A la meva vida

Els temps de la meva baixa estatura sent un nen, queden ja llunyans.

Tota una vida per a poder arribar a entendre-la i moure’m per ella segons el sentint de la meva presència en ella.

Sento un profund agraïment pel viscut i per tot el que la meva vida m’ha anat oferint a cada passa donada segons el meu present.

He rebut tant!, encara que no sempre aquest “tant” fos tal com m’hagués agradat a tenint present el meu parer en aquells temps.

He viscut moments d’entusiasme per tot el que succeïa a cada instant.

He sentit en el meu interior el fet de poder materialitzar el que volia en aquell precís instant i desitjava.

He estat en el cim del benestar material, coneixent també, les àrides èpoques de subsistència i mancança.

He pogut viure a prop del mar i en mig de la muntanya, així com en una gran capital, com en poblacions properes a ella.

La meva vida no ha estat estable, anant d’aquí cap a enllà, segons els esdeveniments que la meva existència em deparava.

Vaig arribar a pensar que jo no podia fer res per a sortir-me de les situacions que em trobava; a adonar-me amb els anys, que era jo qui les creava amb una finalitat superior.

Ara, en l’assossegament de la saviesa puc fullejar la meva vida i veure el procés que ha anat seguint fins el meu present. Torno a dir, que només agraïment puc sentir en mi per totes les situacions viscudes al llarg dels temps.

Vaig voler conèixer a Déu, i vaig arribar a trobar-me davant d’ell i sentir-lo en el meu interior.

Vaig voler viatjar, i la vida no em va deixar estar més de dos anys, com a molt, en un mateix lloc, fins que vaig arribar a estar en contacte amb el mar, durant dinou anys, que em va fer adonar-me de les meves emocions i aprendre amb ell, a plorar novament, després de temps practicant sense cap resultat. Al final les meves llàgrimes van aconseguir acaronar les meves galtes, contentes, fins a sentir l’exaltació conforme havia aconseguit activar els meus ulls perquè s’expressessin lliurement. Va ser un gran alliberament i un triomf alhora, al trobar aquesta porta on les meves emocions poguessin sortir i fer-me adonar que la presència de les meves llàgrimes tenien una finalitat superior i no només per a expressar el que estava reprimit.

Vaig aprendre a plorar, després de molts anys no fent-ho. Va ser amb la pràctica que vaig aconseguí obrir la porta bloquejada de les meves emocions. Ara, amb el plor en el meu interior, ara puc dir que és part del nostre potencial com a humans en fase de divinitat que tots som. Més enllà de lo estàndard es troba el veritable sentit de tota presència que en nosaltres hi ha.

Sento un profund agraïment per tot el viscut, perquè els passos donats, i el sentit a cada situació de la meva vida, la majoria d’elles no volgudes, ara puc veure’m reflectit en el firmament reconeixent la meva essència i la meva presència en aquest món experimental que em trobo. 

Vaig aprendre a alliberar la densitat que havia en mi.

Vaig aprendre a estimar incondicionalment, perquè l’amor que s’aplica en el món on vaig néixer no es correspon amb l’amor espiritual que és el que sentia en el meu interior. Ara puc estimar segons sento, d’una manera pura i incondicional. Vaig aprendre a estimar des del meu cor.

Al llarg del meu procés de passar de la inconsciència, això pensava jo, a la consciència, em va portar, no tan sols a aprendre a plorar, sinó també a obrir el meu cor. Quin allegeurament! Quina sensació de llibertat sentida en el meu ser! Vaig haver de canviar la meva visió de la vida i adonar-me que jo podia responsabilitzar-me d’ella. Al final així va ser, sentint la plenitud del meu interior, amb tota la seva obertura i irradiant l’energia de la meva essència d’una manera lliure i plena. Quanta majestuositat quan ens obrim del tot i ens apropem al nostre món, sabent qui ets!

Tot el viscut, cada passa donada, cada experiència i suposades adversitats i denominats reptes, van alleugerar el meu camí, amb la meva predisposició de l’aprenentatge que allò que viviu us aporti. Cada presa de consciència, és a dir, cada aprenentatge integrat, us farà alliberar del pes que porteu des de la vostra infantesa i d’altres temps encarnats, que us permetran avançar en el vostre procés vers aquell qui en veritat sou.

Em trobo en uns moments de la meva vida, on m’esperen grans canvis. Estic preparat per a ells i disposat a endinsar-me en ells. Sento com la meva creativitat i el meu amor volen expandir-se per a arribar més enllà d’on ara sóc. La meva il·lusió és gran, amb una gran alegria en tot el meu ser, disposat a creuar aquestes portes que el procés de la humanitat i la meva estimada Terra ens deparen.

Sóc part de cadascú de vosaltres, i tots porteu part de mi en el vostre interior. Sento la força i la fermesa de la Unicitat amb la Llar de la qual tots procedim.

Amb els anys vaig anar obrint portes, i cadascuna que aconseguia obrir i creuar-la sentia com m’enlairava i anava, en un principi percebent, i després amb el temps, adonant-me, el fet de sentir i veient el paradís del qual tots procedim. No estem sols i els nostres germans de la Llum estan aquí, en el nostre pla dimensional per a donar-nos una mà en els moments que convinguin per a poder pujar nous esglaons vers la nostra plena manifestació.

La Divinitat Superior, així com diferents comunicacions amb la Germanor Celestial m’han fet veure i saber el nou procés que a la meva presència li depara.

Aquí em trobo per a iniciar una nova vida més en acord a com és la meva vibració. M’alegra que tot tingui els seus fruits quan actuem i vivim des del cor. L’amor ens acompanya al llarg del nostre camí. No hi ha de millors ni de pitjors. Només existeix l’adequat segons cadascú. Així ho vaig aprendre al llarg del meu procés, com d’altres aspectes relacionats amb la nostra existència i el viure el dia a dia en aquest pla terrenal.

Us estimo.

El meu cor us acull a cadascú de vosaltres. Em sento part de tots i del Tot. No estem aïllats ni sols, només distanciats i tancats en nosaltres mateixos. Quan aprenem a obrir-nos, llavors és quan la vida comença a canviar segons les pautes del nostre veritable ser, de la nostra essència. Quan l’amor fa presència a la vida d’un, és quan aquesta comença a tenir sentit, rebent només el millor per a un mateix.

El meu amor està en cadascú de vosaltres i els meus passos acceptant el meu present i disposat a crear una nova vida després de tota una preparació i obertura de tot el meu ser. Vaig aprendre a sentir, i sentint, em vaig apropar a la meva naturalesa i a la veritat de tot el que ens succeeix. Vaig aprendre a saber de mi, i desitjo que cada ànima, cada cor pugui obrir-se per a poder sentir la majestuositat d’on procedim i el gran ser que som més enllà del terrenal.

Dono gràcies per tot, per tots i per mi.

Com deia la cançó d’Armando Manzanero “Contigo aprendí”:

“Contigo aprendí

que tu presencia no la cambio por ninguna  (estimada vida)

……

Que puedo irme mañana mismo de este mundo

las cosas buenas ya contigo las viví

y contigo aprendí    (estimada vida)

que yo nací el día en que te conocí”    (estimada Divinitat)

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.  

Les nostres creences

Un dels moments clau de la consciència és el donar-se compte que el que denominem creences són una prolongació de com veu la vida el nostre entorn.

Cadascú es troba en un hàbitat, en una família concreta i en una població on predomina una cultura, unes tradicions, una religió i una manera de fer segons el lloc on ens trobem.

La nostra vida actual va ser construïda amb unes pautes mentals adquirides de la nostra família, escola i entorn en general. Els nens no sempre fan el que els seus pares o entorn els diuen, sinó el que veuen que els adults que els envolten fan. No sempre fan cas de les paraules rebudes, sinó del que senten dels seus sers més propers i el que fan.

En aquests nens, sovint, es crea una contradicció en el seu interior, conforme el que senten no és el que escolten i veuen dels adults.

El món interior de cada nen fa que no sempre sigui correspost amb el que s’esdevé en el seu exterior. Interior i exterior són mons paral·lels. Un es bassa en el que sentim en el nostre cor, i l’altre en els dogmes i maneres de comportament per a no destacar davant els altres. Ment i cor.

El nostre exterior ens va inculcant unes pautes mentals, que la majoria de les vegades, de petits, les acceptem com a pròpies.

Aquestes pautes fan que anul·lem les nostres, per a voler integrar-nos en el nostre entorn no volem sentir-nos sols. Ens sentim diferents, però accedim al que els nostres pares, família, escola, tradicions i religió establerta ens mostren com la manera de ser, suposadament, correcta i adequada. Llavors, només ens queda dir: i tot allò que sentíem en el nostre interior, on ha anat a parar? On es troba el nostre sentir i tot allò que ens feia diferents en relació al nostre entorn quan érem petits?

Quan aprenem a comportar-nos segons l’establert externament, llavors, és quan hem començat a anul·lar-nos i deixar que l’exterior predomini en el nostre interior. Això ens crea un dolor emocional que aprenem a viure amb ell.

Ja de petits accedim a ser coms ens van dir. Ens vàrem fer nostre les pautes inculcades, i ara creiem que aquestes pautes, aquest dogma, som nosaltres.

Tot té un límit.

A algú se li va preguntà: i tu qui ets? La seva resposta va ser llarga, enumerant tots els símptomes que al llarg dels anys ha anat mostrant segons els patrons externs: sóc una persona nerviosa, perfeccionista, lluitadora, que es preocupa dels seus fill, que li agrada divertir-se, com a tots, i que m’agrada ser detallista amb els altres. Segur que aquest ets tu? Llavors és quan se li diu: Jo no t’he preguntat cóm actues segons t’han fet, sinó, qui ets tu en veritat?

A continuació apareix el silenci perquè no sempre saben què dir.

Ens identifiquem tant en com ens han fet, que confonem la honestedat íntegra amb l’obediència vers l’inculcat. Nosaltres no som segons l’acceptat des de l’exterior, sinó que nosaltres som segons el nostre interior innat.

On és la integritat de la nostra essència innata? Aquest és el procés que cadascú ha de seguir per a arribar a connectar amb ell mateix.

No som els altres. Som nosaltres mateixos.

No som segons l’exterior, sinó segons el que sentim.

No som l’acceptat per obediència, sinó la manifestació del sentit en el nostre cor.

La ment ha anat acumulant tantes pautes possibles fins a activar la nostra inquietud. Els dubtes apareixen. Les pors floreixen, i la nostra ment continua mostrant-nos una i una altra vegada aquell qui no som per a permetre que l’exterior sigui part de nosaltres i ens convertim en un apèndix dels altres.

Totes les creences obtingudes segons el rebut o deduït sobre l’inculcat no són part de nosaltres, perquè nosaltres no som el contingut de la nostra ment, sinó el sentit des del nostre cor.

Els temps que vivim estan activant la consciència del ser encarnat per a començar a adonar-se de la veritat de la seva vida. Les consciències s’activen per a iniciar un procés de desprendre’ns de l’humà per a apropar-nos cada vegada més, al veritable ser que som: el ser diví, la nostra Divinitat.

Aquell qui som no té creences, només sent allò que el seu cor li xiuxiueja i l’indica. El veritable ser que sempre ha habitat en el nostre interior, dins de la nostra matèria, continua existint, però recollit en el més profund de les nostres entranyes, envoltat d’espessa boira i foscor degut al que en el seu moment vàrem decidir acceptar com a nostre per no voler defraudar o enfadar als sers més volguts. Ens vàrem tallar les ales, però continuem avançant amb unes de noves, més fortes i grans, esperant poder-se estendre per a emprendre el vol esperat de la nostra vida. Aquell nen o nena que va decidir no ser ell/a perquè al imposició des de l’exterior era molt dura i rígida, ara, en mig d’una vida a mitges, comença a tenir flashos conforme el viscut fins ara no és exactament allò que un sentia des del seu interior.

Les creences no ens pertanyen, sí el que sentim. Quan decidim ignorar el que el nostre món interior ens transmet, llavors, només podem esperar l’amargor i el dolor de la vida.

S’entén, llavors, el per què de les malalties mentals i físiques? Tot és emocional que ens porta a una manifestació segons la integritat amb nosaltres mateixos. Nosaltres triem el camí vers el nostre veritable ser.

Ha arribat l’hora de deixar l’exterior per a endinsar-nos en el nostre interior i començar a prendre contacte i consciència d’aquell qui en veritat som.

No som creences, perquè aquestes pertany a la ment bloquejada per uns pensaments limitadores, donant pas a la infravaloració, als sentiments de culpa. A una sensació de victimisme i a l’anul·lació del nostre ser al no mostrar-nos tal com sentim.  

No hi ha creences pel ser conscient, només sensacions i Fe de tot el que sent en relació als passos a donar a cada instant. No pensem. SENTIM!!! Aquesta és la nostra brúixola vers el nostre camí de la plena ascensió, portant a terme allò que hem vingut a fer. No tingueu por de ser vosaltres.

És l’hora de mostrar al “nen/a” que portem a dins i a la nostra part Femenina, que sempre dóna de la mà a aquest ser que emocionalment no ha crescut i es troba dins de cadascú per a poder-lo enlairar. Poder expressar-nos i manifestar-nos segons sentim i som, permetrà evolucionar emocionalment i poder contactar amb la nostra veritable essència: l’AMOR.

Som Déu, i qui som, transmuta l’entorn i no s’influencia d’ell.

Som Déu, i per tant, la nostra naturalesa Divina ens permet realitzar la nostra vida amb tota la nostra plenitud, majestuositat, salut i prosperitat a tots els nivells.

Ara les nostres ales estan començant a voler estendre’s i poder-se moure per a iniciar el procés per a donar el gran salt a la nostra vida que ens permetrà planejar i voler cap el més alt de lo mundà i poder contactar amb la nostra veritable Llar.

Les ales es mouen i t’estan suggerint que escoltis el teu cor per a poder volar, i des de les altures poder sentir, percebre i obrar davant la vida actual segons la teva veritable essència crística, innata i prístina.

Respecteu als nens. Deixeu que les seves paraules arribin a les vostres oïdes, perquè porten missatges d’allà d’on tots procedim. Deixeu que la seva mestria arribi al vostre interior. Permeteu que siguin ells perquè les seves presències no us pertanyen. Tot va ser un acord entre vosaltres per a poder enlairar, junts, la vostra ànima vers el recordar de qui sou en mig de la matèria, la densitat i lo mundà. Les vostres ales us enlairaran per a anar més enllà de la forma i poder tenir una visió clara del dons del viscut i el camí a seguir per a cadascú. 

Estimeu als nens! Estimeu-vos!, perquè el vostre amor us alliberarà i sentireu aquell qui sou: Divinitat!

No hi ha creences a la Llar d’on procedim, només AMOR.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.

Diada de Sant Jordi

 

Degut a la diada de Sant Jordi, us anuncio que aquest diumenge, dia 23,  estaré a Barcelona, a la vostra disposició, signant el meu darrer llibre editat:“LA LUZ DE UN ALMA ATRAPADA“, basat en la meva experiència sobre el tema de l’alzheimer. Tot un camí d’aprenentatge.

 Estaré en una de les carpas del Passeig de Sant Joan nº 28 a l’alçada del c/ Ausias March, de 10h a 15h.  Aquells que us apropeu per l’estand, tindreu la possibilitat d’adquirir, també, un exemplar del mateix, si així ho sentiu.  

A tots, una abraçada. 

Entrant a l'estat interior

Sento una immensa sensació d’expansió dins meu, tota enlluernada, amb una gran serenor, pau, amor i una claredat conforme el que sento és la meva Divinitat manifestant-se en mi, és a dir, que jo estic sentint aquell qui Jo Sóc.

És un estat de sentir-te unit a tot, amb un gran sentiment de familiaritat celestial, més enllà de la mundana. És sentir-te enlairat, com percebent tot tal com és, no com ens pensem que és.

Aquesta sensació constant en mi, vagi on vagi, estigui on estigui, fa que aquell qui sóc pugui sentir-se lliure en mi, en aquest cos que habito i alimento.

És tan gran poder sentir la Divinitat en un mateix!!! (L’emoció al dir-ho em venen ganes de plorar, de poder fer-ho des de l’amor).

He aconseguit obrir les portes d’aquell qui era, i ara aquestes, resten obertes per tota la meva vida actual.

Ahir, anant pel carrer per comprar una cosa que necessitava, vaig sentir des de la Llar que em deia:

-         Sent!

Ho vaig fer, posant més la meva consciència en el que sentia en aquells moments. Vaig expressar en veu alta el que sentia, i a continuació se’m diu:

-         Això que sents és Déu en tu manifestant-se.

Nosaltres som molt més del que ens pensem que som, fins i tot, ja havent començat a despertar la nostra consciència.

Aquesta va en augment, arribant el dia que notes, després d’anys fent un aprenentatge d’autoconeixement, que et trobes amb qui ets. A partir d’aquí continues fent el teu treball, però aquest cop amb més fermesa sabent el què vols i el que no vols.

Cert que vivim en un món de matèria, i a vegades, aquest entorn terrenal, fa que ens trobem amb situacions que haguem d’anar al nostre interior degut que el que sentim no coincideix amb el que vivim i escoltem des del nostre exterior. Això fa que ens convertim en sers fidels a la nostra essència. Què vol dir exactament? Que pot donar la sensació que ens distanciem de tot allò que no concordi amb el que sentim dins nostre. Comencem a rebutjar i alliberar de nosaltres tot allò que no sentim empatia segons el nostre cor ens diu. Aquest cada vegada ens parla més alt, i degut al nostre afany de voler arribar a nosaltres mateixos per a mostrar la Divinitat que som, ens centrem exclusivament en allò que el nostre cor ens xiuxiueja, sent a vegades, d’una manera molt clara, alta i reiterativa.

Amb els anys, aprenem a viure des del cor, fent només allò que sentim que hem de fer a cada instant. Deixem de programar perquè si. Alliberem de nosaltres tota expressió procedent de les pors i el nostre passat. Seguim el camí de la honestedat i la integritat. Avancem cada vegada més, amb el cap ben alt, les mans calents, el cor ben obert i amb una irradiació d’alta vibració de les nostres energies. Comencem a adonar-nos que anem canviant les energies dels llocs per allà on passem. Ambients inestables o situacions desestructurades, el fet d’estar allà de tant en tant, o sovint, veiem com la inestabilitat dóna pas a l’harmonia i l’equilibri. El benestar apareix.

Nosaltres som la Font que aquest món necessita per a alimentar-se i seguir el seu procés d’Ascensió. Nosaltres som la Font per a tots aquells sedents i famolencs de vida i amor. Tots estem relacionats i ens necessitem els uns als altres. No és perquè si, el fet de viure on vivim, d’estar en el lloc on ens trobem i haver conegut a les persones que hem conegut.

Sent aquell qui ets i deixa que tot sigui. Llavors, com una fulla en mig de les aigües d’un rierol, seràs portat vers la consecució del sentit pel qual vas néixer.

Tu ets Divinitat, i aquesta part de més enlairada de tu està esperant el moment que t’adonis d’ella i la integris en tu. Quan obres la teva vida i el teu interior perquè Déu es manifesti a través teu, llavors, la teva vida anirà canviant, sentint diferent i veient i percebent el contingut de tot fons arrecerat en la forma.

Llavors sentiràs la plenitud en tu i l’Amor creant vida allà on siguis.

Així és. SEMPRE. 

Amb David novament

Després d’un temps de no compartir les trobades amb David, a continuació, sempre amb el seu consentiment, us presento uns moments de la nostra trobada tinguda fa poc.

Tota vostra, sent un plaer poder escoltar les seves paraules

-         Hola David! M’alegro poder estar novament amb tu després d’un temps, degut als moments que vivim dins del nostre procés individual, i poder transmetre a tots aquells que puguin llegir la nostra trobada, les teves paraules.

-         Els períodes de grans canvis, com són els que vivim, comporten una intensificació de la teva predisposició per a anar al teu interior. (Pausa). Són moments per a no desconnectar-nos  del que sentim. El nostre interior ens parla i necessitem temps per a escoltar el nostre cor – comença dient.

-         T’entenc i sé el que vols dir – li responc – perquè la nostra consciència ja no ens deixa “deixar-lo per després”, sinó que fa que ens posem ara a centrar-nos en el que sentim. Per cert, què diries del que es transmet actualment sobre l’espiritualitat?

-         L’espiritualitat comença a estar integrada en cadascú. Ja no es centra, en el que podeu arribar a llegir o veure en els medis socials, sinó que les portes que ara estan obertes per a ser creuades, són les de la responsabilitat i la consciència. Es qüestió, de cadascú, de percebre cada vegada més la seva essència. (Pausa). Les ànimes estan més predisposades a entendre el que es port arribar a transmetre. El cor va prenent el seu lloc, i va convertint-se en la guia dels nostres passos. Per altre cantó, sento com les meves paraules han de reposar un temps perquè és cadascú qui ha d’entrar en contacte amb la seva essència. És anant al seu interior como començarà a conèixer el camí a seguir. Cadascú ha de responsabilitzar-se del seu procés, i deixar de dependre del seu entorn.

-         ...

-         El que s’havia de transmetre ja s’ha dit. No hi ha res de nou, en aquests moments, per a ser anunciat en el nostre món. És el propi ser que ha d’anar al seu interior i connectar amb qui és per a rebre tot allò que li ajudarà a portar a terme el que ha vingut a fer en aquesta vida. Seran aspectes molt concrets, dirigits a cadascú. Els grans missatges que havien d’impulsar el gran despertar ja han estat transmesos. No espereu res de nou perquè és i serà cadascú qui anirà, a partir d’aquests temps, rebent per a ell mateix.

-         I els cursos, tallers i seminaris? – li pregunto.

-         Gran part d’ells ja no tenen la seva utilitat en els temps que vivim. S’ha d’ajudar al ser en tot el seu resplendor, amb tota la seva integritat perquè aprengui a anar al seu interior i començar a recordar i reconèixer-se per ell mateix. Tot el que pugui arribar a organitzar-se hauria d’anar encaminat a sentir l’interior cadascú i aprendre a connectar amb aquell qui en veritat és. Això els portarà a un aprenentatge i a una consciència que anirà en augment cada vegada més. Serà ell mateix qui començarà a adonar-se qui és i a fer els canvis necessaris per a arribar a manifestar la divinitat de la seva existència. (Pausa). Les trobades que es facin haurien de ser miralls pels propis assistents. El mental ja no té el sentit que bastants anys enrere podia arribar a tenir. Ara és el cor qui ha de guiar-nos en aquesta vida.

-         ...

-         Molts dels que transmeten coneixements denominats espirituals, encara continuen amb aspectes relacionats amb el que es coneix com la vella energia. No s’acaba de deixar anar el que va ser, per a donar pas al que és. Aquell que tingui el seu cor obert, discernirà el que pertany a aquesta energia actual o a la ja obsoleta. Estem en el temps de manifestar i transmetre la puresa.

-         Tenint present el que acabes de dir, gran part dels cursos anunciats que poden veure’s per internet o els centres propers al teu domicili, d’alguna manera, van reafirmant un passat que hauria d’alliberar-se.

-         El que vull dir és que s’hauria anar a l’essència i no a una dependència de fets, objectes, rituals o creences que encara són presents, bé amb paraula o amb fets. Cadascú presenta el que creu que ha de transmetre, per a poder ajudar als altres. Ara bé, que sigui el cor de cadascú qui decideixi si assistir o no a aquestes trobades.

-         Tu, segons la teva manera de viure, pel que veig i sento de tu, és que mostres la puresa dels temps que vivim, de l’energia crística que es troba actuant i activant a les ànimes disposades a donar aquest pas d’integrar la nova energia en un mateix – li comento.

-         Sento en el més profund del meu ser que viure en la puresa enlaira la teva ànima i et permet realitzar allò que has vingut a fer en aquest món. Això et fa sentir l’amor que cadascú és. Sento en el meu interior que quan més purs siguem, més enlairarem aquest planeta amb tot el que això comporta.

-         Valores molt la puresa – dic.

-         Quan no estem sent nosaltres, estem permetent que la vida, com es diu, pugui amb tu. Estic parlant de la vida encarnada basant-se en unes lleis terrenals. (Pausa). El ser humà ja no és el mateix. Se li ha activat la seva capacitat de decidir, la seva voluntat perquè decideixi quina vida vol portar. Ara es pot. La felicitat, l’amor i l’alegria són un reflex de la integritat d’un mateix. Som sers purs, plens d’amor i de llum. Quan manifestem les nostres capacitats espirituals, estem mostrant-nos aquell qui som, i cada vegada més.

-         Què és per a tu la puresa?

-         La manifestació de la divinitat que cadascú és. És la teva essència, la de cadascú, manifestant-se amb tota la seva plenitud. És mostrar l’univers aquí a la Terra a través teu. Quan algú es mostra tal qual és, llavors, tot és claredat, benestar i amor sentit en el seu estat més pur i incondicional. Quan així és, la divinitat que hi ha en tu es manifesta amb tot el seu resplendor. La puresa és la manifestació d’un mateix en el seu estat prístina celestial. 

-         Llavors, no hi ha malentesos, ni tristeses, ni dolors i d’altres manifestacions que un pot arribar a tenir que li crea malestar – intervinc dient.  

-         Quan se sent l’amor en un mateix, el que pot arribar a viure està en consonància amb el que sent. L’Amor ens allibera, ens enlaira i ens protegeix, cóm podem patir si estem sent abraçats per la nostra essència? Estimeu-vos i deixeu que aquell qui sou es manifesti en vosaltres!

-         Llavors, pel que estàs comentant, escoltant el nostre cor evitarem el que no hem de viure – afegeixo.

-         Encara que un no evitarà el que la seva ànima necessiti – afegeix David.

-         Recordant, segons el que has dit abans, ens estàs recomanant que abans d’assistir a un grup o curs, abans s’hauria de consultar amb el nostre cor.

-         Cert. Ell ens portarà vers el nostre aliment interior.

Es produeix una pausa i a continuació li pregunto:

-         Vols dir unes darreres paraules en aquesta trobada d’avui?

-         No s’ha d’ensenyar a posar remei al que està espatllat i distorsionat, així com prevenir el que pugui arribar a crear dolor. Això és centrar-se en les limitacions i incapacitat de l’ànima encarnada. El que la nova energia ens transmet, és el fet d’ensenyar a ser un mateix, a conèixer-se i saber del potencial, per a dir-ho d’alguna manera, que a cadascú hi ha. Quan es posa en pràctica aquest potencial, el passat i les arrels que han creat el malestar, arriben a desaparèixer. Quan ens sanem en el present, sanem el nostre passat. No hem de centrar-nos en les possibles alternatives per quan ens caiguem, sinó en transmetre que no tenim perquè caure, i si ho fem, ens podem aixecar sense cap parafernàlia  externa a la nostra essència. Nosaltres sols podem.

-         ...

-         (Pausa). Estimeu-vos i obriu el vostre cor perquè allò que heu de divisar en el vostre camí, es troba en el vostre interior. El vostre exterior és un reflex del que sentiu i cóm us trobeu interiorment. Accepteu el que viviu, veieu el fons de la seva forma, perquè allò que ens ha d’alimentar, sovint es troba en un embolcall que ens confon. El vostre cor us dirà del veritable aliment que hem d’ingerir, tant per la nostra ànima com pel nostre cos. Estimeu-vos i no temeu, perquè aquell qui sou està trucant a la vostra porta per a manifestar-se d’una manera plena i lliurement.

-         Gràcies David per permetre, novament, que aquesta trobada pugui ser transmesa a tots aquells que arribin a llegir-la. Gràcies. una abraçada.

-         Una altra per a tu, Jordi – acaba dient.

Murcia 2017

A toda la família de Múrcia i entorns em complau anunciar-vos que els propers 16, 17 i 18 de juny estaré amb tots vosaltres realitzant una sèrie de trobades, després de la meva última estada de fa dos anys,  on dins meu encara porto els  records amb vosaltres y el vostre amor d'aquells moments. Avui us presento el programa dels tres días del mes de juny.

Les places són limitades, per tant, procureu no demorar les vostres inscripcions si sentiu o us atrau alguna de les propostes que es farán.

A tots, una abraçada.

Estància a Mallorca

Per a tota la família de les illes Balears i aquells que vulgueu viure uns dies de descans i interiorització, avançant en el vostre procés individual, us presento les jornades que es realitzaran el proper mes d'abril a Mallorca, a prop de Manacor. A tots, una abraçada.

Pertanyem a una Voluntat Superior

A tots, una abraçada

L'hora anunciada

Aquell matí els ocells voleiaven amb els seus cants i melodies travessant el sender una i una altra vegada, anunciant que l’hora havia arribat.

Es veia a un deixeble allunyar-se del seu mestre, allunyant-se pel camí beneït que un dia el va portar a trobar-se amb qui seria el seu tutor durant bastant de temps. Havia arribat la seva hora, encara que el seu mentor sempre estaria amb ell, degut a les ensenyances rebudes i tota la instrucció transmesa, ara integrada en ell. Aquests records sempre els portaria dins d’ell.

Sabia que era el moment que tant de temps enrere se li havia anunciat, tant en les meditacions com en els somnis.

Les seves passes l’allunyaven d’on havia estat aprenent la saviesa que cada individu porta en el seu si per a poder-la manifestar en el moment que la seva consciència despertés. La seva ja ho havia fet, per tant, sabia que no tenia sentit continuar la seva estància amb aquell qui el va portar de la mà i li va ensenyar a conèixer-se i a estimar-se.

El nostre jove, sentia la satisfacció de tots aquests anys i l’agraïment de poder haver estat en un lloc com el ell va estar. Ara deixà enrere el seu aprenentatge a través d’altres sers encarnats per a endinsar-se a un aprenentatge més profund i intens, com era el de mostrar la seva mestria en aquest món on es trobava. El seu cor estava disposat a guiar-li vers el que la seva ànima va acordà moments previs a la seva encarnació.

Aquell ser va desaparèixer entre els matolls de la muntanya on era, deixant enrere una etapa on tot va tenir el seu sentit, i disposat a viure una de nova segons el seu cor. Havia arribat el moment.

Els seus peus el portaven vers el desconegut però familiar alhora. Sentia una gran il·lusió i emoció dins d’ell, així com la seguretat en el seu interior conforme tot aniria bé. La seva Fe era fema i absoluta.

Sentia tant les ganes de viure, que va decidir començar a enlairar el seu vol per ell mateix! Només l’experiència de viure per tu mateix allò que sents en el teu interior et permetrà aconseguir la saviesa existencial. Poder enlairar-te per sobre de tota terrenalitat i tota creença mundana et portarà a un vol sagrat vers la realització del que cadascú ha vingut a fer. La seva missió es trobava en cadascuna de les seves cèl·lules, activades per a indicar-li la direcció i el camí a seguir a partir d’aquest moments.

Tot coincidia amb els temps de canvi que el nostre estimat planeta està vivint en la seva escorça i el seu interior. Els moviments produïts són una recol·locació de tota existència en aquest pla dimensional que la vida es trobava. Just en aquests moments de la història de l’humà, el nostre deixeble, ara en aprenentatge de la seva mestria, s’endinsava en la seva nova etapa de realització i manifestació segons el que havia vingut a fer.

Al llarg d’aquest món, molts eren, a l’igual que el nostre jove els que deixaven el seu passat per a mostrar la seva essència en el lloc on es trobaven. Grans desplaçaments s’haurien de produir per a col·locar a cadascú al seu lloc, però tot es facilitaria per a conjuntar les voluntats segons la gran Voluntat Superior.

Fonts, com aliment per l’ànima, i llums per a il·luminar el camí d’aquestes ànimes van anar arribant en els llocs designats per a cadascú i adequats perquè tota ànima disposada per a arribar a ella i reconèixer la seva essència, pogués recordar qui era i poder activar la consciència ancestral que l’empenyien a seguir el procés de l’ascensió.

El nostre jove sentia intensament la seva essència en el seu interior, com si fos l’univers en expansió. Sentia aquesta expansió dilatant-se dins d’ell, com si fos part de l’univers en aquest pla terrenal.

Sentia l’amor en el seu estat més pur i incondicional, així com la compassió i la pau a nivell no terrenals. Havia arribat a un nivell de mestria concret que el va fer prendre la decisió que havia arribat l’hora de transmetre i compartir tot el rebut, sense aferraments i amb una gran agraïment per haver pogut rebre i integrar tota l’energia dels nous temps en la seva matèria, activant cadascuna de les capes del seu ADN.

Aquest nou mestre avançava vers el resplendor de la seva plena manifestació. Fins ara pocs sabien d’ell, però havia arribar la seva hora de mostrar-se al món que va ser enviat i pogués portar a terme la plena manifestació de la seva Divinitat.

Amb humilitat, serenitat i una gran pau en el seu interior, aquesta ànima va deixar la dependència de la seva instrucció per a endinsar-se en l’obtenció dels coneixements de la nova energia per sí mateix, i l’aplicació i divulgació d’ella pel major bé de tots els habitants d’aquest planeta.

El món celestial l’acompanyava. No estava sol.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Paraules d'Àliga Blanca

Per a tots aquells que sentiu el moviment en el vostre interior dels temps que vivim. Moltes vegades és d'agraïr que algú ens recordi amb la seva claredat, el nostre valuós i sagrat present. Aquest ens portarà, novament, al benestar per a poder sentir la nostra veritable essència i l'harmonia en la nostra existencia actual.
Aquí us deixo amb aquestes paraules del nostre estimat Àliga Blanca, recordant-nos que hem posat l'atenció, potser, en la dirección no adequada.
A tots, una abraçada. No estem sols.

Quan vivim el present

No us oblideu de viure el present. Ell us portarà a vosaltres.

Sabreu de mí, sentint-me

Sentir ens obrirà les portes de l'autoconeixement. Per a recordar qui som, anem al nostre interior i escoltem el nostre cor, per a poder sentir la nostra veritable essència amb tota la seva saviesa disposada per a nosaltres. Aquí us deixo amb aquestes paraules rebudes de la Divinitat Superior.

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Trobades pel mes de març

A continuació us presento les propostes de cara el proper mes de març:

La individualitat, fruit del Tot.

El nostre mon està sembrat d’ànimes que ens indiquen el camí a seguir pel major bé de tots els que l’habitem.

Són sers de petita estatura però d’una gran puresa, amor i consciència disposada a ser expressada per a tots aquells que estiguin preparats i oberts de cor. Són un exemple pels de “major estatura”, degut que en el seu moment, els “més alts”, es van allunyar de la Font de la seva essència.

Avui vull dir-vos unes paraules sobre els nens i la seva presència a les nostres vides.

Cada vegada hi ha més nens que necessiten ajuda psicològica degut a la seva desmotivació, inquietud i manca de concentració en tot allò que està establert i es vol inculcar com a coneixement pel demà. ¿Coneixement? ¿Demà?

Els adults i l’escola estan vessant una energia a aquestes ànimes pures perquè integrin un alineament amb la societat i tots els altres segons el que ja està establert. Ell, els nens, senten en el seu interior que tot allò que reben, o en gran part, no es correspon amb el que senten. Cert és que necessiten un saber conviure i viure dins d’una energia que no es correspon a la seva. Aquesta obsessió social per a fer que aquestes ànimes deixin de ser elles per a formar part del seu entorn, fa, i cada vegada més a mesura que van passant els anys, que aquests nous sers, que fa poc van venir de la Llar d’on tots procedim, es rebel·lin moltes vegades, sense voler ofendre, però reacciones al que no és natural segons l’essència que cadascú és. 

La seva actitud comença a canviar. Estimen als seus pares i volen obeir-los, però cada vegada s’atreveixen més a ser ells mateixos. Són purs, d’un gran sentit comú. Si alguna cosa no els hi agrada, ho deixen, i fins i tot, expressen el seu desacord. Si alguna cosa no té a veure amb el que senten, deixen de posar atenció, deixant que els altres segueixin el seu procés, però ells estan amb la seva honestedat manifestada i volent a la seva vida el millor per a activar tot el que senten i poder manifestar-se tal com són.

Malgrat de tots els avanços produïts a nivell espiritual, en les ànimes que habiten aquest planeta, l’energia no sempre es correspon amb el que aquests sers de petita alçada, però de gran cor, amor i consciència, senten i vibren. Això fa que la seva actitud davant la vida sigui amb aquests símptomes que puguin requerir una intervenció psicològica o terapèutica, degut que el seu entorn, potser no sigui el més adequat per a estar amb pau i harmonia. Amb això vull dir que en el si d’una família pot haver una gran disharmonia o impotència per part dels pares, o de algun dels dos, que no sàpiguen com solucionar l’estat i la situació del seu fill o filla.

En un ambient molt terrenal, on les possessions i la sobrevaloració de la matèria com aspecte primordial a la vida, fa que els valors interiors de cadascú es deleguin a un segon terme. Això fa que els pares transmetin als seus fills una actitud, unes paraules i una “no dedicació adequada” als seus fills. Els poden estimar, però a vegades se senten impotents per a fer que pugui ser un fill o filla “normal”.

Tota anomalia individual és fruit del Tot. Amb aquest Tot em refereixo a l’entorn del nen. Aquest reacciona segons veu, sent i observa.

Quan a casa seva no rep l’energia de pau, tranquil·litat, comprensió. Sentir-se estimat i atès, llavors pot reaccionar de la manera que ho fan per reclamar l’atenció, la comprensió o l’amor que pot arribar a necessitar. No hi ha res perquè si. No hi ha nens dolents. Tot té a veure amb el seu entorn, amb el que ell rep i percep en ell.

Actualment hi ha més psicòlegs que tracten la simptomatologia que els nens mostren, tant a l’escola com a les seves cases. Nens hiperactius, amb una gran manca d’atenció i concentració. Sembla que aquestes ànimes siguin problemàtiques als ulls dels pares, mestres i la societat. Realment és així? Segur?

No hi ha cap símptoma que algú pugui arribar a mostrar que no estigui relacionat amb el seu entorn o part d’ell.

El símptoma individual té a veure amb la simptomatologia del Tot. No podem aïllar el que un viu i mostra com alguna cosa aliena a tots. Tots estem relacionats i units per a un mateix fi: arribar a nosaltres mateixos i recordar aquell qui som. Om podem recordar si el nostre entorn està a anys llum del que sentim interiorment? Un adult conscient pot fer front a aquesta situació, però un nen, l’únic que pot fer és actuar amb naturalitat segons sent i desinteressar-se de tot allò que no es correspon amb el que ell sent en el seu interior. Aquest és un pas que porta a un distanciament entre la manera d’actuar dels adults del seu entorn amb ell o ella. es tanca en si, mirant de fer el que ell sent.

L’etiquetat com a problemàtic o no sociable en un nen, només és el reflex del que es viu en el seu entorn. La seva família és peça fonamental en el benestar d’aquestes ànimes pures. La majoria no sap reaccionar amb agressivitat, només si se li van tallant les ales una i una altra vegada, al final, com a darrer recurs, pot mostrar una actitud de cridar l’atenció.

No hi ha nens problemàtics, sinó un entorn malalt, una societat malalta i no conscient que encara intenta imposar unes pautes obsoletes segons els temps qeu vivim, segons l’energia que habita actualment en el nostre planeta i en moltes ànimes ja despertes al llarg dels cinc continents.

S’ha de tractar als nens com a inadaptat o problemàtics? Bé, la resposta vindria a ser la següent pregunta: La societat i l’entorn d’aquesta ànima pura i amorosa està equilibrada, fent que es rebin els valors d’Unicitat, Comprensió, Respecte i Amor? Estan rebent una energia equilibrada per part de qui els envolta? La veritable “educació i despertar de la consciència” la necessiten els adults.

Tinguem present aquestes paraules, i llavors ens podrem adonar que el que succeeix a un ser és fruit de Tots, del Tot. Quan el Tot està inestable, desharmonitzat, transmet als seus membres un camí inestable i incomprensible per a les seves ànimes. La reacció de cadascú d’ells pot ser, llavors, “anormal”, degut que el que rebut i li han volgut establir com a pautes mentals, és ja obsolet i ineficaç en els temps que vivim. És anteposar la matèria, abans que l’amor.

Símptomes com la manca d’atenció i la hiperactivitat, que se’ls etiqueta als nens de la nova era (índic i cristall), només són la manera que ells ens estan transmeten que el que estan rebent no es correspon amb el que ells viuen i senten pel seu major bé i el de tots.

És normal que desconnectin del que es transmet a l’escola, perquè la docència està desfasada en relació a com són els nens d’ara. Es continua transmetent uns coneixements que fan formar als nens a mitges. Tot és mental, quan els nens d’ara viuen exclusivament des del cor. L’escola està desfasada amb els nens que ara tenim i van arribant al nostre entorn. És normal que no li posin atenció. Jo tampoc la posaria, al veure que no es correspon amb el que jo sento, no ajudant-me en res per a arribar a ser jo, a conèixer-me i poder connectar amb totes les eines que cadascú porta en el seu interior per a poder establir la calma, el benestar i poder arribar a sentir aquell qui en veritat som. L’interior dels nens s’ignora per a establir les maneres convencionals de comportar-se, estar en un lloc, què dir o millor callar. No és aquesta “l’educació” pels temps que vivim.

Cada vegada més, es requereix anar al nostre interior, i no estar tan pendents del nostre exterior, i els nostres nens, així ens ho transmeten amb aquestes actituds.

És normal la hiperactivitat. Ells necessiten de la llibertat i el moviment. És a través del contacte directe amb la natura i un medi d’expansió, on podem arribar més a ells i fer que s’interessin pel que els envolta i entenguin el per què.

El fracàs escolar continua sent alt. Quan no hi ha motivació i interès, s’hauria de plantejar si el que se’ls està transmetent és l’adequat o no. Però ja sabeu que encara no està sent així, volent imposar als nens, com a futur de la humanitat, una continuïtat del que ja està caducat, el dolor, el victimisme i el sentir-se impotent per a solucionar o sanar qualsevol situació. 

L’escola hauria de canviar, i no la forma, sinó el contingut del que ha de transmetre’s.

No hi ha nens problemàtics, només una família, un entorn, una societat allunyada de l’Amor i la Consciència.

Sóc part d’aquests nens etiquetats com a antisocials o problemàtics. De petit vaig consentí que les meves ales es recollissin, deixant de volar com sentia. Vaig aconseguí arribar, amb els anys, a obrir el meu cor i sentir l’amor. Vaig delegar la meva ment a la meva Voluntat, sent el meu Cor la nova guia en el meu procés. Així vaig arribar fins el meu present. Les meves ales, ara, ja estan obertes, estenent-se cada vegada més, delitant-me amb la sensació de planejar i enlairar-me, sentint la plenitud en mi. 

Els nens reclamen el que els pertany, i encara avui, en la majoria de les vegades, els adults ignoren la veu consciencial d’aquestes ànimes despertes i conscients encarnades en, de moment, un cos de petita alçada.

Escolteu als vostres nens perquè enlairaran la vostra ànima. Són una benedicció per a la nostra ànima i el nostre procés.

Observeu com actuen i la seva reacció davant la vida, perquè aprendreu en el silenci.

Abraceu-los i feu que tinguin contactes amb les vostres mans. Abraceu-los, petonegeu-los i acaroneu-los, perquè activaran la seguretat en ells i la confiança al veure la naturalitat de la vostra expressió vers ells i la calidesa de la vostra presència amb ells. Doneu-los recolzament. Cada vegada que acaronem o abracem a un nen, obrim les portes perquè aquesta ànima senti que està sent estimada, donant-li confiança per a obrir-se i sentir la família dins d’ell. És com els cabdells d’animals, on el refregar-se els cossos i tenir contacte entre ells, els reafirma com a raça, donant-los seguretat i protecció.

Escolteu les seves paraules, perquè van més enllà del quotidià.

Respecteu-los i teniu-los present en les decisions a prendre.

Procureu sentir el seu interior i us adonareu del Cel aquí a la Terra.  

Deixeu que el nen que hi ha en vosaltres es manifesti lliurement.

Escolteu el vostre cor que ell us dirà en tot moment el camí a seguir.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

No ploris estimada ànima

No us desespereu perquè allò que vivim conté la essencia del nostre avanç  en el nostre procés. 

A tots, una abraçada i que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres. 

Moments de Yuca, l'indi.

Es trobava Yuca en el cim de la muntanya tocant el seu tambor. Assegut en contacte amb l’herba d’aquell lloc i el seu tambor entre les seves cames creuades, les seves mans feien ressonar la melodia ancestral de la interiorització per a connectar amb els seus ancestres i tots aquells sers que l’acompanyen en la seva encarnació actual.

La melodia arribava per tota la vall i més enllà de les aigües del riu que la creuava.

Quan es trobava en aquests moments de profunda connexió, les àligues deixaven els seus nius per a planejar per sobre d’aquella font de llum. Alguna d’elles, fins i tot descendien on ell era durant tot el temps que durava els instants de comunicació amb el més enllà de la matèria.

Yuca creava aquests instants. Eren moments de trobar-se amb la seva veritable naturalesa i poder obrir les portes del lloc on sempre havia pertanyut, més enllà del terrenal. Una Llar on només les ànimes poden anar i estar.

Amb els seus ulls tancats continuava fent sonar el seu tambor, com intermediari i creador de l’estat adequat per a transcendir la seva consciència i enlairar-se, entrant en contacte amb l’estat interior adient per a trobar-se amb la seva ànima i tots els sers de Llum, tota la Germanor Celestial que vetlla, guia i protegeix els nostres passos.

Amb ells, acompanyant-lo, pot endinsar-se en la saviesa ancestral i universal. La nostra ànima india comença a sentir la seva essència a nivells intensos. L’Amor l’abraça. La Pau el vesteix. La Confiança i el deixar-se anar i portar per ells li agafen de les mans per a acompanyar-lo dins de la Llum on podrà rebre els missatges dels Mestres i Tutors celestials que estan al seu càrrec des del seu naixement en aquesta vida. Tots ells s’alegren de veure’l i ell, sent el respecte vers el seu ser i l’alegria i goig dels seus germans de la llum pel seu camí i la seva vida.

Yuca sent. Yuca obre el seu cor i deixa que aquest li parli. Són moments molt íntims amb el món espiritual, sent per a ell, el seu veritable món, la seva Llar, on sempre ha pertangut.

El seu tambor continuava emetent les ones, estenent-se aquestes, per l’aire fins arribar a les altes esferes vibracionals.

La nostra estimada ànima estava seguint el seu procés en aquesta vida, amb els seus aprenentatges, moments per a les obres realitzades, emanades des del seu cor, i deixant espais, també, per a estar amb els seus, la seva família i amistats. 

Yuca era un ser estimat per la seva aldea era reconegut, fins i tot, per viatgers que havien de creuar aquell territori per arribar als seus destins. Era un ser estimat per a tots. Tenint present això, ell sentia que de tan en tan havia d’irradiar la seva energia i pujar a la muntanya, per a entrar en contacte amb aquell qui en veritat era.

Ara es trobava amb el seu tambor, i encara que eren les seves mans qui colpejaven rítmicament aquell instrument, no era ell qui ho feia. Aquell qui en veritat era s’encarregava de no parar el ritme místic mentre la seva ànima s’endinsava  la Llar on era ben rebut.

Aquest cop, s’endinsà tant en el seu interior, que els seus guies el varen portar davant la Llum Suprema que regeix i il·lumina tot l’Univers. Era una llum daurada i amb tons blancs. Era una llum intensa i amorosa. Així ho podia arribar a percebre. Sentia una puresa amorosa en el seu interior davant aquesta presència.

El van convidar que s’apropés més a ella. Just davant de la seva presència, el van fer aturar.

-         No tinguis por – li digueren. Sent! – digueren a continuació.

En aquests moments va sentir una gran expansió en el seu interior, com si fos l’univers en ell, alliberat de tota tensió, preocupació i una gran sensació de seguretat a l’estar allà. Sabia que res li succeiria i es trobava segur. Així ho sentia amb una gran certesa que així estava sent i seria. Es va deixar anar del tot, sabent que estava sent estimat.

A continuació li van dir:

-         Endavant! – convidant-lo a entrar a la Llum que es trobava davant d’ell i li feia sentir tot el comentat.

Va donar un pas i va creuar el llindar d’aquella llum. De sobte va veure a tota la Família Celestial amb ell, així com als seus ancestres que se li apropaven i els seus parents i sers estimats que ja havien transcendit la matèria. Tots se li van apropar per a estar amb ell. Allà va sentir una gran alegria i goig per existir. Va sentir l’Amor real del Cel. Tots estaven allà amb ell. Tota la Família unida novament, podent veure’ls allà, envoltant-lo i a prop d’ell.

Yuca es va emocionar tant que algunes de les seves llàgrimes es manifestaren en la seva curtida pell, llisa i suau alhora, com renovada per l’estat que es trobava.

Algú amb una energia més poderosa i intensa se li va apropar.

-         Mira! – li va dir.

De sobte, com si tot succeís en un instant, va veure el seu amor irradiat per tota la Terra, arribant a cada ser que l’habitava, tant humà, animal com vegetal. Tots rebien el seu Amor. Veia com el seu camí s’anava eixamplant fins a creuar el gran mar i arribar més enllà d’on, en aquests moments es trobava. Les seves llàgrimes continuaren humitejant el seu rostre per la gran il·lusió i emoció de poder volar i arribar a d’altres terres necessitades de la seva essència.

Va veure com era ben rebut, sentint una gran familiaritat per tots els que el rebien. Després, va enlairar la seva mirada i va veure una gran àliga de cap blanc fent cercles per sobre d’ell. Amb les seves ales obertes, esteses per a poder planejar amb tota la seva majestuositat, el nostre indi l’observava, sentint l’omnipotència de la seva presència. En el seu interior sentia una gran fermesa i seguretat, així com una sensació de respecte i familiaritat alhora.

Va tornar a baixar la mirada i es va trobar en mig d’una gran llum i envoltat del que ara coneixem com a àngels. En un segon cercle es trobaven els seus ancestres i les ànimes conegudes.

-         Portes temps aprenent el camí vers nosaltres – li van dir qui amb ell estaven. Ara ha arribat la teva hora, venerable i alegre ànima, de transmetre el camí als altres perquè també puguin venir a nosaltres. Ensenya’ls a avançar des del cor i poder arribar a la seva Llar, com tu has sabut obrir-te camí per a arribar a saber d’aquell qui ets. (Pausa). Hauràs d’ensenyar el camí vers ells mateixos, vers el veritable ser que són. Les seves ànimes esperen el seu despertar per a unir-se conscientment a la Gran Família, com tu ja has fet. (Pausa). Aviat sentiràs la Gran Crida des del teu cor. Sabràs on anar i com fer-ho. Les teves ales estan preparades per a enlairar i dirigir-te vers el motiu pel qual vas néixer.

De sobte, Yuca va sentir una gran il·lusió en el seu interior, així com una immensa plenitud i convenciment absolut conforme així seria i aconseguiria portar a terme allò pel qual va encarnar la seva ànima. Va sentir una gran emoció dins d’ell, sabent que allò que havia rebut, així serà.

Llavors es va trobar novament, encara sense obrir els ulls, tocant el seu tambor. Va controlar conscientment els seus tocs per a deixar-se emportar en la creació d’aquest melodia a través del seu company de viatge, el tambor.

Després d’una estona, va decidir obrir els ulls sentint aquesta pau i sensació de benestar que comporta el fet d’haver estat a la Llar.

Va veure l’àliga aposentada sobre una pedra, just davant el precipici que havia davant d’ells, apreciant la bellesa del paisatge que es divisava fins a l’horitzó. El dia era clar i lluminós.

Yuca va fer unes respiracions després de finalitzar la melodia amb el seu amic el tambor. Es va llevar i es dirigir vers l’aldea, divisant-la a prop del riu, al costat d’uns arbres amb una clariana al centre, rebent acaronada pels raigs del sol.

Va descendir de la muntanya, sentint l’amor, la serenitat, la pau i l’alegria de saber que allò que ja portava anys percebent-ho, arribaria a ser realitzat.

Yuca va ser una ànima lliurada al seu cor i al Gran Pare que regeix l’Univers. El seu Amor va ser irradiat tal com se li va permetre sentir i veure.

Va ser una Llum per a la nostra estimada Terra.

En el teu interior

                                                                A tots, una abraçada.

Grans temps els que vivim

Benvingut als temps d’Ascensió que estem vivint. La Terra, així com les ànimes que l’habiten, estan transmutant les seves energies i enlairant les seves vibracions.

Aquests darrers anys han estat temps d’un Gran Despertar que ha activat, cada vegada més, els ADN de la matèria individual per a avançar vers la manifestació de l’essència que cadascú és.

El nostre planeta ha donat grans passos cap a la seva activació. Les consciències dels que ens trobem encarnats han fet possible la nostra responsabilització de la nostra pròpia existència i la del planeta.

Ens trobem en un procés on les Divinitats demanen pas en aquest pla dimensional. Hem enlairat les seves energies i ens dirigim vers la plena manifestació del nostre ser.

Tots són acceptats. Tots són respectats. La Terra obre els seus braços per a acollir-nos i el Cel ens rega amb la benedicció de l’Amor. Les llavors prístines que ens trobem a la terra, només podem esperar el millor. Brotar i veure com els nostres fruits són presentats davant la vida per a ser degustats, i poder alimentar així, a part d’aquells que ens envolten.

Benvinguts als nous temps! Tu tens un lloc en ell. La teva predisposició i el teu coratge per a seguir al teu cor t’han portat a tenir un lloc en aquest món que ja ha començat a crear-se. Tot es transforma. Una transmutació procedent del més íntim de cadascú. Els interiors s’expandeixen i es purifiquen, així el nostre entorn veu reflectit els resultats del nostre procés.

Cada vegada anirem veient més els efectes de tot el realitzat fins el present. Tot el nostre treball es començarà a percebre i veure amb més notorietat. No defalliu velles ànimes!, perquè el sentit durant tant de temps en el vostre interior, ara ha de començar a veure la llum i arribar al fi de l’acordat des de la Llar.

Són temps on la vella energia ja no té raó de ser. Ada vegada són menys els que decideixen no canviar. La Terra està fent una selecció per a poder instaurar els pilars de la Nova Existència.

No estem sols, ni mai ho hem estat. Cada vegada sou més els que podeu percebre aquestes presències més enllà del terrenal. No heu de témer, perquè són part de nosaltres i nosaltres d’ells. Són sers plens d’Amor irradiant-lo vers cadascú de nosaltres. Ens guien, ens acompanyen, ens estimen i ens protegeixen de tot allò que no es correspon segons el camí a seguir cadascú.

Accepteu-los i obriu el vostre cor per a deixar que siguin part de la vostra vida parleu amb ells i deixeu que us responguin, sent una gran part de les seves transmissions a través dels vostres sentiment i sensacions. Veureu com el que sentiu estant amb ells, pertany just, a allò que heu sentit en el vostre cor durant molt de temps i voldríeu que la vostra vida avancés amb aquest estat ple de pau, assossegament i amor.

No esteu sols. Estem sent acompanyats pels nostres germans de la Llum, de la Llar. Obriu-vos a ells i deixeu que us ajudin en el vostre procés. 

En els temps que estem vivint, ells tenen un gran paper per a la Terra i tots nosaltres. Cada vegada van venint més sers celestials per a ajudar-nos en aquest estimat planeta en el seu procés d’Ascensió. Nosaltres som part d’ell, i per tant, també rebem les benediccions de les seves presències per a, a l’igual que aquest món, poder continuar amb l’enlairament de les nostres ànimes per a l’eclosió del nostre veritable ser demanant pas: la nostra Divinitat. Aquest és el camí a seguir: donar els passos adequats per a connectat i manifestar, cada vegada més, aquell qui en veritat som: Déu.

Són temps memorables per a tots els que vivim aquests instants de l’evolució de la Terra. Tot s’està recolocant i les nostres vides van deixant enrere el dolor, la por, les resistències i el voler controlar tot el que vivim. Estem aprenent a deixar-nos anar, a confiar, responsabilitzar-nos de la nostra vida i a ser nosaltres mateixos. El nostre cor ens parla i ens condueix cap a la sendera de l’alliberament. El patiment va quedant enrere degut a la consciència que va manifestant-se cada vegada més en les nostres ànimes encarnades.

Som nosaltres els responsables d’aquest canvi amb la nostra nova actitud davant la vida. El voler ser nosaltres ens ha portat a abatre els murs de les pors per a permetre que el camí a seguir pugui ser transitat pels nostres peus i la nostra ànima.

Vivim temps de grans canvis, no tan sol a nivell planetari, sinó sobre tot, en nosaltres mateixos, que és el que produeix els grans moviments en el nostre entorn (món).

Gràcies, estimada ànima per estar amb nosaltres en aquests temps estel·lars i de gran resplendor. Tu ets artífex dels grans canvis que s’estan produint en els nostres dies. Gràcies per ser i estar en el lloc i el moment adequat dins del procés del ser humà, deixant las seva humanitat per a donar pas a aquell qui en veritat és: Divinitat.

Que l’Amor i la Pau siguin en cadascú de vosaltres.