava, ho deia i tots l’abraçaven. Va ser una gest que van adquirir com a part de la seva comunicació i relació.
Aquella família, des de llavors, no ha tingut ni un despistat constipat.