Celebrant la meva benvinguda

Avui voldria compartir amb vosaltres una experiència molt personal que vaig tenir en el seu moment amb la Llar, per a celebrar la meva preparació i disposició per a portar a terme el què he vingut a fer. Van ser uns moments de gran celebració conforme havia arribat la meva hora.

Encara que són paraules impreses, porten l’energia del gran instant de reconeixement per part de la Llar de la meva obertura al món i mostrar-me amb tota la instrucció rebuda per part de la Llum, al meu entorn, a la humanitat. Són moments inoblidables, amorosos i plens d’agraïment per a arribar fins aquest instant, tan desitjats al llarg dels meus anys actuals.

Quan arriba el moment, se us fa saber i llavors saps que no hi ha dubte del què sents i vius.

Des del cor, per a tots vosaltres:

Les portes s’obren i jo entro majestuosament al nou espai, que ha estat creat per a mi perquè pugui realitzar els meus grans anhels. Entro en una gran lluminositat, radiant-se per tot l’indret en el qual acabo d’entrar. Hi ha una melodia dolça, donant-me la benvinguda. Tots els sers que allà hi són, aplaudeixen la meva entrada, travessant la porta tot il•lusionat i ple d’emoció. Sento la plenitud enmig de tots aquells sers que festegen la meva presència entre ells. Em sento com homenatjat. Sé que tots ells estan aquí per mi, per a rebre’m, abraçar-me i estar amb mi la resta de la meva existència, i aquest cop d’una manera conscient per part meva.

Hi ha sers per tots els indrets d’aquest lloc on sóc. M’envolten, per dalt, als costats, per arreu hi ha sers lluminosos que s’alegren de veure’m, havent una altra llum molt més intensa en tot aquell espai que no pertany a ells, sinó a algú molt amorós i creador de tots els que allà ens trobem. Sentim l’amor de la seva presència, alhora que sento la de tots els que m’envolten, germans de la mateixa Font.

Sento com un gran esclat de plenitud dins meu, d’èxtasi espiritual a l’estar amb tots ells i sentir la Unicitat existent entre nosaltres. Tots som Un, la Font, ells i jo. Tot és Amor. Només sento aquesta immensa calidesa de quan hom es troba a la seva veritable Llar i és estimat per tots aquells que l’habiten. És una puresa indescriptible més enllà del reconeixement que es pot tenir vivint en la terrenalitat com a condició humana.

M’exalten amb la seva presència i honren la meva ànima i tot el meu ser. Sento el seu Amor pur i incondicional vers el meu ser.

Hi ha alegria i joia per haver arribat fins aquí! Ells m’estaven esperant des de ja fa temps. Tots volten al meu costat contents, irradiant les seves llums com no ho havien fet des que he entrat. Sembla que juguin i dansin. Ell (Jesús, el Mestre), amb la seva intensitat lluminosa és allà també, a un costat, entre tots, no volent-se perdre aquests moments de benvinguda. Són molt més dels que aparentment hi caben, però hi són, allà amb mi, celebrant aquest moment tan estel•lar. Tots estan contents de veure’m i saber que ara ja sóc part activa de la família en aquesta dimensió on vàrem acordar venir.

Sona la melodia de fons, celestial, alegre i celebrativa. Apropant-me al Mestre i Amic, li dic:

- Gràcies! Gràcies per tot el que has fet per mi. Gràcies!

Llavors ens abracem i sento el seu gran amor més enllà de tota dimensió. Sento la seva saviesa i mestria alhora. Em són familiars.

Llavors, em diu:

- Ara hauràs de mostrar-te en el teu entorn, i després el món et coneixerà. Ara tens la força necessària per transmetre al Pare i parlar en el seu nom. L’Amor de la Llar serà en tu en tot moment. Jo hi seré i tots els que aquí hi som. (Pausa). Ells també estan contents perquè tenen, a partir d’ara, una nova porta oberta per a manifestar-se tal com els agrada fer-ho. Estàs preparat. T’has estat preparant per a aquest moment. El moment que buscaves i esperaves és aquest, la teva confirmació del qui ets i el que has vingut a fer. (Ens tornem a abraçar sentint la nostra unió i el nostre amor a través de l’altre).

- Al•leluia! Lloat sigui el nom de Déu! – dic.

- Al•leluia! – sento com tots exclamen alhora.

Tots els qui en algun moment m’he sentit estimat o m’han estimat al llarg de la meva vida actual i d’altres, estan allà celebrant la meva vinguda a l’Ara esperat.

A tots, gràcies i que a partir d’ara pugui servir al Pare amb humilitat, senzillesa, fermesa i claredat, rebent a tots aquells que em vinguin.

Em poso a les teves mans, Pare. Estic a punt i amb moltes ganes de portar a terme allò que he vingut a fer, segons la teva Voluntat.

Gràcies per tot, per tots i per mi.

Que es faci la teva Voluntat, i poder ser un llapis on tu la puguis dibuixar plenament a través meu.

T’estimo i tinc ganes d’obrar amb tu i en el teu nom

- Així és i serà, fill – em respon el Pare. Ara gaudeix d’aquests moments.

Congrés "VIVIR EN LA LUZ Y EL AMOR"

Em complau comunicar-vos el Congrés que es realitzarà el dia 1 de novembre a l'Hotel Olha de Barcelona, des de les 9h. fins a les 18'30h. on es clausurarà la jornada.

En ell podreu trobar-me realitzant una ponència sobre el "Despertar de la Divinitat".

Per a més informació podeu entrar a http://www.viadimensíon.es/

Aquí podreu fer, també, les inscripcions fent una aportació de 30€ (veure la web).

Us esperem!

Congrés sobre el Despertar Espiritual i la connexió amb el món de la Llum.
Poder connectar amb el nostre potencial interior ens permetrà manifestar la divinitat que tots som.
Connectar amb la Llum que hi ha a l'interior de cadascú, obrint el nostre cor, ens permetrà percebre la veritat de la nostra existència i portar a terme allò que hem vingut a fer.
Amb la participació dels Grans Mestres per a la Nova Era:

- Xavier de Pedro, Mestre espiritual i canalitzador
- Eugeni García, Terapeuta Holístic
- Jordi Morella, Mestre espiritual i sanador

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosatres.

Cada nou dia

Sento un toc de campana de l’església del meu poble. Podria ser l’inici de l’esperat, però no: són les 9’15 h del matí.

Em llevo cada matí obrint-me a les bones noves que la jornada pot oferir-me segons el meu ser. Cada dia és una nova oportunitat per a donar nous passos vers el nostre procés espiritual.

Per a mi, cada vegada que em llevo pel matí és un regal sorpresa pel meu nou resta de la meva vida. Cada jornada és el principi d’una possible nova vida portada des del cor. Cada dia és el principi d’una nova era del meu cor, on aquest pren les brides de la meva vida, indicant-me la direcció a seguir i com fer-ho. Avui, el director de la meva presència és el cor. Li dono una nova oportunitat. Cada dia una mica més, sabedor que la seva veu és encoratjadora i protectora pel meu ser.

Avui, escoltant els tocs de campana i el cantar insistent d’un gall, veig ressorgir un nou sol, emblavint el firmament fins on els meus ulls poden divisar.

Em trobo sota el cel de la compassió, la guia i el despertar del ser humà.

Sento en el meu interior com si alguna cosa nova, immensa, s’aposentés en el meu interior, com els viatgers dels seients d’un avió transoceànic, sabent de la seva nova etapa a partir d’ara. Saben que es troben en un punt, un lloc que han de deixar per a dirigir-se segons la seva voluntat. Hi ha un silenci volgut pensant en el destí.

L’avió s’enlaira i durant un temps, els sers humans d’aquell avió intenten passar el temps de la millor manera possible: dormint, llegint, veient una pel•lícula, jugant a jocs de taula, … o senzillament pensant en la seva nova vida.

D’alguna manera, part de la humanitat es troba en aquest avió. Ens trobem enlairats, més enllà dels núvols, perquè per a arribar a allà on volem arribar, hem d’enlairar-nos. És quan més ràpid arribarem. En el moment adequat.

Hi ha qui no ha volgut agafar l’avió. Por sort, la companyia aèria de la Voluntat Divina ofereix noves oportunitats a qui han negat l’oferiment del viatge. Hi ha d’altres propostes i horaris.

L’aeroport cada vegada està més ple i la companyia “God in You” omple els aeroports amb els seus avions vers la nova vida. Cada vegada, més sers humans aconsegueixen un bitllet pel viatge tan esperat.

Els passatgers de l’avió que ja es troben en ple vol senten que han pres la decisió correcta; si bé és cert que alguns han accedit per a acompanyar a d’altres. La qüestió és que uns atrauen i porten a d’altres i els avions s’omplen per a creuar la terrenalitat vers l’alliberament, el benestar i la realització.

Arribaran a terres desconegudes, encara que familiars, i les seves presències s’adaptaran ràpidament al nou lloc, sent acceptats i col•locats en el lloc adequat perquè puguin manifestar-se segons la seva naturalesa. Tots tenen el seu lloc. A tots se’ls està esperant.

Tu també tens el teu. Per això, has d’adquirir el teu bitllet i pujar al teu avió. Això és feina teva per a acabar amb tot el que va ser i obrir-te al nou i esperat que sempre el teu cor t’ha anat parlant. Potser ja et trobes a l’avió, al teu seient adequat. Bé, si és així, acaba de gaudir del viatge perquè el tu “destí” ja és a prop.

A tots, ben estimats viatgers del Despertar, a tots us dic que sou ben estimats, protegits i guiats per la nostra Llar i res heu de témer.

Sí!, mai m’he penedit d’adquirir un passatge per voluntat pròpia per a seguir aquest procés.

En aquest instant sóc qui condueix un d’aquests avions. Conec el camí. M’ho van proposar i vaig acceptar ser un conductor del trajecte.

Encara que us sembli temorosa, imprudent o esbojarrada la decisió que heu pres per a pujar-vos a aquest avió o arribar fins l’aeroport, us asseguro que mai heu fet millor inversió que la d’acceptar la crida del vostre cor.

Que passeu un bon viatge.

Us parla el comandant de l’avió:

Avui lluirà el sol tot el dia.

Tot va bé. Les condicions són òptimes per a poder arribar al destí sense contratemps.

La durada del viatge serà l’adequat a cadascú.

Els desitjo que passin un feliç vol.

Reposeu en els vostres seients i descanseu. Gaudiu del viatge.

L’avió està en bones mans.

Activitats

Hola a tothom!

Em complau anunciar-vos un nou Seminari de CONNEXIÓ DIVINA que es realitzará a Cardedeu els propers 7, 8 i 9 d'octubre (divendres, dissabte i diumenge).

Ha arribat l'hora de connectar amb la nostra divinitat i deixar que ella ens guiï i faci presència a les nostres vides. Només benestar, salut i realització  podem arribar a esperar.

Connectar i sentir al Déu que som i s'arrecera en el nostre interior ens permetrà manifestar-nos amb tot el nostre resplandor, sense pors i mostrant el Sanador i Mestre que hi ha dins nostre pel major bé de tots.

Per a més informació podeu trucar al centre LA FONT de Cardedeu: 938455556 (dilluns matí tancat).

Us recordo, també, que aquest cap de setmana es realitza el Seminari a Granollers, en el centre Darsana (938795217).

Si voleu que aquestes activitats es realitzin a la vostra població, centre, associació o lloc de treball, heu d'enviar un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com

Una abraçada i que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Treure''m la motxilla del passat

En aquests moments sento un gran alliberament, com em va dir una amistat en relació a aquests temps, sento com si em tragués la motxilla del meu passat per a començar de nou, una nova vida sent jo.

Sento com si em trobés a la sortida d’un túnel, hagués deixat enrere una manera de ser i viure seguint uns anhels, i hagués arribat a la llum, a la claror, a l’inici de la realització de tot el que durant anys he anat sentint que volia fer i havia de fer.

Sento una força dins meu, un convenciment manifestat a flor de pell que em parla del moment tant esperat ja ha arribat.

He deixat enrere tot un camí ple d’experiències i sentiments manifestats, o reprimits en el seu moment, que han permès que ara pugui arribar a reconèixer el meu veritable ser i l’essència que estic feta. Sé qui sóc i cap a on vaig, i tot això no hagués pogut arribar a sentir i saber sense la mancança i les suposades adversitats trobades al llarg de la meva vida actual. Tot ha tingut un sentit per a la meva ànima, encara que a vegades no era,potser, conscient del què em succeïa.

Ara em trobo davant la llum, l’espai que em permetrà portar a terme la meva voluntat, el què he vingut a fer i poder compartir la meva vida amorosament, segons el que sentia. No ha estat desamor, sinó aprenentatge, per a poder avançar en el túnel que em podia arribar a trobar, encara que no sempre ha estat així.

Des de fa anys cap a aquí, la meva vida no és la que era. Jo no sóc qui era. Estic content d’arribar on he arribat a cada ara viscut. He seguit un procés fins a adonar-me que res és el que sembla en la nostra dimensió, i que tot el que vivim és fruit d’una intencionalitat divina, amorosa, que amb els anys, donen la raó a tot el que va ser degut que el nostre cor arriba a sentir l’amor i una plena calma i tranquil•litat d’esperit. Tot està en harmonia, en ordre. Tot va bé.

Ara, em trobo alliberat pel camí realitzat del despertar. ara sento que com no ho havia sentit fins ara, la força i el convenciment que és possible la meva voluntat, abraçada per la consciència adquirida del procés de l’Ascensió.

Em sento lleuger i com si un pes feixuc se m’hagués tret de sobre. Em sento preparat pel que ha de ser. Em sento content i segur que els meus anhels de fa anys, ara es començaran a fer realitat tal com crec que ha de ser segons la plenitud del meu ser.

És una sensació d’iniciar una nova vida segons el previst.

Es té la sensació que ara és possible , i que tot el que veig, en aquest final del túnel, ja en la claror, està allà per a mi, podent veure allò que el meu cor desitja, materialitzat. La Llar i jo som Un.

Sento l’alegria, l’emoció i la satisfacció d’haver arribat fins aquí i la il•lusió de començar a donar aquests passos segons sento que han de ser.

Ara sí estic molt a prop. Ara sí estic en el lloc adequat, en el moment oportú i sent de la manera adequada per a poder gaudir fent i atraient segons se m’ha estat dient i sentint al llarg dels anys.

Han estat temps de deixar allò que no ens deixava ser nosaltres i poder manifestar-nos amb tot el nostre resplendor.

Dono gràcies als meus germans de la Llum per ser al meu costat durant tot aquest temps, al meu estimat Mestre i amic, i al Pare per ser en mi i permetre que jo el pogués arribar a sentir quan el necessitava.

Ara jo sé que Jo Sóc Divinitat aquí a la Terra.

Ara sé que Jo Sóc Llum i Amor.

Gràcies per tot, per tots, per ser-hi i per mi.

Gràcies.

La Llum de les Paraules (49)

 “Vessa els tresors de Llum i obtindràs per a tota necessitat de la teva vida actual”.

Us recordo que aquest dijous hi ha una xerrada presentació del Seminari "Connexió Divina" a Cardedeu (Barcelona) a les 20h., organitzat pel centre LA FONT. T. 938455556. L'entrada és oberta a tothom i gratuïta.

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Sentir qui som

Sento l’amor com corra per les meves venes, corretejant, entrant i sortint pels pors de la meva pell.

Una suau pluja de llum divina banya el meu cor, jugant per tot ell, el flux de l’amor que allunya tota presència absenta d’ell. El meu cos rejovenit, ple de salut i alegria, vessa el meu ser la seva presència radiant davant el nou dia ofert per a la meva ànima. Regal procedent de la Llar a la qual pertany, m’encoratja a seguir a l’ara i sentir la majestuositat de cada instant on el meu cor batega per suggerències del guió establert.

Em desplaço per la jornada terrenal dins del meu paradís. Floreix la saviesa de la meva essència al comprendre el meu entorn, cada situació i persona.

Sento el meu cor bategar els impulsos de la creació i bombejar el meu potencial espiritual vers els pors de la meva pell. Les meves cèl•lules festegen amb l’essència de la qual són creades, procedents de l’amor pur i incondicional de la Font Creadora de Vida, que les abraça i senten la plenitud de ser. Així tot el meu cos mostra aquesta eternitat de la meva essència.

Veig l’entorn que m’envolta com alguna cosa rígida, estàtica i limitada degut a la seva naturalesa de matèria, però quan miro al meu interior sento la immensitat de la llibertat i la presència de la Llar i tota la meva Família plena de Llum i Amor irradiant la seva presència cap a mi i cadascú dels presents en aquest instant. És un món, una dimensió il•limitada habitada per la nostra veritable naturalesa. Alguns dels presents pertanyen, al igual que jo en aquests instants, a aquest planeta anomenat Terra.

Sento la plenitud en mi i l’agraïment d’estar on em trobo, així com el fet de viure aquesta experiència al servei de la Divinitat Universal.

El meu interior pertany a les altres esferes de la Llum, al servei de la Llum i l’Amor, sent canal en aquesta dimensió per a activar el Despertar i la Voluntat Divina en aquest període en el qual em trobo de nom vida.

Sento l’impuls d’irradiar i transmetre aquest Sentir als meus companys de viatge, a la humanitat.

Sento la serena vocació de descobrir i alliberar la veritable naturalesa de la nostra biologia i el nostre ser. Les nostres ànimes reclamen cada vegada amb més força i nitidesa la seva presència a cada matèria vivent. Demana ser alliberada i escoltada a través del nostre cor. Aquest ens parla amb veu alta i ferma. La seva veu ressona a cada cèl•lula, cada part del nostre ser, vibrant i sentint-nos atrets vers unes portes que fins ara estaven tancades i necessitaven ser obertes per a poder respirar i recuperar el nostre estat inicial, recordant la nostra essència divina com quan ens trobàvem a la Llar. Per això, el nostre interior s’expandeix cada vegada més. Sento la ingravidesa del nostre ser quan ens dirigim vers l’Ascensió de la nostra ànima.

Quan obrim les portes de l’espiritualitat, de la nostra integritat, ens unim amb el fi de la Creació i l’Energia que ens empeny a donar aquests passos ferms i alegres, alhora, cap el veritable objectiu de la nostra existència. No es terrenal, sinó divina, i per tant, els nostres interessos que ens porten al nostre interior, procedeixen de l’Amor que hi ha en cadascú de nosaltres.

L’Amor obra les portes i eixampla i aplana el camí a seguir. A cada passa donada aquest es va il•luminant i anem veient a més sers que ens acompanyen i es troben a ambdós costats del camí, somrient, irradiant el seu amor incondicional vers nosaltres. Avancem i anem sentint l’il•limitat de la nostra essència. Tot el que pertany al racional desapareix i sentim d’una manera forta i visceral el benestar, la pau, la sensació de desaferrament i el lliurar-nos i deixar-nos anar a les mans d’aquest flux amorós, aquesta sensació de qui som en veritat. Sentim l’Amor diví, més allà del conegut en la nostra dimensió del dia a dia, dels sers que ens acompanyen indicant-nos el camí a seguir. És llavors, quan perdem totes les pors i ens abandonem a les mans de qui ens ha creat. Llavors ens adonem que res hem de témer i que tot se’ns donarà. És llavors quan la vida pren un altre caire en relació a l’aprés a la nostra terrenalitat. Res és el que sembla. Tot és. Tot ho tenim. Tot està en perfecte ordre i harmonia. Tot és Amor i Benestar.

Aquest és el nostre estat per naturalesa. No és una fugida de la realitat, sinó el ple contacte amb ella, amb qui som en veritat.

He arribat a sentir aquest estat i permanentment. He arribat a adonar-me del veritable ser que sóc, i amb tota humilitat i respecte per cadascú de vosaltres us diré que vosaltres també podeu arribar a sentir el que jo sento, perquè no hi ha diferència entre vosaltres i jo des de la Llar. Sóc un de vosaltres. No temeu. Obriu-vos i deixeu anar tots aquells aferraments que no us permeten sentir la pau, l’amor i la despreocupació, sabent que tu ets un ser diví, i que la teva divinitat, una amb la Divinitat Universal, et portarà a materialitzar allò que has vingut a fer, obtenint tot el necessari pel teu camí. Res has de témer.

Obra’t! Deixa’t anar! i sent la immensa pau i serenitat en el teu interior, passi el que passi a la teva vida actual.

Deixa que Déu en tu es manifesti.

Sent al veritable ser que ets.

Sent la sensació d’estar bé estant amb tu mateix/a, anant al teu interior i sentint el silenci i el flux de l’amor recorrent les teves venes, les teves extremitats, el teu cos i cada una de les teves cèl•lules. Les regaràs amb l’aigua beneïda de la perfecta salut. Tot flueix.

Tu ets el Déu en tu manifestant-se ara i aquí.

Una vegada, el Mestre Jesús em va dir:

- Quina diferència hi ha entre dues gotes d’aigua? Així som tu i jo, Un amb el Pare.

Així som tu i jo, qui estàs llegint aquestes paraules. Quan una gota s’uneix a una altra, pren més força i més consistència per a recórrer el camí i arribar al fi del pactat. Jo estic a punt. Aquí estic esperant-te fent el meu camí. No temis. Endavant! Tu pots!

Mai has estat sol/a, ni ho estàs sent ara.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

Noves activitats

Hola a tots/es!

- Us faig saber que el proper divendres dia 23 de setembre es realitzará una xerrada presentació del Seminari "CONNEXIÓ DIVINA" a Cardedeu, a Les Moreres, organitzat pel centre LA FONT de la mateixa població.

La entrada és oberta a tothom i gratuïta. S'iniciarà a les 20h.

LA FONT es troba al c/ Hospital 4, en el mateix centre del poble.

Per a més informació podeu trucar al 938455556 (dilluns matí tanca), o al 606098752 (Jordi).

- També us anuncio que els propers dies 30 de setembre, 1 i 2 d'octubre (divendres, dissabte i diumenge) es realitzarà el Seminari al centre DARSANA de Granollers.

Els horaris del Seminari seran de 10h a 14h. i de 16h a 20h. els tres dies.

L'aportació per a l'assistencia és de 333€

Les inscripcions s'hauran de fer dies abans a l'inici com a reserva de plaça i material, fent la donació esmentada.

Per a més informació podeu trucar al 938795217, o bé al 606098752 (Jordi).

El centre DARSANA es troba al c/ Bruniquer 1-3, baixos de Granollers.

Si voleu que aquestes activitats es realitzin en la vostra població, centre, associació o lloc de treball, haureu d'enviar un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com  

Una abraçada i que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Conversació amb Ells sobre la salut

- Hola, bon dia! Ja us he vist i sentit amb mi aquí assegut de bon matí, davant la cascada del parc.
- Bon dia! – em responen
- Cada vegada m’adono més de la immensitat que sóc. Sento una immensa sensació de no ser d’aquesta dimensió, vivint en ella per a portar a terme “alguna cosa”. Cada vegada m’adono més que aquest món és un experiment, un laboratori on es beneficiaran altres universos, incloent-hi el nostre. Som molt més del que veiem o veuen de nosaltres com a matèria. Sento que tot és perfecte perquè tot sigui i només la no-consciència pot alterar i bloquejar l’harmonia de la nostra naturalesa. Tinc la sensació que el que s’està aconseguint en aquest planeta, va més enllà “de només per a nosaltres”, sinó que obrirà noves portes de vida més amorosa en altres nivells de vida o indrets al llarg de tot el firmament.
- ....
- Tinc curiositat (és una expressió) per a saber què succeirà a partir del 2012 en relació a totes les tècniques i mecanismes de salut. Tinc una sensació del què pot ser, però hem podríeu dir el vostre parer, el què penseu segons veieu des d’aquí on sou?
- Continuaran mantenint-se, però aquells que treballin amb les noves energies es començaran a conèixer i la gent es dirigirà a ells. Al llarg del vostre temps, aniran deixant de fer-se maneres que ara estan “al vostre mercat” – com diries. Tot s’anirà definint perquè el ser humà pugui adonar-se de la seva divinitat, amb tot el seu potencial espiritual que això representa. (Pausa). Les tendències de la vella energia, del xamanisme, aniran quedant cada vegada més obsoleta, fins a perdre el poder del segle passat. Qui es mostrin amb la seva divinitat amb el món de la Llum al seu costat i sent Un amb la Família, faran conèixer al vostre món quin és el camí a seguir a partir d’ara, perquè cadascú pugui ser ell mateix, Un amb la Font, mostrant i irradiant una perfecta salut. La gent se’ls hi aproparà i s’adonaran que els temps han canviat i que ells necessiten anar i dirigir-se cap a la seva divinitat: el camí cap a la Il•luminació, Sanació, Perfecta Salut i l’Amor, el creador de tots els miracles. Ells seran qui començaran atraure a la gent, fent que la resta de mecanismes relacionats amb la vostra salut i benestar s’hagin de replantejar la seva continuïtat. Hauran d’adaptar-se als nous temps i seran els seus seguidors per a aprendre com actuar en els nous temps. Les consciències despertaran com no ho havien fet fins aleshores, i aquells que fins ara parlaven en la discreció i a una minoria seran reconeguts i Mestres dels nous temps. Parlaran a multituds i les seves vides seran de servei a Déu i vivint en la prosperitat. De tot tindran per el seu camí, necessitats, i fins i tot, desitjos. Seran Font de Prosperitat, Saviesa, Consciència i Amor. Seran el Cel a la Terra.
- La seguretat social haurà de canviar, doncs.
- S’adonaran que es necessita alguna cosa més que medicaments per a restablir la salut i començaran a plantejar-se si incloure altres aspectes en el sistema sanitari. Ells tindran molt a dir (els Mestres dels nous temps). Amb el temps se’ls escoltarà i veuran la possibilitat de fer modificacions a la sanitat en relació a com s’està fent ara en els vostres temps. La seva paraula cada vegada tindrà més força.
- Que sàpiga estar en el lloc adequat i el moment oportú perquè així sigui.
- Així serà, perquè el Pare així ho vol. Aquesta és la seva Voluntat.
- Amén. Al•leluia! Al•leluia! Al•leluia!
- Així és i serà.

Reflexió

Aquests dies, llegint una entrevista d'un genetista nord-americà, William H. Stone, de 86 anys, em va cridar l'atenció unes paraules finals que va dir:

" Sí, tinc "Normes del joc de la vida":

1. Pren-te el que és seriós amb humor.
2. Pren-te l'humor seriosament.
3. Tot és qüestió d'actitud
4. No tinguis por de l'Amor.
5. Ja descansaràs quan siguis mort
6. No malgastis el temps amb gent insubstancial
7. Incompleix tot això quan calgui. "

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

(Us recordo que aquest divendres, dia 9, hi ha una xerrada presentació del Seminari CONNEXIÓ DIVINA al centre Darsana de Granollers a les 20h. T. 938795217, o bé 606098752 (Jordi)).

La manifestació del Mestre

Al llarg del procés espiritual viscut, un s’adona que el món en el qual es troba pertany a una finalitat superior i que la seva presència en aquesta dimensió té una finalitat divina.

Al llarg del trajecte de la nostra Ascensió, ens adonem que nosaltres no som d’aquest món, però la nostra presència és primordial perquè tot segueixi el seu curs.

Quan més ens endinsem en la consciència, més portes de l’enteniment del per què de tot, obrim.

Arriba un dia que t’adones que malgrat continues el teu camí, has deixat de ser deixeble per naturalesa per a convertir-te en Mestre del Cor. Quan així és, les rutines desapareixen de la teva vida i cada jorn és una benedicció, una oportunitat de servei a la Font Superior de tota Vida.

El Mestre sent la Unicitat amb cada ser viu i existent de l’univers. La consciència sobre aquest fet va més enllà del saber-ho. No ho sap, ho sent!.

El Mestre ha deixat de saber perquè ara tot ho SENT.

El Mestre es lleva agraït adonant-se del seu paper en aquest nou dia i en relació a tots els que l’envoltaran al llarg d’ell. Sap que la seva presència aportarà el gra de sorra perquè tots puguin ser ells. Mirarà als altres i sentirà els seus cors. Mirarà als ulls d ‘aquells que l’envolten i sabrà dels seus interiors.

El Mestre espiritual no organitza ni estructura la seva vida, la seva agenda, només viu el present. Aquest el portarà a la seva actuació davant la vida.

Quan es lleva pel matí, sap que aquell instant no és el primer de la jornada, sinó una continuació dels altres moments de lluna. Durant la nit no desconnecta. Els somnis li parlen, ajuda a entitats en astral, es comunica amb els sers de Llum de la Llar. Ell és conscient i se sent content que així sigui, perquè la nostra naturalesa espiritual no s’atura en cap moment.

Quan arriba el dia que t’adones de la teva mestria, perceps que la teva vida ja no és com la dels altres, i que la funció que estàs fent en aquest planeta no té res a veure amb l’atzar d’haver nascut en el sí d’una família concreta perquè sí. T’adones que tot té un motiu superior perquè la teva ànima pugui seguir el seu curs i tu portar a terme el que has vingut a fer.

Quan un Mestre es lleva, el dia continua i sap esperar en els moments de quietud, sabent què fer quan es troba en una cruïlla i ha de prendre una decisió. Quan es troba davant d’algú inestable o en mig d’una situació suposadament adversa, es manté serè, calmat, deixant que la tempesta passi. Té l’actitud adequada per a equilibrar el seu entorn.

Quan el Mestre apareix, tota la teva vida canvia. Els teus pensaments són de Llum, les teves paraules sanadores, consoladores i encoratjadores; i les teves mans i presència, la divinitat manifestada. El teu Amor sana. Tot això succeeix perquè no ets tu, el ser humà qui es fa conèixer, sinó la teva divinitat, Déu en tu, manifestant-se a través teu.

Et converteixes en la representació de la Divinitat Universal aquí en el planeta Terra (Gaia). No penses, no organitzes, no parloteges, només et deixes emportar per la veu del teu cor i la guia angelical i divina del teu veritable ser. Ets una representació de l’univers, de la intencionalitat divina en aquesta dimensió.

El Mestre percep el dolor de qui l’envolten, així com el camí per a sortir d’ell, sense tecnicismes, ni remeis intel•lectuals o psicològics, senzillament connectant amb la veritable naturalesa del nostre ser. Sap transmetre, sovint sense parlar, l’alliberament de les creences bloquejadores que engabien a l’ànima que pateix.

La presència d’un Mestre és silenciosa, però saps que hi és. No es vanagloria, ni es fa veure, però saps d’ell. Es confon entre la gent, i des de la forma és un més del carrer. Camina com tots i és discret en els seus actes. Sap estar en els moments adequats, tenint la paraula justa quan la necessites.

El Mestre no parla gaire perquè sap que la seva paraula està al servei del Creador del qual tots procedim. Sent l’amor dins d’ell i s’adona que aquest és l’únic camí a seguir, perquè hem nascut de l’amor, som amor i només l’amor pot crear, fer créixer i sanar.

El dia del Mestre no és igual al d’algú qualsevol. Sap del seu paper i, fins i tot, el que li espera. Sentint, el porta cap el motiu del seu despertar. Està de servei en tot moment. No té unes hores de feina i descans. El Mestre està en tot moment servint a Déu, a la seva intencionalitat Divina. Aquesta activitat el regenera i l’encoratja a seguir amb el que està fent. Sent que el que fa és el que ha de fer, i sovint les seves obres, són quan està sol, en silenci. Necessita el seu espai, el seu temps, perquè així ha de ser, per això, a vegades, des de la dualitat, pot semblar algú no integrat en el lloc on es troba. Les seves vibracions no coincideixen amb les del seu entorn. Normalment són enviats als indrets on necessiten d’ell, trobant-se amb energies de més baixa vibració perquè Ell pugui enlairar-les i despertar a tots aquells que habitin aquell lloc, aquella terra.

Mestre és aquell que es predisposa i expressa la seva Voluntat perquè així sigui, i després d’anys de formació acurada per part del món de la Llum, llavors arriba el moment que se’l convida a manifestar-se davant el seu món. Aviat al nostre planeta es manifestaran Mestres de mestres que, encara que ja comencen a ser coneguts, continuen en la discreció i en un segon terme per quan tot estigui al seu lloc i arribi el moment de manifestar-se al món. Seran la manifestació de l’energia crística manifestada plenament en el seu ADN, mostrant la seva divinitat amb tot el seu resplendor. Són sers d’una gran intensitat de Llum i pur Amor incondicional. Molts d’ells encara no semblen ser qui són, però així ha de ser perquè puguin seguir el seu curs per quan els arribi el moment com va ser amb el Mestre Jesús, predecessor dels nous temps crístics en els quals ens trobem.

La Terra està canviant, i de quina manera! Les consciències desperten acceleradament i en gran nombre. La terra s’està adaptant a les noves energies d’alta vibració, i el planeta s’està regenerant i fent una poda perquè la humanitat que l’habiti sàpiga viure en harmonia, tolerància, pau, respecte i amor. El Mestre això ho sap, i per això no s’espanta davant el que succeeix. No critica ni jutja a ningú, perquè la intencionalitat de tot això és divina. Ell està connectat amb la seva divinitat, i entén el procés, més enllà de tot raciocini humà. Sent la finalitat de tot plegat en el seu cor i s’alegra que així sigui i passi el que està passant.

El Mestre espiritual no és un ermità ni un metafísic pensant i fent “coses serioses”, exclusivament, sense gaudir del què la vida terrenal li ofereix. Sap valorar el que és important i com canviar el seu món, però no sentint-se superior als altres, sinó un igual com ells, perquè la seva humilitat és sincera degut que no necessita fer-se veure perquè sap qui és ell i d’on procedeix.

Quan us trobeu davant un Mestre, us adoneu que us trobeu davant d’algú especial. Si el sentiu des del cor, us adonareu d’ell. No sempre des dels ulls físics es poden identificar. Pot semblar algú normal i corrent com qualsevol altre, però la seva mirada i la seva presència el delataran si deixeu que el vostre cor us el senyali i l’identifiqueu com algú com vosaltres que, en el fons, també està seguint el seu camí.

No mitifiqueu a cap Mestre. No l’idolatreu. Ells no estan aquí perquè els idolatreu. La seva funció no és aquesta, sinó transmetre el missatge dels nous temps i el procés de la humanitat des de l’amor i l’acolliment. Estan aquí per ajudar-vos a reconèixer la vostra divinitat i la relació amb la Font Divina. Serà un de vosaltres però no actuarà com vosaltres, probablement, malgrat encara ingereixi aliments, descansi i li agradi riure i expressar el seu sentit de l’humor. Aquest no serà com el vostre, però us sentireu bé amb ell. Si obriu el vostre cor us adonareu que us trobareu davant d’algú especial, per la seva Llum i el seu Amor.

El món els espera i sap d’ells. No tardaran gaire en ser manifestats, cadascú en el continent que se li ha designat. Tots accepten la seva responsabilitat i el destí on han estat designats. Tots estan sent protegits, estimats, vetllats i guiats. Tots ells tenen pel que necessiten. Res els hi falta perquè la Llar els hi afavoreix que així sigui. Són sers molt estimats per la Llar perquè es manifesten com la Voluntat del Pare/Mare aquí a la Terra.

El Mestre sap qui és i el que ha vingut a fer. Sap d’on procedeix i el destí de la humanitat. Sap del Déu que és i de la relació amb l’Univers, amb tot i tots.

El Mestre, en el fons, no és ningú especial, només algú que recorda qui és i es va oferir per a portar a terme el que ha vingut a fer.

Estem en bones mans, no us amoïneu.

El món està canviant, i els canvis que encara s’han de produir ens portaran, encara, més a prop de la nostra divinitat.

Tot va bé, perquè en el fons, dins teu hi ha un mestre esperant ser activat i poder-se, així, manifestar-se al teu món.

Aviat la Terra s’il•luminarà per l’aparició d’aquells que fins ara han estat instruïts, en la discreció, per la pròpia mà de Déu.

Al•leluia! Al•leluia! Al•leluia!

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

Nova activitat

Hola a tots/es!

Ja acabant l'estiu em dirigeixo novament a tots vosaltres per a informar-vos d'una nova xerrada - presentació del Seminari "Connexió Divina", les jornades que canvien a tots aquells que hi asisteixen.

L’obertura del cor permet sentir la divinitat que cadascú és, i quan això succeeix, la transmutació en el Déu que cadascú és, permet veure, sentir i obrar segons la naturalesa que som. Llavors, tot és possible.

El Sanador i el Mestre interiors es manifesten.

Presentació del Seminari a càrrec d’en Jordi Morella, creador del mateix, equilibrador, canal i Mestre Espiritual.

La asistencia es gratuïta.

La xerrada es farà en el centre Darsana de Granollers, situat al c/Bruniquer 1-3, baixos.

S'iniciarà a les 20h. del divendres 9 de setembre.

US ESPEREM!!!

Si voleu que les activitats que us vaig anunciant es realitzin a la vostra població, centre, associació o lloc de treball, em podeu enviar un e-mail a emaeljordimorella@hotmail.com

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Tancant cercles amb les relacions viscudes

Quan algú estima, apropa els abismes.

Quan reconeixes a qui es troba a l’altre costat de l’abisme, tot el teu ser sintonitza amb el que va ser en altres temps.

Quan s’estima amb la puresa del cor, retalles les distàncies que hi ha entre vosaltres. Potser vau tardar un llarg espai del vostre temps, però al final, les vostres presències us van ser familiars i us vau apropar fins a sentir com el buit existent es converteix en terra sòlida on els nostres passos poden avançar fins trobar-nos un davant de l’altre.

Estant un davant de l’altre, pot passar que una de les parts no reconeixi a l’altre.

Les nostres relacions actuals tenen molt a veure amb el nostre passat, amb la capacitat de tancar els cercles no acabats.

A la meva vida he arribat, conscientment, a tenir dues relacions procedents d’altres temps amorosos quan els dos ens lliuràvem un a l’altre.

A les dues ocasions va ser en el període que érem indis nord-americans, sent jo el ser masculí. En relació a la primera, ens vam trobar en aquesta vida, i vàrem sintonitzar en el moment. Va haver una atracció entre nosaltres, a nivell físic i espiritual. en aquells temps vàrem ser parella y vàrem, també, tenir descendència. Estàvem connectats amb la terra y l’espiritualitat. En els nostres temps, quan ens vam conèixer, els dos també ens havíem endinsat en el món espiritual i volíem purificar i enlairar més les nostres ànimes. Tot va anar bé, d’amagat, perquè l’altre part tenia família en aquesta vida, fins que “l’encant” s’evaporà. Vàrem acabar com amics, continuant seguint cadascú el seu camí. Des del primer moment va haver familiaritat i uns anhels d’estar a prop de l’altre. Havia alguna cosa que ens va empènyer a estar junts. Eren els records en la nostra consciència cel•lular d’aquells temps.

En el segon cas, va haver un flash intuïtiu per la meva part vers l’altre persona que em va atraure, però després ens vam allunyar durant un període de temps. Va arribar un moment que vam coincidir novament, i aquest cop vaig sentir aquest amor especial vers ella. Si en el primer cas va haver una empatía conjunta, aquí només va ser per la meva part. Havia alguna cosa en ella que també li va fer decidir, amb els dies, el voler apropar-se i conèixer-me, però no era amb el mateix sentiment.

Amb aquesta segona persona, tampoc va ser la primera vegada que ens veiem en aquesta dimensió. Érem, també, com ja he dit anteriorment, indis nord-americans. En aquella vida, ella estava unida a un altre indi. En aquells temps ens trobàvem d’amagat, fora de l’aldea, de la tribu per a poder satisfer els nostres desitjos més íntims. Érem amants sense possibilitat de ser reconeguts davant de tots. Va ser una vida en secret el que portàvem. Bé, els temps que vivim ha fet que ens tornéssim a trobar, després de viatjar pel temps buscant-nos, i aquest cop, la vida ens ha donat alguna cosa diferent al que pensàvem.

Aquest cop, al trobar-nos, ella no m’ha reconegut, només jo a ella. Ha hagut un abisme entre nosaltres, i encara que li he donat i ofert el meu amor, ella l’ha rebutjat. Potser no era el moment. Potser ja no tornarem a estar junts perquè el que les nostres ànimes necessitaven en aquells temps era el saber estimar, acceptar des de la distància, la discreció, incondicionalment.

Ara ens hem tornat a trobar, però ella no ha acceptat el meu amor. Actualment la nostra relació és d’amistat, si així pot dir-se, degut que s’ha posat distància entre mig. Si era un cercle no tancat, ara no era el moment de fer-ho. Sí que he m’he adonat que a arrel del nostre encontre, el seu cor s’ha obert una mica més, i que estant al meu costat, ella ha arribat a reconèixer que se sentia bé, sentint l’amor en ella encara que no per a establir una relació afectiva de parella. Les coses han de seguir el seu curs i no quedar-nos atrapats en voler mantenir una situació on encara no es donen els pilars necessaris perquè fructifiquin. Sigui el motiu que sigui que en aquesta ocasió no arribéssim a connectar, la qüestió és que els dos vàrem sortir enfortits, cadascú seguint el seu camí.

Sent conscient, durant dues vegades m’he sentit atret per algú que ja ens coneixíem d’altres temps. Potser en aquesta segona ocasió, en el primer cas només va ser un contacte d’avís com volent dir que lo nostre ja ha acabat, i en el segon, em va aportà un gran aprenentatge per a la meva ànima i l’enfortiment del meu esperit i el meu ser per a poder portar a terme el que he vingut a fer en aquesta vida. He après molt, i sobre tot, d’aquest segon cas.

No sempre ens trobem en aquesta vida per a acabar coses d’un passat, encara que en ell no s’hagi finalitzat la nostra relació (la que sigui). A vegades, senzillament ens creuem en el camí per a fer-nos adonar dels sentiments més amorosos d’un mateix, així com per a sanar la nostra relació.

La nostra ment racional, a vegades, creu el fet de recordar aspectes de vides passades, que estem aquí per a finalitzar el que no s’ha finalitzat, quan el fet de tornar-nos a trobar és degut a donar-nos una empenta més per a avançar en el nostre camí o sanar la nostra relació, acceptant el que va ser en aquells temps inicials i volíem que fos d’una altre manera. Res més.

No sempre que ens tornem a trobar vol dir consumació o sanació; a vegades, és simplement una aportació a la humanitat per a enfortir el coratge de tots aquells que han despertat la seva consciència i segueixen el camí de l’espiritualitat. Som com un interruptor per a poder posar llum als que es troben en la foscor. Com els dos ja vam gaudir un de l’altre, aquest cop, els camins són diferents, però a la mateixa direcció, per això ens veiem, i d’alguna manera, ens sentim connectats.

A la meva vida m’he trobat amb persones, i em trobo, estant amb elles, que ja ens hem conegut en altres temps. Algunes estan aquí per a fer les paus, unes altres per a poder pujar nous esglaons vers l’Ascensió, d’altres per a sanar la nostra relació, i totes elles, sobre tot amb les que sóc conscient del què va passar en altres temps entre nosaltres, el nostre encontre actual serveix o ha servit per a sanar la nostra relació i aprendre a perdonar, com és en el cas dels meus pares.

Las empaties, rebuigs i coincidències es troben en el sac de l’aprenentatge en aquesta vida.

No sempre quan en un passat ha anat bé, ha de ser així ara també.

Estem tancant cercles per a enlairar la nostra energia i alliberar la somnolència de les consciències perquè les nostres ànimes puguin enlairar-se i sentir la plenitud en els nostres cors.

No hem de forçar situacions, només acceptar-les i aprendre d’elles.

El passat pot ser un trampolí per a la nostra vida, però no hem de permetre que sigui l’acomodament de alguna cosa que no pertany al present.

El que recordem de les nostres relacions han de servir per a poder estimar incondicionalment i apropar els abismes de les nostres diferències actuals.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Paraules de Kryon

Avui m'agradaria regalar-vos unes paraules d'una de les canalitzacions de Kryon:

"Ha arribat el temps d'eliminar els lligams, començar un nou dia i viure uns matins, plens de llum, màgia, miracles, sense preocupacions ni pors de la manera que sigui correcte per a tu.
És molt important controlar els pensaments i les emocions, mirar cap a la llum divina i escoltar el que diu l'ànima. Dirigeix-te vers la llum, la despreocupació, la satisfacció i el poder de Déu. No continuïs tenint límits.
Reconeix que ets GRANDIÓS i FORT, reconeix la teva Missió a la Terra. Desperta!"


Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

I el verb es va fer carn

Fa anys el Pare em va dir:

- Tu seràs la meva paraula.

Des de llavors, la meva paraula s’ha tornat més fluïda, més serena, més l’adequada segons cada moment. De la meva boca ha sortit la paraula justa i idònia a les situacions que calia intervenir. La meva mà ha anat escrivint, amb el temps, expressions i texts més amorosos, savis, tendres i dient allò just que calia dir de la manera més exacta, exposant-ho exactament tal com és o pot arribar a ser.

He arribat a canviar la meva manera d’escriure i el seu contingut. Veig la mestria en la meva paraula tan oral com escrita. No em reconec en relació a anys enrere. La meva manera de fer servir la paraula ja no és la mateixa, és com si algú que es trobés dins meu, posseïdor de la més absoluta saviesa i mestria s’expressés a través meu. Amb el temps, veig que aquest “algú” va a més i s’expressa millor.

Escriu d’una manera que a mi m’agrada. Profunditza en les emocions, en els aspectes essencials de la nostra existència, com a coneixedor de causa de tot el que diu. La meva mà es deixa emportar per la inspiració divina dins meu i com un llapis en mans de la divinitat, aquest va dibuixant la seva Voluntat.

Cada vegada personalitzo més les meves intervencions. Sento que així ha de ser. Transmeto més les meves experiències i sensacions al llarg del meu procés. El com fer-ho em surt de dins, com si “algú” em dictés. Confio plenament en aquesta veu interior, o exterior?, que emana del fons del meu cor i fa que escrigui el que escric, i cada vegada més, dir el que dic. Per moments sento que aquesta veu interior vol dir-me alguna cosa o vol transmetre’m alguna informació, bé per a mi, bé per als altres. Llavors em poso davant l’ordinador, o a voltes, agafo bolígraf i paper, i deixo que la meva mà escrigui allò que ha de comunicar, o la meva boca expressi el missatge a transmetre.

Sovint llegeixo el que escric i penso que no he estat jo qui l’ha creat. A través meu, algú superior en mi em fa omplir fulls o parlar d’aspectes concrets.

Sempre, quan acabo, m’adono que prové d’una font amorosa, divina, volent arribar a tots aquells que ens trobem en aquesta dimensió.

Allò que es llegeix o dic, resulta ser el que es necessita llegir o escoltar en aquells moments. Em veuen a mi, però no sóc jo qui arriba a ells. La meva humanitat s’ha apartat per a deixar lloc a la meva divinitat.

Tots tenim una part divina segons la nostra naturalesa, i els missatges de la meva presència, estan connectades a l’essència espiritual de cadascú.

El meu ser ha canviat, i està rebent en aquests moments, missatges més amorosos i exactes per a tots aquells que estiguin oberts de cor i disposats a donar nous passos en el camí del seu recordar i Ascensió.

Sento la divinitat en mi, i és des d’aquest estat que deixo que les paraules flueixin. Algun cop m’he preguntat: i de què haig d’escriure ara? O, què els haig de dir que ja no sàpiguen ?. Llavors apareix aquesta veu interior que em diu que m’hi posi, i escoltant el meu cor, escolto la saviesa de la meva divinitat, i surt la comunicació fluïda i el contingut exacte a transmetre. A vegades m’hi poso i no sé què “sortirà”, però una vegada començat, els meus dits no paren de teclejar o escriure, com si estigués escoltant una conversa i jo fos el secretari dels comunicadors i estigués prenent nota de tot. Al final veig que ha sortit un text perfecte, havent expressat exactament el punt del missatge d’aquella trobada entre la meva divinitat i jo, com a canal.

I el verb es va fer carn.

El que se’m va anunciar s’està complint al peu de la lletra, i cada vegada més, més i més. Estic content que així sigui. Estic content que Déu vulgui expressar-se a través meu.

En el moment que se’m va anunciar, vaig dir-li un absolut i rotund SÍ!!!. Em va fer molta il•lusió i vaig tenir una gran emoció al saber d’aquesta manifestació.

Actualment sóc Un amb la Font. Ajudo a les persones a trobar-se a sí mateixes, a sanar i que connectin amb la seva divinitat.

Actualment estic sent guiat, estimat, protegit i vetllat per tot l’Univers i més enllà de tota densitat.

He lliurat la meva vida, la meva ànima i tot el meu ser a les mans de Déu, a l’Amor pur i incondicional. Sóc Font al servei de la Divinitat Universal, donant de beure a tots els viatgers que passen a prop meu o venen a mi.

Noto com a vegades, qui m’escolten o llegeixen m’admiren i em valoren pel que dic i faig. No és aquest el missatge que transmeto. No és això el que vull que sigui. No s’ha de valorar el canal, sinó el missatge transmès. Només sóc un canal agraït de poder-ho ser. Estic al servei del Missatge Universal de l’Amor. Sense la Voluntat Divina en mi, jo no faria el que faig i tindria les capacitats que estic tenint per a fer el que faig.

Em sento agraït i satisfet de poder escriure i parlar en les xerrades, el Seminari i algun que altre taller que puc arribar a fer, perquè tots ells són obra de la Font Creadora de tota Vida. Jo Sóc Font d’Ella. Sense Ella, no seria qui sóc. És cert que tinc una part important de responsabilitat i capacitat de decisió, però per més que un vulgui ser una Font espiritual, sinó s’està preparat o no entra en el projecte del teu camí actual, no sempre així serà. Per això, el meu ser es posa a les mans de qui m’ha creat i deixo que Ell dibuixi la seva Voluntat segons creu que ha de ser. Jo ho accepto, flueixo i em deixo emportar segons el pactat abans de néixer.

Veig la meva manera de parlar i d’escriure actuals. Ja res tenen a veure amb aquell noi que es preparava les coses i es creia que sabia moltes coses sobre espiritualitat. M’he adonat que de res serveix pensar que en saps, perquè quan així és, deixes que l’ego espiritual, l’ego personal et dirigeixi i intervingui en les teves actuacions, veient als altres com algú inferior a tu. És subconscient, però una bona jugada de l’ego humà.

No t’has de creure que en saps, senzillament SENT l’Amor en tu i la veu del teu cor! Ell et parlarà d’una vida de servei a Déu. Ell et parlarà de l’amor incondicional i de la Unicitat entre totes les ànimes existents.

Quan ens alliberem de l’ego, de les pors i obrim el cor sense vanitat, llavors arribarem a sentir a la nostra divinitat individual, Una amb la Universal. Quan arribi aquest moment, llavors t’adonaràs que ets un llapis a les mans de Déu en tu, perquè dibuixi la seva Voluntat a través teu.

Sí, en el seu moment Ell em va dir que jo seria la seva paraula, i des de llavors, el meu interior s’ha anat alliberant de tot allò que no fos amor pur i incondicional, netejant tots els conductes interiors del meu ser perquè Ell es pogués manifestar a través meu, lliure i plenament.

M’agrada el que faig i em sento agraït per tot el que la vida em dóna i m’ofereix.

Dono gràcies per tot, per tots i per mi.

Gràcies Pare!

El Camí de l'Ascensió

Una vegada es trobaven en un racó dels jardins d’un monestir, uns deixebles amb el seu mestre.

Aquest els va dir:

- El camí de l’Ascensió és com un jardiner que va traient les males herbes del seu jardí. Cadascú de vosaltres és aquest jardiner disposat a mostrar el millor d’ell.

A continuació, un dels seus deixebles li preguntà:

- Mestre, he entès el que ens has volgut dir, però no tinc clar quines poden ser les males herbes del meu jardí.

El mestre li va respondre:

- Heu d’extraure i alliberar de cadascú de vosaltres allò que no us permet mostrar la vostra veritable naturalesa.

Es va fer un silenci.

El vell savi observà als seus joves alumnes i continuà:

- Els vostres pensaments no sempre es mostren segons la vostra essència. Quan no és així, necessiten ser alliberats i tenir nous pensaments. Quan apareix la por, heu d’arrancar-la des de l’arrel perquè frenen el vostre procés. Necessiteu revisar el vostre jardí, les vostres creences, pensaments, emocions, actituds, gests i intencionalitat, perquè alguns d’ells no segueixen el flux de l’univers. Us esteu omplint de males herbes, i la vostra bellesa queda relegada a un segon terme, no podent-la mostrar per les distraccions d’aquestes males herbes, entorpint el vostre procés de purificació.

En aquell moment, un deixeble va exclamà:

- Ja ho he entès, Mestre! Hem de regar el jardí amb l’aigua de l’Amor.

- Això és – va respondre somrient i mirant al jove amb una expressió de compassió i bondat.

- I què hem de fer amb les males herbes? – li va preguntà un altre dels seus deixebles.

- Aquestes no us pertanyen. Són les vostres il•lusions davant el convenciment que sou un cuc, quan el que en veritat sou és una papallona: lliure, pura i plena de bellesa.

El mestre s’aixecà i se’n va anar.

Mentre s’allunyava va sentir al penúltim noi que va intervenir, dient-li en veu alta:

- Mestre! L’Amor ens farà volar, oi?

El savi s’aturà. Es va girà i va fer un somrís al noi, assentint amb el cap.

Es tornà a girar i continuà el seu camí.

Un món en la densitat

El món que hi ha en mi, no pertany a aquesta dimensió. El que sento no concorda amb l’establert del meu entorn. Visc en un món subtil, on l’expansió del ser és la màxima expressió del meu ser. Sóc tot. Sóc Un. Sóc el Cel i l’Univers en la vestimenta de la dualitat.

Hi ha un món esperant florir per a mostrar la bellesa de la nostra veritable naturalesa.

L’esperit que som va més enllà dels núvols i els estels.

En el silenci i la natura sento la meva essència entrar a la Llar de la qual provinc. El meu cos es troba en un entorn alliçonador per a enfortir el meu ser i alliberar la meva ànima.

Quan sento el meu cor, tot canvia. Les Llums apareixen i la saviesa truca a la porta per a mostrar-me la veritat del moment.

Sóc sensació manifestada, oblidant-me del meu cos, quan dono de la mà i abraço la meva veritable essència. Res és igual. La sensació obtinguda no pertany al meu entorn. Sento la llunyania de la biologia que protegeix el meu món.

Quan m’endinso a la natura se’m recorda del lloc d’on provinc i qui sóc. Harmonia atrau harmonia. Tot està en ordre i tot jo sento la perfecció de la creació en mi. La bellesa que sóc la veig reflectida quan em miro en l’espill de la natura i en els cors que m’envolten.

S’avança per la vida ressaltant la forma de la nostra existència, i això, sovint, despista al ser humà. Quan sentim la seva essència, llavors, només trobarem amor, sense tenir en compte les pors habitades en cadascú i els ressentiments d’un passat, manifestats en les actuacions del dia a dia de l’home que viu en la dualitat.

El despertar no representa una puresa immediata, sinó l’adonar-te que tu ja és puresa i l’anar netejant la teva llar interior per a deixar que la llum i l’amor que hi ha en tu vagin, cada vegada més, irradiant-se en les teves actuacions, en la teva presència.

El despertar és un estat de passar de la foscor de la ignorància a la albada, conforme apareix un nou dia amb molta més llum i claror, on l’amor, la pau, la tolerància i la comprensió són patents a cada instant. Saber del teu món interior t’obrirà les portes de la Veritat que creus estar vivint.

Les il•lusions desapareixen, i una claredat i sensació de certesa conforme allò que estàs sentint, no procedent de la teva ment, sinó del teu cor, és el camí a seguir, que fent-ho, et porta a la teva veritable Llar.

El món pintat amb els nostres colors, desapareixerà del nostre àlbum dels records y dogmes establerts.

Despertar a un món millor, ple de tendresa, compassió, unicitat, bellesa i harmonia és el camí que, no sempre sent conscients, ens dirigim cap a ell, pel sol fet de pregar o demanar per un món millor.

Els núvols s’aparten, les tempestes s’allunyen, i un nou dia fa presència en el nostre present. Un dia on la humanitat es relaciona amb el cor obert, un somrís de bon matí i la joia d’estar fent el que sent que ha de fer i sentint alhora, la presència de la nostra Llar amb nosaltres. Sentir l’Amor en el nostre cor, alliberarà la nostra ment del control i els aferraments.

Un món està apareixent, somrient per la fortalesa i la presència de les llums existents en cada continent, com a fonts en el camí, per a humitejar les terres àrides del nostre interior i permetre el brotar la nostra essència en cadascú del ser humà que truca a les portes del seu entorn per a trobar l’aliment de la seva veritable naturalesa.

Els nens ens parlen i els ocells volen per sobre de nosaltres indicant-nos el camí a seguir. La natura es predisposa a ser part important de nosaltres, al recordar-nos que nosaltres som molt més del que a vegades ens pensem que som.

El cel s’obra per a deixar passar les llums existents en ell. Molts ja les percebeu. Deixeu que les vostres vides siguin com les aigües d’un riu, deixant-se emportar pel flux provenint de més enllà del lloc on ens puguem arribar a trobar en aquests instants.

Una nova terra, amb un nou ser fa presència en aquesta Terra en mig de l’univers.

El flux de la vida ens empeny a trencar la crisàlide en la qual hem anat a parar a través de la nostra voluntat i deixar que la bellesa que hi ha en nosaltres pugui ser manifestada al món, a l’univers. La papallona demana pas per a volar i mostrar els seus colors al món. L’etapa de l’eruga queda molt enrere, per més que alguns encara s’identifiquin amb ella, però el procés del ser que viu en aquesta dimensió està destinat a evolucionar, a tancar-se en sí mateix, reconèixer el veritable ser que és i mostrar-se amb tot el seu resplendor.

Sou molt més encara.

Una vegada voleu i esteneu les vostres ales, llavors és quan us podreu dirigir cap el que heu vingut a fer i tenir una visió més general de la vostra essència, entenent el per què de tot el viscut i cap a on us dirigiu.

Quan arribeu a aquesta fase, encara us quedarà una nova fase: la de crear amor a voluntat. Totes les vostres obres, actituds, manifestacions y oportunitats es presentaran en abundància y seran realitzades, no per vosaltres sols, sinó pel veritable ser que sou. Una vegada així sigui, magnificareu el sentit de la creació, la qual, us va crear a vosaltres.

Els nens demanen pas, els cors el paper que els correspon, i el ser que sou, truca a la vostra porta per a deixar volar la vostra ànima i sentir com el cel, el paradís, es troba en el vostre interior. Quan així sigui, ja no dubtareu, ni preguntareu el per què de tot.

Quan la porta del vostre món interior sigui oberta, notareu un gran relaxament en vosaltres perquè no tindreu res a amagar, i tot allò que havia de gris, sortirà de dins vostre, notant com l’amor que sou asserena cada cèl•lula del vostre cos. Les vostres energies seran abraçades per l’Amor del ser Diví que sou.

La Divinitat en cadascú està trucant a la porta. Que no la sents? Deixa enrere el que pensaves fins ara. Allibera les teves creences i no tinguis por de quedar-te sense res, perquè t’adonaràs que tot ho tens. Sempre ho has tingut, i mai has estat sol/a. Llavors, la claror del dia il•luminarà el teu interior y despertaràs a un nou dia, a un nou món, on allò que et teu cor somniava de fa temps, es començarà a manifestar davant teu. SENTIRÀS, i a arrel del Sentir, t’obriràs a noves dimensions segons la teva naturalesa.

Energies d’alta vibració t’esperen que donis aquest pas, i una vegada ho facis, o continuïs endinsant-te, sentiràs quina és la teva veritable Llar i el teu potencial diví.

Ets un ser de Llum i Amor. No és qüestió de saber-ho, sinó de Sentir-ho. Aquesta és la gran diferència d’un ser il•luminat amb un que ha despertat o ho està fent.

Tal se val! endavant estimada papallona! Jo t’esperaré en el centre del teu cor, animant-te a volar junts cada vegada més alt.

Que l’Amor i la Pau siguin en tu.

Respecte a mi

Amb el temps, algú de vosaltres ha volgut saber més coses de mi, preguntant-me aspectes més personals sobre el meu procés. Particularment crec que no és important el que hom pugui haver arribat a estudiar, o fer a nivell de cursos, tallers, trobades,…, sinó el que és veritablement important és el com actua segons el que ha anat aprenent al llarg de la seva vida. Per a mi, això és l’important: el què diu, com viu i què fa, davant el dia a dia, segons ha viscut i ha après. Aquesta actitud és la que permetrà ser un exemple per a la resta dels sers que puguem arribar a envoltar-lo i apropar-nos a ell. No és el que s’ha estudiat, sinó el que s’ha après de la vida i com es porta a terme.

Tenint present els moments que vivim i sent conscient que la nostra ment encara demana, per a molts, unes fonts intel•lectuals, a continuació us ofereixo unes paraules, sobre la meva persona i d’on vinc:

La meva vida en aquests moments té una única direcció: mostrar el camí de l’auto coneixement, l’esperança i la sanació pel ser humà, el camí vers la divinitat. La meva vida gira a l’entorn d’indicar el camí de l’Amor per a aquell que decideixi canviar la seva vida i deixar enrere al vell ser vivint en la infelicitat i desconnexió amb la seva pròpia ànima.

En el seu moment vaig entrar a la universitat i em vaig diplomà com a mestre d’escola, però amb els anys em vaig adonar que havia de ser mestre, però no en una escola de nens.

A continuació, durant disset anys em vaig dedicar al món del ritme i l’expressió. Disset anys dedicats al ball i a la dansa, però tampoc havia de ser professor de ball ni d’expressió.

Finalment, i degut a situacions que la vida et brinda, vaig començar a interessar-me per l’auto estima, amb la intenció de treballar-me jo, degut al que havia viscut al llarg de la meva vida. Aquest període, d’anys, em va anar obrint les portes del meu interior i entrant en contacte amb experiències no viscudes ni sensacions sentides fins a aquell moment.

Els dies van anar passant i la meva vida anava encarant esdeveniments que em feien anar sanant el meu passat i aspectes que em limitaven com a ser humà.

El canvi de mil•lenni va ser, i està sent essencial per a “desbloquejar” aquelles parts de cadascú que necessiten alliberar-se i arribar a ser un mateix. Jo Sóc part de la humanitat i les influències de les noves energies també em van influenciar, permetent definir més el meu camí i la meva feina a realitzar.

Fa vint anys que sóc especialista en el camp del control mental, somnis, el pensament positiu i autoestima, amb tot el que representa cadascun d’aquests aspectes.

Fins llavors, és a dir, fins l’any 2000, el meu treball es basava en l’antiga energia, realitzant-lo a nivell xamànic, però amb el canvi de mil•lenni, he entrat en contacte amb les noves energies, sent una força superior al xamanisme amb resultats molt més evidents i exitosos, permetent que el ser humà pugui connectar amb el seu potencial espiritual. Aquest és il•limitat, poderós, i sobre tot, amorós, perquè la força que s’obté és a través de l’Amor, l’essència de la Nova Era, la Nova Energia. Aquesta és l’Energia Crística, que permet que el ser pugui mostrar-se tal com és, gaudint de la vida, vivint en la felicitat, harmonia i Amor amb ell i el seu entorn.

Des del canvi de mil•lenni estic dedicat a ensenyar aquesta energia Crística que habita en cadascú de nosaltres, superior a qualsevol altra naturalesa que pensàvem que havia en nosaltres. Amb ella poden canviar la nostra vida i transmutar la infelicitat en felicitat, la misèria en prosperitat, la infravaloració i inseguretat en reafirmació, seguretat i coratge, i les suposades adversitats de la vida, en regals per a l’evolució de la nostra ànima.

Sí, em dedico de ple a ensenyar a la gent com connectar amb la seva espiritualitat per a aconseguir el benestar que tant s’anhela en els temps que vivim. A la tardor del 2007 vaig crear una Escola d’Espiritualitat per a tal fi. Per fi vaig arribar a saber quin tipus de mestria havia de transmetre! Actualment estic impartint el Seminari de “CONNEXIÓ DIVINA”, creat per mi mateix , com a fruit de concentrar en unes jornades tota l’essència espiritual del ser com a divinitat que és, obrint les portes del cor del ser humà i connectar i sentir el Déu que cadascú és per a poder sanar, crear, connectar amb els sers de Llum i la Llar, materialitzar i adonar-se del potencial espiritual que hi ha dins de cadascú i saber aplicar cada una de les eines que ja es troben dins nostre des del nostre naixement. El camí de la Divinitat és la finalitat d’aquest Seminari, per a alliberar-nos de la dualitat en la qual ens trobem i poder mostrar d’una manera plena al Sanador y al Mestre que tots portem dins. És per això que estic aquí, arribant a saber el per què de la meva existència. Jo vaig trobar el meu camí després d’un procés de treball interior que em va portar anys realitzar-lo.

He passat per la universitat i diferents escoles de parapsicologia o similars. He estudiat control mental,hipnosi, auto estima, parapsicologia pràctica, màquines de la felicitat, Reiki (mestria inclosa), massatge Tibetà,… Tinc diferents títols, diplomes i certificats, però el que realment compte és el treball que un pugui arribar a fer amb sí mateix. Aquest procés d’auto treball és el que permetrà adquirir la saviesa per a arribar a conèixer-se a un mateix i als altres, i així poder ajudar de la millor manera als qui t’envolten.

Crec en l’Amor, sent la meva única creença i pilar a la meva vida. Em dedico a ell, acompanyat pel món espiritual de la Llum. Em trobo molt bé amb els nens, perquè són els transmissors d’aquest amor diví. Són purs i innocents. Són els grans mestres del cor per a la humanitat.

Actualment em dedico a impartir el Seminari, així com tallers sobre la Mort, xerrades i a les sessions individuals (teràpies i sanació). Gaudeixo amb el que faig, i per a mi no és un treball, sinó una sort de poder fer el que estic fent, servint sempre al Pare, a la Voluntat Divina.

Des de 2003 em dedico en ple a l’espiritualitat, a transmetre-la i ajudar a aquells que s’han allunyat de la seva veritable naturalesa, de la seva ànima, perquè tornin a retrobar-se amb el veritable ser que són.

Sóc feliç, i puc dir, amb agraïment, que això no ho hagués pogut aconseguir sense els meus “acompanyants de la Llum”, els quals sempre m’han recolzat, donant-me el consell i la guia necessàries per a saber què fer a cada moment de la meva vida. A ells, gràcies.

Durant quatre anys he estat col•laborant amb el món de la ràdio, i durant dos anys, fent un programa propi sobre Espiritualitat, Auto coneixement i el Despertar de la Consciència. El programa es deia “La Veu del Cor”.

Actualment tinc un parell de blogs, un en català, http://emael.blogspot.com, on publico setmanalment articles relacionats amb l’espiritualitat i l’existència. En ell també trobareu altres aspectes relacionats amb la meva activitat. Aquest blog té traductor al castellà, francès i anglès. Tinc un segon blog en castellà: http://jordimorella.blogspot.com, també amb traductor. També col•laboro amb les meves publicacions en dues webs d’àmbit internacional.

Si algú volgués posar-se en contacte amb mi, pot trucar-me al 606098752 (Jordi). També podeu enviar-me un mail a: emaeljordimorella@hotmail.com

Sóc un ser humà en procés d’evolució deixant que l’Amor guiï els meus passos i el món de la Llum m’acompanyi en el meu camí.

Sóc Mestre d’Espiritualitat i de l’Energia Crística.

Tot a la meva vida té un sentit i el meu ha permès arribar a vosaltres.

Gràcies per tot.

Una abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Només des de l’Amor podràs arribar a ser tu. Coneix-te i t’adonaràs de la bellesa que hi ha en tu i el meravellós ser que ets.

El cargol

El nostre univers interior es va estenent a distàncies inimaginables quan vàrem començar el nostre procés conscient. A mesura que anem creixent i despertant cap el veritable ser que som, van apareixent una sèrie d’estats i actituds, alhora acceptades i desitjades segons se’ns va mostrant. Són unes sensacions que saps que has de fer i seguir. El teu cor et parla alt i clar. Un d’aquests estats és el de voler estar amb tu, amb una necessitat de trobar-te amb la solitud, sense parlar, sense gent que t’envolti, on puguis sentir tot el que sents, i posar una mica d’ordre en tot el que t’està passant i estàs vivint. Són moments on necessites un temps per a tu, per a sentir el que el teu interior et fa florir, així com una aparició de coses del teu passat més recent, reflexionar sobre ell, sobre el que estàs fent en aquests moments i posar llum per a arxivar-ho com a cosa del què va ser, però que ara ja no hi ha raó de ser. Vols posar en ordre la teva vida i els moments del teu present actual. És quan sents la necessitat de tranquil•litat, calma i que ningú pugui arribar a molestar-te, que no és així, però sí la necessitat d’estar sol/a. Quan la teva vida arriba a punts com aquests, ha arribat l’hora de entrar dins la closca del cargol. Tots necessitem, algun cop, fer de cargol. Ens ajuda a posar en ordre tot el que estem fent, o els passos a fer i com fer-los. Ha arribat l’hora de sentir el cargol en nosaltres. Serem l’humà cargol un període de temps, segons cadascú.

Ens trobem en temps on el món, les noves energies ens conviden a interioritzar i aposentar els nous pilars del què ha de ser la nostra vida. Ella va canviant, i no hi ha res que puguem fer per a frenar-la. El ser humà s’està transformant en un ser que obra les portes del seu interior, donant permís per a mostrar la seva divinitat. Les emocions canvien, els pensaments i l’actitud també. Tot ell es va encaminant cap a un nou ser de llum i amor manifestades. Un ser radiant on el cor i l’amor demanen pas per a portar a terme el que han vingut a fer, la seva aportació de la Voluntat Divina.

Ens sentim cada vegada millor. Estem despertant les nostres capacitats espirituals. Sentim la Llar en nosaltres. Tot està canviant i això fa que ens arrecerem al nostre interior, com els cargols, quan ens toquen, en aquest cas, amb les energies d’alta vibració que fan canviar el planeta i la humanitat. Ens hem d’adaptar a elles i deixar, que Déu en nosaltres es manifesti.

Tot va bé. Tot està anant bé. Ho sentim fermament en la nostra consciència desperta, malgrat tot, sentim també la necessitat, a vegades, d’estar amb nosaltres i sentir el nostre interior, la nostra essència i els nostres germans de la Llum al nostre costat, com ens abracen i es comuniquen amb nosaltres. Necessitem de la Família espiritual, i més, en moments com aquests, on tot s’està re col•locant al seu lloc a la nostra vida i la de tots, perquè totes s’enllacin i s’ajudin uns als altres.

Un està obert, té ganes d’arribar a la gent, d’obrir-se, tot i així, sent com hi ha alguna cosa que el fa arrecerar-se en ell, en la calma i la companyonia del silenci i la solitud. Són moments de recàrrega energètica i regeneració. Són moments de deixar fer i sentir, sí, sentir l’amor, la pau i la serenitat dins nostre. Llavors, és quan intervé la importància d’anar dins la closca, de ser cargol, per a manifestar-nos novament, regenerats, més oberts i més íntegres.

És una mena de tancament no volgut, perquè per un cantó vols obrir-te i fer coses, i per un altre, tens la necessitat d’estar en pau, i fins i tot, a vegades, marxar d’on ets per a començar de nou. Tot és fruit dels canvis actuals. És una manera de dir-nos que ha arribat l’hora del canvi i necessites reflexionar sobre el teu present i adonar-te que els passos que estàs fent són els adequats per a arribar a la teva integritat, i alliberar tot allò del teu passat que ara ja no et serveix. Canvis. Canvis. Canvis cap a la nostra Divinitat.

El ser humà va evolucionant, i quan més ens deixem anar i siguem conscients del què sentim i ens diuen els senyals de la vida i el nostre cor, més acceptarem els moments com oportunitats per a la nostra Ascensió.

La nostra essència espiritual està trucant amb força a la nostra porta. Ha arribat l’hora de donar-li el paper que li correspon. Durant anys, segles, vides, probablement ha estat amagada en algun racó profund del nostre interior, degut a ser incompresa i no acceptada en aquells temps. Ara estem preparats per a obrir-li la porta i deixar-la manifestar a la nostra vida. Ha arribat l’hora de mostrar al ser espiritual que som i desenvolupar els dons i capacitats que cadascú té segons la seva naturalesa.

Tot el que ens està passant i en el planeta és fruit de fer-se pas l’espiritualitat entre la dualitat. Aquesta va minvant per moments. Està allunyant-se de la nostra dimensió degut que la divinitat del ser humà està començant a manifestar-se d’una manera accelerada. L’Amor i la Llum es manifesten en el nostre ser, en el nostre món.

Per tant, no és d’estranyar que a vegades tinguem sensacions d’estar sols. Necessitem connectar amb el veritable ser que som i poder recordar quin és el camí a seguir. No estem enfadats amb ningú, ni volem deixar als amics o familiars, però sí necessitem un espai on aclarir, en els nostres moments actuals, on es col•loca cadascú i nosaltres en relació a tots ells.

Noves portes es presenten davant nostre. Durant molts anys les hem estat esperant o somniant on eren, i de sobte, es presenten davant nostre i l’alegria és immensa. Sentim diferent. Pensem i actuem diferent, doncs, per què no obrir noves portes a la nostra vida si ja estem preparats i disposats a fer-ho?

En el nostre dia a dia, estem oberts a tots, tenim ganes de servir a la Creació, a la Voluntat Divina, malgrat tot, sentim la necessitat d’arrecerar-nos a la nostra closca i, per moments, convertir-nos amb el ser cargol per a rebre més informació sobre el nostre caminar i direcció a seguir a partir d’ara. És com si ens truquessin per telèfon i haguéssim d’anar al despatx per a parlar amb tranquil•litat. Tanquem la porta i ho fem. Doncs així és en moments com aquests. Necessitem fer nous acords amb nosaltres mateixos. Necessitem que “ningú ens interrompi” perquè necessitem prendre decisions importants per a la nostra vida a partir d’ara. Per això necessitem la closca, per a sentir qui som nosaltres i continuar el nostre camí d’integritat i connectar amb el Déu que cadascú és. Estem oberts a la gent, però necessitem, degut que vivim en una dualitat, reafirmar la nostra espiritualitat i així, poder ajudar millor encara, a tots aquells que ens envolten, començant per a nosaltres mateixos.

Quan estem de servei de la Font Creadora de tota Vida permanentment, necessitem alimentar-nos d’aquests espais íntims, únics, on la Família es reuneix. La Llar es reuneix i compartim l’Amor existent en ell. Amb ell, ens adonem què fer a partir d’ara i recuperem el coratge, la fortalesa i la visió clara per a continuar amb el què hem vingut a fer.

No estem enfadats amb ningú, només són moments de recés per a saber que estem ben arrelats a la nostra espiritualitat.

En el fons, és el que som, sers espirituals amb una funció divina en aquesta dimensió de densitat.

En moments del Gran Canvi, necessitem el nostre espai per a créixer rectes i poder donar fruits abundosos cada vegada que arribi el nostre moment.

Tot va bé i el nostre amor és immens. Fins i tot en els instants d’arrecerament irradiem la nostra estima i compassió amb una força inusual vers tot l’univers.

Escoltem el nostre cor, que ell ens dirà.

La Llum de les Paraules (48)

  

"Tampoc pot percebre la veritat una ment plena de coneixements; només pot fer-ho una ment que posseeix complerta capacitat d’aprendre (Khrisnamurti)"

Durant tot aquest mes d'agost podreu continuar trobant-me per a aquells que vulgueu demanar hora per a una sessió individual, al centre La Font de Cardedeu. Caldrà que demaneu hora amb anticipació trucant al mateix centre (938455556), o bé al 606098752 (Jordi), Us recordo que el centre La Font tanca els dilluns pel matí.

Que l'Amor i la Pau siguin en tu.