Quan el fons demana pas

No hi ha amor més gran que recuperar el fons innat de cadascú i acceptar la naturalesa amorosa de la nostra pròpia essència.

Allunyats de la nostra Llar al néixer i viure envoltats de “secrets i mentides” pel predomini de la forma, fa que tergiversem i distorsionem la nostra realitat.

Obrim les portes del dolor i d’un món parcial i subjectiu on la tendresa i la comprensió són béns molt preuats en un entorn fortament arrelat a la dualitat.

Trobant-nos davant d’un cor obert, innocent com un infant que cerca constantment el gaudir de la vida i actuar des de la despreocupació és un dels millors regals que la vida ens pot oferir. Quanta mestria en la senzillesa de la seva presència! Quant lliurament desinteressat!

Adonar-nos que amb el temps hem perdut la innocència, la tendresa, ens tanquem i les ganes de “jugar”, fa que ens sentim buits i tristos, sense saber, sovint, el per què.

Hi ha l’Amor perdut des de la nostra infantesa que no sabem on trobar-lo. Busquem i cerquem els racons més inexplorables del nostre entorn, semblant com si cada vegada que ens endinsem més en ells, més allunyats estiguéssim del què busquem.

La forma ens amaga del què és important.                          

El nostre entorn, obsolet d’un passat llunyà, intenta predominar encara en nosaltres, però el caliu dels nous temps, fa desfer els falsos fonaments d’aquesta arcaica visió de la vida.

Sentim, intuïtius, que hi ha alguna cosa més en el nostre camí. Les inquietuds apareixen i a vegades ens preguntem si hi ha alguna cosa a part del què ens han dit. Hi ha una sensació generalitzada que vivim en un “món que no és el nostre”.

                Quant de temps havent donat l’esquena a l’evidència, a l’Amor!

Hem viscut en una dimensió de matèria, i això ens ha confós, fins al punt d’establir unes pautes sorgides del raciocini i no del cor.

Quan la forma predomina, el cor es ressent.

Hem viscut creient-nos el que no era, obrint el paraigües que ens protegiria de l’aigua de la vida que regaria les nostres arrels. Ara ens sentim àrids i cansats de no poder veure els fruits que hi ha en el nostre interior. Fins quan?

La capacitat d’adaptació i resistència del ser humà és gran.

Sembla com si el que hem fet hagi estat repetir uns patrons establerts per un estil de vida ancestral, quan ara ja res es com abans. Els nostres sers es ressenten perquè s’adonen que el decorat no es correspon amb el transmès generació rere generació.

El capítol de la nostra història actual requereix uns valors que ens portin al retorn de connectar amb el nostre cor, al veritable ser que som. La humanitat i el món es rebel·la i mostra el seu desacord per tot l’existent en el present com a dogmes socials i individuals. El món, l’individu, ja no pot més i manifesta les seves desavinences.  El ser torna als seus orígens: al Cor!

La forma tendeix a la desaparició per a donar peu al fons.

               Aquest és el gran avanç de la humanitat: el retrobar-se amb la seva divinitat, amb els seus orígens, amb l’Amor pur i desinteressat del Déu que hi ha en cadascú. Recupera la seva força, el seu poder.

Quan el ser humà es retroba amb el fons, tot ell s’il·lumina, relaxant el seu esperit a l’adonar-se de: “Ara sí! Aquest és el canvi”.

La innocència del cor, la seva puresa i l’actitud expressiva de gaudir de la vida, transmutarà els entorns personals perquè la humanitat desperti de la somnolència en la qual s’ha anat acomodant al llarg dels segles.

Ha arribat l’hora de canviar la muda com les serps i deixar que el nou ser, aquest que ha anat a contracorrent d’ell mateix perquè així li havien ensenyat, es mostri al món perquè tots el vegin i poder dir:

-         Jo Sóc Llum, Amor i Realització! Jo Sóc el Sentit de la Vida!

T’atreveixes a dir-ho en veu alta i els braços oberts?

Jo ja ho he fet, i ..... sento al ser complert en mi sentir-se en acord a com és en veritat.

Endavant, va, fes-ho! Ara et toca a tu!

L’Amor activa les miracles a la nostra vida. Sigues tu! Sent l’estima de qui ets realment. Només així obriràs les portes del paradís aquí a la Terra. Allà m’hi trobaràs.

El meu Amor és en tu.

La Llum de les Paraules (43)

"Sentir us ajudarà a enlairar la vostra ànima. Aprendre a canalitzar aquest SENTIR permetrà donar nous passos cap el coneixement i la saviesa. Sentir és adonar-se de qui sou, donant peu a la comprensió del veritable sentit de l’existència. "

Que l'Amor i la Pau sigui en tots vosaltres

Lliurar-se al procés

A vegades, quan et deixes emportar pel flux del què ha de ser, tens la sensació que no estàs avançant, malgrat miris a l’entorn del teu present i t’adonis que has donat passos importants cap a la teva integritat.

Sents la força del teu cor com et parla. La seva veu és clara i alta.

He deixat de portar el timó, fins i tot. Estic sent portat, guiat i protegit cap el major bé segons la intencionalitat divina universal.

A vegades, quan permets que el Gran Pla sigui en tu, has de posar-te a un costat i deixar que “Ells” prenguin el protagonisme que els correspon. Ets Un amb Ells, i Ells són Un amb tu. Saps que estàs sent portat cap a la majestuosa manifestació del teu ser al món. La Llum obra el camí perquè tot pugui ser. Tu, alliberat de tota intervenció, permets que la teva vida sigui portada cap a la seva realització. El teu Amor desfà els bloquejos del que va ser de tu en un passat, perquè ha arribat l’hora que la força del present es manifesti en el teu ser i la teva vida.

Miro els passos donats fins ara, i veig com les portes s’han començat a obrir, aquestes portes que, o bé no veia en el seu moment, o per més que ho intentava, no havia manera d’obrir-les. Ara, per si soles s’han “desbloquejat”, i com si fossin automàtiques que a l’apropar-te reben la teva presència i s’obren soles, així està sent el caminar del ser humà que escolta el seu cor obert.

Un està en el lloc adequat i en el moment oportú perquè les coordenades de la teva vida coincideixin i puguis continuar avançant en la direcció apropiada per a la teva ànima. Realització i Ascensió es manifesten en aquests instants que sembla que el teu procés estigui aturat, però res més lluny de la realitat. Tot està en moviment, com l’univers en constant evolució i expansió.

Deixem-nos emportar per aquests grans moments del Gran Canvi Planetari. La nova casa ens està esperant, però abans, s’ha de fer la neteja adequada i col·locar les coses al seu lloc perquè ens sentim a gust en ella. Així està succeint en el ser humà en ple procés cap a la seva divinitat.

Sento l’Amor de qui m’acompanyen de la Llar de la qual provinc. Són un bàlsam en moments com aquests, on potser la meva condició humana, en moments concrets, li agrairia veure resultats més notables en la matèria. Els meus germans de la Llum m’abracen i em transmeten les esperances de la plena realització del què he vingut a fer i la nostra col·laboració conjunta en la realització del Gran Pla Diví aquí a la Terra. Ells em fan sentir l’Amor de Déu en mi, m’encoratgen a seguir, i llavors sento la pau, la serenitat i la fortalesa per a continuar el camí de la paciència temporal fins que la catifa de la Resurrecció estigui ben posada perquè els meus peus traspassin el llindar del ple alliberament humà per a manifestar la plena divinitat que cadascú és.

Estic assegut davant de l’ordinador sentint la Llar en mi, i m’adono que només hi ha alegria, joia i content en ella. Hi ha molta emoció per aquesta fase final d’un ser existent i el naixement de la nova vida, la nova consciència abraçant a la humanitat.

Hi ha serenitat dins meu i ganes d’estimar encara més. Hi ha certs desigs de tenir oportunitats per a poder-ho fer. Sento com el Pare em diu que “Sigui”, perquè Sent, tots es beneficiaran.

Sento la forta presència del meu ser en aquesta dimensió, adonant-me que no pertany a ella. La fortalesa per a viure en la forma em ve de la Llar, de la meva Família Espiritual, de la qual pertany.  

Sento la pau, la protecció i la guia de la meva naturalesa. Tot va bé. Tot està bé. Sóc conscient d’aquests moments viscuts, sabent de la importància de cada instant d’acceptació per part del meu ser. Cada Ara acceptat és un avanç i un deixar fer a la Voluntat Divina aquí a la Terra, i concretament, a la meva vida, Una amb Tot i Tots.

A vegades em venen ganes d’escriure i reflexionar sobre diferents aspectes de l’espiritualitat, però quan començo a fer-ho, m’adono que ja sé el per què de tot i que no cal que continuï. Suposo que per motius del què he vingut a fer, acabo l’article perquè us arribi a vosaltres, els qui llegiu aquestes paraules, perquè així ha de ser pel major bé de tots.

Com no! ara és un d’aquests moments, i encara que no sé d’on han sortir la resta de les paraules a partir del primer punt i apart, he arribat fins aquí, tenint la sensació que el contingut de la necessitat de plasmar en unes línies el que sentia ha estat perfectament mostrat.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Seminari de "Connexió Divina"

Hi ha novetats en relació al Seminari de “Connexió Divina".

Quan va començar a prendre forma y presentar-se davant vosaltres, sabia que no estava del tot finalitzat. Pressentia que l’anunciat i realitzat era una part del tot. Bé, amb el temps, els meus acompanyants de la Llum m’han fet veure el que ja pressentia en el seu moment. Ha hagut una millora en el contingut del mateix, de manera que el sanador i mestre que hi ha en cadascú ara tindrà una major preparació i disposició amb aquesta modificació, i necessària per cert, per a acabar una formació i una obertura, amb la seva pràctica corresponent ampliada, per a permetre que la divinitat que som pugui manifestar-se en major plenitud.

El Seminari consta de dues parts:

a)     La primera ens obra la porta de l’obertura interior, del sentir i de la connexió amb la nostra energia divina, amb el Déu que hi ha en cadascú i començar a practicar la vessant de la Sanació, de la Percepció, el Sentir i la Materialització de la nostra vida. El Sanador demana pas, alhora que comença a trucar a la nostra porta el Mestre Interior.   

b)     La segona part ens introdueix a la Mestria i a la connexió i comunicació amb la nostra Llar Espiritual, amb el món angelical i obrir-nos per a conèixer el Gran Pla Diví, manifestant-se una mica més el nostre potencial espiritual.     

 

Cada part té un temari que es dóna als assistents a l’inici del Seminari. Per a fer la segona part del mateix es requerirà haver realitzat la primera. La primera part es fa en tres dies seguits i la segona en dos dies i mig. (Per a més informació podeu escriu-me a la direcció del final de pàgina).

Tot el Seminari està preparat, transmès i realitzat des de l’Energia dels nous temps, des de l’Energia Crística. Aquestes energies d’altra vibració són presents a cada instant del Seminari, rebent-la els assistents i permetent que el transmès i sentit s’integrin a cada cèl·lula dels present i poder així, sentir el que cadascú sent i pren consciència al llarg de les jornades, apropant-se més i obrint les portes del seu cor per a connectar i sentir la Llar de la qual tots procedim.

El Seminari és una experiència única per a poder arribar a manifestar la divinitat que cadascú és, on el Sanador i el Mestre Interiors puguin mostrar-se en el seu món des de la connexió amb el Déu Interior, Un amb el Déu Universal.    

Si esteu interessats que el Seminari es realitzi en la vostra població, o si voleu més informació del mateix, o els més propers programats, podeu enviar un e-mail a l’adreça:  emaeljordimorella@hotmail.com .

Una forta abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.      

La Inspiració

En un instant expressat en el temps com si aturessin tota la maquinària per a donar més lucidesa a la creació del que es rebrà, i jo pogués donar-me perfectament compte del que estava creant degut a la meva intencionalitat i predisposició, fruit de la connexió amb la meva divinitat, apareix davant meu la clau de la meva obra: la inspiració. 

Connectar amb la nostra essència més sensitiva, espiritual, ens permet arribar on al raciocini no se li permet entrar per la seva limitada expressió. Obrint el cor i la ment alliberada de la nostra essència humana, se’ns obra la porta de la creació. Sentir el nostre costat més diví arribarem a l’infinit de la nostra voluntat.

La nostra part més femenina, més intuïtiva i sensible ens dóna l’abast de l’impossible des de l’intel·lecte i racional.  Arribar a la resolució dels nostres per quès, les nostres preguntes no resoltes, i delitar-nos amb la nostra imaginació activada pel no control de l’establert, ens enlaira als mons subtils de la perfecta creació i la bellesa del no existit fins el present: La Nostra Obra, inspirada pel ser que hi ha en cadascú, pertanyent a un món no declarat oficial i molt més realista i amb el immensurable matís d’un empoderament infinit que ens permetrà mostrar al Déu que hi ha en cadascú de nosaltres. Som part d’una inspiració major. Nosaltres, com essència d’aquesta creació a imatge de la seva intencionalitat, podem també, crear i materialitzar segons la nostra voluntat. Podem sentir la inspiració en nosaltres si connectem amb la nostra veritable essència espiritual. Des d’aquí, la nostra vida serà una creació de l’Univers més sensible i amorós, donant reflex del nostre potencial com a part d’ell que som.  

Ay, la inspiració! Tan desitjat per a alguns i tan a l’abast d’altres!

El ser inspirat està connectat amb el món subtil de l’invisible. En ell es pot trobar tot allò que desitgis per a confeccionar just, allò que el teu cor et dicta. La materialització d’una inspiració, una idea inicial, es fruit d’una ment alliberada i una connexió amb “un món més enllà del viscut fins el present en la nostra dimensió”. Com follets amorosos, els passos a seguir ens són dictats un a un, especificant-nos el traçat de cada paraula, escultura, obra o moviment. Sentir la llibertat de ser Creador d’alguna cosa no materialitzada fins el present, et dóna la satisfacció de ser Un amb tots. El procés ens porta a donar-nos compta que el resultat és alguna cosa especial, únic i diferent a l’hagut fins ara.

Et converteixes en portador d’alguna cosa nova pel teu entorn, i les energies creades arrel de la teva connexió amb la teva divinitat et porta a bressolar una mica més a tots aquells que t’envolten, aportant més amor i coratge. Cada obra creada, del tipus que sigui, és una aportació al teu món d’un bri suprem de l’amor incondicional del qual tots precedim. Una obra d’art és la manifestació de la bellesa interior que cadascú és.

La presència estètica, la sensibilitat manifestada en el resultat obtingut ens fa saber que la inspiració pertany al món del subtil, de l’espiritual, a l’igual que la nostra veritable essència divina.

Quan la inspiració ens arriba, estem obrint les portes de la nostra divinitat. Déu es manifesta en nosaltres.

Divina inspiració, creadora del benestar a les nostres vides!

El Déu que hi ha en tu necessita expressar-se i mostrar-se al món en el qual vius. Quan així és, la satisfacció de lo creat és patent, i el resultat obtingut valorat per aquells que senten, igualment, la necessitat de mostrar el veritable ser que són.

Bellesa atrau bellesa, sensibilitat a sensibilitat i l’amor pel creat, el respecte i reconeixement per part de qui senten la divinitat en ells.

La inspiració és part íntegre del ser humà. A un cor obert, més respostes a les nostres tendències creadores obtindrem i allò que és important, no necessitarem grans elements per a la seva creació. La font de la qual ens inspirem ens facilitarà els mecanismes necessaris per a la seva materialització. Tot és Un.

La Divinitat no té límits.

Tu ets Déu a la forma.

Tu ets inspiració pel teu entorn.

               Tu ets la imatge perfecta de la Creació feta realitat.

Gràcies per existir.

Tu ets la inspiració i la mestria per a molts.

Gràcies per ser.

Gràcies.

Resposta a les vostres preguntes

A partir d’avui, tots els dilluns que calgui, miraré de respondre a les vostres preguntes i inquietuds que em pugueu arribar a fer al llarg de la setmana.

Avui voldria respondre a una pregunta realitzada des de la illa Margarita de Veneçuela:  

Creus que els dimonis del nou ordre mundial estan enganyant als canals que canalitzen? Això dels aliens, extraterrestres, Nou Ordre Il·luminatis,... em fan por.

Estimada Luz, estem envoltats de molta por al desconegut. Ens trobem en temps d’obertura cap a l’espiritualitat, i això ens fa obrir el cor i sentir coses que no havíem sentit fins el present. Tenim sensacions, i sobre tot en els començaments del nostre despertar, que no són racionals. Quan més escoltem i fem cas al que ens diuen, i sobre tot, situacions viscudes per persones que no ho han passat bé, se’ns reafirma l’actitud de defensa i por davant el desconegut.

Les experiències que hagis pogut escoltar o llegir d’algú que parla de la por i no d’amor, jo et diria que ho posessis en interrogant la seva experiència, perquè, els veritables canals de llum, només atrauen llum, i per tant amor. Depèn del grau d’evolució i ascensió que pot arribar a tenir un ser, podrà canalitzar sers de Llum, d’alta vibració, o de baixa vibració. Depèn del canal podrà atraure sers de llum o del que es diu, de la foscor.

Ens trobem en temps de portar a terme el Gran Pla Diví. Ens trobem en temps on l’Amor demana pas per a instaurar-se en el nostre món. No hem de témer si sentim l’amor en nosaltres i alliberem les pors de la nostra ment. Les pors no pertanyen al cor, sinó a la ment. Són sensacions que tu creus que seran i no pel teu bé, sortint perjudicada. No permetis que les pors t’acompanyin. No t’identifiquis en res del què puguin dir els altres sobre aspectes no coneguts per la majoria dels humans.

No hem de témer al món espiritual.

Mira, t’explicaré una història d’un ancià indi que volia transmetre els seus conflictes interns. Els deia així:

“- Dins meu hi ha dos cadells. Un és dòcil i bo, i l’altre cruel i dolent. Els dos estaven sempre lluitant.

-         I qui acabarà guanyant? – li van preguntar els que l’escoltaven.

Llavors, el savi indi restà una estona en silenci, i després d’uns segons, va respondre:

-         Aquell a qui jo alimenti”

 

Això és el que succeeix en el ser humà. Quan més ens identifiquem i fem cas a la por, més por crearem, i més ens limitarem. Més ens allunyarem de l’amor. Des de l’amor atraurem amor, i els sers que canalitzarem seran amorosos i deixaran que nosaltres puguem decidir per nosaltres mateixos per a arribar allà on volem. No ens “obligaran” a fer coses que no sentim.

No has de témer, estimada Luz, perquè en el procés del despertar ens encarem a situacions noves i desconegudes. Hem de perdre la por a no tenir por. Sigues tu!. Sent l’amor en tu i als qui t’acompanyen, com molt bé sents, i amb la teva Família Espiritual, res has de témer.

Hi ha molta por en el nostre entorn, i qui la professen, ens la voldran fer creure. Aquests sers faran el possible per a mantenir una actitud davant la  vida de por. Sent tu res has de témer! Sent el teu amor i desprèn la teva llum!Els temps canvien i el ser humà també. Amb el que es fa amb la por, és frenar el nostre procés i atraure més energies de baixa vibració, però aquestes no és que existeixin, sinó que ets tu qui les crees. Les velles energies faran tot el possible per a no desaparèixer, però tenen els dies comptats, com es diu.

Només hi ha amor. Només existeix amor. Tu ets amor, i tot el que puguis pensar de tu que no sigui això és fruit de les teves pors i resistències al canvi.

La força del ser humà és molt més poderosa que qualsevol entitat terrenal, com els “Il·luminatis”, com dius, o altres aspectes “mal interpretats” del que anomenes “Confederació Galàctica”.

Connecta amb els teus acompanyants de la Llum. Comunica’t amb ells i t’adonaràs que res has de témer. Res heu de témer, per més que estigueu soles en el vostre entorn, degut que aquest no ha despertat la seva consciència.

Per què creus que estàs on estàs, Luz? Ets un far per a la illa Margarita. Obra el teu cor i deixa que la teva Llum il·lumini a tots aquells que t’envolten.

Per què creus que t’han posat aquest nom?

 

Una forta abraçada i que l’Amor i la Pau siguin en tu.

Sempre queda l'Amor

Quan veus que el temps passa,... l’amor sempre et manté viu.

Quan t’adones que has deixat el temps de les parelles, ...encara et queda l’amor.

Quan veus que la teva pell ja no és la d’abans,...l’amor continua amb tu.

Quan t’adones que passa la vida sense aconseguir el que vols,...l’amor mai t’ha deixat.

Quan ja només et queden preguntes i més preguntes sense resposta,..tingues present que encara et queda la saviesa de l’amor.

Quan predomina la forma en el teu tarannà, ...continua amb tu el fons de l’amor.

Quan et tanques perquè creus que no ets correspost segons els teus criteris,... pensa que sempre et queda l’obertura del teu cor per a sentir amor.

Quan mires el camí recorregut i t’adones que no has arribat allà on vols,... tingues present que la realització de l’amor ha estat sempre amb tu.

Quan no trobis sortida a la teva vida, ...pensa que encara et queda la porta de l’amor.

Quan el tren del temps, de les il·lusions, els desigs i els somnis veus passar davant teu, creient que tu no hi ets dins d’ell, pensa, estimada ànima, que encara et queda la clau mestra de l’amor que pot aturar el temps, suavitzar la teva pell endarrerint el procés de l’envelliment, aconseguir allò que la teva Voluntat manifesta, atraure la perfecta parella que la teva ànima i tot el teu ser necessita, acceptant-la per a gaudir del procés d’ascensió i de la relació com a humans que som, i que et permetrà trobar les respostes i el camí adequat segons vas caminant.

Tu ets la font amorosa del teu ser.

L’amor de la teva essència et mantindrà fidel al que has vingut a fer.

Amb ell t’alliberaràs del teu condicionament humà i sentir el gran ser que ets.

Quan ja ho hem perdut tot, ... llavors encara tindrem l’amor que ens mantindrà ferms en el nostre camí cap a la divinitat.

No et faci por manifestar la divinitat, perquè llavors serà quan més gaudiràs de la terrenalitat.

Quan més ens alliberarem de la forma, més obrirem el nostre cor i sentirem l’amor, el veritable ser que som.

Quan, des de la nostra dimensió, ja res és, ...encara ens queda l’amor.

Després del darrer sospir humà, llavors serem pur AMOR.

Passi el que ens passi, sempre hem estat amor i ho continuarem sent.

Només existeix l’Amor.

Tot és Amor.

Tu ets Amor.

Si permets que et guiï, sense por, et portarà a la teva plena realització; llavors, sabràs del seu poder i del veritable sentit de la vida, atraient més amor i tot allò que fins ara semblava que se t’hagi estat vetat.

Que l’Amor i la Pau per a gaudir d’ell siguin en tu.

Comentari d'un "comentari" rebut

Hola  a tots!

En els comentaris que vaig rebent de tant en tant, hi ha una pregunta que se'm fa en relació qui ens guia?Abans que res, dir que som lliures, tenint al nostre abast la capacitat de decidir i fer allò que sentim que hem de fer o volem fer. És el que es diu el lliure albir.

Entendre'ns és fonamental per a donar sentit a la nostra vida i adonar-nos com funciona aquesta, i alhora donar peu a les respostes de totes les preguntes que, en algun moment o altre ens hem qüestionat sense arribar a sentir-nos satisfets pel que hem obtingut.

Som sers espirituals que vivim en la forma, i és aquesta essència espiritual la que dóna resposta a qui ens guia?

Nosaltres som Déu en la matèria, i a vegades, això ens confon. cadascú de nosaltres conté la llavor d'una divinitat dins nostre, i és aquesta divinitat la que demana pas per a manifestar-se. Quan amb el temps ens obrim de cor i ens predisposem a conèixer-nos, ens adonem que som alguna cosa més que un cos. Obrim les portes d'un món interior on s'arrecera el veritable ser que som. És la nostra divinitat la que està en Unió amb la Divinitat Universal. Aquesta ens guia, i com que tenim el lliure albir, podem seguir-la o no. Podem fer-li cas o no.

Déu en tu està trucant a les teves portes per a portar-te cap a la realització del Gran Pla Diví i poder tu, arribar a portar a terme el que has vingut a fer. És com anar en una barca i hi ha un patró que et diu cap a on anar, però tu ets qui porta el timó. Pots fer-li cas o no, però si en fem, "tot anirà millor i ens sentirem millor a mesura que anem escoltant el nostre cor".
Només hi ha un camí, i és el de l'Amor. Aquesta és la veritable guia de la nostra vida.

Una forta abraçada i que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Navegant cap el Nord

El vaixell trenca les aigües de la immensitat de l’oceà del firmament. Encara que l’onatge a vegades sigui brava, agafo el timó ben fort i em deixo gronxar pels batecs marins del meu entorn. Alguns d’ells venen de molt lluny, i l’envestida és forta, però em mantinc serè i ben arrelat al timó que tinc a les meves mans per a dirigir-me cap el nord de la meva voluntat.

En aquests instants, les aigües semblen tranquil·les, malgrat l’aire de canvis que acaronen el vaixell. Petites escumes pinten el davant del camí a seguir.

Presento l’arribada a port. Una nova vida m’espera allà, i amb aquesta gran emoció dins meu em dirigeixo cap el somni que el meu cor em dicta. Tinc la sensació com si estigués sol en aquesta travessia, però estic segur que no està sent així, perquè encara que en el meu entorn més proper no vegi cap altre vaixell, sí  crec divisar més enllà d’altres, que com jo, es dirigeixen al seu port de la realització.

Em sento atret cap a aquest rumb. És com si una veu em cridés de l’altre costat per què hi vagi. Encara que no m’ho digui, és com si allà es trobés tot el que tant he somniat, pregat i treballat per a poder-ho aconseguir, i ara, en mig de l’oceà, em trobo més a prop d’obtenir-ho. No ha estat en va, tot aquest temps. M’he tancat a la cabina i he posat rumb al meu nord, agafant fort el timó en moments de gran tempesta. Aquestes semblen ja haver passat, i el meu ser, madurat pel viscut, segueixo amb fermesa la veu del meu cor, procedent de més enllà, on els sentits finalitzen les seves percepcions. És un trajecte intuïtiu i segur. Com els dofins i balenes segueixen el flux magnètic de la terra, així jo segueixo la crida de la veu interior on no puc agafar-me enlloc, només al meu timó, sabent que estic en la direcció correcta. Els gràfics així m’ho mostren.

És un camí cap a l’aparent incertesa, desconcert i on res és segur, però la contradicció de tot això és que quan més t’endinses en aquesta veu que sents, més certesa tens que estàs ben orientat i et dirigeixes cap el que ha de ser i el teu major bé.

Sembles estar sol, .... però no ho estàs.

Sembla que tot desaparegui, .... però només és el canvi de decorat per a poder estar en el lloc de la teva voluntat realitzada.

Sembla que ho deixes tot,.... i així és, per a trobar-te amb el veritable ser que ets.

En aquest trajecte estàs en contacte amb tu mateix. Necessites que així sigui per a poder adonar-te del veritable ser que ets i el teu potencial per quan arribis a la nova terra.

Mentre avanço sota el firmament i sostingut per les aigües de la vida, sento la melodia celestial que molts han explicat quan un fa aquest viatge sol. Són notes procedents d’enlloc i de totes les direccions alhora, que sintonitzen amb les teves vibracions i vibren a l’uníson, compassades i entonades per veus divines no conegudes en la nostra dimensió. Són melodies no existents en el nostre planeta Terra. Sembla com si des de l’altre cantó de l’oceà em donessin la benvinguda i m’animessin a continuar el camí que vaig iniciar fa temps per a poder arribar on sóc ara i, així, desembarcar en terra ferma el nou ser manifestat en mi.

Sento com si del meu plexe solar em tiressin cap endavant des d’un punt llunyà a mi per a no perdre’m pel camí. Miro la brúixola que hi ha dins meu i veig que marca el nord. Tot va bé.

A mesura que vaig apropant-me allà on representa que haig d’arribar, vaig sentint les energies d’aquella nova terra i existència. A través dels meus radars vaig rebent imatges del què serà i això, alhora, m’anima a continuar. Segur que són “ells” qui em fan arribar aquesta informació per a donar-me coratge per a seguir. No, no estic sol. Sers etèrics lluminosos m’envolten i semblen acompanyar el vaixell en el qual em trobo. Sembla com si fossin “ells” qui empenyessin l’embarcació.

Per moments tinc la sensació de divisar d’altres barques, però quan miro no les veig. Tinc la sensació que l’oceà està ple de navegants com jo encara que no ens veiem i sapiguem uns dels altres.

Cada dia que passa sento més emoció dins meu, més il·lusió i ganes de continuar, com si pressentís tot el que serà de mi a l’altra riba. 

              Em sento bé sol en aquesta travessia. Gaudeixo del meu ser i del tresor que hi ha en el meu interior. No sóc qui creia que era al començar el viatge. Hi ha un mar tranquil dins meu que asserena el meu cor i el meu esperit. Sóc Un amb l’oceà terrenal i la immensitat del firmament. Sóc el cel en miniatura aquí a la Terra.

Un vaixell navega envoltat d’altres cap a un mateix rumb: el nord del seu cor, on la divinitat s’unifica amb la humanitat que aparenten ser. A mesura que vagin avançant, la serenor i la calma aniran apareixent en tots ells, i les seves barques s’aniran il·luminant i donant vida per allà on vagin passant.

Tots hi arribaran, i seran els pioners de l’acceleració del gran canvi que s’espera en el petit indret de l’univers anomenat Terra. Les seves fermeses faran caure els murs de les separacions.

Son sers valents i plens d’amor al servei de la humanitat. Son i seran els alquimistes de les energies existents en la forma.

A mesura que van avançant, les seves naos es van enlairant, rosant les quilles amb l’aigua, i encara que ells es pensin que estan en contacte amb ella, el que estan fent és levitar i així, avançar amb més celeritat cap a la seva voluntat divina.

                El món s’il·lumina i ells són els grans fars de la nova Terra. Ells encara no saben que la llum que cadascú està desprenent serveix de guia a la resta de vaixells que també es troben en direcció al nord. Junts s’ajuden, sense ells saber-ho, a avançar cap a la nova terra on la divinitat els espera per a mudar la vestimenta de la terrenalitat.

Tots hi arribaran i les seves ànimes s’enlairaran a nivells infinits. Seran sers Ascendits.

El món els està esperant.

 

“Nosaltres t’esperem a tu. Continua! Endavant!” 

La Llum de les Paraules (42)

"La divinitat manifestada depèn del grau de consciència adquirida y l’obertura del cor."

Que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Del Mestre Interior

Una de les característiques del Mestre manifestat és la visió general de tot procés i de cada situació en relació al Tot.

Aquest veure més enllà de la forma li permet entendre i adonar-se quin és el millor camí a seguir per a continuar avançant per la catifa de l’Ascensió.

Està connectat amb la seva divinitat i sap que ell és el Déu creador i amorós de tota l’existència, Unit al Déu Universal on es troba la nostra Llar i el Família Espiritual.

Quan el Mestre fa presència tot l’espai s’il·lumina i el seu amor abraça a tots aquells que hi són a prop. Tots surten beneficiats pel seu grau d’evolució.

La visió més enllà del terrenal li permet obrir els camins perquè la humanitat pugui continuar el seu procés evolutiu. Sovint no és comprès ni acceptat, però és en la discreció, l’acceptació i fent el que sent que ha de fer sense sorolls, el que li permetrà obrir les portes de la sanació i l’enlairament de les consciencies per a tots aquells sers, aquelles ànimes que senten les inquietuds espirituals en el seu interior demanant pas.

El veritable Mestre no es vanagloria perquè sap que només és una peça del Tot, un canal on la Voluntat Divina pot manifestar-se a través d’ell, portant-se a terme.

Veure més enllà de la forma li permetrà alliberar-se de tot acte limitador. Perquè així sigui, ha hagut de pujar bastants esglaons per a arribar a sentir la Divinitat en ell, adonant-se i SENTINT que ell és Déu manifestat. Quan així és, no imposa el que sap, respecte el procés evolutiu de cadascú, no sentint que ell està més avançat que l’altre perquè l’ego ha desaparegut d’ell. Està equilibrat. No es pensa que sap més que molts altres. . Insisteixo, no és mestre; no és posseïdor de coneixements, i per tant, més que un altre. Ell viu, sent i actua des del cor, en acte de servei de la Font Creadora de Vida Universal

La Mestria no és transmetre perquè aprenguin. No és “jo sé” i els altres no. El paper de la Mestria no és voler convèncer conforme el que es diu és la VERITAT absoluta, per tant, els altres s’ho han de creure.

               Un veritable Mestre no imposa, o vol convèncer. No es creu en posseïdor de la Veritat. El Mestre no es fa veure conforme “ell sap”

Res de tot això fa, perquè la seva saviesa li fa saber que ell sap, i com que sap, no té cap necessitat de parlar i dir-ho; no té la necessitat que el valorin pel que sap. Senzillament sap que sap, i no té cap necessitat de demostrar-ho als altres perquè ja sap que sap.

Al llarg dels anys de la meva docència espiritual, m’he trobat amb persones on l’ego predominava en els seus actes i paraules en el moment de voler ajudar als altres a endinsar-se a l’espiritualitat o en fer obres conjuntes amb sers del món espiritual (àngels, sers de llum, Mestres Ascendits,...).

Cadascú segueix el seu procés amorós per a enlairar la seva ànima. És cert que hi ha una Veritat única, però hem de deixar de voler convèncer a la gent conforme “un sap el què ha de fer l’altre (pacient/deixeble)”. Només hi ha una Veritat per a tots, i aquesta és: “Tu, cadascú de nosaltres, és Déu”.

El camí per a arribar, no només adonar-nos d’aquest fet, sinó de sentir-ho en cada una de les nostres cèl·lules i sanar-nos fins a poder manifestar la nostra divinitat, depèn de cadascú.

               El Mestre espiritual això ho sap i respecte al ser amb paraules de recolzament, d’ànims, coratge i esperança que ell també podrà manifestar la seva pròpia essència. Deixa a la voluntat de la persona el fet de donar passos per a alliberar-se de les seves pors i endinsar-se en el camí que el portarà al seu Déu Interior, a ell. 

En veritat haig de dir que , al llarg dels anys, en ànimes despertant la seva mestria, l’ego ha fet presència en la majoria dels sers amb dons espirituals o certa saviesa adquirida, i que arribat a aquest punt, ha predominat el “sentir-se importants”, abans que missatgers del Gran Pla Diví.

Una àuria de falsa humilitat irradien a tots aquells que els envolten. Tot i així, les seves paraules els delaten. També les seves actituds. En relació a ells diré que els espais on són “estan habitats per entitats, energies de baixa vibració”, i en més d’un cop he hagut de “fer neteja i enviar-les a la llum”.

              Un Mestre Espiritual no necessita títols ni aclamacions del ser entorn, perquè sap que només és una peça del Tot i que en altres indrets hi ha altres peces per a completar el trencaclosques del Déu Universal que tots som. 

És flexible, tolerant i no controlador, respectant les nostres decisions, perquè sap que la seva vida no li pertany, sinó que està inclosa en un Pla Superior Diví, en el qual ell és una peça més.

Fa el que sent que el seu cor li dicta, sabent que és per un major bé. Sap que tot ho té i tot ho tindrà, per això no té pors dels passos a donar. Sap que “no està sol”. La seva ment és amorosa i està al servei de la veu del seu cor.

El Mestre espiritual, senzillament és, deixant-se emportar pel flux de la vida i l’amor, deixant que cadascú connecti amb el seu apoderament per a obrir les portes que necessiti i apropar-se, així, al Déu que és.

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Són les 19:33

Miro el rellotge i són les 19:33.

La vida és plena de senyals en el nostre dia a dia. Cada jornada t’ofereix una oportunitat de comprensió del teu procés i el teu present. Cada senyal és present, és saviesa a través de la forma: un diari, un rellotge, el portal d’una casa, una pel·lícula, un nadó o unes paraules escoltades. El farciment espiritual de la nostra quotidianitat s’exposa davant nostre com una gran parada de regals i enteniment pel nostre ser i el nostre avanç cap a l’Ascensió.

Tenim tot el “material” per a saber, només cal la nostra predisposició a obrir-nos i adonar-nos del contingut alliçonador de cada instant del nostre caminar.

Amb la Consciència Desperta ens adonarem de les respostes que ens formulem al llarg de cada dia i la comprensió de quin punt del procés de la nostra ànima ens trobem.

Miro el rellotge i veig l’inici de la Mestria (19), d’un període on el ser crístic es manifestarà (33). És un SÍ CÒSMIC en relació a les nostres demandes i voluntat.

              Obrint-nos a la vida i endinsar-nos en el nostre interior trobarem la clau per a obrir les portes de saber què fer a la nostra vida, cóm estem, què sentim i els ànims de la Llar de la qual pertanyem per a continuar el camí iniciat per pròpia voluntat.

La vida és la nostra aliada quan ens obrim per a aprofundir en el saber sobre el nostre SER i poder connectar i sentir la nostra Divinitat.

És l’hora exacta universal per a entendre els temps actuals.

Un nou inici per a donar pas al Mestre (19) que hi ha en nosaltres, en cadascú, i deixar que el DÉU que hi ha dins nostre pugui ser manifestat (33).

Miro el rellotge i són les 19:33.

És l’hora de la realització i la plenitud.

Els temps de l’Amor ja han arribat.

Etiquetes limitadores (Reflexió)

De bastants anys cap a aquí, i des que entrarem sobre tot en el nou mil·lenni, l’aparador de l’espiritualitat ha quedat envaït per les etiquetes de, representa, “noves maneres d’ajudar al ser humà”: “ Psicologia ecològica (???), Regressions, constel·lacions familiars, reiki angelical, bio descodificació, sanergia, re connexió, psicologia transpersonal, tècniques d’alliberament emocional (EFT), reconnexió personal, somnis conscients, tallers de còdigs de Llum Quantum Holoforms, de registres akàshics, de Merkaba, de canvi quàntic, etc,etc,etc,...”calen tants noms etiquetats com per fer veure que el que es fa és la darrera novetat, i “el no va més!!” ? Podria nombrar i nombrar moltes altres maneres que s’han fet un lloc en el món de l’auto ajuda o sanació, com si fos la clau pel ser humà. Moltes de les etiquetes van destinades a desbloquejar una part del tot que és l’individu. Es creen teràpies i sistemes per a tractar una part de la persona. Algunes d’elles són quasi el mateix però amb diferent nom. Cal fer-ho? Cal anar per parts per a tractar el tot? Cal que es faci treballar a un nadó perquè aprengui a caminar, primer fer uns exercicis a cada dit del peu, després el turmell, i a continuació els genolls i finalment els malucs??!? Cal tanta dedicació parcial quan som un tot? Senzillament s’ha d’ensenyar a tenir equilibri, sense donar la importància conforme aquestes “parcialitats” són “bàsiques i essencials” per a l’existència. Una visió limitada és la que crea les etiquetes.

De tant en tant “descobreixo” nous etiquetatges sense arribar al fons, a l’arrel del què realment nosaltres som i tot és,…. i necessitem!

Viure des de l’intelecte crea situacions mentals, i aquestes aporten resultats que no “van al gra” del què realment necessitem. Podem sentir un lleugerament, però no solucionen la situació o l’estat interior que ens trobem. Només una consciència desperta en un ser equilibrat, amb una plena connexió amb la seva divinitat pot adonar-se que el ser humà es distreu amb “invents” que amb el temps seran obsolets. Així ha estat, creant-se noves etiquetes cada “x” temps. “Quan es va al detall, mai es té prou. Quan vas a l’engròs, tot ho tens.”   

No es pot crear i actuar des de la parcialitat si volem que el ser que som es manifesti amb tota la seva majestuositat, perquè sinó estem creant una consciència de dependència, de fer un curs o una teràpia i adonar-se, després, que necessita fer altres coses perquè les que ha fet no li acaben d’omplir i satisfer del tot a la vida per a aconseguir la plena felicitat, una salut radiant i un absolut benestar interior.

La espiritualitat no és parcialitat. L’espiritualitat és plenitud.

Per a fer funcionar un cotxe no cal que se li ensenyi a algú com funciona una dinamo, i després els pistons, i després el carburant, i així part per part. A algú que vol fer funcionar i engegar un vehicle, se li ha de donar “la clau” i deixar que la connecti i donar-li un petit gir, o indicar-li un botó si és automàtic. Això és el que està passant actualment en tots aquells que s’endinsen en el món espiritual. S’estan trobant en el seu entorn amb un llibre ple d’instruccions de cada part del vehicle. Uns tracten una part i d’altres la resta.  Si ajuntéssim totes les “etiquetes que són la salvació pel nostre ser” podríem empaperar tota una habitació. Calen tantes valoracions per a dir: “veus? aquesta és molt important i la faig jo.“ Si totes i cada una d’elles són importants, perquè tant donar voltes i no anar directament a l’essencial.

Masses interessos relacionats amb l’ego, vanitat, i la poca consciència, no transmetent el que realment es necessita. No vull dir que no es necessiti treballar les emocions, equilibrar a la persona, o fer-li veure una visió holística de la seva vida i ser. No! no vull dir això!. Algú pot arribar a dir que són passos importants per a arribar a d’altres més profunds d’auto coneixement, però jo us dic que a un nadó que està aprenent se li ha d’ensenyar a aixecar-se i mantenir l’equilibri, no a dir-li que s’agafi perquè no caigui. Veieu el tipus d’energia diferent que se li està donant en la seva “instrucció”? Una és de tipus limitador: “agafa’t perquè no caiguis i així et pots mantenir dret”; i l’altra és fer-li veure que pot mantenir l’equilibri per ell sol. Hem de mostrar-li el seu potencial il·limitat, sense pors. No se li mostren les crosses, perquè li estem inculcant una dependència i un sentit de: “jo no sempre puc o podré”. Veieu la diferència? L’energia de la instrucció és molt diferent d’una a l’altre. Són petits matisos que fan que l’individu després actuï des de la por i el no saber que pot sempre, o que se senti enfortit i sabedor que ell, passi el que passi, pot.

Tot depèn de com es fa servir l’energia a la nostra vida, i les energies que rebem quan ens trobem en un procés d’aprenentatge des del començament. Són matisos però que faran, amb el temps, poder manifestar al veritable ser que som amb tota la nostra plenitud.

No hem de tractar sols la nostra part emocional, ni la nostra part mental o física, ni tots els aspectes més humans del nostre ser. El que hem de fer és ensenyar a l’individu quina és la seva veritable naturalesa, i aquesta no és humana, sinó espiritual. Ens pensem que la forma predomina davant el fons, però res més lluny de la realitat. Tot allò que creï certa dependència (anar molts dies a una consulta, o fer cursos i cursos, o que algun d’ells duri molt de temps o dies), no és el camí adequat.

Què tal si ensenyem al ser humà a pescar per si sol i no donar-li l’aliment cada vegada que el demana? Ensenyar-li a pescar farem que ell pugui tenir l’aliment que necessita quan li calgui, no quan nosaltres li donem el dia i hora perquè torni a venir.

Això representa viure i actuar des de la parcialitat, des de la dependència, la limitació com a sers. Aquestes paraules, probablement seran recriminades i contradites per a alguns dels que les llegiu, però no us heu de crear aquest malestar, sinó pensar el per què us han alterat, en cas que així hagi estat i vulgueu tenir raó.

El ser humà no és qui es pensa que és. Ha arribat l’hora que l’espiritualitat prengui el lloc que li correspon, deixant de cantó tota religió, xamanisme, esoterisme i donar peu que el camí de l’amor i la divinitat siguin en un mateix.

Som molt més de qui ens pensem. Som sers espirituals en una biologia, i això a vegades ens confon o ens fa donar més voltes del necessari per a connectar amb la nostra veritable essència. Ja no cal donar voltes i voltes, com en la vella energia. Els nous temps ens permeten connectar i sentir la nostra divinitat per a qualsevol aspecte de la nostra vida i d’una manera directe. A un nen petit ja no cal donar-li crosses per a la vida per si un cas, el que cal és ensenyar-li que ell ja és la perfecta divinitat manifestada (els nous nens i gran part dels joves actuals, en el fons ja ho saben).  Què tal si els estimulem perquè connectin amb ella? Quan arribem a sentir qui som i despertem la nostra consciència sense pors, tenint el coratge i la fortalesa d’alliberar-nos de la nostra ment i ser nosaltres, lliurant-nos al què hem vingut a fer, llavors ens traurem la motxilla de la dualitat i començarem a veure clar qui som, el nostre veritable potencial i què hem vingut a fer. Llavors, sentirem la Unicitat amb tot, amb tots i amb un mateix.  Llavors sentirem el Déu que nosaltres som. “Déu és el Tot, no una part”.

No ens hem de quedar amb una part quan nosaltres som el Tot.

Calen tantes suposades tècniques noves o sistemes, tantes etiquetes quan en el fons només es necessita una?: Qui sóc Jo? Jo Sóc Déu!.

              Sent-lo! Sent-te!

Només hi ha un camí: el camí cap a la manifestació de la teva plena divinitat. Connecta amb ella i tots els dubtes s’envairan.

Llavors, recuperaràs el poder que vas perdre en el seu moment.

Taller sobre Fluir per la Vida

El proper dissabte 30, es farà un taller sobre "El fluir per la vida, la rendició".

Són temps de grans canvis, i sovint ens trobem en mig de grans remogudes, tant del nostre entorn, com del nostre interior. Aprendre a fluir per elles ens permetrà sentir la pau i la felicitat en nosaltres.

El taller es realitzarà durant tot el matí, de les 10h. fins a les 14h. a Cardedeu (Barcelona).

Organitza el centre LA FONT.

Per a més informació podeu trucar al 938455556 (centre), o al 606098752 (Jordi).

Per a tots aquells que estigueu interessats s'haurà de fer la inscripció dies abans, com a reserva de plaça.

Una abraçada i que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

Demanant confirmació

Amb els anys he anat obrint les portes de la meva essència, endinsant-me en ella i donant-me compte del veritable ser que sóc.

Amb els anys he anat pujant els esglaons de l’Ascensió, sentint el veritable amor del qual tots procedim.

He connectat amb el món espiritual, m’he relacionat amb ell i amb els sers que ens envolten d’altres dimensions.

Durant anys he anat aplicat tot el que llegia sobre auto ajuda o espiritualitat. Cada lletra llegida m’aportava una dosi d’integritat i coratge per a obrir el meu cor i així sentir la seva guia i orientació.

Amb el temps del meu aprenentatge també vaig tenir l’oportunitat de conèixer a aquells del món de la llum que m’acompanyaven allà on jo estigués. M’han parlat i m’han transmès la saviesa que es troba en el nostre ADN. Vaig aprofundir en el meu interior, i quan més ho feia, més em trobava amb Sers Superior de les Altes Esferes de l’Amor.

Mestres coneguts com Ascendits, Arcàngels, Àngels i altres entitats del món espiritual connectats a la Consciència i units a l’Amor de més alta vibració em van obrir els seus braços per a rebre’m i ajudar-me en el meu Pla Diví. Vaig conèixer als que van ser en el seu moment els meus guies. Es van presentar un a un i em comunicaren el per què de la seva presència a la meva vida. Em van parlar del meu paper en aquesta vida i el que havia vingut a fer. Em van aconsellar sempre que els cridava, i en l’acte com es diu, es presentaven i jo els sentia en el meu cor i la meva pell reaccionava amb les seves presències. Vaig arribar a integrar certs símptomes físics amb les seves presències. Passant el temps vaig arribar a ser Un amb Ells i tornar a la Llar amb els meus germans de la Llum sempre que tenia necessitat d’estar amb Ells. Mai em van imposar res, ni em van obligar a prendre decisions segons ells volien. No, mai! El seu Amor és tan gran i pur que respecten totes les meves decisions i deixen que jo creï la meva vida. Em respecten i estan allà on jo estic, perquè vàrem acordar treballar junts per a poder materialitzar la Voluntat Divina en aquest planeta de nom Terra. Som Un, i la unicitat existent enardeix la majestuositat de la Font Creadora de Vida, de Déu.

Cadascú de nosaltres és part del Tot, sent sers complerts, multidimensionals i plenament amorosos, encara que el terme “amor” en la dimensió on ens trobem no està ben interpretada i entesa. D’on procedim, la plenitud i el benestar és absolut, i l’estat que ens sentim quanens trobem a la Llar, perquè es tingui una referència, es de “SER ABSOLUT I UN AMB EL TOT. AMOR. NOMÉS AMOR”.

Vaig aprendre de tot el que vaig llegir i comprovar el seu contingut a la meva vida, adonant-me que no tot el que es publicava, i es publica encara, està en acord als nous temps, sent obsolet tenint present els canvis produïts en el ser que som, havent despertat la nostra consciència i obert les portes de les nostres inquietuds espirituals.

El meu cor em parlava alt sobre el llegit i experimentat. Els meus germans de la Llum em feien sentir la Veritat del publicat.

Vaig aprendre en el silenci i la solitud d’estar amb mi mateix. Vaig arribar a donar-me copte que ja no necessitava llegir més llibres, al menys els publicats fins aquell present de la meva presa de consciència. Fa anys que he deixat de tenir un llibre a les meves mans per a conèixer més els secrets ocults de la vida, perquè aquests secrets es troben en el meu interior. Vaig aprendre a seleccionar el que era important i el que no. Tot el que necessitava saber m’era revelat.

La saviesa s’obté no por tenir més coneixement, sinó en aplicar aquest coneixement en tu mateix. El veritable coneixement no prové essencialment del que hi ha escrit en els llibres, sinó del sentit a través del silenci i la quietud. Tot això se’m va anar donant fins el punt de deixar que la veritable essència que havia en mi pogués ser manifestada. Arribar a aquest punt requereix un alt grau d’evolució, humilitat i lliurament de la teva ànima i la teva vida al Creador de Tot el Creat, a l’Energia Amorosa de l’Univers perquè el teu ser pugui sintonitzar-se amb ell i vibrar una octava superior, i convertir-me en el ser que ara sóc.

Des de l’Amor podrem servir a la humanitat. Serà llavors, quan la nostra divinitat prengui el paper que li correspon i Déu es manifesti aquí a la Terra a través teu. He après a callar, a escoltar i sentir compassió sense jutjar ni criticar.

La meva humana divinitat, a vegades també necessita conformitat per part de la Llar i del Pare/Mare del qual procedeixo. En algun moment tinc la sensació de tenir clar algun aspecte del meu procés del present, i el meu impuls em porta anar a la Llar, connectant amb la meva naturalesa espiritual. allà trobo la pau i el assossegament per a donar-me compte que el que busco ja ho sé, sentint la resposta en el meu interior, i en algun que altre moment, a través d’una visió.

No estic sol, ni vosaltres que esteu llegint aquestes paraules. Vivim en la densitat d’una biologia i això ens limita degut a un passat impregnat en les nostres primeres capes de l’ADN. Amb el temps vaig aprendre a alliberar-me i sanar el meu passat, el que alguns coneixen com a karma. Jo Sóc lliure per a crear i viure segons el que he vingut a fer. Jo Sóc Un amb l’Univers. Jo Sóc Amor.

Tot el que necessito es troba en el meu interior, i puc dir-vos que l’important a la nostra vida no es troba fora, sinó dins de vosaltres. El que és veritablement important no és visible amb els ulls físics. Ets un ser perfecte i complert. Recorda-ho! Tot el que necessites es troba dins teu. Aquesta plenitud et permet ser un faedor de miracles, sanació, atraient a la teva vida segons la teva Voluntat. Tot i així, hi ha algun moment que necessito retirar-me a un lloc o espai tranquil i sintonitzar-me amb la natura i el meu ser. Llavors es produeix l’èxtasi de la Unió de la Família Espiritual. la Família es reuneix. Torno a la Llar per a sentir qui sóc i reafirmar la meva essència en aquesta dimensió on em trobo.

Si sabessis que ets el Cel aquí a la Terra i res has de témer perquè estàs sent protegit, vetllat, estimat i aconsellat, segur que et preocuparies?Segur que portaries la vida que portes?Si sabessis que tot et serà donat, et preocuparies i crearies tensió a la teva vida per a esforçar-te i lluitar pensant que si no ho fas tu ningú més t’ho farà? Segur que actuaries així?

Germà/na, a què esperes, doncs? Obra el teu cor i allunya de tu tota forma, perquè l’essencial a la teva vida no ho trobaràs en ella, sinó en tu.

Que potser no te’n recordes que tu ets Amor, estimat Déu en la forma?

Seminari realitzat de la "Connexió Divina"

Hola a tots!

Voldria compartir amb vosaltres l'experiència d'aquest cap de setmana, al realitzar-se el Seminari de "Connexió Divina" a la població de Granollers (Barcelona). Van ser tres dies, on el despertar diví feia presència en els assistents a la trobada. Va haver amor, molt d’amor i on les presències i la Mestria de les altes esferes de la Llum van ser patents a cada instant. Encara que fèiem estones de descans, aquests continuaven sent una prolongació i transmissió dels moments anteriors dins de la sala. No vàrem desconnectar en cap moment. Els assistents sentien la força del Sentir i de la seva espiritualitat manifestant-se i volent obrir de bat a bat les portes de l’enteniment i la divinitat que cadascú d’ells era. Van ser moments “gloriosos”, on el ser humà que va posar el primer peu el primer dia a la sala, s’anava transformant per moments en la Llum divina que arrecerava en els seus cors demanant pas per a poder-se irradiar com ho estava fent en aquella trobada. Personalment, tampoc diria que sóc el mateix. Vaig aprendre tant sobre el meu paper del què he vingut a fer en aquesta vida! Vaig ser alumne d’aquells que van assistir al Seminari. Malgrat era tot el dia, 4 hores pel matí i 4 més per la tarda, el temps desapareixia, no feia presència mentre durada el Seminari. Acabàrem el matí, la tarda o una jornada, i no semblava que hagués ja passat tot aquell temps. Es feia curt. Les divinitats dels assistents lluïen a cada instant que passava amb més intensitat. Després d’una transmissió de coneixements i saviesa transmesa pel món espiritual a través meu, i una sèrie d’exercicis pràctics, aquells que es van presentar a la sala escoltant el seu cor sentint que havien de fer el Seminari, van convertir-se en radars energètics, sanadors i amb el cor obert per a sentir la immensitat de la Llar de la qual tots procedim. Han estat unes jornades intenses, càlides i amoroses. Érem moltíssims més dels que els nostres ulls físics podien arribar a percebre.

Tots ens vàrem beneficiar, on l’Amor en el seu estat més pur, el Sanador i el Mestre que cadascú arrecerava en el seu interior van poder-se manifestar per a dir: “Ara sí! Aquí hi sóc! Jo Sóc!”

Dono gràcies als assistents a les jornades perquè han permès que jo sigui jo una mica més. Gràcies a tots. Quan van acabar ja no eren els mateixos. Eren fars al servei del Pare. Al•leluia! Al•leluia! Al•leluia!

El proper Seminari previst serà en el mes de juliol aquí a Granollers. Totes les novetats, com sempre, les podreu arribar a trobar en aquest blog., o en el de llengua castellana (veure l’enllaç a la part baixa dreta d’aquesta pàgina).

Que l’Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.

La divinitat manifestada

Sento l’univers fluint en el meu interior com si fos part del Tot, de la bellesa que alberga el silenci de la immensitat respectant l’obra del Creador. Així em sento en aquests instants. Sóc pau, harmonia, serenitat, acceptació i lliurament absolut al flux amorós que alimenta el meu ser i la meva essència. Sóc part de la Llar de la qual provinc i pertany. La plenitud és en mi. Jo Sóc plenitud. Jo Sóc corrent càlida i amorosa que abraça a la humanitat i a tot el que existeix, perquè Jo Sóc Un amb el Tot. Sento l’amor manifestant-se en cada cèl•lula de la meva biologia. Sóc el firmament aquí a la Terra. Porto la calma i l’equilibri a la densitat. Jo Sóc. La divinitat en cadascú és la plenitud manifestada en el sentiment, més enllà de tota vibració en la matèria. Sentir la divinitat que hi ha en cadascú és adonar-te qui ets tu realment i sentir la Llar de la Voluntat Amorosa Creadora de tota Vida. És no ser ningú i tots alhora, sabent que tu ets tu i part important del Tot, perquè aquest Tot no existiria i no tindria sentit si tu no existissis. És viure en l’experiència terrenal i no sentir-la, sinó al veritable ser que ets. Res t’influencia ni t’altera, malgrat el món on experimento està remogut. Em trobo en el centre i des d’aquí res m’altera. No sóc qui aparento ser. No sóc qui els ulls físics poden arribar a veure. Hi ha qui obra el seu cor i se m’apropa. Hi ha qui sent la meva presència, i des de la distància sap que hi sóc. Des del cor obert ens unim, i llavors és quan la Unicitat es produeix reconeixent-nos sense abonar-nos en la vanitat i el coneixement. És en el silenci i en el respecte individual, on les llums es van trobant i fent una de sola. Despertar el SENTIR permet adonar-nos de la magnificència del nostre ser encarnat. És sentint com arribem a trobar als nostres germans de la Llum i de camí en el nostre present. No calen les paraules, només l’obertura de cor i el sentir les energies de qui és a prop nostre. Així és com ens identifiquem quan sentim l’univers en nosaltres. Més enllà de les meditacions i els silencis es troba la nostra essència. En la quietud i la no paraula ens endinsarem a la nostra existència i en recordar qui som en veritat. Definir aquest estat, hi ha una paraula que defineix bastant bé el que se sent: AMOR. És una sensació sublim de ple èxtasi serè conforme tot té sentit i està en perfecte ordre. És una sensació d’estar acompanyat,vetllat i guiat , però alhora, tot procedeix de tu i de l’energia que ets i t’acompanya. AMOR en el seu estat més pur i incondicional. Si hi hagués alguna paraula que definís la totalitat amorosa, aquesta seria: TU!. Et trobes en un embolcall ajustat i si no estàs atent et pot distreure, com sovint succeeix, però dins d’aquest envoltori hi ha el tresor més preuat per l’essència nascuda de la Voluntat Divina: la teva ànima, les teves capacitats innates de Déu en tu. Totes estan a punt de ser utilitzades, però sovint, també, estan perdudes en els prestatges de pols de la nostra consciència cel•lular durant anys i segles sense que se li hagi obert la porta i ser trobades. El nostre ADN està activat per a ser transmutat, però per això, hem de trobar-nos a nosaltres mateixos per a recordar qui som. El cel espera poder manifestar-se aquí a la terra i tu tens la clau perquè així sigui. Deixa que la divinitat que hi ha en tu es mostri al món tal com ets. Necessitem de la teva Llum i del veritable ser que ets perquè la terra s’il•lumini. El cel està trucant a la porta de la terra. Obra-la!

La Llum de la Paraula (41)

"Ocupa’t el més que puguis en l’estudi de les coses divines, no només per a conèixer-les, sinó per a fer-les; i quan tanquis el llibre, mira al teu entorn, mira dins teu, per a veure si la teva mà pot fer alguna cosa del què has après. (Moisés als Hebreus, 1240 a. C.)"

Us recordo que aquest cap de setmana es realitza el Seminari de "Connexió Divina - La Sanació del Ser" a Granollers, al centre Darsana, ubicat al c/ Bruniquer 3, baixos.T. 938795217.

Una abraçada i que l'Amor i la Pau siguin en tots vosaltres.