dijous, 4 d’abril del 2019

Estimada ànima


Estimada ànima, no sempre ets entesa i respectada. En aquest món on habitem, les paraules tenen el significat segons qui les utilitza. No sempre són expressades adequadament, posant diferents nombres a alguna cosa, fent que cada nova etiqueta pugui representar quelcom diferent depèn del context que es trobi.
Això, estimada ànima, ha fet que la teva presència en cadascú no sempre sigui interpretada i sentida segons la teva essència.
Sense tu, no existiríem. La teva essència, pura i cristallina, va més enllà del que  es concep exposat en un diccionari.
Sense tu, jo no hi seria.
Sense tu, aquest mon no tindria sentit.
Accedim a venir a aquesta matèria degut a la gran abraçada del Pla Diví Superior. Amb tu assistírem a la confirmació de venir cadascú, en aquest món físic.
Sense tu, no som res.
Molts poden dir que ells són per sí sols, sense tenir cap creença, denominant-se, religiosa. Molts dels aspectes essencials de les nostres encarnacions són confosos per una religió establerta fa uns dos mil anys, o més, associant el viure des de la ment amb el viure segons nosaltres som. Més enllà de l’inculcat, es troba el nostre sentir, el qual ens proporciona el camí a seguir per a arribar a nosaltres mateixos, no a segons l’establert pel nostre entorn per a nosaltres.
Estimada ànima, es necessita temps per a saber veritablement de tu i el teu sentit a les nostres vides. Actualment, res és el que sembla als ulls físics de la nostra humanitat.
Degut a la nostra procedència històrica hem tingut, i continuem, que despullar-nos de tot l’aprés per a poder sentir l’alliberament de tota densitat albergada en el nostre interior que és la que ens priva arribar a tu, i sobre tot, poder-te sentir per a saber de la nostra veritable essència i arribar a manifestar al veritable ser que som.
La nostra ànima no és alguna cosa annexa al nostre ser, alguna cosa afegida per a poder creure o no, segons cadascú. La nostra ànima és l’innat, la veritable essència innata de cadascú. Tot lo altre, és afegit pel nostre procés evolutiu i poder arribar a ella.
Gran part d’aquesta humanitat, encara concep l’ànima com alguna cosa que, voluntàriament, un pot decidir si creure en ella o no. Aquí no hi ha creences, perquè aquestes procedeixen de la nostra ment racional, i la seva manifestació s’ha derivat en unes creences i visió de la vida que no sempre és lo real. Una visió distorsionada comporta rebutjar tot allò que no se sembla al que un creu.
El creure, limita.
El sentir, t’allibera.
Estimada ànima, sento la teva presència en el meu ser. Només sento l’Amor, la Pau i l’eclosió de la plenitud en mi. aquell qui et sent, sap d’ell mateix i pot sentir l’exaltació del veritable ser omnipresent, immortal i etern des de la Llum que és.
L’ànima no és alguna cosa física on hom pot creure o no.
Per a saber de l’ànima, no s’ha de creure, sinó endinsar-se en el camí interior per a saber d’un mateix. Llavors és quan les portes interiors es van obrint fins a trobar la fon de vida que hi ha en tu. T’endinses a ella i sents la força celestial en tu, així com una gran connexió amb tota una vida interdimensional procedent de a Llar de la qual tots procedim.
La nostra ànima no te un valor acadèmic ni institucional. L’únic valor que té és el que et permet ser tu mateix.
Oh, estimada ànima! El meu ser et sent i reconforta tota la meva humanitat, alliberant-la d’aquell qui no era, per a poder manifestar-me segons la Voluntat Superior de la qual tos estem immersos i units.
Amb tu, estimada ànima, no hi ha subjectivitat. No existeix la parcialitat ni els filtres per a veure alguna cosa des d’un prisma concret o altre. Només es manifesta la Veritat tal com és, entenent el Sentit pel qual així està sent.
El que un sent manifestant-se des de la Unicitat amb ella, va més enllà de tota terrenalitat i opinió l’ànima no opina no creu, no organitza, no programa, no s’inquieta, no es preocupa ni té por a un futur. L’ànima sap que ella és la creadora de tot el que pot arribar a succeir a la nostra vida, per tant, aquell qui s’ha trobat a sí mateix, ha connectat amb la seva ànima, senzillament és i sent, fent allò que a cada instant el seu interior li xiuxiueja. És el que es coneix com a viure des del Cor.
Ser un mateix no és viure segons l’han creat, sinó segons ell és. No és segons els convencionalismes del seu exterior, del seu entorn, sinó segons el que la seva font de vida interior li xiuxiueja.
Estimada ànima, desitjo tant que la humanitat sàpiga de tu! Jo Sóc el meu interior. Aquest ets tu amb la meva predisposició per a portar a terme allò que jo, particularment, he vingut a fer. com bé saps, els meus desitjos han desaparegut perquè amb tu només sé que tot serà. Només sento i sóc segons et sento. Més enllà de mi, de nosaltres, existeix la puresa de la Font de Vida de la qual tots procedim. L’emanat d’ella es troba en cadascú per a poder portar a terme allò que vàrem acordar per a la nostra missió en aquesta terra.
Som puresa, amor, serenitat i totpoderosos. Quan tanquem la porta de la nostra ànima, ignorant-la o negant-la, llavors, és quan el món en que vivim, anteposa les seves creences i la seva imposició per a fer que tots apliquin el que ells creuen. Al final les resistències es debilitaran, i els brots de llum començaran a irradiar-se, acceptant-los en el interior de cadascú. Serà llavors, quan en aquest món s’uniran tots els sistemes de vida existents en UN de sol: humans, animals, vegetals, minerals i celestials.
Et sento intensament, estimada ànima. Sento i veig la teva Llum en el meu ser i en cada un dels qui m’envolten.
Degut als diversos noms que se t’associen, la teva presència ha estat relegada degut a la influència de les creences basades o associades a tu. Noms diversos com: Ànima, Ser Superior, Divinitat, Jo Superior, Déu, Gran Esperit, Esperit Superior, i d’altres, que configuren  la sèrie de denominacions per a nombrar-te, fan que es creï una confusió tal que et vagin relegant a un segon terme degut a la manca de concreció i divulgació concreta de la teva presència en nosaltres. 
Més enllà dels noms, de les etiquetes, et trobes tu, estimada ànima. Tu no ets etiqueta. Ets sensació, sentiment, un sentir intens de plenitud en un mateix on l’expansió, l’extensió, la puresa de l’Amor i l’absoluta certesa de qui ets i la serenitat conforme tot allò que realitzaràs o viuràs a la teva vida actual, tindrà un sentit, obtenint un aprenentatge i una realització plena en la teva existència encarnada actual.
La nostra ànima és el que es coneix com el Déu que cadascú és. És aquesta essència divina que cadascú porta amb sí mateix des del seu naixement. Si de petits s’ensenyés a sentir-la, llavors, és quan podrem sentir l’empoderament de la nostra veritable essència amb el ple convenciment de portar a terme, amb tot el nostre resplendor, allò que hem vingut a fer. Cadascú la seva part. 
Sentir la nostra ànima, ens alliberarà de tots els dubtes i pors que hom pot arribar a tenir. Serà la Llum del nostre camí, i la guia dels nostres passos per a realitzar el sentit pel qual respiràrem per primer cop.
La nostra ànima no ha d’evolucionar, sinó el nostre ser, per a poder-la acceptar i deixar que es manifesti segons és. Aquest és el procés.

Gràcies, estimada ànima. El meu Amor i el meu Ser és UN amb tu.
Sense tu, no existiríem. Gràcies!

Que l’Amor, la Pau i la Llum siguin en tots vosaltres, estimades Divinitats.

dilluns, 25 de març del 2019

Xerrada: L'Alimentació del Ser


Per a aquells que estigueu interessats en ella però no pugueu a l'hora prevista, una vegada finalitzada, la podreu trobar a youtube, i com no, a la meva pàgina de facebook.
A todos, una abraçada.

dijous, 21 de març del 2019

El Cel

Portar el Cel a la Terra és mostrar aquell qui en veritat ets. La teva essència innata poder-se expressar amb tot el seu resplendor. 


dijous, 14 de març del 2019

La Ment


En els meus inicis del meu despertar conscient va ser l’iniciar-me en el control mental, en el poder controlar la meva ment creient que sent així, podria també, controlar la meva vida i donar-me una qualitat i benestar que fins aquell moment no sempre era així.
Vaig començà a donar passos relacionats amb el control mental. Durant un any, setmanalment anava a classe per a aprendre a controlar la meva ment, així com fent cursos de caps de setmana de diferents tècniques mentals com la hipnosi, per exemple.
Era molt mental i la meva ment en aquells temps no s’aturava. Havia d’aprendre a asserenar-la, a donar-li una mica de pau i aprendre a fer-la servir. Vaig arribar a dir que: “si controlava la meva ment, podria controlar la meva vida.”
D’això, ja han passat anys.
Un comença a donar aquest pas, i es va adonant que aquesta porta oberta una vegada la creues, van obrint-se d’altres relacionades amb aquesta que et permeten endinsar-te més a l’interior d’una persona, d’algú, incloent-te a tu mateix, trobant alhora, la resposta a com fer front a la possible disharmonia que puguis estar vivint.
Cert és que si aprenem a controlar la nostra ment, aquesta arriba a obeir-nos, i no nosaltres a ella, com encara està sent en gran part de la humanitat. Es fa allò que en ella es troba tenint present que el seu contingut és l’emmagatzematge de tots els anys de la nostra vida segons uns patrons basats en una educació limitada i en acord a unes creences que no concorden sempre amb el que un sent en el seu interior.
Al donar el paper que li correspon a la ment, aquesta entra a formar part del nostre potencial creatiu. Fins llavors era qui dirigia la nostra vida, però amb la pràctica, al final la ment baixa la seva guàrdia i es rendeix a tu. Si quan ella es rendeix, que és qui dirigia la nostra vida i en la qual ens basàvem, qui dirigirà la nostra vida llavors? La resposta és: el teu Cor. Ell t’ha fet sentir moltes vegades la millor decisió a prendre, en canvi, no sempre fèiem cas al que sentíem.
Quan sentim sabem de la realitat del que vivim. 
Quan sentim, discernim el que més ens interessa i el que no, en el nostre procés evolutiu.
Quan sentim i escoltem al nostre interior és com posar l’atenció a la brúixola de la nostra vida per a saber quin rumb prendre, i de quina manera realitzar-lo.
El Cor ha estat ignorat moltes vides i molts anys d’aquesta vida actual. Quan ens adonem de la seva presència i del que ens està dient, llavors és quan entra la nostra predisposició per a posar en pràctica la seva guia i xiuxiueig.
És a l’interior de cadascú on podrem trobar el camí adequat per a avançar en el nostre procés evolutiu segons l’establert i acordat per nosaltres mateixos abans d’aquesta encarnació. Ell és la guia dels nostres passos per a arribar a materialitzar el que hem vingut a fer.
La ment ens porta al passat, recordant-nos el que “tots fan perquè així ha de ser, i no vulguem ser diferents”. La ment no és flexible, perquè es basa en unes creences basades, normalment en una vella energia, que bloqueja la manifestació de la nostra essència.
La nostra ment no és la que ens ha de manar,....tot el contrari! Ella ha de ser la gran seguidora i mà d’obra per a confeccionar i crear allò que el nostre Cor ens suggereix.
Aprendre a controlar la ment, representa alhora el no aferrar-nos a les creences i a tot l’establert en la nostra societat i entorn. Representa que som nosaltres els propietaris de la nostra vida, i per tant, qui té la plena llibertat per a viure segons un sent.
Portar a la ment al seu lloc i designar-li el paper que realment li correspon segons el sentit del nostre procés evolutiu, és un dels principis fonamentals del nostre camí vers l’Ascensió.
Tots tenim una ment amb unes capacitats immenses per a crear la nostra vida i portar a terme allò que hem vingut a fer. Tots!
Poder controlar la nostra ment és donar un pas important vers aquell qui en veritat som. No som el que vivim, o el com ens han fet. La nostra naturalesa va més enllà de l’establert terrenalment. El nostre potencial ens permet transmutar tot allò que, tenint-lo en nosaltres, no ens pertany per naturalesa. Som molt més del que ens han dit o fer creure des de la nostra infantesa; per tant podem alliberar tot allò que no ens deixa ser nosaltres per a mostrar-nos realment aquell qui en veritat som.
Qui sou, fins i tot havent despertat la vostra consciència, no sempre un té la plena sensació de la seva veritable essència. A mesura que aneu endinsant-vos en aquesta direcció un va percebent sensacions i una puresa intensa en relació a diferents sentiments o percepcions no sentides i viscudes fins llavors.
Anteriorment ja he dit que el camí t’obre una porta, i després vas trobant-te d’altres on vas concretant i adonant-te del veritable ser que ets. Arriba a un punt del camí que la teva percepció i sensació del teu ser va més enllà del terrenal.
Dins del camí per a arribar a un mateix, es troben fonts d’autoconeixement, relaxació, control corporal, experiències oníriques, visions, contactes celestials, així com una claredat de discernir les energies que t’envolten, coneixent les arrels de tot aquell que se t’apropa o es troba dins del teu cercle més proper (família, amistats,...).
En el seu moment vàrem viure anys i anys basats en la ment, però ha arribat l’hora de recol·locar la nostra vida, i les nostres capacitats en l’ordre adequat per a utilitzar-les segons sigui necessari.
La ment té el seu poder, però no la direcció de la nostra vida. Ella ens permetrà materialitzar segons sentim, no el marcar-nos el camí a seguir. Qui sí ho farà serà el nostre cor, amb tot el que ell comporta: sensacions, percepcions, veus interiors, sentiments,..... Si un sap fer-los servir, llavors, la seva vida començarà a pujar esglaons fins arribar al cim de la seva realització, segons ha vingut a fer.
A l’arribar a expressar aquell qui som i a materialitzar la nostra vida, depèn exclusivament de nosaltres, de cada decisió que prenguem en el nostre present. Aquest ens portarà a la plena expressió del nostre ser. Només llavors, podrem sentir qui som i l’energia de la qual tots procedim: l’Energia Crística.
Quan arriba l’instant que ja no som qui vàrem ser i  ens mostrem segons sentim, sense planificar, ni organitzar, ni voler, llavors voldrà dir que la nostra essència divina estarà, probablement, començant a manifestar-se en nosaltres.
Lo racional només és un vehicle d’aprenentatge.
Lo diví és la manifestació del nostre ser real.
L’Amor serà qui ens donarà de la mà i ens guiarà vers l’enlairament del nostre ser. Només el millor podrem esperar. Tot ens vindrà, i el que obtindrem ens farà sentir bé, perquè vivint des de l’Amor només pots obtenir lo millor.
Ser tu mateix significa mostrar-te tal com ets, i per a això hem d’escoltar el nostre interior i portar a terme el que ens dicta.
En el meu cas, dels primers passos donats conscientment, perquè així ho sentia, era poder controlar la meva ment per a obtenir una vida millor. D’aquí, una porta va fer obrir una altra, i aquesta una altra, i un altre, i així fins el meu present. Puc dir-vos que l’emoció que sento en aquests moments fa que la meva vida sigui una realització segons la meva missió veient resultats senzillament sent,...sense intervenir. Les energies d’un poden transmutar les energies de l’entorn. 
La meva ment és un gran aliat. Vaig haver de posar de la meva part durant bastant de temps, però al final, ella es va rendir perquè va veure que amb mi ja no podia.
Ara som dos en Un; millor dit, el més coherent seria expressar:
Tres en Un: Cor, Ment i Jo.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

dijous, 28 de febrer del 2019

Informe per a la Llar


Una ànima ascendida va ser enviada a la Terra per a veure com anava el seu procés d’Ascensió i en quin punt es trobava. L’informe realitzat per a tal fi, i fer-lo arribar a la Vibració Superior de la Llar deia el  següent:

Fa ja un temps que em trobo en el planeta acordat per la meva vinguda i inspecció.
Vull dir-vos que hi ha moltes ànimes utilitzant la matèria per a la seva manifestació. Una gran part d’elles comencen a ser conscients de la seva procedència. Una altra part no són conscients del que perceben i  senten més enllà del físic, i una altre gran part, viuen en uns principis primitius on no hi ha cabuda l’evolució.
En aquest món tota la superfície terrestre es divideix en països, creant unes societats on aquestes alenteixen qualsevol avanç en els seus processos evolutius.
Dins del grup d’ànimes que l’habiten, hi ha una minoria que podem comunicar-nos amb elles i col·laborar conjuntament. Aquests sers estan predisposats i preparats per a ajudar als altres a donar els nous passos per a poder sentir l’essència de les seves procedències.
Cada vegada hi ha mes ànimes disposades a retirar el vel que separa l’humà de lo diví per a poder endinsar-se en aquells qui són.
Faig constar que m’ha sorprès veure com aquells que estan al front d’algun càrrec social destacat creen a nivells superiors, el distanciament, les desigualtats i les situacions de màxima injustícia segons l’Ordre Diví. En menys de crear una energia d’apropament per a alliberar els murs que poden separar a les ànimes encarnades, el que produeixen amb les seves decisions i actuacions és crear cada vegada més, el que denominen classes socials augmentant notablement amb el temps que porto aquí la degradació i la mancança de les necessitats bàsiques per a poder subsistir en aquest món físic en el qual es troben.
Hi ha una cosa que denominen “política”, on es valora els interessos personals i la majoria volen participar en aquest grup, fent imposar i utilitzar la paraula per a fer creure el que no és. L’essència masculina predomina en aquest grup que afecta a tots els membres d’una societat i un país. En aquests moments el caos està influint i dictant el com viure en el dia a dia.
Pocs són els que s’adonen del que representen i el com actuar davant situacions com aquestes. Aquestes ànimes són les anomenades anteriorment com obertes i connectant amb nosaltres, sent conscients de la seva veritable essència i el com actuar davant situacions com les creades per la “política”.
Als sers d’aquest planeta els costa tallar el llaç amb tot allò que no senten en ells. Accepten la degradació i la deixadesa creient que no poden canviar les situacions el victimisme està molt present en gran part d’ells.
He estat amb els sers connectats i oberts a la seva veritable Llar, i ells, no s’identifiquen amb el que succeeix en els seus països. Han après a no donar suport a tot allò que no es correspongui amb el Sentit Superior de les seves presències en aquest món. No donen suport al fet del que aquí denominen “votar en unes eleccions” perquè ells s’adonen que aquestes propostes fetes pels seus suposats dirigents no permetran que cada ànima pugui manifestar-se segons el seu resplendor. La seva actitud de no votar, està creant un desinterès per a continuar ambla situació de baixa vibració que estan fomentant les regles establertes segons els interessos personals d’aquests dirigents. Si els sers no els votessin, ajudaria a replantejar-se una manera més preuada per a poder estabilitzar les desigualtats que s’han anat creant al llarg dels segles.
En aquest món on em trobo hi ha d’altres grups de desigualtat que fomenten les regles del domini i la superioritat. Alguna d’elles són “l’economia l’estament judicial”. Aquests, en aquest planeta, estan lluny de la seva veritable essència, expressant una ignorància en les seves actuacions i una visió totalment mental, aliena a la realitat que viuen.
Estimats germans de la Llar, hi ha molt a fer aquí, i us demanaria que enviéssiu més germans per a ajudar a aquest planeta. Gran part dels seus habitants creuen tenir la raó i el dret d’imposar i valorar més la forma que el fons. Tot i així també haig de dir que, cada vegada més, hi ha més ànimes que estan despertant sent conscients de la seva procedència.
Pel que he vist fins ara, aquest món va avançant i necessita més recolzament per a poder fer sentir a tots aquells que comencen a adonar-se de qui són; per tant nosaltres, des de la Llar, demano insistència per a apropar-nos a tot aquell que, encara que hagi estat per frustració o per no poder més, ens hagin invocat o decretat. Aquests sers, tornant-se cada vegada més sensibles, permetran canviar el rumb del seu món, transmutant l’establert per lo  necessitat. D’aquesta manera, la visió d’aquest món anirà “de ser un interès personal”, a ajudar a tot necessitat per a harmonitzar les seves vides i crear una Unicitat entre tots els sers d’aquest planeta.
Tots procedeixen de la mateixa Llar, però uns, per identificar-se amb els patrons establerts des de la ment,, han creat un món on els més adinerats, són cada vegada més rics. En la societat on em trobo, els que es troben en càrrecs de direcció els seus ingressos són de 130 vegades més que els treballadors que tenen al seu servei, tenint per a cobrir d’una manera precària les seves necessitats vitals.
Hi ha moltes desigualtats i injustícies, però també us haig de dir que en aquest món hi ha una llum que no vol apagar-se, donant l’esperança conforme el funcionament terrenal donarà pas a una vida d’igualtat, justícia divina, unicitat respecte i Amor.
Com ja he dit, he estat amb sers conscients procedents de la Llar que senten la seva essència, i ells m’han comentat que, encara que ara el seu món exterior es troba en el nivell que es troba, perceben com tot va evolucionant encara que en aquests moments sembli que sigui lentament. Ells confien que, en el seu moment, es donarà el gran canvi planetari, enlairant les seves energies i fent que aquest lloc sigui una llar física per a la Llar.

Puc constatar, com enviat a aquest món físic, que tot allò  que ara es veu com a desordre i caos, només és la fi d’una manera de viure la vida, perquè les ànimes, cada vegada més, van donant passos en el seu procés evolutiu. Cada vegada hi ha més sers disposats a saber d’ells i manifestar-se tal com són.
Cert és que en aquest planeta hi ha un gran desconcert i desordre, i aquells que volen prorrogar les seves presències en els llocs destacats de poder, cada vegada els costarà més aconseguir-ho, perdent el seu poder, a l’adonar-se que les seves capacitats de domini i imposició cada vegada tindran menys força en els propers temps. Els que pateixen les desigualtats i les penúries del desgrat dels polítics, economistes i jutges aniran sentint en el seu interior la presència de la seva essència i no permetran seguir amb l’establert fins el present.

Hi ha molt a fer. De moment s’ha activat un procés de desintoxicació i alliberament de les ànimes. Cada vegada són més les que s’adonen del seu potencial innat, i per tant, al ser elles, ja no seran segons els suposats dominants.
Aquí es viu en un món il·lusori on la seva actitud té un sentit per a tot aquell que ha encarnat en ell. Tot té un sentit pel procés evolutiu individual, per això demano en nom de la Voluntat Superior, una major presència de la Llar aquí en aquest planeta.
De moment, el que destacaria des que sóc aquí, és que hi ha un potencial immens per a enlairar aquest planeta d’una sola lluna. Es va fer bé en allunyar-lo d’altres planetes més propers i mantenir-lo en aquest univers tal com està. El lliure albir dels seus habitants està donant el resultat esperat.
Les meves sensacions són que hi ha possibilitats per a aquest món físic, on la Llum, la Veritat i l’Amor cada vegada fan més presència a l’interior de cada ser encarnat. Per cert, va ser una bona idea, el fet d’enviar als nous nens a aquest món. L’està  ajudant moltíssim. Dóna gust veure com el mur entre adult i nen, cada vegada, va desfent-se més, degut a les energies d’aquests sers de consciència enlairada.

Per a finalitzar el meu informe diria que el Gran Pla Diví s’està portant a terme. Inicialment va ser lent però a mesura que va passant el seu temps aquest va accelerant-se cada vegada més.
Confieu en aquest sistema de vida, perquè el despertar de les ànimes hagudes han fet que ara estigui succeint tot el que  viuen personalment en els seus presents. La foscor i la clandestinitat s’estan allunyant d’aquest món. Grups sencers ja han deixat aquest planeta per a tenir un sentit, les seves presències, en un altre univers i sistema de vida. Tot el que estava a la foscor, ara està sortint a la Llum, gràcies a aquests sers procedents de la Llar que en el seu moment accediren a ser partíceps de la Voluntat Superior en aquest apartat de l’univers.
També recomanaria el fet de deixar que segueixin el seu ritme, i que nosaltres, els germans de la Llar, vinguéssim en un nombre major, a donar una mà a aquest món que està despertant i començant a sentir en els seus interiors les seves veritable essències. Deixem que segueixin amb el seu procés donant-los tot el recolzament que puguin arribar a necessitar.

Sense més que afegir, confirmo la presència de l’Amor en aquest vida terrenal, il·luminant el camí i la direcció a seguir a tots aquells, sent cada vegada més, que estan obrint el seu cor per a sentir la seva procedència i  actuar en conseqüència, portant a terme allò que cada ànima ha vingut a fer.
El pronòstic es favorable, i encara que en aparença sigui un caos, els pilars establerts fins ara, estan sacsejant-se i aviat cauran per a crear-ne uns de nous amb la presència de la Llar inclosa dins de l’Ordre Diví.

Hi ha esperança perquè el Cel i la Terra siguin Un. 





dijous, 21 de febrer del 2019

Els temps que vivim



Cada  segle ens ha portat a uns esdeveniments que ens portaren fins el nostre present.
En cada segle ha hagut grans canvis i deferències entre les relacions humanes i la seva manera d’actuar.
Una retrospectiva de la nostra història ens porta a una resposta: els temps,, amb més o menys celeritat, estan canviant. Això ha portat a sers a despertar la seva consciència i a transmetre al món l’essència de l’existència, de la nostra vida. Molts senten en el seu interior aquestes divulgacions per part de sers connectats amb la saviesa universal i la Llar etèria, de la qual, tots procedim.
Degut a aquest Despertar, la Terra ha anat enlairant les seves vibracions, i aquestes han comportat una visió diferent i una manera d’actuar davant la vida diferent a com es feia temps enrere. El canvi és evident i una constatació del que representa els moments que estem vivint és haver passat de la força bruta al raonament, i d’aquí a l’obertura del cor per a poder viure des d’ell, des de la nostra essència.
El planeta, a la seva manera, està començant a somriure pels enlairaments energètics produïts en ell i en gran part de la humanitat. Tots ens estem unint i unificant: el planeta i els seus habitants.
Venim d’un temps d’ignorància i rebuig per part de l’entorn vers tots aquell que sentíeu la consciència en vosaltres, a trobar d’altres sers, que com vosaltres, també senten una nova vida a realitzar.
Degut al nostre canvi i a les aportacions de l’univers perquè així sigui, les energies ja no són les mateixes. Aquestes, en els nivells que es troben actualment ens permeten ja no obrir les portes de la nostra plena realització a la nostra vida, sinó que ens conviden a creuar els llindars de les mateixes degut a que se’ns facilita tot un potencial, ja innat en nosaltres, que depèn a partir d’ara, l’adonar-nos d’ell i el saber-lo aplicar.
Més enllà del coneixement que tinguem d’autoconeixement i el funcionament de la nostra vida i l’univers, ha arribat l’hora d’actualitzar-nos i d’arribar al JO SÓC que cadascú és. Fins ara, el ser s’ha anat formant assistint a tota una sèrie de cursos, tallers, trobades, xerrades i activitats relacionades amb el nostre ser, el nostre interior. Les seves aplicacions ha estat les que han anat predominant i  realitzant al llarg dels anys. Amb aquesta nova energia ha arribat l’hora de sintonitzar-nos amb ella i obrir-nos per a creuar el nou llindar que ens està esperant per a mostrar-nos i expressar allò pel que cadascú està vivint en aquesta vida.
Vivim temps de grans canvis. Aquests sempre han existit, però ara, ens trobem en els moments de donar un nou pas i no continuar amb els procediments apresos fins ara. Ja no hi ha prou amb el coneixement, el saber per haver-ho escoltat o llegit. Ha arribat l’hora de viure segons els temps que vivim per a anar pujant nous esglaons i sintonitzar, cadascú, amb el veritable sentit pel qual va encarnar en aquesta vida actual. L’aprés ja no té la prioritat tal com s’ha anat actuant fins el nostre present. Les possibilitats del nostre temps ens porta més enllà d’on fins ara hem arribat, i per a això, hem d’adaptar-nos a aquest enlairament energètic del planeta. Nous esglaons ens esperen en el nostre camí, però per a trobar-los hem de fer una revisió i alguna que altra modificació en relació al nostre coneixement i la nostra aplicació al llarg de la nostra vida. L’univers ens dóna una mà per a portar a terme la Voluntat Superior que hi ha en cadascú. No consisteix només en despertar la nostra espiritualitat, sinó que aquests passos donats sincronitzin amb el Sentit Superior pel qual dóna sentit a l’existència del nostre món i les nostres presències.
Tot el que s’havia de transmetre ja s’ha dit. A partir d’ara, llavors què?
Sabent tot el transmès ens ha portat al despertar i a començar a veure la vida diferent a com es veia anys, o segles enrere. Tot ens ha portat al nostre present, però el nostre procés evolutiu continua, i perquè així sigui, l’univers ens ofereix una visió més profunda i detallada de la nostra existència. Matisos que transmutaran la nostra vida. Si no tinguéssim al nostre abast aquestes noves pautes, l’evolució quedaria estancada amb el temps, i tot s’alentiria.
No  és aquesta la finalitat de l’univers per a nosaltres. A mesura que anem enlairant-nos, la Terra també s’enlaira. A mesura que anem mostrant cada vegada més la nostra essència des de la puresa, la senzillesa i la integritat, la nostra Divinitat pot anar manifestant-se cada vegada més aquí en aquest món d’una sola lluna.
Al nivell que hem arribat ha estat gràcies entre d’altres aspectes, al canvi energètic produït, sobre tot, amb el canvi de mil·lenni. Des de llavors els nivells d’alta vibració que hem anat rebent des del nostre sol i l’univers, ha permès que “l’humà” pugui anar-se alliberant de la seva terrenalitat per a donar pas a una “presència divina”, cada vegada amb més puresa i intensitat. Aquest és el procés de la nostra presència en aquest món, entre altres aspectes.
Les coses no sempre són el que semblen.
La vida no sempre és el que sembla
Més enllà de l’obtingut, viscut, après i obrat hi ha una nova vida que ens espera al donar els nous passos que ens permetrà enlairar el nostre nivell vibracional i pujar els esglaons de la Divinitat en nosaltres mateixos.
L’univers diguem que està esperant la nostra nova predisposició i vida perquè tot  ell s’enlairi conjuntament amb nosaltres. Nosaltres som part d’ell, i junts irradiarem i crearem un nou món, una nova humanitat i una nova manera de viure i d’interrelacionar-nos per a crear una Unicitat entre tots els habitants d’aquest planeta Terra. Per això, la nostra Llar ens recorda els nous passos a realitzar segons la nostra essència.
Ha arribat l’hora de donar el nou pas dins del nostre procés i aquest no té a veure amb el que hem aprés sinó amb la nostra predisposició i l’aplicació de l’aprés segons la Llar de la qual tots procedim. Una nova mà se’ns ofereix pera donar nous passos en el nostre procés evolutiu i  el de tota la humanitat i el planeta.
El Cel està preparant el camí per a arribar i establir-se aquí a la Terra.
Més enllà de l’humà es troba el diví.
Un petit canvi ens porta a una gran transformació a la nostra vida, obrint-nos les portes del nostre ple benestar.
Tot s’està accelerant en el nostre món com mai havia estat fins ara. Les noves energies ens permeten avançar entre els llindars de la nostra voluntat i predisposició per a mostrar al veritable ser que realment som.
Em sento emocionat i afortunat pel fet de poder viure aquests temps d’enlairament de les nostres consciències i del planeta emergint de mi els sentiments més àlgids i enlairats de la nostra essència.
Només el millor podeu esperar.
El Cel està trucant a les portes del nostre món per a unificar-se amb la Terra. Aquest Cel ets tu, arrecerat en el teu interior per a ser manifestat amb tot el seu resplendor. L’adaptació de viure amb la Nova Energia dels nostres temps ens permetrà, a tots aquells predisposats i oberts de cor, poder veure com la vostra vida es va adaptant cada vegada més, a la vostra veritable essència.

Que L’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.


dilluns, 18 de febrer del 2019

Trobada 2 i 3 de març a Múrcia

Aviat estaré amb tota la família de Múrcia i entornos, així com amb tots aquells que assistiu a les Jornades que es realitzaran els dies 2 i 3 de març a la població d'El Palmar (Múrcia). només recordar-vos que, aquells que pugueu arribar a sentir la vostra assistència en alguna de les trobades a realitzar, no demoreu les vostres iinscripcions per qüestions d'organització. Encantat estaré de poder estar novament amb tots vosaltres i poder-vos donar una abraçada personalment a cadascú. Benvinguts sereu. Allà ens veurem. Una abraçada. 


dijous, 14 de febrer del 2019

Paraules tendres mare/filla

Avui us deixo amb aquestes paraules tendres entre una nena i la seva mare. A tots, una abraçada.